L’Església catalana ha estat i és molt més patriòtica del que mereixien els catalans

L’Església catalana ha estat i és molt més patriòtica del que mereixien els catalans

L’Església catòlica catalana sempre ha estat patriòtica, des de les Treves de Déu de l’Abat Oliba (origen del parlamentarisme català) fins als Segadors i la Guerra de Successió, resistència antifranquista i ara també.

  • Catalunya nasqué per Croades contra la invasió musulmana.
  • El creador del parlamentarisme català fou l’Abat Oliba amb les Treves de Déu a Toluges (Rosselló)

  • Les grans victòries medievals foren fruit abans de les pregàries i benaurances dels cristians catalans que dels almogàvers.
    Els catalans conqueriren Mallorques i València en lluita contra una secta violenta, opressiva i destructiva: l’Islam.
  • El primer normalitzador de la llengua catalana fou un frare i místic, Ramon Llull.

  • A la Guerra dels Segadors hi hagueren bisbes que, davant els abusos de la soldadesca castellana, feren crides a la resistència:
    “En defensa de la Sancta Fè Catholica y la República si estan en gràcia de Déu”
    (Clergue català planteja gairebé com a una guerra santa les lleves de la Generalitat contra la invasió hispànica de la tardor del 1640 i promet la vida eterna a qui mori per la pàtria contra els soldaders del rei que profanen també esglésies).
    En aquesta guerra bona part dels caps, el mateix Pau Clarís, eren clergues que defensaven el poble dels abusos de la soldadesca d’ocupació.

  • El catalanisme modern fou engegat per Torras i Bages com a alternativa a les guerres civils entre carlins i liberals. Una altra alternativa pacifista per al rucam que es matava per dèspotes forasters.
    Es a dir, el catalanisme modern també prové de l’Església.
  • Quan als temps (principis del s. XX) de Solidaritat Catalana l’Església catalana es fa “massa catalanista”, els provocadors desvien les ires populars contra la lleva obligatòria contra un boc expiatori, un cap de turc: és la Setmana Tràgica, un progrom cristianòfob.
  • A la Guerra dels 3 anys els incontrolats (FAI+delinqüents comuns) assassinen sense judici previ un 40% del clergat catòlic i uns 20.000 catòlics pel simple fet de ser “beatos”.

  • Repressió franquista contra el clergat català: deportacions a l’Espanya profunda, prohibició del català a les homilies, etc…
    Encara així el clergat català es manté fidel a la llengua i al país (cosa que no podem dir per exemple del clergat valencià, que majoritàriament no s’hi manté).
    Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, s’ha d’exiliar per oposar-se a la “Croada” dels bisbes espanyols, morirà a Suïssa.
    Escarré, exiliat durant el franquisme, d’abat de Montserrat a “abat de Catalunya”

El cristianisme per a Catalunya ha fet allò essencial: parir-la i defensar-la

  • El catalanam li ha estat sumament desagraït, d’ací us vénen totes les vostres desgràcies, que no han pas acabat encara.
  • La ingratitud és extremadament lletja, perversa, verinosa i repulsiva i capaç d’arruïnar famílies, amistats i un país sencer.
  • L’Església Catòlica Catalana ha estat molt fidel a Catalunya.
    Segurament més fidel a Catalunya que a Déu, i potser per això li han sortit tants cristianòfobs i ingrats.

— Enllaços —

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s