Arxius mensuals: Desembre de 2016

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 05 – El dimoni i Antídots al dimoni)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

El dimoni

  • “Senyor bo, el que és l’home! perquè sembla simple, però mira de desenvolupar els seus llibres i els seus enganys, amb les seves fondàries i frivolitats, la seva bondat i la seva maldat, tot plegat, és un problema que ha de confondre el diable” (Robert Burns, 1759-1796, poeta nacional escocès).
  • “Al diable no se li amaga la degradació humana, sense problemes pot veure la vanitat, l’orgull o l’avarícia que tanta obstinació posem a ocultar als altres, però -com es creu pur- és incapaç de veure la seva pròpia vanitat i orgull. Si l’univers és una llebroseria on tots som mesells a causa del pecat, el diable és un leprós que pot veure la llebrosia d’altri, però no la seva pròpia” “El problema rau en el fet que canviar el banquet de Déu per qualsevol altre plat, és com si, convidats a menjar llagosta en un restaurant de luxe, preferíssim omplir-nos l’estómac amb xiclets de botiga de barri (que això és un humà o un àngel comparat amb Déu). El dimoni és algú que a causa de la supèrbia ha resolt no tornar a tastar menjar de debò mai, i la resta de sa vida pretén calmar el seu estómac amb miserable goma de mastegar. Salta a la vista quant famolenc que deu caminar, quant deu haver aprimat i l’absència de valor nutricional de la seva dieta” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, 11·2001, del colombià Ricardo Burgos López, The Screwtape Letters / Cartes del diable al seu nebot, p.11, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista ex-ateu anglicà nordirlandès).
  • “Pots ser un experiment dels àngels. Potser sies objecte d’una aposta entre Déu i Satanàs, com en Job. Determina agafar-te només de Déu, encara que ell et prengui la vida, encara que mati la teva fe. Si quedes sense fe, seràs llavors infidelmente seu. Si desapareixen tots els fruits de l’esperit i et quedes com un arbre eixorc, recorda que també les fulles tenen propòsit” (“Missatges d’un incomunicat”, d’en Richard Wurmbrand, 1909-2001, pastor protestant de llengua alemanya i origen jueu, màrtir a Romania, on passà 14 anys en presons d’isolament i sota tortures).

Antídots al dimoni

  • “El qui està ocupat és temptat sols per un diable; el qui està desfeinat, per una legió” (Thomas Fuller, 1609-1661, historiador i escriptor anglès).
  • “Treballa en quelcom, a fi que el diable et trobi sempre ocupat” (Sant Jeroni, 340 ó 347– 420, orador cristià, traductor de la Bíblia al llatí, coneguda com a Vulgata).
  • “Allò que Déu guarda, el dimoni no ho toca” “El diable només tempta el qui es vol deixar ternptar” (Refranys catalans).
  • “Si el dimoni no s’atreveix a entrar en cap casa on està l’Evangeli, molt menys s’atrevirà a entrar o introduir el pecat en una ànima que contínuament s’escarrassa en llegir-lo. Santificau, doncs, la vostra ànima i el vostre cos i tingau sempre en el vostre cos i en la vostra ànima el Sant Evangeli” (St. Joan Crisòstom, *ca.345-350- +407, Pare de l’Església grega, Horni. 32, in c. 3, S. Joann., sent. 79, Tric. T. 6, p. 313).
  • “Res no posa una persona tan afora de l’abast de diables com la humilitat” (Jonathan Edwards, 1703-1758, pastor, teòleg i missioner congregacionalista cals indis nordamericans).
  • “Cap poder humà no pot ser comparat amb el del diable i sols el poder diví el pot vèncer i tan sols la llum divina pot desemmascarar els seus ardits. L’ànima que hagués de vèncer la força del dimoni no ho podrà aconseguir sens oració ni podrà entendre els seus enganys sense mortificació i humilitat” (Càntic espiritual, 3, 9, de Juan de Yepes, St. Joan de la Creu, 1542-1591, místic castellà empresonat per la Inquisició).
  • “Ab devoció fuges de temptació i tens pau” (“Llibre dels 1000 Proverbis”, de Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic).
  • “Ningú no és un creient més ferm en el poder de l’oració que el diable: no la practica, ans la pateix” (Guy H. King, autor bíblic).
  • “Qui prega pels qui li causen mal fa caure per terra els dimonis; però aquell qui s’hi posa a lluitar, acabaran ferint-lo” (“200 Capítols a tomb de la llei espiritual”, de Marc l’Asceta, s. V).
  • “Quan us aplegueu a sovint per a la lloança divina, el poder de Satanàs s’afebleix, i la concòrdia de la vostra fe li impideix de causar-vos cap mal” (St. Ignasi d’Antioquia, ca. 37-117, bisbe i màrtir).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 04 – Front a les fantasies fonamentalistes i fanatismes religiosos)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Front a les fantasies fonamentalistes i fanatismes religiosos

“Les esglésies són on normalment es practica més un pecat poc reconegut, com és costum dels humans, pels qui el practiquen assíduament: prendre vanament el nom de Déu. La Bíblia diu que aquests no quedaran sense càstig. Potser molt del que la gent religiosa anomena “proves del Senyor” en realitat és el fruit de coses mal fetes i dir-ne proves és una manera de fer-se els innocents i els sants. Com diu Osees 6:6, l’únic text de l’Antic Testament que Crist repeteix dues voltes als Evangelis: hi sobra religiositat formal i ritualisme idolàtric i hi manca misericòrdia i justícia” “Per als fonamentalistes (que ara solen dir-se “cristians conservadors”), les prohibicions i el dogma és el centre de tot, i han fet del cristianisme una religió tradicionalista i de diumenge, on el pecat per antonomàsia és el sisè manament (exceptuant, això sí, la prostitució o la pederastía, temes pels quals passen de puntetes), mentre que el pecat diabòlic contra l’Esperit Sant segons la Bíblia i la Patrística (la supèrbia) ni el toquen, s’ha tornat invisible com el mateix Diable en l’asfalt. Bona prova del peu de què coixegen bona part dels seus ideòlegs i líders”

“El món no entèn les consideracions de la Justícia. Tant pot ser món areligiós com món religiós. Al món tot és pragmàtic i comercial. De vegades el món “religiós” és inclús més pragmàtic i comercial que no el que no és religiós. Per això les formes religioses no tenen més valor que el fem. Fan ois perquè en la pràctica són les més anticristianes. Tot el discurs i la lluita de Crist se centra justament en això: contra el religiosisme encastat, rutinari, meticulós, inquisitorial, ritualista dels malvats religiosos”

  • “Matàrem tots els nostres déus Klingon fa segles. Eren més un problema que no pagava la pena” (Tinent Comandant Worf, en “Star Trek”).
  • “Noè, el just, es prepara pacientment per a la gran catàstrofe que s’aveïna, mentre que els pecadors, segons expressió dels Evangelis “en els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix en què Noè va entrar dins l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots” (Mt. 24: 38-39; cf. Lc. 17:26). La religiositat de Noè no s’identifica amb un capteniment místic evasiu que espera una solució màgica de darrera hora, sinó, ben al contrari, amb una previsió detallada que faci possible de superar la inevitable tragèdia” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, 1966, de José M. González Ruiz, teòleg andalús).
  • “Abans de poder treballar en els problemes, hem de fixar les nostres ànimes. Les nostres ànimes es divideixen, en aquesta nació” (Michelle LaVaughn Robinson Obama, 1964, muller d’en Barack, 44è President dels EUA).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 03 – La Bíblia, una guia, però anant amb compte)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

La Bíblia, una guia, però anant amb compte

“La Bíblia està feta per a les persones –igual que el Sàbbath- i per a exposar-la o predicar-la és menester de tenir en compte els problemes i la perspectiva de les persones, no pas per a tòrcer-la sinó per acomplir-la. No pensar en les persones és simple egoisme i mandra, és a dir, integrisme” “Hem de tenir paciència i humilitat i no voler tenir-ho tot absolutament racionalitzat i transformat en dogma (trob), perquè la Bíblia són històries interactives entre Déu i els homes més que no dogmes (el desplegament de la llei de Déu i de la gràcia per a l’home han estat per fases, normalment podríem dir que a més pecat i problemes, més lleis i finalment més gràcia)”

  • “El Déu de l’Èxode és subversiu en totes les situacions d’injustícia. I la Bíblia és el llibre més revolucionari i radical que existeix. Si els qui governen amb injustícia i tirania haguessin de prohibir un llibre, hauria de ser la Bíblia” “Vosaltres els blancs ens la portàreu i nosaltres ens la prenguèrem seriosament. Ens hem implicat amb Déu per alliberar-nos de tot allò que ens esclavitza i que ens inferioritza per sota del que Ell preveié per a nosaltres” (Desmond Mpilo Tutu, *1931, bisbe negre episcopal o anglicà antiapartheid de Sudàfrica, Premi Nòbel de la Pau 1984).
  • “Vet ací, llavors, el problema real de la nostra negligència. Fallem en la nostra obligació d’estudiar la Paraula de Déu no tant perquè és difícil d’entendre, no tant perquè sia ensopit, sinó perquè és treball. El nostre problema no és la manca d’intel·ligència o la manca de passió. El nostre problema és que som ganduls” (Robert Charles Sproul, *1939, teòleg calvinista nordamericà).
  • “L’única cosa que el Nou Testament ens prohibeix fer és tractar-lo com si fos un document estàtic a ser utilitzat com a joc de textos de prova per a solucions instantànies a problemes contemporanis complexos i controvertits. Aprofitar-se del Nou Testament d’aquesta manera és negar-ne el caràcter dinàmic i fracassar a adonar-se que la Paraula s’ha d’aplicar en un context específic… Una interpretació estàtica del Nou Testament és la conseqüència d’una cristologia glaçada” (Karl Paul Donfried, *1940, professor de teologia novotestamentària americano-alemany).
  • “Hi ha dos llibres posats davant de nosaltres per a estudiar, per evitar que caiguem en l’error: primer, el volum de les Escriptures, que mostren la voluntat de Déu; després el volum de les Criatures, que expressen el Seu poder” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Els cristians s’enfronten amb els problemes de significat que vénen a la Bíblia. La Paraula de Déu prové de llocs determinats, aparegué en uns temps específics, a gent concreta. Sols quan ens fiquem al lloc d’aquella gent i entenem què els estava dient Déu és quan les Seves paraules poden tenir un significat ple per a nosaltres. Una part de ficar-nos al lloc d’aquesta gent és entendre la llengua en la qual els venia la revelació. Això s’ha fet possible per molts cristians a través del treball de les traduccions bíbliques” (Ralph Gower, Londres, “The New Manners and Customs of Bible Times”, p. 8, Chicago: Moody Press, 1987).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 02 – La pregària és per a solucions)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

La pregària és per a solucions:

  • “L’oració comença on la capacitat humana acaba” (Marian Anderson, 1897-1993, a “The Speaker’s Electronic Reference Collection” AApex Software, 1994).
  • “Perquè m’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta de soldats i cavalleria que ens protegís dels possibles enemics durant el viatge, ja que havia dit al rei: “La mà del nostre Déu s’estén per protegir tots aquells qui el cerquen, però la seva força i el seu enuig estan contra aquells qui l’abandonen.”
    Vam fer el dejuni, doncs, i vam pregar al nostre Déu sobre això, i ell ens va escoltar” (Esdres עֶזְרָא 8:22-23, sobre fets del s. VI-V a. C., probablement escrit en el s.III a.C.).
  • “L’oració és l’acte omnipotent que posa les forces del cel a disposició de les persones” (No en consta l’autor).
  • “Quan la crisi forta et caigui damunt, no t’aturis a mirar-te, i conversa amb el Senyor, que t’espera des de sempre” (Alicia Beatriz Angélica Araujo, autora catòlica).
  • “Quan estàs duent els teus problemes sense l’ajuda de Déu, l’estàs decebent (No en consta l’autor).
  • “Cada vespre deslliur els meus problemes a Déu – Ell estarà adalt tota la nit, de totes les maneres” (Donald J. Morgan).
  • “Com a metge, he vist homes, després que totes les altres teràpies fracassassin, eixir de la malaltia i de la malenconia per l’esforç serè de l’oració. És l’únic poder del món que pareix vèncer les anomenades “lleis de la natura”; les ocasions en les quals l’oració ha obrat dramàticament són anomenades “miracles”. Però un constant i més callat miracle arriba a tothora als cors dels homes i de les dones que han descobert que la pregària els subministra amb un corrent constant de poder que els sustenta en llurs vides diàries” (Alexis Carrel, 1873-1944, metge, biòleg i escriptor francès, Premi Nobel de Medicina 1912).
  • “Encara que petit i feble, exigeix misericòrdia. No veus com els tendres anyells s’empemten entre els mugronets de les mares per extreure’n la llet” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).
  • “Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que en demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, li la concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè aquell qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent. Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn” (Lletra de Jaume 1:5-8, Epístola cap al 40 d. C., del mig “germà de Jesús”. Es tracta de l’apòstol suposadament “matamoros” i “patrón de España” que pretenen tenir-lo soterrat a Compostel·la- malgrat que mai no sortí de Palestina, on morí màrtir).

Jezebel (Música)

Avui us portem una peça que duu per títol “Jezebel” de l’àlbum “Promise”, segon del grup anglès “Sade” aparegut en primer lloc al Regne Unit el 4 de novembre del 1985.

Sade – Jezebel (Live)

Jezebel wasn’t born with a silver spoon in her mouth
She probably had less than every one of us
But when she knew how to walk she knew
How to bring the house down
Can’t blame her for her beauty
She wins with her hands down
Jezebel, what a belle
Looks like a princess in her new dress
How did you get that
Do you really want to know, she said
It would seem she’s on her way
It’s more, more than just a dream
She put on her stockings and shoes
Had nothing to lose – she said it was worth it

Reach for the top
And the sun is gonna shine
Every winter was a war she said
I want to get what’s mine

Jezebel, Jezebel
Won’t try to deny where she came from
You can see it in her pride
And the raven in her eyes
Try show her a better way
She’ll say you don’t know what you’ve been missing
By the time she blinks you know she won’t be listening

Reach for the top she said
And the sun is gonna shine
Every winter was a war she said
I want to get what’s mine
I want to get what’s mine.

TRADUCCIÓ

Jezabel no va néixer amb una cullereta de plata a la boca
Devia ser més pobra que tots nosaltres
Però quan va saber caminar ja sabia
Com deixar la gent encisada
No cal culpar-la per la seva bellesa
Se’ls guanya sense fer res
Jezabel, una bellesa
Es veu com una princesa amb el seu vestit nou
Com el va aconseguir?
De debò vols saber-ho?, va dir ella
Semblaria que va progressant.
És més, més que només un somni
Ella es va posar els seus mitjons i sabates
No tenia res a perdre – va dir que valia la pena

Per arribar al cim
I el sol lluirà
Cada hivern va ser una guerra- va dir
Vull el que em pertany

Jezabel, Jezabel
No es tracta de negar d’on venia
Es pot veure en el seu orgull
I l’entusiasme en els ulls
Intenteu de mostrar-li un camí millor
Ella dirà que no saps el que t’estàs perdent
En el moment que parpelleja saps que ni t’està escoltant

Per arribar al cim, deia
I el sol brillarà
Cada hivern va ser una guerra, va dir
Vull allò que és meu
Vull allò que és meu.

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 01 – Déu i els problemes de la gent)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Déu i els problemes de la gent

Per què els problemes?

  • “Els manaments resumits segons Jesús (“Estimaràs Déu per damunt de totes les coses i el proisme com a tu mateix”) necessàriament duu aquell que ho intenti a millorar, a destacar per sobre la mediocritat. Però si una societat no ho fa, la maldat i l’avarícia la dominaran i acabaran enfonsant-la en una sòrdida i perillosa decadència que la farà feble i miserable (és el que ara tenim), enmig un clima de malfiança. Cada pecat l’arrossegarà cap a un nou clot. Per aquest camí anem a l’esclavatge, tant si mana el Capital com si guanyàs una hipotètica Revolució. Qui no creu Déu acaba dominat per tirans” “Quan Jesús parlava, ho feia en concret, amb exemples didàctics, amb paràboles, per a la gent senzilla, com fan els grans pensadors. No els donava pas compendis doctrinals. Els fariseus feien llistats de més de 300 prohibicions que sols ells se sabien, clar, perquè el poble treballador ni era informat per aquests redoctors ni tenia capacitat intel·lectual per a tals sofisticacions “doctrinals”. Jesús vingué tot just a solucionar això. I jo no hauríem de caure els cristians en les coses que Jesús vingué per a carregar-se-les”.
  • “Déu va crear la llei del lliure albir, i Déu va crear la llei de causa i efecte. I ell mateix no va a violar aquesta llei. Hem de pensar menys en termes del que Déu va fer i molt més en termes de si estem o no seguint aquelles lleis” (Marianne Williamson, *1952, autora i professora nordamericana, cap espiritual de Church of Today).
  • “Una vegada que ens adonem que la qüestió principal per la qual som ací és la de conèixer Déu, la major part dels problemes de la vida s’encaixen al lloc que els pertoca” (Dr. J. I. Packer, professor de Teologia històrica i sistemàtica del Regent College de Vancouver, Colúmbia britànica).
  • “Els problemes són, sovint, les eines amb què Déu ens fa adaptar-nos a coses millors” (Henry Ward Beecher, 1813-1887, religiós congregacionalista nordamericà).
  • “El problema de l’home no ha pas estat mai el de saber com havia d’actuar. El seu problema, més aviat, ha estat que li manca poder per actuar com sap que deuria” (Paul E.Little, apologista cristià).
  • “El problema no és que nosaltres cregam en Déu sinó que Déu cregui en nosaltres” (Amado Nervo [Juan Crisóstomo Ruiz de Nervo], 1870-1919, escriptor mexicà).
  • “Si aquest amor entra un dia dins el teu cor, ben prest la glòria enganyosa del món, temptadora i falaguera, començarà a fer-te ois i rebutjaràs les riqueses opressores, carregoses a l’ànima i no et diran res els plaers nocius al cos i a l’ànima” (Carta a Raül “el Verd” 7, de Sant Bru o Brunó de Colònia, ca. 1030-1101, monjo alemany fundador de l’Orde de la Cartoixa).

Davant els problemes

  • “Déu tanca una porta i n’obre una altra” (Refrany).
  • “El Déu en qui jo crec no ens envia el problema, sinó la força per a suportar-lo”
    (Harold Samuel Kushner, Rabí i autor juevo-nordamericà).
  • “Ai del pecador a qui Déu visita per mitjà de càstigs i contradiccions, i que, en comptes d’estovar-se i penedir-se, s’endureix cada vegada més, com l’enclusa sota el martell!” (Alfonso Maria de’ Liguori, 1696-1787, teòleg, predicador d’estil planer i missioner italià).
  • “Cerca dins de tu la solució de tots els problemes, fins i tot d’aquells que creguis més exteriors i materials” (Amado Nervo [Juan Crisóstomo Ruiz de Nervo], 1870-1919, escriptor mexicà).
  • “Poikilos significa creatiu, intel·ligent, enginyós; per tant, parlar de la gràcia de Déu com a poikilos vol dir que no pot sorgir cap possible problema al qual la gràcia de Déu no pugui subministrar la solució; ni cap requesta que ens pugui ser encomanada que la gràcia de Déu no pugui trobar una manera d’acomplir-la.
  • No hi ha cap conjunt de circumstàncies ni cap possible crisi, emergència o petició que la gràcia de Déu no pugui trobar una manera de solucionar-les, i que la gràcia de Déu no pugui plantar-hi cara i superar-les. No hi ha res a la vida que la gràcia de Déu no hi pugui plantar cara” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).
  • «En posar unes altres valors i en invertir-ne la importància, l’home s’erigeix en pseudo-creador, però amb una obra que només pot degenerar en caos.
    En el mateix sentit, Isaïes diu: «Són savis segons ells mateixos, segons el propi càlcul, estan dotats de discerniment» (Is. 5,21). En el món hebreu, la saviesa de l’home es manifesta en la manera de conduir sa vida i, sobretot, en la manera d’enfocar els problemes de la vida comunitària» (“Tu m’as fait prophète”, de Carl-A. Keller, 1920-2008, professor honorari de la Universitat de Lausana, Suïssa).
  • “Si una de les raons primordials consisteix a millorar les condicions del treball, n’hi ha una altra de completament diferent: la del treball en si mateix i la de l’actitud interior respecte a aquest. Si la primera pot resoldre per una transformació del règim social aplicant reformes, la segona, per contra, és insoluble exteriorment, s’esdevé forçosament, en el fons, una qüestió espiritual i religiosa” (“El cristianisme i la lluita de classes”, de Nikolai A. Berdiàev, 1874-1948, filòsof cristià dissident rus, perseguit pel tsar i pels bolxevics).
  • “Per què m’havia jo de preocupar? No és assumpte meu pensar en mi. Quefer meu és pensar en Déu. I cosa de Déu pensar en mi” (Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).
  • “Qui es manté ferm? Només aquell per a qui la norma suprema no és la seva raó, ni els seus principis, ni la seva consciència, la seva llibertat o la seva virtut, sinó que és capaç de sacrificar-ho tot, quan se sent cridat a la fe i en la sola unió amb Déu a l’acció obedient i responsable; el responsable, la vida del qual no vol ser sinó una resposta a la pregunta i a la crida de Déu” (1943, “Notes des de la presó” nazi de Tegel, Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor i màrtir evangèlic de l’Església clandestina antihitleriana).

Problemes amb el concepte de “Déu”

  • “Per ventura els dubtes en la fe provenen d’una visió massa acartronada o “religiosa” de la relació amb Déu. “Déu” com a concepte és quelcom de molt manipulable, pot omplir-se de mil disbarats i si l’han farcit de falsedats, molts acabaran creient en el “farcit” que anomenen “Déu” sense ser-lo”.
  • “El problema és que Déu, en aquest sentit sofisticat del físic, no té cap semblança amb el Déu de la Bíblia o de qualsevol altra religió. Si un físic diu que Déu és un altre nom de la constant de Planck, o que Déu és una supercorda, hem prendre-ho com una manera metafòrica i pintoresca de dir que la naturalesa de les supercordes o el valor de la constant de Planck és un profund misteri . Òbviament no té la més mínima connexió amb un ésser capaç de perdonar els pecats, un ésser que pot escoltar pregàries” (Richard Dawkins, escriptor i zoòleg britànic nat a Nairobi, *1941).
  • “En dir que Déu hi és, diem que Déu existeix, i no estem pas parlant precisament del mot o la idea de Déu. Parlem de la relació escaient amb el Déu viu que existeix. Per copsar els problemes de la nostra generació, haurem de tenir molt present aquesta distinció. La semàntica (anàlisi lingüística) conforma el rovell del modern estudi filosòfic del món anglosaxó. Malgrat que el cristià no pot acceptar aquest estudi com a una filosofia total, no hi ha raó per la qual no havia d’estar content pel concepte que expressa en paraules la necessitat de definir les coses abans de fer-ne ús en la comunicació. Com a cristians, hem de comprendre que no hi ha mot més sense sentit que el mot “déu” fins que és definit. Cap paraula no ha estat emprada per abastar conceptes tan absolutament oposats com el mot “déu”. Conseqüentment, no ens hi confonguem. Hi ha molta “espiritualitat” que s’expressa a si mateixa amb el mot déu o la idea de déu” (The God Who is There, 1968, de Francis A. Schaeffer, 1912-1984, famós i influent líder i escriptor evangèlic conservador encara que secular i crític front al fonamentalisme insensible, molt obert a temes intel·lectuals i artístics).
  • “Ja que les solucions materialistes no assoleixen adonar-se de la nostra singularitat tal com es dóna en l’experiència, em veig obligat a atribuir la singularitat del jo o ànima a una creació espiritual o sobrenatural. Dita en termes teològics: cada ànima és una nova creació divina… Afirm que cap altra explicació resulta sostenible… Això suposa reconèixer no sols el Déu transcendent, creador del cosmos, el Déu en el qual creia Einstein, sinó també el Déu amorós a qui devem el nostre ésser” (John C. Eccles, premi Nobel de Medicina i investigador del cervell).