PRONOMS FEBLES (Esquema)

PRONOMS FEBLES (Esquema)

Els pronoms febles tenen fama de ser difícils d’escriure bé.

No ho seran pas tant si seguim aquestes regles elementals:

EL GUIONET I L’APÒSTROF:

  • 1) Davant els verbs, poden dur apòstrof, però no guionet.
    Ex.: N’hi ha, li’n duc, me’l veig.
  • 2) Darrere els verbs (=infinitius, gerundis i imperatius) porten guionet sols quan no poden dur apòstrof.
    Sí que poden dur apòstrof i guionet successivament.
    Ex.: Menjar-hi, menjar-s’ho, menjar-se’l, menjar-se-les.
    Menjant-hi, menjant-s’ho, menjants-se’l, menjant-se-les.
    Menja-hi, menja-t’ho, menja-te’l, menja-te-les.
  • 3) L’apòstrof té preferència sobre el guionet sempre que puguem apostrofarem (=vol dir que substituïm una vocal per ‘ un apòstrof).
    Ex: Ne hi ha -> N’hi ha; li en duc -> li’n duc
    Quan apostrofem, el 1er pronom queda sencer sempre que sia possible (fixeu-vos que és distint al sistema del francès, que és al revés).
    Ex.: li’n duc, me’l veig, menjar-se’l, anar-se’n (Francès: s’en aller).
    Però: N’hi ha, menjar-t’ho.

FORMES:

  • 4) * Me, te, se, ne, lo admeten les 4 formes (s’apostrofen davant vocal o h i darrere vocal no diftongada):
    Me / em / m’ / ‘m
    Te / et / t’ / ‘t
    Se / es / s’ / ‘s
    Ne / en / n’ / ‘n
    -Lo / el / l’ / ‘l
    * Nos, los admeten 3 formes possibles:
    Nos / ens / ‘ns
    Los / els / ‘ls (aquest pot ser complement directe –plural de “lo /el / l’ / ‘l”, o complement indirecte –plural de “li”).
    * La, vos admeten 2 formes:
    La / l’
    Vos / us
    * Les, ho, hi, li són invariables.

ALGUNS PRONOMS FEBLES:

  • 5) El plural de “li” és “los / els / ‘ls”. No existeix el plural “lis” de “li”, això és una aberració lingüística moderna.
    Al català oriental “li” i plural solen ser substituïts per l’invariable “hi” (“l’hi” no s’hi escau). Això no és incorrecte, però en general convindria usar “li” i plural “los / els / ‘ls” per a complements indirectes i reservar “hi” per als circumstancials.
    Noteu que el castellà “se” pot ser complement indirecte o reflexiu, però el complement indirecte en valencià-català no és mai “se”, sinó “li”.
    Ex.: Se lo dije -> li ho vaig dir (C.I.).
    Se va -> se’n va (reflexiu).
    Dir en aquests casos “s’ho vaig dir” per “li ho vaig dir” és un castellanisme fragant, molt típic de nous parlants del català i de jovent valencià de ciutat. Cal evitar-ho de totes passades.
  • 6) “Ho” sol llegir-se de 3 maneres distintes en variant valenciana: “eu” davant verb, “o” darrere consonant i “u” darrere vocal no diftongada. Si hi ha diftong la “u” final es transforma en “v”
    Ex.: Ho dic (eu dic), dir-ho (díro), parla-ho (pàrlau). Digueu-ho (diguevo).
    Fixeu-vos per escriure, perquè, per ex., una cosa és “parle-ho” i una altra “parleu”, etc. (Si ho traduïu al castellà o en una altra llengua ho veureu clar de seguida: “háblelo” / “hablad”).
  • 7) “En”, “hi” són pronoms adverbials, un tipus de pronoms desapareguts fa molt en castellà (eren “ende”, “y”), on sols en queden formes fossilitzades (“por ende”, estoy, voy, soy, hay, etc.), però que també existeixen en francès (en, y), italià (ne, ci, vi), occità (en, i), aragonès (ne, bi), etc.
    En català són bàsics i més usats que en les altres llengües romàniques que els tenen, fins al punt que són una autèntica espina dorsal de l’estructura de la llengua catalana. Aquests adverbis són massa poc utlitzats i fins i tot es perden en la llengua parlada sovint en àrees molt castellanitzades i entre el jovent, especialment al País Valencià, on pràcticament “hi” s’havia perdut de la llengua parlada corrent com a complement circumstancial (tret de les formes “hi ha”, etc.). És bàsic no perdre’ls, perquè és un dic contra la satel·lització del català front al castellà.
    * “En” té un sentit partitiu i relacionat als articles indeterminats; indica:
    -Quantitat indifinida (“uns, alguns, unes, algunes”): -Vols peres? –Ja en vaig comprar, gràcies.
    -Verbs de moviment (com en francès, tots els verbs de moviment porten “en”): Me’n vaig, me’n vinc, te’n puges, te’n baixes, se n’entra, se n’ix…
    -Procedència (frases o paraules introduïdes per la preposició “de” o “des de”): -Vols parlar del tema? -No en sé res.
    * “Hi” indica:
    -Lloc: Hi vaig, hi venia.
    -el verb “haver-hi” sempre ha de dur-lo: Devia haver-n’hi un fum, hi hagué coets i traques.
    -Frases o paraules introduïdes per les preposicions “a”, “en”: -Estàs ficat en tot l’embolic? –Sí que m’hi han embolicat.

L’ORDRE:

  • 8) L’ordre correcte és:
    C.I. + C.D. + C. Circumstancial
    me ho hi
    te lo (ne)
    se los
    nos la
    vos les
    li ne
    los (me)
    (te)
    (se)
    (nos)
    (vos)
    me+ho m’ho, te+ho t’ho… (M’ho va dir…)
    me+lo me’l, te+lo te’l… (Me’l va donar…)
    me+losme’ls, te+los te’ls…(Me’ls va donar…)
    me+la me la, -me-la… (Me la va donar, dóna-me-la…)
    me+les me les, -me-les… (Me les va donar, dóna-me-les…)
    me+ne me’n… (Me’n va donar…)
    me+hi m’hi… (M’hi fiquí…)
    me+lo+hi me l’hi… (Me l’hi ficà…: em ficà el paraigües al safareig).

………………………..

— Enllaç —

3 pensaments sobre “PRONOMS FEBLES (Esquema)

  1. Retroenllaç: Llengua (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. El Colera dels déus (@Joanot49)

    ‘Aquests adverbis són massa poc utilitzats i fins i tot es perden en la llengua parlada sovint en àrees molt castellanitzades i entre el jovent, especialment al País Valencià, on pràcticament “hi” s’havia perdut de la llengua parlada corrent com a complement circumstancial (tret de les formes “hi ha”, etc.)’ És cert que els valencians hem perdut o fossilitzat l’ús de ‘hi’ en la nostra parla, però jo no abusaria del terme castellanització. És una evolució, potser per pressió del castellà, però potser no pas. A zones molt properes a Catalunya, l’ús de ‘hi’ també és molt minso, i a les zones més aïllades i més allunyades del castellà, o relacionades amb les Balears, com les Marines, també hi passa. Però el problema és que el català antic tampoc no feia massa ús d’aquest pronom ‘hi’, que hom l’usava, però no tant sovint com ho fan els dialectes orientals catalans, que el claven fins a la sopa. Si els valencians en prescindeixen, els orientals, sobretot de l’àrea de BCN, l’empren com a marca de la casa, redundantment i quan no hi caldria. Aquest sistema d’ús redundant del pronom hi em sembla que li’l deveu a Pompeu Fabra, que en molts moments confon estructures catalanes amb franceses, i que forjà els sistema de pronoms actual. Els pronoms adverbials cal usar-los quan la reiteració d’una mateixa frase fa innecessària tant redundància, no per demostrar que parlem una llengua distinta al castellà.

    M'agrada

    Respon
  3. Joan Colera

    Això de les satel·litzacions del castellà queda molt bé, però el català no és una llengua d’oposició al castellà, sinó una llengua distinta al castellà. N’hi ha diferencies i semblances. Per exemple; abans el verb paréixer (tenim comparéixer aparéixer, etc…) era molt i molt més usat que ara, i el verb semblar està substituint-lo. Però el verb semblar és un verb per a les grans coincidències físiques que es poden observar a simple vista: ‘el xiquet se sembla a son pare com dues gotes d’aigua’. Tanmateix, ‘a mi em sembla que no aniré’ és una corrupció semàntica. Com els castellà té ‘parecer’ i nosaltres paréixer i semblar, serà més català si on es diu ‘parecer’ nosaltres diem ‘semblar’. Aquesta és una mostra d’un complex d’inferioritat i la consegüent reacció, perquè nosaltres, on ells tenen parecer, nosaltres en tenim dos i tenen de vegades camps semàntics coincidents. Al PV distingim (no a tots llocs) entre semblar i paréixer, i el verb paréixer desapareix (un altre derivat de paréixer, per cert) per l’ús que fem mediatitzats per l’estàndard oriental, més dominant. No deuria dir-se ‘Ami em sembla…’, sinó ‘A mi em pareix…’, i vos convide a que hi investigueu… El valencià és un dialecte arcaïtzant del català, a banda castellanismes i altres problemes, i en molts casos més fidel a la llengua antiga i menys evolucionat que els dialectes orientals…

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.