Arxiu de la categoria: Addiccions

Els perills del descontrol sexual

Els perills del descontrol sexual

  • “El desig o satisfacció sensual no és, doncs, quelcom que tenim…sinó quelcom que escapa a la nostra persona” (“Moral i nova Cultura”, Xavier Rubert de Ventós, el més interessant filòsof català contemporani, exeurodiputat i independentista)
  • “En aquest segle, el fal s’ha esdevingut doctrinari”. (Henri Michaux).
  • “És tot purament secundari i més decadent que el més solapat intel·lectualisme.
    Aquest amor teu per la passió i els instints animals, què és sinó la forma pitjor i última de l’intel·lectualisme?”
    (“Dones enamorades”, 1920, de David Herbert Lawrence, 1885-1930, poeta i novel·lista britànic).

El PORNO

La taxa de reproducció dels catalanoparlants és de les més baixes del mon: deu rondar un 0’5% quan el mínim per assegurar un futur és del 2’1%.
Ens volen extingits.
Un “Holacaust” que no es noti.

El pansexualisme duu a la decadència i la fracturació social de moltes maneres.
Es el que injecten en vena els enemics de Catalunya a la societat catalana.

ADDICCIÓ AL SEXE
“Els esperits desmembrats pel sexe no assoleixen la pau fins que la vellesa i la impotència els persuadeuixen  que el silenci i la tranquil·litat no tenen res d’hostils” (“Quartet d’Alexandria” 1957-60, Lawrence Durrell, 27.2.1912 a Jullundur- 7.11.1990, novel·lista britànic)

Hay personas que viven en una constante obsesión por la sexualidad, que acaba perjudicando su calidad de vida

JUGAR AMB FOC EN EL SEXE

Experts de la UOC analitzen aquestes pràctiques de risc sexual juntament amb l’escena de ‘sexe al metro’

…………………………………………………………

“Jo no prometo res.
Només camino
(mullant la ploma al cor,
que és on cal sucar l’eina…)”
(“Cançó per a en Joan Salvat-Papasseit”, de Joan Manuel Serrat).

“Plena de seny, donau-me una costra
del vostre pa, qui em lleve l’amargor:
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell quim molta amor me costa”.
(Ausiàs March, 1397 ó 1400-1459, València, “el gran català d’amor mestre”).

“Els homes de natura demoníaca no saben allò que han de fer o evitar. No hi ha puresa ni veracitat ni honradesa en ells.
Neguen l’existència d’un ésser Suprem en l’univers, i creuen que tot naix de la unió dels sexes, sense cap altre mòbil que el desig…
Incansables en llurs desigs, arrogants i vans, llurs fites són fosques i impurs llurs actes.
Presos d’ansietat contínua, tenen com a única meta els goigs sensuals, car són incapaços d’albirar res més”.
(“Bhagavadgita”, llibre de saviesa hindú, 16; 7-8, 10-11).

Narcotràfic i diners negres

Diners negres: gran negoci per els Estats i els Bancs

  • «Quan els diners parlen la veritat calla» (No en consta l’autor o Refrany).

¿Es España un narco-estado? ¿Un porno-reino?
Las drogas y la prostitución aportan 9.127 millones a la riqueza nacional
Por primera vez el cálculo del PIB contabiliza actividades ilegales, además de otras como I+D+i. Prostitución y drogas representan un 0,87% del PIB y son responsables del 40% del crecimiento.

Com compren els espanyols mass mèdia per a llurs fites anticatalanes? és una manera ben útil de blanquejar diners negres. Així uns guanys econòmics reverteixen en afers polítics a fi d’assegurar-se el poder per continuar amb els negocis, que és la raó de ser.

L’ARMAMENTISME: LA MODERNA VERSIÓ DE LA TRACTA D’ESCLAUS
El negoci que mou més doblers a nivell mundial és el de l’armament, negoci ambigu i practicat mig de tapat pels Estats, generador en part de diners negres i en part de diners “legals”. Aquest negoci sol ser desviat cap als ports menors a fi que passi més desapercebut i l’armament no hi consta com a tal,sinó com a una altra mena de productes. De vegades alguns sindicats descobreixen i destapen aquests afers tan lucratius per als Estats i per als seus clans protegits i màfies copropietàries del negoci. Hi tenim tota una moderna versió de la tracta d’esclaus, perquè també en aquest tèrbol afer uns grups de gentola sense escrúpols, ben tapats i promocionats pel superespanyol Govern que patim, negocien amb la vida de població civil indefensa (no espanyola,això sí),amb el silenci còmplice de l’església oficial i dels mitjans de comunicació (per exemple) i, de retruc, de la població espanyola en general.

- Sin título-1 copiar

DINERS NEGRES,MÀFIES I ESTATS CORRUPTES
El segon negoci mundial (per davant del del petroli !) és el d’ una sola droga : la cocaïna. Naturalment, es tracta de diners negres, d’una descomunal massa de bilions de dòlars il.legals.

No és pas l’únic negoci enorme generador de diners negres: hi ha les altres drogues il.legals, la tracta de blanques, prostitució, pornografia il.legal, etc… Tots aquests negocis solen trobar-se interrelacionats i controlats per les mateixes màfies.
Com blanquegen els diners o com els poden fer servir, aquestes màfies?. Sabut és que a molts països solen governar de fet les màfies a través de polítics col.laboradors, comprats o mafiosos ells mateixos: Rússia, Colòmbia, Mèxic, Tailàndia, Itàlia, Marroc… Per ací n’han penjat el títol a Gil y Gil, qui evidentment n’és, de mafiós, però segur que no pas el major. Simplement no tenia el carnet de mafiós reglamentari… per a desafiar al P.P. en disputar-li el vot. I, altrament, ja sabem dels casos de gent del P.P. a Galícia repetidament vinculats al narcotràfic.

- Sin título-2 copiar

Evidentment, sense ajuda estatal i bancària és impossible d’injectar aquestes milionades “negres” dins l’economia “legal”. Es palès que les distintes màfies (sobretot els càrtels) de la cocaïna i les màfies fortes com l’italiana o la inverteixen a la compra de polítics, jutges, advocats, policies, bancs (de fet, avui dia, moltes màfies han esdevingut bancs elles mateixes), complexe militar-industrial, etc… Sempre hi ha un munt de persones amb preu de venda, i les quantitats han de ser ben temptadores. Deu ser cosa ja ben rutinària.
Hom calcula que el ritme de creixement del poder econòmic i polític de les màfies s’amplia a un ritme frenètic.

ESCURÇONS DINS EL TARQUIM DE LES ALTES ESFERES MUNDIALS
A principis dels anys ’80 quedà al descobert un descomunal escàndol, censurat a la gran majoria dels sempre superdemocràtics mass media espanyols, conegut com l’escàndol del Banc Ambrosià (el banc del Vaticà, que féu fallida). El seu banquer, en Calvi, se suïcidà a Londres i sortí una torrentada d’informació del terbolíssim clavagueram mundial: les connexions de la Banca del Papa integrista Joan Pau II amb la Democràcia Cristiana italiana, la maçoneria (la famosa lògia “P-2”, encarregada de la propaganda oficialista, connectada a grups violents neofeixistes) i a la Camorra, amb fils internacionals de màfies, traficants d’armes, complexes militars-industrials, serveis d’espionatge que es disputaven mercats de venda amb tripijocs tipus Irangate (El Mossad israelià, la Sudàfrica de l’apartheid, les dictadures militars del Con Sudamericà…), en dura competència, movent-se com a escurçons dins el fang. Un encant de genteta, vaja!. I és la genteta que controla més volum de diners al món… Calculem com deu anar tot per allí dalt, doncs. I aneu calculant també de què van molts dels tèrbols esdeveniments espanyols, amb aquestes comparances i amb aquesta gentola amb poder político-econòmics, si voleu. El terrorisme d’ETA mateix, els ve que ni fet a posta per a junyir l’opinió pública cap a l’integrisme espanyolista més neofranquista i desviar l’atenció d’uns altres temes.
Per què serà?.

DINERS PER A UNS, DRAMES PER A UNS ALTRES
Hom calcula que cada any ingressen un 7-8% de diners “nous” (emblanquinats) en el volum monetari internacional. Quasi tot ve del narcotràfic, però també d’armament i d’algun altre “negoci menor” (tracta de blanques, pornografia…).
A fi que les economies vagin amunt llençant bromera i tenir entretinguda i pagada amb el consum l’estupiditzada ciutadania occidental, governs i bancs van legalitzant bilions de diners negres, “Appanya va bién”.

- Sin título-3 copiar

Els drames personals de les famílies dels drogaadictes (bàsicament a Occident) i dels petits correus del narcotràfic (carn de canó de les màfies, abandonats durant 10-30 anys en immundes cel·les de presons tercermundistes d’autèntic extermni físic i mental) són el “precio” que cal pagar “al progreso”, o sia, al culte pagà d’Occident al seu déu fals, Mammon (les riqueses).
(Ai, Moloch!)

NARCOESTAT ESPANYOL
A les presons espanyoles hi ha més droga i més barata que afora al carrer. Tan gran quantitat no pot entrar a través de familiars. Necessàriament ha d’entrar per conductes més “oficials”.
Tot plegat, fa l’efecte que Institucions Penitenciàries “deixa fer” (o promou) el consum de drogues per als interns a fi de tenir-los més tranquils, amb el consentiment tàcit de les altes instàncies,de les forces vives i potser de la població en general. Naturalment, els que hi entren la droga (de la que agafen als narcos sense carnet de mafiós reglamentari?) és deuen fer d’or. Si ho penseu i demaneu arribareu a la conclusió de qui són.

- Sin título-4 copiar

Jo vaig fer la mili a una narcocolònia espanyola, Septa (Ceuta). Allí era “vox populi” (confirmat per testimonis de legionaris i per ocasionals detencions a la Península) que els tancs de la Legió, que no passen per duana, introduïen (introdueixen?) massivament droga quan anaven de maniobres a la Península per a desfilades militars,com ara a la Setmana Santa. Fumar haixix o kifi hi era fàcil;a la mateixa caserna de la Legió et podies embolicar un canut arreplegant-ne del terra sense necessitat ni de moure’t de la cadira: i és que n’hi conreaven i tot.

- Sin título-5 copiar

I tot així:”Appanya”, una novel.la negra d’Alí Babà i els 40 lladres que, al dir del PP-Mari Aznar en furor electoral fos “en Appanya el crimen siempre paga i la Khustissia resplandesse”. Això diuen -breu- les teles, si més no. I és que “ellos” són tan honrats com la ciutadanis hipnotitzada vulgui creure d’aquests professionals del cinisme i la manipulació.
NO VOLEN “PRIVATITZAR” (“LEGALITZAR”) CERT NARCOTRÀFIC. Entre els sectors progres -en especial- hom reivindica la legalització de l’herba o la maria, sens dubte producte directament tan natural com l’albergina. La cosa no està pas mal, a Holanda fa la tira d’anys que són legals (i d’altres substàncies tambe) i no sembla que els vagi pitjor que a nosaltres. Allí, però, no tenen problema a privatitzar aquest negoci, econòmicament més important que la Telefònica, però ací sembla que volen seguir mantenint-lo públic (a bon entenedor…).
Tanmateix es palès que el sistema (productivista) basat en l’acceleració i el consumisme, veu aquesta droga blana molt perillosa: perque és essencialment pererososa, psíquica, hiperrealista i antiproductivista. És una hipocresia escandalosa que, a l’estat espanyol, porta d’entrada massiva de droga de tota mena (sobretot de la dura, o sia, de la més cara, de la que més diners hi deixa) a Europa i on l’economia trau bromera a força del blanqueig massiu de diners negres, la substància psicotròpica més natural, tan perillosa com una cervesa, es trobi ara en vies d’estar tan penalitzada (gràcies a la “justícia” del PP) com la més perillosa de les drogues. Ara bé, cal entendre’n les raons: “ellos” fan més negoci amb les dures i, doncs, cal servar-les de la competència “deslleial” de les drogues blanes. Si la població es mor de SIDA o de sobredosi,això ja no és problema dels blanquejadors ni de llurs capos polítics preotectors.

CALS PROGRES
Ara bé, per al jovent inquiet, malgrat els seus defensors, tampoc no és una substància gaire interessant si l’agafen com a rutina i costum (com sol passar en certs ambients): és essencialment desmobilitzadora i intimista. És una inòpia africana. Potser per això certa “esquerra” catalana encara viu en la Guerra Freda?. Probablement sí, cal dir.
No és que la marihuana/kif sia res d’especialment perillós per a la salut, no gaire més que el tabac, si més no. Però si és una substància que, si la fumes sovint, pot asompar, que va cap adins de la persona, introspectiva, de vegades analítica i imaginativa. Potser no s’adiu gaire al caràcter actiu i treballador atribuït tradicionalment als catalans. Segons com,és massa sedant. Un altre factor a tenir en comptes: l’haixix consumit a ca nostra prové molt majoritàriament del Marroc i ha estat tradicionalment un dels grans negocis del corrupte i medieval règim d’Hassan II, l’anterior rei marroquí, el gran tirà amic dels Borbons. El Marroc és un autèntic narcoestat en mans de lladres i grans narcotraficants, protegit per un Occident que hi vol estabilitat i submissió. Consumir haixix marroquí (els anarquistes,els esquerrans, moderns, progres…) és pagar per a un règim tradicionalment caracteritzat per practicar les més bàrbares tortures a presoners polítics no violents, en petites gàbies d’aïllament, on moren de fred, humitat o calor, entre els propis excrements i el silenci absolut. O els patriotes saharians cosits dins les panxes en putrefacció de vaques fins a morir devorats en vida pels cucs.

LA FÚRIA DEL CONSUMISME
El gran capital (Banc Mundial i cia) veu amb bons ulls que l’haixix i la maria sien il.legals: talment hi cauen els joves inquiets, entremaliats i contestataris i hi queden neutralitzats. Si fos legalitzat, Occident podia esdevenir-se la inòpia, un paradís tranquil de ciutadans apardalats sense la fúria consumista pertinent, i , això, per a les grans superfícies de capital francès aliades sempre a la gran Banca de l’Oligarquia hispana, no ha de succeir mai. O bé com a Holanda, un país molt modern i liberal, amb una música molt lliure i creativa pertot els seus coffeshops, on venen lliurement tota mena de drogues blanes (mentre una tranquil·la policia neerlandesa, sense camells a localitzar, es passeja amicalment pel carrer entre les delicioses brafades de marihuana forta d’arreu els més exòtics països). Pero això és una altra cultura, provinent del calvinisme, que a ca nostra la gent desconeix totalment i sovint ni tan sols imagina, gràcies a 400 anys d’Inquisició, 40 de franquisme i la ressaca actual d’encefalograma pla.

SENEFA 001

España: consumo de drogas, prostitución, narcotráfico, blanqueo de dinero negro, amnistía fiscal.

¿Es España un narco-estado? ¿Un porno-reino?

Las drogas y la prostitución aportan 9.127 millones a la riqueza nacional.
Por primera vez el cálculo del PIB contabiliza actividades ilegales, además de otras como I+D+i. Prostitución y drogas representan un 0,87% del PIB y son responsables del 40% del crecimiento.

España es el país con mayor consumo de cocaína del mundo.
El 2,6% de la población consume esta sustancia, según la memoria de la Fiscalía Antidroga.

Partidos en Galicia y narcotráfico

PP, narcotráfico

Ascienden al primer policía imputado en la trama de la mafia china Gao Ping
Miguel Ángel Gómez Gordo es hermano del policía de cabecera de la secretaria general del PP, María Dolores
de Cospedal, quien fue premiado con un plus de 200 euros vitalicios.

Muertes sospechosas en casos Gürtel y Pokemon  Talegón asegura que ‘en España hay muertes sospechosas durante las campañas’

La Venezuela bolivariana contra Felipe González – 01
La Venezuela bolivariana contra Felipe González – 02
http://laiguana.tv/articulos/7818-guerra-mediatica-nuevo-programa-infraganti-perez-pirela-lopez-ledezma-felipe-gonzalez-narcotrafico

Tráfico de drogas en el ejército español: ¿Hecho aislado o problema sistémico?

Abogado “de género”, Felix Pancorbo, dedicado a las denuncias falsas, condenado por blanqueo

Marcial Dorado, un abogado típico de la ideología de género, sentenciado a 3 años y multa de 21’5 mililones por blanqueo del narcotráfico.
La sentencia es historica por el valor de la fortuna intervienida

Esquema de Amnistia Fiscal (molt bo)

La Droga

Jo sóc LA DROGA

– Qui ha estat destruint la vida de molts joves ignorants.
– Jo sóc qui m’he introduït als balls i a les festes.
– Qui al començament  et faig viure fora d ’aquest  món ple de problemes.
– Però en passar el temps comence a ser-te necessària.
– Jo sóc la droga, qui ha vingut  destruint el món sencer.
– No m’importa  que sigues blanc o negre, pobre o ric.
– T’’he estat seguint.
– Després que m’hages tastat, ets meu per a la resta de ta vida.
– Recordes quan vas començar?
– Estaves trist, et senties sol.
– Jo et vaig oferir la felicitat y ara et tinc; ets meu.
– Faig de tu el que vull.
– T’alce al matí, i faig que penses en mi, encara que tu no vulgues.
– Sóc el teu amo, tu ets el meu esclau; et faig caminar com un ninot.
– Meua és la teua voluntat; destruesc ta vida física, moral i espiritual.
– Jo sóc qui  he destruït la teua llar, qui t’he furtat l’amor de la teua família.
– Sóc qui t’ha dut fins a la presó. He fet de tu un cuc.
– Et tinc doblegat i ets enamorat de mi, no hi ha ningú a la terra que puga trencar el nostre “amor”.
– Vas mirar d’oblidar-me i va ser inútil, ni la ciència, ni el  psiquiatre poden trencar el nostre “amor”.
– El meu únic enemic és Jesucrist , el Fill de Déu, i n’estic gelós .
– He vist com m’ha furtat molts dels meus seguidors, molts  són mestresses de casa, obrers, mestres. I ara viuen feliços amb Ell . Li tinc malícia!

La Droga 02

  • Perquè és l’únic que m’ha pogut vèncer.
    Les coses que jo destruesc Ell les arregla. Amb Ell no puc lluitar.
    Ara mateix Ell és ací i em vol furtar molta gent…
    “. . . si el Fill us alliberàs, sereu vertaderament lliures”.  Ev. St. Joan 8 : 28-29
  • Ets enganxat a la droga?
    No pots deixar de punxar-te?
    Desitges ser-ne alliberat i no pots?
    Vols ser una persona útil i responsable?
    Si de veres vols ser lliure, hi ha alguns centres de rehabilitació et poden ajudar. . .

La Droga 01

– – – – – – ENLLAÇ RELACIONAT – – – – – –

La Copa

La Copa 02

LA COPA

Jo escamp les penes, la desesperació i arrosec a les timbes de la
dissort l’home, la família, la societat. El bevedor qui em sosté
amb la seva mà tremolosa no pot esperar de mi sinó una llar
desgraciada, una salut vacil·lant i una tomba abans d’hora.
Sóc la degradació de l’home racional; li xucle la salut,
li faig la cameta i apag en el seu cor els més sagrats
afectes fins a degradar-lo en animal. A muntó
joves que em beuen perden la delicadesa
i es tornen menyspreables als ulls de la
societat. Fic damunt el front dels
innocents fills la marca infamant
de la vergonya. M’encarrec
d’omplir a vessar les cases
d’orats, sanatoris, asils,
presons. Sóc filla
legítima de l’
infern; el
meu
senyor
és el
dimoni
i sóc el
seu
instrument vil de
la mort i de la perdició.
Produesc totes les malaties i
no en guaresc cap. Sóc la pesta, la
desolació i la mort. Aparteu-vos de mi
Com del vostre pitjor enemic. No em begueu

Alcoholisme

– – – – – – ENLLAÇ RELACIONAT – – – – – –