Cronologia dels Països Catalans (27aC-756)

CRONOLOGIA DELS PAÏSOS CATALANS

ÈPOCA ROMANA (EDAT ANTIGA): Fins al 409

  • 27 a. C. : Creació de l’Imperi: Tarraco passa a ser província imperial.
  • 12 a. C.: Els frisons són esmentats per 1ª vegada en la història (pels romans)
  • ca.·7-2 a. C.: Neix Jesucrist, Déu encarnat de Catalunya i del món. Segurament a la tardor del 4 a. C.
  • 3 a. C.: Fundació d’Helix (Elx).
  • ca· 3-68: Vida de Sant Pau
  • 9: Els germànics derroten Roma a la batalla de Teutoburger Wald.
  • 14: Mort d’August, creador de l’Imperi. El succeeix Tiberi.
  • 17: Mort d’Ovidi, literat llatí.
  • ¿27 : Tarraco, una de les capitals de l’Imperi Romà?
  • Ca· 27-30: Assassinat de Jesucrist per una conxorxa entre l’Imperi i la casta religiosa jueva.
    Neix l’Església juevo-cristiana a la Pentecosta, on l’Esperit Sant fa entendre als apòstols en quasi 20 llengües, la majoria “no oficials” i de nacions conquerides.
  • 35-95: Salusti lletraferit llatí.
  • 37: Conversió de St. Pau, apòstol dels gentils.
  • 42: Els berbers de la “Mauritània” esdevenen província romana.
  • 42-125: Juvenal, autor llatí de “Sàtires”.
  • 43: L’exèrcit romà conquesta la Britània, en part ja semi-romanitzada.
  • 44: Segons Josef i altres historiadors, l’apòstol Jaume és assassinat.
  • Ca. 45: Els apòstols comencen a predicar fora d’Israel.
  • 49-120: Plutarc, literat grec, autor de “Vides paral·leles”.
  • Ca·50: Caractac, cabdill brità és capturat pels romans.
  • 54 ó 55-117 ó 134: Tàcit, literat llatí: “Els esclaus parlen la llengua de llur amo”.
  • 58: L’exèrcit romà envaeix Armènia.
  • 61: Gran revolta de Boudica, reina de Britània oriental.
  • ca·63-66: Possible visita de St. Pau a Tarraco i Hispània.
  • 64: Gran incendi de Roma. Neró usa els cristians a la manera dels nazis o els espanyolistes: els acusa de l’incendi que ell mateix ordenà, com a bocs expiatoris. 1ª persecució contra els cristians.
  • 65: Mor Sèneca, per instigació de Neró.
  • 66: Esclata la revolta jueva contra Roma.
  • ca·66: ¿Martiri de St. Pau?
  • 68: Mort de Neró.
  • 69-141: Suetoni, literat llatí, autor de “Vida dels Cèsars”.
  • 7·9·70: Titus pren Jerusalem i assola el Temple.
  • 77 a 83: Els romans conquereixen Gal·les i d’altres zones de Britània, fins al sud d’Escòcia.
  • 88 a 97: Climent, bisbe de Roma
  • 100-165: Justí Màrtir
  • 100-170: Ptolomeu, científic egipcià.
  • 107: Trajà s’annexiona la Dàcia: tota la costa mediterrània.
  • 116: L’Imperi Romà ocupa Mesopotàmia: màxima extensió (9.000.000 Km2).
  • 130-201: Vida del científic Claudi Galè.
  • 132: 2ª revolta jueva.
  • 135: Judea es queda sense jueus, després de la derrota de Barkokhbà, cabdill zelot (nacionalista) autoproclamat “Messies”. Prohibeixen els jueus d’entrar dins Jerusalem, ciutat que és reconstruïda segons estil romà sota el nom d’Aèlia Capitolina.
  • ca·150: Cristianisme i judaisme s’esgallen definitivament.
  • 160-240: Tertulià, filòsof cristià nascut a Cartago.
  • 175: Notícia d’Ireneu referent a les comunitats cristianes d’Hispània.
  • 208: Campanya romana contra els pictes (antics escocessos).
  • 212: Ciutadania romana per a tots els habitants lliures de l’Imperi.
  • 235: Mor Alexandre Sever i comença mig segle de caos en l’Imperi.
  • 250: Edicte de l’Emperador Maximí: obligació d’oferir sacrificis als déus romans, sots pena de mort.
  • 256: Els francs penetren fins a Hispània, enmig el caos de l’Imperi.
  • 259: Martiri del Bisbe de Tarraco: (St.) Fructuós.
  • 284: Dioclecià, empoerador: torna l’ordre dins l’Imperi.
  • 285: Antoni funda el monaguisme.
  • 286: Possible martiri de (St.) Llucià a Peníscola (Baix Maestrat).
  • 293: Creació de la província Baleària.
  • 23·2·303: Edicte de persecució general contra els cristians a Nicomèdia, per ordre de l’emperador Dioclecià.
    303: Després de ser fortament turmentat mor degollat St. Jordi a Lyddra (Palestina, prop de Tel Aviv), on jeuen ses restes. Martiri de (St.) Feliu a Girona.
  • 303-311: Gran persecució general de Dioclecià contra l’Església i els cristians.
  • 304: Martiris de St. Cugat.
  • 311: Edicte de Milà per la tolerància religiosa.
  • 324: Victòria de Constantí A Crisòpolis, el qual queda com a únic emperador.
  • 325: Concili i Credo de Nicea (Bitínia) contra l’arianisme.
  • 11·5·330: Constantinoble, capital d’Orient.
  • 335: Basatiment de L’Església del St. Sepulcre a Jerusalem,1ª d’una sèrie de grandioses construccions que hi són construïdes.
  • 347: Ja hi ha bisbe a Barcino.
  • 353 ó 354: Neix (St.) Agustí d’Hipona, “pare” de l’Església d’Occident.
  • 370-390: Episcopat de Pacià de Barcelona, bisbe insigne.
  • 380: Edicte de Tessalònica: Teodosi declara el cristianisme religió de l’Estat.
  • 374: Imperi dels Huns.
  • 376: Els visigots entren en massa i sens armes dins l’Imperi fugint dels huns.
  • ca·390: Paulí de Nola es fa “bascó” per a evangelitzar els bascons.
  • 394: El cristianisme de l’Església Católica (“Universal” en grec) és declarat religió oficial de l’Imperi per Teodosi: L’Imperi s’ha adonat de l’enorme força de la nova fe i vol controlar-la per als seus propis fins de supervivència.
  • 400: Consta que hi ha diòcesi de Girona.
  • 31·12· 406: Les tribus germàniques i els alans (caucàsics) travessen definitivament el Rin.
  • 407: Els romans abandonen Britània. Començament de l’època “artúrica”. Gran revolta (social) bagauda a Armòrica (Gàl·lia) contra les restes de l’opressió imperial.

ÈPOCA GERMÀNICA (EDAT MITJANA): 409-711

  • 409: Sueus, alans i vàndals travessen els Pirineus.
  • 411: Alans i vàndals ocupen zones dels actuals països catalans.
  • 415: Els visigots derroten les altres tribus germàniques d’Hispània. Ataülf vol convertir Barcino en la capital d’un regne romano-visigòtic.
  • 417-420: Consta l’existència de la diòcesi de Lleida.
  • 417: Inici dels cristianisme a Menorca.
  • 418: Teodoric I funda el Regne Visigot de Tolosa, que inclou Catalunya: 1er dels regnes successors de l’Imperi.
    Els gots derroten els vàndals de Vandalusia. Conversión dels jueus de Maó. Episcopat a Menorca.
  • 419: Primer Concili conegut a Tarraco.
  • 424-426: Els vàndals ataquen Balears.
  • 429-430: Els vàndals asdings passen Hipona (actual Bona), on mor St. Agustí.
  • 430: Mort d’Honorat d’Arle, fundador del monestir de Lerins.
  • 441: Matança de Bagaudes a la Tarraconense.
  • 445: Els vàndals ocupen Balears.
  • 450: Basíliques de Terrassa. Ireneu, 1er bisbe d’Egara.
  • 451: Els visigots i aliats imperials atenyen detenir l’avanç d’Atila, a la batalla dels Camps Mauriacs.
  • 453: Mort del Dictador Atila, segurament assassinat. Divisió del seu Imperi.
  • 454: La revolta de les tribus germàniques acaba amb l’Imperi dels Huns.
  • 455: Els vàndals conquereixen Balears. Genseric el vàndal saqueja Roma.
  • 456: Els visigots s’estenen per Hispània. Els germànics envaeixen la Britània celta: fi de l’època “artúrica” i principi de l’anglo-saxona. Molts britànics travessen el Canal de la Mànega i s’instal·len a Bretanya.
  • 475: Regne visigot d’Occitània-Catalunya, independent de Roma.
  • 4·9·476: Fi de l’Imperi Romà d’Occident. La Tarraconense, incorporada amb resistències al regne visigot.
  • 484: Consta que hi ha bisbe a Mallorca.
  • 486: Els francs ocupen el darrer reducte d’Occident amb governador romà: l’Estat Gal·lo-romà de Siagri.
    L’Església de Pèrsia s’adhereix al nestorianisme en el concili de Selèucia-Ctesifont.
  • 491: L’Església d’Armènia adopta el monofisisme al concili de Vagharshapat.
  • 506: Els visigots s’apoderen de Dertosa i del delta de l’Ebre.
  • 507: El rei got Alaric II és derrotatpels francs a Vouillé, els quals s’apoderen de la Gàl·lia central i sud-occidental.
  • ca·516: Victòria britona (gal·lesa) d’Artus damunt els invasors anglo-saxons a Mont Baden. Consolidació de la Britània celta (Cymru ó Gal·les).
  • 516: Concili II de Tarraco, on consta l’existència de les diòcesis d’Empúries, Vic, Urgell, Tortosa…
  • 517: Concili de Girona.
  • 531: 1er bisbe conegut de Valentia: Justinià.
  • 534: El general Belisari conquereix Balears per a Bizanci.
  • 540: Concili de Barcino.
  • 546: 1er Concili conegut celebrat a Valentia (València)
  • 554: Els bizantins conquereixen zones mediterrànies del sud del regne visigot.
  • 561 ó 571-632: Vida de Mohamed o Mahomet, fundador de l’slam
  • 562: Consta que hi ha bisbe a Eivissa.
  • 570: St. Brendà, irlandès, navega 7 anys fins a Madeira o les Antilles.
  • 581: Campanya visigoda de Leovigild contra els bascons. Derrota del dux franc Bladastes a mans bascones.
  • 587: Recared es converteix al Catolicisme, fi de l’arianisme oficial
  • 589: Consta que Xàtiva i Sogorb tenen bisbe.
  • 590: Campanya visigoda de Recared contra els bascons
  • 599: Concili II de Barcino.
  • ca·600: Les parles eusko-ibèriques reculen cap als Pirineus i desapareixen de les zones rurals catalanes (excepte de la Segarra cap amunt). Esplendor de la civilització Maia.
  • 602: Expedició franca de Teodobert II d’Austràsia i Teodoric II de Borgonya, els quals imposen als bascons a Genial com a Dux.
  • 610: Fundació de la religió islàmica.
  • 610 – 612: Campanya visigoda de Gundemar contra els bascons.
  • 610-633: Porcari, bisbe de Sogorb.
  • 612: El monjo irlandès Columbà funda St. Gall.
  • 614: Concili d’Ègara.
  • 616: Lleis antisemites de Sissebut.
  • 621: Campanya visigoda de Suintila.
  • 622: Hègira musulmana: 1er any del calendari islàmic.
  • 626: Els bizantins són expulsats pels gots de la península. Revolta bascona en temps del dux Aighina, successor de Genial.
  • 632: Mor Mahomet.
  • 633: Els jueus, exclosos de càrrecs públics Consta un bisbat a Elx.
  • 634: Els musulmans comencen la invasió de Palestina.
  • 635: Hom fa servir la ploma per a escriure a la Hispània goda Gran expedició franca de Dagobert. Victòria parcial dels bascons sobre el dux franc Arimbert.
  • 636: Consta l’existència d’un bisbat a Dénia.
  • 637: Els musulmans prenen Jerusalem.
  • 642: L’Islam, principal religió a Pèrsia. El zoroastrisme hi recula. Campanya visigoda de Xindasvint.
  • 650: Esplendor de l’orfebreria i l’art bizantí.
  • 653: Rebelió del visigot Froia, recolzat per hosts bascones, contra Xindasvint. L’exèr cit bascó ataca i saqueja Saragossa, amb gran nombre de presoners.
  • 671: Aixecament basco-aquità contra el poder franc.
  • 672: Expedició franca de càstig del merovingi Clotari III contra els bascons.
  • 672-685: El General Paulus lidera revolta de Catalunya-Septimània contra el rei visigot Vamba i es declara independent del Regne de Toledo. L’exèrcit bascó dóna suport a Paulus.
  • 673: El rei visigot Vamba en campanya contra els bascons.
  • 680: El rei Vamba cau derrotat per una conxorxa. Caos in crescendo.
  • 689-691: Bastiment a Jerusalem de la Cúpula de la Roca, pel Khalif Abd al-Malik, que per un breu període, governa des de Jerusalem.
  • 698: Kahina encapçala la resistència berber contra els àrabs musulmans.
  • 700: Els francs institueixen el sistema feudal.
  • 707: Primers atacs navals àrabs contra Balears, amb gran botí d’esclaus.
  • 710: Aquila II i Ardon regnen a la Catalunya independent front a en Roderic, dux de la Bètica.
    Incursió musulmana de Tarif a Vandalusia.
  • 711: Campanya de Roderic contra els bascons que fou aprofitada pels àrabs per a envair la península.
  • 4·711: Tariq Ibn Ziad, llibert de Mussa, creua l’estret de Gibraltar amb estols musulmans, “en ajut” d’un dels dos bàndols visigots. Roderic es troba, mentrestant, lluitant contra els bascons.
  • ÈPOCA D’OFENSIVA MUSULMANA (EDAT MITJANA): 711-756
  • 711 ó 712 a 725: Els musulmans ocupen l’actual Catalanunya.
  • ca·712: Els sarraïns ocupen Valentia.
  • 713-779: Estat independent d’Aurariola o Oriola (devers Alacant-Múrcia)
  • 714: Tariq (segurament) ataca la Catalunya central Tarraco li oposa resistència.
  • ca·714-718: Els sarraïns van ocupant Tamarit, Fraga, Barcino…
  • 716-756: Emirat Dependent, una etapa confusa.
  • 719-720: Els sarraïns ocupen el Roselló.
  • 725: Els sarraïns ocupen el Llenguadoc i devasten la Borgonya.
  • 729-753: Guerres civils entre àrabs i berbers.
  • 731: Sublevació independentista del berber Munussa. Nambat, possible bisbe d’Urgell, mor cremat en una foguera, a Llívia.
  • 732: Els sarraïns recorren l’Aquitània. Carles Martell els derrota a Poitiers / Tours: ara comencen a recular.
  • 735: Segons la llegenda, mor Otger Catalò al setge d’Empúries.
  • 740: Revolta antiàrab dels berbers de Berberia i Al-Andalus.
  • 742: Neix Carlemany.
  • 750: Principi de la Dinastia abàsida de Bagdad, que succeeixen els Omeies de Damasc. A causa de la fam, les tropes àrabs abandonen la frontera catalana.
  • 751: Pipí el Breu, ungit rei dels francs pel Papa: 1ª aliança franco-papal.
  • 756: L’andalusí Abderrahman I declara la independència de l’Emirat de Còrdova envers Bagdad.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.