Arxiu de la categoria: Feminisme i Igualtat

Masculisme o Masculinisme

MASCULISME ANTISEXISTA contra FEMELLISME SEXISTA

Vet ací una comparació dels principis bàsics de la forma dominant de feminisme, l’anomenat “de gènere” (és a dir, sexista) i el nou moviment MASCULISTA, resposta a la nova discriminació per raó de sexe.
Si bé el feminisme va nèixer antisexista, igual que el marxisme va nèixer predicant la igualtat, en arribar a abastar molt de poder i subvencions (especialment Instituts de la Dona i semblants de les institucions, en el cas espanyol, semblant a uns altres de distints països occidentals), es transformen en el seu contrari segons la màxima de “tothom som iguals però alguns més iguals que uns altres”. La igualtat feminista, avui en dia, és tan rara com les dents en les gallines i, com fan les ideologies totalitàries, no accepta cap debat obert i franc sobre els objectius que actualment manté.

Masculisme o Masculinisme

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Les dones han estat privades de drets que sí tenen els homes. Si els homes en qualque ocasió han estat privats d’algun dret és perquè no els afectava gaire.
  • MASCULISME: Tant els homes com les dones han estat privats de drets i responsabilitats desigualment repartits a causa de llurs papers tradicionals segons sexe. Hem de donar igual tractament a la manca de drets o tractament injust que els dos sexes han patit a causa d’aquests “rols de gènere”.

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Els homes tenen tot el poder a costa de la impotència de les dones.
  • MASCULISME: Tant els homes com les dones tenen poder preferent segons esferes de la vida: les dones han tingut poder especial en àrees de reproducció i família i els homes en el treball, govern i presa de decisions comunitàries.

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Les dones han estat oprimides pels homes.
  • MASCULISME: Tant els homes com les dones han estat oprimits a causa de llurs papers tradicionals “de gènere”.

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Els homes han oprimit les dones pel poder del Patriarcat.
  • MASCULISME: La nostra societat ha tingut tant un Patriarcat com un Matriarcat amb poders ensems.

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Sols lluita per igualar els drets de les dones allà on considera que les dones tenen desaventatge.
  • MASCULISME: Lluita per la igualtat entre els sexes, però tenint també en compte que no pot ser tot al 50% perquè hi juguen els desigs individuals i la pròpia natura.

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: ignora orgullosament el patiment de la meitat de la humanitat, i considera que sols les dones són víctimes. Jutja per raons de sexe i sense dret a rèplica.
  • MASCULISME: es preocupa pel patiment de tothom sense discriminació de sexe.

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Els homes tenen la culpa de tots els problemes de les dones i de tots els problemes dels homes mateixos i del món. Les dones són el futur en una utopia de llum i de color.
  • MASCULISME: No culpa segons sexe, sinó en tot cas de manera individualitzada i concreta (amb proves fefaents). Es tracta més aviat de problemes de la natura humana i en concret pel repartiment tradicional de rols.

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Les dones són víctimes sempre innocents i pures com a verges que han de ser protegides a tota costa front als homes, que detenten el poder i que poden defendre’s ells mateixos en tots els casos. Anul·la la presumpció d’innocència per als homes, com en un Estat d’excepció (ideologia totalitària).
  • MASCULISME: No cau en maniqueismes doctrinaris i immadurs interessats ni anul·la drets civils bàsics. Tothom pot ser víctima d’injustícies, de gènere o no, i és menester estudiar cada cas.

——————————————————————

  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Es considera a si mateix com un alliberament i una filosofia culta a l’avantgarda del pensament humà, mentre que considera automàticament qualsevol crítica –encara que sia raonada i sustentada amb tota mena de dades- com a “masclista” i reaccionària.
  • MASCULISME: Considera que l’actual feminisme sexista és simple femellisme ideològic (paral·lel al masclisme però en versió femenina) i un aplec de dogmes encarcarats, impositius i corromputs pel tracte amb el poder i les subvencions milionàries, d’un Futur que ja s’escolà i que no ha estat com el que pretenien, dogmes que ni fan ni són capaços de fer res per solucionar els problemes de gènere, al revés, creen prejudicis i agreugen tota mena de tensions en perillosos culdesacs que destrueixen progressivament el teixit familiar i social de les societats occidentals (dissolució familiar a favor de consumidors individualitzats i estandaritzats, increment espectacular de problemes psicològics…).
    Es considera a si mateix com un recull de debats per a solucionar els problemes fora de dogmes interessats amb el pes d’enormes interessos creats – a base de subvencions a institucions femellistes que promouen els problemes perquè reben subvencions quantioses gràcies als mateixos problemes que agreugen (com ara el maltractament domèstic, denúncies falses, etc.) en una espiral de violència i decadència social. Veu l’actual femenisme majoritari de gènere com un dogma introduït en els cercles de poder que promou Diktats irracionals i perillosos per a tothom, dones incloses.
  • FEMINISME DE GÈNERE O RADICAL: Multitud de feministes històriques (no sexistes o demofeministes) han estat perseguides per aquestes feminazis intolerants per haver denunciat el caràcter irracional, mític i autoritari del nou tomb sexista del feminisme, en un fenomen semblant a les purgues stalinianes contra revolucionaris històrics.
  • MASCULISME: Les feministes igualitàries opinen igual que el nou Masculisme (també igualitari) i, de fet, són usades com a destacades ideòlogues del nou igualitarisme antisexita (aliança de feminisme i Masculisme antisexistes i per la igualtat de drets –que no pas necessàriament de resultats).

——————————————————————

Adaptació lliure al català d’un text de Ian Wilson
Agost 2001-2004.

Masculism (Masculinisme), en anglès:

En català:


P.S.:
L’Arcàdia de la Igualtat Final no crec que s’aconsegueixi mai perquè l’Oligarquia de torn ja s’encarregarà de fer tombar la balança cap a un costat o l’altre, perquè el que vol sempre la casta dominant és conflictivitzar la relació entre sexes en el poble, per tal d’afeblir-lo i dividir-lo. Si no ho fa amb masclisme ho farà amb feminazisme.

Anuncis

Feminazisme, una ideologia biologista (com la raça)

Per què el Moviment de Pares Separats anomena “feminazis” als grups feministes radicals, no igualitaris i inspiradors de lleis sexistes d’inclinació totalitària com la vigent “Llei Integral contra la Violència de Gènere”

  1. Es canvia el llenguatge social d’esquerres en el qual la violència apareix com una conseqüències de la divisió dels éssers humans per raó de la propietat i les riqueses, per un altre en què la violència és conseqüència la de la diferència entre homes i dones en raó del sexe
  2. S’obvia així la mala consciència que constatar que hi ha una major diferència entre una dona rica i una dona pobra o entre un home ric i un home pobre que entre sexes contraris
  3.  S’utilitza conceptes “biològics” com el sexe per sancionar les diferències entre els éssers humans el mateix que en altres ideologies es fa amb els conceptes de raça o color de la pell.
  4. No es contempla la violència com un fenomen global en què no sols la dona sinó també l’home és utilitzat pel sistema (guerres, treballs perillosos, situacions de xoc i de resistència, etc.). En realitat s’obvia qualsevol anàlisi sobre el sistema i es pren la part pel tot.
  5. S’oposen radicalment a la Custòdia Compartida dels fills després dels processos de separació i divorci, malgrat saber, per estudis científics i el bon resultat de la implantació en alguns països de la Custòdia Compartida, que es tracta d’un inqüestionable bé per al menor
  6. Consideren els fills com un bé privatiu (propietat)
  7. S’utilitzen institucions creades per protegir la dona per al segrest legal de nens. Cases d’Acollida on s’introdueixen els fills sense mandat judicial, el resultat del qual és un maltractament institucional del menor.
  8. Es trastoquen les estatístiques sobre homes i dones i s’oculten dades a la informació pública
    Exemples. Amaguen l’existència de major nombre de lapidacions d’homes per motiu d’adulteri davant de dones en alguns països islàmics (Nigèria), l’ablació de penis en nens (Etiòpia), el major nombre de nens soldats, major nombre d’home morts a les guerres, violacions d’homes per part de dones soldats, etc.
    S’oculten les dades d’assassinats d’homes per violència domèstica. (1)
  9. Utilitzen els diners públics de les subvencions que reben per donar premis a periodistes, polítics, escriptors, músics, artistes etc., i fins i tot a jutges que promocionen socialment les tesis totalitàries feminazis.
  10. Actuen inconstitucionalment per no permetre l’entrada d’homes en les seves associacions culturals i professionals (dones juristes, dones artistes, dones editores, dones empresàries, etc.) mentre obliguen a canviar les normes d’associacions històriques en què la dona no podia entrar com per exemple la centenària Confraria del Pescadors del Palmar (Albufera de València), etc.
  11. Instrumentalitzen la ciència a favor de tesi totalitàries.Exemples:
    • Instrumentalitzen la psicologia com a valedor de la tesi que els fills han de ser per a la dona després dels processos de separació i divorci
    • S’utilitza el dret confonent els termes de Pàtria Potestat i Custòdia dels fills per no haver de concedir la custòdia compartida.
    • El centre Reina Sofia per a l’estudi de la violència es nega a fer estudis sobre la mort d’homes en el marc de la violència domèstica.
    • Es creen departaments de la dona sectaris que conceptualitzen de manera diferent les variables científiques segons es tracti d’homes o de dones
  12. Utilitzen la propaganda com a sistema d’informació i no la notícia fundada científicament. Com qualsevol totalitarisme, tracten de dominar els mitjans de comunicació. Fan i promocionen amb les subvencions rebudes programes televisius, conjunts musicals i pel·lícules per tal d’estendre la ideologia feminista radical
  13. Pressionen els governs i se’n vanten perquè aquests, al seu torn controlin el poder judicial i fins i tot el poder legislatiu, com vam veure amb l’oposició a la promulgació de la Llei Integral de Violència de Gènere o la fallida votació de la modificació del codi civil en matèria de separació i divorci. Amb altres paraules s’està fent de la democràcia una monarquia bananera.
  14. Creen tot tipus d’organitzacions sexistes que reben subvencions milionàries de l’Estat i que es neguen a compartir amb associacions del sexe contrari i des de les quals gestionen punts de trobada, cases d’acollida, centres de mediació familiar, etc. la gestió dels quals havia d’estar regulada de manera imparcial per l’Estat
  15. Aconsegueixen, convertits en poder fàctic, pressupostos multimilionaris dels governs i les entitats públiques a través de plans bianuals de la Dona, subvencions d’associacions només per a dones, fons municipals, fons econòmics de les autonomies, fons europeus, fons per a la implantació de lleis anticonstitucionals i sexistes
  16. Creen una xarxa d’instituts i cases d’acollida, anticonstitucionals, que es neguen a atendre l’home que va sota els mateixos pressupostos que qualsevol dona, a través dels quals, segons les seves pròpies treballadores, adoctrinen en el feminisme radical
  17. Promouen un concepte de matrimoni molt proper al de les confessions religioses més radicals, sense la possibilitat d’incloure els termes en què pot finalitzar (per exemple la custòdia compartida dels fills)
  18. Mantenen lleis sense un valor efectiu en la defensa de la violència contra la dona però amb grans dotacions econòmiques que administren segons els seus fins
  19. Desafien obertament el Consell del Poder Judicial i als jutges en general quan es mostren contraris a les seves tesis.
  20. Serveixen de finançament econòmic a partits polítics i sindicats a través de programes d’ajuda a la dona
  21. Es neguen a demanar la igualtat en aquelles titulacions en què són majoria les dones (educació, dret, medicina, etc.) mentre reivindiquen la igualtat en aquelles en què no són encara majoria
  22. Utilitzen una xarxa de juristes per promoure falses denúncies amb les quals treure avantatges en els processos de separació i divorci
  23. Utilitzen el concepte de “discriminació positiva”, creen “tribunals especials”, “assenyalen mitjançant braçalets”, “eliminen la presumpció d’innocència”, “proposen judicis ràpids” etc. per a temes relacionats amb el propi sexe.
  24. Ofereixen interpretacions de les altres cultures, sectàries, criminalitzadores del rol de l’home enfront de la dona en lloc de respectar-les i entendre-les com a formes tradicionals de resoldre els problemes de subsistència que cal canviar, de manera que participen en l’enfrontament entre civilitzacions.

Rafael Rodrigo Navarro, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Psicologia
i un dels primers objectors de consciència al servei militar durant el franquisme

Muntatge de gènere (6 – Propostes d’igualtat real)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

6) PROPOSTES D’IGUALTAT REAL

* Plans d’igualtat també quan els homes són els discriminats o van molt per darrere de les dones.
Eliminar la propaganda comercial sexista contra els hòmens
* Eliminar les subvencions multimilionàries a “grups de dones” d’ací o del 3er Món, per estar vinculats amb tripijocs foscs de finançament il·legal de partits i negocis amb Dictadures, i amb la difusió de la ideologia “de gènere”.
* Separació de béns obligatòria per als matrimonis i Custòdia Compartida dels fills absolutament preferent per a casos de separacions, que evita greuges i picabaralles fomentadores de la violència domèstica, encara que no hi haja acord entre els excònjugues


* Que l’esquerra abandone la “Guerra entre sexes, pau entre classes”, i es replantege com està enfocant aquest tema.

Tinglado de gènere (6 - Propostes d'igualtat real) 01

6.1. Custòdia Compartida i reivindicacions polítiques

“Ni tan sols un (d’home divorciat) va admetre que el sistema li hagués afavorit gens ni mica” (…) “el nombre de mares que va opinar que el divorci afavoria la dona va ser tres vegades superior al de mares que van opinar que afavoria a l’home” “Els (pares-homes) que han perdut contacte amb els fills han estat, en general, allunyats d’ells per les ex esposes, moltes de les quals han reconegut obertament que obstrueixen el contacte entre els seus fills i el seu ex marit” (Divorced Dads: Shattering the Myths / “Pares divorciats: mites esbocinats”], llibre-estudi del psicòleg Sanford Braver).

Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida

Tinglado de gènere (6 - Propostes d'igualtat real) 02

La Custòdia Compartida (preferent i sense acord mutu del pare i la mare) és una reivindicació que compta amb un 80% de suport popular. Si els
partits no la recolzen és perquè hi ha una enorme trama corrupta.
Açò és ja de fa anys, però substancialment, les reivindicacions de les associacions de pares i mares separades van per aquest cantó
Una crida a tots els militants de partits polítics a fi que passin als respectius partits les reivindicacions del moviment democràtic i antisexista per la custòdia compartida dels fills i contra la discriminació judicial i mediàtica de gènere (femellista), origen de l’actual esclat de violència domèstica.
Pels drets cívics dels pares separats, contra el nou feixisme de gènere (femellista) al sistema judicial i mediàtic espanyol

6.2. Reivindicacions als partits polítics, 2008:
1.-Derogació de l’actual Llei del Divorci
2.-Promulgació d’una nova llei que estableixi la custòdia compartida dels fills o , el que és el mateix, el dret dels fills a seguir tenint pare i mare en igualtat de condicions després dels processos de separació i divorici com a procés normal i normalitzador.
3.-Desjudicialitzar els processos de separació i divorci  tot permetent que en els centres de mediació es pugui acordar la custòdia compartida
4.-Restablir la presumpció d’innocència en els processos judicicials
5.-Que es creïn els corresponents instituts de l’home o que es clausurin els de la dona per inconstitucionals segons l’art. 14.
6.-Crear l’institut de la família que hi doni suport tant en el procés del matrimoni com en el cas de dissolució. Que el suport a la dona es faci des de la perspectiva de la família i per tant que l’home sigui tractat igualment ja que l’objectiu ultim és aconseguir el bé del menor.
7.-Que s’oposin amb claredat i contundència a qualsevol política que discrimini per raó de gènere siguin d’inspiració masculina o femenina.
8.-Que s’eduqui socialment i es combati activament la identificació que actualment es fa de l’atenció i cura dels fills i filles com a funció exclusivament femenina.
9. Que es persegueixi per igual les conductes masclistes com les conductes femellistes en els mitjans de comunicació i en la societat en general
10. Que es promogui la confiança i l’harmonia entre sexes i no la desconfiança i la confrontació a la qual estan duent les actuals polítiques de gènere.

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (5 – La corrupció interessada i institucional)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

5) LA CORRUPCIÓ INTERESSADA I INSTITUCIONAL

http://custodiapaterna.blogspot.com.es/2015/08/victimas-mortales-en-la-familia-2015.html

5.1. Nivell ètic.
I quant a la fesomia moral de prou “antipatriarcals” professionalitzats amb la ideología de gènere.

Estem en mans de la màfia.

Tinglado de gènere (5 - La corrupció interessada i institucional)

5.2. Les escandaloses veritats sobre la violència de gènere
de Paula Ballesteros Sants, divendres, abril 22, 2011

Milagros Gómez publicà aquest contingut en el grup “tots contra la violència”.

Les mentides de la Llei de Violència de Gènere de 2004.
Treball elaborat per D. José Luis Sariego (advocat i mitjancer familiar) i ex-assessor del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Presentat per JL Sariego en tesis davant la Comissió Europea el 2010 (reproduït aquí amb autorització de l’autor).

Dades de l’estudi de l’Observatori de la Violència de Gènere del CJPJ 2005 – 2010 (veure origen de dades):

• Denúncies 2007 a 2010 470.706
• Sentències 2007 a 2010 78.423
• Sentències per delicte 2007 a 2010 40.081
• Sentències per falta 2007 a 2010 29.341
• Sentències conformitat 2007 a 2010 58.880
• Sentències absolutòries 2007 a 2010 14.359
• Sentència condemnatòries 5.184 (1,10%)

Recursos apel·lació estimats amb absolució de l’home:
• Condemnes 4.002
• Recursos estimats 1.512
• Homes realment condemnats 2.489
• Homes innocents amb sentències (primera i segona instància) 24.061

Percentatge de condemnes sobre total (4T 2010):
• Ciutadans denunciats 25.574 (100,00%)
• Ciutadans condemnats 2.489 (9,73%)
• Ciutadans absolts 23.085 (90,20%)

Condemnes ‘trampa’ (conformitat):
• Sentències sense conformitat 1.525 (61,29%)
• Sentències amb conformitat 963 (38,71%)

“Èxit” actual LVG (4T 2010) segons CGPJ:
• Homes denunciats. 25.574
• Homes condemnats amb el 100% de les garanties legals. 1.525 (5,96%) (cada condemna ha costat uns 423.000 €)

Vulneració drets fonamentals de la LVG 2004:
• Presumpció d’innocència.
• Inviolabilitat del domicili.
• Dret a assistència jurídica real.
• Judici sense dilacions.
• Dret a tutela efectiva.
• Dret a assistència mèdica.
• Dret a ser informat d’acusació.
• Dret a Habeas Corpus.

Ajudes de la UE per violència de gènere a l’Estat Espanyol:
• Per denúncia formulada. 3.200.- euros
• Per condemna. 0.- euros (de 3.200 a 6.100 euros per denúncia per a despeses
dels serveis en la lluita contra la violència de gènere a Espanya).

On van els 3.200 euros per denúncia?:
• Despeses Jutjats VSLM.
• Despeses nous serveis protecció dona a cossos de seguretat.
• Creació nous llocs treball en PIM, CIM, instituts de la Dona, etc.
• Creació nous llocs treball a diputacions, i comunitats autònomes relacionats.
• Subvencions a associacions exclusivament de dones.
• Fons per Col·legis Advocats i de Psicòlegs.
• Universitats, Fundacions, etc. (estudis).
• 15% ajudes a dones maltractades (Seg. Social, pisos tutelats, etc.).

5.3. Subvencions
De la U.E. donen a l’Estat espanyol 3.200 eurons per cada denúncia de violència de gènere.
De twitter d’un diputado, que després fou obligat a retractar-se’n:
“¿Sabían que la UE paga 3.200 euros por cada denuncia por malos tratos? Desde 2004 nos han entrado así 2.080.000.000 euros. ¿Qué Gobierno renuncia a eso?”.
“L’autèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre elles els incentius, els donatius i els beneficis” (Plutarc de Queronea, ca. 46-c.120, assagista i historiador biògraf).

Font: estimació lleis pressupostos i / o subvencions 2009.
http://www.facebook.com/notes/paula-ballesteros-santos/las-escandalosas-verdades-sobre-la-violencia-de-género/210858162271638

Percentatge de condemnes sobre total (4T 2010):
• Ciutadans denunciats 25.574 (100,00%)
• Ciutadans condemnats 2.489 (9,73%)
• Ciutadans absolts 23.085 (90,20%).

Això vol dir: hi ha un foment esbiaixat i artificial de denúncies falses per tal de cobrar les subvencions de la UE. Per això fan tantíssima propaganda i tan obsessiva sobre “la violència masclista”. Altrament farien propaganda sobre la femellista o d’altres, per les quals no s’interessen gens ni mica perquè no hi ha mamellot de subvencions per enmig.
On van els 3.200 euros per denúncia?:
• Despeses Jutjats VSLM.
• Despeses nous serveis protecció dona a cossos de seguretat.
• Creació nous llocs treball en PIM, CIM, instituts de la Dona, etc.
• Creació nous llocs treball a diputacions, i comunitats autònomes relacionats.
• Subvencions a associacions exclusivament de dones.
• Fons per Col·legis Advocats i de Psicòlegs.
• Universitats, Fundacions, etc. (estudis).
• 15% ajudes a dones maltractades (Seg. Social, pisos tutelats, etc.).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (4 – La ideologia de gènere als jutjats)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

4) LA IDEOLOGIA DE GÈNERE ALS JUTJATS

“Tots els animals són iguals, però alguns més iguals que els altres” (“Animal Farm”, George Orwell).

“Les dones van començar a falsejar la informació i a acusar llurs parelles de violència domèstica com a preàmbul per a sol·licitar el divorci. Els homes van ser acusats d’abusar sexualment dels fills i molts van acabar en la presó sense que existissin proves en contra. Per a expulsar un home de la seva llar, n’hi havia prou que la seva parella al·legàs que tenia ‘por’” (When did you last beat your wife? / Quan vas pegar una tana a la teva dona per última vegada?, a The Observer, 3•5•1998, Erin Pizzey [Erin Patricia Margaret Carney], precursora del moviment mundial d’albergs per a dones maltractades).

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 02

Com funciona la ideologia de gènere als jutjats espanyols, alguns exemples:

Altres casos:

De 150.000 denúncies per maltractaments, només 500 es van certificar mèdicament com a lesions: avui és “maltractament” des d’un SMS fins una pallissa… Equiparar això és barbàrie!
De les 600.000 denúncies per “maltractaments” des de l’aprovació de la llei fins a juny del 2009, un 86% són abusives, segons un estudi del jutge Francisco Serrano.
El feminisme radical es nodreix del conflicte: aquesta llei concep la parella com a focus de conflicte, mai d’harmonia! En el 2009 hi va haver 30 homes morts per dones, però això no computa com “violència de gènere”.

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 01

Suspesa la pressumpció d’innocència.
Matriarcat d’Estat: lleis que suspenen fins i tot la pressumpció d’innocència masculina quan hi ha cap denúncia femenina.

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 04

Altres conseqüències:
En què consisteix el tema de la “ideologia de gènere”:
-lleis discriminatòries que aboleixen la pressumpció d’innocència i que havien de ser anticonstitucionals (per ex. la de “violència de gènere”),
-denúncies falses contra els homes, fomentades oficialment per cobrar subvencions de la UE,
que discriminen els pares-marits en el tema de la custòdia dels fills,
-manca de garanties sobre propietats (casa, etc…) en divorcis,
-propaganda comercial i en mass mèdia misàndrica usual i massiva,
-doctrina oficial on els homes som criminalitzats com si fóssim tots violents i fins i tot maltractadors,
-manca absoluta de plans d’igualtat allà on l’home té coeficients molt pitjors que les dones (fracàs escolar, alcoholisme, presos, accidents laborals i de trànsit, suïcidis, etc…),
-silenci oficial sobre homes assassinats per dones en violència domèstica, etc. etc. etc…

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (3 – Introducció al funcionament de la ideologia de gènere)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

3) INTRODUCCIÓ AL FUNCIONAMENT DE LA IDEOLOGIA DE GÈNERE

Hi ha, bàsicament, dues opcions que s’anomenen “feminisme”:

Feminisme igualitari o demofeminisme (Equality Feminism), defensat pel feminisme clàssic de sempre, encarnat en la Coordinadora Feminista estatal, Pilar Rahola o moltes periodistes i escriptores conegudes.

Les demofeministes anglosaxones que es plantaren contra el feminisme de gènere o feminazisme, sovint han estat amenaçades per les feminazis i algunes han hagut d’exiliar-se i tot, com l’Erin Pizzey.

Feminisme “de gènere” o antiigualitari o capitalista (Establishment Feminism) , sovint andròfob i partidari de la ginarquia o domini femella, per ex. Aído, de la Vega o l’espanyolista progre Lidia Falcon

“Una mica semblant està succeint a Nigèria amb el pagès Iunusa Rafin, que ha estat considerat culpable de mantenir relacions adúlteres amb l’esposa d’un amic i condemnat a morir apedregat. En aquest cas, la dona amb la qual es va escapar va al·legar que fou hipnotitzada i amb aquesta estupenda excusa ha estat absolta. Ell, per ser home, ho tenia molt més fàcil: en tenia prou negant els càrrecs per a salvar-se. Però Iunusa ha admès la seva amor i ha decidit no apel•lar. Ignor què és el que de debò està succeint, però aquest camperol de pedra picada em recorda en Giordano Bruno, en oposar-se per principi a la barbàrie encara que la seva postura li costi la vida. Ara bé, no estem donant suport a aquest home com ho hem fet amb Safija o Amina: on estan les pàgines de signatures en la seva defensa? I, no obstant això, deuria ser el mateix, perquè no estem parlant d’un problema d’homes o de femelles, sinó dels drets humans més elementals” (“El País”, 23-7-2002, Rosa Montero,*1951, periodista i novel·lista madrilenya).

Són així, aquestes altres: la creença en drets humans per a tothom…reforçats per un Estat policiac propi. Volen la igualtat desigual: un règim especial que les afavoreixi en tot.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 02

Segons la ideologia de gènere les dones sempre estan discriminades i a més per partida doble o triple.
Per tant, han de ser protegides i privilegiades per partida doble o triple!
Drets ficticis i extraordinaris que han de pagar, en forma de discriminació, el sexe masculí.

3.1. Pseudofeministes ultres

Les muses d’aquest sexisme solen ser gent misàndrica molt radicalitzada, però només en són una eina, ja que els interessos reals de la ideologia de gènere o feminazisme són estrictament producte dels Think Tanks del capitalisme mundial, com les fundacions Ford o Rockefeller.

“En una societat patriarcal, tota relació heterosexual és violació perquè les dones com a grup no són prou fortes com per donar-hi el seu consentiment” (Catharine Alice MacKinnon, *1946, activista feminista, advocada i professora nordamericana).

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 01

“Quan una dona arriba a l’orgasme amb un home, ella només està col·laborant amb el sistema patriarcal en erotitzar la seva pròpia opressió” (Sheila Jeffreys, *1948, feminista ultraradical i professora britànica).
“En altres paraules, el mascle, des del punt de vista genètic, és una femella incompleta, un avortament amb potes” (Valerie Solanas, feminista anglesa, al seu llibre “Scum / escuma”).

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 05

“A un home sols li deman tres coses: que sia ben plantat, implacable i estúpid” (Dorothy Parker, 1893-1967, escriptora i crítica estatunidenca).

3.2. La propaganda comercial sol ser misàndrica,  perquè va adreçada a les compradores, majorment dones.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 04

3.3. Per un feminisme democràtic i igualitari

El sexisme misàndric o andròfob és tan omnipresent com el nacionalisme espanyolista. I tanmateix, es fan els invisibles, com el Diable.

Les demofeministes anglosaxones que es plantaren contra el feminisme de gènere o feminazisme, , sovint han estat amenaçades i algunes han hagut d’exiliar-se i tot, com l’Erin Pizzey.

També l’autora de “L’home domat” estigué rebent amenaces durant molts anys.

Això demostra que el feminisme de gènere és una pseudoideologia, un totalitarisme més segregat des de l’Establishment i un pseudofeminisme sexista i groc.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (2 – Les fredes, simples, objectives, incontestables xifres anuals de l’estat espanyol)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

2) LES FREDES, SIMPLES, OBJECTIVES, INCONTESTABLES XIFRES ANUALS DE L’ESTAT ESPANYOL

~ Dones mortes per violència de gènere : 60-90 anuals (l’Estat espanyol és annualment entre el 2n-4t amb menys dones assassinades de tot Europa Occidental, països com Suècia estan molt per sobre) .
~ Dones mortes per violència de gènere a Romania (amb la meitat de població que Espanya) : Unes mil anuals .
~ Homes morts per les seves parelles femenines : 20-40 anuals (alguna campanya mediàtica de les “de gènere” o dels governs o del Ministeri per la (Des) Igualtat ? No) .

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 02

~ Homes suïcidats per conseqüències del divorci : uns 500 http://apfscat.org/?q=node/18 (alguna campanya mediàtica de les “de gènere”, mitjans i governs? No) .
El suïcidi és la primera causa de mort en els homes de 25 a 34 anys a Espanya

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 01

~ Accidents laborals ( el 90 % són homes) : uns 1.500-2.500 anuals
~ Diferència entre sous home -dona (sempre per feina diferent, a igual treball cobren el mateix) : 1’3 a 1 . Diferència classista de sous: Per ex., els grans banquers espanyols cobren fins a 370 voltes més que els empleats

El tema laboral femení és una cortina de fum perquè no ens fixem on hi ha les grans diferències, que cada vegada s’agreugen més.

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 04

~ El risc de morir a la carretera és tres vegades més gran per als homes http://es.noticias.yahoo.com/9/20081118/tes-el-riesgo-de-morir-en-la-carretera-e-61bd63d.html
~ Més de les 4/ 5 parts de la població reclusa són homes, quasi el 90% de les condemnes el 2013 a l’Estat espanyol foren homes: http://www.publico.es/actualidad/546686/casi-el-90-de-las-personas-condenadas-en-espana-en-2013-fueron-hombres (alguna campanya mediàtica de les ” feministes ” ? No) .
~ El 90 % dels sense sostre de grans ciutats són homes (alguna campanya mediàtica de les “feministes” ? No)
~ El fracàs escolar és 11 vegades més alt en nens que en nenes ( alguna campanya mediàtica de les ” feministes ” ? No) .
~ Gairebé 2/3 dels universitaris són dones (alguna campanya mediàtica? No) .
~ L’esperança de vida per a l’home és uns 7-8 anys més (alguna campanya mediàtica? No) .

Etc etc .
Llavors, de quina “Igualtat ” parlen aquestes suposades “feministes”?
” … tots som iguals, però unes més iguals que altres” us sona d’alguna cosa?

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (1 – La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d’alta escola)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

1) LA IDEOLOGIA DE GÈNERE ÉS ENGINYERIA CAPITALISTA D’ALTA ESCOLA

“Si una ideologia justa és un perill per al Capital, dóna capital a la part més extremista d’eixa ideologia” (ajmm).

La ideologia de gènere va nèixer amb l’objectiu específic de rebentar el més estimat de la Humanitat, que és la família. És per molts sabut l’origen del feminisme, per qui no ho sàpiga encara, pot mirar aquest tall (veu en anglès)
Qui ho explica és el cineasta i productor de Hollywood, Aaron Russo, amic personal de Nicholas Rockefeller. El banquer va intentar que Russo entrés en el Consell de Relacions Exteriors (CFR), davant el seu èxit cinematogràfic, per la qual cosa es van fer molt amics i li va arribar a confessar coses com les quals segueixen.
Un dia Rockefeller li va preguntar a Russo si sabia quin era el motiu del moviment feminista. Russo li va respondre, ingènuament: “aconseguir l’alliberament de la dona”. Rockefeller va esclafir a riure.
–Ho vam fer nosaltres a través de la Fundació, va dir Rockefeller, per dues raons:
1-Per sumar la meitat de la població al pagament de l’impost sobre la renda,
2-Per impedir que els nens se seguissin criant amb els pares i consideressin l’Estat com al seu pare. La ideologia de gènere és enginyeria del Sistema capitalista, engegat per les Fundacions Ford i Rockefeller.

Els estats occidentals apliquen el que els manen les Fundacions-cervells del capitalisme: un feminisme “de gènere” destructor de llibertats civils = “Ets un idiota! Deixa’m explicar-te si fa no fa de què anava això, nosaltres els de la Rockefeller ho finançàrem, finançàrem el “Women lib”, som els qui teníem tots els diaris i televisions” (Fundació Rockefeller als propis executius que no entenien la maquiavèlica actuació de la Fundació en el tema de l’Establishment Feminism).
La socialdemocràcia europea ha estat la principal eina del Capital per imposar aquest (pseudo)”feminisme” groc i misàndric, però l’esquerra, entabanada per dogmatisme i cursets “de formació”, també hi ha caigut al parany i se n’ha fet còmplice. Evidentment, això li ha donat molt mala imatge entre moltes famílies (i amistats d’aquestes famílies) que veuen el que realment està passant sota tota la retòrica de “feminisme oficialista”, embolcallat per una àurea de progressisme doctrinari.
Cal oposar-hi un moviment pels drets civils dels menors i dels pares-marits (dic pares-marits perquè són els realment més afectats, els homes fadrins ho són molt menys, encara que també, però molts ni se n’adonen):
Això és fàcil de distingir perquè són els grans partits capitalistes els qui la mantenen a tota megafonia i tots els mass mèdia dels Bancs els qui bramen incansablement.

Tinglado de gènere (1 - La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d'alta escola) 01

El “feminisme” (?) de gènere és “l’os” que el capitalisme llança a “gossos i gosses” (plebeus i plebees) perquè es barallen entre si, tenint la cura de criminalitzar el més reivindicatiu dels dos sexes i exaltar el més consumista.
Talment que poden substituir ja, a cops de megafonia, la lluita de classes per la lluita de sexes.
A fi de dissimular encomanen la tasca bruta de base a la socialdemocràcia i afins a fi que xuclin una mica del mamellot de les subvencions per tota la fantotxada. A través de subvencions i cursets d’adoctrinament avien els seus agitadors i agitadores, en pla Policies del Pensament orwellians, a imposar a la societat uns punts de mira esbiaixats, sectaris, injusts i criminalitzadors contra tot un sexe, i que, a més, la majoria del poble pla, no pot creure’s.
Així hi queda una mini-esquerra doctrinària que el poble percep com a irreal i amenaçant en aquests temes, i una dreta depredadora i corrupta però que el poble percep com a “més real” en aquesta mena de temes (immigració, gènere, etc…), encara que en el fons fan la mateixa política destructora. De tal manera poden robar i retallar i encara així molta gent continuarà votant-los.
Total: és un dels diversos sistemes per acorralar el poble i fer que dretanegi electoralment.

Que des del mateix Sistema despenguin tantíssima propaganda a tot arreu sobre la desigualtat de la que tu parles (tant si fos certa com si no) mentre silencien desigualtats moltíssim majors, ja deixa clar que intenten cortines de fum per desviar la frustració popular des dels culpables (els aprofitats i alts càrrecs) cap al pare de família treballadora.
La vella tàctica pogromista del boc expiatori: salvar els mobles dels culpables (oligarquia, casta…) i adreçar les ires contra els qui més solen veure qui són els reals culpables (minories, catalans, pares de família, etc…).
Mira cap a on acusen els mass mèdia i comprovaràs que és perquè en direcció contrària hi ha coses molt pitjors que volen “invisibilitzar”.

Es crear una cortina de fum per redirigir les frustracions a un cap de turc (l’home) i exculpar les elits que realment imposen una creixent desigualtat.
Marejar el personal i imposar les majors i més injustes desigualtats.
El 1% més ric tindrà méss que la resta de la població mundial el 2016

Segons les previsions, per al 2025, el 42% de la població espanyola serà pobra.
Si resulta que les desigualtats de classe són moltíssim majors en salaris que les de sexe (que en salaris són 1 a 1’3 segons dades oficials), la ideologia de gènere esbomba una petita i problemàtica desigualtat de sexe (normalment deguda al fet que les dones tendeixen a preferir professions més lleugeres, és a dir, no són paletes, camioneres, grans empresàries…) mentre que calles les grans desigualtats.
Volen amagar les desigualtats creixents que tenen preparades per llançar-nos a la misèria.

Tinglado de gènere (1 - La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d'alta escola) 02

Per què criminalitzen l’home amb campanyes intensives? Perquè la dona és més consumista i conservadora i l’home més reivindicatiu.

La ideologia de gènere és simple propaganda de l’Establishment: pura i dura.

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Christina Hoff Sommers

CHRISTINA HOFF SOMMERS

Professora de filosofia de la Universitat de Clark des de 1980. Especialista en ètica i teoria moral contemporània, ha publicat els seus articles en revistes especialitzades i en grans rotatius com Wall Street Journal, Nova York Times, Washington Post, Boston Globe, USA Today, Chicago Tribune i un llarg etcètera. Així mateix, la seva presència ha estat constant durant anys en diversos programes televisius i radiofònics, i periòdics com Boston Globe, Washington Post i d’altres (Londres) han dedicat reportatges a la seva personalitat i la seva obra.
El 1994, Christina Hoff Sommers va publicar Who Stole Feminism? How Women Have Betrayed Women [“Qui va segrestar el feminisme? O de què forma les dones van trair les dones”], llibre que va marcar una fita en la interpretació d’un dels fenòmens sociològics més importants del nostre temps. En aquest llibre, Sommers va ser la primera a establir una distinció fonamental entre el ‘feminisme igualitari’ [equity feminism] i el ‘feminisme de gènere’ [gender feminism]. Com ella explica, el feminisme igualitari té el seu origen en les creences liberals clàssiques que totes les persones deuen ser iguals davant la llei i gaudir de les mateixes oportunitats. Sobre la base d’aquest principi, el feminisme igualitari sols formula una petició en nom de totes les dones: una situació d’imparcialitat i exempta de favoritisme. En canvi, el feminisme de gènere es caracteritza per ser elitista, egoista, ginocèntric i misoàndric, i per aprofundir la divisió entre els sexes.
Sommers es declara sense peròs feminista igualitària i dedica tot el seu llibre a combatre les errades i a desemmascarar les fal·làcies del feminisme de gènere. Sommers es preocupa especialment per la presència massiva de feministes de gènere en els més alts nivells universitaris. Amb gran paciència, demostra que les teories impartides en la universitat consisteixen, més que no pas en conceptes científics, en sistemes de creences orientats al proselitisme. A tomb d’això escriu irònicament que, per a ser coherents, algunes d’aquestes institucions universitàries impregnades d’ideologia feminista de gènere deurien estampar el següent advertiment en la portada dels seus butlletins d’informació per als progenitors: “Ajudarem la seva filla a descobrir fins a quin punt ha viscut de complicitat amb el patriarcat. L’animarem a reconstruir-se mitjançant el diàleg amb nosaltres. Podrà convertir-se en una persona enfellonida i crònicament ofesa. Molt probablement, rebutjarà els codis religiosos i morals que li han estat inculcats. Es distanciarà de la seva família i els seus amics. Canviarà el seu aspecte exterior i fins i tot la seva orientació sexual. És possible que acabi odiant el seu pare i compadint la seva mare. Quan haurà completat la seva reeducació amb nosaltres, els progenitors hauran perdut sens dubte desenes de milers de dòlars i, molt possiblement, hauran perdut també a la filla”.
En efecte, com la Dra. Sommers observa, després de la “colonització” de les universitats nordamericanes pel feminisme radical, “existeix un gran nombre de professionals en llocs remunerats amb títols laborals tals com ‘expert en equitat sexual’, ‘expert en prejudicis sexistes’ i ‘assistent per a casos d’assetjament’, tots ells encarregats de corregir els ‘desviaments de gènere’. Les alumnes de les aules feministes se saturen de falses estadístiques sobre la victimització de la dona; aprenen tot sobre la manera en què els homes mantenen les dones subjugades i espaordides. En tal atmosfera, no sols l’equitat, sinó la lògica i l’aprenentatge objectiu resulten greument perjudicats. Els mateixos pilars de la cultura occidental, de la literatura, de l’art i de la ciència, es consideren sospitosament afins al patriarcat. La meta no és el debat intel·lectual, sinó persuadir l’alumnat de l’opressió exercida pels homes sobre les dones.
Sommers critica les investigacions viciades del feminisme de gènere i les consegüents conclusions tendencioses. La seva tesi bàsica és simple: res de bo no podem esperar d’un model de recerca l’únic objectiu del qual és arribar a conclusions preestablertes. Meticulosament, demostra la falsedat de les conclusions obtingudes per les investigacions de gènere respecte a temes tals com els trastorns dels hàbits alimentaris de les joves (anorèxia), la violació, els maltractaments domèstics i les diferències salarials entre els sexes. En general, assenyala, els resultats d’aquestes pseudoinvestigacions són utilitzats per a justificar l’assignació d’uns recursos, les principals beneficiàries dels quals són dones privilegiades de les classes mitges i altes, alhora que són desateses les necessitats més urgents de les dones dels estrats socioeconòmics més baixos [Erin Pizzey sovint insisteix també en aquest aspecte classista del feminisme].
A tomb de la superficialitat de les recerques del feminisme de gènere i de la consegüent falta de base de les grans campanyes propagandístiques derivades, Sommers esmenta en el seu llibre anècdotes com la següent: “En el seu llibre Revolution from Within, Gloria Steinem* informa als seus lectors que ‘només en aquest país, unes 150.000 dones moren cada any per anorèxia’. Aquesta xifra supera en més de tres vegades el nombre anual de defuncions per accidents de tràfic. Steinem remet els seus lectors a un altre best-seller feminista, The Beauty Myth de Naomi Wolf*. I en el llibre de la Sra. Wolf es presenta novament aquesta estadística, amb la indignació de l’autora. On va obtenir la Sra. Wolf aquestes dades? La seva font és el llibre Fasting Girls: the Emergence of Anorexia Nervosa as a Modern Disease de Joan Brumberg, historiadora i exdirectora d’estudis de la dona en la Universitat de Cornell. Per la seva banda, la professora Brumberg atribueix la xifra a l’Associació Americana contra l’Anorèxia i la Bulímia. Vaig telefonar a l’Associació Americana contra l’Anorèxia i la Bulímia i vaig parlar amb la seva Presidenta, la Dra. Diane Mickley. “Han tergiversat les nostres dades”, va dir. En un butlletí informatiu de 1985, l’Associació havia fet referència a la xifra de 150.000 a 200.000 casos (no defuncions) d’anorèxia nerviosa.” * [estrella de primera magnitud en el firmament feminista]
En efecte, la “guerra de gèneres” requereix un constant flux d’històries d’horror que posin de manifest la perfídia dels homes i el sofriment de les dones. És, abans de res, una guerra de propaganda, destinada a manipular les emocions i galvanitzar a les tropes. Allò que menys els importa és la veracitat d’aquesta propaganda, com Sommers va poder constatar també en aquest cas: “El 4 de novembre de 1992, Deborah Louis, Presidenta de l’Associació Nacional d’Estudis de la Dona va enviar aquest missatge a la Junta Directiva del Butlletí Electrònic d’Estudis de la Dona: ‘Segons l’últim informe del March of Dimes, la violència domèstica contra les dones embarassades causa més anomalies congènites que totes les altres causes juntes.’ [La xifra va ser citada després per Patricia Ireland, presidenta de l’Organització Nacional de Dones (NOW) en un programa televisiu i repetida pertot el país per centenars de periòdics]. Vaig cridar al March of Dimes per a obtenir una còpia de l’informe. Maureen Corry, directora del Programa de Promoció Educativa i Sanitària del March va negar tenir coneixement de tal informe. ‘Mai no hem vist aquesta investigació amb anterioritat’, va indicar. Vaig començar a demanar i vaig esbrinar que periodistes de tot el país estaven citant aquest estudi inexistent”.
Finalment, Cristina Sommers destaca les tendències autoritàries del feminisme de gènere, que no tolera que cap grup ni sector de dones dissentesca dels seus principis. Les dones que respectin els homes incorren automàticament en l’enemistat d’aquestes feministes, per trobar-se suposadament en terreny contrari. D’aquesta manera, la misàndria es converteix, paradoxalment, en misogínia. En realitat, com Sommers insisteix repetidament en el seu llibre, el feminisme de gènere no reserva les seves desqualificacions més dures per als homes, sinó per a les dones que no comparteixen aquesta intolerància i les corresponents creences destructives.
Les feministes de gènere parlen en nom de les dones, però no representen les dones, conclou Sommers. En altre recent llibre, The War Against Boys [“La guerra contra els nois”], publicat al juny de 2001, Sommers critica l’explotació per part d’alguns sectors d’una suposada crisi d’autoestima de les nenes i adolescents. Segons determinats estudis d’experts universitaris, les noies experimentarien aquest problema i, en conseqüència, necessitarien una ajuda excepcional en una societat que, segons el parer dels seus autors, afavoreix als nois. El problema amb els nois és que són nois. Cal fer-los més similars a… les noies. [Tal vegada sia aquesta la raó per la qual algunes feministes prefereixen per a les noies institucions docents no mixtes, que consideren importants per a fomentar l’autoestima i l’èxit professional, alhora que consideren les institucions escolars per a homes (les acadèmies militars, per exemple) com a marc de comportaments degradats]. Aquests arguments no resisteixen l’anàlisi més superficial, diu Sommers en el seu llibre.
Sommers analitza l’obra dels principals experts universitaris i demostra que hi falta rigor científic. No existeix crisi de les noies, que estan traient millors resultats acadèmics que els nois i l’autoestima de les quals no és inferior a la d’ells. Els nois posseeixen actualment menys preparació per a la lectura i escriptura i tenen menys probabilitats de cursar estudis superiors. Així doncs, la suposada “crisi de les noies” és un invent de determinats sectors feministes que, amb l’excusa d’ajudar les noies, han implantat en nombrosos col·legis i universitats una sèrie de polítiques que penalitzen tot allò masculí. I, tanmateix, són els barons els qui han menester d’ajuda per a equiparar-se acadèmicament a les noies, els qui necessiten amor, disciplina, respecte i orientació moral. Necessiten comprensió, però no necessiten ser rescatats de llur masculinitat.
En 1996, Christina Hoff Sommers va publicar l’article A feminist Camelot [“Un Camelot feminista”], títol al·lusiu a la “Cort” feminista de què es van envoltar el President Clinton i la seva esposa a la Casa Blanca per a elaborar el programa de govern social i familiar. Sommers esmenta les assessores i promotores de distintes iniciatives de política familiar i social, i fa referència a les investigacions en les quals s’han basat. Els següents paràgrafs d’aquest article són bona mostra de l’estratègia utilitzada pel feminisme de gènere per arramblar llocs i recursos: “Una vegada que les investigacions s’han alliberat de les “normes masculines”, els seus resultats posen de manifest les “desigualtats” que són víctimes les dones en la nostra societat sexista. Entre tals desigualtats, l’Oficina de Salut de la Dona (OWH) esmenta les següents: Segons les estimacions, el 30% de les intervencions hospitalàries d’urgència corresponen a dones i es deuen a lesions causades per la violència domèstica. L’homicidi és la principal causa de mortaldat de la dona en el lloc de treball. En 1991, l’homicidi va ser la segona causa més important de mortaldat entre les dones de 15 a 24 anys. El suïcidi, en 1991, era la tercera causa més important de mortaldat entre les dones blanques de 15 a 24 anys. Les estadístiques sobre homicidis i suïcidis fomenten una imatge de les dones nordamericanes com a éssers amenaçats i vulnerables. Ara bé, segons l’Oficina d’Estadístiques Laborals, en 1994 van ser assassinats en el lloc de treball 887 homes, però sols 184 dones (83% d’homes enfront de 17% de dones). I encara que és cert que l’homicidi és la segona causa més important de mortaldat entre les dones de 15 a 24 anys, és enganyós de suggerir que el grup més perjudicat són les dones. En 1991 van ser assassinades 1.128 dones de 15 a 24 anys; però la xifra d’assassinats per als barons d’aquest grup d’edat va ascendir a 8.251. L’estadística sobre el suïcidi indueix també a error, perquè, el 1991 es van suïcidar 602 dones blanques de 15 a 24 anys i 3.476 homes blancs d’aquest mateix grup d’edat. El terme mitjà total anual de defuncions per totes les causes per a aquest grup d’edat és, aproximadament, de 8.000 casos per a les dones i 25.000 per als homes.
L’Oficina de Salut de la Dona no explica per què no parlen de les defuncions de barons o per què les defuncions de dones són resultat de “desigualtats” o de discriminació de gènere, ni tampoc què tenen a veure aquestes luctuoses xifres amb la problemàtica sanitària. Potser el més semblat a una dada estadística sobre l’especial vulnerabilitat de la dona seria l’afirmació que “segons les estimacions, el 30% de les visites a les sales d’urgències hospitalàries corresponen a dones i es deuen a lesions causades per la violència domèstica”. No obstant això, estudis fiables han demostrat que la xifra correcta a nivell nacional se situa entorn del 2%. Sense comentaris… Per desgràcia, fa ja temps que, també afora dels Estats Units, el feminisme de gènere ens té habituats a aquest tipus de “investigacions” i “enquestes” d’embut. El que encara no tenim són Christinas Hoff Sommers que les posin sota la lupa.

WIKIPÈDIA

Christina Marie Hoff Sommers (born 1950) is an American author and former philosophy professor known for her writings about feminism in contemporary American culture. Her work includes the books Who Stole Feminism? and The War Against Boys, both of which are critical of contemporary feminism. She also hosts the video blog called Factual Feminist.

Sommers is known for her criticisms of contemporary feminism. She coined the term “equity feminist” to denote her philosophy, which she contrasts with what she calls “victim” or “gender feminism”, arguing that modern feminist thought often contains an “irrational hostility to men” and possesses an “inability to take seriously the possibility that the sexes are equal but different”. Other scholars and feminists have called her works and positions anti-feminist. Sommers rejects claims that she is opposed to feminism.

LLEGIR MÉS A:   http://en.wikipedia.org/wiki/Christina_Hoff_Sommers

Feminisme i Igualtat (Recopilatori)