Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 02 – Comprensió o incomprensió, ignorància)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Comprensió o incomprensió, ignorància

  • “Aquells qui s’atansen al coneixement sense la pràctica, el que fan és usurpar-lo; encara que, ben mirat, en comptes de la veritat, n’usurpen una imatge. El coneixement en realitat sols el trobem als mots d’aquells qui viuen crucificats en llur vida i aspiren la vida des de dins la mort” (Centúries, 1:26 d’Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, impresa en traducció llatina el 1497 a Barcelona, als tallers de Jaume de Gumiel com a Liber abbatis Ysach de ordinatione anime).
  • “La ignorància en si és natural, no és cap gran problema fins que no hi hagi interès a mantenir-la contra la veritat. L’amor a la ignorància és supèrbia fent fermentar la ignorància per transformar-la en obscurantisme i fanatisme. És l’essència de la maldat. Tanmateix no tota humilitat és bona: la humilitat acompanyada de ignorància viciosa, per dessídia, per ex., inutilitza la humiltat i la fa simple burla i paròdia hipòcrita” (Autocitació).

De la Injustícia i dolor

  • “N’hi ha prou amb tan poc per a sentir dins l’ànima la simpatia del patiment! Un nin passa impedit, sostingut per dues crosses, la seva cara descolorida, els seus ulls sense brillantor. Dissortats els qui no arrepleguen dins llur ànima aquella tristor del viure i poden continuar-ne indiferents. I no és que calgui maleir la vida davant el patiment, al contrari, la dolor ha d’afirmar-nos com a aguerrits combatents diposats a vèncer-la. Però a quines altures espirituals no haurem de menester d’enlairar-nos per a no dubtar de tot, per a no maleir, per a no blasfemar, per a comprendre, en fi, encara que no sapiem pas explicar-ho, en què pugui escaure’s a l’harmonia de totes les coses creades aquella taca trista del patiment d’un infant” (Jacinto Benavente y Martínez, 1866-1954, dramaturg de Madrid).
  • “Senyor lloat, Senyor amat, Senyor remembrat en les nostres cuites e en les nostres tribulacions!” (Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic i savi).
  • “Com sempre, l’Església com a tal -els pastors i les institucions eclesials- han de ser dignes de la presència de Déu. Ara bé, sovint els pastors i les institucions eclesials es presenten en un context tan evasiu, que donen la impressió de menysprear i subvalorar tot el procés de promoció humana que es realitza fora del ghetto emmurallat de llurs temples silenciosos i afables monestirs” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, de José Maria González Ruiz, 1915-2005, gran teòleg andalús del Vaticà II).

                 J. M. GONZÁLEZ RUIZ                                                          JON SOBRINO

jose-maria-gonzalez-ruizjon-sobrino
SENEFA 005

  • “Una llum amb prou potència per desemmascarar la mentida és molt beneficiosa i ben necessària. I aquesta és la claror que ofereix el poble crucificat. Si davant d’el.l el primer món no veu la seva pròpia veritat, no sabem què ho podrà fer veure. Ellacuria ho expressava gràficament de diverses maneres. Deia, tot fent serir la metàfora de la medicina, que per conèixer la salut del primer món calia fer una coproanàlisi, és a dir, un examen d’excrements. Doncs bé, la realitat dels pobles crudificats és la que apareix en aquesta anàlisi. I des de la seva realitat hom coneix la d’aquells que ho produeixen.(…) La solució que ofereix avui el primer món és dolenta, fàcticament perquè és irreal, car no és universalitzable. I és dolenta èticament car és deshumanitzant per a tothom, per a ells i per al tercer món” (“Els pobles crucificats, actual servent sofrent de Jahvè”, Jon Sobrino, *1938, jesuïta basco-barceloní i teòleg de l’Alliberament a El Salvador).

Dels problemes

“Allò que fem és eternitzar els problemes. Si no ataques una infecció, al final se’t gangrenarà i serà pitjor. I, sincerament, crec que és el que està succeint. No tinc ganes de fer nosa a ningú, però estic convençut que, si els comptes no ixen és perquè no ho estem fent bé (o suficientment bé), perquè tenim prou premisses en fals, o millor dit, fils descabdellats i cartes que no lliguen”

  • “Per a tot problema humà hi ha sempre una solució fàcil, clara, plausible i equivocada” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor nordamericà).
  • “Si seus en el camí, posa’t davant del que encara has de caminar i d’esquena al camí ja fet” (Proverbi Xinès).
  • “Els anglesos senten un repugnància invencible contra el pensament i, sobretot, contra l’existència de problemes espirituals. Quan un anglès diu que en tal cosa hi ha “lack of sense of humor”, és que vol deslliurar-se de la incomoditat de pensar-hi. Fan fugir el perill del pensament profund amb la suggestió que demostres manca d’humor o de sentit de la proporció” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942 ó 1946, filòsof i científic alemany).
  • “Els grans líders són -gairebé sempre- grans simplificadors, que poden tallar a través d’arguments, el debat i el dubte, i oferir una solució que tothom pugui entendre” (Colin Powell, *1937, màxim càrrec militar nordamericà).

De la Història

“Al meu parer la Providència dóna a cada persona i cada poble allò que ha de menester o allò que mereix (a la llarga). És un problema d’autocàstig dels pobles incrèduls i/o poc morals/ètics. Per això tot líder independentista triomfant centra el seu discurs no pas en l’odi contra els opressors sinó en la millora mental i espiritual del poble oprimit. L’horrible mesellisme, dessídia i manca de tremp del catalanam em semblaran sempre més denigrants que la gran majoria de barbaritats espanyolistes contra el nostre poble. La manca de reacció i de dignitat és allò més horrible, perquè tanca l’eixida a una solució, a la mateixa llibertat i a la mateixa qualitat humana de qui actua tan miserablement. Per això critic el meu propi poble, no pas per autoodi (ben al contrari)”

  • “El problema del comunisme són els comunistes, de la mateixa manera que el problema del cristianisme són els cristians” (Henry-Louis Mencken).
  • “Aquesta comprensió divina, i l’ensenyament cristià que s’hi basa, governa la nostra vida i es troba a la base de totes les nostres activitats pràctiques i científiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sinó pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacrònic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (…). Hi rau, majorment, la font de les més grosseres errades humanes. Les criatures del més baix esglaó de la comprensió de la vida entren en contacte amb les manifestacions d’un pla superior. Però en lloc d’esforçar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema més intel·ligentment, el tracten amb llur més baixa comprensió prèvia. I llur decisió agosarada és tant major com que no comprenen de què estan parlant” (Lev Nicolaievitx Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus i pensador noviolent i moralista socialitzant).

.

De Déu

  • “Una vegada que ens adonem que la qüestió principal per la qual som ací és la de conèixer Déu, la major part dels problemes de la vida s’encaixen al lloc que els pertoca” (Dr. J. I. Packer, professor de Teologia històrica i sistemàtica del Regent College de Vancouver, Colúmbia britànica).
  • “La mateixa paraula indica que no podem trobar Déu en igualtat de condicions, sinó solsament en termes de submissió i de gratitud” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Malgrat que hi hagi discòrdia en el regne i la pàtria, vós sol resteu immutable” (“Manual per al seu fill Guillem”, de Duoda, ca. 803-post 843, comtessa de Barcelona).
  • “Però els “no-problemàtics” pensen en veu baixeta que (Crist) era un exhaltat, avui diríem: un facciós. A més, en el fons de si mateixos, amb certa actitud de repulsa, creuen que aquestes fórmules “que pertorben l’ordre públic”…hauria d’acontentar amb dir-les en llatí. L’únic que falta, per a aquests curiosos cristians, és cristianitzar-los” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor cristià francès).

RAOUL FOLLEREAU    CLIVE S. LEWIS

raoul-follereauclive-s-lewis
SENEFA 005

  • “Un home no pot fer minvar la glòria de Déu en refusar coldre’l més del que un foll pugui apagar el sol per escriure el mot “foscor” en les parets de la seva cel·la” (“The Problem of Pain”, de C. S. Lewis, 1898-1963).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Anuncis

3 pensaments sobre “Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 02 – Comprensió o incomprensió, ignorància)

  1. Retroenllaç: Estratègia i tàctica (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 01 – Dolor, aprenentatge) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.