Arxiu de l'autor: Administrador

Frase del Dia (Bon Lideratge – 14)

  • “Jo no admir pas l’excès d’una virtut, el coratge posem per cas, si no admir ensems l’excès de la virtut contrària, com n’Epaminondes, el qual tenia els extrems de valor i benignitat, perquè altrament, no vas cap amunt sinó cap avall. La grandesa no queda demostrada quan algú arriba en un extrem, sinó quan aplega els dos alhora, i omple l’espai d’enmig. Però també pot ser que no ho atenyis sinó per mitjà d’un ràpid moviment anímic entre dues fites contràries, i que, de fet, l’ànima no es troba sinó en un sol punt, com el tió roent (quan es giravoltat). Concedim-ho. Però almenys ço assenyala l’agilitat d’una ànima, ja que no la seva extensió”
    (“Pensaments”, de Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor catòlicobíblic occità)

Anuncis

Problemes caracteriològics dels catalans?

Problemes caracteriològics dels catalans?

Gandhi deia que l’Índia seria independent quan es guanyés el cor dels anglesos.
Esteu molt lluny de guanyar-vos el cor dels espanyols.
Molts el tenen endurit pel racisme i la manipulació mediàtica. Però allí no acaba el problema.
La mala fama dels catalans ha estat la de ser avariciosos, garrepes, però crec que no és correcta.
El problema és més aviat un tarannà sec -amb tendència a enrabiar-se- amb un orgull relligat a un materialisme molt plebeu, que fa una impressió d’una manca atronadora d’espiritualitat, de no anar més enllà de la panxa, el sexe i la butxaca.
Si a catalans d’arrel aquests trets ja resulten repel·lents (tríada potser digna d’una porquera) podem imaginar que més ho deu resultar als altres pobles del món.
La fama de “rabiosos” ve d’antic.
Al País Valencià en deien “rabuts” (que tenia sentit de fanàtic), en una cançoneta popular burlesca:
“Català rabut, fill de Barcelona,
no tens prou diners, per fer ballar la mona”.

El tarannà dominant de fons també influeix en la manera de parlar la llengua catalana, tant al Principat com al País Valencià i a les Illes. Molt sovint l’accent de la llengua parlada és massa plebeu i malsonant, ple de castellanades i brofegades. Es natural que això el faci desagradívol a les orelles de gent que, ja d’entrada, tenen prejudicis.
Un exemple d’aquesta caracteriologia:

Fins i tot un bandarra de primera com Casanova descrivia els valencians del s. XVIII com a “ànimes de bronze”:
“Poble espanyol, ets de plànyer!
En els mateixos béns que la natura t’ha prodigat, trobes la causa de la teva eterna misèria; la bellesa del teu país i les seves riqueses naturals són justament les causes de la teva indolència i de la teva incúria, igual que les mines de Mèxic i del Perú han nodrit el teu orgull i els teus prejudicis.
Heus ací una opinió que, a primer cop d’ull, semblarà paradoxa; és el lector qui l’ha de meditar i l’ha d’apreciar.
Qui dubta que Espanya ha de menester una regeneració que no ha d’ésser sinó el resultat d’una invasió estrangera, l’única que pot reanimar en el cor dels espanyols aquell fogar de patriotisme i d’emulació que perilla d’extingir-se totalment?
Si Espanya ha de reprendre el seu gloriós lloc en la gran família europea, ens fa molta feredat per ella que no sia a costa del més terrible daltabaix.
Sols el llamp pot despertar aquests esperits de bronze”
(“Història de ma vida”, de Giacomo Casanova [Jacques Casanova de Seingalt], 1725-1798, aventurer i gran bandarra venecià, parlant especialment de la decadència que veu a la ciutat de València, 1769).

Han fet de l’independentisme una mena de religió cívica laïca, amb aspectes d’idolatria ideològica.
Ja a la Guerra de Successió conten que hi havia prou miquelets que es deixaven morir “per l’Arxiduc”.
El nacionalisme català n’és una versió actualitzada.
Els patriotismes que triomfen van acompanyats d’una fe popular si fa no fa potent, que és el ciment més contundent perquè és sobrehumà. Com a la Catalunya imperial de l’Edat Mitjana.
Rellegim els nostres clàssics i tornem a la nostra caracteriologia no degenerada.
Torras i Bages ja s’ho va veure venir:
“Tenim, doncs, molta gent ocupada a treballar en l’element variable i transitori, on les formes externes i visibles, en el que en podríem dir el cos venerable de la pàtria; mes de treballar en son esperit pocs se’n recorden. Alabem la bona qualitat de la font i ens aprofitem de l’excel·lència de ses aigües; estimem els sentiments catalans potser superiors als dels altres homes; ponderem el caràcter que distingeix els fills d’aquesta terra; mes molts dels nostres miren amb indiferència i tal volta amb menyspreu el vell esperit català que tot això engendra, i no saben capir que el més necessari és fomentar la substància de la pàtria.
La nova generació catalana sap aprofitar els tresors; potser fins els malgasta; manifesta una generosa activitat, mes sa força de produir per ara és molt limitada, i en lloc d’augmentar-se, veiem cada dia minvar el sagrat dipòsit de la pàtria; havem de procurar no convertir la nostra regió en una societat de sols literats i artistes, que fóra gran afront per a la pràctica raça catalana.
Els caràcters s’emmotllen al figurí parisenc o madrileny el mateix que els vestits, i això arriba fins a la classe popular, sempre més aferrada a la tradició; i tot sovint pels carrers de Barcelona s’ou el rústic carreter cantar malagueñas al so de l’estepec de les xurriaques”
(“La tradició catalana”, cap. I, 1892, d’en Josep Torras i Bages, 1846-1916, cofundador del catalanisme modern).

Frase del Dia (La Força Espiritual – 08)

  • “No pas l’arbitrarietat,
    sinó atrevir-se a fer el que és just,
    i en tot allò possible, sense nedar entre dues aigües,
    no aplanar l’aprehensió de la veritat,
    no deixant que els pensaments s’esvaesquen,
    la llibertat rau només en l’acció.
    Surt de la indecisió espantadissa
    a la tempesta dels esdeveniments,
    sostingut sols per la teva fe…”

    (Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor evangèlic de l’Església antihitleriana, penjat pels nazis)

Trets i Estats Psíquics Favorables

TRETS I ESTATS PSÍQUICS FAVORABLES

CONGLOMERATS DE TRETS I VIRTUTS PER A VÈNCER

  • “Hem d’evitar sempre llançar les campanes al vol i el cofoisme poc contrastat. Ens hem de centrar a treballar tenaçment, aprendre, assajar noves vies, estudiar, equilibrar-nos, cercar. No hem de fer com moltes voltes hem fet que ens surten un parell de coses bé mig de casualitat i ja ens n’anem a celebrar-ho i, amb la ressaca, ja no recordem per on anàvem. No podem mai baixar la guàrdia perquè sovint som a la vora de l’abisme. Està bé refermar el desig de triomf, de treballar (més que no de lluitar: en primer lloc hem de lluitar contra les nostres pròpies insuficiències), de ganes, però defugint amb molt de compte tot triomfalisme, tota manca de sentit autocrític i qualsevol cofoisme rutinari i ingenu”.
  • “Quan som joves ens deixem bressolar per paraules boniques i promeses llampants, més tard, quan veiem que se les emporta el vent, pels fets de l’altri. I, si analitzem bé les coses, després, ni tan sols això: els fets poden ser bons i els resultats fatals. Sols l’estudi dels resultats de molts fets són fiables. Si realment madurem i volem guanyar, sols ens podem fiar realment dels resultats”.
  • “La bellesa de viure és fer del dolor una música policromada, rica i creativa. Un cant triomfal”.
  • “Res no pot aturar les persones amb una actitud mental correcta per atènyer les pròpies fites; res a la terra no pot ajudar aquells qui tenen una actitud mental equivocada” (W. W. Zieg).
  • “Tothom pot fer màgia, tothom pot assolir els seus objectius, si és capaç de pensar, si és capaç d’esperar, si és capaç de dejunar” (“Siddhartha”, de Hermann Hesse, 1877-1962, escriptor alemany).
  • “Si A és igual a èxit, llavors la fórmula és A igual a X més Y més Z. X és el treball. Y és el joc. Z és mantenir la boca tancada” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
  • “Ha assolit l’èxit qui ha treballat com pertocava, ha rigut a sovint, i ha estimat molt” (Elbert Green Hubbard, 1856-1915, periodista i escriptor satíric nordamericà).
  • “Si al ple encert aspires, uneix la utilitat al gaudi” (Tomás de Iriarte, 1750-1791, escriptor neoclàssic canari).
  • “Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, i treballen sense queixes ni excuses, aquest país serà imparable” (Josep Guardiola, jugador i entrenador de futbol del Barça).
  • “La literatura esotèrica sol avisar que una combinació de càrrega emocional i vívida imaginació estimula l’habilitat per atraure cap a la nostra existència allò que desitgem molt…En els experiments científics parapsicològics que la Universitat de Duke dugué a terme en els 50’, inclús quedà demostrat sense cap dubte que els factors d’èxit mès importants en la percepció extrasensorial eren: “entusiasme”, “elevat interès a produir conjetures precises, especialment al començament del dia” i “un sentiment general de confiada expectació” (“Les nou revelacions-Manual”, 1995, de James Redfield i Carol Adrienne, autors nordamericàs).
  • “NO ÉS FACIL
    No és fàcil demanar perdó quan hem fallat.
    No és fàcil admetre les nostres errades,
    ni tornar a començar
    quan “el nostre món” se’ns ha esfondrat.
    Tampoc no és fàcil ésser constant i considerat.
    Ni ho és tenir èxit i prosperitat,
    i ens hi envanim.
    No és fàcil dominar les nostres passions
    i les nostres debilitats.
    Res d’això no és fàcil;
    no obstant això,
    podem aconseguir-ho,
    perquè allò valuós,
    ve amb esforç
    i no anant pel camí fàcil” (No en consta l’autor).
    “Com tindre sort:
    1.      Pencar de valent.
    2.      Matinar
    3.      No rendir-se, cercar noves possibilitats.
    4.      Ser agraït.
    5.      Ser empàtic i amable” (No en consta l’autor).

LA SAVIESA, LA INTEL·LIGÈNCIA, EL SENTIT COMÚ DE L’ORDRE DE PRIORITATS

  • “Dir allò que és útil, front a allò que desitges perquè et resulta divertit.
    Es la diferència entre utilitat per vèncer i diversió per seguir vençut”.
  • “Saber quan i com esperar és el gran secret de l’èxit” (Joseph Marie de Maistre, 1753-1821, filòsof i diplomàtic francès).
  • “Quan puguis posar paraules a allò que sents te n’apropiaràs” (Call It Sleep, 1992, de Henry Roth, 1906-1995, escriptor de best-sellers juevohongarès nacionalitzat nordamericà).
  • “Sorprèn allò que la gent corrent pot fer quan actua sense nocions preconcebudes” (Charles Ketterina).
    “Un home savi es proporciona més oportunitats de les que se li presenten” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Escolta, fill meu, acull el meu advertiment,
    no refusis el consell que et donaré.
    Fica els peus en els grillons de la saviesa
    i el coll en el seu collar.
    Ajup l’esquena i carrega-te-la,
    no et neguitegis pels seus lligams.
    Acosta-t’hi amb tota l’ànima,
    amb totes les teves forces segueix els seus camins.
    Segueix-la i cerca-la, i se’t farà conèixer;
    i quan la tinguis, no la deixis escapar,
    que a la fi hi trobaràs el repòs
    i es convertirà en la teva felicitat.
    Els seus grillons se’t tornaran una ferma protecció,
    i el seu collar, un vestit esplèndid.
    Perquè porta al damunt un ornament d’or,
    i els seus lligams són un teixit de porpra.
    Tu ho portaràs com un vestit d’honor,
    t’ho cenyiràs com una corona de victòria” (Siràcida o Eclesiàstic, 6:23-31, llibre deuterocanònic).
  • “Per triomfar en la lluita de la vida hom ha de tenir o gran intel·ligència o un cor de pedra” (Màxim Gorki [Alexei Massimovitx Peixkov], 1868-1936, Moscou,  novel·lista rus).

AUTOCONEIXENÇA I CONÈIXER L’ENEMIC

  • “Coneix l’enemic i coneix-te tu mateix i en cent batalles no correràs mai el més mínim perill. Quan no conegues l’enemic, però et conegues a tu mateix, les probabilitats de victòria o de derrota són iguals. Si ignores alhora tot de l’enemic i de tu mateix, és segur que estàs en perill en cada batalla” (Sun Tzu, general xinès, ca. 500 a. C., a “L’art de la guerra”).
  • “El lloc de naixença de l’èxit per a cada persona rau en l’autoconeixença. L’autoconeixença farà ús de qualsevol cosa que li sia donada. Si els pensaments constructius són plantats, els resultats positius en seran el resultat….I des de l’única real llibertat una persona té en la tria dels pensaments amb què nodrirà la pròpia autoconeixená ell és totalment responsable pels resultats que obté” (Sidney Madwed).

L’AUTOCRÍTICA, L’APRENENTATGE

  • “Hem d’aprendre dels vencedors, extraure’n la cinquenaessència, comprendre-la i aplicar-nos-la”.
  • “Tot home que conec és superior a mi en algun sentit. En aquest sentit, aprenc d’ell” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Cap home ni cap dona poden valdre la pena fins que descobreixen que són uns ximplets. Com més ràpid ho descobresquen, tant millor, perquè tindran més temps i poder d’aprofitar-se d’haver-se’n adonat” (William Lamb Melbourne, 1779-1848, primer ministre anglès).
  • “Dubta sempre de tu mateix, fins que les dades no hi permetin ja dubtes” (Louis Pasteur, 1822-1895, químic i bacteriòleg francès, descobridor de la penicilina).
  • “Imita sempre la conducta dels guanyadors, si hi has perdut” (Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “L’home que treu una muntanya comença traient-ne petits còdols” (Proverbi xinès).
  • “Si hi ha una manera de fer-ho millor, troba-la” (Thomas Alva Edison, 1847-1931, inventor nordamericà).
  • “Es requereixen noves formes de pensar per a resoldre els problemes creats per les velles formes de pensar” “Si cerques resultats distints, no facis sempre el mateix” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).

LA SENZILLESA HUMIL, LA SINCERITAT

  • “Sense humiltat i honestedat per reconèixer les coses tal com són, en primer lloc; i energia i rapidesa per aplicar les solucions encertades i pràctiques, mai no pot haver-hi victòria” “La humilitat és el camí al triomf i a la maduresa”.
  • “La senzillesa és una força que venç les astúcies” (Stendhal [Marie Henri Beyle], 1783-1842, escriptor francés del realisme psicològic).
  • “El secret de l’èxit és la sinceritat. Un camí que la pots imitar, ja ho tens fet” (Hyppolyte Jean Giraudoux, 1882-1944, escriptor francés).
  • “Glòria falsament assolida poc temps hi roman” (Mateo Alemán, 1547-1614, escriptor de la picaresca castellana).
  • “En allò que ens pertoqui ser en la vida, has de maldar per ser el millor, parò sense creure-t’ho mai” (Juan Manuel Fangio, cinc vegades campió mundial de F1).
  • “Algunes de les proeses més grans del món foren acomplertes per gent no prou llesta com per a saber que eren impossibles” (Autor Desconegut).

SABER COM TRACTAR I COMPRENDRE LA GENT AMB ESTIMA

  • “Omnia uincit Amor / L’Amor ho venç tot”  “Omnia vincit Amor; et nos cedamus Amori / L’amor ho conquesta tot; obrim pas a l’amor” (“Bucòliques”, X, 69, de Publi Virgili Maró, 70-19 ó 10 a. C., poeta llatí).
  • “Els indis guanyarem quan haguem guanyat el cor dels anglesos” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “El més important ingredient individual a la fórmula de l’èxit és conèixer com dur-se bé amb la gent” (Theodore Roosevelt, 1858-1919, el president més jove que han tingut els Estats Units –als 43 anys).
  • “Si hi ha un secret de l’èxit, resideix en la capacitat per a apreciar el punt de vista del proïsme i veure les coses des d’aquest punt de vista així com del propi” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà).
  • “El cor és la clau del cel. És la gran força de l’univers, l’única força invencible i creadora” (Raoul Follereau). “La caritat que pot vèncer damunt de tot. I guarir-ho tot” (1947, Raoul Follereau). “Ni el poder ni els diners aconseguiran la victòria; sinó l’amor. L’amor, sense el qual res no és possible i per mitjà del qual res no és impossible” (1955, Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès catòlic).
  • “L’home que es pot posar al lloc dels altres, que pot copsar el funcionament de la ment d’altri, no cal que es preocupi del futur” (Owen D. Young, 1874-1962, home de negocis i advocat nordamericà).
  • “Un organització preparada és aquella on els individus tenen el coneixement, l’habilitat, el desig i l’oportunitat de triomfar personalment en un camí que condueix a l’èxit de l’organització com a col·lectiu” (“Principle-centered Leadership” de Stephen R. Covey, *1932, de Utah, autor de best-sellers).

L’ENTUSIASME, L’ENERGIA

  • “Necessàriament, l’entusiasta sempre venç sobre l’apàtic. No és pas la força del braç, ni la virtut de les armes, sinó la força de l’ànima la que assoleix la victòria” (Johann Gottlieb Fichte, 1762-1814, filòsof romàntic alemany).
  • “Un home pot triomfar en gairebé qualsevol cosa on tingui dipositat un entusiasme il·limitat” (Charles Michael Schwab, 1862-1939, home de negocis nordamericà).
  • “He estudiat les vides de grans homes i de dones famoses, i he trobat que els homes i dones que atenyen el cim eren els qui feren el treball que tenien a mà amb tota l’energia i entusiasme que posseïen” (Harry S. Truman, 1884-1972, estadista nordamericà).
  • “Res que fos gran mai no ha pogut ser aconseguit sens entusiasme” (Ralph W. Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Per a tenir èxit, el primer de tot és ser amorós del treball que realitzes” (Germana Mary Lauretta Keney McDaniel, 1889-1925, EUA).
  • “El pessimisme mai no va guanyar cap batalla” (Dwight David “Ike” Eisenhower, 1890-1969, general en cap de les forces aliades i 34è President dels Estats Units).
  • “Quan li demanaven la raó del seu èxit, Mark Twain responia: “Ja vaig néixer entusiasmat!” (No en consta l’autor).

LA RAPIDESA, ELS REFLEXOS, L’AGILITAT EN LES DECISIONS

  • “Qui és flexible venç qui és rígid. Aquesta és la via i la virtut de l’aigua” (Lao-Tsè o Lao-Tzu, ca. 604-565  a. C.).
  • “El requisit de l’èxit és la promptitud en les decisions” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Ajornar una cosa és l’assassí natural de l’oportunitat” (Victor Kiam, 1926-2001, home de negocis nordamericà).
  • “Per triomfar, no n’hi ha prou amb preveure. És menester també saber improvisar” (Isaac Asimov, 1920–1992, escriptor de ciència-ficció i polígraf humanista russojueu).
  • “La promptitud és l’ànima dels negocis” (Lord Chesterfield [Philip Dormer Stanhope], 1694-1773, estadista i diplomàtic anglès).
  • “La imaginació és més important que el coneixement.   El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).

EL CORATGE

  • “La gent radical té un enregistrament social del que es diu “resignació cristiana”, que simplement sol ser callar i aguantar. Però la resignació cristiana original, que copsà en Gandhi perquè no tenia gaires clergues massa aprop, no és simplement això, és denunciar els mals. Jesús es passà els tres anys públics denunciant el clergat corromput i la casta beata i per això l’assassinaren, és clar. Quan Jesús diu que posem l’altra galta no ho fa en un sentit de resignació sinó de desafiament psicològic, de fortalesa mental i de coratge digne i plenament autocontrolat. Això, si som capaços de fer-ho, derrota molt més l’enemic perquè el fa trontollar, el fa dubtar, divideix la seva consciència i a ell mateix. És, de fet, la mateixa victòria. Dissortadament, els beats conxorxats amb el poder donen a entendre que es tracta de simple resignació per als oprimits, i els radicalismes socials no tenen capacitat per a copsar-ho i sempre estan relligats com a rucs al cercle viciós de les reaccions primàries, de l’odi autodestructiu i de la violència suïcida i contraproduent. Tot just el que li va bé al poder”.
  • “Un home amb coratge fa una majoria” (Andrew Jackson, 1767-1845, 7è President dels Estats Units entre 1829-1837).
  • “Qualsevol cosa que facis, necessites coratge. Qualsevol cosa que decidiu, sempre algú dirà que aneu errat. Sempre hi ha entrebancs que sorgeixen i que us tempten a creure que els vostres crítics tenen raó. Planificar una decisió per actuar i seguir-la fins al final requeriex un bocí del mateix coratge que un soldat ha de menester. La pau té les pròpies victòries, però pren d’entre els homes i dones valentes per guanyar-les” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític  i pensador nordamericà).
  • “Presència d’ànim i valor en l’adversitat, valen per a conquerir l’èxit més que un exèrcit” (John Dryden, 1631-1700, poeta, dramaturg i crític anglès).

EL TREBALL, L’ACCIÓ

  • “Si ens “enfrontem” a l’enemic podem acabar generant un problema pitjor (violència), però si el “superem” per via de l’excel·lència, hem vençut”.
  • “Labor omnia vincit / El treball ho venç tot” (“Les Geòrgiques”, de Publi Vergili Maró, 70-19 a. C., poeta gal·lo-italià en llengua llatina).
  • “Pren-te el teu temps per a deliberar; però quan el temps de l’acció és arribat, para de pensar i actua ja” (Andrew Jackson, 1767-1845).
  • “L’èxit pareix connectat a l’acció. Les persones exitoses sempre van amunt i avall. Cometen errades, no desisteixen” (Conrad Hilton, 1887-1979, hoteler nordamericà).
  • “El futur no és pas un regal, és una conquesta” (1958, Robert Kennedy).
  • “Els campions saben que l’èxit és inevitable, que no hi ha res com el fracàs, sinó sols la reacció consegüent. Saben que la millor manera de pronosticar el futur és crear-lo” (Michael J. Gelb, autor nordamericà innovador en pensament creatiu, aprenentatge ràpid i lideratge).
  • “L’únic lloc on èxit ve davant de treball és al diccionari” (Donald Kendall, president de la Pepsi-Cola, cap als anys 1960-70).

LA DISCIPLINA, LA PACIÈNCIA

  • “Una paciència infinida porta resultats immediats” (Wayne Dyer, *1940, autor de l’autoajuda, de Michigan).
  • “La disciplina és la part més important de l’èxit” (Truman Capote, 1925-1984, novel·lista nordamericà).
  • “Els obstacles són coses que una persona sols veu quan aparta els ulls de la meta” (Thomas Alva Edison, 1847-1931, inventor nordamericà).
  • “La vida sols és dada als que saben conquerir-la per etapes; no la prens a l’assalt. L’univers no pot ser violat” (Robert, comte D’Harcourt, 1881-1965, escriptor francès).
  • “Conree la qualitat de la paciència com la manca de còlera, i normalment hi tinc èxit” “La nostra ira, dominada, pot esdevenir una força capaç de moure el món” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).

LA CONSTÀNCIA, LA TENACITAT, LA PERSEVERANÇA, L’ESFORÇ, LA VOLUNTAT

  • “La persistència supera talents i parers sempre” (Aaron Brown, *1948, periodista nordamericà).
  • “L’èxit pareix ser de bon tros simple qüestió de perseverar des del lloc on uns altres ho han deixat córrer” (William Feather, autor i editor teatral nordamericà).
  • “Deixeu-me dir que el secret que m’ha dut a la meta: la meva fortalesa rau sols en la meva tenacitat” (Louis Pasteur, 1822-1895, químic i bacteriòleg francès, descobridor de la penicilina).
  • “Considera iguals el plaer, el patiment, el guany, la pèrdua, la victòria, la desfeta: consagra’t íntegrament a la batalla: defugiràs així l’error” (El conductor del carro al Bhagavad Guita 2:42, llibre sagrat hindú, l’Índia, ca. s.V-II a. C.).
  • “El secret de l’èxit és la constància en el propòsit” (Benjamin Isaac Disraeli, Comte de Beaconsfield, 1804-1881, estadista i escriptor juevoanglès).
  • “L’ambició és el camí cap a l’èxit; la tenacitat, el vehicle amb el que s’arriba” (Bill Eardley).
  • “Els guanyadors no abandonen mai i els qui abandonen no guanyen mai” (Anònim quebequès).
  • “Un guanyador mai no abandona i qui abandona mai no guanya” (Llei de Vernon).
  • “La victòria pertany als perseverants” (Napoleone Buonaparte, 1769-1821, militar cors esdevingut emperador francés).
  • “La nostra sort no es troba fora de nosaltres, sinó en nosaltres mateixos i en la nostra voluntat” (Julius Grosse, 1828-1902, escriptor alemany).
  • “El 90% de l’èxit consisteix senzillament a insistir” (Woody Allen, *1935,  cineasta i escriptor humorístic jueu  nordamericà).
  • “És a dir, en descuidar per manca d’esforç la mà dreta de la pràctica, s’apaga també amb ella la llum de la contemplació. Això és el que els passa als pastors que pasturen d’una manera brutal i inhumana, quan tenen a la mà el poder de castigar: se’ls apaguen de seguida els pensaments de contemplació de llur dreta, i llurs obres, privades de la contemplació, s’assequen” (“Discurs ascètic molt necessari i de gran utilitat”, de Nil l’Asceta, Egipte, s. IV o VI).

LA CONFIANÇA, LA PAU MENTAL

  • “Una ment turmentada pel dubte no es pot concentrar en el camí que porta a l’èxit” (Arthur Golden, *1956, escriptor nordamericà).
  • “Si adés pensau que podeu, o adés que no, normalment hi encerteu” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà).
  • “Qualsevol que siau per natura, manteniu-vos-hi; no deserteu mai de la vostra línea de talent. Siau allò que la natura pensà per a vosaltres i triomfareu” (Sydney Smith, 1771-1845)
  • “Creu en tu mateix! Tin fe en la teva capacitat! Sense una confiança humil però raonable en els teus propis poders no pots reeixir ni ser feliç” (Norman Vincent Peale; 1898-1993, influent clergue protestant nordamericà).
  • “La confiança en si mateix és el primer secret de l’èxit” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Who thought he’d won
    The field as certain as a gun /
    Qui va pensar que guanyaria
    El camp (li és) tan segur com una arma” (James Butler, 1r Duc d’Ormonde, Hudibras, pt. I, cant III, l. 11)

LA GRANDESA, APUNTAR ALT

  • “Les expectatives altes són la clau per assolir-ho tot” (Sam Walton, 1918-1992, fundador nordamericà de Wal Mart).
  • “Si vols avançar un metre, has d’apuntar a l’infinit” (Joan Brossa, Barcelona, 1919-1998, innovador i imaginatiu poeta catalanista).
  • “Qui confia en Déu, el món és seu” (Refrany català).
  • “Posa alta la teva diana” (Lema).
  • “Jo no mesur pas l’èxit d’un home per l’altura on s’enfila, sinó per l’altura fins a la qual rebota quan toca fons” (George Smith Patton, 1885-1945, general nordamericà, important figura de la II Guerra Mundial).

LA MOTIVACIÓ, L’ACTITUD, EL CONVENCIMENT

  • “L’èxit és més actitud que no aptitud” (No en consta l’autor).
  • “Recorda sempre que la teva pròpia resolució de triomfar és més important que qualsevol altra cosa” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è president EUA, republicà i antiesclavista).
  • “Els qui se solen prendre les coses de broma, per regla general solen ser vençuts per qui se les prenen seriosament” (Felipe Mórente).
  • “La clau per a un lideratge d’èxit avui en dia és la influència, no l’autoritat” (Kenneth Hartley Blanchard, *1939, autor nordamericà i expert en gestió).
  • “He sentit dir que el primer ingredient d’èxit –l’espurna més primerenca en la joventut somiadora – és això: somieu un gran somni.” (John A. Appleman).
  • “De l’obstacle amb què ensopeguem, fem-nos un motiu d’exercici, com el foc que s’empara de tot allò que cau dins una falla” (Marcus Aurelius Antoninus, 121-180, emperador romà filòsof).
  • “Un home d’èxit es un qui sap aixecar una base ferma amb les rajoles que uns altres li llancen” (Sidney Greenberg, *1938, atleta juevoquebequès).
  • “Al començament em feia nosa l’actitud de dubte dels espectadors que jo no volaria realment mai. Aquesta actitud em va moure més que cap altra cosa per a tenir-hi èxit” (Harriet Quimby, 1875-1912, 1ª aviadora nordamericana, tot just abans del seu vol a través del Canal anglès, 1912).
  • “L’home ben preparat per a la lluita ja ha aconseguit mig triomf” (Miguel de Cervantes Saavedra o Miquel Sirvent, 1547-1616, gran escriptor hispànic).
  • “Per trobar adeptes, un sistema utòpic ha de partir de premisses simples i elementals. D’ací tots aquests prejudicis que, malgrat tot, encarnen poderoses forces morals: que el mal pugui ser definitivament vençut, que la salvació depèn del triomf de certa religió per damunt les altres, que la pobresa pot ser foragitada del món, que la felicitat de tothom arribarà quan la tècnica hagi conquerit la terra o quan la idea liberal, democràtica, comunista o feixista haurà dominat les altres” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942 ó 1946, filòsof i científic alemany).
  • “Pensa en gran i els teus fets s’acreixeran.
    Pensa en petit i quedaràs arrere…
    Has de pensar bé per enlairar-te…
    La batalla de la vida no sempre és guanyada
    Pel més fort o pel més lleuger,
    Però tard o d’hora, el guanyador
    És qui creu poder-ho fer” (Rudyard Kipling, 1865-1936, escriptor angloindi).
  • “Retrata’t a tu mateix guanyant, de manera vívida, i aquesta voluntat per si sola contribueix inconmensurablemente a l’èxit” (Harry Emerson Fosdick, 1878-1969, clergue nordamericà).

MANCA D’ALTRES ALTERNATIVES

  • “La majoria de les persones que triomfen davant condicions aparentement impossibles són persones que simplement no saben com deixar-ho córrer” (Robert H. Schuller, *1926, tele-evangelista i escriptor religiós d’Iowa).

TÀCTIQUES

  • “Quan som joves ens deixem bressolar per paraules, més tard, quan veiem que se les emporta el vent, pels fets. Però si realment madurem i volem guanyar, sols ens podem fiar realment dels resultats” “Per encoratjar la gent no cal fer triomfalisme. No podem autoenganyar-nos perquè hem d’estar enganxats a la realitat per poder vèncer”.
  • “La manera més ràpida devers el triomf és semblar com si estiguessis jugant segons les regles d’algun altre, mentre tranquil.lament jugues en favor de tu mateix” (Michael Konda).
  • “El camí a l’excès condueix a la saviesa” (William Blake, 1757-1827, gravador, pintor i poeta anglés.).
  • “Per a obtenir èxit en el món, cal semblar boig i ser savi” (Lois de Secondat, Baró de Montesquiu, 1689-1755, escriptor i filòsof occitanoparlant).
  • “Tin una bona idea i serva-la al cap. Rau-hi i treballa-la fins que la col·loquis on toca” (Walt Disney, 1901-1966, gran creador nordamericà de dibuixos animats).
  • “Potser, el camí més directe per a conquerir la fama sia d’afirmar amb seguretat i pertinença i, per totes les maneres possibles, que l’has conquerida” (Giacomo Leopardi, 1798-1837, escriptor romàntic italià).
  • “Un bon líder dirigeix el camí cap al triomf i deixa que els seus seguidors facin servir llurs pròpies habilitats i coneixements per aconseguir-lo” (Carrie Ann T. Tajaran).
  • “Per a tenir èxit, mantin-te bronzejat, viu en un edifici elegant (ni que sia al soterrani), deixa’t caure per restaurants elegants (inclús si duus la beguda de casa) i si demaneu manllevat, manlleveu sense mirar prim” (Aristòtil Sócrates Onassis, 1906-1975, multimilionari grec, nat a Esmirna).
  • “Si voleu triomfar més aïna hauríeu d’obrir nous camins més que no fer via pels camins ja coneguts dels èxits acceptats” (John D. Rockefeller, Jr., 1839-1937, multimilionari filàntrop).
  • “La meva fórmula per a triomfar? Lleva’t d’hora, treballa fins a tard, troba petroli” (Jean Paul Getty, 1892-1976, financer i industrial nordamericà del petroli).
  • “Si no pots donar-li un cop, arregla-ho perquè se’l donin entre ells” (George Carlin, *1937, comediant i actor novaiorquès).
  • “Imiteu sempre el comportament dels guanyadors, si heu perdut” (George Meredith, 1828-1909, novel·lista i poeta anglès).
  • “Recorda que els arguments simples són arguments guanyadors, els arguments enrevessats són pastilles per dormir de paper” (Alex Kozinski).
  • “L’únic mitjà de sortir guanyant una discussió és evitar-la.
    Demostra respecte per les opinions alienes.
    Mai no diguis al proïsme que va errat.
    Si tu l’erres, admet-ho ràpidament i amb entusiasme.
    Comença una conversa de manera amistosa.
    Aconsegueix que l’altra persona digui “Sí” immediatament.
    Deixa que el teu interlocutor sia qui parli més.
    Deixa que l’altra persona cregui que la idea és d’ella.
    Tracta de veure honradament les coses des del punt de mira d’altri.
    Mostra simpatia per les idees i desitjos de l’altri.
    Apel·la als motius més nobles.
    Dramatitza les teves idees.
    Llança desafiaments” (Courses / Cursos de Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “El mecanisme subtil pel qual es projecta el pensament positiu cap als altres per vèncer-los i per aconseguir allò que hom desitja més ha estat àmpliament demostrat en la capacitat “imposar” els seus pensaments en la ment de l’adversari d’una manera tan poderosa que aquest es vegi obligat a rebre’ls i a ser-ne influït” (“El poder del pensament positiu”, de Gilbert Oakley).

El bandoler Miquel

EL BANDOLER MIQUEL

Era la vespra de Nadal, uns anys abans de la 1ª Guerra Mundial. En una immensa planúria devers Belorús s’aixecaven els bastiments d’una granja. Totes les portes hi restaven ben closes perquè un vent glaçat bufava rabiosament. Feia gemegar lúgubrement el gran boscatge d’avets que hi havia a la vora.
Una espessa capa de neu recobria la terra d’ençà moltes setmanes.
L’espaiosa cuina de la granja era enllumenada per un gran foc. Una soca enorme cremava a la llar, i tot al voltant, una dona encara jove s’escalfava amb els seus quatre fills. Fedor, el major de cara enèrgica i seriosa, acabava de fer tretze anys. El pare de família havia marxat de bon matyí cap a la vila més pròxima, a més de 20 Km. Havia agafat un trineu dut per tres vigorosos cavalls al trot ràpid. Havia de dur una quantitat de diners prou important a fi de saldar definitivament el preu de la propietat comprada uns anys abans.
La mare i els infants es trobaven desficiosos però callats…Una veu es deixà oir, la de Feodora, una nina rossa d’ulls somiadors. Tot expressant el secret pensament de tota la família, demanà:
-Mama, per què el papa triga tant a tornar aquest vespre? En anar-se’n aquest matí ens havia promès de tornar prest. Havia de portar-nos tantes i tantes coses…pastissets, joguines. Si no ho havia sentit malament, també un gall dindi, ben gros i carregat de castanyes mengívoles, mama. Ai! Per què el papa triga tant…? El nostre cucut ha cantat sis vegades. Són ja les sis i papa no ha pas vingut encara!.

La mare restà en silenci. Una angoixa li estrenyia el cor. Potser li havia pres qualque mal? No rumiava sols sobre el perill dels llops, bé que bandades famolenques, foragitades dels boscs per l’hivern primerenc i dur, ja havien atacat i fet maleses en més d’una contrada. Però ella cavil·lejava sobretot en un altre perill, més greu i amenaçador. Els periòdics havien relatat les tristes gestes d’un cèlebre bandoler, en Mikhaïl Peruf, un fugit de la justícia escapolit de les presons de Sibèria. Estava assolant els camps dels rodals amb les seves audaces malifetes. Aturava els viatgers escadussers, els furtava, i si feien gest de voler defensar-se, els assassinava sense pietat.
-Mare, –va dir llavors el fill gran- vols que vagi a l’encontre de mon pare? No aniré pas més enllà del cim del tossal. De la voreta del bosc estant, podré albirar tota la immensa plana. Si no puc oir els cascavells dels nostres cavalls, potser distingiré la llanterna del trineu.
-Vés-hi fill meu! –digué simplement la mare, i Déu et guard!

Fedor sortí. La nit havia caigut. Caminava amb pas segur, xafant amb les seves àgils cames l’espessa capa de neu.
Una dolça claror reflectida per la neu llançava llum, feblement, damunt el camí mig desdibuixat. Tot plegat donava un aspecte estrany al tossal i als grans avets. Però l’al·lot no tenia por, no se sentia mai sol. Un any abans, a l’escola dominical de la missió, s’havia convertit: havia lliurat el seu cor al Salvador i, d’ençà, tenia sempre la certitud que Jesús era sempre amb ell. En arribar a dalt s’aturà. El seu esguard es capbussà a la vasta planúria. A les foques semblava tètrica. Escrutava la nit i estenia l’oïda, però no veia ni oïa res.
Aleshores s’agenollà i pregà amb veu clara i segura, mentre girava els ulls per a guaitar el centelleig dels estels:
-Déu meu –féu- guarda mon pare, condueix-lo, porta’l a casa!. Guarda’l dels atacs dels llops. Protegeix-lo sobretot de trobar-se amb el bandoler del qual tant parla la gent: en Mikhaïl Peruf. Diuen que és tan cruel. No Et coneix, aquest pobre home…Però Senyor –continuà- si ell sabés com tu te l’estimes, si cregués en l’amor de la teva sang escampada a la creu pels pecats d’ell, estic segur que et demanava perdó i trobaria la benaurança. Ai Déu meu, salva en Peruf!. Que pugui escapolir-se de l’infern. Salva’l, com feres amb el lladre a la creu!.
L’al·lot s’alçà de bell nou tranquil, confiat en el poder de Déu. No havia pas sentit, entre la malesa de la vora, un profund sospir, gairebé un sanglot. Se’n tornà a la granja. Aviat hi entrà son pare. Déu havia escoltat la pregària del jovenall. El vespre acabà en l’alegria.

Algun temps més tard, un desconegut trucava a la porta de la granja. Era un home alt, d’esguard ombrívol però molt expressiu. Cercava treball i el van llogar com a criat.
Els dies s’escolaren. El nouvingut treballava a consciència. Era acurat, obedient, actiu, però molt callat. Passava les hores sense badar boca. Al capvespre, es retirava ben d’hora a l’establia, on dormia.
Una nit, sentiren uns crits: La granja cremava! Del trespol de rostolls brollaven llargues flamerades que s’enfilaven ben alt cap al cel fosc en estols de guspires. A mig vestir, el granger, la muller i els tres fills més petits se’n sortiren afora d’un bot, a l’abric del perill. Però Fedor, qui dormia sol al primer pis no hi era!

L’incendi treia flamerades pertot i semblava impossible de socórrer el pobre noi, el qual cuidava perir entre el foc. Son pare i sa mare es torçaven les mans desesperats quan a la resplendor de les flames acudí el criat corrents amb una escala. La recolzà contra la paret i s’hi enfilà rabent.
Abans que ningú no tingués temps de cridar-li res, ja s’havia llençat de cap a la foguera….S’escolà un minut, llarg com un segle. I hom el veié ressorgir dalt l’escala amb el jove Fedor embolicat en una manta, tot prement-lo sobre el seu cor. Tot d’una el fadrí fou dipositat sà i estalvi als peus dels seus majors, profundament emocionats.
Però l’heroic salvador es trobava horriblement cremat. El dugueren fins a un bastiment veí que no havia estat assolat.
Quan arribà l’alba, el granger i sa muller es trobaven encara a la capçalera del criat socarrat, però llurs cures van ser inútils…El moribund obrí els ulls. Malgrat els seus patiments, una expressió de joia il·luminava els seus trets. I digué aquests darrers mots:
-Sóc en Mikhaïl Peruf, el bandoler odiat. Un vespre m’havia amagat entre el sotabosc a la vora del camí pel qual havíeu de passar, mestre, per a recuperar la granja…- Després d’un llarg sospir, el valent criat continuà la seva història- Havia pensat de matar-vos i furtar-vos els diners que havíeu de pagar. No feia vent i en el silenci del bosc vaig sentir unes passes lleugeres. Malgrat la foscor, distingí un noi qui s’aturà prop de mi sens adonar-se de la meva presència…Després d’haver guaitat per l’horitzó, s’agenollà damunt la neu i es ficà a parlar. Jo me l’escoltava. Pregava, era en Fedor. Demanà a Déu de protegir son pare. Tot seguit li pregà de salvar Mikhaïl Peruf el bandoler, de tocar-li el cor a fi que una diada, en lloc de ser damnat, pogués anar a la glòria. El Senyor executà aquesta pregària: em torní devers Ell i plorí les meves horribles faltes, vaig implorar el seu perdó i prometí de lliurar-me a la justícia. Vet ací que no podré pas fer-ho, ara ja és massa tard!. Però sé que Jesús m’ha perdonat…Vine Fedor! Dóna’m la mà. Jo t’he arrabassat de les flames del foc. Déu es va servir de tu per arrapar-me de les de l’infern. Ara em sent aconhortat i feliç de saber on seré jo prest: per sempre més a prop de qui és el teu Salvador…i també el meu!.

Les Rates no Resisteixen l’Altura

LES RATES NO RESISTEIXEN L’ALTURA

Després de la Segona Guerra Mundial, un jove pilot va decidir fer una perillosa i llarga travessia utilitzant una avioneta monomotor.
El repte era gran i requeria molta energia i concentració.
Quan ja duia molt temps en el seu viatge, els seus instruments van començar a comportar-se en forma estranya i, en regirar-hi, es va adonar que duia una rata en l’avió, la qual estava rosegant els cables, i això causava que els instruments donaren lectures incorrectes, amb el perill que era possible que el pilot prenguera decisions errades que, en la seua posició, serien fatals.
En aqueix instant va recordar una cosa que li havia ensenyat el seu instructor:
– Quan trobes rates en el teu vol, en comptes de despendre la teua energia i posar-te en perill buscant i barallant-t’hi, eleva’t! Eleva’t tan com pugues, les rates no resisteixen l’altura.
Algunes vegades tenim pensaments i emocions que són com aqueixes rates. Les rates en moltes ocasions sols són els fantasmes creats per les nostres pors. Simplement distancia’t de la terra.
La teua passió és la benzina dels teus somnis, usa-la per a mirar cap al que vols i no et distraguis mirant cap al que no vols.
Recorda que pots dirigir els teus controls cap a un univers sencer de possibilitats. En comptes d’estar ocupat i preocupat amb una rata, t’hauries de sentir pagat de no deixar-te desviar del teu rumb. Pensa que quan arribes, no voldràs recordar que vas gastar la meitat del teu viatge demostrant-li a les rates qui era el pilot. Recordaràs, una vegada més, com vas saber deixar arrere els obstacles.
Vola alt, i si sents els vents i els perills, no mires cap avall, mira sempre cap amunt, perquè aqueix és el lloc al qual pertanys.

Gandhi, el Major Independentista de la Història: Fe i Força contra l’Opressió

GANDHI, EL MAJOR INDEPENDENTISTA DE LA HISTÒRIA: FE I FORÇA CONTRA L’OPRESSIÓ

Mohandas Karamchand Mahatma -ànima gran- Gandhi (1869-1948), advocat i independentista noviolent indi, fou la figura central de la independència de l’Índia del colonialisme europeu. El combat del seu moviment aconseguí, amb mètodes noviolents, la independència (i l’alliçonament) de 300 milions d’indis front a l’Imperi més poderòs de l’època, el britànic.
Gandhi és un exemple de la força de la fe i de la noviolència, de la voluntat de cercar, ara i ací, la justícia de les benaurances, de l’adoració mística i espiritual. Més enllà dels esquemes sectaris i d’egoismes enquistats dins les religions que exporten més llur depredadora civilització que no pas la Justícia del Regne de Déu en la Terra, d’integrismes religiosos que són abans colonials (abans espanyols…) que cristians i, per tant, no poden realment ser cristians sinó eines de manipulació i dominació.
Escoltem les paraules de l’independentista Mahatma Gandhi:

“D’un mal pot sorgir un bé, però això depèn de Déu, no de l’home; l’home ha de saber solament que el mal ve del mal, igual que el bé s’explica pel bé. La lliçó que cal treure de la tragèdia de la bomba atòmica no és que ens deslliurarem de la seva amenaça sols fabricant noves bombes més destructives encara. La humanitat no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la noviolència”.

GANDHI I L’OPRESSIÓ NACIONAL

“Sempre ha estat un misteri per a mi que l’home pugui sentir-se honorat per la humiliació del seu proisme” (quan veié una colla d’indígenes obligats a caminar per sota, a fi de cedir la voravia als forasters).
“Hi ha tanta falsia perquè tothom exigeix rectitud sense sotmetre’s a la menor disciplina”.
“…La nostra ira, dominada, pot esdevenir una força capaç de moure el món”.
“L’alegria rau en el combat, l’esforç, el patiment que suposa la lluita, i no pas en la mateixa victòria”.
“Una nació capaç de sacrificis sense límit és capaç d’enlairar-se fins a altures il·limitades. Com més pur sia el sacrifici, més veloç el progrés”
“El meu patriotisme no és res si no és compatible amb el major benestar de la humanitat, sempre i sens excepció”.
“El dia que l’Índia renunciï a la por, podrem dir que té la força necessària per a lluitar. No cal usar armes…el guerrer de debò no és pas qui mor matant, sinó qui ha après a viure morint”.
“Serà l’evidència del poder espiritual de l’Índia sols si ens neguem a una posició de força, malgrat que la tinguem…Això ben poc té a veure amb el “perdó” que el ratolí ofereix al gat!”.
“La interdependència és i hauria de ser l’ideal, tant com la independència…”
“De moment sols la nostra feblesa ens aparta de la violència. Si comprenguéssim que, malgrat la violència, és la força moral la que governa l’univers, ens ensinistraríem en la noviolència amb una fe completa en les il·limitades possibilitats que ofereix”.
“Si jo tingués cap influència sobre els boys-scouts i d’altres colles, declararia obligatori de cantar melodies nacionals en totes les assemblees. La música té un efecte elèctric. Dissortadamet, no ha pas arribat a ser nacionalitzada”.
“La noviolència (“Ahimsa”) és la força més formidable que té la humanitat al seu abast. És encara més poderosa que la més potent arma de destrucció ideada per l’enginy humà”.
“Perdre la individualitat pròpia i esdevenir un simple engranatge d’una màquina és impropi de la dignitat humana”
“No sóc pas un visionari. Pretenc ser un idealista pràctic. La noviolència, en el seu estat pràctic, vol dir patiment conscient. No pas dòcil submissió a la voluntat del pervers”.

GANDHI I LA SEVA FE

“Crist és la font més rica de força espiritual que hom pot conèixer. Ell és el més noble de qui vulgui donar-ho tot sense demanar res. El Crist no pertany pas sols al cristianisme (institucional), sinó al món sencer”.
“Crec en Déu no pas com a una teoria, sinó com un fet més real encara que la vida mateixa”.
“La veritat és Déu i Déu és veritat”.
“Si mantenim atenta l’oïda, Déu ens parlarà en la nostra pròpia llengua, qualsevol que sia”.
“Qui confia en Déu deixa de témer els homes…si nosaltres tenim cura de l’avui, Déu en tindrà del demà”.
“La covardia no és senyal de fe en Déu”.
“Un poeta digué que el camí a Déu és per a valents…L’atmosfera actual està tan curulla de verí que ens neguem a recollir la saviesa dels antics…L’amor sosté el món. Davallar és fàcil, no pas enlairar-se. Com que la majoria som indisciplinats, la nostra experiència diària rau a insultar-nos i barallar-nos sota qualsevol pretext”.
“La fe és una funció del cor i ha de ser mantinguda per la raó. La una i l’altra no es desdiuen pas, com molts creuen. Com més intensa és la fe, més aguda és la raó. Quan la fe es torna cega, mor”
“Quan admir la bellesa d’una posta de sol o de lluna, la meva ànima curulla d’adoració al Creador”.
“Déu respon les pregàries a la seva manera, no pas a la nostra” “La meva major arma és la pregària muda” “La pregària és la primera i l’última lliçó per a aprendre el noble i brau art de sacrificar l’ésser en els variats senders de la vida” “Orar no és pas demanar. És un neguit de l’ànima. És el reconeixement diari de la pròpia feblesa. Per a pregar és millor tenir un cor sense paraules que no pas paraules sense cor”.

GANDHI I LA SEVA ESPIRITUALITAT

“La força no prové de la capacitat física, sinó d’una voluntat indomable”.
“L’Home ha de triar entre aquestes dues vies: cap amunt o cap avall. Però per la bèstia que duu adins, optarà mès sovint per la d’avall, sobretot quan li és bellament presentada. L’home capitula sovint quan el pecat li és presentat amb un revestiment de virtut”.
“La vida és superior a qualsevol art. I, més encara, l’home qui atansa sa vida a la perfecció és el major artista. Perquè, ¿què és l’art sens el fonament d’una vida noble?”.
“L’Il·luminat ens digué que si comprenem la buidor del món material…Llavors hi haurà tresors de Dalt, i pau que supera qualsevol enteniment i una felicitat que ens ha estat sempre del tot estranya”.
“Qui no actua, cau; qui sols desisteix del guardó, s’enlaira”.
“L’amor és la força més subtil i penetrant”.
“Cada volta que l’egoisme ens empaiti…recordem la cara de l’home més pobre i desemparat que mai hàgim vist i demanem-nos si el beneficia allò que volem encetar”.
“L’Ahimsa (=la noviolència) és ferida per tot pensament indigne, per la pressa desmesurada, la mentida, la malícia…També quan retenim allò que l’altri més n’ha de menester”.
“El poder de les multituds és el gaudi del tímid. El valent d’esperit frueix del combat en solitud”.
“L’home qui tem la força bruta no ha arribat a conèixer-se a ell mateix”.
“L’impossible s’esdevé contínuament possible”.
“Mantinc que la ment humana i la societat no es troben dividits en compartiments estantissos anomenats “social”, “polític” i “religiós”: cadascun d’aquests se n’endinsa en els altres”.
“Per veure cara a cara l’esperit de a veritat universal que tot ho penetra, hem de ser capaços d’estimar la més vil criatura com a nosaltres mateixos…Puc afirmar sens el menor dubte, i malgrat això amb total humilitat, que els qui diuen que la religió no té cap relació amb la política, no saben què vol dir re-ligió”
“De què val la fe si no ve traduïda en acció?”.
“Si volem transmetre un missatge a Occident, que sia el de l’amor i de la veritat. No m’adreç a la vostra ment. Vull captar el vostre cor. Assolireu la sencera conquesta de l’Occident no pas amb la venjança per haver estat explotats, sinó per l’autèntica comprensió”.
“La noviolència triomfa sols quan hom té autèntica fe en Déu”.
“Una fe vertadera en la noviolència és impossible sense una real fe en Déu. Un noviolent no pot fer res sens el poder i la gràcia de Déu: no tindrà el lleu de morir sense ira, sense por, ni ànsia de venjança. Un tal coratge prové del convenciment que Déu sojorna al cor de tots nosaltres, i que no deu haver-hi por davant de Déu…El coneixement de l’omnipresència divina implica també respecte per la vida de l’oponent…calmar al fúria de l’home quan la bèstia que té adins s’empara de la seva persona”
“La veritat cal que sia repetida mentre hi hagi homes que no hi creuen”.