Psicolingüística a Tomb del Catanyol

PSICOLINGÜÍSTICA A TOMB DEL CATANYOL

ELS QUI ACATANYOLEN

L’espanyolisme fomenta el catanyol, i l’autonomisme el català light a fi de satel·litzar i fer un patuès del català.

Desprestigiat i embastardit, quedaria com un dialecte folklòric per a flestomar i diades rituals.

Matar el nervi, la qualitat de la llengua faria també dels seus parlants uns “newspeakers” orewellians, amb pocs matisos, sense ductilitat i ben caps quadrats.

Es la marxa que duu la llengua.

L’IEC acatanyola massa.

Acatanyolar fa perdre el nervi i la coherència global de la llengua, en fa un argot, un patuès menyspreat.

Frase acceptada al DIEC l’any 2050:

  • “Quier un bocadill de jamó i qués i unes asseitunes sinse gües”

El traductor de Google utilitza no pas el català bo, sinó el “light”. Com que Google es ven als governs, no m’estranya gens que utilitzi catanyolades merdoses, que ens les venen sempre dient que “són les modernes”.

UNA NEOLLENGUA

El problema és que les mutacions solen ser catanyolades i neollengua comercial imposada via TV.

Tot plegat adreçat a fer del català un patuès del castellà.

El que hi ha és un empobriment dràstic de la llengua, de matisos. Un autèntic Newspeak. No sols catanyol, també Newspeak, neollengua.

Ja no és sols un problema lingüístic sinó també expressiu i psicològic.

Totes les llengües pateixen aquesta “neollengua” orwelliana, cert, però en català és prou més greu que en altres llengües, ja que pateix una colonització omnipresent, fins i tot dins de l’ànima dels dits “indepes”.

De fet lingüistes i sociolingüistes internacionals consideren el català una llengua particularment embastardida, descurada i plebea. I tenen raó. El català parlat fa feredat de tan mala qualitat: és un patuès bord.

La mala qualitat, l’encarcarament lingüístic assenyala que el qui la parla pensa poc les coses i és poc perfeccionista. Mal senyal, perquè vol dir que hi manca la voluntat sincera.

LA COLONITZACIÓ PSÍQUICA

A massa catalanets “Gilipolles” els sona més emfàtic i “malote”, avesats a escoltar parlar xonis (és a dir, ravaleres) i ni-nis (és a dir, malfeiners).

Es un dels resultats del caràcter plebeu i rabiüt de molts: acatanyolar.

El problema del ramal catanyolaire és que té la ment acastellanada, comsum massa productes en castellà, no s’esforça en parlar amb tothom català, té mandra de pensar les coses i tampoc no sol usar cap altra llengua més que el catanyol i el castellà. No té més referències.

Per què el català parlat és tan dolent?

Per què el català literari pràcticament no es parla i allò que domina és un catanyol?

No és pas un problema filològic (i per tant les preteses solucions merament filològiques queden condemnades al fracàs), sinó de manca de caràcter i de colonització espanyola, de la pressió constant d’un sector de castellanoparlants agressius que es mostra agressiu contra l’ús del català i que menysprea qualsevol cosa (i paraula) que no entén o diu no entendre.

La reacció dels catalanoparlants, desassistits tradicionalment per les lleis i pels polítics, és recular cap a un català cada volta més embastardit.

Qui parla catanyol és per falta de coneixement lingüístic i perquè s’emmiralla no pas a models catalans, sinó a models forasters, espanyols.

Es un problema de colonització psíquica.

El catanyol és una eina poderosa de colonització mental d’Espanya sobre els catalans.

Però la nostra llengua fou parlada per reis, sants, papes, generals i almiralls.
I el mitjà és el missatge.

La llengua evoluciona, però a la nostra la fan “evolucionar” des de Madrid a base de TVs i imposicions, i la fan evolucionar cap a simple dialecte despersonalitzat del castellà (catanyol).

Un bonsai per a cervells jibaritzats pel colonialisme.

Extinció i acastellanament són dos processos paral·lels i depenen de la covardia i falta de caràcter i/o de versatilitat creativa:

com més castellanades és perquè es parla menys i més menyspreable sembla als ulls de tothom.

I com menys es parla més castellanades amollen els qui intenten parlar-la.

Aquest procés només pot ser atacat des de tots els fronts alhora si el volem detindre.

Però molts ja s’han retut, encara que no ho diguin obertament.

Com menys ens esforcem, menys crearem i més inútils i degradats ens quedarem.

EL JOVENT

I sent com parlen els joves que la parlen

Es una llengua sense arrels, descremada, pasteuritzada i descafeïnada, a voltes arriba a català light i a voltes no passa de catanyol. No té sabor de camp, sona a laboratori, artificial, perquè ha perdut molts girs, expressions, dites, usatges, matisos, bromes, etc… que donen alegria i comboi a parlar una llengua.

Pèrdua progressiva de coses tan importants com els pronoms adverbials!, que conformen el concepte espai-temps de la llengua catalana. Molta gent menor de 50 anys de ciutats valencianes no sol fer-ne ús.

Allò pitjor és que el ramat fins i tot “indepe” segueix aquestes modes suïcides.

El jovent “indepe” sol estar enamorat del seu botxí lingüístic: el catanyol.
Una desgràcia com una altra.

Els agrada especialment el toc extremadament plebeu, els sona com “més soviètic” potser. Es com un sentimentalisme boirós. Enamorar-se del fang d’asfalt.

Estan acomplexats davant els “proletaris” provinents d’Espanya? Molts semblen petit-burgesos amb mala consciència.

Però és cert que quan el nivell cultural baixa, com ara amb les andròmines d’ipads, iphones i tota eixa faramalla més la telescombreria, manca de models ètics consistents, etc… el resultat és una degradació també de l’idioma: manca d’exactitud, desaparició de paraules, expressions i matisos, abús de flestomies, barreges, coprofília, paraulotes plebees, prèstecs d’altres idiomes per fer-se els mudarnus, etc. etc… el resultat és una llengua-tarquim, ronyosa i amb al·luminosi: unes escorrialles dialectals, un casa de barrets sense amo.

Quan la fi de l’Imperi romà s’esdevingué també així amb el llatí. I, naturalment, el llatí es perdé.

La diferència és que de gots en vingueren molt pocs i, doncs, el llatí es transformà en llengües derivades. Però al pas que va el català no parirà res, serà directament absorbit pel castellà.

Tindran vergonya de parlar-lo  , perquè sonarà tan mal i tan artificial   que farà ois  , aquesta justament és l’estratègia del català light i del catanyol, la de la colonització i l’extermini cultural: un autoodi gramatical i una covardia lingüística que, des de la pell, s’endinsa en les entràmenes del poruc catalanoparlant.

Una tortura psicòlogica que haurien de psicoanalitzar i superar amb bona sociolingüística, caràcter i un bon català, sonor i lluent.

AL PAÍS VALENCIÀ

A les ciutats del PV veig la llengua molt perduda entre el jovent.

El 90% parlen castellà i a més del pobre. I un 7% parlen catanyol, “a voltes” i d’una qualitat prou fatal.

Encarcarat, bàsic, ple de barbarismes “de la modernor”, molt allunyat del valencià tradicional, fins i tot ni utilitzen ja els pronoms adverbials. Un patuès embastardit.

Però és com si les ONGs per la llengua ho veiessin tot “normal”…o no vulguessin adonar-se’n ni parlar-ne.

Als anys 70-80 l’escolarització i alfabetització en català era escassa al PV i a voltes calia fer concessions a barbarismes per no parèixer “massa estrany” a la gent.

Ara és distint, però en qualsevol cas, cal tindre en compte l’audiència on va dirigit el que dius. No és igual la poesia, on pots permetre un purisme lingüístic dur, que una xerrada de bar.

“LLENGUA EMBASTARDIDA”

Al meu parer les catanyolades s’han d’evitar sempre que siga possible, que és quasi sempre.

Quant a sabatades o castellanismes antics i assimilats, si són populars o expressius en un determinat context, poden ser útils a voltes.

Això ja fóra una qüestió d’estil, que cal sempre depurar amb bons arguments.

L’estilística és molt interessant, perquè és eficient tant en oratòria com per escrit.

Els castellanismes fan lletja i embastardida la llengua, i la degraden a nivell de patuès, però el principal problema és que els catalanoparlants estan colonitzats mentalment, i teledirigits, per adreçar-se en castellà a desconeguts, llocs públics, etc…

Hi ha un altre perill: els especialistes en llengües a nivell internacional tenen el català com a una llengua parlada molt embastardida, la qual cosa és certa, massa allunyada del model literari. Això fa que no se la prenguin gaire seriosament.

ALTERNATIVES

No traduïu directament del castellà perquè ix catanyol. Penseu en alguna persona major que conegueu com ho diria, així trobareu l’expressió més natural, genuïna i adient.

El tortosí em sembla bonic i crec que serviria per fer una “koiné” de tots els PPCC.

El que passa és que surt menys per la TV, hi ha menys nivell cultural, etc… aleshores “queda bast”.

Però, malparlat per la plebs, qualsevol dialecte és bast.

Cal dignificar totes les maneres de parlar

Com?

Parlant coses dignes, interessants, útils, belles… no sols coses casolanes, ordinàries, facècies i temes de la faixa cap avall.

Cal fer treball lingüístic.

Normalment els valencianistes tenen només dos enregistraments lingüístics:

1) El col·loquial, sovint ple de brofegades i castellanismes.

2) L’artificiós o estereotipat, sovint amb molts calcs del castellà o del barceloní, i tecnicismes i llatinismes.

El bon treball lingüístic en valencià consisteix a eliminar castellanades, limitar les brofegades i utilitzar paraules del “català standard” només quan siga imprescindible. Prioritzar sempre el valencià tradicional i genuí, sobretot el dels nostres clàssics que encara utilitzen gent a comarques, com ara: emprar, altri, fadrí, requestar, etc.

Un geni en el bon treball lingüístic és el novel·lista borrianenc Josep Palomero, com ara a:  “Els secrets de Meissen”

“Pa Negre”  és un altre exemple de gran riquesa lèxica i d’expressions camperoles.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.