Manifest dels Inexistents

AL VENT, MANIFEST DELS INEXISTENTS

(A la recerca de la física quàntica de la vida quotidiana)

Ground (*) declara de no existir organitzativament fins al moment i també la seva irrenunciable decisió de no existir mai, tret de manifestacions mentals poc estructurades, corrent de camins coincidents de gent i nuclis, famílies i colles heterogènies.
Qualsevol incomprensió o autoproclamació serà una traïció a l’esperit i objectius de Ground, que no pretèn sinó una presència espurnejant, de llàmpec i una actuació espontània, gràcia d’una percepció no codificada ni dissecada per racionalismes estantissos.
Ground és un vincle no físic per alternatives que neixen pertot, una font d’energia per als menyspreats i acaçats, per a creadors i místics, per a aventurers i rodamóns, per a gent que no pretèn la moda ni entèn ja el món, per a cercadors empedreïts de la revolta front a l’esclerosi dominant de qualsevol color, de les feixugues rutines anihiladores, dels riures sarcàstics dels sedentaris….
Allò que en diuen actualitat no és sinó un fals i manipulat decorat fabricat pels grans menjacocos del planeta.
La major part dels esforços dels sistemes d’organització social imperants són emprats per a l’emmagatzematge i perfeccionament de les armes d’autodestrucció i genocidi. Cada any ingressen dins el volum monetari mundial un 8% més de diners blanquejats (del narcotràfic, tràfic d’armes il·legals, tracta de blanques, etc.) permès i fomentat per Bancs i governs per als propis guanys i per fer que la pseudociutadania occidental els voti “perquè l’economia va bé”. Fabricació de necessitats fictícies i gustos estàndards per al consum unificat per un màrketing idiotitzador. Fer de la política un pur comerç i del comerç una política, sota una Dictadura mediàtica de propaganda de dues cares estretament interrelacionades: la comercialconsumista per un costat i la psicològicopolítica per l’altre. Fer dels súbdits occidentals uns còmplices autòmates (conductisme de masses) preparats tècnicament i programats per a xuclar tota riquesa del Tercer Món, a través de l’explotació psíquica i de la colonització mental de la gent del Primer Món.
Mentrestant, els vertaders problemes, la humanització, l’expansió vital per damunt dels nostres prejudicis, misèries i violències quotidianes, són ignorats o abordats de manera insuficient i grossera, sense gens de rigor ni bona fe, amb una superficialitat de paròdia per farsa.
Però hi ha una petita porta per deturar el brogit infernal, la tenalla del món, i baixar-se’n.
La lluita d’interessos creats més o menys disfressats en demagògies atractives o ideologies de coloraines no ens interessa realment. I no pas per principis, sinó per sentit pràctic.

1_sudan1

Ground és pensar globalment i actuar localment, és esperit i cos, matèria i antimatèria, empirisme i idealisme, intuïció i reflexió, imaginació i lògica, meditació i comunicació. Ground és síntesi, diàleg, diversitat i interrelació, petita barreja d’ones sintonitzades en matisació mútua. Un bocí d’ironia front a les ortodòxies petrificades al servei del poder que constantment desertizen la realitat i menyspreen la bogeria realista i creativa.
Comunicació capgirada a l’endret, finalment, segons llargària d’ona de l’energia de la partícula. El vi de la vella amistat. Una comunicació compartida de debò.
Superació del paradigma espai-temps: el futur és ara, l’allí de l’ací concret.
El temps, segons la teoria de la Relativitat, no existeix, sempre és l’Eternitat, per això el futur dels nostres actes a venir gravita sobre els estranys esdeveniments del present i del passat.
Solidaritat planetària. Reflexos de llum intel·ligent connectant, per un estret i ajustat corredor, com des de la cova de Plató, segons la velocitat de la llum, eixa única magnitud absoluta entre allò relatiu.
Construcció de l’alternativa diària, el propi trip segregat des d’adins mateix de tu, sense toxines.
Unió subtil i perfecta d’antítesis rabiüdes. La Gran Unificació entre l’electrofeble i la forta interacció.
Subversió de ghettos ideològics, voluntat i esperit front a l’esclerosi mecànica. Aquest volterianisme il·lustrat. El racionalisme mecanicista, antítesi de la Inquisició, ha tingut, com aquella, moltes ramificiacions doctrinàries i eixorques. “El limitat de cor i pensament es vincla per estimar allò limitat de la vida, tal com el miop no veu un colze més avant en el camí”, va escriure un exiliat.
L’anul·lació de tota codificació emmetzimada, tret dels quanta absorbits i les espurnes d’antimatèria.

El ghetto de l’autopista Macià-Fuster viu el setge de la pròpia feblesa interna, Jocs Florals d’avui en dia, burlescs i rutinaris. I fa acceleradament adaptacions àuliques, però copiar modes és ben distint de cercar nous camins vitals. I arrufa el nas a la dissidència, de la mediocritat orgullosa estant. (Però les modes passen i l’estil hi resta i sols allò etern no està eternament passat de moda).
Heus ací el nostre poble davallant per la Història mentre amuntega herència de gens malaltissos de generació en generació fins a fer-ne gloriosa idiosincràsia nacional de la seva “santa tradició”. Un observador imparcial podria ben bé comprendre per què la nostra decadència ha arribat en un punt d’inflexió en què les nostres tribus reneguen del propi indigenisme i de la pròpia autenticitat, amb referents autòctons de gent tan poc autèntica.
Ground esclata als Països Catalans, entre les ruïnes de les conveniències i els molt fàcils premis del passat, enmig les matusseres baralles d’una nació en eclipsi, sublim inutilitat letàrgica administrada pels clergues materialistes oficials. Potser és una tardorenca burla del destí o un producte de la necessitat d’alguna sang nova, una petita invasió subtil d’altres aires dins aquest resclum.
“Sols jo sóc responsable de la meva sort, i…
si pugués dir això mateix de la meva gent i del meu país!.
Tant de bo pugués transmetre’ls els meus pensaments”.
(poema indi).
I en Llach cantava a “L’Estaca”.
“Sovint la força m’oblida…”.
Però hi ha la força, com a la “Guerra de les Galàxies” i la seva saga, que la rutina i el sarcasme dels panxacontents tiren a les deixalles per tancar-se dins l’orde de l’encefalograma pla i abúlic, d’un racionalisme típicament conservador, que no sap multiplicar, incapaç de fer reviscolar un poble que va cloent els ulls a la vida.
El primer toc és el respecte a la força.
I el segon el respecte a l’equilibri tranquil del cosmos, la fi de l’arrogància suïcida de la nostra espècie, dels perillosos calígules cocainomans que ens governen.
El tercer, l’autenticitat personal, escola de calor, la porta que duu a l’autoconeixença amb referents. Claror i gaudi intern a través de la multiplicitat de talls d’un carboncle brillant, encès en mescalina.
Podria estar-se produint -just ara i ací, en qualsevol lloc- una autèntica mutació en l’espiral de la vida. Des dels quanta de la nova física d’Einstein, revolucionadora del món científic, però no pas encara del quotidià; fins a les ombrívoles previsions del Club de Roma sobre medi ambient. Vet ací símptomes i anàlisis, profecies, la intuïció de quelcom que volta per succeir, d’esmorteïts o nerviosos indicis.
La fi del Cromanyó.
Un esclat, la consciència i l’energia en connexió.
“Arreu hi ha vida visible i invisible” (poema indi Lakota).

cfr4-ajusaa5kez

Potser algú somia alguna solució, s’inicia en alguna guerra mental guerrejada, produeix fluxe mental i felicitat natural per al supermercat espiritual, cul de mal seure.
Ground emet fora de la banda convencional del retroracionalisme, a l’esquerra o a la dreta del dial segons majors mancances, totalment contaminat per la toxicitat ambiental, convençut del seu aspecte risible, la seva aparença pocasolta, dèbil imatge, estrambòtica argumentació.

Tanmateix escolta (sí, atèn):
Potser és aprop la sèrie de catàstrofes a ca nostra i al planeta, predites per tants informes oficials. Potser la terra de la quarta part de la humanitat ben engreixada acabarà essent un erm espiritual. Potser això és evitable, però les possibilitats baixen ràpid a causa del tancament, la rutina i la manca d’empatia imperants en l’anestesiament col·lectiu de la massa embrutida i neronitzada.
Segurament les catàstrofes són connaturals de totes les generacions cíniques: l’estaca de la consciència que és aquest posat descregut i resaberut però sense rigor, ni lluita ni sacrifici, malfeiner per al positiu i rutinari amb el mal, un look vil de més entesos sense el necessari esforç de tocar fons.
Hi ha un progressiu cataclisme o mutació en marxa, just enmig de la codificada decoració de normalitat, xarxa d’amors egoistes frustrats, converses lineals de hobbies, sense ecos interiors. Probablement n’hi ha hagut d’altres semblants: la història humana no és precisament un verger de roses i a moltes generacions els arriba algun àngel exterminador segons encalç i mida.

img_l_414656

Eclipsi de la nació i del planeta. Contaminació i desaparició de l’equilibri natural, multiplicació de les drogaddiccions i de la violència psíquica.
No hi ha futur per als joves que estudien supersticions i mecàniques obsoletes, fora de la fondària de mires, del toc interdisciplinar -curull de meravella- típic del Renaixement o de l’Atenes clàssica; per als qui es preparen afora dels problemes de l’avui i del demà. Tan sols un petit coneixement dut a l’acció ja pot ser indefinidament més valuós que un gran coneixement ineficaç de parsimoniosos mandarins especialitzats.
Els sistemes d’organització social imperant estan intrínsecament incapacitats per plantar cara a una situació que prefereixen ignorar, que temen i agreugen (la creixent disparitat de renda, el creixement descontrolat de les màfies amb els papers de l’Estat en regla i del narcotràfic aprofitat pels poders constituïts, “democràtics” o no; el poder absolutista del gran capital bancari i del complexe militarindustrial i tecnològic; el desastrós procès de contaminació general i destrucció medioambiental; la corrupció general acceptada; la robotització per la propaganda comercialpolítica de la moderna Dictadura dels mitjans informatius…).
Front a la inhibició idiota induïda, “1984” d’Orwell és la paràbola si fa no fa hiperrealista per copsar la realitat avui en dia: el control subliminal i consumista, el conductisme de masses, la química distorsionadora del màrqueting, dels diners i de la moda, la deliberada incomprensió psicòtica del més trivial oponent, la desllavassada bondat superficial de clixé, l’enviscat ectoplasma del tecnofeixisme gris, la massificació vanal del mal, l’explotació sistemàtica d’allò pitjor que ens mou, el verí maliciós dels integrismes…El costat fosc de la Força.

Tanmateix cal vèncer aprensions i recordar Baudelaire, segurs que la voluntat és la més preciosa clau de totes les facultats humanes, i el llibre de l’I Xing, quan reconeix que és la voluntat que pot modificar el destí individual i col·lectiu, amb un “vull, accept, faig”.
I doncs, no esperar, anar drets a a ferida. Qui no desinfecti la pròpia nafra ha d’esperar que aquella vingui a infectar-lo. Beat the monkey. La Taronja mecànica. El Mur.
Voluntat de vèncer amb l’antítesi del Stalin de fa 70 anys, del Maquiavel de 500 anys arrere. Llibertat i, encara per davant, una alertada passió per una bondat més mil·limetrada. Die weisse Rose. Stat rosa pristine nomine. Nomina nuda tenemus.
Que no hi ha gurús, caps, grups perfectes, sinó aplec d’iniciatives incompletes i complementàries, trencaclosques panoràmic de la vida. El perdut cristall fosc al cor de l’Ésser.
Que cadascú haurà de desfer el cabdell emmaranyat del propi laberint, més enllà de recursos literaris, d’excusetes mediterrànies, el preu inexorable que ha de ser pagat encara per la mateixa gran adquisició.
La gran conjunció en clar, dins el cor, dels oposats en guerra.

img_l_1916935

Que la contradicció que duu cap a un altre lloc és la comprensió caiguda en parany per l’anquilosat intel·lectualisme immobilista.
Que no hi ha casualitats: tot és ben calculat i mesurat.
Que qualsevol acció dolenta -bumerang i karma de les sorpreses de la vida- produeix efectes malsans en qui la realitza -i li apagarà la claror interna que desembossa els nusos fins a la transparència. “…avui em deixarà tot allò dolent que en mi fa niu, I tornaré a ser com en un principi” (poema Navajo). La percepció meravellada d’en Llull i d’en Gaudí.
Una mirada revolucionària.
Que un ésser humà que medita en els misteris de la vida, al cant dels ocells, i que viu en el respecte a l’harmonia, posseeix més força que no pas un exèrcit invocant la mort. Cantarem i riurem i res no rebutjarem!.
Que milers de profetes ben diversos recorren la terra, que tot i que la contaminació materialista d’interessos creats, i de diners, afecta tot l’existent, i a ells i a llurs seguidors, no és cap casualitat aquesta presència.
Que el pacifisme, independentisme, (inter)nacionalisme, catastrofismes, conservacionismes …són incomplets, però vies que, ben aprofitades, poden originar grans troballes. Que les fugides cap arrere, cap avant i cap a altres dimensions poden ser vàlides, útils, si són preses amb intensitat i flama.
Que tu ets una altra rajola al Mur del sistema i del perill extern que combats o simules combatre. El teu rodal exterior reflecteix els problemes del teu interior. La realitat és un missatge xifrat de l’Enllà i del futur.
Que el destí es burla fatalment del teu orgull.
Però la bellesa és una claror al cor, i l’amor purificat pel patiment creatiu s’estendrà fàcilment com un llamp: un món obert, quarta dimensió quàntica, bella percepció d’aigua i d’ecos.
O més dura serà la caiguda.
Que soterrades entre la fressa i el soroll, entre l’enorme confusió, hi ha veus ben clares a l’abast de tothom. Cada submón té el missatge xifrat dels propis miralls.
Que el consumisme que ens emboteixen pertot com a realització és un culdesac.
Que totes les èpoques trien malament els objectes d’adulació.
Que les coses són com són i, si bones, tant millor: Tu mateix has d’esdevenir la sort.
Que ara mateix sentim un bocí de paradís per tal que muntats en aquest petit fugisser, descobrim un gaudi, el desconegut.
Que sols l’absència de gaudi és estrany somni als ensuperbits de la percepció. “Quan no trobis cap raó per ser agraït, és menester que cerquis l’errada dins de tu” (poema indi). Tu tens la clau de l’espai-temps i dius que no.
Ground talla ja la transmissió.
Potser la reprendrà o potser s’extingirà.
Que al capdavall tant se val la nostra transmissió. L’esperança rau més enllà de qualsevol silenci.
La nostra adreça: esborrat el nombre de ma casa i el nom del carrer on visc. Canviades les adreces de tots els camins. Truqueu a qualsevol porta de qualsevol carrer, de qualsevol ciutat, de qualsevol lloc del món. On la llibertat és total però no es considera més important que l’amor. (A tu, que no ens coneixem, si en passar em trobes i vols parlar a un inexistent, ¿per què no ho havies de fer?).

(Text anònim del darrer quart del s. XX)

(*) L’autor o autors del Manifest de Ground (Grups Reconstrucció Oritzó Umà No Degenerat) són anònims i només aspiren que el buf que els anima s’escampi.

3 pensaments sobre “Manifest dels Inexistents

  1. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Per un futur millor (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Vida (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.