Com es lliga la colonització a Espanya amb el fet de ser poc cristians

La principal “estructura d’Estat” és una Església nacional, a tot Occident és la més trasversal, però justament és aquesta la que els trolls i agents espanyols més difamen i la que gran part de catalans independentistes no volen veure ni en pintura.

Per això la independència no pot tirar endavant.

Com es lliga la colonització catalana sota Espanya amb el fet ser ser poc cristians?

Uns exemples:

A mesura que el cristianisme decaigué, per ex. amb heretgies (nestorianisme, monofisisme, montanisme…), l’Islam anà ocupant aquelles terres.
I a mesura que a Occident es tanquen esglésies per indiferència van obrint-se mesquites.

Els pobles-autonomies sense Estat amb més ateus (Principat i Euskadi) són molt nacionalistes però també molt reprimits (i el Principat espoliat econòmicament). L’ateisme a Espanya és menor, almenys el declarat, i tampoc no sol ser tan cristianòfob com ací. Allà prefereixen la hipocresia a l’ateisme.
Compara la Catalunya actual (esclava) amb la medieval (Imperi).
Totes les primeres potències mundials sempre han estat hiperreligioses: des d’Egipte fins a l’Imperi Britànic o EEUU..

Alemanya Oriental fou la part que votà més Hitler, també fou la que caigué sota el comunisme i ara és la més atea, però també la més pobra i de població més envellida.

Tots els països que durant segles han llegit molt la Bíblia són democràcies prou riques sense cops d’Estat ni Dictadures.

Per a més detalls et recomano de llegir “Estudi de la Història”, de l’historiògraf anglès Arnold Toynbee, sobre el sorgiment i decadència de les civilitzacions i els Estats.

Tot plegat coincideix amb allò que diu la Bíblia, sobretot a l’Antic Testament.
No poso ara versets bíblics per no allargar-me.

Si en lloc de promoure els 50 nous gèneres no binaris, l’avortament, la multiculturalitat i el somiatruitisme els partits i organitzacions catalanes haguessin promogut la família, el matrimoni, la natalitat i el cristianisme ara no patiríem la progressiva minorització en pròpia casa, que ja és pràcticament inevitable i difícilment reversible.
Però, clar, com al Principat tothom vol ser el més modern i resaberut del món mundial, doncs…

A Catalunya hi ha massa ràbia, i la passió política és poc respectuosa.
Aquesta micropolítica quotidiana que percep, aquest etern plany rabiüt, aquest “anti” i victimismes obsessius, rutinaris i avorrits… ¿és barbàrie o estupidesa, o només ho semblen?
Però és una misèria.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.