PRONOMS FEBLES (Esquema)

PRONOMS FEBLES (Esquema)

Els pronoms febles tenen fama de ser difícils d’escriure bé.

No ho seran pas tant si seguim aquestes regles elementals:

EL GUIONET I L’APÒSTROF:

  • 1) Davant els verbs, poden dur apòstrof, però no guionet.
    Ex.: N’hi ha, li’n duc, me’l veig.
  • 2) Darrere els verbs (=infinitius, gerundis i imperatius) porten guionet sols quan no poden dur apòstrof.
    Sí que poden dur apòstrof i guionet successivament.
    Ex.: Menjar-hi, menjar-s’ho, menjar-se’l, menjar-se-les.
    Menjant-hi, menjant-s’ho, menjants-se’l, menjant-se-les.
    Menja-hi, menja-t’ho, menja-te’l, menja-te-les.
  • 3) L’apòstrof té preferència sobre el guionet sempre que puguem apostrofarem (=vol dir que substituïm una vocal per ‘ un apòstrof).
    Ex: Ne hi ha -> N’hi ha; li en duc -> li’n duc
    Quan apostrofem, el 1er pronom queda sencer sempre que sia possible (fixeu-vos que és distint al sistema del francès, que és al revés).
    Ex.: li’n duc, me’l veig, menjar-se’l, anar-se’n (Francès: s’en aller).
    Però: N’hi ha, menjar-t’ho.

FORMES:

  • 4) * Me, te, se, ne, lo admeten les 4 formes (s’apostrofen davant vocal o h i darrere vocal no diftongada):
    Me / em / m’ / ‘m
    Te / et / t’ / ‘t
    Se / es / s’ / ‘s
    Ne / en / n’ / ‘n
    -Lo / el / l’ / ‘l
    * Nos, los admeten 3 formes possibles:
    Nos / ens / ‘ns
    Los / els / ‘ls (aquest pot ser complement directe –plural de “lo /el / l’ / ‘l”, o complement indirecte –plural de “li”).
    * La, vos admeten 2 formes:
    La / l’
    Vos / us
    * Les, ho, hi, li són invariables.

ALGUNS PRONOMS FEBLES:

  • 5) El plural de “li” és “los / els / ‘ls”. No existeix el plural “lis” de “li”, això és una aberració lingüística moderna.
    Al català oriental “li” i plural solen ser substituïts per l’invariable “hi” (“l’hi” no s’hi escau). Això no és incorrecte, però en general convindria usar “li” i plural “los / els / ‘ls” per a complements indirectes i reservar “hi” per als circumstancials.
    Noteu que el castellà “se” pot ser complement indirecte o reflexiu, però el complement indirecte en valencià-català no és mai “se”, sinó “li”.
    Ex.: Se lo dije -> li ho vaig dir (C.I.).
    Se va -> se’n va (reflexiu).
    Dir en aquests casos “s’ho vaig dir” per “li ho vaig dir” és un castellanisme fragant, molt típic de nous parlants del català i de jovent valencià de ciutat. Cal evitar-ho de totes passades.
  • 6) “Ho” sol llegir-se de 3 maneres distintes en variant valenciana: “eu” davant verb, “o” darrere consonant i “u” darrere vocal no diftongada. Si hi ha diftong la “u” final es transforma en “v”
    Ex.: Ho dic (eu dic), dir-ho (díro), parla-ho (pàrlau). Digueu-ho (diguevo).
    Fixeu-vos per escriure, perquè, per ex., una cosa és “parle-ho” i una altra “parleu”, etc. (Si ho traduïu al castellà o en una altra llengua ho veureu clar de seguida: “háblelo” / “hablad”).
  • 7) “En”, “hi” són pronoms adverbials, un tipus de pronoms desapareguts fa molt en castellà (eren “ende”, “y”), on sols en queden formes fossilitzades (“por ende”, estoy, voy, soy, hay, etc.), però que també existeixen en francès (en, y), italià (ne, ci, vi), occità (en, i), aragonès (ne, bi), etc.
    En català són bàsics i més usats que en les altres llengües romàniques que els tenen, fins al punt que són una autèntica espina dorsal de l’estructura de la llengua catalana. Aquests adverbis són massa poc utlitzats i fins i tot es perden en la llengua parlada sovint en àrees molt castellanitzades i entre el jovent, especialment al País Valencià, on pràcticament “hi” s’havia perdut de la llengua parlada corrent com a complement circumstancial (tret de les formes “hi ha”, etc.). És bàsic no perdre’ls, perquè és un dic contra la satel·lització del català front al castellà.
    * “En” té un sentit partitiu i relacionat als articles indeterminats; indica:
    -Quantitat indifinida (“uns, alguns, unes, algunes”): -Vols peres? –Ja en vaig comprar, gràcies.
    -Verbs de moviment (com en francès, tots els verbs de moviment porten “en”): Me’n vaig, me’n vinc, te’n puges, te’n baixes, se n’entra, se n’ix…
    -Procedència (frases o paraules introduïdes per la preposició “de” o “des de”): -Vols parlar del tema? -No en sé res.
    * “Hi” indica:
    -Lloc: Hi vaig, hi venia.
    -el verb “haver-hi” sempre ha de dur-lo: Devia haver-n’hi un fum, hi hagué coets i traques.
    -Frases o paraules introduïdes per les preposicions “a”, “en”: -Estàs ficat en tot l’embolic? –Sí que m’hi han embolicat.

L’ORDRE:

  • 8) L’ordre correcte és:
    C.I. + C.D. + C. Circumstancial
    me ho hi
    te lo (ne)
    se los
    nos la
    vos les
    li ne
    los (me)
    (te)
    (se)
    (nos)
    (vos)
    me+ho m’ho, te+ho t’ho… (M’ho va dir…)
    me+lo me’l, te+lo te’l… (Me’l va donar…)
    me+losme’ls, te+los te’ls…(Me’ls va donar…)
    me+la me la, -me-la… (Me la va donar, dóna-me-la…)
    me+les me les, -me-les… (Me les va donar, dóna-me-les…)
    me+ne me’n… (Me’n va donar…)
    me+hi m’hi… (M’hi fiquí…)
    me+lo+hi me l’hi… (Me l’hi ficà…: em ficà el paraigües al safareig).

………………………..

— Enllaç —

Anuncis

Un pensament sobre “PRONOMS FEBLES (Esquema)

  1. Retroenllaç: Llengua (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s