Arxius mensuals: Setembre de 2016

Frase del Dia (Com Actuar – 12)

  • “Sigam intransigents amb la meta i flexibles amb el camí”
    (Pasqual Miquel i Tomàs, valencianista)

Anuncis

Problemes i solucions Part 2.1 (03 – Camí de la Solució)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

CAMÍ DE LA SOLUCIÓ

Bons Consells

  • “No hi ha res de més desassenyat que un seny mal entès” (“Elogi de la bogeria”, 1509, d’Erasme de Rotterdam, *ca. 1466-1469- †1536, filòsof i teòleg humanista neerlandès).
  • “Si seus en el camí, posa’t mirant el que encara has de caminar i d’esquena al camí fet” (Proverbi xinès).
  • “Si no pots dormir, lleva’t i fes alguna cosa en comptes de romandre-hi capficat. És la preocupació la que et posseeix, no pas la pèrdua de la son” (Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “No trobis la falta, troba el remei” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà, fundador de Motor Ford en 1903).
  • “Riu-te’n dels teus problemes, tothom ho fa” (Autor desconegut).
  • “Si tot sembla estar anant bé, òbviament has deixat passar alguna cosa per alt” (Anònim).
  • “Aigua passada no mou el molí” o “Aigua passada no roda molí” (Refranys nostres).
  • “Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels altres. Així t’estalviaràs disgustos” (Confuci, [Kung-Fu-Tsé, Kung Fu Zi o K’ung Fu Tzu], 552 ó 551-479 a. de C., filòsof, legislador i estadista xinès).
  • “Hi ha nombrosos casos de problemes intel·lectuals sense resoldre en l’estat de vigília, que queden resolts a través d’un somni” “La sabata que va bé a una persona és estreta per a una altra: no hi ha recepta de la vida que vagi bé a tothom” (Carl Gustav Jung, 1875-1961, psicòleg i psiquiatre suís).
  • “No duguis mai, arrossegant-los, més d’una classe de problemes alhora, n’hi ha qui carreguen amb tres: els que tingueren, els que tenen ara i els que esperen tenir” (Edward Everett Hale, 1822-1909, escriptor i ministre nordamericà).
  • “De conflictes n’hi haurà sempre, no tracteu d’evitar-los, sinó d’entendre’ls” (Lin Iutang, 1895-1976, escriptor i filòleg sinonordamericà).
  • “Guaita atentament les teves emocions. No temis la confrontació amb el teu patiment. Com més el defugiràs, més t’acaçarà. Identifica’l, accepta’l i oblida’l. No visques en el passat, però sies conscient que hi és per ensenyar-te alguna cosa. Aprèn-ne la lliçó i tira cap avant. Per molt que hagis patit o continuïs patint, pensa sempre que l’emoció i el sentiment més fort que existeix a l’Univers és l’Amor” (Louise L. Hay, professora i escriptora californiana de best-sellers d’autoajuda).

Camí correcte cap a la solució

“El problema crònic que tenim és la manca de constància i consistència, derivada de la manca de perspectiva. Per tant, tenir-ne, copsar la saviesa vital és allò principal. Sols la llibertat garanteix la creativitat i la recerca justa i lliure de les solucions adients (brainstorming). Qualsevol mena de censura (tret de limitar allò que realment són abusos o mal ús) és fatal per al desplegament d’un grup humà”

“Les enquestes sociològiques certifiquen, a més, i a bastament, que els creients tenim hàbits vitals més sans, som més optimistes, emmalaltim menys, morim més tard que no els descreguts” “La gent, sovint, en comptes d’estudiar les solucions, es queda en les emocions. Això és erroni i perillós. Més solucions i menys flamerades d’odi!”

  • “La formulació correcta d’un problema és més important que la solució” “Sóc prou artista com per anar dibuixant lliurement en la meva imaginació. La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat. La imaginació dóna la volta al món” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
  • “Si eliminem tota solució lògica d’un problema, el que ens queda és il·lògic, però, encara que improbable, és irremeiablement la veritat” (No consta).
  • “Cerca dins de tu la solució de tots els problemes, fins i tot d’aquells que creguis més exteriors i materials.
    Dins de tu hi ha sempre el secret, dins teu hi ha tots els secrets.
    Fins i tot per obrir-te camí a la selva verge, i encara per aixecar un mur, encara per estendre un pont, has de buscar abans, en tu, el secret.
    Dins de tu ja hi ha estesos tots els ponts, hi ha les males herbes i lianes que tanquen els camins.
    Totes les arquitectures estan ja aixecades dins de tu.
    Pregunta a l’arquitecte amagat: ell et donarà les seves fórmules.
    Abans d’anar a cercar la destral de més tall, la piqueta més dura, la pala més resistent, entra en el teu interior, i pregunta.
    I sabràs l’essencial de tots els problemes i se t’ensenyarà la millor de totes les fórmules, i se’t donarà la més sòlida de les eines.
    I encertaràs constantment, ja que dins de tu portes la llum misteriosa de tots els secrets” (Amado Nervo [Juan Crisóstomo Ruiz de Nervo], 1870-1919, escriptor mexicà).
  • “L’amor és l’única resposta sana i satisfactòria al problema de l’existència humana” (Erich Fromm, 1900-1980, psicoanalista alemany nacionalitzat nordamericà).
  • “Els èxits no esborren la vergonya, l’odi, la crueltat, el silenci, la ignorància, la discriminació, la baixa autoestima o la immoralitat. Cobreixen per damunt, amb una versió creativa d’orgull i ego. Només la restitució, perdonar-se a si mateix i els altres, la compassió, el penediment i viure amb dignitat pot esborrar el passat” “Per què les dones perden el temps tractant de convèncer els membres de la família insegurs, i les fadrines que festegen que són boniques? L’autoestima no és una crema de bellesa que hom pugui fregar-se-la tota a sobre i veure resultats immediats. En lloc de tal enfocament, millor convèncer-los que no són uns afavats, i que tota dona intel·ligent sap que la bellesa exterior pot afaiçonar-se, hi ha la cirurgia estètica, peeling químic o dur una dieta. Si quelcom no t’agrada, arregla-ho” (Shannon L. Alder, autora anglosaxona).
  • “Guaita atentament les teves emocions. No temis la confrontació amb el teu patiment. Com més el defugiràs, més t’acaçarà. Identifica’l, accepta’l i oblida’l. No visques en el passat, però sies conscient que hi és per ensenyar-te alguna cosa. Aprèn-ne la lliçó i tira cap avant. Per molt que hagis patit o patesques, pensa sempre que l’emoció i el sentiment més fort que existeix a l’Univers és l’Amor” (Louise L. Hay, professora i escriptora californiana de best-sellers d’autoajuda).
  • “Cal preferir l’infern real al paradís imaginari” (Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).
  • “Aquest cas va ser el que em va fer pensar en el poder diabòlic que té la por… Por del futur, por a allò desconegut, a la malaltia, al dolor…El món baixa ple de pors. Tres quartes parts dels nostres contratemps en la vida vénen per la temor del que pot succeir. Sembla una mena d’impost que l’home paga pel seu poder d’anticipar el futur. Ara bé, el major enemic de la por és el coneixement. Si coneixem el que cal fer per a la nostra protecció i ajuda, descobrirem el nostre coratge i podrem treballar amb serenitat” (“La Legió Blanca”, per James Harpole, s. XX, metge i escriptor anglès).
  • “És a partir d’innombrables actes de valentia i de fe que la història de la humanitat queda determinada. Cada vegada que hom defensa un ideal, o actua per millorar la sort dels altres, o lluita contra la injustícia, envia una ona d’esperança, i es creuen un milió de diferents centres d’energia i d’audàcia, les ones creen un corrent que pot ensorrar els més poderosos murs d’opressió i de duresa” (Robert F. Kennedy, 1925-1968, polític nordamericà).
  • “(La creativitat) implica el trencament dels patrons establerts per mirar les coses altrament, i la creativitat s’incorpora a tots els aspectes de la gestió d’una empresa, no sols la innovació, sinó els sistemes d’informació, les comunicacions, les finances, el marketing, la publicitat i la promoció, les relacions sindicals, la resolució de problemes, la planificació, el disseny, la I+D i les relacions públiques” (Edward de Bono, *1933, escriptor maltès, gran gurú del “pensament lateral”).
  • “Quan estic treballant en un problema, mai no pens en la bellesa. Pens només en la manera de resoldre el problema. Però quan he acabat, si la solució no és bella, sé que està malament” (Richard Buckminster Fuller, 1895-1983, inventor, arquitecte, científic, poeta i cosmòleg nordamericà).
  • “Sovint vivim enganyats i culpem allò que ens envolta quan el problema resideix més enllà. La nostra manca de llibertat prové de la nostra manca d’amor: ens creiem víctimes d’un context poc favorable quan el problema real (i, per tant, la seva solució) es troba adins nostre” (Jacques Philippe, sacerdot catòlic francès).
  • “Se’m ve mostrar una porta molt pesada i difícil d’obrir perquè les frontisses estaven travades. Aleshores, posant-hi unes gotes d’oli la porta es va anar obrint a poc a poc. Al final, solament empenyent amb la punta del dit ja n’hi havia prou. Utilitza cada vegada més l’oli de l’amor” (Eileen Caddy).

Pensar i, amb voluntat resolta, actuar

  • “Quan em veig sota pressió i la sent sobre mi, no caic en el pànic. Cerc la solució correcta, i després m’hi enfil” (“Magic” Johnson [Earvin Effay Johnson, Jr.], *1959, exjugador afreo-americà de bàsquet).
  • “Cap problema no pot resistir l’assalt del pensament sostingut” (François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il·lustrat francès).
  • “Feu tan bé com pugau totes les tasques, no importa com puguin semblar d’insignificants per a l’època. Ningú no n’aprèn més sobre un problema que la persona que hi actua a fons” (Sandra Day O’ Connor, *1930, 1ª dona membre del Tribunal Suprem dels Estats Units).
  • “No hi ha obstacle per a una força de voluntat excepcional, és a dir, concentrada. L’atenció concentrada venç tot problema, tard o d’hora, i l’obliga a mostrar-ne els detalls, tots cognoscibles per a una disposició mental donada” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1946, filòsof i científic alemany).
  • “Plantar cara, sempre enfrontar, és la manera de resoldre el problema. Planta-li cara!” (Joseph Conrad [Joséf Teodor Konrad Nalegz Korzeniowski], 1857-1924, novel·lista anglès d’origen polonès).
  • “Els èxits no esborren la vergonya, l’odi, la crueltat, el silenci, la ignorància, la discriminació, la baixa autoestima o la immoralitat. Cobreixen per damunt, amb una versió creativa d’orgull i l’ego. Només la restitució, el perdó a si mateix i als altres, la compassió, el penediment i viure amb dignitat poden anar esborrant el passat” (Shannon L. Alder, autora anglosaxona).

Paciència

“Qui treballa no té temps d’odiar, qui odia no té massa temps de solucionar problemes i, a més, sovint confon odi amb acció”

  • “Si ets pacient en un moment d’ira, escaparàs a cent dies de tristesa” (Proverbi xinès).
  • “Tinguem paciència amb nosaltres mateixos: i que la nostra porció superior suporti el trastorn de la nostra part inferior” (St. Francesc de Sales, 1567-1622, bisbe catòlic, cofundador de la Congregació de la Visitació).
  • “La realitat és la principal causa d’estrès entre les persones que hi són en contacte” (Jane Wagner, *1935, escriptora nordamericana).
  • “Tingueu paciència amb tot el que no està resolt en el vostre cor, i tracteu, ara , d’estimar els problemes com a llibres escrits en un idioma estrany. Ara no cerqueu respostes, no us poden ser donades perquè no podríeu viure-les i d’això es tracta: viure-ho tot. Visqueu ara els problemes” (Rainer Maria Rilke, 1875-1925, considerat el major poeta alemany del s. XX).
  • “Però resulta molt curiós observar tantes vegades que tolerem molt millor les coses que sabem inevitables, que quan estàs contínuament pensant com trobar-hi algun alleujament” (3 agost 1943, Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor i màrtir evangèlic de l’Església clandestina antihitleriana).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Poesies patriòtiques de la derrota

Poesies patriòtiques de la derrota

Per què ens han derrotat sempre des de fa 300 anys?
Ens ho havíem de fer mirar: autocrítica i canvis.
Arruix la rutina mental!

cm5-dxnxgaala2o

PROMETEM
“Prometem, davant vostre, President
davant el món que en aquesta hora ens mira
lluitar fins a la mort, solemnement,
per vèncer la llopada que se’ns gira.
No és el prometre aquest com aquell
que ens feien fer els botxins del nostre poble.
Aquest ens surt del cor i del cervell;
és un “prometre” franc, just i noble.
La nostra pàtria ja és de tot el món,
del món digne que ritma als nostres passos,
estreny els cors humils, siguin quins són,
i hi fa una nova i eixampla els braços.
Amb els punys, amb el cor i el pensament,
amb un sol crit i amb una veu més clara
prometem davant vostre, President:
defensar aquesta terra que ens empara;
defensar aquest sentit de llibertat
que ens puja als ulls i va endurint els ossos.
No passaran els llops que s’han alçat!
Primer veuran desfets els nostres cossos.
Però cada cos que restarà en peu
serà com un trosset de roca viva.
No arrelaran ni el llop ni la guineu;
els cridarà la merla, el tord, la griva…
Prometem davant vostre President
davant el món que en aquesta hora ens mira
amb els punys i amb el cor i el pensament
dominar la llopada que se’ns gira”.

(Josep Maria Prous i Vila, “Prometem”, a la memòria del president màrtir afusellat el 1940, lliurat pels nazis a Franco per la intervenció de Serrano Súñer, “cuñadísimo” i Ministre filonazi d’Exteriors)

coyatgdxeaanfur

Aquesta és de després del 39:

CATALUNYA
Sola, malalta, esparracada, muda,
un altre cop, encara jove, esclava.
La volta de ton cel, com sempre blava,
sostre de tes presons esdevinguda.
Ara et retreu ton somni de vençuda
que no vas ésser, com et pertocava,
escometent tos enemics prou brava,
emprant ton honor gaire tossuda.
Quítia et veuràs de tos pecats un dia
per tanta sang i tanta llunyania,
per la vergonya i per l’enyor dels teus.
Com saba pacient sota l’escorça,
més pura revindrà l’antiga força
que ja es desvetlla d’amagat dels déus.
(Pere Quart).

Joventut, racisme i drets humans

Joventut, racisme i drets humans

Educació en la teoria pura i realitats que se n’entren per la finestra

A muntó “progres”, humanistes i gent de candidesa benpensant anaven astorats durant l’Aznarato a tomb de la creixent extensió del racisme entre el jovent, un jovent educat escolarment en el respecte al Drets Humans, la pau, la solidaritat, etc.

0mestalla-16-4-14-copa-final

Però, vegem, per què ara i ací tenim un cert respecte genèric -amb moltes excepcions, cal dir- a alguns Drets Humans?. En primer lloc, hi ha un respecte nominal i superficial cap a tals Drets perquè ja tenen altres mitjans per controlar la plebs, bàsicament la TV i el consumisme, que són els “Drets” que, en realitat, la gent coneix i aprecia més. En segon lloc perquè saben que, a la llarga, les autocràcies no són rendibles econòmicament: provoquen descontent sord i oposició mal controlada. Els escau  molt més tenir el corralet tranquil i distret, sense aldarulls que transbalsin la Religió Oficial (és a dir l’Economia).

Ara bé, de gaidó, amb els fets consumats, els Ministeris de l’Interior -cínics i realistes com Talleyrand- es passen aquestes belles teories virginals per l’entrecruix i, per suposat, creen tots els GALs, narcotràfics o transgates o watergates que tenen a bé de crear. Llur llibre de capçalera és el de Maquiavel.
SENEFA 005cjj9ezmw0aapkwz20030123elpepidep_3
SENEFA 005
El jovent, més intuïtiu i menys intel·lectualoide que els nostres liberals eramistes i capquadrats de la teoria pura, copsa aquest rerafons de la qüestió: El monetarisme. L’emblanquiment de diners negres, el tràfic d’armes, etc. ha enfortit l’economia espanyola, i el jovent, sovint elemental, superficial i barroer, se’n sent orgullós. Quan hi ha pela, ser “appanyó” és un orgull, més si guanya la “Selession de Fumbol”.

Orgull implica menyspreu. A qui?. Als més febles, per suposat, als pobres, als desconeguts, als “raros”. O sia, als estrangers, als catalans (estrangers per a ells, al capdavall). Per cert, el nom que els invasors anglosaxons donaren als indígenes celtes fou “Wales” (Gal·les) que, en antic saxó volia dir ni més ni menys que “estranger”.Aprenem-la bé.

derecho-no-aprender

Ser racista “appanyó” és més còmode. Tuda menys neurones.

“Para hacerse Ultrasur hay que ser salvaje. Sí, bestia a secas. Ser lo más roto que haya en el mundo. Si reúnes estas condiciones, pues, te vienes al Estadio Bernabeu y te haremos una prueba (…) Nosotros tenemos nuestra prueba reina, la prueba preferida y la que da la mayor puntuación. Te explicaremos en qué consiste: hay que matar a un catalán o algo así” (Interviú, nº 395, desembre de 1983).

Problemes i solucions Part 2.1 (02 – Psicologia – Entrebancs)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

ENTREBANCS

“Tot poble oprimit odia més l’opressor que no s’estima la pròpia gent. I es preocupa més de criticar l’opressor –el qual sols ocupa el que la ineptitud, la covardia, l’egoisme i la mandra dels autòctons deixa sense defenses- que no pas d’autocriticar-se per millorar i solucionar-se els propis problemes. Així malviu en un cercle viciós d’odi inútil i encegador i comoditat plena d’excuses barates” “Sense solucionar les arrels del problema, sols amb repressió i solucions policials i jurídiques (que és el fan des de Madrid per a qualsevol problema) ni hi ha justícia ni solucions a la violència, sia terrorista o sia domèstica. Però els governs espanyols sempre han estat així: ignorar les causes (“más vale no meneallo”) perquè “no interessa”. Palo y tente tieso” “La ignorància duu infelicitat perquè duu problemes greus en no tenir clares les solucions per no tenir una perspectiva de conjunt”

“Qui no venç gairebé sempre és per simple malfeineria, per falta de voluntat. Les arrels de les derrotes són informació dolenta o manca d’informació i acció dolenta o inacció. Tan sols canviant a millor la informació i l’acció, guanyarien. Però la gent prefereix queixar-se de tot, seguir la rutina i no canviar ni fer res” “La gent més donada a la xerrameca i a les xafarderies és la que menys s’han solucionat la pròpia vida, per inèrcia i prejudici tenen molt poca imaginació i no troben eixides creatives a res, per tant s’ensopeixen i es deixen dur pels corrents de la moda i el consum al nivell més baix i estúpid. A manca de fer res de bo es dediquen a “solucionar” la vida d’altri”

  • “La majoria de persones despenen més temps i energia donant voltes i a parlar dels problemes que no pas a plantar-hi cara i tractar de resoldre’ls” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà, fundador de Motor Ford en 1903).
  • “La lògica és una cosa, l’animal humà n’és una altra. Podeu prou fàcilment proposar una solució lògica a alguna cosa i, ensems tenir l’esperança en el fons del teu cor que això no funcionarà” (Luigi Pirandello, 1867-1936, escriptor i dramaturg italià).
  • “En el progrès de la divisió del treball, la feina de la gran majoria d’aquells que viuen del propi treball, ço és, de l’engròs de la gent, termina per limitar-se a unes poques operacions simples, una o dues. Pero la intel·ligència dels homes és necessàriament formada per les seves ocupacions ordinàries. Un home qui passa sa vida entera realitzant unes poques operacions simples, els resultats de les quals són sempre els mateixos, no té pas l’oportunitat d’exercitar la seva intel·ligència o la seva inventiva, tot cercant solucions per a resoldre dificultats que mai no se li presenten. Perd l’hàbit de tal gimnàstica, i s’esdevé una criatura humana tan estúpida com pot ser-ho. La seva modorra mental el fa no sols incapaç de fruir o de participar d’una conversa nacional, sinó fins i tot de concebre sentiments generosos, nobles o tendres i, per tant, de formar-se judicis precisos envers molts d’aquells, àdhuc en els problemes més corrents de la vida. És del tot incapaç de formar-se un judici dels interessos grans i extensos del país; i a no ser que per fer-lo canviar hom s’hi escarrassi molt a fons, serà igualment incapaç de defendre el seu país en una guerra. La uniformitat de sa vida estantissa corromp naturalment la vàlua de la seva ment i el fa veure amb repugnància una vida irregular, incerta i aventurera com la del soldat” (“La riquesa de les nacions” d’Adam Smith, economista escocès liberal, fundador de l’economia política, Kirkaldy 5·6·1723-Londres 17·7·1790).
  • “L’orgull no és més que falsa valentia, sense solucions a llarg termini” (Shannon L. Alder, autora anglosaxona).

captura2

Malfeineria, ensopiment, rutina

  • “Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar les sortides i solucions” “Els problemes importants que tenim no podran pas ser resolts en el mateix nivell de pensament en què es trobaven quan els creàrem” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
  • “Els problemes sorgeixen a causa de la droperia” (Benjamin Franklin, 1706-1790, estadista, científic i filàntrop nordamericà).
  • “Ningú qui no treballa no sap pensar correctament. La droperia deforma la ment” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial estatunidenc).
  • “La ruïna de la majoria dels homes prové d’algun moment de mandra” (George S. Hilliard, pastor pentecostal nordamericà).
  • “La mol·lície és dolça, i allò que ve darrere és cruel” (John Quincy Adams, 1767-1848, 6è president dels EUA, entre 1825-29).
  • “En desigs mandrosos, els ximplets es queden de manera supina. Sies allà on una voluntat i un seny descobreixen una via (de realització)” (The Birth of Flattery / El Naixement de l’Adulació, de George Crabbe, 1754-1832, poeta i cirurgià anglès).
  • “La malfeineria perllongada paralitza la iniciativa” (Autor desconegut).
  • “La superstició que totes les nostres hores de treball resten felicitat a les nostres vides, i totes les hores de droperia ens les fan més felices, és una doctrina del tot ridícula i perniciosa, i sobretot prové de no responsabilitzar-nos prou dels nostres problemes, de no esforçar-nos a fons per treballar de manera tan plaent com podríem treballar” (Arthur James Balfour, 1848-1930, comte i primer ministre britànic).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Les Tombes Flamejants i La Vall dels Ossos Secs

LES TOMBES FLAMEJANTS

(Famosa poesia de resistència durant la dictadura primoriverista que molts catalans se sabien de memòria)

800px-eternal_flame_at_the_grave_of_john_f-_kennedy_in_arlington_national_cemetery

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

– Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!

VENTURA GASSOL (1893-1980)

SENEFA 005

Les Tombes Flamejants i La Vall dels Ossos Secs 02Les Tombes Flamejants i La Vall dels Ossos Secs 01

LA VALL DELS OSSOS SECS

Ezequiel 37

  • 1 La mà del Senyor vingué damunt meu, em va fer sortir amb el seu Esperit i em va posar enmig d’una vall que era plena d’ossos.
  • 2 M’hi va fer passar pel seu costat, tot a l’entorn, i vaig veure que n’hi havia una gran quantitat, estesos sobre la superfície de la vall, i que eren secs del tot.
  • 3 I em digué: “Fill d’home, ¿podran reviure aquests ossos?” Vaig respondre: “Senyor, Déu meu, ets tu qui ho sap.”
  • 4 I em digué: “Profetitza sobre aquests ossos, i digues-los: Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor!
  • 5 Això diu Déu, el Senyor, a aquests ossos: Heus aquí que jo faré entrar en vosaltres l’alè de vida i reviureu.
  • 6 Posaré nervis damunt vostre, hi faré créixer carn al damunt, us revestiré de pell, us infondré esperit i viureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.”
  • 7 Vaig profetitzar tal com se m’havia manat, i, mentre jo profetitzava, es va sentir una remor i tot seguit una commoció, i els ossos es van ajuntar els uns amb els altres.
  • 8 Vaig mirar i els vaig veure recoberts de nervis, que els creixia carn i que la pell els anava recobrint; però no tenien alè de vida.
  • 9 I em digué: “Profetitza a l’alè de vida, profetitza, fill d’home, i digues-li: Això diu Déu, el Senyor: Vine dels quatre vents, alè de vida, i alena sobre aquests morts i que revisquin.”
  • 10 Vaig profetitzar com se m’havia manat i va entrar-hi l’alè de vida; i van reviure i es van posar dempeus, formant un exèrcit immens.
  • 11 Llavors em digué: “Fill d’home, aquests ossos són tota la casa d’Israel. Mira, ells diuen: Són secs, els nostres ossos, s’ha esvaït tota esperança per a nosaltres, estem perduts del tot!
  • 12 Per això, profetitza, i els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Mireu, jo obriré les vostres sepultures i us faré pujar de la fossa, poble meu, i us faré entrar a la terra d’Israel.
  • 13 I sabreu que jo sóc el Senyor, quan hauré obert les vostres sepultures i us hauré tret de les fosses, poble meu.
  • 14 Posaré el meu Esperit en vosaltres i viureu. Us establiré sobre el vostre territori i sabreu que jo, el Senyor, he parlat i ho he complert. Paraula de Déu, el Senyor.”

Les Tombes Flamejants i La Vall dels Ossos Secs 04Les Tombes Flamejants i La Vall dels Ossos Secs 03

Reunificació d’Israel i de Judà

  • 15 Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
  • 16 “Tu, fill d’home, agafa un bastó i grava-hi això: Per a Judà i els fills d’Israel, ambdós units. Després pren un altre bastó i grava-hi això: Per a Josep, el pal d’Efraïm, i tota la casa d’Israel, ambdós units.
  • 17 Ajunta’ls, l’un amb l’altre, com un sol pal, i que formin una sola peça a la teva mà.
  • 18 I quan els fills del teu poble et preguntin: ¿No ens explicaràs què vols dir amb això?,
  • 19 els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Mireu, jo prendré el bastó de Josep, que és a la mà d’Efraïm, amb les tribus d’Israel unides amb ell, i l’ajuntaré amb el bastó de Judà i en faré un sol pal; i formaran una sola peça a la meva mà.
  • 20 Els bastons amb les inscripcions, els tindràs a la teva mà, davant dels seus ulls,
  • 21 i els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Jo aplegaré els fills d’Israel d’entre les nacions on han anat, els recolliré de pertot arreu i els faré tornar a la seva terra.
  • 22 Amb ells formaré un sol poble al país, a les muntanyes d’Israel, i un sol rei regnarà en tots ells; no formaran més dues nacions ni es dividiran més en dos reialmes.
  • 23 No es contaminaran més amb els seus ídols i amb les seves abominacions, ni amb cap de les seves transgressions, i jo els deslliuraré de totes les residències on han pecat. Els purificaré, i ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
  • 24 El meu servent David regnarà damunt d’ells, i tots tindran un sol pastor; caminaran segons les meves lleis, guardaran els meus estatuts i els practicaran.
  • 25 Habitaran la terra que vaig donar al meu servent Jacob, on van habitar els vostres pares, i hi viuran tant ells com els seus fills i els fills dels seus fills, per sempre, i el meu servent David serà perpètuament el seu príncep.
  • 26 I establiré amb ells una aliança de pau; serà una aliança eterna. Els establiré, els multiplicaré, i posaré el meu santuari enmig d’ells per sempre.
  • 27 Tindré la meva residència al costat d’ells, i jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
  • 28 Llavors, quan el meu santuari estigui enmig d’ells per sempre, les nacions sabran que jo sóc el Senyor, el santificador d’Israel.”

Les Tombes Flamejants i La Vall dels Ossos Secs 06