Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (03 – Quant a parella, família i amistats)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Quant a parella, família i amistats

  • “Pot realment la distància separar els amics… Si vols ser-hi amb algú a qui estimes, ¿no hi ets ja?” (Richard Bach, *1936, escriptor nordamericà).
  • “La nostra família, l’escola, la societat i l’entorn han exercit sobre nosaltres influències benintencionades, però que molt sovint han produït una autoimatge baixa. La nostra herència natural, motivació i creativitat queden frustrades. La major part dels condicionaments diaris que rebem mentre creixem consisteixen en prohibicions (de nens, vam néixer sense por i sense inhibicions): Els nostres lemes eren: “No puc fer-ho” i “Estic obligat” (Colin Turner, *1954, autor escocès de temes empresarials).
  • “La violència domèstica i social comença generalment amb unes poques paraules d’enuig i uns pocs sentiments ferits desatesos, llavors l’enfrontament s’agreuja amb sentiments de traïció, de ràbia i de venjança. Els sentiments interiors de ràbia prompte cauen damunt tots els aspectes d’una societat. L’èmfasi social multiplica diàriament amb cada nou informe sobre problemes polítics, abusos a menors, drogadiccions, violència laboral, escolars amb armes de foc, falta d’habitatge, guerres ètniques o qualsevol altra crisi. La causa de l’arrel de molts d’aquests èmfasis socials és la violència interior creada per una comunicació disfuncional entre el cor i la ment. Quan la pressió social augmenta, ens trobem davant una tria: la retirada esporuguida i l’aïllament -enfadats i amargats-, intemptar d’ignorar-ho tot plegat, o responsabilitzar-nos de les nostres pròpies reaccions davant la pressió” (“Freeze-Frame”, del Doc Lew Childre, escriptor i psicòleg nordamericà).

– Amistat i parella:

  • “Els amics no han menester de concordar en tot ni d’anar sempre junts, ni tampoc no és menester que deixin de tenir unes altres amistats comparables en el nivell d’intimitat. Al contrari, en la unió dels amics hi ha més ideals, i, en aquest sentit, és més ideal i menys susceptible als problemes que no pas el matrimoni” (George/Jorge Ruiz de Santayana y Borràs, 1863-1952, escriptor castellà en anglès).

                   G. R. SANTAYANA                                                   JANE AUSTEN

  • “L’amistat és, cert, el millor bàlsam per a les fiblades d’una decepció amorosa” (“Northanger Abbey”, de Jane Austen, 1775-1817, novel·lista anglesa de tema social).
  • “Nelly, ara veig que em consideres una miserable egoista, però no se t’ha acudit que si Heathcliff i jo arribàssim a casar-nos, seríem uns captaires? Mentre que, si prenc en Linton per marit, puc ajudar Heathcliff a pujar i deslliurar-lo del poder del meu germà?” (“Wuthering Heights/Cims rúfols”, 1847, d’Emilie Brontë, 1818-1848, novel·lista britànica).

– Amistat:

  • “Quan un amic té problemes, no li facis nosa tot demanant-li si podries fer-hi res. Cavil·la una mica com cal, i ho fas” (Edgar Watson Howe, 1853-1937, novel·lista nordamericà).
  • “Perquè no em refie d’ell, som amics” (Eugen Bertoldt Friedrich Brecht, 1898-1956, dramaturg marxista alemany).
  • “Si tots els meus amics havien de saltar des d’un pont,
    no els hi seguiria. Seria avall per empomar-los quan caiguessin” (Anònim).

– Parella, sexes:

  • “El matrimoni és tractar de solucionar entre dos una sèrie de problemes que mai no haguessin sorgit d’haver estat cadascú a soles” (Edward Israel Iskowitz, “Eddie Cantor”, 1892-1964, actor i cantant novaiorquès de pares russojueus).
  • “No en cerquis pas la causa: en l’amor no n’hi ha, ja que no n’hi ha raons, ni explicació, ni solució” (Anaïs Nin, 1903-1977, escriptora francesa, nacionalitzada nordamericana, d’origen català).
  • “Parlava amb sinceritat, de què ell mateix se n’admirava. La jove l’hi agraïa, un poc afalagada per l’homenatge a sa garridesa, i un altre poc per la frescor de ventijol que removia l’aire mort de la seva ànima, fent-li endevinar un espirall per on podria eixir, per ventura, tot l’excés de sa pensa reclosa” (“L’esqueix”, de Salvador Galmés i Sanxo, 1876-1951, capellà de St. Llorenç d’es Cardassar, Mallorca).

SALVADOR GALMÉS     FRANCESC EIXIMENIS


  • “Per raó d’aquesta inclinació aital veem a ull que hui, e tots temps, se fan e es són fets infinits mals en lo món, car per amors de fembres los hòmens fan innumerables mals e desastres, en tant que gran part de quants mals són hui en lo món han haüt començament d’aquesta mala raïl; e per aquesta raó los angleses apellen la fembra “aman”, qui vol en nostra llengua “dolor de l’hom”, car dien que no es pot fer que l’hom sia ab fembra que puixa ésser sens dolor e desplaer a la fi” (“Segon del Crestià”, 1382-1383, “CLXIII. Qui posa com d’inclinació de fembres neixen als hòmens grans temptacions”, de Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, monjo franciscà). “Apar encara ver ço que damunt estec tocat, e és: que malícia fembril se pot molt rependre no donant-los senyoria. Car havem Ecclesiastici ·XXVº ·: Mulier si primatum bhabuerit, contraria est viro suo. E vol dir “que si la fembra ha senyoria en casa sobre l’hom, que tantost és tostemps contrària a son marit”. Raó és: car la condició e estament en què Déus ha creada la fembra és que sia subjugada al marit. Així li ho dix lo Senyor beneit a la primera fembra quan hac pecat, dient-li: Sub potestae viri eris Genesis ·IIIº·. E volc dir “que la fembra seria sots potestat del marit”. E per ensenyar aquesta subjugació porten les dones en Tartària, sobre lo cap, figura d’un peu, qui els és en ornament de llur cap, així com entre nosaltres corona o garlanda és ornament del cap de les dones honrades” (“Terç del Crestià”, 1384, 3ª part de la 1ª Enciclopèdia catalana, de Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, monjo franciscà).
  • “Vaig córrer cap al mar i em vaig capbussar pensant en les vacances que hauríem pogut tenir, que no tindríem. Comptàvem amb tots els elements d’un drama: un seductor, una mantinguda i una dona assenyada” («Bonjour, tristesse», 1954, Françoise Sagan, [Françoise Quoirez], 1935-2004, novel·lista francesa).
  • “Van acordar de trencar les seves relacions: tot lligam, va dir ell, és un lligam amb el dolor” (“Dubliners / Dublinesos”, 1914, de James Augustine Aloysius Joyce, 1882–1941).
  • “Com més virtuosa i irreprotxable és una dona, tant més plau a l’home de sorprendre-la en una relliscada, si més no per tenir una prova de la seva superioritat legal, però si per casualitat ella se li imposa per complet, l’home sent la necessitat d’inventar faltes. Llavors, una fotesa entre els esposos augmenta fins a esdevenir muntanya. Però na Joana, soferta sense orgull, dolça sense aquesta amargor que les dones saben retreure en llur submissió, no donava cap pretext per a la maldat calculada, la més terrible de les maldats. A més, era una d’aquestes nobles criatures a les quals és impossible faltar, la seva mirada de màrtir tenia tot el pes d’una fascinació. En Diard, al principi li feia nosa i després s’ofengué, i va acabar per considerar aquella elevada virtut com un jou. La discreció de la seva muller no li donava emocions violentes i ell adelerava emocions” “Entre tots aquests petits drames, que duren poc però que se n’entren tan profundament en la vida i gairebé sempre són presagi del gran infortuni inscrit en la majoria dels matrimonis, es fa difícil escollir un exemple” (“Histoire de Madame Diard”, Honoré de Balzac, 1799-1850, escriptor realista, mig occità).
  • “Molt bé, això resol el problema. Si sols has de tenir en compte el present, casa’t amb el senyor Linton” (“Wuthering Heights/Cims rúfols”, 1847, d’Emilie Brontë, 1818-1848, novel·lista britànica).

– Ajuda mútua, companyia:

  • “L’alegria d’un home feliç seria un insult, però dos desgraciats són com dos arbres dèbils, que recolzats l’un contra l’altre es fan forts contra la tempesta” (“Zadig ou la Destinée / Zadig o La Destinació”, 1747, de François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il·lustrat francès).
  • “De les misèries sol ser alleujament una companyia” (Miguel de Cervantes Saavedra, 1547-1616, escriptor hispànic).

– Familiars:

  • “Una mare és l’amiga més conseqüent que podem tenir, quan ens cauen damunt judicis i proves, pesats i sobtats; quan l’adversitat pren el lloc de la prosperitat; quan els amics que s’alegren amb nosaltres en els dies feliços, ens abandonen; quan els problemes ens ofeguen, encara vindrà al nostre costat, i intentarà dissipar els núvols foscos amb els seus consells i indicacions amables, i fer que la pau retorni al nostre cor” (Washington Irving, 1783-1859, escriptor nordamericà).

2 pensaments sobre “Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (03 – Quant a parella, família i amistats)

  1. Retroenllaç: Estratègia i tàctica (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.