Arxiu de la categoria: Estratègia i tàctica

Desobediència civil

Desobediència civil

DESOBEIR

  • “Qualsevol intent de fer callar els que no són dòcils, sempre quedarà erm: no hi ha vet ni ostracismes que hagin aconseguit mai interposar-se en l’acte íntim d’un escriptor davant les seves planes” (Anònim).
  • “Els sistemes dictatorials empren amenaces i terror per tal d’induir a aquesta conformitat; els països democràtics, la suggestió i la propaganda. És palès que hi ha una gran diferència entre els dos sistemes. En les democràcies, la disconformitat és possible i, de fet, no està totalment absent; en els sistemes totalitaris, sols uns quants herois i màrtirs refusen l’obediència. Malgrat d’aquesta diferència, les societats democràtiques mostren un grau extraordinari de conformitat…El poder de la por d’ésser diferent, d’estar encara que sols sia unes passes allunyat del ramal és evident si penses fins on arriba la necessitat de no sentir-se separat…La major part de la gent no arriben ni a tenir consciència de llur necessitat de conformisme” (“L’art d’estimar”, 1956, Erich Fromm, 1900-1980, psicoanalista alemany nacionalitzat estatunidenc).
  • “L´acte de desobediència, com a acte de llibertat, és el principi de la raó” (Erich Fromm, psicoanalista EUA, d´origen alemany).

FRONT A LA TIRANIA

  • “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és per al poble i per a cada porció del poble, el més sagrat dels seus drets i el més indispensable dels seus deures” (“Declaració dels drets de l’home i del ciutadà”, 1793).
  • “Si un país no es deixa caure en la servitud, el tirà s´ensorraria per si mateix, sense que s´hagi de lluitar amb ell. La qüestió no es treure-li res, sinó tan sols no donar-li res” (Esteve de La Boetiá / Étienne de La Boétie, 1530- 1563, escriptor humanista, poeta occità i polític).
  • “Ara ell [Creont] es pensa que és la ciutat. I tu et creus un home savi perquè davant seu mesures més que no caldria la teva llengua… Em mata el seu decret, i em mates tu callant” (“Antígona”, 2002, de Jordi Coca, on, poc abans de morir, s’adreça així a Tirèsias, model d’intel·lectual covard i panxacontent). “T’acuso de fer d’aquesta ciutat una ciutat morta, sense veu ni voluntat” (Antígona a Creont, en “Antígona”, de Jordi Coca i Villalonga, *1947, doctor en Arts Escèniques, escriptor i dramaturg català)
  • “Tot intel·lectual citat per un comitè hauria de negar-se a declarar, és a dir, estar disposat a deixar-se empresonar i arruïnar econòmicament, en resum, sacrificar els seus interessos personals als interessos culturals d’un país. Aquesta actitud de negativa no hauria de basar-se en el conegut truc de l’autoacusació, sinó que per a un ciutadà íntegre és indigne posar-se en mans d’una espècie d’Inquisició que a més atempta contra l’esperit de la Constitució. Si es trobassin suficients persones disposades a emprendre aquest camí tan dur, l’èxit les acompanyaria. Si tal no és el cas, llavors els intel·lectuals d’aquest país no es mereixen res millor que l’esclavitud que els estava destinada” (“La meva visió del Món”, 1953, d’Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX, sobre el maccarthisme).
  • “Henry Thoreau va ser un altre autor, del segle XIX, que el va corprendre fortament. D’ell, que era partidari d’abolir l’esclavitud, va llegir amb detall la seva teoria sobre la desobediència civil com a forma de resposta a la injustícia inacceptable” (“Martin Luther King” d’Antonio Gombi, biògraf italià).
  • “Hom no sols té una responsabilitat legal sinó també una de moral d’obeir les lleis justes. Al contrari, hom té una responsabilitat moral de desobeir les lleis injustes” (Dr. Martin Luther King, Jr.,1929-1968, pastor baptista afroamericà, cap del moviment noviolent pels drets civils)
  • “Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir” (Lluís-Maria Xirinacs i Damians, 1932-2007, el “Gandhi català”, capellà, activista i polític independentista)

AMB DÉU CONTRA LES LLEIS INJUSTES

  • “…com Trench assenyala, la supremacia romana sobre tothom és atribuïda a “la política i la paciència” romana. I amb això vol dir, “la persistència romana de no signar mai la pau sota una derrota (propia)”. El cristià ha de tenir aquesta makrothumia que pot suportar trigances i sofriments i no rendir-se mai” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).
  • “(Els màrtirs) “aquests herois que van vèncer sense armes i sense legions sobre els tirans, dominaren els lleons, van despullar el foc del seu poder, i l’espasa de la seva punta” (St. Ambròs, 340-397, bisbe de Milà).
  • “La rebel·lió contra els tirans és l’obediència a Déu” (John Bradshaw, 1602-59, advocat anglès, regicida. Inscripció al lloc final de soterrament de Bradshaw aprop la Badia de Marta).

              John Bradshaw (judge)                                      Lope de Vega

  • “Tot allò que mana el Rei, però va contra el que Déu mana, no té valor de Llei, ni és Rei qui així es desmana” (Félix Lope de Vega, 1562-1635, el major escriptor dramàtic castellà de la seva generació, vinculat a València).
  • “La desobediència civil s’esdevé un deure sagrat quan l’Estat s’ha tornat sense llei i corrupte” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, dirigent independentista i místic indi).

LES MANERES

  • “Hom pot morir, tots els dies, per una idea; però no pas matar mai per eixa idea” (No en consta l’autor).
  • “Tota forma de vida social és una forma de guerra civil contiguda” (Manuel Delgado).
  • “Sobretot sies bo: la bondat, més que no cap altra cosa, és allò que millor desarma els homes” (Jean Baptiste Henri Lacordaire, 1802-1861, orador francès).
  • “Hi ha casos en què la força és l’única expressió possible de la noviolència” “Jesús fou potser el resistent més actiu de la història. Era no-violent per excel·lència” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “Fortiter in re, suaviter in modo” (A “Industriae ad curandos animae morbos, 2, 4” de Claudio Acquaviva, 1543–1615, el 5è General dels Jesuïtes). Vol dir: gentil i suau de maneres, però ferm i enèrgic en l’acció i l’essència, equival a: “Mans de ferro en guants de seda” (Adagi) i és paregut a: “La flor en la boca i l’espasa en la mà” (Adagi català, esmentat per Salvat-Papasseit).
  • “Per arribar a la independència cal saltar-se la legalitat; i si un ciutadà se la salta és un delicte; si ho fan 150 persones, és un problema d’ordre públic; però si ho fan un milió, no es pot aturar” (Teoria exposada per la catedràtica de Dret Constitucional, Montserrat Nebrera, CiU exdiputada PP).
  • “…En el mateix sentit s’ha referit el membre del Secretariat Nacional de la CUP, Lluís Sales, que ha recordat que la convocatòria de la consulta “és un procés promogut pel poble i que els grans partits l’han seguit”. “Aquest país haurà d’estar més a prop de Gandhi que d’Àlex Salmond”, ha dit Sales, que s’ha mostrat convençut que la consulta “s’haurà de convocar de forma desobedient” (article de Vilaweb: “La CUP creu que cal un moviment de resistència civil per assegurar la consulta“).
  • “Si Rosa Parks hagués fet un sondeig abans d’asseure’s en l’autobús de Montgomery, encara estaria dempeus” (Mary Frances Berry, *1938, professora universitària d’Història, en referir-se a la vella negra que començà espontàniament la desobediència civil contra la segregació racial als Estats Units).

EL MÈTODE

  • “Fins llavors, el moviment obrer havia estat espontani, però, arribats en aquesta situació, era natural dels treballadors cercassin un home amb “educació” perquè els aconsellàs què havien de fer després. Un dels pocs obrers que tenia certa formació socialista, Konstantin Kandelari, havia donat hospitalitat a aquell home, Soso Dzhugashvili. Aquest, com corresponia a un bon coneixedor del món, va tenir una idea brillant: que els treballadors es manifestassin davant la presó demanant la llibertat dels seus camarades i, en cas de rebre una negativa, que exigissin de ser tots ells empresonats” “Amb això es va posar a prova la capacitat de la presó, i per a uns estrategs revolucionaris amb experiència, resultava obvi que la mateixa petició formulada per una multitud molt més nombrosa obligaria les autoritats a batre’s en retirada” (Adam B. Ulam, 1922-2000, director del “Russian Research Center”, de la Universitat de Harvard).
  • “No són pas aquells qui poden imposar la majoria els qui generalment venceran sinó aquells qui suporten i aguanten” (Terence MacSwiney, batle màrtir de Cork, morí el 25·X·1920 en vaga de fam a la presó de Brixton, Londres).

                  Terence MacSwiney                                Martin Luther King Jr.

  • “El mètode noviolent és eficaç car desarma els adversaris. Posa al descobert llur defensa espiritual. Afebleix llur moral alhora que intranquil·litza llurs consciències” “La foscor no pot fer fora la foscor, sols la claror pot fer-ho. La malícia no pot fer fora la malícia, sols l’amor pot fer-ho. La malícia multiplica la malícia, la violència multiplica la violència, i la duresa multiplica la duresa en una espiral descendent de destrucció…La reacció en cadena del mal –l’odi fent nèixer odi, guerres causant unes noves guerres- ha de ser trencada, o acabarem enfonsats en l’abís de l’anihilació” “(Els noviolents) prenem mesures directes contra la injustícia, malgrat les negatives del Govern i unes altres institucions oficials, qiue devien ser les primeres a ocupar-se’n. No obeïm cap llei ni ens sotmetem a cap mesura que lesioni la justícia Actuem pacíficament, sincera i pública perquè desitgem convèncer. Triem la noviolència perquè aspirem a una societat en pau…” (Dr. Martin Luther King Jr., 1929-1968, cap negre pacifista i pastor evangèlic estatunidenc).

LES CRIDES:

-FRONT A LES LLEIS INJUSTES

  • “Tu també has callat ben aviat. […] Què et passa, també tens por? […] Els qui ens podríeu ajudar, us feu de seguida petits i covards. Només ens dius que no hi ha canvi possible perquè les coses són tal com han de ser… Quanta mentida hi ha en el que dius i en el que calles…!” (“Antígona”, de Jordi Coca, on, poc abans de morir, s’adreça així a Tirèsias, model d’intel·lectual covard i panxacontent). “L’home també mor quan deixa de ser home i ho fa dependre tot de la por. […] T’he desobeït, he plantat cara al teu edicte […] i t’ho dic aquí, davant d’aquest jove ara silenciós que viurà més que tu i que jo, per tal que la memòria del que ara parlem duri més que nosaltres” (Antígona a Creont, en “Antígona”, de Jordi Coca, *1947, dramaturg català).
  • “Si una llei és injusta no sols existeix el dret a desobeir-la, sinó que és un deure per a l’home de desobeir-la” (Thomas Jefferson, independentista estatunidenc).
  • “La bona gent desobeeix les males lleis” (Lema resistent).
  • “El camí correcte a seguir pels homes és abstenir-se de tota participació en els actes del Govern, negar-se a servir en l’exèrcit, negar-se a acceptar càrrecs dependents de l’Administració i fer el bé dia a dia i tothora” (Lev N. Tolstoi, 1828-1910, autor rus noviolent, cristià i socialitzant).
  • “La vostra nota editorial del 13 de juny polemitza amb el punt de vista d’Einstein respecte al fet que els professors han de negar-se a respondre les preguntes dels enviats del senador Mc Carthy. D’aquesta editorial sorgeix que sou partidaris d’una obediència a la llei, fins i tot a la injusta. Em sembla poc creïble que no us hàgiu aturat a considerar les conseqüències d’aquesta postura ¿Condemneu els màrtirs cristians que es van negar a honrar els déus oficials? ¿Condemneu John Brown, precursor de la lluita per l’abolició de l’esclavitud? Sí, haig de suposar-ho: condemneu també George Washington, i opineu que s’ha de retornar el vostre país als dominis de Sa Graciosa Majestat la Reina Isabel II. Com a fidel súbdit britànic aplaudesc la vostra opinió, però em tem que no trobarà un suport gaire entusiasta a la vostra pàtria” (Bertrand Russell, filòsof anglès, dóna suport a Einstein front a la campanya mediàtica maccarthista, 15 juny 1953 “New York Times”).
  • “La Nació és una comunitat. I és en aquesta comunitat on la família comença la seva tasca mitjançant la llengua, que permet a l’home en formació d’esdevenir membre de la comunitat (…) Sóc fill d’una nació els veïns de la qual l’han damnada a mort repetidament, però que ha sobreviscut i ha restat fidel a si mateixa (…) Jo us dic: per tots els mitjans de què disposeu, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. No permeteu mai que (…) sia la rapinya de cap interès polític o econòmic. No permeteu que s’esdevingui víctima de totalitarismes, imperialismes o hegemonies, per a les quals l’home sols compta com a objecte de dominació i no com a subjecte de la seva pròpia existència humana” (Joan Pau II, [Karol Józef Wojtyła], 1920-2005, únic papa polonès, nacionalista polonès i integrista catòlic).
  • “En el mateix sentit s’ha referit el membre del Secretariat Nacional de la CUP, Lluís Sales, que ha recordat que la convocatòria de la consulta “és un procés promogut pel poble i que els grans partits l’han seguit”. Aquest país haurà d’estar més a prop de Gandhi que d’Àlex Salmond” ha dit Sales, que s’ha mostrat convençut que la consulta “s’haurà de convocar de forma desobedient”. (La CUP creu que cal un moviment de resistència civil per assegurar la consulta)

-FRONT A LA VIOLENCIA DE LA GUERRA I EL SERVEI MILITAR

  • “Esper sincerament que arribi el moment que la negativa a realitzar el servei militar sia de nou un mètode eficaç de seguir la causa del progrés humà” (Albert Einstein, el major científic del s. XX, 20 juliol 1933).
  • “No portaré cap fusell… Duré els vostres llibres, duré una torxa, duré una melodia, i seguiré duent això o allò cap ací i cap allà i sant tornem-hi, Cary Grant, cobra i porta’l, torna’m a la vella Virgínia, encara em faré l’hara-kiri si m’ensenyeu com es fa, però no duré cap fusell!” (Hawkeye, M*A*S*H, film i còmics, “Oficial del Dia”).

-EN NOM DE DÉU

  • “Jutgeu per vosaltres mateixos si és recte a la vista de Déu d’obeir-vos a vosaltres abans que obeir Déu” (Apòstols Pere i Joan en parlar amb els mestres de la llei a Fets dels Apòstols 5:23-30, atribuït a l’apòstol Lluc, datat cap al 60 d. C.).
  • “És que les coses han estat canviades; un foc celest ha caigut sobre nosaltres, una llei ha estat escrita damunt els nostres cors, un Esperit totpoderós ens esperona: encisats pels seus infinits
    atractius, ens hem imposat a nosaltres mateixos la benaurada necessitat d’estimar Jesucrist més que la nostra vida; per això ja no podem obeir el món. Podem sofrir, podem morir, però no podem trair l’Evangeli i dissimular allò que sabem: Non possumus ea quae vidimus et audivimus non loqui (Ac 4,20).
  • Heus aquí, senyors, com eren els nostres pares; aquest és l’esperit del cristianisme, esperit de fermesa i resistència, que es col·loca per damunt dels presents del món, per damunt de l’odi més viu, per damunt de les amenaces més terribles” (Sermó per a la festa de la Pentecosta de 1658, de Jacques Benigne Bossuet, 1627-1704, clergue, predicador catòlic i intel·lectual borgonyó).
  • “Quan les autoritats actuen malament, no tenim perquè obeir-les. Els pares de l’Església deien el mateix. “Ell els feia aquesta advertència:« Obriu els ulls i guardeu-vos del llevat dels fariseus i el llevat d’Herodes» (Mc. 08:15). Va obeir la Sagrada Família a Herodes? Obeiren els apòstols a les autoritats que els prohibien predicar? Es va quedar l’apòstol dins de la presó on l’havien ficat les autoritats? Van callar els profetes per obeir les autoritats corruptes? La falsa teologia herodiana, al servei dels poders mundans, ordena obeir cegament, és a dir, adorar el Cèsar, ja que és adorar el Cèsar i a la mentida és creure que quan una cosa és aprovada per algun govern perd la condició d’immoral” (Autocitació).

                                                                Oscar Romero

  • “Jo voldria fer una especial crida als homes de l’Exèrcit i en concret a les bases de la Guàrdia Nacional, de la policia, de les casernes: germans, són del nostre mateix poble, estan matant els propis germans pagesos i, front a una ordre de matar que doni un home ha de prevàler la llei de Déu que diu: “No mataràs”. Cap soldat no es troba pas obligat a seguir una ordre contra la llei de Déu. Una llei immoral no deu ser complida per ningú. Ja és hora de recuperar la consciència i de creure-la abans que no l’ordre del pecat. L’Església, defensora dels drets de Déu, de la dignitat humana, no pot restar callada davant tanta abominació…us suplic, us prec, us ordèn en nom de Déu: “Cessi la repressió!” (Monsenyor Óscar Arnulfo Romero y Galdámez, 1917–1980, arquebisbe màrtir de San Salvador, la vespra del seu assassinat per l’Exèrcit feixista).

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 03 – Solucions amb Déu)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Solucions amb Déu

“El camí més curt i efectiu per a solucionar tants problemes, amb molt, és, naturalment, cercar Déu. Jo quan era agnòstic no el cerquí pas directament, era un tema que sols me’l plantejava molt ocasionalment i a nivell teòric, quan Déu va molt més enllà d’un plànol racionalista. Simplement a través de l’avaluació de la brutal i ignominiosa misèria i opressió que vaig veure en Àfrica que vaig clamar inconscientment a un Déu per a mi desconegut, supòs que Ell m’hi confrontà d’una manera directa i evident. I Ell em contestà com per un automatisme màgic”

  • “Déu, concedeix-me la serenitat per acceptar els problemes que no puc resoldre; la persistència per resoldre els problemes que sí que puc; i la saviesa per reconèixer la diferència” (Epígraf del capítol 8, “Problemes complets” del Llibre “Algoritmes combinatoris” de Henry T.C. Hu, autor i professor de la Universitat de Texas).
  • “Qui confia en Déu deixa de tèmer els homes…si nosaltres tenim cura de l’avui, Déu en tindrà del demà” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “El Déu en qui jo crec no ens envia el problema, sinó la força per a suportar-lo” (Harold Samuel Kushner, Rabí i autor juevo-nordamericà).
  • “Ja havia complert dos anys de servei, gairebé tot el temps entre els blancs que li donaven un bon tracte, a sovint tot sol, llegint i estudiant l’Antic i el Nou Testament, quan arribà a la conclusió que l’amor simple dels cristians era el remei escaient per al Problema Negre” (“Un cec amb una pistola / Hot day, hot night”, 1969, novel·la negra d’en Chester Himes).

              CHESTER HIMES                                             PAUL E. LITTLE


  • “El problema d’home mai no ha estat el de no saber què hauria de fer. El seu problema, més aviat, ha estat que li falta el poder de fer el que sap ell ha de fer” (Paul E. Little, †1975, autor i professor de la “Trinity Evangelical Divinity School” de Deerfield, Illinois.).
  • “Cada vespre deslliur els meus problemes a Déu – Ell estarà adalt tota la nit, de totes les maneres” (Donald J. Morgan).
  • “El problema rau en el fet que canviar el banquet de Déu per qualsevol altre plat, és com si, convidats a menjar llagosta en un restaurant de luxe, preferíssim omplir-nos l’estómac amb xiclets de botiga de barri (que això és un humà o un àngel comparat amb Déu) . El dimoni és algú que a causa de la supèrbia ha resolt no tornar a tastar menjar de debò mai, i la resta de la seva vida pretén calmar el seu estómac amb miserable goma de mastegar. Salta a la vista quant famolenc que deu caminar, quant deu haver aprimat i l’absència de valor nutricional de la seva dieta” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, de Ricardo Burgos López sobre Cartes del diable al seu nebot, de C. S. Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 02 – Treball, Perseverància)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Treball, Perseverància


“Qui treballa no té temps d’odiar, qui odia no té massa temps de solucionar problemes i, a més, sovint confon odi amb acció” (Autocitació)

  • “La veu interior em diu que seguesca combatent contra el món sencer, encara que em trobi sol. Em diu de no tèmer aquest món sinó que avanci duent en mi sols la temor a Déu” (Mahatma Gandhi).
  • “He dedicat 55 anys a resoldre: tot havent planificat, des del temps més tendre que gairebé puc recordar, una millor vida. No hi he fet res. La necessitat de fer, per tant, pressiona en tant que el temps per a actuar ja escasseja. Déu meu, atorga’m una bona solució i també de mantenir les meves resolucions, per Jesucrist. Amén” (Samuel Johnson, 1709-1784, poeta, lexicògraf i crític anglès).
  • “Llavors, si tan complicat és ser justs, intentem primer ser bons” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès cristià).
  • “Així com l’arca de Noè s’aixecava a mesura que creixien les aigües del diluvi, l’ànima plena de paciència s’enlaira a mesura que creixen les tribolacions” (Jean Charlier de Gerson, 1363-1429, teòleg francès).

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 01 – Problemes, errades, vicis)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Problemes, errades, vicis

“La ignorància en si és natural, no és problema real fins que no hi hagi interès a mantenir-la contra la veritat. L’amor a la ignorància és supèrbia fent fermentar la ignorància per transformar-la en obscurantisme i fanatisme. És l’essència de la maldat. Tanmateix no tota humilitat és bona: la humilitat acompanyada de ignorància viciosa, per dessídia, per ex., inutilitza la humilitat i la fa simple burla i paròdia hipòcrita” “En ser malfeiners, no actuen, sols parlen, i per tant no aprenen res. Com no aprenen res, no fan res que rutlli, com no fan res, són derrotats, com són derrotats i rebutgen l’autocrítica –perquè no volen treballar i el que volen és queixar-se’n i odiar- i no saben fer res, odien i de vegades miren de destruir i cauen en l’espiral violenta. Aquesta és la lògica infernal del subdesenvolupament nacional al qual tants nacionalismes de nacions oprimides hi ha, tristament, abonats. És un problema encara més endogen nostre que exogen”

  • “Senyor bo, i què és l’home! perquè sembla simple, però mira de desenrotllar els seus llibres i els seus enganys, amb les seves fondàries i frivolitats, la seva bondat i la seva maldat, tot plegat, és un problema que ha de confondre el diable” (Robert Burns, 1759-1796, poeta nacional escocès).
  • «En posar unes altres valors i en invertir-ne la importància, l’home s’erigeix en pseudo-creador, però amb una obra que només pot degenerar en caos.En el mateix sentit, Isaïes diu: «Són savis segons ells mateixos, segons el propi càlcul, estan dotats de discerniment» (Is. 5,21). En el món hebreu, la saviesa de l’home es manifesta en la manera de conduir sa vida i, sobretot, en la manera d’enfocar els problemes de la vida comunitària» (“Tu m’as fait prophète”, de Carl-A. Keller, 1920-2008, professor honorari de la Universitat de Lausana, Suïssa).
  • “Noè, el just, es prepara pacientment per a la gran catàstrofe que s’aveïna, mentre que els pecadors, segons expressió dels Evangelis “en els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix en què Noè va entrar dins l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots” (Mt. 24: 38-39; cf. Lc. 17:26). La religiositat de Noè no s’identifica amb un capteniment místic evasiu que espera una solució màgica de darrera hora, sinó, ben al contrari, amb una previsió detallada que faci possible de superar la inevitable tragèdia” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, 1966, de José M. González Ruiz, teòleg andalús).
  • “Estic senzillament convençut d’un principi, i és aquest: per a la dona que per la seva educació no ha après el bé, Déu obre gairebé sempre dos senders que la fan tornar-hi; aquests senders són dolor i amor. Són difícils, les qui s’hi decideixen acaben amb els peus ensangonats i les mans estripades, però ensems deixen penjant de les argelagues del camí els endreços del vici, i arriben al lloc amb aquesta nuesa que no causa vergonya davant el Senyor” (“La Dame aux Camélias”, 1848, d’Alexandre Dumas fill, 1824-1895, novel·lista i dramaturg francès).

L’Orgull

  • “L’orgull engendra el tirà, el qual amuntega inútilment imprudències i excessos, que el duen a enfilar-se amunt del més alt pinacle i precipitar-se en un abisme de mals, del que no hi ha possibilitat d’eixir” (Sòcrates d’Atenes, 470 ó 469-399 a. de C., filòsof grec, creador de l’ètica).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (3 El Camí 01 - Problemes, errades, vicis)

SÒCRATES preparant-se per a morir

  • “-Sí, tu tenies la raó que te n’anaves al llit amb el cor ple d’orgull i l’estomac buit –diguí- Les persones orgulloses sempre es provoquen disgustos a si mateixes. Però si estàs avergonyit de la teva susceptibilitat, has de demanar-li perdó, quan torni” (“Wuthering Heights/Cims rúfols”, 1847, d’Emilie Brontë, 1818-1848, novel·lista britànica).
  • “Però l’enemic actua sols per la voluntat i la tolerància de Déu, en la mesura en què ens és necessari. És evident que encara cal que la teva humilitat sia posada a prova, perquè és aviat per a arribar amb un zel impacient a l’entrada del cor, no fos que caiguessis en la cobdícia espiritual” (1ª part, 1 de “Relats sincers d’un pelegrí al seu pare espiritual”, ca. 1853-1861, llibre anònim rus publicat a Kazan el 1884, molt popular en la tradició contemplativa ortodoxa).
  • “La major part dels problemes del món tenen la causa en gent que vol ser important” (Thomas Stearns Eliot, 1888-1965, escriptor i professor universitari britànic, nat als EE.UU, Premi Nobel de Literatura).
  • “Cinc grans enemics de la pau ens habiten: l’avarícia, l’ambició, l’enveja, la ira i l’orgull. Si aquests enemics fossin desterrats, indefectiblement gaudiríem d’una pau perpètua” (Buda o Buddha, 563-483 a. C., filòsof indi fundador del budisme, una mena d’estoicisme religiós).
  • “Quan s’humilia de bell nou, Déu, piadós, s’abaixa vers ell. Tu, doncs, sovint humilia’t tu mateix, perquè sies exalçat sempre per ell. Perquè ell coneix que tu i jo som fang, coneix la nostra fragilitat” (“Manual per al seu fill Guillem”, de Duoda, ca. 803-post 843, comtessa de Barcelona).
  • “Una de les eines més grans de Satanàs és l’orgull: fer que un home o una dona centri tanta atenció en si mateix que es torni insensible al seu Creador o a les seves amistats. És causa de disgust, divorci, rebel·lia adolescent, endeutament familiar, i la majoria dels altres problemes amb què ens encarem” (Informe de Conferència, 4·1979, d’Ezra Taft Benson, 1899-1994, dirigent eclesiàstic nordamericà).

L’Agressivitat

  • “Experimentem la resolució de problemes com sojornar en zones de guerra, veiem les idees en competència com a enemics, i usem els problemes com a armes per a blasmar i derrotar les forces opositores. No és d’estranyar que no puguem arribar a solucions duradores reals!” (Margaret “Meg” J. Wheatley, autora nordamericana sobre conducta organitzacional, lideratge, canvis…).
  • “Els grans esperits sempre han trobat oposició violenta de part de les mediocritats, les quals no poden copsar quan algú no se sotmet irreflexivament als prejudicis hereditaris ans fa un ús honest i valent de la seva intel·ligència” (Albert Einstein, 1879-1955, científic judeoalemany nacionalitzat nordamericà, Premi Nobel de Física del 1921).
  • “Mostra’t afable i familiar envers aquell que t’ha injuriat; mostra’t suplicant i avergonyit envers aquell que has injuriat” (“Meditacions” 42, de Guigó I, 1083-1137, prior de l’Orde de la Cartoixa).
  • “Ésser o no ésser, vet ací la qüestió. ¿És de més noble esperit patir les escomeses i els dards de la fortuna adversa o, al contrari, prendre les armes contra un mar d’adversitats i acabar per plantar-hi cara? Morir, dormir, res més” (“Hamlet”, de William Shakespeare, 1564-1616, el major dramaturg en llengua anglesa).

                        W. SHAKESPEARE                                                            HENRY MILLER

william-shakespearehenry-miller

  • “Es una favada continuar pretenent que sota la nostra pell tothom som germans. La veritat és més com que sota la pell som tots caníbals, assassins, traïdors, mentiders, hipòcrites, covards” (Henry Miller, 1891-1980, novel·lista i pintor neoiorquès, d’ascendència germano-catòlica).
  • “Si consideres que exposar els teus fills a la violència és un problema, a tot preu mantén-los lluny de la Bíblia” (Rev. Charles Henderson, 1939-1908, pastor baptista anglocanadenc).

Ineficàcia

“El nivell pragmàtic-material és molt i massa característic dels catalans, però aquest nivell és només un segon nivell en els països avançats (protestants i jueu), on el raonament de primer nivell és espiritual, que és com l’acer o l’or dels raonaments. Els catalans manquen d’aquest primer nivell, prioritari i que en els països lliures i avançats elimina automàticament els raonaments dels segon nivell o els readapta. Per això Holanda, Islàndia o Finlàndia són països lliures, realment cultes i avançats, democràtics, etc., mentre Catalunya és una esclava plena d’immigrants sense integrar, sociates endollats, rastafaris anti-tot i un llarg etcètera. Perquè, si ens cenyim a allò pràctic-material i immediat, sense substrat espiritual, el que fan tota eixa colla és també molt pràctic i “material”. Catalunya, or-i-flama, té les barres de la passió pel benestar, per la bona vida, però la discòrdia civil, la repressió i l’espoli li ve tot seguit, perquè l’atreu fatalment. Perquè la riquesa segura és la fonamentada sobre Déu i no pas sobre el pragmantisme materialista, l’orgull i l’ambició”

  • “El grup social es perfecciona quan els individus que el formen estan disposats a comprendre’s amb generositat mútua, però, alhora, estan amantis per oferir quelcom personal i inèdit per enriquir el patrimoni comú, que aporti solucions salvadores, sobretot, en moments de crisi. És clar que un home transit de relativisme i buit d’idees poc podrà oferir al grup social al qual pertany. Ara bé: un home obert a tot, sense criteri personal, serà un home buit d’idees” (“Prejudici antiprotestant i religiositat utilitària”, Jesús Amón, Professor de Psicometria i Psicologia matemàtica a la Universitat de Madrid).
  • “Dubtar de tot, o, a creure-s’ho tot, són dues solucions igualment convenients, en tant que prescindeixen de la necessitat de reflexionar” (Jules Henri Poincaré, 1854–1912, matemàtic i filòsof de la ciència francès; i Jerry Pournelle, *1933, assagista, periodista i escriptor de ciència-ficció nordamericà).

La Psicologia i el gregarisme

“La massa, la plebs en conjunt és massa mesquina i normalment no dóna per a més. “No doneu perles als porcs”. No hi ha remei, ho veiem cada dia: tot són faves comptades. La Bíblia es limita a dir-ho. El problema no és pas de Déu sinó de l’actitud dels homes” “Els psiquiatres diuen que hi ha molts problemes mentals entre el jovent i que serà el mal del s. XXI. És el resultat lògic de l’explotació psíquica dels mèdia i el marketing i de la confusió contra Déu i el simple bé i la simple bellesa o utilitat, conseqüències d’un materialisme i egoisme pudents, deliberadament fomentats a causa del consumisme i de l’avarícia”

  • “El poder de les multituds és el gaudi del tímid. El valent d’esperit frueix del combat en solitud” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “Qui coneix amb certesa la fita que persegueix
    té per estupidesa allò que tothom posseeix,
    i qui coneix el Misericordiós, no infringeix el seu manament
    ni que li donassin tots els reialmes del món.
    El corriol de la temor de Déu
    i la devoció és el millor camí,
    i qui se l’enfila és prudent i bon caminant,
    mentre que aquell qui se n’aparta
    no es deslliura de problemes,
    perquè no duu vida feliç qui no té corretja.
    ¡Benaurades les gents qui s’adrecen cap a aquest corriol,
    amb l’ànim joiós i mansa condició!
    Lliures es veuen d’afany en llurs ànimes
    i gaudeixen allí de la glòria dels soldans
    i de la tranquil·litat dels pidolaires.
    Com volen viuen; moren com sospiren,
    i abasten, a la casa de l’eternitat,
    les seus més amples” (“Tawq al-hamâna/El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva, 1022, d’Abû Mwhâmmad ‘Alî ibn Ahmad ibn Sa’îd ibn Hazm al-Andalusí al-Zahirí, 994, Còrdova-1063, Huelva, poeta, historiador, jurisconsult, polígraf).
  • “La nostra societat tolera la vida completa, l’amor tant a l’esperit com a la natura, sols en l’artista, però únicament perquè no el prenen seriosament, perquè el consideren una entreteniment irrellevant. L’home de pregona saviesa espiritual també és irrellevant per a aquesta societat, sia o no entretingut. Aquest fet no és talment només en temps recents, sinó que ve esdevenint-se des de fa segles, perquè durant segles la societat ha estat formada precisament per eixos éssers humans que estan tan enganyats per les convencions de les paraules i de les idees com per a creure’s que hi ha una opció real entre els grans opòsits de la vida: entre el plaer i el patiment; el bé i el mal, Déu i Satanàs, l’esperit i la natura” (“Açò és allò”, Alan W. Watts, 1915-1973, filòsof anglo-nordamericà).

                        ALAN W. WATTS                                                               F. DOSTOIEVSKI

alan-w-wattsf-dostoievski

  • “El socialisme no és sols un problema laboral o de l’anomenat quart estat, sinó que és en primer lloc un problema d’ateisme, de la contemporània presentació de l’ateisme, el problema de la torre de Babel, bastida expressament al marge de Déu, no pas per atènyer el cel de la terra estant, sinó per abaixar el cel a la terra” (“Els germans Karamazov”, 1880, Fiòdor N. Dostoievski, 1821-1881, escriptor rus).

Estudi de Tàctiques

ESTUDI DE TÀCTIQUES

1. Pensa amb el cos
Imagina’t més com un escut humà que com una espasa. La teva ment ha de detenir l’hostilitat de l’oponent, ser una arma passiva, ferma com un mur.

2. Abandona tota noció d’ull-per-ull
En Gandhi anomenava aquesta tàctica “ahimsa”, que significa negar-se a ferir l’altri. Significa no respondre de cap forma, ni tan sols en la teva ment.

3. Obra com si el teu enemic fos el teu aliat
a) Detecta les vulnerabilitats del teu enemic, d’una manera tendra. Quan Gandhi proposava romandre a l’exterior mentre queien les bombes, estava dient que se sentia més fora de perill que el pilot, que havia de protegir-se amb tones de maquinària de guerra. Gandhi estava protegit per les seves conviccions, molt més fortes.
b) Digues al teu opositor que té un caràcter fort i generós, encara que de vegades no ho sembli, i la força i la generositat es faran més fortes en ell. La gent s’eleva davant les expectatives heroiques que es tenen d’ells i treballa dur per arribar a elles. Compte: les expectatives s’expressen amb amor, les demandes, amb ira.
c) Reconeix que el teu enemic està oprimit per un adversari més gran. Apel·lar a l’enemic que ambdós teniu en comú li ajuda a relaxar el seu antagonisme cap a tu. I animar el seu heroisme el converteix en el teu col·laborador.

4. Crea una gran xarxa
Crea un xarxa de suport. Una xarxa és difícil d’atacar perquè la seva força s’estén. Els rebels zapatistes parlen molt més que lluiten. Quan els ataquen, es dirigeixen a la seva xarxa d’amics i grups interessats. Junts creen un “lobby”. No necessiten un exèrcit, sols compartir una idea que interessa a molta gent. Demana ajuda a la gent i assegura’t que saben el que defenses.

5. Sigues més com l’enemic que ell mateix
a) Adoptar la seva postura sorprèn a l’enemic. Quan t’enfrontes a un adversari que sembla estar-se fent cada vegada més gran, facis el que facis, un canvi ràpid, un “xoc”, va molt bé.
Un grup de rock d’Europa de l’Est, anomenat Laibach, va trobar una solució enginyosa: en comptes d’atacar als dictadors, van començar a actuar com ells. Definien al seu enemic com el seu amic, van adoptar les seves idees… El convertir-se en un mirall del seu adversari va tenir un gran impacte. Tot el món va començar a preguntar-se: Què està passant? Laibach no havien canviat la seva forma de pensar, però sabien que reaccionar amb ira contra el gran enemic no hauria servit de res. En canvi, al fer que la gent es preguntés si realment havien canviat de bàndol, provocaven que comencessin a pensar per ells mateixos.
b) Quan una dona lluita contra “l’opressió masclista blanca”, els masclistes blancs sols es fan més forts i resistents. Reforces el comportament que odies amb la teva ira i demandes. La polarització força a cada bàndol cap a posicions de major hostilitat.

6. Redueix el conflicte a la seva essència
Veure els punts essencials de cada situació ajuda a evitar cars malbarataments d’energia. Deixa enrere l’ego, la gelosia, les teves pròpies normes. La veritat és simple, clara, deixa que et guiï.

7. Resisteix front al poder, no l’ataquis directament
Confia en la tàctica del “Com Si”. Actua com si el poder que vols ja fos teu. Gandhi no va atacar
directament els britànics, es va resistir a llurs edictes i va actuar com si la gent de l’Índia tingués el poder total, com si ja hagués guanyat la llibertat i els britànics haguessin de reconèixer-ho. Quan actues com si ja s’hagués acomplert el que desitges, convences els altres que realment és així.

8. Estudia cada situació a partir del seu oposat
a) El poder sempre conté les llavors de la seva inestabilitat. Contradiu en comptes d’enfrontar-te a ell. Pregunta’t: Quina és la força més gran del meu enemic? En aquesta força hi ha la seva debilitat. Si la força més gran del teu enemic és la rapidesa, vés per la qualitat.
b) Estàs en una reunió on el poder està dominat per X, el qual està atacant les teves habilitats. Vés a l’extrem oposat. No te’n defensis. Recomana un decurs diferent d’acció i treu-lo del seu escenari. O desvia el seu poder convidant uns altres a unir-se a la discussió.

9. Prepara’t per ser ferit i no ferir al teu torn
La venjança fa fort a l’enemic. En comptes d’això, sigues vulnerable. Digues la veritat en un context on tot el món calla. Sigues obert quan la resta duen cuirasses. Accepta quan tots estan rebutjant. Pot ser que et fereixin. Et feriran. Però en una confrontació en la qual mostres obertura, una ferida és menys dolorosa que quan et t’autoprotegeixes. Quan l’enemic veu que t’exposes, sap que no estàs bromejant.

10. Deixa que entri quelcom nou per destruir un límit
Introdueix alguna cosa nova, sorprenent, i erosionaràs la convicció de l’oponent. No rebutgis coses, com noves idees o col·legues, acull-ho tot en el teu projecte.

11. Condueix la teva campanya totalment a la vista i a boca de canó
Digues el que vols, en comptes de dir de què et queixes. I explica també com intentaràs aconseguir-ho. Qui comparteix informació triomfa sobre el propietari de la informació. La informació que amagues t’afebleix.

12. Mantén-te ferm en el teu paper
a) Entén què hi ha darrere de l’antagonisme del teu oponent. Potser està més preocupat pel seu propi èxit que pel seu enfrontament amb tu. Molta gent en realitat no vol lluitar. Vol guanyar.
b) Si ets l’objectiu d’algú, és possible que se senti més atacat per alguna cosa que representes que per tu mateix. Llavors, converteix-te en la imatge total del que tem el teu enemic. Jugar un rol deliberatament pot sorprendre a l’opositor més intransigent i acabar amb el seu antagonisme. De cop i volta, ets la imatge que els altres tenen de tu i comencen a acceptar el que fins ara havien odiat. És com si ells t’haguessin creat i haguessin d’estimar allò que han creat.

13. Entrena a la teva veu interior a “aguantar la respiració” per un moment.
Fes les coses amb calma. Pren el comandament quan estiguis preparat. Aguantar la respiració, quan el món xiscla i corre, et permet descansar i augmentar la teva comprensió de la situació. Et dóna poder. Força l’enemic a actuar, a mostrar la seva estratègia i fins i tot pot acabar fent el treball que volies que es fes.

14. Apel·la a allò millor dels teus enemics
Demostra una confiança perfecta en el teu opositor. Expressa la teva fe en que no vol fer-te mal. Explica-li com no hi perdrà gens per col·laborar amb tu, que de fet hi guanyarà més. La teva disposició ha de ser oferir-li el coratge de canviar. Molta gent vol fer les coses bé, sols necessiten que se’ls hi recordin els seus millors instints i sentit del joc net.

15. Confia en tu mateix tant pel sofriment com pel triomf.
No vagis als enemics del teu enemic, buscant el seu favor per a anar junts contra el teu adversari. Si Gandhi hagués acceptat el suport dels Estats Units en la seva confrontació amb els britànics, hauria acabat amb les seves possibilitats d’aconseguir una victòria neta. La seva batalla per la llibertat s’hauria diluït en una disputa entre els imperialismes britànic i americà.

16. Prepara’t per reajustar la teva estratègia i objectius
a) Has d’estar sempre preparat per persuadir als altres, així com perquè et persuadeixin a tu. No insisteixis en res. No et barallis per principi. Deixa que els teus errors et canviïn. Guia’t pel que, en condicions canviants, és veritable per a tu. Sigues ferm i flexible alhora.
b) Actua, en principi, dintre de la legalitat, de les regles del joc que has establert amb el teu enemic. A partir d’aquests límits, has d’acceptar i fins i tot demanar el càstig si decideixes trencar-los. Gandhi va demanar que el duguessin a presó.
c) Entén que mai aconseguiràs un gran dret sense córrer un gran risc. Una princesa se salta les normes sols una vegada, com una declaració de guerra. Quan els colons americans es van negar a pagar la taxa del te al Parlament Britànic i van llençar el te al port de Boston van ajudar a començar una revolució.

17. Prefereix qualsevol sofriment, fins i tot la pèrdua o humiliació, abans que mostrar que el teu ego és més important que el teu objectiu
a) Si el teu adversari sap que pot humiliar-te però no destruir-te, no té poder sobre teu. Pararà d’intentar ferir-te. Mostra-li la teva fe en la seva incapacitat de persistir en fer-te mal.
b) No et detinguis per petites derrotes. Defineix la confrontació en termes d’una guerra llarga.
c) L’ira contra l’adversari i l’ira contra un mateix són inseparables. Vèncer a l’opositor i vèncer-se a un mateix són el mateix. Tot enemic és algú en guerra amb ell mateix. Tu, senzillament, ets algú que passava per allà. Desarmar a un antagonista de la seva ira és un poder més gran que totes les armes.

18. L’últim poder és el poder de l’adéu
a) Si els has intentat tots i l’opositor segueix sent un adversari, ves-te’n. És l’única forma de conservar les teves energies per un altre dia. Hi ha un refrany Budista: “Has de tancar el llibre”. El millor de la saviesa consisteix en tallar amb les coses, saber què ha d’acabar i quan i com acabar-ho.
b) Hi ha dos tipus de finals: la bona destrucció i la mala. La dolenta destrucció és autodestrucció, significa destruir les coses prematurament, sense donar-los l’oportunitat de madurar.
c) El poder de l’adéu resideix en la bona destrucció, en el final net. Acabar amb un amant que no t’honora, amb un treball que ja no t’és útil. Amb ells vénen els bons començaments. El que realment distingeix les princeses és que diuen no als altres i a elles mateixes molt més a sovint que la resta de dones. Ser forta per a dir-se no a elles mateixes significa que cada sí és real. No hi ha poder més gran que la llibertat d’anar-se’n.

Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 02 – Comprensió o incomprensió, ignorància)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Comprensió o incomprensió, ignorància

  • “Aquells qui s’atansen al coneixement sense la pràctica, el que fan és usurpar-lo; encara que, ben mirat, en comptes de la veritat, n’usurpen una imatge. El coneixement en realitat sols el trobem als mots d’aquells qui viuen crucificats en llur vida i aspiren la vida des de dins la mort” (Centúries, 1:26 d’Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, impresa en traducció llatina el 1497 a Barcelona, als tallers de Jaume de Gumiel com a Liber abbatis Ysach de ordinatione anime).
  • “La ignorància en si és natural, no és cap gran problema fins que no hi hagi interès a mantenir-la contra la veritat. L’amor a la ignorància és supèrbia fent fermentar la ignorància per transformar-la en obscurantisme i fanatisme. És l’essència de la maldat. Tanmateix no tota humilitat és bona: la humilitat acompanyada de ignorància viciosa, per dessídia, per ex., inutilitza la humiltat i la fa simple burla i paròdia hipòcrita” (Autocitació).

De la Injustícia i dolor

  • “N’hi ha prou amb tan poc per a sentir dins l’ànima la simpatia del patiment! Un nin passa impedit, sostingut per dues crosses, la seva cara descolorida, els seus ulls sense brillantor. Dissortats els qui no arrepleguen dins llur ànima aquella tristor del viure i poden continuar-ne indiferents. I no és que calgui maleir la vida davant el patiment, al contrari, la dolor ha d’afirmar-nos com a aguerrits combatents diposats a vèncer-la. Però a quines altures espirituals no haurem de menester d’enlairar-nos per a no dubtar de tot, per a no maleir, per a no blasfemar, per a comprendre, en fi, encara que no sapiem pas explicar-ho, en què pugui escaure’s a l’harmonia de totes les coses creades aquella taca trista del patiment d’un infant” (Jacinto Benavente y Martínez, 1866-1954, dramaturg de Madrid).
  • “Senyor lloat, Senyor amat, Senyor remembrat en les nostres cuites e en les nostres tribulacions!” (Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic i savi).
  • “Com sempre, l’Església com a tal -els pastors i les institucions eclesials- han de ser dignes de la presència de Déu. Ara bé, sovint els pastors i les institucions eclesials es presenten en un context tan evasiu, que donen la impressió de menysprear i subvalorar tot el procés de promoció humana que es realitza fora del ghetto emmurallat de llurs temples silenciosos i afables monestirs” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, de José Maria González Ruiz, 1915-2005, gran teòleg andalús del Vaticà II).

                 J. M. GONZÁLEZ RUIZ                                                          JON SOBRINO

jose-maria-gonzalez-ruizjon-sobrino
SENEFA 005

  • “Una llum amb prou potència per desemmascarar la mentida és molt beneficiosa i ben necessària. I aquesta és la claror que ofereix el poble crucificat. Si davant d’el.l el primer món no veu la seva pròpia veritat, no sabem què ho podrà fer veure. Ellacuria ho expressava gràficament de diverses maneres. Deia, tot fent serir la metàfora de la medicina, que per conèixer la salut del primer món calia fer una coproanàlisi, és a dir, un examen d’excrements. Doncs bé, la realitat dels pobles crudificats és la que apareix en aquesta anàlisi. I des de la seva realitat hom coneix la d’aquells que ho produeixen.(…) La solució que ofereix avui el primer món és dolenta, fàcticament perquè és irreal, car no és universalitzable. I és dolenta èticament car és deshumanitzant per a tothom, per a ells i per al tercer món” (“Els pobles crucificats, actual servent sofrent de Jahvè”, Jon Sobrino, *1938, jesuïta basco-barceloní i teòleg de l’Alliberament a El Salvador).

Dels problemes

“Allò que fem és eternitzar els problemes. Si no ataques una infecció, al final se’t gangrenarà i serà pitjor. I, sincerament, crec que és el que està succeint. No tinc ganes de fer nosa a ningú, però estic convençut que, si els comptes no ixen és perquè no ho estem fent bé (o suficientment bé), perquè tenim prou premisses en fals, o millor dit, fils descabdellats i cartes que no lliguen”

  • “Per a tot problema humà hi ha sempre una solució fàcil, clara, plausible i equivocada” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor nordamericà).
  • “Si seus en el camí, posa’t davant del que encara has de caminar i d’esquena al camí ja fet” (Proverbi Xinès).
  • “Els anglesos senten un repugnància invencible contra el pensament i, sobretot, contra l’existència de problemes espirituals. Quan un anglès diu que en tal cosa hi ha “lack of sense of humor”, és que vol deslliurar-se de la incomoditat de pensar-hi. Fan fugir el perill del pensament profund amb la suggestió que demostres manca d’humor o de sentit de la proporció” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942 ó 1946, filòsof i científic alemany).
  • “Els grans líders són -gairebé sempre- grans simplificadors, que poden tallar a través d’arguments, el debat i el dubte, i oferir una solució que tothom pugui entendre” (Colin Powell, *1937, màxim càrrec militar nordamericà).

De la Història

“Al meu parer la Providència dóna a cada persona i cada poble allò que ha de menester o allò que mereix (a la llarga). És un problema d’autocàstig dels pobles incrèduls i/o poc morals/ètics. Per això tot líder independentista triomfant centra el seu discurs no pas en l’odi contra els opressors sinó en la millora mental i espiritual del poble oprimit. L’horrible mesellisme, dessídia i manca de tremp del catalanam em semblaran sempre més denigrants que la gran majoria de barbaritats espanyolistes contra el nostre poble. La manca de reacció i de dignitat és allò més horrible, perquè tanca l’eixida a una solució, a la mateixa llibertat i a la mateixa qualitat humana de qui actua tan miserablement. Per això critic el meu propi poble, no pas per autoodi (ben al contrari)”

  • “El problema del comunisme són els comunistes, de la mateixa manera que el problema del cristianisme són els cristians” (Henry-Louis Mencken).
  • “Aquesta comprensió divina, i l’ensenyament cristià que s’hi basa, governa la nostra vida i es troba a la base de totes les nostres activitats pràctiques i científiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sinó pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacrònic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (…). Hi rau, majorment, la font de les més grosseres errades humanes. Les criatures del més baix esglaó de la comprensió de la vida entren en contacte amb les manifestacions d’un pla superior. Però en lloc d’esforçar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema més intel·ligentment, el tracten amb llur més baixa comprensió prèvia. I llur decisió agosarada és tant major com que no comprenen de què estan parlant” (Lev Nicolaievitx Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus i pensador noviolent i moralista socialitzant).

.

De Déu

  • “Una vegada que ens adonem que la qüestió principal per la qual som ací és la de conèixer Déu, la major part dels problemes de la vida s’encaixen al lloc que els pertoca” (Dr. J. I. Packer, professor de Teologia històrica i sistemàtica del Regent College de Vancouver, Colúmbia britànica).
  • “La mateixa paraula indica que no podem trobar Déu en igualtat de condicions, sinó solsament en termes de submissió i de gratitud” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Malgrat que hi hagi discòrdia en el regne i la pàtria, vós sol resteu immutable” (“Manual per al seu fill Guillem”, de Duoda, ca. 803-post 843, comtessa de Barcelona).
  • “Però els “no-problemàtics” pensen en veu baixeta que (Crist) era un exhaltat, avui diríem: un facciós. A més, en el fons de si mateixos, amb certa actitud de repulsa, creuen que aquestes fórmules “que pertorben l’ordre públic”…hauria d’acontentar amb dir-les en llatí. L’únic que falta, per a aquests curiosos cristians, és cristianitzar-los” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor cristià francès).

RAOUL FOLLEREAU    CLIVE S. LEWIS

raoul-follereauclive-s-lewis
SENEFA 005

  • “Un home no pot fer minvar la glòria de Déu en refusar coldre’l més del que un foll pugui apagar el sol per escriure el mot “foscor” en les parets de la seva cel·la” (“The Problem of Pain”, de C. S. Lewis, 1898-1963).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 01 – Dolor, aprenentatge)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Dolor, aprenentatge:

  • “Fes, de les teves ferides, saviesa” (Oprah Winfrey, *1954, actriu afronordamericana).
  • “Tota ciència prové de patir dolors. El patiment cerca sempre la causa de les coses, mentre que el benestar s’inclina a romandre quiet i a no tornar l’esguard cap arrere. En el patiment et tornes cada pic més sensible; és la sofrença que el prepara i rau el terreny per a l’ànima, i aqueixa dolor que produeix l’arada en esqueixar l’interior prepara tot fruit espiritual” (Stefan Zweig, 1881-1943, escriptor vienés).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (2 El Camí 01 - Dolor, aprenentatge) 02

Dones d’una Comunitat de l’Arca filant

  • “El noviolent és un cercador etern de la veritat. Reconeix que el seu enemic pot tenir una part de la veritat i fins i tot la principal part i, doncs, ha menester de fer contínuament una anàlisi i una reflexió sobre les idees i la conducta pròpia i la de l’adversari. En canvi, el violent sobreestima la seva idea, la veu evident i considera que el contrari és el mal i que és menester eliminar-lo” (“La No-violencia en Euskalherria: una esperanza”, d’Amics de l’Arca, grup cristià noviolent).
  • “Deixeu-nos ara considerar la possibilitat que les esglésies universals sien les protagonistes i que enfoquem i interpretem la història de les civilitzacions no pas des del punt de vista de llur propi destí, sinó de l’efecte que exerceixen en la història de les religions. La idea pot semblar nova i paradoxal, però, al capdavall, aquest és el mètode d’enfilar la història basat en la col·lecció de llibres que anomenem la Bíblia (… ) trobarem la resposta en la veritat que la religió és una activitat espiritual i que el progrés espiritual és trobat subjecte a una llei proclamada per Esquil en un parell de mots: pathei máthos, aprenem a través del patiment… En aquesta perspectiva hom podria considerar el cristianisme com el punt reeixit d’un procès espiritual que no sols, sobrevisqué successives catàstrofes seculars, ans n’extragué la seva inspiració acumulada” (“Estudi de la Història”, Arnold J. Toynbee, 1889-1975, historiador anglés amb destacats deixebles catalans).

                    ARNOLD TOYNBEE                                                             ISAAC DE NÍNIVE

arnold-toynbeeisaac-de-ninive

SENEFA 005

  • “El do de la claror i la fruïció de la joia no van darrere de tot el que és tenebra, aspra lluita i foscor. Aquestes, però, van davant sempre del do d’una hora, d’un jorn, d’un mes o d’un any. És impossible de totes passades que el do arribi abans que la ment hagi estat torbada per una gran foscor i per una prova. Per això, cada volta que la ment està per rebre el do d’una gran quietud, abans es veu convidada a una dura lluita i als mals, i sols quan en surt la ve a trobar la claror. El do és gran i enlairat segons la mesura de la tribolació. Aquest ordre (de coses) també és visible en tots els sants, sobretot al començament del camí cap a la gràcia divina, quan comencen a atansar-s’hi de manera sensible els veiem provats en gran manera: els uns es veuen temptats pels dimonis, uns altres per temptacions secretes. Benaurat qui no es dóna a la relaxació, ni es posa a fer-se amb els homes mundanals, ni s’atura (en el seu combat), i que no defuig la quietud per trobar refugi en la dissolució al moment de la prova” (“Segon Discurs sobre els capítols del coneixement”, 11, Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII). “De la mateixa manera que un vas no és net de la brutor si no l’escuren bé i l’esbandeixen amb sabó i lleixiu, tampoc el cor no es purifica de les passions si el cos no és provat pels turments i la solitud” (“Quart Discurs sobre els capítols del coneixement”, 29).

Compartir

  • “Com més prens part en les alegries i en les penes de la gent, més propers i estimats se’t van tornant… Però són el sofriment i els problemes que et fan ser el més pròxim” (Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhome Clemens, 1835-1910, escriptor i periodista nordamericà).
  • “Quan ens demanàvem honestament quina persona significava més per a nosaltres en les nostres vides, sovint vam trobar que són les qui, en comptes de donar-nos consells, solucions, o guariments, han escollit més aïna de compartir la nostra pena i tocar les nostres ferides amb una mà tèbia i tendra. L’amic qui potser calla en els nostres moments de desesper o de confusió, el qui sap romandre a la nostra vora en l’hora de la pena i del dol, el qui ara sap escoltar, sense guarir, sense sanar, i plantar cara del nostre costat a la realitat de la nostra impotència, això és un amic qui certament ens atèn” (“Out of Solitude”, de Henri Jozef Machiel Nouwen, 1932-1996, teòleg i sacerdot catòlic i psicòleg i autor neerlandès).
  • “Els amics són àngels tranquils que ens fan elevar-nos, quan les nostres pròpies ales tenen problemes per a recordar-se’n de com han de volar” (Ed Cunningham, ¿1784-1842, poeta escoces?).

Dolors

  • “Déu ens xiuxiueja en els nostres plaers, ens parla a la nostra consciència, però ens crida en els nostres patiments: es tracta de la seva megafonia per a despertar un món sord” (“The Problem of Pain / El problema del patiment”, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (2 El Camí 01 - Dolor, aprenentatge) 01

“AGUSTÍ DE BONA i sa mare MÒNICA”

  • “Aquest temps del món és un mar: té amargor que fa mal, onatge de mil problemes, tempestes de temptacions” “Figuradament hom en diu mar al temps del món, d’amargor salobre i revoltes de tempesta; on els homes amb llurs perversos i depravats costums s’han fet com a peixos que es devoren els uns els altres” “Convé que els temps sien aspres per no amar aquesta vida. Convé, i és medecina, que la vida present sia agitada per tal que hom se n’estimi l’altra” (Agustí-Aureli de Bona, 354-430, Pare de l’Església llatino-berber).
  • “No hi ha bona notícia la diada de la lluita, tal com diu el Qohèlet, i tot allò de l’acció divina que és portat a terme, hom ho fa amb molt esforç i tribulació” (“Quart Discurs sobre els capítols del coneixement”, 57, Isaac de Nínive o el Siriac, monjo nestorià i bisbe de Nínive, nat a l’actual Qatar).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 05 – El dimoni i Antídots al dimoni)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

El dimoni

  • “Senyor bo, el que és l’home! perquè sembla simple, però mira de desenvolupar els seus llibres i els seus enganys, amb les seves fondàries i frivolitats, la seva bondat i la seva maldat, tot plegat, és un problema que ha de confondre el diable” (Robert Burns, 1759-1796, poeta nacional escocès).
  • “Al diable no se li amaga la degradació humana, sense problemes pot veure la vanitat, l’orgull o l’avarícia que tanta obstinació posem a ocultar als altres, però -com es creu pur- és incapaç de veure la seva pròpia vanitat i orgull. Si l’univers és una llebroseria on tots som mesells a causa del pecat, el diable és un leprós que pot veure la llebrosia d’altri, però no la seva pròpia” “El problema rau en el fet que canviar el banquet de Déu per qualsevol altre plat, és com si, convidats a menjar llagosta en un restaurant de luxe, preferíssim omplir-nos l’estómac amb xiclets de botiga de barri (que això és un humà o un àngel comparat amb Déu). El dimoni és algú que a causa de la supèrbia ha resolt no tornar a tastar menjar de debò mai, i la resta de sa vida pretén calmar el seu estómac amb miserable goma de mastegar. Salta a la vista quant famolenc que deu caminar, quant deu haver aprimat i l’absència de valor nutricional de la seva dieta” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, 11·2001, del colombià Ricardo Burgos López, The Screwtape Letters / Cartes del diable al seu nebot, p.11, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista ex-ateu anglicà nordirlandès).
  • “Pots ser un experiment dels àngels. Potser sies objecte d’una aposta entre Déu i Satanàs, com en Job. Determina agafar-te només de Déu, encara que ell et prengui la vida, encara que mati la teva fe. Si quedes sense fe, seràs llavors infidelmente seu. Si desapareixen tots els fruits de l’esperit i et quedes com un arbre eixorc, recorda que també les fulles tenen propòsit” (“Missatges d’un incomunicat”, d’en Richard Wurmbrand, 1909-2001, pastor protestant de llengua alemanya i origen jueu, màrtir a Romania, on passà 14 anys en presons d’isolament i sota tortures).

Antídots al dimoni

  • “El qui està ocupat és temptat sols per un diable; el qui està desfeinat, per una legió” (Thomas Fuller, 1609-1661, historiador i escriptor anglès).
  • “Treballa en quelcom, a fi que el diable et trobi sempre ocupat” (Sant Jeroni, 340 ó 347– 420, orador cristià, traductor de la Bíblia al llatí, coneguda com a Vulgata).
  • “Allò que Déu guarda, el dimoni no ho toca” “El diable només tempta el qui es vol deixar ternptar” (Refranys catalans).
  • “Si el dimoni no s’atreveix a entrar en cap casa on està l’Evangeli, molt menys s’atrevirà a entrar o introduir el pecat en una ànima que contínuament s’escarrassa en llegir-lo. Santificau, doncs, la vostra ànima i el vostre cos i tingau sempre en el vostre cos i en la vostra ànima el Sant Evangeli” (St. Joan Crisòstom, *ca.345-350- +407, Pare de l’Església grega, Horni. 32, in c. 3, S. Joann., sent. 79, Tric. T. 6, p. 313).
  • “Res no posa una persona tan afora de l’abast de diables com la humilitat” (Jonathan Edwards, 1703-1758, pastor, teòleg i missioner congregacionalista cals indis nordamericans).
  • “Cap poder humà no pot ser comparat amb el del diable i sols el poder diví el pot vèncer i tan sols la llum divina pot desemmascarar els seus ardits. L’ànima que hagués de vèncer la força del dimoni no ho podrà aconseguir sens oració ni podrà entendre els seus enganys sense mortificació i humilitat” (Càntic espiritual, 3, 9, de Juan de Yepes, St. Joan de la Creu, 1542-1591, místic castellà empresonat per la Inquisició).
  • “Ab devoció fuges de temptació i tens pau” (“Llibre dels 1000 Proverbis”, de Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic).
  • “Ningú no és un creient més ferm en el poder de l’oració que el diable: no la practica, ans la pateix” (Guy H. King, autor bíblic).
  • “Qui prega pels qui li causen mal fa caure per terra els dimonis; però aquell qui s’hi posa a lluitar, acabaran ferint-lo” (“200 Capítols a tomb de la llei espiritual”, de Marc l’Asceta, s. V).
  • “Quan us aplegueu a sovint per a la lloança divina, el poder de Satanàs s’afebleix, i la concòrdia de la vostra fe li impideix de causar-vos cap mal” (St. Ignasi d’Antioquia, ca. 37-117, bisbe i màrtir).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 04 – Front a les fantasies fonamentalistes i fanatismes religiosos)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Front a les fantasies fonamentalistes i fanatismes religiosos

“Les esglésies són on normalment es practica més un pecat poc reconegut, com és costum dels humans, pels qui el practiquen assíduament: prendre vanament el nom de Déu. La Bíblia diu que aquests no quedaran sense càstig. Potser molt del que la gent religiosa anomena “proves del Senyor” en realitat és el fruit de coses mal fetes i dir-ne proves és una manera de fer-se els innocents i els sants. Com diu Osees 6:6, l’únic text de l’Antic Testament que Crist repeteix dues voltes als Evangelis: hi sobra religiositat formal i ritualisme idolàtric i hi manca misericòrdia i justícia” “Per als fonamentalistes (que ara solen dir-se “cristians conservadors”), les prohibicions i el dogma és el centre de tot, i han fet del cristianisme una religió tradicionalista i de diumenge, on el pecat per antonomàsia és el sisè manament (exceptuant, això sí, la prostitució o la pederastía, temes pels quals passen de puntetes), mentre que el pecat diabòlic contra l’Esperit Sant segons la Bíblia i la Patrística (la supèrbia) ni el toquen, s’ha tornat invisible com el mateix Diable en l’asfalt. Bona prova del peu de què coixegen bona part dels seus ideòlegs i líders”

“El món no entèn les consideracions de la Justícia. Tant pot ser món areligiós com món religiós. Al món tot és pragmàtic i comercial. De vegades el món “religiós” és inclús més pragmàtic i comercial que no el que no és religiós. Per això les formes religioses no tenen més valor que el fem. Fan ois perquè en la pràctica són les més anticristianes. Tot el discurs i la lluita de Crist se centra justament en això: contra el religiosisme encastat, rutinari, meticulós, inquisitorial, ritualista dels malvats religiosos”

  • “Matàrem tots els nostres déus Klingon fa segles. Eren més un problema que no pagava la pena” (Tinent Comandant Worf, en “Star Trek”).
  • “Noè, el just, es prepara pacientment per a la gran catàstrofe que s’aveïna, mentre que els pecadors, segons expressió dels Evangelis “en els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix en què Noè va entrar dins l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots” (Mt. 24: 38-39; cf. Lc. 17:26). La religiositat de Noè no s’identifica amb un capteniment místic evasiu que espera una solució màgica de darrera hora, sinó, ben al contrari, amb una previsió detallada que faci possible de superar la inevitable tragèdia” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, 1966, de José M. González Ruiz, teòleg andalús).
  • “Abans de poder treballar en els problemes, hem de fixar les nostres ànimes. Les nostres ànimes es divideixen, en aquesta nació” (Michelle LaVaughn Robinson Obama, 1964, muller d’en Barack, 44è President dels EUA).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 03 – La Bíblia, una guia, però anant amb compte)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

La Bíblia, una guia, però anant amb compte

“La Bíblia està feta per a les persones –igual que el Sàbbath- i per a exposar-la o predicar-la és menester de tenir en compte els problemes i la perspectiva de les persones, no pas per a tòrcer-la sinó per acomplir-la. No pensar en les persones és simple egoisme i mandra, és a dir, integrisme” “Hem de tenir paciència i humilitat i no voler tenir-ho tot absolutament racionalitzat i transformat en dogma (trob), perquè la Bíblia són històries interactives entre Déu i els homes més que no dogmes (el desplegament de la llei de Déu i de la gràcia per a l’home han estat per fases, normalment podríem dir que a més pecat i problemes, més lleis i finalment més gràcia)”

  • “El Déu de l’Èxode és subversiu en totes les situacions d’injustícia. I la Bíblia és el llibre més revolucionari i radical que existeix. Si els qui governen amb injustícia i tirania haguessin de prohibir un llibre, hauria de ser la Bíblia” “Vosaltres els blancs ens la portàreu i nosaltres ens la prenguèrem seriosament. Ens hem implicat amb Déu per alliberar-nos de tot allò que ens esclavitza i que ens inferioritza per sota del que Ell preveié per a nosaltres” (Desmond Mpilo Tutu, *1931, bisbe negre episcopal o anglicà antiapartheid de Sudàfrica, Premi Nòbel de la Pau 1984).
  • “Vet ací, llavors, el problema real de la nostra negligència. Fallem en la nostra obligació d’estudiar la Paraula de Déu no tant perquè és difícil d’entendre, no tant perquè sia ensopit, sinó perquè és treball. El nostre problema no és la manca d’intel·ligència o la manca de passió. El nostre problema és que som ganduls” (Robert Charles Sproul, *1939, teòleg calvinista nordamericà).
  • “L’única cosa que el Nou Testament ens prohibeix fer és tractar-lo com si fos un document estàtic a ser utilitzat com a joc de textos de prova per a solucions instantànies a problemes contemporanis complexos i controvertits. Aprofitar-se del Nou Testament d’aquesta manera és negar-ne el caràcter dinàmic i fracassar a adonar-se que la Paraula s’ha d’aplicar en un context específic… Una interpretació estàtica del Nou Testament és la conseqüència d’una cristologia glaçada” (Karl Paul Donfried, *1940, professor de teologia novotestamentària americano-alemany).
  • “Hi ha dos llibres posats davant de nosaltres per a estudiar, per evitar que caiguem en l’error: primer, el volum de les Escriptures, que mostren la voluntat de Déu; després el volum de les Criatures, que expressen el Seu poder” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Els cristians s’enfronten amb els problemes de significat que vénen a la Bíblia. La Paraula de Déu prové de llocs determinats, aparegué en uns temps específics, a gent concreta. Sols quan ens fiquem al lloc d’aquella gent i entenem què els estava dient Déu és quan les Seves paraules poden tenir un significat ple per a nosaltres. Una part de ficar-nos al lloc d’aquesta gent és entendre la llengua en la qual els venia la revelació. Això s’ha fet possible per molts cristians a través del treball de les traduccions bíbliques” (Ralph Gower, Londres, “The New Manners and Customs of Bible Times”, p. 8, Chicago: Moody Press, 1987).