La Bohème (Música)

Avui us portem La Bohème, és una cançó escrita pel compositor francès Jacques Plante i l’artista l’armeni-francès Charles Aznavour.

La versió que que us posem és a càrrec del mateix Charles Aznavour.

La Bohème
Je vous parle d’un temps,
Que les moins de vingt ans,
Ne peuvent pas connaître,
Montmartre en ce temps-là,
Accrochait ses lilas,
Jusque sous nos fenêtres,
Et si l’humble garni,
Qui nous servait de lit,
Ne payait pas de mine,
C’est là qu’on s’est connu,
Moi qui criait famine et toi,
Qui posait nue,

La Bohème, la Bohème,
Ça voulait dire, on est heureux,
La Bohème, la Bohème,
Nous ne mangions,
Qu’un jour sur deux.

Dans les cafés voisins,
Nous étions quelques uns,
Qui attendions la gloire,
Et bien que miséreux,
Avec le ventre creux,
Nous ne cessions d’y croire,
Et quand quelques bistrots,
Contre un bon repas chaud,
Nous prenaient une toile,
Nous récitions des vers,
Grouppés autour du poêle,
En oubliant l’hiver.

La Bohème, la Bohème,
Ça voulait dire,
Tu es jolie,
La Bohème, la Bohème,
Et nous avions tous du génie.

Souvent il m’arrivait,
Devant mon chevalet,
De passer des nuits blanches,
Retouchant le dessin,
De la ligne d’un sein,
Du galbe d’une hanche,
Et ce n’est qu’au matin,
L’on s’asseyait enfin,
Devant un café crème,
Epuisés, mais ravis,
Faut-il bien que l’on s’aime,
Et que l’on aime la vie.

La Bohème, la Bohème,
Ça voulait dire, on a vingt ans,
La Bohème, la Bohème,
Et nous vivions de l’air du temps.

Quant au hasard des jours,
Je m’en vais faire un tour,
A mon ancienne adresse,
Je ne reconnais plus,
Ni les murs, ni les rues,
Qu’y ont vus ma jeunesse,
En haut d’un escalier,
Je cherche l’atelier dont plus rien ne subsiste,
Dans son nouveau décor,
Montmartre semble triste,
Et les lilas sont morts.

La Bohème, la Bohème,
On était jeunes,
On était fous,
La Bohème, la Bohème,
Ça ne veut plus rien dire du tout.

La Bohèmia

Jo te parle d’un temps
Que els menors vint anys,
No poden pas conèixer,
Montmartre en aquell temps,
amb liles penjant,
sota nostres finestres,
I si l’humil guarnit,
Que ens servia de llit,
No hi havia molt a veure,
Hi és on ens vam trobar
jo plorant de fam i tu,
nua per l’art.

La Bohèmia, la Bohèmia
Això vol dir, que hom és feliç,
La Bohèmia, la Bohèmia
No menjàvem,
Més que un dia de dos.

En els cafès veïns,
Hi havia alguns,
Que esperàvem la glòria
I tot i que sense res,
I amb la panxa buida,
Hi seguíem creient,
I quan alguns bars,
Per un bon àpat calent ,
Ens prenien un llenç,
Recitàvem versos,
al voltant de l’estufa,
Oblidant l’hivern.

La Bohèmia, la Bohèmia
Això vol dir
Tu ets bonica,
La Bohèmia, la Bohèmia
I tots èrem uns genis.

Sovint em passava,
Davant el meu cavallet ,
les Nits en blanc,
Refent el disseny ,
De la línia d’una sina,
La corba d’un maluc,
I no va ser fins al matí
Finalment ens vam asseure,
Davant un cafè amb llet,
Exhausts però feliços,
Cal estimar-se,
I estimar-se la vida.

La Bohèmia, la Bohèmia
Això no vol dir més que tindre vint anys
La Bohèmia, la Bohèmia
I vivíem en l’aire .

Un dia per atzar
Vaig fer un passeig,
fins la meva antiga adreça,
No hi vaig reconèixer,
Ni els murs ni els carrers
que van veure ma jovenesa,
La part superior d’una escala,
Buscant el taller i no en queda res,
En el seu nou entorn,
Montmartre sembla trist,
I les liles s´han mort.

La Bohèmia, la Bohèmia
Érem joves ,
Era una bogeria,
La Bohèmia, la Bohèmia
No vol dir res en absolut.

Un pensament sobre “La Bohème (Música)

  1. Retroenllaç: Música (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.