Arxiu de la categoria: Economia

La Cigala i la Formiga

LA CIGALA I LA FORMIGA, VERSIÓ CLÀSSICA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.

  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.

  • La cigala pensa que la formiga és fava, i ella es passa l’estiu rient, ballant i jugant.

  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera.

  • La cigala tremolant, sense menjar i sense recer, mor de fred.

              FI

VERSIÓ ESPANYOLA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.
  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.
  • La cigala pensa que la formiga és ximple i es passa l’estiu fent allò que li fa més goig, rient, ballant i jugant.
  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera … ……… ……
  • La cigala tremolant organitza una roda de premsa el què es demana per què la formiga té dret a habitatge i menjar quan vol, quan hi ha uns altres, amb menys sort que ella, que tenen fred i gana.
  • La televisió organitza un programa en viu en el qual la cigala surt passant fred i calamitats i alhora mostren extractes del vídeo de la formiga ben calenteta a casa i amb la taula plena de menjar
  • Els espanyols se sorprenen que en un país tan modern com el seu deixin patir a la pobra cigala mentre que hi ha altres que viuen en l’abundor.
  • Les associacions contra la pobresa es manifesten davant de la casa de la formiga.
  • Els periodistes organitzen una sèrie d’articles en els quals qüestionen com la formiga s’ha enriquit sense contractar la cigala i insten al govern a que augmenti els impostos de la formiga de manera que les pobres cigales puguin viure millor.
  • Responent a les enquestes d’opinió, el govern elabora una llei sobre la igualtat econòmica i una llei amb caràcter retroactiu, antidiscriminació.
  • Els impostos de la formiga han augmentat i a més li arriba una multa perquè no va contractar a la cigala com ajudant a l’estiu.

  • Les autoritats embarguen la casa de la formiga, ja que aquesta no té prou diners per pagar la multa i els impostos.
  • La formiga se’n va d’Espanya i s’instal·la amb èxit a Europa. La televisió fa un reportatge on surt la cigala amb molt de sobrepès, ja que s’ha menjat gairebé tot el que hi havia molt abans que arribi la primavera, mentre veia els videos-reportatges que li havien fet
  • L’antiga casa de la formiga és reconvertit en alberg social per a cigales i es fa malbé ràpidament perquè les cigales no fan res per mantenir-la en bon estat.
  • El govern és criticat per no posar els mitjans necessaris.
  • Una comissió d’investigació que costarà 10 milions d’Euros -i recau en un conegut lobby econòmic- es posa en marxa.
  • Mentrestant la cigala mor d’una sobredosi.
  • La SER, la COPE, i totes les TV i diaris, comenten el fracàs del govern per intentar esmenar el problema de les desigualtats socials.
  • La casa és ocupada per una banda d’aranyes immigrants, que rebran les corresponents paguetes per cada fill.
  • El govern es felicita per la diversitat multicultural d’Espanya alhora que puntualitza que aquesta faula no té, per a res, cap comparació possible entre el Govern Central i l’economia productiva de l’Arc Mediterrani.
  • Tot semblança amb la realitat és pura coincidència.

FI

Anuncis

Xicotet Comerç

EL PETIT COMERÇ DÓNA VIDA I SEGURETAT A LA BARRIADA

Motius per a comprar als comerços del barri:

  1. Són veïns nostres.
  2. Solen ser empreses familiars que creen més llocs de feina i més estables, no pas com les grans superfícies, que sols creen llocs de feina inestables amb sous baixos i empobreixen la població en general.
  3. Són aprop.
  4. Hi trobem un tracte humà i personalitzat, i un servei postvenda que mai no podrà oferir la massificació i la despersonalització de les grans superfícies.
  5. Els beneficis del petit comerç es reinverteixen al mateix poble o comarca o barri, mentre que els de les grans superfícies quasi sempre se’n van a París, Madrid, etc. i ens descapitalitzen greument.
  6. Perquè a l’hora de fomentar les activitats del barri i ciutadanes (festes, revistes, clubs esportius, etc.) el petit comerç és el primer, un teixit social sanejat i pròxim.
  7. Perquè el PP i els partits del “Régimen” els volen ofegar, ja que aquests partidots cobren i tenen tripijocs amb les gans superfícies, així que els maten a base d’imposts i taxes abusius (I.A.E., guals, rètols, etc.). Els polítics del poder prefereixen legalment d’afavorir els interessos de les grans cadenes multinacionals, les quals, sota mà, els paguen “mordidas” més que substancials, corrupció que és la base de l’actual règim biparticidista-caciquil.
  8. Perquè no utilitzen treball esclau ni infantil com moltes empreses (Zara, Adidas, etc.). Ni són empreses que es deslocalitzen.
  9. Un carrer ple de comerços és una garantia contra la degradació i un fre a la inseguretat ciutadana. Els nostres barris serien ben lleigs sense els comerços i llurs aparadors. Mantenen el caliu del barri i tothom vol un barri més humà on viure.
  10. El comerç de proximitat genera un 67% menys de residus i, per tant, és molt més sostenibles mediambientalment.

Depèn de nosaltres: sense el suport dels veïns a muntó petits comerços, autèntica saba econòmica del nostre poble i de la nostra terra, hauran de plegar i patirem crisi tots ensems.

DONEM SUPORT PRÀCTIC AL PETIT I M ITJÀ COMERÇ. (ÉS UN SUGGERIMENT DE…)

Els jurats de València adrecen lletra als de Barcelona i Ciutat de Mallorca: “car per tals e semblants certificacions hom guarda sos amics e sa nació de prendre dan” (24.10.1374).

Per què el socialisme no funciona. Prova real en un institut

Per què el socialisme no funciona. Prova real en un institut

Un exemple pràctic, pedagògic, de com funciona l’economia del socialisme real, i de per què la utopia social no funciona a l’hora de la veritat de per que la subvenció no funciona per dinamitzar una societat, de com funciona també l’espoli fiscal sobre colònies…

A les comunes hippies i anarquistes ho han descobert repetidament perquè és un procés molt “humà” i general.
Es tracta d’entendre un dels principals factors de decadència social i de perquè la dreta domina i l’esquerra, quan triomfa , tampoc sol ser molt oberta i una mica també de per què l’anarquisme mai triomfa en cap societat.

Un reconegut professor d’economia de la Universitat nord-americana de Texas Tech va al·legar que ell mai no havia reprovat a un dels seus estudiants però que, en una ocasió, va haver d’ajornar a la classe sencera:

… Explica que aquesta classe li va insistir que el socialisme sí funcionava, que en aquest sistema, no existien ni pobres ni rics, sinó una total igualtat entre tots. El professor va proposar als seus alumnes de fer un experiment a classe sobre el socialisme: Totes les notes serien amitjanades i tots els estudiants rebrien la mateixa nota, de manera que ningú no seria suspès ni trauria un excel.lent.

…..Després del primer examen, les notes van ser amitjanades i tots els estudiants van treure notable. Els estudiants que s’havien preparat molt bé estaven molestos i els estudiants que van estudiar poc, estaven contents.

Però, quan van presentar el segon examen, els estudiants que van estudiar poc van estudiar encara menys, i els estudiants que havien estudiat dur decidir no treballar tan dur ja que no anaven a aconseguir obtenir un excel·lent, i, així, també van estudiar menys. La mitjana del segon examen va ser suficient! I ningú no va quedar content.

Per què el socialisme no funciona. Prova real en un institut

Però quan es va dur a terme el tercer examen, la classe va treure insuficient, i tots els alumnes van ser suspesos. Les notes mai no van millorar. Els estudiants van començar a barallar-se entre si, es culpaven els uns els altres per les males notes, fins a arribar a insults i ressentiments mutus, ja que ningú no estava disposat a estudiar perquè se’n beneficiés un altre que no ho feia.

Per a sorpresa de tota la classe, tots van perdre l’any!

I el professor va preguntar si ara entenien la raó del gran fracàs del socialisme.

És senzill, simplement és que l’ésser humà només està disposat a sacrificar-se treballant de valent quan la recompensa és atractiva i justifica l’esforç, però quan el govern li treu aquest incentiu, ningú vol fer el sacrifici necessari per aconseguir l’excel·lència.

Finalment, el fracàs serà general. Pensament d’A. Rogers (1931)

“Tot el que una persona rep sense haver treballat per obtenir-lo, una altra persona haurà d’haver-ho treballat, però sense rebre’n el que li correponia a canvi…”.

El govern no pot lliurar res a algú, si abans no l’hi ha tret a alguna altra persona.

Quan la meitat de les persones arriben a la conclusió que elles no han de treballar perquè l’altra meitat està obligada a fer-se càrrec d’elles, i quan aquesta altra meitat es convenç que no paga la pena treballar perquè algú els traurà el que han aconseguit amb el seu esforç, això …estimat amic …és la fi de qualsevol nació.

“No es pot multiplicar la riquesa dividint-la”.

Per què el socialisme no funciona. Prova real en un institut

Crisi (Recopilatori)

Socialistes europeus, managers de la indústria de l’armament

Socialistes europeus, managers de la indústria de l’armament: crucifiquen nins de guerres a cals pobres i salven una taràntula assassina  (Any 1998)

LA MEGAHIPOCRESIA DELS POLÍTICAMENT CORRECTES

L’exportació d’armes està creixent any rere any a l’Estat espanyol. Sovint els compradors són podrides Dictadures. Ara el PP i abans el PSOE es renten les mans, com a Pilat que són (si no com Judes). Aquests criminals crucifiquen cada dia gent innocent, a països pobres, amb armes espanyoles ultramodernes. Són muy patrióticos, el PP i el PSOE, i si els seus amiguitos turcs assassinen milers de nins kurds, ells ja tenen assessors d’imatge a fi que la massa borreguil i hipnotitzada -com a idiotes- pel consum, els voti sense gastar ni una sola neurona de més.

En el cas Pinochet se’ls veu el llautó ben a les clares. Pinochet,taràntula assassina,fou un excel·lent client de les armes britàniques en l’època aquella marukha psicopàtica de na Margareth Tatcher (tan educada en els petits detalls com sanguinària en les grans guerres). Direu, però si na Tatcher era del Partit Conservador, com el PP!. Sí, però Pinochet fou aliat de na Tatcher/Anglaterra durant la Guerra de les Malvines contra els Generalots argentins.

I un boníssim client.

Raons d’Estat feren que el Ministre de Justícia laborista, Mr. Straw, se n’inventàs de totes classes a fi de defugir l’extradició del repugnant genocida a l’Estat espanyol. Mr. Straw i el modern Tony Blair pertanyen a la social democràcia europea, servil criada de la Gran Banca i de tota mena de negocis tèrbols i bruts (com el de l’armament). Naturalment que tenen la barra d’afirmar que son socialistes, dels treballadors, partit obrer, etc… en fi, tota la volàtil terminologia progre i solidària manipulada en mans de cínics polítics professionals, el color de la ideologia dels quals coincideix sempre amb els bitllets que cobren.

Aquests socialistes (sien appañoles o anglesos o el que tinguin la barra d’ésser) sols coneixen la llei sense entranyes, cruament monetarista i diabòlica, de la Raó d’Estat. Genuflexes davant l‘ídol Mammon (les riqueses) sols són fervorosament espanyols o anglesos pel que té de suculent negoci.

Ells i els seus amics conservadors són una visita des del mateix infern a l’atordida ciutadania d’hipermercat.

Socialistes europeus, managers de la indústria de l’armament

Grans superfícies i geoestratègia

DAVANT LES FESTES DE LES GRANS SUPERFÍCIES

Ara que la societat de consum s’ha apoderat de les celebracions del naixement…dels hipermercats (“Nadal”), val la pena de recordar de què van les grans superfícies. Tots sabem, si fa no fa, els greus desastres socioeconòmics que provoquen a ca nostra les grans superfícies de capital francés. Com és sabut la pràctica totalitat de grans superficies comercials a ca nostra són de capital francés i s’enduen els guanys cap allà, tot ensorrant el petit comerç autòcton.

Potser no sabeu, i és històricament simptomàtic, que durant el període anterior a la revolta antiborbònica del nostre poble pla (pagesia, viles franques, menestrals, petita aristocràcia i baix clergat), o sia, des que Felip V arriba al tron de les Espanyes (1700) fins que el General valencià Basset desembarca a Dénia amb els aliats anglesos i holandesos, després de la conquesta de Gibraltar (1705), hi ha tant al regne valencià com al Principat diversos avalots antifrancesos a causa de l’acaparament que el primer Borbó ja dóna al comerç francés a ca nostra. Aquesta és una de les causes principals del per què les viles franques nostres, governades per la burgesia comercial autòctona, s’oposen als Borbons i prenen partit pels Austries.
SENEFA 005Grans superfícies i geoestratègia 01Grans superfícies i geoestratègia 03SENEFA 005

Doncs bé, aquest afavorir el comerç francés ha estat una constant al llarg de tota la Dinastia Borbona, que ha pactat hàbilment amb l’Oligarquia castellano-andalusa (al principi agrària i ara bancària-mediàtica) a fi d’enfonsar la burgesia comercial i industrial de tots els territoris de l’Estat espanyol. I això per múltiples raons:

  • – L’Oligarquia veia en les burgesies ascendents unes competidores del seu poder polític absolutista (ara representat pel P.P.).
  • – Actualitzava l’eix francocastellà (en ús des del s.XIII amb breus desconnexions -bàsicament durant els primers Austries), a causa del major poder polític de França i la satel.lització de la incompetent i despòtica Oligarquia castellana.
  • – Es beneficiava directament i econòmicament dels pactes amb França i amb la seua potent burgesia comercial, encara que fos venent “les matèries primeres” o la industrialització del propi país en una mena de sotmetiment al més potent imperialisme econòmic francés, alhora que deixava el propi poble en la misèria i la ignorància més absoluta, a fi de dominar-lo amb eines com la Inquisició, el caciquisme, l’analfabetisme, etc.

Com a dades d’interès, dir que a durant la primera meitat del s. XIX Andalusia fou la zona més industrialitzada de l’Estat (fins i tot indústria de ferro) i que posteriorment fou torpedinada i desballestada per l’Oligarquia des de Madrid. Amb la burgesia ascendent basca i catalana-valenciana intemptaren el mateix joc, però sense èxit. Això provocà que les tensions de classe es tenyiren de connotacions nacionals.

La Dinastia Borbona suposa l’aliança franco-castellana, de l’Oligarquia hispana amb l’imperialisme i el capital francés, per a menjar-se’ns tant nacionalment com econòmicament.

Grans superfícies i geoestratègia 02

Si voleu donar un bon cop de peu als ous dels qui ens estossinen, deixem-nos d’històries i defensem el petit comerç autòcton, i cridem al boicot contra les grans superfícies franceses: això ho entendrà tothom i estarem tocant un punt neuràlgic (com en una acupuntura social pancatalana) del pacte hispano-francès que ens divideix entre dos estats estrangers, ens espolia i ens imposar la Dinastia que ens està rematant.

Front a això, el contrapès de les petites nacions europees i fins i tot dels Estats grans germànico-protestants, i fins i tot dels Estats Units, poden ser, segons en quins casos, uns aliats potencials nostres contra el sadisme jacobí francocastellà (amb el vist-i-plau tradicional i multisecular del Vaticà, el tercer poder de l’Eix).

Cal saber geoestratègia no tant perquè hi puguem fer gran cosa internacionalment, sinó per a interpretar i adreçar millor els nostres interessos, futur i el que cal fer ara i ací. Saber almenys qui són els nostres amics i els nostres enemics (tant els actuals com els potencials). No anar totalment a les cegues fent l’indi, a la babalà, sobre la marxa (que és el que fa quasi tot el dit nacionalisme pancatalà).

Jaume Tallaferro

Narcotràfic i diners negres

Diners negres: gran negoci per els Estats i els Bancs

  • «Quan els diners parlen la veritat calla» (No en consta l’autor o Refrany).

¿Es España un narco-estado? ¿Un porno-reino?
Las drogas y la prostitución aportan 9.127 millones a la riqueza nacional
Por primera vez el cálculo del PIB contabiliza actividades ilegales, además de otras como I+D+i. Prostitución y drogas representan un 0,87% del PIB y son responsables del 40% del crecimiento.

Com compren els espanyols mass mèdia per a llurs fites anticatalanes? és una manera ben útil de blanquejar diners negres. Així uns guanys econòmics reverteixen en afers polítics a fi d’assegurar-se el poder per continuar amb els negocis, que és la raó de ser.

L’ARMAMENTISME: LA MODERNA VERSIÓ DE LA TRACTA D’ESCLAUS
El negoci que mou més doblers a nivell mundial és el de l’armament, negoci ambigu i practicat mig de tapat pels Estats, generador en part de diners negres i en part de diners “legals”. Aquest negoci sol ser desviat cap als ports menors a fi que passi més desapercebut i l’armament no hi consta com a tal,sinó com a una altra mena de productes. De vegades alguns sindicats descobreixen i destapen aquests afers tan lucratius per als Estats i per als seus clans protegits i màfies copropietàries del negoci. Hi tenim tota una moderna versió de la tracta d’esclaus, perquè també en aquest tèrbol afer uns grups de gentola sense escrúpols, ben tapats i promocionats pel superespanyol Govern que patim, negocien amb la vida de població civil indefensa (no espanyola,això sí),amb el silenci còmplice de l’església oficial i dels mitjans de comunicació (per exemple) i, de retruc, de la població espanyola en general.

- Sin título-1 copiar

DINERS NEGRES,MÀFIES I ESTATS CORRUPTES
El segon negoci mundial (per davant del del petroli !) és el d’ una sola droga : la cocaïna. Naturalment, es tracta de diners negres, d’una descomunal massa de bilions de dòlars il.legals.

No és pas l’únic negoci enorme generador de diners negres: hi ha les altres drogues il.legals, la tracta de blanques, prostitució, pornografia il.legal, etc… Tots aquests negocis solen trobar-se interrelacionats i controlats per les mateixes màfies.
Com blanquegen els diners o com els poden fer servir, aquestes màfies?. Sabut és que a molts països solen governar de fet les màfies a través de polítics col.laboradors, comprats o mafiosos ells mateixos: Rússia, Colòmbia, Mèxic, Tailàndia, Itàlia, Marroc… Per ací n’han penjat el títol a Gil y Gil, qui evidentment n’és, de mafiós, però segur que no pas el major. Simplement no tenia el carnet de mafiós reglamentari… per a desafiar al P.P. en disputar-li el vot. I, altrament, ja sabem dels casos de gent del P.P. a Galícia repetidament vinculats al narcotràfic.

- Sin título-2 copiar

Evidentment, sense ajuda estatal i bancària és impossible d’injectar aquestes milionades “negres” dins l’economia “legal”. Es palès que les distintes màfies (sobretot els càrtels) de la cocaïna i les màfies fortes com l’italiana o la inverteixen a la compra de polítics, jutges, advocats, policies, bancs (de fet, avui dia, moltes màfies han esdevingut bancs elles mateixes), complexe militar-industrial, etc… Sempre hi ha un munt de persones amb preu de venda, i les quantitats han de ser ben temptadores. Deu ser cosa ja ben rutinària.
Hom calcula que el ritme de creixement del poder econòmic i polític de les màfies s’amplia a un ritme frenètic.

ESCURÇONS DINS EL TARQUIM DE LES ALTES ESFERES MUNDIALS
A principis dels anys ’80 quedà al descobert un descomunal escàndol, censurat a la gran majoria dels sempre superdemocràtics mass media espanyols, conegut com l’escàndol del Banc Ambrosià (el banc del Vaticà, que féu fallida). El seu banquer, en Calvi, se suïcidà a Londres i sortí una torrentada d’informació del terbolíssim clavagueram mundial: les connexions de la Banca del Papa integrista Joan Pau II amb la Democràcia Cristiana italiana, la maçoneria (la famosa lògia “P-2”, encarregada de la propaganda oficialista, connectada a grups violents neofeixistes) i a la Camorra, amb fils internacionals de màfies, traficants d’armes, complexes militars-industrials, serveis d’espionatge que es disputaven mercats de venda amb tripijocs tipus Irangate (El Mossad israelià, la Sudàfrica de l’apartheid, les dictadures militars del Con Sudamericà…), en dura competència, movent-se com a escurçons dins el fang. Un encant de genteta, vaja!. I és la genteta que controla més volum de diners al món… Calculem com deu anar tot per allí dalt, doncs. I aneu calculant també de què van molts dels tèrbols esdeveniments espanyols, amb aquestes comparances i amb aquesta gentola amb poder político-econòmics, si voleu. El terrorisme d’ETA mateix, els ve que ni fet a posta per a junyir l’opinió pública cap a l’integrisme espanyolista més neofranquista i desviar l’atenció d’uns altres temes.
Per què serà?.

DINERS PER A UNS, DRAMES PER A UNS ALTRES
Hom calcula que cada any ingressen un 7-8% de diners “nous” (emblanquinats) en el volum monetari internacional. Quasi tot ve del narcotràfic, però també d’armament i d’algun altre “negoci menor” (tracta de blanques, pornografia…).
A fi que les economies vagin amunt llençant bromera i tenir entretinguda i pagada amb el consum l’estupiditzada ciutadania occidental, governs i bancs van legalitzant bilions de diners negres, “Appanya va bién”.

- Sin título-3 copiar

Els drames personals de les famílies dels drogaadictes (bàsicament a Occident) i dels petits correus del narcotràfic (carn de canó de les màfies, abandonats durant 10-30 anys en immundes cel·les de presons tercermundistes d’autèntic extermni físic i mental) són el “precio” que cal pagar “al progreso”, o sia, al culte pagà d’Occident al seu déu fals, Mammon (les riqueses).
(Ai, Moloch!)

NARCOESTAT ESPANYOL
A les presons espanyoles hi ha més droga i més barata que afora al carrer. Tan gran quantitat no pot entrar a través de familiars. Necessàriament ha d’entrar per conductes més “oficials”.
Tot plegat, fa l’efecte que Institucions Penitenciàries “deixa fer” (o promou) el consum de drogues per als interns a fi de tenir-los més tranquils, amb el consentiment tàcit de les altes instàncies,de les forces vives i potser de la població en general. Naturalment, els que hi entren la droga (de la que agafen als narcos sense carnet de mafiós reglamentari?) és deuen fer d’or. Si ho penseu i demaneu arribareu a la conclusió de qui són.

- Sin título-4 copiar

Jo vaig fer la mili a una narcocolònia espanyola, Septa (Ceuta). Allí era “vox populi” (confirmat per testimonis de legionaris i per ocasionals detencions a la Península) que els tancs de la Legió, que no passen per duana, introduïen (introdueixen?) massivament droga quan anaven de maniobres a la Península per a desfilades militars,com ara a la Setmana Santa. Fumar haixix o kifi hi era fàcil;a la mateixa caserna de la Legió et podies embolicar un canut arreplegant-ne del terra sense necessitat ni de moure’t de la cadira: i és que n’hi conreaven i tot.

- Sin título-5 copiar

I tot així:”Appanya”, una novel.la negra d’Alí Babà i els 40 lladres que, al dir del PP-Mari Aznar en furor electoral fos “en Appanya el crimen siempre paga i la Khustissia resplandesse”. Això diuen -breu- les teles, si més no. I és que “ellos” són tan honrats com la ciutadanis hipnotitzada vulgui creure d’aquests professionals del cinisme i la manipulació.
NO VOLEN “PRIVATITZAR” (“LEGALITZAR”) CERT NARCOTRÀFIC. Entre els sectors progres -en especial- hom reivindica la legalització de l’herba o la maria, sens dubte producte directament tan natural com l’albergina. La cosa no està pas mal, a Holanda fa la tira d’anys que són legals (i d’altres substàncies tambe) i no sembla que els vagi pitjor que a nosaltres. Allí, però, no tenen problema a privatitzar aquest negoci, econòmicament més important que la Telefònica, però ací sembla que volen seguir mantenint-lo públic (a bon entenedor…).
Tanmateix es palès que el sistema (productivista) basat en l’acceleració i el consumisme, veu aquesta droga blana molt perillosa: perque és essencialment pererososa, psíquica, hiperrealista i antiproductivista. És una hipocresia escandalosa que, a l’estat espanyol, porta d’entrada massiva de droga de tota mena (sobretot de la dura, o sia, de la més cara, de la que més diners hi deixa) a Europa i on l’economia trau bromera a força del blanqueig massiu de diners negres, la substància psicotròpica més natural, tan perillosa com una cervesa, es trobi ara en vies d’estar tan penalitzada (gràcies a la “justícia” del PP) com la més perillosa de les drogues. Ara bé, cal entendre’n les raons: “ellos” fan més negoci amb les dures i, doncs, cal servar-les de la competència “deslleial” de les drogues blanes. Si la població es mor de SIDA o de sobredosi,això ja no és problema dels blanquejadors ni de llurs capos polítics preotectors.

CALS PROGRES
Ara bé, per al jovent inquiet, malgrat els seus defensors, tampoc no és una substància gaire interessant si l’agafen com a rutina i costum (com sol passar en certs ambients): és essencialment desmobilitzadora i intimista. És una inòpia africana. Potser per això certa “esquerra” catalana encara viu en la Guerra Freda?. Probablement sí, cal dir.
No és que la marihuana/kif sia res d’especialment perillós per a la salut, no gaire més que el tabac, si més no. Però si és una substància que, si la fumes sovint, pot asompar, que va cap adins de la persona, introspectiva, de vegades analítica i imaginativa. Potser no s’adiu gaire al caràcter actiu i treballador atribuït tradicionalment als catalans. Segons com,és massa sedant. Un altre factor a tenir en comptes: l’haixix consumit a ca nostra prové molt majoritàriament del Marroc i ha estat tradicionalment un dels grans negocis del corrupte i medieval règim d’Hassan II, l’anterior rei marroquí, el gran tirà amic dels Borbons. El Marroc és un autèntic narcoestat en mans de lladres i grans narcotraficants, protegit per un Occident que hi vol estabilitat i submissió. Consumir haixix marroquí (els anarquistes,els esquerrans, moderns, progres…) és pagar per a un règim tradicionalment caracteritzat per practicar les més bàrbares tortures a presoners polítics no violents, en petites gàbies d’aïllament, on moren de fred, humitat o calor, entre els propis excrements i el silenci absolut. O els patriotes saharians cosits dins les panxes en putrefacció de vaques fins a morir devorats en vida pels cucs.

LA FÚRIA DEL CONSUMISME
El gran capital (Banc Mundial i cia) veu amb bons ulls que l’haixix i la maria sien il.legals: talment hi cauen els joves inquiets, entremaliats i contestataris i hi queden neutralitzats. Si fos legalitzat, Occident podia esdevenir-se la inòpia, un paradís tranquil de ciutadans apardalats sense la fúria consumista pertinent, i , això, per a les grans superfícies de capital francès aliades sempre a la gran Banca de l’Oligarquia hispana, no ha de succeir mai. O bé com a Holanda, un país molt modern i liberal, amb una música molt lliure i creativa pertot els seus coffeshops, on venen lliurement tota mena de drogues blanes (mentre una tranquil·la policia neerlandesa, sense camells a localitzar, es passeja amicalment pel carrer entre les delicioses brafades de marihuana forta d’arreu els més exòtics països). Pero això és una altra cultura, provinent del calvinisme, que a ca nostra la gent desconeix totalment i sovint ni tan sols imagina, gràcies a 400 anys d’Inquisició, 40 de franquisme i la ressaca actual d’encefalograma pla.

SENEFA 001

España: consumo de drogas, prostitución, narcotráfico, blanqueo de dinero negro, amnistía fiscal.

¿Es España un narco-estado? ¿Un porno-reino?

Las drogas y la prostitución aportan 9.127 millones a la riqueza nacional.
Por primera vez el cálculo del PIB contabiliza actividades ilegales, además de otras como I+D+i. Prostitución y drogas representan un 0,87% del PIB y son responsables del 40% del crecimiento.

España es el país con mayor consumo de cocaína del mundo.
El 2,6% de la población consume esta sustancia, según la memoria de la Fiscalía Antidroga.

Partidos en Galicia y narcotráfico

PP, narcotráfico

Ascienden al primer policía imputado en la trama de la mafia china Gao Ping
Miguel Ángel Gómez Gordo es hermano del policía de cabecera de la secretaria general del PP, María Dolores
de Cospedal, quien fue premiado con un plus de 200 euros vitalicios.

Muertes sospechosas en casos Gürtel y Pokemon  Talegón asegura que ‘en España hay muertes sospechosas durante las campañas’

La Venezuela bolivariana contra Felipe González – 01
La Venezuela bolivariana contra Felipe González – 02
http://laiguana.tv/articulos/7818-guerra-mediatica-nuevo-programa-infraganti-perez-pirela-lopez-ledezma-felipe-gonzalez-narcotrafico

Tráfico de drogas en el ejército español: ¿Hecho aislado o problema sistémico?

Abogado “de género”, Felix Pancorbo, dedicado a las denuncias falsas, condenado por blanqueo

Marcial Dorado, un abogado típico de la ideología de género, sentenciado a 3 años y multa de 21’5 mililones por blanqueo del narcotráfico.
La sentencia es historica por el valor de la fortuna intervienida

Esquema de Amnistia Fiscal (molt bo)

Petit comerç

CAMPANYA PEL PETIT COMERÇ, SOBRETOT AUTÒCTON

LES GRANS SUPERFICIES I EL COMERÇ FORASTER L’ESTAN DEVORANT I FENT DESAPARÈIXER

La campanya suggerida és imprimir un full semblant a aquest i penjar-los als petits comerços.

EL PETIT COMERÇ DÓNA VIDA I SEGURETAT A LA BARRIADA

Motius per a comprar als comerços del barri:

– 1) Són veïns nostres.
– 2) Solen ser empreses familiars que creen més llocs de feina i més estables, no pas com les grans superfícies, que sols creen llocs de feina inestables amb sous baixos i empobreixen la població en general.
– 3) Són aprop.
– 4) Hi trobem un tracte humà i personalitzat, i un servei postvenda que mai no podrà oferir la massificació i la despersonalització de les grans superfícies.
– 5) Els beneficis del petit comerç es reinverteixen al mateix poble o comarca, mentre que els de les grans superfícies quasi sempre se’n van a París i ens descapitalitzen greument.
– 6) Perquè a l’hora de fomentar les activitats del barri i ciutadanes (festes, revistes, clubs esportius, etc.) el petit comerç és el primer, un teixit social sanejat i pròxim.
– 7) Perquè el PP i els partits madrilenyassos els volen ofegar, ja que aquests partidots cobren i tenen tripijocs amb les gans superfícies, així que els maten a base d’imposts i taxes abusius.
– 8) Perquè els polítics del poder prefereixen legalment d’afavorir els interessos de les grans cadenes multinacionals, les quals, sota mà, els paguen mordidas més que substancials, corrupció que és la base de l’actual règim biparticidista-caciquil.
– 9) Un carrer ple de comerços és una garantia contra la degradació i un fre a la inseguretat ciutadana.
– 10) Els nostres barris serien ben lleigs sense els comerços i llurs aparadors. Mantenen el caliu del barri i tothom vol un barri més humà on viure.

Depèn de nosaltres: sense el suport dels veïns a muntó petits comerços, autèntica saba econòmica del nostre poble i de la nostra terra, hauran de plegar i patirem crisi tots ensems.

DONEM SUPORT PRÀCTIC AL PETIT I MITJÀ COMERÇ

(ÉS UN SUGGERIMENT DE…)

SENEFA 003

— ENLLAÇ RELACIONAT —
Pagar amb un bitllet partit per la meitat és possible en el poble canadenc de Gaspé. Ho fan per potenciar el comerç local