Arxius mensuals: Octubre de 2016

Il faut savoir (Música)

Avui us portem una cançó de Charles Aznavour que duu per títol “Il faut savoir”

Il faut savoir
Il faut savoir encore sourire
Quand le meilleur s’est retiré
Et qu’il ne reste que le pire
Dans une vie bête à pleurer

Il faut savoir, coûte que coûte
Garder toute sa dignité
Et malgré ce qu’il nous en coûte
S’en aller sans se retourner

Face au destin qui nous désarme
Et devant le bonheur perdu
Il faut savoir cacher ses larmes
Mais moi, mon cœur, je n’ai pas su

Il faut savoir quitter la table
Lorsque l’amour est desservi
Sans s’accrocher l’air pitoyable
Mais partir sans faire de bruit

Il faut savoir cacher sa peine
Sous le masque de tous les jours
Et retenir les cris de haine
Qui sont les derniers mots d’amour

Il faut savoir rester de glace
Et taire un cœur qui meurt déjà
Il faut savoir garder la face
Mais moi, je t’aime trop.
Mais moi, je ne peux pas.

Il faut savoir mais moi
Je ne sais pas…

TRADUCCIÓ

Cal saber
Has de saber inclús somriure
Quan la part millor ja s’ha acabat
I allò que ve és el pitjor
En una vida estúpida que fa plorar

Has de saber, tant com costàs
Mantindre la dignitat
Malgrat tot el que ens costi
Anar-se’n sense tornar arrere

Enfrontar el fat que ens desarma
I davant la felicitat perduda
Cal saber ocultar les llàgrimes
Però jo, el meu cor, jo no ho he sabut fer.

Has de saber llevar-te de la taula
Quan l’amor n’és desparat
Sense aferrar-se a un aire lamentable
Sinó marxar sense fer soroll

Has de saber amagar la teva pena
Sota la màscara de tots els dies
I callar els crits d’odi
Que són les últimes paraules d’amor

Has de saber quedar-te de glaç
I fer callar un cor que ja s’està morint
Has d’aprendre a controlar el gest
Però jo, jo t’estim massa.
Però jo, no puc de cap manera.

Cal saber però jo
Jo no en sé gens…

Anuncis

Crisi en Primera Persona (03 – Consells)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (03 – Consells)

  • “Intenta relaxar-te i gaudir de la crisi” (Ashleigh Brilliant, *1933, autor i caricaturista anglès).
  • “En una crisi, no us amagueu pas darrere de res ni de ningú. T’han de trobar de totes maneres” (Paul William “Bear” Bryant, 1913-1983, entrenador de futbol americà).
  • “En tota crisi durant la vida, és d’una total salvació de tenir algun amic simpàtic davant del qual puguis pensar en veu alta sense restricció ni recel”  (T. Woodrow Wilson, 1856-1924, 28è president dels Estats Units, partidari de la independència de les nacions oprimides).
  • “Planta cara a les crisis. No deixis que t’ensorrin! Lluita per mantenir la calma…fins i tot supera la crisi del tot i converteix-la en una oportunitat. Nega’t a renunciar a la teva pròpia imatge. No importa el que passi, has de mantenir la teva bona opinió de tu mateix. No importa el que passi, has de mantenir els teus èxits anteriors en la teva memòria, a punt per a exhibir-los a la pantalla de cinema de la teva ment. Tant hi fa el que passi, tant hi fa el que hi perdis, no importa que hagis d’afrontar fracassos, has de mantenir la fe en tu mateix. Llavors pots plantar cara a les crisis, amb calma i coratge, negant-te a cedir, a continuació, no tombis per terra. Seràs capaç de mantenir-te a tu mateix” (Maxwell Maltz, cirurgià plàstic EUA, autor de motivació, i creador de la Psico-Cibernètica, 1927-2003).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta)

“El mot “Krisis” en grec clàssic (i també el mot en grec modern κρίση) vol dir “Judici” o “jutjant”. En una crisi, doncs, estem essent jutjats. Per qui?”

  • “La crisi humana és sempre una crisi de comprensió: entendre el que realment podem fer” (Raymond Williams, 1921-1988, crític, novel·lista i acadèmic gal·lès esquerrà).
  • “Quan hi ha una crisi o un perill, el nostre instint és lluitar o fugir. Però aquestes reaccions limiten la nostra capacitat de pensar racionalment. Identifiquem el curtcircuit en la comunicació que creà la crisi. Aleshores adrecem-nos cap a aquest curtcircuit en comptes de lluitar-hi” (Ronit Herzfeld, psicoterapeuta).
  • “Un home savi es proporciona més oportunitats de les que se li presenten” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Un optimista veu l’oportunitat en qualsevol calamitat ; un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat” (Winston Churchill, 1874-1965, estadista conservador i imperialista, militar, maçó i assagista anglès).
  • “L’home no està empresonat pel costum. Els grans canvis li poden venir causats per la crisi – una vegada que la crisi pot ser reconeguda i compresa” (Norman Cousins, 1915–1990, professor i periodista polític pacifista nordamericà).
  • “Realment crec que qualsevol crisi profunda és una oportunitat per a fer la nostra vida, en alguna mesura, extraordinària” (Martha Beck, 1962, sociòloga, terapeuta i escriptora de best-sellers de Utah).
  • “Les persones exitoses reconeixen la crisi com un moment per al canvi – de menor a major, de més petit a més gran” (Ed Cole [Edwin Louis Cole], 1922-2002, Fundador texà de “Christian Men’s Network”).

SENEFA 005

               Edwin Louis Cole                              Jerome Leon Bruckheimer

Edwin Louis ColeJerome Leon Bruckheimer
SENEFA 005

  • “Si patiu una crisi, adés en un vaixell adés allà on tresqui, hi ha herois que se n’elevaran per damunt” (Jerome Leon “Jerry” Bruckheimer, *1945, productor nordamericà de cinema i TV).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Être (Música)

Avui us portem una cançó de Charles Aznavour que duu per títol “Être”

Être
Etre, renaître ma naissance
Dans une aube de craie
Sous la lune de sang
Aux termes d´un hiver mourant
Etre, émerger du silence
Voir briller au soleil
Les givres de mon cœur
Présage d´un printemps meilleur
Etre le fruit et la semence
Dans un sol épuisé
Et fleurir en exil
Comme un arbre éclaté d´avril
Etre, apprendre à me connaître
Garder les yeux ouverts
Et n´être rien qu´un être
De chair

Pour aimer jusqu´à la mort
Et au-delà peut-être
Etre l´âme séparée du corps
Pour aimer jusqu´à la mort
Même au-delà encore

Etre la voix de mes naufrages
Le verbe retrouvé
Lavé de tout défaut
Epousant le chemin des mots
Etre, échapper au chantage
De tous les lieux communs
Eteindre mes volcans
Dompter et chevaucher mon temps
Etre le geste qui engage
L´avenir repensé
Artisan du retour
Au simple rituel d´amour
Etre, mourir pour mieux renaître
Des mensonges d´antan
Et n´être rien qu´un être
Vivant

Pour aimer jusqu´à la mort
Et au-delà peut-être
Etre l´âme séparée du corps
Pour aimer jusqu´à la mort
Même au-delà encore.

TRADUCCIÓ

Ésser
Ésser, renàixer ma naixença
En una alba de guix
i la Lluna de Sang
Sota un hivern que mor
Esser, sorgir d’un silenci
Veure lluir al sol
Els gebres del meu cor
Presagi d’un nou temps millor
Esser el fruit i la llaorada
En un sòl esgotat
I florir a l’exil’
Com un arbre esclatat d’abril
Esser, aprendre a conèixer-me
Mantindre els ulls oberts
I no ser més que un ésser
De carn

Estimar fins a la mort
I més enllà pot ésser
Ser esperit separat del cos
Per amar fins a la mort
I més enllà i tot.

Esser la veu dels meus naufragis
El verb ja retrobat
Rentat de tota falta
Unint-se al camí dels mots
Esser, escapar del xantatge
De tots els llocs comuns
Tancar els meus volcans
Domar i remuntar el meu temps
Esser el gest que et relliga
El futur repensat
Artesà del retorn
Al simple ritual d’amor
Esser, morir per a renéixer
Dels enganys d’antany
I no ser més que un ésser
Que viu

Estimar fins a la mort
I més enllà pot ésser
Ser esperit separat del cos
Per amar fins a la mort
I més enllà i tot.

Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència)

  • “Les crisis no fan l’home: el donen a conéixer” (Ron Tottingham, predicador baptista nordamericà).
  • “El caràcter no es fa en una crisi, només hi queda exhibit” (Robert Freeman).
  • “Les crisis perfeccionen la vida. Tu hi descobreixes què ets” (Allan K. Chalmers, autor).
  • “El conflicte forma el caràcter. La crisi el defineix” (Steven V. Thulon).
  • “Hem de ser jutjats per la manera com actuem en temps de crisi” (Johnnie Cochran, 1937-2005, advocat nordamericà).
  • “Les grans ocasions no fan herois o covards, sinó que simplement els revelen als ulls dels homes. En silenci i de manera imperceptible, com ens despertem o dormim, creixem forts o febles, i finalment una crisi mostra en el que ens hem convertit” (Brooke Foss Westcott, 1825-1901, clergue i teòleg anglès).
  • “Encarat amb una crisi, l’home de caràcter cau de nou en si mateix. S’imposa el seu propi segell d’acció, n’assumeix la responsabilitat, la fa seva” (Charles de Gaulle, 1890-1970, militar, polític i escriptor francès, President de la República de 1958 a 1969).
  • “Un home no té més caràcter que el que ell pot dominar en un moment de crisi” (Ralph Washington Sockman, 1889-1970, religiós nordamericà).
  • “… tal com ens despertem o dormim, creixem, ens fem forts o febles, i finalment una crisi ens mostra en el que ens hem convertit” (Brooke Foss Westcott, 1825-1901, clergue i erudit anglès, bisbe de Durham).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Anàlisi sobre la immigració (continuació – 2a part)

EL PAPER DE LA IMMIGRACIÓ A CA NOSTRA

La immigració serveix, en el nostre país:

  •   -Per controlar els salaris als treballadors autòctons i rebaixar-los-els. Abarateix la mà d’obra i provoca pèrdua de poder adquisitiu per als locals.
  •   -Per a dividir en ghettos incomunicats el proletariat local (Multiculturalitat), fent impossible qualsevol revolta.
  •   -Per fer que l’economia capitalista no s’aturi. Un immigrant, sense res, tindrà més interès i necessitat a treballar (i comprar casa, etc., tot allò que mou l’economia) que un local potser amb segona residència i dues herències al compte bancari. Immigració = hipoteques.
  •   -Per fer amainar la pressió socio-política als països d’origen (sovint proveïdors de matèries primeres barates i sota dictadures bananeres aliades de l’Oligarquia espanyola). Exemples: Colòmbia, Marroc…
  •   -Per dil·luir les cultures sense estat propi com la nostra, fita prioritària per a Espanya.
  •   -Per comprar-los el vot a canvi d’ajudes socials i treball i clientelitzacions diverses (a costa dels autòctons, sovint). Han saltat a la llum nombrosos casos del PP i del PSOE.
  •   -Per promoure un vot “reactiu” d’extrema dreta: com que l’esquerra és també multiculti i no vol veure els problemes, el vot de protesta dels locals sols pot bascular cap al feixisme, que reconeix els problemes.
  •   -Crear negociets tapadora per emblanquinar diners negres.
  •   -Afavorir, a través de la marginalitat que crea delinqüència, els interessos del lobby de la seguretat privada, en mans de l’extrema dreta espanyolista (sobretot PROSEGUR, de la família de Mayor Oreja)

Per tot plegat és fàcil entendre que el foment de les migracions depén del més alt poder mundial, de la gran Banca i de les patronals, i no pas dels partits polítics ni molt menys de les ideologies progressistes.

Per ex., tant les FAES com Felipe González han declarat que volen molta més immigració:

I hi ha molts lobbies que pressionen i subornen:

— ARTICLE RELACIONAT —

Frase del Dia (La Fe – 06)

  • “Els pobles expansius que van a la victòria tenen fe: en la pròpia sobirania -defensada amb coratge- com en Déu, la raó els ve contrapesada i refrescada per al fe: la fe no desdiu la raó, ans li dóna ales i futur, capacitat d’expressió i d’emoció; igual com la raó és una útil eina per comprendre la realitat. Sense l’energia i el coratge de la fe, la raó sola s’ha demostrat repetidament obtusa, inútil i eixorca” “Sense base religiosa és més que improbable un projecte social d’ample espectre (centrat sociològicament). La nocreença duu sempre a reclamar simple benestar immediat i, per tant, a l’esquerranisme-ecologisme, q és el que sempre tenim i on som encallats. Si no ho volem comprendre és que som a Bàvia encara. Els nocristians prefereixen sovint creure en rondalles “atees” que en realitats socials “cristianes””
    (Anònim)

Llengua i església al País Valencià. La transversalitat social

Llengua i església al País Valencià. La transversalitat social

Hi ha diversos problemes greus i de complicada solució:

SENEFA 005
Llengua i església al País Valencià. La transversalitat social 02Llengua i església al País Valencià. La transversalitat social 03
SENEFA 005

  1. La Jerarquia catòlica espanyola, sovint prostituïda econòmicament i política al Regne d’Espanya, ha tingut una praxi colonial contra el poble valencianoparlant.
  2. – Aquesta imposició brutal del castellà per part també de la “querida” de l’Estat ha dut a la descristianització dels valencianoparlants i especialment dels seus sectors més autoconscients.
  3. S’ha creat una dinàmica dreta-nacionalcatòlica-reaccionària versus esquerra-menjacapellans-comunistoide, sense termes intermitjos assenyats ni inclusius ni transversals ni dialogants on la reacció neofranquista duu les de guanyar perquè té més arrels socials transversals.
  4. – La Jerarquia (que no fidels, molt important no confondre-ho!) catòlica espanyola és de les pitjors de tot el món catòlic. “Més papistes que el Papa”, i, en general, sempre més reaccionària que el Vaticà. Ni tan sols amb l’actual Papa teòricament “progre” canvien d’actituds i ací tenim Cañizares ofegant-nos per rematar el genocidi cultural.
  5. – Les esglésies són d’allò més transversal en societats occidentals. La mentalitat que hi domina, predomina socialment a l’hora de votar. Menystindre-les és no entendre tampoc de política.
  6. – Junt a l’escola i els mèdia, la llengua utilitzada normalment per l’Església és allò que més pot normalitzar la nostra llengua socialment.

Solucions:

Llengua i església al País Valencià. La transversalitat social

  1. – Necessitem una església cristiana pròpiament valenciana, sense la permanent espasa de Damocles espanyolista.
  2. – El poble valencià catòlic necessita més espais propis on desplegar-se en valencià i aliances amb els grups socials i polítics contra el genocidi cultural. D’aquest estil però ampliat
  3. – El protestantisme ha donat millors resultats socials, culturals i polítics que el catolicisme:
  4. – I a ca nostra té una tradició no sols més democràtica, sinó que accepta molt més el dret d’autodeterminació:
  5. – L’única volta que el Partito Comunista Italiano guanyà unes eleccions estatals fou en una campanya on repartí massivament Nous Testaments a fi d’ensenyar als italians quant lluny estava l’església catòlica de l’església novotestamentària. D’aquest fet es podrien traure un grapat de conclusions.

Podeu seguir-nos al Twitter: @CristiansPV

Enllaç relacionat

SENEFA 002

Mapa d’ateus en l’actual Alemanya:
A més fosc, més percentatge d’ateus

Allà on l’Estat totalitari ha acaçat la fe transcendent, actualment hi ha prou més ateisme i també més pobresa.

Llengua i església al País Valencià. La transversalitat social 01

Comentari:
Hem de tindre clar que una de les esglésies més nacionalcatòliques del món és l’espanyola (amb la mexicana i alguna altra), i que té multitud de tripijocs amorals amb un Estat-Frankestein com és l’espanyol.
D’ací que avien a València saigs de l’Estat a sou, com Cañizares, autèntics funcionaris per a la repressió de la fe lliure i del valencià dins l’església.
Naturalment això no s’adiu a l’Evangeli i també demostra els components pecatosos i degenerats de l’Alta Jerarquia de la Conferència Episcopal Espanyola, desvergonyida en moltes coses, com els seus satànics mitjans de comunicació i que ven el poble als llops.
Déu els ho reclamarà en el dia del Judici.

L’actitud del clergat colonial i del franquisme ha provocat que sobretot els valencians més conscients s’hagen allunyat del cristianisme.
Tanmateix això ens debilita moltíssim com a poble, ja que l’ús de culte d’una llengua és molt transversal i té un prestigi molt alt entre amples capes de la població. Fins i tot pot ser més important que la llengua a l’ensenyament, a la música o als mass mèdia.
I en gran part el vot de la Tercera Edat depèn de l’Església.
Els cristians valencians han de reclamar insistentment la llengua a les esglésies i utilitzar-la sempre ells mateixos en qualsevol acte, i els valencians conscients adonar-se que han patit una marginació política i replantejar-se el tema de la fe seriosament.
I, si la Jerarquia s’hi nega, actuar pel propi compte: l’obediència a la Paraula de Déu va davant de l’obediència a funcionaris de l’Estat com Rouco o Cañizares.

Els qui es pensen que soterraran fàcilment l’església o la religió somien. Molts ho han dit al llarg de tots els temps i, sempre, tots s’han equivocat.
Segons els experts a l’any 2050 el món serà més religiós que ara (En canvi baixa natalitat i ateisme van de la mà)

Ni les més dures persecucions han acabat mai amb el cristianisme.
Per tant hem de tindre una estratègia realista per la recuperació espiritual i nacional en els seus complexos aspectes.