Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 01 – Déu i els problemes de la gent)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Déu i els problemes de la gent

Per què els problemes?

  • “Els manaments resumits segons Jesús (“Estimaràs Déu per damunt de totes les coses i el proisme com a tu mateix”) necessàriament duu aquell que ho intenti a millorar, a destacar per sobre la mediocritat. Però si una societat no ho fa, la maldat i l’avarícia la dominaran i acabaran enfonsant-la en una sòrdida i perillosa decadència que la farà feble i miserable (és el que ara tenim), enmig un clima de malfiança. Cada pecat l’arrossegarà cap a un nou clot. Per aquest camí anem a l’esclavatge, tant si mana el Capital com si guanyàs una hipotètica Revolució. Qui no creu Déu acaba dominat per tirans” “Quan Jesús parlava, ho feia en concret, amb exemples didàctics, amb paràboles, per a la gent senzilla, com fan els grans pensadors. No els donava pas compendis doctrinals. Els fariseus feien llistats de més de 300 prohibicions que sols ells se sabien, clar, perquè el poble treballador ni era informat per aquests redoctors ni tenia capacitat intel·lectual per a tals sofisticacions “doctrinals”. Jesús vingué tot just a solucionar això. I jo no hauríem de caure els cristians en les coses que Jesús vingué per a carregar-se-les”.
  • “Déu va crear la llei del lliure albir, i Déu va crear la llei de causa i efecte. I ell mateix no va a violar aquesta llei. Hem de pensar menys en termes del que Déu va fer i molt més en termes de si estem o no seguint aquelles lleis” (Marianne Williamson, *1952, autora i professora nordamericana, cap espiritual de Church of Today).
  • “Una vegada que ens adonem que la qüestió principal per la qual som ací és la de conèixer Déu, la major part dels problemes de la vida s’encaixen al lloc que els pertoca” (Dr. J. I. Packer, professor de Teologia històrica i sistemàtica del Regent College de Vancouver, Colúmbia britànica).
  • “Els problemes són, sovint, les eines amb què Déu ens fa adaptar-nos a coses millors” (Henry Ward Beecher, 1813-1887, religiós congregacionalista nordamericà).
  • “El problema de l’home no ha pas estat mai el de saber com havia d’actuar. El seu problema, més aviat, ha estat que li manca poder per actuar com sap que deuria” (Paul E.Little, apologista cristià).
  • “El problema no és que nosaltres cregam en Déu sinó que Déu cregui en nosaltres” (Amado Nervo [Juan Crisóstomo Ruiz de Nervo], 1870-1919, escriptor mexicà).
  • “Si aquest amor entra un dia dins el teu cor, ben prest la glòria enganyosa del món, temptadora i falaguera, començarà a fer-te ois i rebutjaràs les riqueses opressores, carregoses a l’ànima i no et diran res els plaers nocius al cos i a l’ànima” (Carta a Raül “el Verd” 7, de Sant Bru o Brunó de Colònia, ca. 1030-1101, monjo alemany fundador de l’Orde de la Cartoixa).

Davant els problemes

  • “Déu tanca una porta i n’obre una altra” (Refrany).
  • “El Déu en qui jo crec no ens envia el problema, sinó la força per a suportar-lo”
    (Harold Samuel Kushner, Rabí i autor juevo-nordamericà).
  • “Ai del pecador a qui Déu visita per mitjà de càstigs i contradiccions, i que, en comptes d’estovar-se i penedir-se, s’endureix cada vegada més, com l’enclusa sota el martell!” (Alfonso Maria de’ Liguori, 1696-1787, teòleg, predicador d’estil planer i missioner italià).
  • “Cerca dins de tu la solució de tots els problemes, fins i tot d’aquells que creguis més exteriors i materials” (Amado Nervo [Juan Crisóstomo Ruiz de Nervo], 1870-1919, escriptor mexicà).
  • “Poikilos significa creatiu, intel·ligent, enginyós; per tant, parlar de la gràcia de Déu com a poikilos vol dir que no pot sorgir cap possible problema al qual la gràcia de Déu no pugui subministrar la solució; ni cap requesta que ens pugui ser encomanada que la gràcia de Déu no pugui trobar una manera d’acomplir-la.
  • No hi ha cap conjunt de circumstàncies ni cap possible crisi, emergència o petició que la gràcia de Déu no pugui trobar una manera de solucionar-les, i que la gràcia de Déu no pugui plantar-hi cara i superar-les. No hi ha res a la vida que la gràcia de Déu no hi pugui plantar cara” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).
  • «En posar unes altres valors i en invertir-ne la importància, l’home s’erigeix en pseudo-creador, però amb una obra que només pot degenerar en caos.
    En el mateix sentit, Isaïes diu: «Són savis segons ells mateixos, segons el propi càlcul, estan dotats de discerniment» (Is. 5,21). En el món hebreu, la saviesa de l’home es manifesta en la manera de conduir sa vida i, sobretot, en la manera d’enfocar els problemes de la vida comunitària» (“Tu m’as fait prophète”, de Carl-A. Keller, 1920-2008, professor honorari de la Universitat de Lausana, Suïssa).
  • “Si una de les raons primordials consisteix a millorar les condicions del treball, n’hi ha una altra de completament diferent: la del treball en si mateix i la de l’actitud interior respecte a aquest. Si la primera pot resoldre per una transformació del règim social aplicant reformes, la segona, per contra, és insoluble exteriorment, s’esdevé forçosament, en el fons, una qüestió espiritual i religiosa” (“El cristianisme i la lluita de classes”, de Nikolai A. Berdiàev, 1874-1948, filòsof cristià dissident rus, perseguit pel tsar i pels bolxevics).
  • “Per què m’havia jo de preocupar? No és assumpte meu pensar en mi. Quefer meu és pensar en Déu. I cosa de Déu pensar en mi” (Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).
  • “Qui es manté ferm? Només aquell per a qui la norma suprema no és la seva raó, ni els seus principis, ni la seva consciència, la seva llibertat o la seva virtut, sinó que és capaç de sacrificar-ho tot, quan se sent cridat a la fe i en la sola unió amb Déu a l’acció obedient i responsable; el responsable, la vida del qual no vol ser sinó una resposta a la pregunta i a la crida de Déu” (1943, “Notes des de la presó” nazi de Tegel, Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor i màrtir evangèlic de l’Església clandestina antihitleriana).

Problemes amb el concepte de “Déu”

  • “Per ventura els dubtes en la fe provenen d’una visió massa acartronada o “religiosa” de la relació amb Déu. “Déu” com a concepte és quelcom de molt manipulable, pot omplir-se de mil disbarats i si l’han farcit de falsedats, molts acabaran creient en el “farcit” que anomenen “Déu” sense ser-lo”.
  • “El problema és que Déu, en aquest sentit sofisticat del físic, no té cap semblança amb el Déu de la Bíblia o de qualsevol altra religió. Si un físic diu que Déu és un altre nom de la constant de Planck, o que Déu és una supercorda, hem prendre-ho com una manera metafòrica i pintoresca de dir que la naturalesa de les supercordes o el valor de la constant de Planck és un profund misteri . Òbviament no té la més mínima connexió amb un ésser capaç de perdonar els pecats, un ésser que pot escoltar pregàries” (Richard Dawkins, escriptor i zoòleg britànic nat a Nairobi, *1941).
  • “En dir que Déu hi és, diem que Déu existeix, i no estem pas parlant precisament del mot o la idea de Déu. Parlem de la relació escaient amb el Déu viu que existeix. Per copsar els problemes de la nostra generació, haurem de tenir molt present aquesta distinció. La semàntica (anàlisi lingüística) conforma el rovell del modern estudi filosòfic del món anglosaxó. Malgrat que el cristià no pot acceptar aquest estudi com a una filosofia total, no hi ha raó per la qual no havia d’estar content pel concepte que expressa en paraules la necessitat de definir les coses abans de fer-ne ús en la comunicació. Com a cristians, hem de comprendre que no hi ha mot més sense sentit que el mot “déu” fins que és definit. Cap paraula no ha estat emprada per abastar conceptes tan absolutament oposats com el mot “déu”. Conseqüentment, no ens hi confonguem. Hi ha molta “espiritualitat” que s’expressa a si mateixa amb el mot déu o la idea de déu” (The God Who is There, 1968, de Francis A. Schaeffer, 1912-1984, famós i influent líder i escriptor evangèlic conservador encara que secular i crític front al fonamentalisme insensible, molt obert a temes intel·lectuals i artístics).
  • “Ja que les solucions materialistes no assoleixen adonar-se de la nostra singularitat tal com es dóna en l’experiència, em veig obligat a atribuir la singularitat del jo o ànima a una creació espiritual o sobrenatural. Dita en termes teològics: cada ànima és una nova creació divina… Afirm que cap altra explicació resulta sostenible… Això suposa reconèixer no sols el Déu transcendent, creador del cosmos, el Déu en el qual creia Einstein, sinó també el Déu amorós a qui devem el nostre ésser” (John C. Eccles, premi Nobel de Medicina i investigador del cervell).

2 pensaments sobre “Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 01 – Déu i els problemes de la gent)

  1. Retroenllaç: Estratègia i tàctica (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.