Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 01 – Dolor, aprenentatge)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Dolor, aprenentatge:

  • “Fes, de les teves ferides, saviesa” (Oprah Winfrey, *1954, actriu afronordamericana).
  • “Tota ciència prové de patir dolors. El patiment cerca sempre la causa de les coses, mentre que el benestar s’inclina a romandre quiet i a no tornar l’esguard cap arrere. En el patiment et tornes cada pic més sensible; és la sofrença que el prepara i rau el terreny per a l’ànima, i aqueixa dolor que produeix l’arada en esqueixar l’interior prepara tot fruit espiritual” (Stefan Zweig, 1881-1943, escriptor vienés).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (2 El Camí 01 - Dolor, aprenentatge) 02

Dones d’una Comunitat de l’Arca filant

  • “El noviolent és un cercador etern de la veritat. Reconeix que el seu enemic pot tenir una part de la veritat i fins i tot la principal part i, doncs, ha menester de fer contínuament una anàlisi i una reflexió sobre les idees i la conducta pròpia i la de l’adversari. En canvi, el violent sobreestima la seva idea, la veu evident i considera que el contrari és el mal i que és menester eliminar-lo” (“La No-violencia en Euskalherria: una esperanza”, d’Amics de l’Arca, grup cristià noviolent).
  • “Deixeu-nos ara considerar la possibilitat que les esglésies universals sien les protagonistes i que enfoquem i interpretem la història de les civilitzacions no pas des del punt de vista de llur propi destí, sinó de l’efecte que exerceixen en la història de les religions. La idea pot semblar nova i paradoxal, però, al capdavall, aquest és el mètode d’enfilar la història basat en la col·lecció de llibres que anomenem la Bíblia (… ) trobarem la resposta en la veritat que la religió és una activitat espiritual i que el progrés espiritual és trobat subjecte a una llei proclamada per Esquil en un parell de mots: pathei máthos, aprenem a través del patiment… En aquesta perspectiva hom podria considerar el cristianisme com el punt reeixit d’un procès espiritual que no sols, sobrevisqué successives catàstrofes seculars, ans n’extragué la seva inspiració acumulada” (“Estudi de la Història”, Arnold J. Toynbee, 1889-1975, historiador anglés amb destacats deixebles catalans).

                    ARNOLD TOYNBEE                                                             ISAAC DE NÍNIVE

arnold-toynbeeisaac-de-ninive

SENEFA 005

  • “El do de la claror i la fruïció de la joia no van darrere de tot el que és tenebra, aspra lluita i foscor. Aquestes, però, van davant sempre del do d’una hora, d’un jorn, d’un mes o d’un any. És impossible de totes passades que el do arribi abans que la ment hagi estat torbada per una gran foscor i per una prova. Per això, cada volta que la ment està per rebre el do d’una gran quietud, abans es veu convidada a una dura lluita i als mals, i sols quan en surt la ve a trobar la claror. El do és gran i enlairat segons la mesura de la tribolació. Aquest ordre (de coses) també és visible en tots els sants, sobretot al començament del camí cap a la gràcia divina, quan comencen a atansar-s’hi de manera sensible els veiem provats en gran manera: els uns es veuen temptats pels dimonis, uns altres per temptacions secretes. Benaurat qui no es dóna a la relaxació, ni es posa a fer-se amb els homes mundanals, ni s’atura (en el seu combat), i que no defuig la quietud per trobar refugi en la dissolució al moment de la prova” (“Segon Discurs sobre els capítols del coneixement”, 11, Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII). “De la mateixa manera que un vas no és net de la brutor si no l’escuren bé i l’esbandeixen amb sabó i lleixiu, tampoc el cor no es purifica de les passions si el cos no és provat pels turments i la solitud” (“Quart Discurs sobre els capítols del coneixement”, 29).

Compartir

  • “Com més prens part en les alegries i en les penes de la gent, més propers i estimats se’t van tornant… Però són el sofriment i els problemes que et fan ser el més pròxim” (Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhome Clemens, 1835-1910, escriptor i periodista nordamericà).
  • “Quan ens demanàvem honestament quina persona significava més per a nosaltres en les nostres vides, sovint vam trobar que són les qui, en comptes de donar-nos consells, solucions, o guariments, han escollit més aïna de compartir la nostra pena i tocar les nostres ferides amb una mà tèbia i tendra. L’amic qui potser calla en els nostres moments de desesper o de confusió, el qui sap romandre a la nostra vora en l’hora de la pena i del dol, el qui ara sap escoltar, sense guarir, sense sanar, i plantar cara del nostre costat a la realitat de la nostra impotència, això és un amic qui certament ens atèn” (“Out of Solitude”, de Henri Jozef Machiel Nouwen, 1932-1996, teòleg i sacerdot catòlic i psicòleg i autor neerlandès).
  • “Els amics són àngels tranquils que ens fan elevar-nos, quan les nostres pròpies ales tenen problemes per a recordar-se’n de com han de volar” (Ed Cunningham, ¿1784-1842, poeta escoces?).

Dolors

  • “Déu ens xiuxiueja en els nostres plaers, ens parla a la nostra consciència, però ens crida en els nostres patiments: es tracta de la seva megafonia per a despertar un món sord” (“The Problem of Pain / El problema del patiment”, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (2 El Camí 01 - Dolor, aprenentatge) 01

“AGUSTÍ DE BONA i sa mare MÒNICA”

  • “Aquest temps del món és un mar: té amargor que fa mal, onatge de mil problemes, tempestes de temptacions” “Figuradament hom en diu mar al temps del món, d’amargor salobre i revoltes de tempesta; on els homes amb llurs perversos i depravats costums s’han fet com a peixos que es devoren els uns els altres” “Convé que els temps sien aspres per no amar aquesta vida. Convé, i és medecina, que la vida present sia agitada per tal que hom se n’estimi l’altra” (Agustí-Aureli de Bona, 354-430, Pare de l’Església llatino-berber).
  • “No hi ha bona notícia la diada de la lluita, tal com diu el Qohèlet, i tot allò de l’acció divina que és portat a terme, hom ho fa amb molt esforç i tribulació” (“Quart Discurs sobre els capítols del coneixement”, 57, Isaac de Nínive o el Siriac, monjo nestorià i bisbe de Nínive, nat a l’actual Qatar).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

3 pensaments sobre “Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 01 – Dolor, aprenentatge)

  1. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Estratègia i tàctica (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 02 – Comprensió o incomprensió, ignorància) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.