Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (04 – Savis i pocasoltes quant a problemes i solucions)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Savis i pocasoltes quant a problemes i solucions

“La bondat mantinguda duu a la saviesa. Hom pot ser bo i estúpid, però sols al principi o si hom ha perdut els senys”

  • “Les dones nècies segueixen la moda, les pretensioses l’exageren, les de bon gust, en canvi, hi pacten” (Emile Le Tonnelier de Breteuil, Madame de Châtelet, 1706-1749, escriptora francesa).
  • “Un home amb coneixement obté més dels seus enemics que no pas el babota dels seus amics” (Baltasar Gracián, 1601-1658, jesuïta i escriptor castellà).

                                                   BALTASAR GRACIÁN

  • “La ciència és una disciplina en la qual el ximple d’avui pot sobrepassar el punt arribat pel geni de la generació precedent” (Max Gluckman, *1911, antropòleg nordamericà).
  • “La bondat deu unir-se a la saviesa. Amb la mera bondat no n’hi ha prou. Hom deu conservar el subtil discerniment que acompanya al valor espiritual i al caràcter. En una situació crucial devem saber quan parlar i quan romandre en silenci, quan obrar i quan evitar l’acció. En aquestes circumstàncies l’acció i la no acció es tornen idèntiques en comptes de ser contradictòries” (Mohandas Karamchand Mahatma Gandhi, 1869-1948, advocat de pobres, activista noviolent de l’Índia i el major independentista de la història).
  • “En desigs mandrosos, els ximplets es queden de manera supina. Sies allà on una voluntat i un seny descobreixen una via (de realització)” (The Birth of Flattery / El Naixement de l’Adulació, de George Crabbe, 1754-1832, poeta i cirurgià anglès).
  • “La foscor ens confon a tots, però mentre el savi ensopega en alguna paret, l’ignorant roman tranquil en el centre de l’estada” (Anatole France, 1844-1924, pseudònim de Jacques Anatole François Thibault, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).
  • “No és savi el qui sap moltes coses, sinó el qui sap coses útils” (Esquil, ca. 525-456 a. de C., dramaturg gec).
  • “Pensa: si tots els homes sempre obrassin per la ira i la follia, què hauries de fer? Hauries de contorbar-te? Per què, doncs, et contorbes quan un altre es contorba? Tu li has de donar un remei, no l’excitació. Et penses que la follia es guareix amb una altra follia” (“Meditacions” 136, de Guigó I, 1083-1137, prior de l’Orde de la Cartoixa).

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.