Arxiu de l'autor: Administrador

Frase del Dia (Com Actuar – 22)

  • “El nostre gran negoci no és veure allò que ens queda, foscament, alluny, sinó fer el que ens queda clarament a mà”
    (Thomas Carlyle, 1795-1881, historiador, crític i pensador social escocès)

Anuncis

L’Església catalana ha estat i és molt més patriòtica del que mereixien els catalans

L’Església catalana ha estat i és molt més patriòtica del que mereixien els catalans

L’Església catòlica catalana sempre ha estat patriòtica, des de les Treves de Déu de l’Abat Oliba (origen del parlamentarisme català) fins als Segadors i la Guerra de Successió, resistència antifranquista i ara també.

  • Catalunya nasqué per Croades contra la invasió musulmana.
  • El creador del parlamentarisme català fou l’Abat Oliba amb les Treves de Déu a Toluges (Rosselló)

  • Les grans victòries medievals foren fruit abans de les pregàries i benaurances dels cristians catalans que dels almogàvers.
    Els catalans conqueriren Mallorques i València en lluita contra una secta violenta, opressiva i destructiva: l’Islam.
  • El primer normalitzador de la llengua catalana fou un frare i místic, Ramon Llull.

  • A la Guerra dels Segadors hi hagueren bisbes que, davant els abusos de la soldadesca castellana, feren crides a la resistència:
    “En defensa de la Sancta Fè Catholica y la República si estan en gràcia de Déu”
    (Clergue català planteja gairebé com a una guerra santa les lleves de la Generalitat contra la invasió hispànica de la tardor del 1640 i promet la vida eterna a qui mori per la pàtria contra els soldaders del rei que profanen també esglésies).
    En aquesta guerra bona part dels caps, el mateix Pau Clarís, eren clergues que defensaven el poble dels abusos de la soldadesca d’ocupació.

  • El catalanisme modern fou engegat per Torras i Bages com a alternativa a les guerres civils entre carlins i liberals. Una altra alternativa pacifista per al rucam que es matava per dèspotes forasters.
    Es a dir, el catalanisme modern també prové de l’Església.
  • Quan als temps (principis del s. XX) de Solidaritat Catalana l’Església catalana es fa “massa catalanista”, els provocadors desvien les ires populars contra la lleva obligatòria contra un boc expiatori, un cap de turc: és la Setmana Tràgica, un progrom cristianòfob.
  • A la Guerra dels 3 anys els incontrolats (FAI+delinqüents comuns) assassinen sense judici previ un 40% del clergat catòlic i uns 20.000 catòlics pel simple fet de ser “beatos”.

  • Repressió franquista contra el clergat català: deportacions a l’Espanya profunda, prohibició del català a les homilies, etc…
    Encara així el clergat català es manté fidel a la llengua i al país (cosa que no podem dir per exemple del clergat valencià, que majoritàriament no s’hi manté).
    Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, s’ha d’exiliar per oposar-se a la “Croada” dels bisbes espanyols, morirà a Suïssa.
    Escarré, exiliat durant el franquisme, d’abat de Montserrat a “abat de Catalunya”

El cristianisme per a Catalunya ha fet allò essencial: parir-la i defensar-la

  • El catalanam li ha estat sumament desagraït, d’ací us vénen totes les vostres desgràcies, que no han pas acabat encara.
  • La ingratitud és extremadament lletja, perversa, verinosa i repulsiva i capaç d’arruïnar famílies, amistats i un país sencer.
  • L’Església Catòlica Catalana ha estat molt fidel a Catalunya.
    Segurament més fidel a Catalunya que a Déu, i potser per això li han sortit tants cristianòfobs i ingrats.

— Enllaços —

Arrels

ARRELS

AMOR AL QUE TENIM APROP FRONT A COSMOPOLITISMES INFATUATS
“Perque la soca més s’enfila,
com més endins pot arrelar” (“La Balanguera”, Himne de Mallorca).
“Una cosa és ser universal i una altra que t´universalitzin” (Jesús Quintero, “El loco de la Colina”).
“Desconfieu sempre dels qui es posen a estimar allò més allunyat sens haver après a estimar allò que els queia més a prop, dels qui per volar més alt deixen sense calor el niu. Sols quan hom és sublim en allò petit ho és en allò gran, i si sublimes són les ales que salven els espais, més ho són les que, arreplegades i amoroses, donen calor a la fillada, que sens eixa calor peririen” (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster).
“…no pots pas ficar-te a contribuir en eixa comunitat mundial més ampla ni prendre part en les lluites morals internacionals i alhora acceptar que en ta pròpia casa existeix una situació que et nega ta pròpia identitat com a parlant de gal•lès i la vàlua dels segles que et precedeixen” (Del gal•lesista Ned Thomas).

RESISTÈNCIA I ÈTICA
“Hauríem de penedir-nos en aquesta generació, no tant de les males accions de la gent perversa, sinó de l’astorador silenci de la bona gent” (Martin Luther King).
“Les coses mortes poden ser arrossegades pel corrent; sols quelcom viu pot anar contra corrent” “La sensibilitat no és pas un defecte, però n’és la seva especialització, és a dir, la falta de sensibilitat per a una altra cosa” (Gilbert Keith Chesterton, 1874-1936, escriptor i humorista catòlic anglès).
“Perpetuale infamia e depressione de li malvagi uomini d’Italia che commendano lo volgare altrui e lo loro proprio dispregiano / Infàmia i depressió perpètua als malvats homes d’Itàlia que aprecien el vulgar d’altri i menyspreen el propi d’ells” (Convivio, cap. XI, 1304-1307, de Dante Alighieri).
“Les llengües no viuen ni moren. Simplement, són utilitzades o ho deixen d’esser. A diferència de la mort, la desuetud és un procés reversible” (G. Chandra Pande, “Vie et mort des langues”, dins “Diogene”, París, 1965).

AUTOODI
“…acaben desitjant la mort total d’un idioma al qual no han pogut o no han volgut ésser fidels” (Esyllt T. Lawrence, en parlar dels gal•lesos anglitzats).
“L’autoodi amaga sempre una lluita subterrània entre els sentiments d’admiració i els de rebuig. La pitjor manifestació d’autoodi és l’enamorament del botxí” (Toni Mollà, “El Punt-P.V”, 5-7-98)
“Un presoner assolia l’estadi final d’ajustament a la situació del camp quan arribava a canviar la seva personalitat fins al punt d’acceptar les valors de la GESTAPO·  (Bruno Bettelheim, Individual and Mass Behavior in Extreme Situations).
“El pitjor enemic d’un discriminat és ell mateix. Cal aprofitar el refús per a fer-se més fort i lluitar” (Eduard Romero, ambaixador nord-americà a Madrid, a “La Vanguardia”, 16-7-98).
“Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure… la pròpia història” (Paulo Freire).

COLONIALISME I EXTERMINI CULTURAL
«Exterminar una raça no radica tan sols a anorrear sa gent. Sobretot es tracta de fer malbé la seva autoestima, de convèncer-los que, tot allò que són, és sobrer en la faç de la terra, que la seua cultura i el seu poble són inútils» (Johnny Depp, fill adoptiu de Marlon Brando).
“L’extermini d’una llengua vol dir també l’extermini de la cultura de la qual la llengua és l’expressió” (M. Sanchis Guarner).
“Monolingüisme, colonialisme i intolerància estan íntimament relacionats” (“Pau i interculturalitat”, p.50, de Raimon Panikkar).
“Ells ens ensenyaren la por, per ells les nostres flors es marciren. A fi que llur flor visqués, danyaren i devoraren la nostra…” (Cròniques indigenistes sobre la conquesta castellana d’Ameríndia, s. XVI).
“Assolida l’alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat d’alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat “natural”; per això la colonització vol dir sempre la falsificació de la història, o fins i tot la seva anatemització” (Heinz Dietrich, Emancipació i identitat d’Amèrica Llatina: 1492-1992).

PENSAMENT COLONITZAT
“Ni l’hebreu, ni l’àrab, ni el copte, ni el siriac, ni tan sols el xinés em semblen tan difícils d’entendre com el llenguatge del renegat” (William Shenstone, poeta anglés).
“El pensament que ha cedit a la colonització és aquell que, capturat, accepta la destrucció en lloc de rebel.lar-se i combatre-la, i es resigna a transmetre, com si fossin d’elaboració propia, i sense sospesar-les críticament, totes aquelles raons que segrega el cervell de l’ocupa” (Manuel de Pedrolo, Cròniques colonials, 1982).
“(Els indis acastellanats)… han renunciat als vestits i llengües indígenes i ja ni s’hi tenen: són de classe mitjana i es consideren “guatemalencs”. Aquesta minoria… es consideren superiors, de millor sang, i tenen els indis com una casta d’animals. Els mestissos miren de no semblar indígenes, no volen ni sentir-ne parlar… l’opressió cultural que tracta de desfer els nostres costums a fi que entre nosaltres no hi hagi cohesió i acabem dividits, s’aguditza en èpoques de dictadura militar… ” (“Me llamo Rigoberta Menxú”, de la líder maia i Premi Nóbel de la Pau, sobre la repressió criolla contra els indis).
“El gran mal de l’home no rau en la pobresa ni en l’explotació psíquica, sinó en la pèrdua de singularitat humana sota l’imperi del consumisme” (Pier Pablo Passolini, director de cinema italià, s. XX).
“Perdre la individualitat pròpia i esdevenir un simple engranatge d’una màquina, és impropi de la dignitat humana” (Mahatma Gandhi, cap independentista no-violent i devot).
“La decepció més corrent és no escollir o no poder ser un mateix, però la forma més profunda de decepció és escollir ser un altre abans que un mateix” (Søren Aabye Kierkegaard, 1813-1855, filòsof, teòleg i escriptor existencialista protestant danès).

EL CONDUCTISME DE MASSES O DICTADURA MEDIÀTICA
“Dissuadits de pensar, educats en desigs que ens vénen imposats i que són idèntics als del veí, som el producte d’un llarg procés evolutiu dirigit a reprimir l’obsoleta i molesta intel·ligència” (“L’elogi de l’imbecil”, de Pino Aprile, publicista i escriptor italià).
“…els poders establerts, tendeixen al control, unificació i explotació psíquica de llurs súbdits” (“Moral i Nova Cultura”, Xavier Rubert de Ventós, filòsof català).
“La nova estratègia militar passarà per regular, controlar i manipular els mitjans de comunicació”. (Alvin Toffler, 1928, assagista científic USA).
“…la visió del món, inventada pel Partit (per l’espanyolització, per ex.) es guanyava amb gran èxit la gent incapaç de copsar-la. Feia acceptar les violacions més paleses de la realitat car ningú no arribava a comprendre l’enormitat que els era exigida, ni s’interessava prou per la cosa pública com per a adonar-se del que s’hi esdevenia” (“1984”, novel•la futurista d’en George Orwell sobre les possibilitats de control i explotació psíquica de al població pels Estats).

Frase del Dia (La Gratitud – 07)

  • “Allò pitjor de la ingratitud és que s’autoreconeix tan roïna i lletja que sempre pretén justificar-se per no semblar ingratitud, i és condició del desagraït enculpar els que l’afavoreixen. Això és la pitjor part de la ingratiutd, que sempre vol tenir raó, com allò pitjor dels mals és que ens fan dubtar dels bons”
    (Jacinto Benavente, 1866-1954, dramaturg foraster)

Cant Espiritual (El cant proto-luterà d’Ausiàs)

  • El protestantisme, que bàsicament és hermenèutica bíblica més o menys afortunada, no és tan estrany a Catalunya com pugués pensar-se, i no sols pel nostre caràcter de vegades titllat de “fenici”, “calvinista” i tòpics per l’estil.
  • Durant l’Edat Mitjana, fins que fou definitivament prohibida pels Reis Catòlics i encara més per Trento, la Bíblia era una lectura molt comuna entre les capes albabetitzades de la societat catalana, els nostres mateixos reis la coneixien bé, perquè en llurs discursos l’esmenten contínuament, i igualment els nostres autors clàssics.
  • Potser allò més paregut al sentir del mateix Luter és el famós Cant Espiritual d’Ausiàs March, del qual us faig un resum modernitzat (adaptació lliure), per poder copsar-ne millor el sentit.

CANT ESPIRITUAL

(Fragments, en versió moderna, lliure i demòtica)

Ja que sens Tu ningú a Tu no arriba
Dóna’m la mà o pren-me els cabells i alça’m
Si no t’estenc la meua mà a la teua,
Quasi forçat a tu mateix estira’m.

Jo vull anar cap a Tu a l’encontre
No sé per què no faig lo que voldria,
Segur estic d’haver voluntat franca
I no sé què a aquest voler em tanca.

Vulgues, Déu, teu vull ser, que ho vulgues,
Fes que ta sang mon cor dur entendresca:
De semblant mal en va sanar molts altres
Ja en el tardar ira em fas entendre.

Perdona’m Tu si com un boig te parle
De passió sorgeixen mes paraules
Dreçar-me vull, i cas no em fan mos passos
L’Esperit teu allí on li plau insufla.

A tu deman que el cor meu enfortesques
Tant que el voler amb el teu voler lligue,
I ja que sé que el món no m’aprofita,
Dóna’m esforç que del tot l’abandone,

I el gran goig que l’home bo en Tu tasta,
Fes-me’n sentir una poca centella,
Perquè la carn meua, que se’m rebel·la,
Tinga afalac, i del tot no s’hi opose.

Ajuda’m, Déu, que sens Tu no em puc moure,
Perquè el meu cos és més que paralític!
Tant són en mi envellits els mals hàbits
Que la virtut, tastar-la m’és amarga.

Oh Déu, favor! Capgira’m la natura,
Que mala és per la meua gran culpa;
Per contemplar Déu l’ànima ha estat feta,
I contra Ell, blasfemant, es rebel·la.

Tot i que sóc mal cristià per obra,
Ira no et tinc, ni de res no t’inculpe;
Estic segur que Tu sempre bé obres,
I fas tant bé donant mort com la vida:

Tot és ben just quan surt del teu poder,
I tinc per boig qui amb Tu està furiós
Per voler mals i per ignorar béns,
És la raó que els hòmens no et coneixen.

A Tu veig just, misericordiós;
el teu voler, sens mèrits, agracia;
dónes i prens de grat el do sens mèrits
si el just té por, molt més jo no haig de tèmer?

Per més que Tu et mostres irascible,
Falta és això de la nostra ignorància;
El teu voler sempre guarda clemència,
L’aparent mal teu ja és bé inestimable.

Perdona’m, Déu, si t’he donat la culpa,
Que ser aquell culpable jo confesse;
Amb ulls carnals he fet els meus judicis:
Il·luminar dins de l’ànima vulgues!

No té repòs qui altra fi s’espera,
Perquè en res més el voler no reposa;
Tal com els rius que corren a la mar
Tots els finals així dins Tu se n’entren.

Ja que et conec, esforça’m a estimar-te!
Vença l’amor sobre la por que et tinc!
¿Qui em mostrarà davant Tu fer excusa
quan caldrà dir mon mal ordenat compte?

Tu m’has donat disposició recta,
I jo he fet del regle, falç molt corba.
Dreçar-la vull, i he menester ajuda,
Ajuda’m, Déu, la meua força és flaca.

No et pregue, Déu, que em dónes un cos sà,
Ni béns alguns de natura i fortuna,
Sinó només que a Tu sols ame, Déu,
Perquè sé cert: del major bé és la causa.

¿Quan vindrà temps que la mort jo no tema?
Serà quan jo del teu amor m’inflame,
I no pot ser sens menyspreu de la vida,
I que per Tu la vida jo menyspree.

A altres has fet no menys que jo et demane,
Suplicar vull, que dins el cor Tu m’entres
Doncs, Tu, Senyor, amb foc de fe socorre’m
Tant que la part que em porta fred m’abrase.

Oh, quan serà que regaré les galtes
D’aigua de plor amb les llàgrimes dolces!
Contricció és la font d’on emanen:
Això és la clau que el cel tancat ens obre.

Del penedir parteixen les amargues,
Perquè en temor més que en amor se funden,
Així i tot, d’estes dóna-me’n moltes,
Que són camí i via per les altres”.

Futbol y Corrupción

FUTBOL Y CORRUPCIÓN

FICHAJES DE FUTBOL MÁS CAROS DE LA HISTORIA

  • ’Top 10’ fichajes más caros de la historia
  • 1. Cristiano Ronaldo (Real Madrid) por 96 M€
  • 2. Zlatan Ibrahimovic (FC Barcelona) por 87 M€
  • 3. Zinedine Zidane (Real Madrid) por 72 M€
  • 4. Kaká (Real Madrid) por 67 M€
  • 5. Luis Figo (Real Madrid) por 60 M€
  • 6. Fernando Torres (Chelsea) por 58 M€
  • 7. Hernán Crespo (Lazio) por 57 M€
  • 8. Gianluigi Buffon (Juventus) por 54 M€
  • 9. Gaizka Mendieta (Lazio) por 48 M€
  • 10. Juan Sebastián Verón (Manchester United) por 48 M€

Así pues, un trabajador medio tendría que trabajar 4.605 años para pagar el fichaje de Bale. Es decir, de las primeras pirámides escalonadas de Egipto.

4.465 años para el de Cristiano, desde la IV Dinastía faraónica de la Epoca Arcaica (Pirámides de Gizha).

4047 años para el de Ibrahimovic, desde la Edad del Bronce en Anatolia, época del patriarca Abraham.

3419 años para el de Zidane, desde el principio del Imperio Hitita, época de Moisés…

Football Leaks

EL DESPILFARRO DEL GOBIERNO ESPAÑOL CON LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE MADRID

Un trabajador medio tendría que trabajar 418.605 años, es decir, desde el Pleistoceno Medio época de grandes mamíferos hace mucho extintos (como el mamut o el tigre de dientes de sable) y de los hominoideos (es decir, no existían aún ni los Neandertales) y cuando las Islas Británicas estaban unidas a Europa, para pagar lo que el Gobierno y Madrid se han gastado en promocionar y preparar Madrid para las Olimpiadas tres veces seguidas.

“Si miráis la repetición ultralenta de las jugadas polémicas con mucha atención, ni os acordaréis de que os están quitando derechos sociales” ’@aranagoiri

¡BOICOT AL FUTBOL ESPAÑOL!

Frase del Dia (Bon Lideratge – 12)

  • “L’home magnètic és atent, amable, polit, afectuós sempre i amb tothom, no pas per motius egoistes, cosa que és ràpidament descoberta, sinó perquè ha convertit aquesta casta de conducta en principi i li és una mena de segona natura. Té un bon somriure, una paraula amable i una cordial encaixada de mans per a tothom. No es mostra mai indiferent als patiments que l’envolten, ans hi té sempre un mot de conhort amanit. Té una frase de simpatia per al qui es troba en qualque entrebanc. I té el do de fer sentir als altres que es troben sempre a la mateixa alçada en què ell es troba; com si la qüestió de superioritat o d’inferioritat no vingués gens a tomb en llurs mútues relacions”
    (Dr. Herbert A. Parkyn, escriptor, escriptor especialista en autosuggestió per a sanació)

Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (04 – Savis i pocasoltes quant a problemes i solucions)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Savis i pocasoltes quant a problemes i solucions

“La bondat mantinguda duu a la saviesa. Hom pot ser bo i estúpid, però sols al principi o si hom ha perdut els senys”

  • “Les dones nècies segueixen la moda, les pretensioses l’exageren, les de bon gust, en canvi, hi pacten” (Emile Le Tonnelier de Breteuil, Madame de Châtelet, 1706-1749, escriptora francesa).
  • “Un home amb coneixement obté més dels seus enemics que no pas el babota dels seus amics” (Baltasar Gracián, 1601-1658, jesuïta i escriptor castellà).

                                                   BALTASAR GRACIÁN

  • “La ciència és una disciplina en la qual el ximple d’avui pot sobrepassar el punt arribat pel geni de la generació precedent” (Max Gluckman, *1911, antropòleg nordamericà).
  • “La bondat deu unir-se a la saviesa. Amb la mera bondat no n’hi ha prou. Hom deu conservar el subtil discerniment que acompanya al valor espiritual i al caràcter. En una situació crucial devem saber quan parlar i quan romandre en silenci, quan obrar i quan evitar l’acció. En aquestes circumstàncies l’acció i la no acció es tornen idèntiques en comptes de ser contradictòries” (Mohandas Karamchand Mahatma Gandhi, 1869-1948, advocat de pobres, activista noviolent de l’Índia i el major independentista de la història).
  • “En desigs mandrosos, els ximplets es queden de manera supina. Sies allà on una voluntat i un seny descobreixen una via (de realització)” (The Birth of Flattery / El Naixement de l’Adulació, de George Crabbe, 1754-1832, poeta i cirurgià anglès).
  • “La foscor ens confon a tots, però mentre el savi ensopega en alguna paret, l’ignorant roman tranquil en el centre de l’estada” (Anatole France, 1844-1924, pseudònim de Jacques Anatole François Thibault, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).
  • “No és savi el qui sap moltes coses, sinó el qui sap coses útils” (Esquil, ca. 525-456 a. de C., dramaturg gec).
  • “Pensa: si tots els homes sempre obrassin per la ira i la follia, què hauries de fer? Hauries de contorbar-te? Per què, doncs, et contorbes quan un altre es contorba? Tu li has de donar un remei, no l’excitació. Et penses que la follia es guareix amb una altra follia” (“Meditacions” 136, de Guigó I, 1083-1137, prior de l’Orde de la Cartoixa).