La Tradició Democràtica Catalana

LA TRADICIÓ DEMOCRÀTICA CATALANA

L’ORIGEN

Catalunya, el primer Parlament medieval de l’Europa continental (abans hi ha l’islandès, però el català és quasi 50 anys abans que l’anglès, el qual, prengué un nom català o occità -Parliament- per designar-lo, ja que Aquitània en aquella època tenia el mateix rei que Anglaterra), un tret que convindria reivindicar molt més cara a la nostra projecció internacional i al nostre autoconvenciment col·lectiiu.  El parlamentarisme medieval, com explicava Pau Casals a l’ONU, nasqué a Catalunya, a Toluges, a la vora de Perpinyà, gràcies al cristianisme pacifista de “les Treves de Déu” de l’Abat Oliba

“La democràcia no és apresa al parlament, sinó en casa; ser demòcrata no és pas una actitud política, és una actitud davant la vida” (Montserrat Roig, 1947-1991, escriptora catalana).

L’EDAT DAURADA

“Les gents de Catalunya e d’Aragó viuen pus alts de cor, e així mateix, encara han ab ells (amb llurs prínceps) aquest avantatge: que cascun pot parlar ab ells aitant com se meta en cor que parlar-hi vulla; e aitantes hores ell escoltarà graciosament, e pus graciosa li respondrà…E d’altra part (dits prínceps), que cavalquen tots dies per les ciutats, viles e llocs, e es mostren a llurs pobles. E si un bon hom o fembra pobra los crida: -¡Senyor, mercè! -, que tiraran la regna, e oir-los han, e els daran tantost consell a llur necessitat”

“Catalunya ha comunament pus ric poble que negú poble que jo sàpia ne haja vist de neguna província, si bé les gents del món la major part los fan pobres. Ver és que Catalunya no ha aquelles grans riqueses de moneda de certs hòmens senyalats, com ha en altres terres; mas la comunitat del poble és lo pus benenant que poble del món, e aquí viuen mills (millor) e pus ordenadament en llur alberg amb llurs mullers e ab llurs fills, que poble al món sia” (Crònica, 1325-1332, Ramon Muntaner, 1265-1336, gran cronista i militar pancatalà).
“…és sobiranament profitosa a la cosa pública, ço és que, cert temps de l’any, cascun fos request de proposar en certs llocs de la comunitat les millors coses que sabés per profit del comú, car més veen molts que pocs. E moltes coses posa Déu en lo cor d’un simple hom que no les posa en lo cor dels majors; e despuis los regents principals, vist què dien los altres” (Fra Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, escriptor best-seller i franciscà català).

“Açò apar per lo dit de sant Gregori, secundo Moralium, capitulo X, qui diu: Quod omnes homines natura equales genuit; e vol dir: “que natura tots los hòmens féu eguals quant en si era”, car primerament no havien senyoria fins que ells mateixs s’eligiren senyor per llur protecció e bon estament, al qual donaren aital juredicció si mateixs com se volgueren” (“Dotzè del Crestià”, 1384, 12ª part de la 1ª Enciclopèdia catalana, de Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, monjo franciscà).
“Qual poble és en lo món que sia així franc de franqueses e llibertats ni que sia així liberal com vosaltres?” (Rei Martí I l’Humà o l’Eclesiàstic, Girona 1356 – Barcelona 1410, adreçant-se als catalans).

COMENCEN ELS PROBLEMES

“…a gran inducció de la dita reina e altres dessús dits, atorgà de fer donació perpetual al dit infant En Ferrando, de les viles de Xàtiva, que ara és ciutat, d’Algesira, de Murvedre, de Maella, de Borriana e de Castelló, e per tots los dits llocs tramès sos missatgers especials…”  “…e d’açò hagueren recorriment a la ciutat de València que els n’ajudàs, com en altra manera se tenim tots per perduts” “…e tota l’altra gent de la ciutat anassen al reial del senyor rei e que morís tota persona que s’hi atrobàs de casa del dit senyor, sinó tan solament lo senyor rei, e la reina, e l’infant don Ferrando” “− Anem, que pus que són fetes les ordinacions, jo m’ho aventuraré de dir, que no hi planyeré la mia vida; e si em mata lo senyor rei, morré per lleialtat. E així, pus que jo maventur de dir-ho, bé us podets vosaltres aventurar d’anar-hi−.” “En Guillem de Vinatea proposà e dix, que aitals donacions faés ne consentís, com havia, car allò no volia àls dir sinó tolre e separar lo regne de València de la corona d’Aragó, car separats les viles e llocs tan apropiats, com aquells eren, de la ciutat de València, València no seria res; per què ells no consentien en les dites donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven fort d’ell e de son consell que en tal punt los posassen davant, car posaven-los en punt d’ésser traïdors” “E lo senyor rei respòs: − Reina, reina! El nostre poble és franc, e no és així subjugat com és lo poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor e nós a ells com a bons vassals e companyons” (“Crònica de Pere el Cerimoniós”, 1342-1385, memòries del rei Pere III “el del Punyalet”, 1319-1387, monarca de la Corona catalano-aragonesa).
“…qui hi havia nom Gonçalbo, lo qual, segons que damunt havem ecitat, lo jorn que es mogué l’avalot en la ciutat, aquell vespre lo dit Gonçalbo ab quatre-cents hòmens de sos sequaces venc ballar ab trompes e ab tabals al nostre reial, e, volguéssem o no, haguem a ballar ab ell nós e la reina…” (La revolta de la Unió, a la “Crònica de Pere el Cerimoniós”, 1342-1385, memòries del rei Pere III “el del Punyalet”, 1319-1387, monarca de la Corona catalano-aragonesa).
“Vindran los lleons de Castella i et xuclaran la sang” (St. Vicent Ferrer, 1350-1419).
“Fanno questi regni d’Aragona, Catalogna e Valenza professione di esser liberissimi e di governarsi come una ben regolata repubblica, perche astringono e obbligano il re alle leggi colle quali si modera assai l’autorità sua” (Paolo Tiepolo, ambaixador de la República de Venècia davant Felip II de Castella, 1563)

L’ESCOMESA DE L’IMPERIALISME DELS REIS CASTELLANS

1625: Pere Joan Porcar, al seu Dietari: Els “malaventurats, i molls, i temerosos, i amedrentats valencians” (Porcar) hi claudiquen: més càrregues fiscals per “oprimir el poble” i tot per nodrir guerres de religió remotes. Desmantellament total de qualsevol força rectora del regne teòricament sobirà: L’aristocràcia valenciana queda definitivament liquidada a Montsó com a força rectora valenciana amb un gest melodràmatic de despotisme reial per atènyer uns impost exhorbitants per a la guerra: “Aquí yace un reino entero…” dirà un epigrama anònim “que ixqué el dia que fón vençut el Estament Militar”.
“Tot maldat i mal govern del rei jove” (1627, Pere Joan Porcar, en parlar contra el rei Felipe IV al “Dietari de les coses evengudes en la Ciutat i Regne de València”).
“Pocos catalanes salen a servir a su magestad, contentándose de vivir en la oçiosidad de su tierra, en la qual su mayor interès pende de las cassas de la Deputaçión y de la ciudad, con que cessa la dependencia de su soberano señor […], reduçiendo el señorío a sólo protección y sus libertades a república” (Memorial del comte d’Oñate a Felip IV de Castella amb motiu de la Cort general de 1632).
“El primer negocio, y el mayor, es allanar Cataluña” (Comte-Duc D’Olivares [Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar] , 1587-1645, aristòcrata romano-castellà d’ascendència jueva, vàlid de Felipe IV de Castella).
“Els homes van fer els reis, i no pas els reis els homes” (1641, Pau Clarís i Casademunt, 1586-1641, canonge de la Seu d’Urgell i President de la Generalitat pel braç eclesiàstic).
“Desperteu-vos, desperteu-vos catalans adormits…no sepulteu vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra amada Pàtria en la negra obscuritat d’una pèrpetua, deplorable esclavitud” (“Despertador de Catalunya”, pamflet imprès per la Generalitat, 1713).
“Los castellanos quieren quitarnos aún la memoria de nuestra antigua libertad: gente enemiga de todo género humano” (1763, Gregori Maians i Siscar, 1699-1781, erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, d’Oliva, la Safor).
(Castella) “se contentó en envidiar a Aragón la libertad ayudando a quitársela” (Antoni de Puigblanch, liberal català de les Corts de Cadis, va morir exiliat a Londres).

SEGLE XIX

“Ciento cuarenta y tres son los catalanes arcabuceados como perros, sin sentencia legal, sin formación de causa siquiera, sin haberles dado tiempo para despedirse de sus familias […]. Pero también son muchos centenares los que, juzgados por la misma legislación, han sido conducidos, unos a Filipinas, otros a Islas Canarias, otros a provincias del interior” (1851, Discurs del general Joan Prim i Prats, 1814-1870, general i polític català progressista assassinat al “Congreso de los Diputados”).
“La República té sobre la monarquia l’avantatge que porta la racionalitat i no l’absurditat” (Francesc Pi i Margall, 1821-1901, President de la 1ª República espanyola, únic català que ha governat –molt breument- a Madrid).

SEGLE XX

“La conducta de Castilla hacia Cataluña ha sido la de los conquistadores hacia los países conquistados” (Enric Prat de la Riba i Sarrà, 1879-1917, polític catalanista, President de la Mancomunitat).
(Els catalans són) “los judíos de España” (Pio Caro Baroja, 1872-1956, escriptor i metge guipuscoà, membre de la generació del 98).
“Lo más importante de todo es que Cataluña haya sido conquistada por la fuerza de las armas. Con este simple hecho, quizá para siempre haya desaparecido el problema del separatismo catalán. (…) Este separatismo catalán no es ahora la primera vez que se ha planteado de manera violenta. (…) Y nunca la respuesta a estos levantamientos de Cataluña fue tan contundente como ahora lo ha sido” (Diari nazi
«Rostocker Anzeiger», 1939).
“Le he prometido en el lecho de muerte a mi padre que nunca se rompería España. Y te recuerdo que soy jefe de las fuerzas armadas”  (“Avui”, 8-1-04, Juan Carlos I a Pilar Rahola en rebre-la com a diputada d’ERC).

LA TRADICIÓ DEMOCRÀTICA CATALANA

“No presento el estado político de las Cortes de Aragón por modelo perfecto de una Constitución, lo presento para mostrar al mundo hasta qué grado de libertad llegaron las provincias de aquella Corona, qual no había gozado ninguna nación” (Antoni de Capmany, memòria preparatòria de les Corts de Cadis, 1809).
“Gràcies al renaixement català, als molts escriptors que han popularitzat l’excel·lència de la constitució civil i social de Catalunya, avui dia ningú no ignora que la nostra terra fou la més lliure del món, com digué aquell bon rei” (“La tradició catalana”, cap. I, 1892, d’en Josep Torras i Bages, 1846-1916, bisbe cofundador del catalanisme modern).
“La ordenación constitucional de Cataluña alcanzó en el siglo XIV una modernidad que asombra y un sentido de respeto a la libertad humana que bien podemos anhelar en el siglo XX” (Francisco Elías de Tejada, «Historia del pensamiento político catalán», pàg. 54, 1963). “Es que las libertades eran tan catalanas, tan entrañadas en al alma colectiva, tan peculiares, que solamente las gentes de Cataluña podían entenderlas y guardarlas” (pàg. 63).

DEMOCRÀCIA SOBIRANA PER A CATALUNYA

“A les unitats polítiques (més ben dit, dinàstiques) sembla que els ha arribat l’hora de desaparèixer en mancar autoritat efectiva a les dites dinasties; estem de retorn a les veritables unitats, que són les nacionalistes, les fetes no solament per gent d’una mateixa raça sinó d’interessos i necessitats comunes” (Antoni Gaudí i Cornet, 1852-1926, geni de l’arquitectura mundial, cristià i independentista català).
“Són els humans els qui decideixen les fronteres i, en principi, amb el sistema democràtic, si els humans es posen d’acord majoritàriament, poden canviar-les, moure-les, afegir-ne o suprimir-ne. Tota la història de la humanitat és una mostra permanent de mal·leabilitat de les fornteres. Si passéssim a velocitat acelerada els mapes politics del món ens marejaríem de veure com les fronteres van, vénen, tornen, giren, neixen, moren, ballen” (Joan-Lluís Lluís, escriptor català, 1963).
“L’emancipació nacional de Catalunya és factible a curt termini, i la seva legitimitat és avalada tant pels principis bàsics de la democràcia com pel dret internacional i la mateixa normativa constituent de la Unió Europea” (Hèctor López Bofill, 1973, Doctor en dret constitucional).
“Bascos i Catalans tenen el dret d´intentar assolir la seva independència perquè…les fronteres no són necessàriament eternes. En els darrers anys s´ha demostrat que, construccions polítiques nacionals més petites tendeixen a ser més democràtiques i pròsperes” (“The Wall Street Journal”).

LA LLENGUA DEMOCRÀTICA

“El català no és ni ha estat mai una llengua d’imposició: mai cap dictadura no ha imposat el català” (“Llengua i comunicació, cent raons per viure en català”, de Joan Tudela).
“Monolingüisme, colonialisme i intolerància estan íntimament relacionats” (“Pau i interculturalitat”,
p.50, de Raimon Panikkar i Alemany, 1918-2010, filòsof i teòleg indicatalà).
“Un idioma és un dialecte amb un exèrcit” (Max Weinreich, 1894-1969, sociolingüista jídix, de Letònia).
“N´hi ha gent que no vol que s’escrigui, es parli o es pensi en català, són els mateixos que no volen que es parli, s’escrigui o es pensi” (Antonio Fraguas Forges, *1943, dibuixant humorístic progressista foraster).

EPÍLEG

El nivell pragmàtic-material és molt i massa característic dels catalans, però aquest nivell és només un segon nivell en els països avançats (protestants i jueu), on el raonament de primer nivell és, per tradició, prou més “espiritual”, el qual factor és com l’acer o l’or dels raonaments. Els catalans manquen d’aquest primer nivell, prioritari i que en els països lliures i avançats elimina automàticament els raonaments dels segon nivell o els readapta. Per això Holanda, Islàndia o Finlàndia són països lliures, realment cultes i avançats, democràtics, etc., mentre Catalunya és una esclava plena d’immigrants sense integrar, endollats, okupes “anti-tot” i un llarg etcètera. Perquè, si ens cenyim a allò pràctic-material i immediat, sense substrat espiritual, el que fan tota eixa colla és també molt pràctic i “material”. Catalunya, or-i-flama, té les barres de la passió pel benestar, per la bona vida, però la discòrdia civil, la repressió i l’espoli li ve tot seguit, perquè l’atreu fatalment. Perquè la riquesa segura és la fonamentada sobre Déu i no pas sobre el pragmantisme materialista, l’orgull i l’ambició.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s