Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

  • “En les grans crisis, el cor es trenca o s’enforteix” (Honorat de Balzac, 1799-1850, novel·lista realista-romàntic, mig occità).
  • “Quan t’enfrontes a una crisi, saps qui són els teus amics veritables” (Earvin “Magic” Johnson, *1959, jugador afroamericà de bàsquet ja retirat).
  • “La crisi d’avui és la broma del demà” (Herbert George Wells, 1866-1946, escriptor i historiador anglès).
  • “Sospit que la pressió psicològica associada a aquesta crisi va causar que em quedàs en blanc per primer cop. Ha contribuït a un deteriorament de la meva salut que més tard ha requerit la inserció d’un marcapassos cardíac” (Ratu Sir Kamisese Mara, 1920–2004, pare fundador de l’Estat de les illes Fiji).

SENEFA 005

         Ratu Sir Kamisese Mara                            Stéphane Mallarmé

Ratu Sir Kamisese MaraStéphane Mallarmé

SENEFA 005

  • “La poesia és el llenguatge d’un estat de crisi” (Stéphane Mallarmé, 1842-1908, poeta francés).
  • “Era com si el principal engranatge de la seva existència hagués sortit de l’osca i vogís sense enganxar-se on calia ni poder aturar-se” (“Guerra i Pau”, 1866, novel·la de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
  • “En el nostre temps en què els llindars de vergonya s’estan enfonsant, la incapacitat de comunicar-se creix. Perquè la majoria de les regles .. i valors … són apreses a través de la vergonya, un mecanisme central en el procés civilitzatori. En canvi en el corrent d’individualització socialment atomitzada els humans estan anant a la deriva, propensos a crisis de sentit, addictes a experiències que distreuen, però només són capaços de relacions superficials” (Der Spiegel, setmanari d’Hamburg, 3/1996, 15·1·1996).
  • “Els llocs més ardents a l’Infern es reserven per als qui, en els temps de crisi moral, es declaraven neutrals” (Durante / Dante Alighieri, 1265-1321, poeta florentí).
  • “Ell havia estat bo per a ella. Tornant a poc a poc del fons del seu espant, ella n’havia tingut cura quan havia estat malalt, havia treballat per a ell i suportat les seves crisis d’odi impotent. S’havia aferrat a ell amb un amor de gos cec i martiritzat, sospitant que ell era un altre gos cec i martiritzat. I ara, hi havia el noi. Què podia fer amb ell? Tot just alimentar-lo” (“La condition humaine / La condició humana”, 1933, d’André Malraux, 1901-1976, novel·lista, aventurer i polític antifeixista francès).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

7 pensaments sobre “Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

  1. Retroenllaç: Crisi (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Crisi en Primera Persona (03 – Consells) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta) | Braços Oberts

  6. Retroenllaç: Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells) | Braços Oberts

  7. Retroenllaç: Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.