Arxiu de la categoria: Lideratge

Trets i Estats Psíquics Favorables

TRETS I ESTATS PSÍQUICS FAVORABLES

CONGLOMERATS DE TRETS I VIRTUTS PER A VÈNCER

  • “Hem d’evitar sempre llançar les campanes al vol i el cofoisme poc contrastat. Ens hem de centrar a treballar tenaçment, aprendre, assajar noves vies, estudiar, equilibrar-nos, cercar. No hem de fer com moltes voltes hem fet que ens surten un parell de coses bé mig de casualitat i ja ens n’anem a celebrar-ho i, amb la ressaca, ja no recordem per on anàvem. No podem mai baixar la guàrdia perquè sovint som a la vora de l’abisme. Està bé refermar el desig de triomf, de treballar (més que no de lluitar: en primer lloc hem de lluitar contra les nostres pròpies insuficiències), de ganes, però defugint amb molt de compte tot triomfalisme, tota manca de sentit autocrític i qualsevol cofoisme rutinari i ingenu”.
  • “Quan som joves ens deixem bressolar per paraules boniques i promeses llampants, més tard, quan veiem que se les emporta el vent, pels fets de l’altri. I, si analitzem bé les coses, després, ni tan sols això: els fets poden ser bons i els resultats fatals. Sols l’estudi dels resultats de molts fets són fiables. Si realment madurem i volem guanyar, sols ens podem fiar realment dels resultats”.
  • “La bellesa de viure és fer del dolor una música policromada, rica i creativa. Un cant triomfal”.
  • “Res no pot aturar les persones amb una actitud mental correcta per atènyer les pròpies fites; res a la terra no pot ajudar aquells qui tenen una actitud mental equivocada” (W. W. Zieg).
  • “Tothom pot fer màgia, tothom pot assolir els seus objectius, si és capaç de pensar, si és capaç d’esperar, si és capaç de dejunar” (“Siddhartha”, de Hermann Hesse, 1877-1962, escriptor alemany).
  • “Si A és igual a èxit, llavors la fórmula és A igual a X més Y més Z. X és el treball. Y és el joc. Z és mantenir la boca tancada” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
  • “Ha assolit l’èxit qui ha treballat com pertocava, ha rigut a sovint, i ha estimat molt” (Elbert Green Hubbard, 1856-1915, periodista i escriptor satíric nordamericà).
  • “Si al ple encert aspires, uneix la utilitat al gaudi” (Tomás de Iriarte, 1750-1791, escriptor neoclàssic canari).
  • “Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, i treballen sense queixes ni excuses, aquest país serà imparable” (Josep Guardiola, jugador i entrenador de futbol del Barça).
  • “La literatura esotèrica sol avisar que una combinació de càrrega emocional i vívida imaginació estimula l’habilitat per atraure cap a la nostra existència allò que desitgem molt…En els experiments científics parapsicològics que la Universitat de Duke dugué a terme en els 50’, inclús quedà demostrat sense cap dubte que els factors d’èxit mès importants en la percepció extrasensorial eren: “entusiasme”, “elevat interès a produir conjetures precises, especialment al començament del dia” i “un sentiment general de confiada expectació” (“Les nou revelacions-Manual”, 1995, de James Redfield i Carol Adrienne, autors nordamericàs).
  • “NO ÉS FACIL
    No és fàcil demanar perdó quan hem fallat.
    No és fàcil admetre les nostres errades,
    ni tornar a començar
    quan “el nostre món” se’ns ha esfondrat.
    Tampoc no és fàcil ésser constant i considerat.
    Ni ho és tenir èxit i prosperitat,
    i ens hi envanim.
    No és fàcil dominar les nostres passions
    i les nostres debilitats.
    Res d’això no és fàcil;
    no obstant això,
    podem aconseguir-ho,
    perquè allò valuós,
    ve amb esforç
    i no anant pel camí fàcil” (No en consta l’autor).
    “Com tindre sort:
    1.      Pencar de valent.
    2.      Matinar
    3.      No rendir-se, cercar noves possibilitats.
    4.      Ser agraït.
    5.      Ser empàtic i amable” (No en consta l’autor).

LA SAVIESA, LA INTEL·LIGÈNCIA, EL SENTIT COMÚ DE L’ORDRE DE PRIORITATS

  • “Dir allò que és útil, front a allò que desitges perquè et resulta divertit.
    Es la diferència entre utilitat per vèncer i diversió per seguir vençut”.
  • “Saber quan i com esperar és el gran secret de l’èxit” (Joseph Marie de Maistre, 1753-1821, filòsof i diplomàtic francès).
  • “Quan puguis posar paraules a allò que sents te n’apropiaràs” (Call It Sleep, 1992, de Henry Roth, 1906-1995, escriptor de best-sellers juevohongarès nacionalitzat nordamericà).
  • “Sorprèn allò que la gent corrent pot fer quan actua sense nocions preconcebudes” (Charles Ketterina).
    “Un home savi es proporciona més oportunitats de les que se li presenten” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Escolta, fill meu, acull el meu advertiment,
    no refusis el consell que et donaré.
    Fica els peus en els grillons de la saviesa
    i el coll en el seu collar.
    Ajup l’esquena i carrega-te-la,
    no et neguitegis pels seus lligams.
    Acosta-t’hi amb tota l’ànima,
    amb totes les teves forces segueix els seus camins.
    Segueix-la i cerca-la, i se’t farà conèixer;
    i quan la tinguis, no la deixis escapar,
    que a la fi hi trobaràs el repòs
    i es convertirà en la teva felicitat.
    Els seus grillons se’t tornaran una ferma protecció,
    i el seu collar, un vestit esplèndid.
    Perquè porta al damunt un ornament d’or,
    i els seus lligams són un teixit de porpra.
    Tu ho portaràs com un vestit d’honor,
    t’ho cenyiràs com una corona de victòria” (Siràcida o Eclesiàstic, 6:23-31, llibre deuterocanònic).
  • “Per triomfar en la lluita de la vida hom ha de tenir o gran intel·ligència o un cor de pedra” (Màxim Gorki [Alexei Massimovitx Peixkov], 1868-1936, Moscou,  novel·lista rus).

AUTOCONEIXENÇA I CONÈIXER L’ENEMIC

  • “Coneix l’enemic i coneix-te tu mateix i en cent batalles no correràs mai el més mínim perill. Quan no conegues l’enemic, però et conegues a tu mateix, les probabilitats de victòria o de derrota són iguals. Si ignores alhora tot de l’enemic i de tu mateix, és segur que estàs en perill en cada batalla” (Sun Tzu, general xinès, ca. 500 a. C., a “L’art de la guerra”).
  • “El lloc de naixença de l’èxit per a cada persona rau en l’autoconeixença. L’autoconeixença farà ús de qualsevol cosa que li sia donada. Si els pensaments constructius són plantats, els resultats positius en seran el resultat….I des de l’única real llibertat una persona té en la tria dels pensaments amb què nodrirà la pròpia autoconeixená ell és totalment responsable pels resultats que obté” (Sidney Madwed).

L’AUTOCRÍTICA, L’APRENENTATGE

  • “Hem d’aprendre dels vencedors, extraure’n la cinquenaessència, comprendre-la i aplicar-nos-la”.
  • “Tot home que conec és superior a mi en algun sentit. En aquest sentit, aprenc d’ell” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Cap home ni cap dona poden valdre la pena fins que descobreixen que són uns ximplets. Com més ràpid ho descobresquen, tant millor, perquè tindran més temps i poder d’aprofitar-se d’haver-se’n adonat” (William Lamb Melbourne, 1779-1848, primer ministre anglès).
  • “Dubta sempre de tu mateix, fins que les dades no hi permetin ja dubtes” (Louis Pasteur, 1822-1895, químic i bacteriòleg francès, descobridor de la penicilina).
  • “Imita sempre la conducta dels guanyadors, si hi has perdut” (Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “L’home que treu una muntanya comença traient-ne petits còdols” (Proverbi xinès).
  • “Si hi ha una manera de fer-ho millor, troba-la” (Thomas Alva Edison, 1847-1931, inventor nordamericà).
  • “Es requereixen noves formes de pensar per a resoldre els problemes creats per les velles formes de pensar” “Si cerques resultats distints, no facis sempre el mateix” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).

LA SENZILLESA HUMIL, LA SINCERITAT

  • “Sense humiltat i honestedat per reconèixer les coses tal com són, en primer lloc; i energia i rapidesa per aplicar les solucions encertades i pràctiques, mai no pot haver-hi victòria” “La humilitat és el camí al triomf i a la maduresa”.
  • “La senzillesa és una força que venç les astúcies” (Stendhal [Marie Henri Beyle], 1783-1842, escriptor francés del realisme psicològic).
  • “El secret de l’èxit és la sinceritat. Un camí que la pots imitar, ja ho tens fet” (Hyppolyte Jean Giraudoux, 1882-1944, escriptor francés).
  • “Glòria falsament assolida poc temps hi roman” (Mateo Alemán, 1547-1614, escriptor de la picaresca castellana).
  • “En allò que ens pertoqui ser en la vida, has de maldar per ser el millor, parò sense creure-t’ho mai” (Juan Manuel Fangio, cinc vegades campió mundial de F1).
  • “Algunes de les proeses més grans del món foren acomplertes per gent no prou llesta com per a saber que eren impossibles” (Autor Desconegut).

SABER COM TRACTAR I COMPRENDRE LA GENT AMB ESTIMA

  • “Omnia uincit Amor / L’Amor ho venç tot”  “Omnia vincit Amor; et nos cedamus Amori / L’amor ho conquesta tot; obrim pas a l’amor” (“Bucòliques”, X, 69, de Publi Virgili Maró, 70-19 ó 10 a. C., poeta llatí).
  • “Els indis guanyarem quan haguem guanyat el cor dels anglesos” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “El més important ingredient individual a la fórmula de l’èxit és conèixer com dur-se bé amb la gent” (Theodore Roosevelt, 1858-1919, el president més jove que han tingut els Estats Units –als 43 anys).
  • “Si hi ha un secret de l’èxit, resideix en la capacitat per a apreciar el punt de vista del proïsme i veure les coses des d’aquest punt de vista així com del propi” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà).
  • “El cor és la clau del cel. És la gran força de l’univers, l’única força invencible i creadora” (Raoul Follereau). “La caritat que pot vèncer damunt de tot. I guarir-ho tot” (1947, Raoul Follereau). “Ni el poder ni els diners aconseguiran la victòria; sinó l’amor. L’amor, sense el qual res no és possible i per mitjà del qual res no és impossible” (1955, Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès catòlic).
  • “L’home que es pot posar al lloc dels altres, que pot copsar el funcionament de la ment d’altri, no cal que es preocupi del futur” (Owen D. Young, 1874-1962, home de negocis i advocat nordamericà).
  • “Un organització preparada és aquella on els individus tenen el coneixement, l’habilitat, el desig i l’oportunitat de triomfar personalment en un camí que condueix a l’èxit de l’organització com a col·lectiu” (“Principle-centered Leadership” de Stephen R. Covey, *1932, de Utah, autor de best-sellers).

L’ENTUSIASME, L’ENERGIA

  • “Necessàriament, l’entusiasta sempre venç sobre l’apàtic. No és pas la força del braç, ni la virtut de les armes, sinó la força de l’ànima la que assoleix la victòria” (Johann Gottlieb Fichte, 1762-1814, filòsof romàntic alemany).
  • “Un home pot triomfar en gairebé qualsevol cosa on tingui dipositat un entusiasme il·limitat” (Charles Michael Schwab, 1862-1939, home de negocis nordamericà).
  • “He estudiat les vides de grans homes i de dones famoses, i he trobat que els homes i dones que atenyen el cim eren els qui feren el treball que tenien a mà amb tota l’energia i entusiasme que posseïen” (Harry S. Truman, 1884-1972, estadista nordamericà).
  • “Res que fos gran mai no ha pogut ser aconseguit sens entusiasme” (Ralph W. Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Per a tenir èxit, el primer de tot és ser amorós del treball que realitzes” (Germana Mary Lauretta Keney McDaniel, 1889-1925, EUA).
  • “El pessimisme mai no va guanyar cap batalla” (Dwight David “Ike” Eisenhower, 1890-1969, general en cap de les forces aliades i 34è President dels Estats Units).
  • “Quan li demanaven la raó del seu èxit, Mark Twain responia: “Ja vaig néixer entusiasmat!” (No en consta l’autor).

LA RAPIDESA, ELS REFLEXOS, L’AGILITAT EN LES DECISIONS

  • “Qui és flexible venç qui és rígid. Aquesta és la via i la virtut de l’aigua” (Lao-Tsè o Lao-Tzu, ca. 604-565  a. C.).
  • “El requisit de l’èxit és la promptitud en les decisions” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Ajornar una cosa és l’assassí natural de l’oportunitat” (Victor Kiam, 1926-2001, home de negocis nordamericà).
  • “Per triomfar, no n’hi ha prou amb preveure. És menester també saber improvisar” (Isaac Asimov, 1920–1992, escriptor de ciència-ficció i polígraf humanista russojueu).
  • “La promptitud és l’ànima dels negocis” (Lord Chesterfield [Philip Dormer Stanhope], 1694-1773, estadista i diplomàtic anglès).
  • “La imaginació és més important que el coneixement.   El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).

EL CORATGE

  • “La gent radical té un enregistrament social del que es diu “resignació cristiana”, que simplement sol ser callar i aguantar. Però la resignació cristiana original, que copsà en Gandhi perquè no tenia gaires clergues massa aprop, no és simplement això, és denunciar els mals. Jesús es passà els tres anys públics denunciant el clergat corromput i la casta beata i per això l’assassinaren, és clar. Quan Jesús diu que posem l’altra galta no ho fa en un sentit de resignació sinó de desafiament psicològic, de fortalesa mental i de coratge digne i plenament autocontrolat. Això, si som capaços de fer-ho, derrota molt més l’enemic perquè el fa trontollar, el fa dubtar, divideix la seva consciència i a ell mateix. És, de fet, la mateixa victòria. Dissortadament, els beats conxorxats amb el poder donen a entendre que es tracta de simple resignació per als oprimits, i els radicalismes socials no tenen capacitat per a copsar-ho i sempre estan relligats com a rucs al cercle viciós de les reaccions primàries, de l’odi autodestructiu i de la violència suïcida i contraproduent. Tot just el que li va bé al poder”.
  • “Un home amb coratge fa una majoria” (Andrew Jackson, 1767-1845, 7è President dels Estats Units entre 1829-1837).
  • “Qualsevol cosa que facis, necessites coratge. Qualsevol cosa que decidiu, sempre algú dirà que aneu errat. Sempre hi ha entrebancs que sorgeixen i que us tempten a creure que els vostres crítics tenen raó. Planificar una decisió per actuar i seguir-la fins al final requeriex un bocí del mateix coratge que un soldat ha de menester. La pau té les pròpies victòries, però pren d’entre els homes i dones valentes per guanyar-les” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític  i pensador nordamericà).
  • “Presència d’ànim i valor en l’adversitat, valen per a conquerir l’èxit més que un exèrcit” (John Dryden, 1631-1700, poeta, dramaturg i crític anglès).

EL TREBALL, L’ACCIÓ

  • “Si ens “enfrontem” a l’enemic podem acabar generant un problema pitjor (violència), però si el “superem” per via de l’excel·lència, hem vençut”.
  • “Labor omnia vincit / El treball ho venç tot” (“Les Geòrgiques”, de Publi Vergili Maró, 70-19 a. C., poeta gal·lo-italià en llengua llatina).
  • “Pren-te el teu temps per a deliberar; però quan el temps de l’acció és arribat, para de pensar i actua ja” (Andrew Jackson, 1767-1845).
  • “L’èxit pareix connectat a l’acció. Les persones exitoses sempre van amunt i avall. Cometen errades, no desisteixen” (Conrad Hilton, 1887-1979, hoteler nordamericà).
  • “El futur no és pas un regal, és una conquesta” (1958, Robert Kennedy).
  • “Els campions saben que l’èxit és inevitable, que no hi ha res com el fracàs, sinó sols la reacció consegüent. Saben que la millor manera de pronosticar el futur és crear-lo” (Michael J. Gelb, autor nordamericà innovador en pensament creatiu, aprenentatge ràpid i lideratge).
  • “L’únic lloc on èxit ve davant de treball és al diccionari” (Donald Kendall, president de la Pepsi-Cola, cap als anys 1960-70).

LA DISCIPLINA, LA PACIÈNCIA

  • “Una paciència infinida porta resultats immediats” (Wayne Dyer, *1940, autor de l’autoajuda, de Michigan).
  • “La disciplina és la part més important de l’èxit” (Truman Capote, 1925-1984, novel·lista nordamericà).
  • “Els obstacles són coses que una persona sols veu quan aparta els ulls de la meta” (Thomas Alva Edison, 1847-1931, inventor nordamericà).
  • “La vida sols és dada als que saben conquerir-la per etapes; no la prens a l’assalt. L’univers no pot ser violat” (Robert, comte D’Harcourt, 1881-1965, escriptor francès).
  • “Conree la qualitat de la paciència com la manca de còlera, i normalment hi tinc èxit” “La nostra ira, dominada, pot esdevenir una força capaç de moure el món” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).

LA CONSTÀNCIA, LA TENACITAT, LA PERSEVERANÇA, L’ESFORÇ, LA VOLUNTAT

  • “La persistència supera talents i parers sempre” (Aaron Brown, *1948, periodista nordamericà).
  • “L’èxit pareix ser de bon tros simple qüestió de perseverar des del lloc on uns altres ho han deixat córrer” (William Feather, autor i editor teatral nordamericà).
  • “Deixeu-me dir que el secret que m’ha dut a la meta: la meva fortalesa rau sols en la meva tenacitat” (Louis Pasteur, 1822-1895, químic i bacteriòleg francès, descobridor de la penicilina).
  • “Considera iguals el plaer, el patiment, el guany, la pèrdua, la victòria, la desfeta: consagra’t íntegrament a la batalla: defugiràs així l’error” (El conductor del carro al Bhagavad Guita 2:42, llibre sagrat hindú, l’Índia, ca. s.V-II a. C.).
  • “El secret de l’èxit és la constància en el propòsit” (Benjamin Isaac Disraeli, Comte de Beaconsfield, 1804-1881, estadista i escriptor juevoanglès).
  • “L’ambició és el camí cap a l’èxit; la tenacitat, el vehicle amb el que s’arriba” (Bill Eardley).
  • “Els guanyadors no abandonen mai i els qui abandonen no guanyen mai” (Anònim quebequès).
  • “Un guanyador mai no abandona i qui abandona mai no guanya” (Llei de Vernon).
  • “La victòria pertany als perseverants” (Napoleone Buonaparte, 1769-1821, militar cors esdevingut emperador francés).
  • “La nostra sort no es troba fora de nosaltres, sinó en nosaltres mateixos i en la nostra voluntat” (Julius Grosse, 1828-1902, escriptor alemany).
  • “El 90% de l’èxit consisteix senzillament a insistir” (Woody Allen, *1935,  cineasta i escriptor humorístic jueu  nordamericà).
  • “És a dir, en descuidar per manca d’esforç la mà dreta de la pràctica, s’apaga també amb ella la llum de la contemplació. Això és el que els passa als pastors que pasturen d’una manera brutal i inhumana, quan tenen a la mà el poder de castigar: se’ls apaguen de seguida els pensaments de contemplació de llur dreta, i llurs obres, privades de la contemplació, s’assequen” (“Discurs ascètic molt necessari i de gran utilitat”, de Nil l’Asceta, Egipte, s. IV o VI).

LA CONFIANÇA, LA PAU MENTAL

  • “Una ment turmentada pel dubte no es pot concentrar en el camí que porta a l’èxit” (Arthur Golden, *1956, escriptor nordamericà).
  • “Si adés pensau que podeu, o adés que no, normalment hi encerteu” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà).
  • “Qualsevol que siau per natura, manteniu-vos-hi; no deserteu mai de la vostra línea de talent. Siau allò que la natura pensà per a vosaltres i triomfareu” (Sydney Smith, 1771-1845)
  • “Creu en tu mateix! Tin fe en la teva capacitat! Sense una confiança humil però raonable en els teus propis poders no pots reeixir ni ser feliç” (Norman Vincent Peale; 1898-1993, influent clergue protestant nordamericà).
  • “La confiança en si mateix és el primer secret de l’èxit” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Who thought he’d won
    The field as certain as a gun /
    Qui va pensar que guanyaria
    El camp (li és) tan segur com una arma” (James Butler, 1r Duc d’Ormonde, Hudibras, pt. I, cant III, l. 11)

LA GRANDESA, APUNTAR ALT

  • “Les expectatives altes són la clau per assolir-ho tot” (Sam Walton, 1918-1992, fundador nordamericà de Wal Mart).
  • “Si vols avançar un metre, has d’apuntar a l’infinit” (Joan Brossa, Barcelona, 1919-1998, innovador i imaginatiu poeta catalanista).
  • “Qui confia en Déu, el món és seu” (Refrany català).
  • “Posa alta la teva diana” (Lema).
  • “Jo no mesur pas l’èxit d’un home per l’altura on s’enfila, sinó per l’altura fins a la qual rebota quan toca fons” (George Smith Patton, 1885-1945, general nordamericà, important figura de la II Guerra Mundial).

LA MOTIVACIÓ, L’ACTITUD, EL CONVENCIMENT

  • “L’èxit és més actitud que no aptitud” (No en consta l’autor).
  • “Recorda sempre que la teva pròpia resolució de triomfar és més important que qualsevol altra cosa” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è president EUA, republicà i antiesclavista).
  • “Els qui se solen prendre les coses de broma, per regla general solen ser vençuts per qui se les prenen seriosament” (Felipe Mórente).
  • “La clau per a un lideratge d’èxit avui en dia és la influència, no l’autoritat” (Kenneth Hartley Blanchard, *1939, autor nordamericà i expert en gestió).
  • “He sentit dir que el primer ingredient d’èxit –l’espurna més primerenca en la joventut somiadora – és això: somieu un gran somni.” (John A. Appleman).
  • “De l’obstacle amb què ensopeguem, fem-nos un motiu d’exercici, com el foc que s’empara de tot allò que cau dins una falla” (Marcus Aurelius Antoninus, 121-180, emperador romà filòsof).
  • “Un home d’èxit es un qui sap aixecar una base ferma amb les rajoles que uns altres li llancen” (Sidney Greenberg, *1938, atleta juevoquebequès).
  • “Al començament em feia nosa l’actitud de dubte dels espectadors que jo no volaria realment mai. Aquesta actitud em va moure més que cap altra cosa per a tenir-hi èxit” (Harriet Quimby, 1875-1912, 1ª aviadora nordamericana, tot just abans del seu vol a través del Canal anglès, 1912).
  • “L’home ben preparat per a la lluita ja ha aconseguit mig triomf” (Miguel de Cervantes Saavedra o Miquel Sirvent, 1547-1616, gran escriptor hispànic).
  • “Per trobar adeptes, un sistema utòpic ha de partir de premisses simples i elementals. D’ací tots aquests prejudicis que, malgrat tot, encarnen poderoses forces morals: que el mal pugui ser definitivament vençut, que la salvació depèn del triomf de certa religió per damunt les altres, que la pobresa pot ser foragitada del món, que la felicitat de tothom arribarà quan la tècnica hagi conquerit la terra o quan la idea liberal, democràtica, comunista o feixista haurà dominat les altres” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942 ó 1946, filòsof i científic alemany).
  • “Pensa en gran i els teus fets s’acreixeran.
    Pensa en petit i quedaràs arrere…
    Has de pensar bé per enlairar-te…
    La batalla de la vida no sempre és guanyada
    Pel més fort o pel més lleuger,
    Però tard o d’hora, el guanyador
    És qui creu poder-ho fer” (Rudyard Kipling, 1865-1936, escriptor angloindi).
  • “Retrata’t a tu mateix guanyant, de manera vívida, i aquesta voluntat per si sola contribueix inconmensurablemente a l’èxit” (Harry Emerson Fosdick, 1878-1969, clergue nordamericà).

MANCA D’ALTRES ALTERNATIVES

  • “La majoria de les persones que triomfen davant condicions aparentement impossibles són persones que simplement no saben com deixar-ho córrer” (Robert H. Schuller, *1926, tele-evangelista i escriptor religiós d’Iowa).

TÀCTIQUES

  • “Quan som joves ens deixem bressolar per paraules, més tard, quan veiem que se les emporta el vent, pels fets. Però si realment madurem i volem guanyar, sols ens podem fiar realment dels resultats” “Per encoratjar la gent no cal fer triomfalisme. No podem autoenganyar-nos perquè hem d’estar enganxats a la realitat per poder vèncer”.
  • “La manera més ràpida devers el triomf és semblar com si estiguessis jugant segons les regles d’algun altre, mentre tranquil.lament jugues en favor de tu mateix” (Michael Konda).
  • “El camí a l’excès condueix a la saviesa” (William Blake, 1757-1827, gravador, pintor i poeta anglés.).
  • “Per a obtenir èxit en el món, cal semblar boig i ser savi” (Lois de Secondat, Baró de Montesquiu, 1689-1755, escriptor i filòsof occitanoparlant).
  • “Tin una bona idea i serva-la al cap. Rau-hi i treballa-la fins que la col·loquis on toca” (Walt Disney, 1901-1966, gran creador nordamericà de dibuixos animats).
  • “Potser, el camí més directe per a conquerir la fama sia d’afirmar amb seguretat i pertinença i, per totes les maneres possibles, que l’has conquerida” (Giacomo Leopardi, 1798-1837, escriptor romàntic italià).
  • “Un bon líder dirigeix el camí cap al triomf i deixa que els seus seguidors facin servir llurs pròpies habilitats i coneixements per aconseguir-lo” (Carrie Ann T. Tajaran).
  • “Per a tenir èxit, mantin-te bronzejat, viu en un edifici elegant (ni que sia al soterrani), deixa’t caure per restaurants elegants (inclús si duus la beguda de casa) i si demaneu manllevat, manlleveu sense mirar prim” (Aristòtil Sócrates Onassis, 1906-1975, multimilionari grec, nat a Esmirna).
  • “Si voleu triomfar més aïna hauríeu d’obrir nous camins més que no fer via pels camins ja coneguts dels èxits acceptats” (John D. Rockefeller, Jr., 1839-1937, multimilionari filàntrop).
  • “La meva fórmula per a triomfar? Lleva’t d’hora, treballa fins a tard, troba petroli” (Jean Paul Getty, 1892-1976, financer i industrial nordamericà del petroli).
  • “Si no pots donar-li un cop, arregla-ho perquè se’l donin entre ells” (George Carlin, *1937, comediant i actor novaiorquès).
  • “Imiteu sempre el comportament dels guanyadors, si heu perdut” (George Meredith, 1828-1909, novel·lista i poeta anglès).
  • “Recorda que els arguments simples són arguments guanyadors, els arguments enrevessats són pastilles per dormir de paper” (Alex Kozinski).
  • “L’únic mitjà de sortir guanyant una discussió és evitar-la.
    Demostra respecte per les opinions alienes.
    Mai no diguis al proïsme que va errat.
    Si tu l’erres, admet-ho ràpidament i amb entusiasme.
    Comença una conversa de manera amistosa.
    Aconsegueix que l’altra persona digui “Sí” immediatament.
    Deixa que el teu interlocutor sia qui parli més.
    Deixa que l’altra persona cregui que la idea és d’ella.
    Tracta de veure honradament les coses des del punt de mira d’altri.
    Mostra simpatia per les idees i desitjos de l’altri.
    Apel·la als motius més nobles.
    Dramatitza les teves idees.
    Llança desafiaments” (Courses / Cursos de Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “El mecanisme subtil pel qual es projecta el pensament positiu cap als altres per vèncer-los i per aconseguir allò que hom desitja més ha estat àmpliament demostrat en la capacitat “imposar” els seus pensaments en la ment de l’adversari d’una manera tan poderosa que aquest es vegi obligat a rebre’ls i a ser-ne influït” (“El poder del pensament positiu”, de Gilbert Oakley).
Anuncis

Gandhi, el Major Independentista de la Història: Fe i Força contra l’Opressió

GANDHI, EL MAJOR INDEPENDENTISTA DE LA HISTÒRIA: FE I FORÇA CONTRA L’OPRESSIÓ

Mohandas Karamchand Mahatma -ànima gran- Gandhi (1869-1948), advocat i independentista noviolent indi, fou la figura central de la independència de l’Índia del colonialisme europeu. El combat del seu moviment aconseguí, amb mètodes noviolents, la independència (i l’alliçonament) de 300 milions d’indis front a l’Imperi més poderòs de l’època, el britànic.
Gandhi és un exemple de la força de la fe i de la noviolència, de la voluntat de cercar, ara i ací, la justícia de les benaurances, de l’adoració mística i espiritual. Més enllà dels esquemes sectaris i d’egoismes enquistats dins les religions que exporten més llur depredadora civilització que no pas la Justícia del Regne de Déu en la Terra, d’integrismes religiosos que són abans colonials (abans espanyols…) que cristians i, per tant, no poden realment ser cristians sinó eines de manipulació i dominació.
Escoltem les paraules de l’independentista Mahatma Gandhi:

“D’un mal pot sorgir un bé, però això depèn de Déu, no de l’home; l’home ha de saber solament que el mal ve del mal, igual que el bé s’explica pel bé. La lliçó que cal treure de la tragèdia de la bomba atòmica no és que ens deslliurarem de la seva amenaça sols fabricant noves bombes més destructives encara. La humanitat no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la noviolència”.

GANDHI I L’OPRESSIÓ NACIONAL

“Sempre ha estat un misteri per a mi que l’home pugui sentir-se honorat per la humiliació del seu proisme” (quan veié una colla d’indígenes obligats a caminar per sota, a fi de cedir la voravia als forasters).
“Hi ha tanta falsia perquè tothom exigeix rectitud sense sotmetre’s a la menor disciplina”.
“…La nostra ira, dominada, pot esdevenir una força capaç de moure el món”.
“L’alegria rau en el combat, l’esforç, el patiment que suposa la lluita, i no pas en la mateixa victòria”.
“Una nació capaç de sacrificis sense límit és capaç d’enlairar-se fins a altures il·limitades. Com més pur sia el sacrifici, més veloç el progrés”
“El meu patriotisme no és res si no és compatible amb el major benestar de la humanitat, sempre i sens excepció”.
“El dia que l’Índia renunciï a la por, podrem dir que té la força necessària per a lluitar. No cal usar armes…el guerrer de debò no és pas qui mor matant, sinó qui ha après a viure morint”.
“Serà l’evidència del poder espiritual de l’Índia sols si ens neguem a una posició de força, malgrat que la tinguem…Això ben poc té a veure amb el “perdó” que el ratolí ofereix al gat!”.
“La interdependència és i hauria de ser l’ideal, tant com la independència…”
“De moment sols la nostra feblesa ens aparta de la violència. Si comprenguéssim que, malgrat la violència, és la força moral la que governa l’univers, ens ensinistraríem en la noviolència amb una fe completa en les il·limitades possibilitats que ofereix”.
“Si jo tingués cap influència sobre els boys-scouts i d’altres colles, declararia obligatori de cantar melodies nacionals en totes les assemblees. La música té un efecte elèctric. Dissortadamet, no ha pas arribat a ser nacionalitzada”.
“La noviolència (“Ahimsa”) és la força més formidable que té la humanitat al seu abast. És encara més poderosa que la més potent arma de destrucció ideada per l’enginy humà”.
“Perdre la individualitat pròpia i esdevenir un simple engranatge d’una màquina és impropi de la dignitat humana”
“No sóc pas un visionari. Pretenc ser un idealista pràctic. La noviolència, en el seu estat pràctic, vol dir patiment conscient. No pas dòcil submissió a la voluntat del pervers”.

GANDHI I LA SEVA FE

“Crist és la font més rica de força espiritual que hom pot conèixer. Ell és el més noble de qui vulgui donar-ho tot sense demanar res. El Crist no pertany pas sols al cristianisme (institucional), sinó al món sencer”.
“Crec en Déu no pas com a una teoria, sinó com un fet més real encara que la vida mateixa”.
“La veritat és Déu i Déu és veritat”.
“Si mantenim atenta l’oïda, Déu ens parlarà en la nostra pròpia llengua, qualsevol que sia”.
“Qui confia en Déu deixa de témer els homes…si nosaltres tenim cura de l’avui, Déu en tindrà del demà”.
“La covardia no és senyal de fe en Déu”.
“Un poeta digué que el camí a Déu és per a valents…L’atmosfera actual està tan curulla de verí que ens neguem a recollir la saviesa dels antics…L’amor sosté el món. Davallar és fàcil, no pas enlairar-se. Com que la majoria som indisciplinats, la nostra experiència diària rau a insultar-nos i barallar-nos sota qualsevol pretext”.
“La fe és una funció del cor i ha de ser mantinguda per la raó. La una i l’altra no es desdiuen pas, com molts creuen. Com més intensa és la fe, més aguda és la raó. Quan la fe es torna cega, mor”
“Quan admir la bellesa d’una posta de sol o de lluna, la meva ànima curulla d’adoració al Creador”.
“Déu respon les pregàries a la seva manera, no pas a la nostra” “La meva major arma és la pregària muda” “La pregària és la primera i l’última lliçó per a aprendre el noble i brau art de sacrificar l’ésser en els variats senders de la vida” “Orar no és pas demanar. És un neguit de l’ànima. És el reconeixement diari de la pròpia feblesa. Per a pregar és millor tenir un cor sense paraules que no pas paraules sense cor”.

GANDHI I LA SEVA ESPIRITUALITAT

“La força no prové de la capacitat física, sinó d’una voluntat indomable”.
“L’Home ha de triar entre aquestes dues vies: cap amunt o cap avall. Però per la bèstia que duu adins, optarà mès sovint per la d’avall, sobretot quan li és bellament presentada. L’home capitula sovint quan el pecat li és presentat amb un revestiment de virtut”.
“La vida és superior a qualsevol art. I, més encara, l’home qui atansa sa vida a la perfecció és el major artista. Perquè, ¿què és l’art sens el fonament d’una vida noble?”.
“L’Il·luminat ens digué que si comprenem la buidor del món material…Llavors hi haurà tresors de Dalt, i pau que supera qualsevol enteniment i una felicitat que ens ha estat sempre del tot estranya”.
“Qui no actua, cau; qui sols desisteix del guardó, s’enlaira”.
“L’amor és la força més subtil i penetrant”.
“Cada volta que l’egoisme ens empaiti…recordem la cara de l’home més pobre i desemparat que mai hàgim vist i demanem-nos si el beneficia allò que volem encetar”.
“L’Ahimsa (=la noviolència) és ferida per tot pensament indigne, per la pressa desmesurada, la mentida, la malícia…També quan retenim allò que l’altri més n’ha de menester”.
“El poder de les multituds és el gaudi del tímid. El valent d’esperit frueix del combat en solitud”.
“L’home qui tem la força bruta no ha arribat a conèixer-se a ell mateix”.
“L’impossible s’esdevé contínuament possible”.
“Mantinc que la ment humana i la societat no es troben dividits en compartiments estantissos anomenats “social”, “polític” i “religiós”: cadascun d’aquests se n’endinsa en els altres”.
“Per veure cara a cara l’esperit de a veritat universal que tot ho penetra, hem de ser capaços d’estimar la més vil criatura com a nosaltres mateixos…Puc afirmar sens el menor dubte, i malgrat això amb total humilitat, que els qui diuen que la religió no té cap relació amb la política, no saben què vol dir re-ligió”
“De què val la fe si no ve traduïda en acció?”.
“Si volem transmetre un missatge a Occident, que sia el de l’amor i de la veritat. No m’adreç a la vostra ment. Vull captar el vostre cor. Assolireu la sencera conquesta de l’Occident no pas amb la venjança per haver estat explotats, sinó per l’autèntica comprensió”.
“La noviolència triomfa sols quan hom té autèntica fe en Déu”.
“Una fe vertadera en la noviolència és impossible sense una real fe en Déu. Un noviolent no pot fer res sens el poder i la gràcia de Déu: no tindrà el lleu de morir sense ira, sense por, ni ànsia de venjança. Un tal coratge prové del convenciment que Déu sojorna al cor de tots nosaltres, i que no deu haver-hi por davant de Déu…El coneixement de l’omnipresència divina implica també respecte per la vida de l’oponent…calmar al fúria de l’home quan la bèstia que té adins s’empara de la seva persona”
“La veritat cal que sia repetida mentre hi hagi homes que no hi creuen”.

L’Església catalana ha estat i és molt més patriòtica del que mereixien els catalans

L’Església catalana ha estat i és molt més patriòtica del que mereixien els catalans

L’Església catòlica catalana sempre ha estat patriòtica, des de les Treves de Déu de l’Abat Oliba (origen del parlamentarisme català) fins als Segadors i la Guerra de Successió, resistència antifranquista i ara també.

  • Catalunya nasqué per Croades contra la invasió musulmana.
  • El creador del parlamentarisme català fou l’Abat Oliba amb les Treves de Déu a Toluges (Rosselló)

  • Les grans victòries medievals foren fruit abans de les pregàries i benaurances dels cristians catalans que dels almogàvers.
    Els catalans conqueriren Mallorques i València en lluita contra una secta violenta, opressiva i destructiva: l’Islam.
  • El primer normalitzador de la llengua catalana fou un frare i místic, Ramon Llull.

  • A la Guerra dels Segadors hi hagueren bisbes que, davant els abusos de la soldadesca castellana, feren crides a la resistència:
    “En defensa de la Sancta Fè Catholica y la República si estan en gràcia de Déu”
    (Clergue català planteja gairebé com a una guerra santa les lleves de la Generalitat contra la invasió hispànica de la tardor del 1640 i promet la vida eterna a qui mori per la pàtria contra els soldaders del rei que profanen també esglésies).
    En aquesta guerra bona part dels caps, el mateix Pau Clarís, eren clergues que defensaven el poble dels abusos de la soldadesca d’ocupació.

  • El catalanisme modern fou engegat per Torras i Bages com a alternativa a les guerres civils entre carlins i liberals. Una altra alternativa pacifista per al rucam que es matava per dèspotes forasters.
    Es a dir, el catalanisme modern també prové de l’Església.
  • Quan als temps (principis del s. XX) de Solidaritat Catalana l’Església catalana es fa “massa catalanista”, els provocadors desvien les ires populars contra la lleva obligatòria contra un boc expiatori, un cap de turc: és la Setmana Tràgica, un progrom cristianòfob.
  • A la Guerra dels 3 anys els incontrolats (FAI+delinqüents comuns) assassinen sense judici previ un 40% del clergat catòlic i uns 20.000 catòlics pel simple fet de ser “beatos”.

  • Repressió franquista contra el clergat català: deportacions a l’Espanya profunda, prohibició del català a les homilies, etc…
    Encara així el clergat català es manté fidel a la llengua i al país (cosa que no podem dir per exemple del clergat valencià, que majoritàriament no s’hi manté).
    Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, s’ha d’exiliar per oposar-se a la “Croada” dels bisbes espanyols, morirà a Suïssa.
    Escarré, exiliat durant el franquisme, d’abat de Montserrat a “abat de Catalunya”

El cristianisme per a Catalunya ha fet allò essencial: parir-la i defensar-la

  • El catalanam li ha estat sumament desagraït, d’ací us vénen totes les vostres desgràcies, que no han pas acabat encara.
  • La ingratitud és extremadament lletja, perversa, verinosa i repulsiva i capaç d’arruïnar famílies, amistats i un país sencer.
  • L’Església Catòlica Catalana ha estat molt fidel a Catalunya.
    Segurament més fidel a Catalunya que a Déu, i potser per això li han sortit tants cristianòfobs i ingrats.

— Enllaços —

Desobediència civil

Desobediència civil

DESOBEIR

  • “Qualsevol intent de fer callar els que no són dòcils, sempre quedarà erm: no hi ha vet ni ostracismes que hagin aconseguit mai interposar-se en l’acte íntim d’un escriptor davant les seves planes” (Anònim).
  • “Els sistemes dictatorials empren amenaces i terror per tal d’induir a aquesta conformitat; els països democràtics, la suggestió i la propaganda. És palès que hi ha una gran diferència entre els dos sistemes. En les democràcies, la disconformitat és possible i, de fet, no està totalment absent; en els sistemes totalitaris, sols uns quants herois i màrtirs refusen l’obediència. Malgrat d’aquesta diferència, les societats democràtiques mostren un grau extraordinari de conformitat…El poder de la por d’ésser diferent, d’estar encara que sols sia unes passes allunyat del ramal és evident si penses fins on arriba la necessitat de no sentir-se separat…La major part de la gent no arriben ni a tenir consciència de llur necessitat de conformisme” (“L’art d’estimar”, 1956, Erich Fromm, 1900-1980, psicoanalista alemany nacionalitzat estatunidenc).
  • “L´acte de desobediència, com a acte de llibertat, és el principi de la raó” (Erich Fromm, psicoanalista EUA, d´origen alemany).

FRONT A LA TIRANIA

  • “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és per al poble i per a cada porció del poble, el més sagrat dels seus drets i el més indispensable dels seus deures” (“Declaració dels drets de l’home i del ciutadà”, 1793).
  • “Si un país no es deixa caure en la servitud, el tirà s´ensorraria per si mateix, sense que s´hagi de lluitar amb ell. La qüestió no es treure-li res, sinó tan sols no donar-li res” (Esteve de La Boetiá / Étienne de La Boétie, 1530- 1563, escriptor humanista, poeta occità i polític).
  • “Ara ell [Creont] es pensa que és la ciutat. I tu et creus un home savi perquè davant seu mesures més que no caldria la teva llengua… Em mata el seu decret, i em mates tu callant” (“Antígona”, 2002, de Jordi Coca, on, poc abans de morir, s’adreça així a Tirèsias, model d’intel·lectual covard i panxacontent). “T’acuso de fer d’aquesta ciutat una ciutat morta, sense veu ni voluntat” (Antígona a Creont, en “Antígona”, de Jordi Coca i Villalonga, *1947, doctor en Arts Escèniques, escriptor i dramaturg català)
  • “Tot intel·lectual citat per un comitè hauria de negar-se a declarar, és a dir, estar disposat a deixar-se empresonar i arruïnar econòmicament, en resum, sacrificar els seus interessos personals als interessos culturals d’un país. Aquesta actitud de negativa no hauria de basar-se en el conegut truc de l’autoacusació, sinó que per a un ciutadà íntegre és indigne posar-se en mans d’una espècie d’Inquisició que a més atempta contra l’esperit de la Constitució. Si es trobassin suficients persones disposades a emprendre aquest camí tan dur, l’èxit les acompanyaria. Si tal no és el cas, llavors els intel·lectuals d’aquest país no es mereixen res millor que l’esclavitud que els estava destinada” (“La meva visió del Món”, 1953, d’Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX, sobre el maccarthisme).
  • “Henry Thoreau va ser un altre autor, del segle XIX, que el va corprendre fortament. D’ell, que era partidari d’abolir l’esclavitud, va llegir amb detall la seva teoria sobre la desobediència civil com a forma de resposta a la injustícia inacceptable” (“Martin Luther King” d’Antonio Gombi, biògraf italià).
  • “Hom no sols té una responsabilitat legal sinó també una de moral d’obeir les lleis justes. Al contrari, hom té una responsabilitat moral de desobeir les lleis injustes” (Dr. Martin Luther King, Jr.,1929-1968, pastor baptista afroamericà, cap del moviment noviolent pels drets civils)
  • “Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir” (Lluís-Maria Xirinacs i Damians, 1932-2007, el “Gandhi català”, capellà, activista i polític independentista)

AMB DÉU CONTRA LES LLEIS INJUSTES

  • “…com Trench assenyala, la supremacia romana sobre tothom és atribuïda a “la política i la paciència” romana. I amb això vol dir, “la persistència romana de no signar mai la pau sota una derrota (propia)”. El cristià ha de tenir aquesta makrothumia que pot suportar trigances i sofriments i no rendir-se mai” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).
  • “(Els màrtirs) “aquests herois que van vèncer sense armes i sense legions sobre els tirans, dominaren els lleons, van despullar el foc del seu poder, i l’espasa de la seva punta” (St. Ambròs, 340-397, bisbe de Milà).
  • “La rebel·lió contra els tirans és l’obediència a Déu” (John Bradshaw, 1602-59, advocat anglès, regicida. Inscripció al lloc final de soterrament de Bradshaw aprop la Badia de Marta).

              John Bradshaw (judge)                                      Lope de Vega

  • “Tot allò que mana el Rei, però va contra el que Déu mana, no té valor de Llei, ni és Rei qui així es desmana” (Félix Lope de Vega, 1562-1635, el major escriptor dramàtic castellà de la seva generació, vinculat a València).
  • “La desobediència civil s’esdevé un deure sagrat quan l’Estat s’ha tornat sense llei i corrupte” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, dirigent independentista i místic indi).

LES MANERES

  • “Hom pot morir, tots els dies, per una idea; però no pas matar mai per eixa idea” (No en consta l’autor).
  • “Tota forma de vida social és una forma de guerra civil contiguda” (Manuel Delgado).
  • “Sobretot sies bo: la bondat, més que no cap altra cosa, és allò que millor desarma els homes” (Jean Baptiste Henri Lacordaire, 1802-1861, orador francès).
  • “Hi ha casos en què la força és l’única expressió possible de la noviolència” “Jesús fou potser el resistent més actiu de la història. Era no-violent per excel·lència” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “Fortiter in re, suaviter in modo” (A “Industriae ad curandos animae morbos, 2, 4” de Claudio Acquaviva, 1543–1615, el 5è General dels Jesuïtes). Vol dir: gentil i suau de maneres, però ferm i enèrgic en l’acció i l’essència, equival a: “Mans de ferro en guants de seda” (Adagi) i és paregut a: “La flor en la boca i l’espasa en la mà” (Adagi català, esmentat per Salvat-Papasseit).
  • “Per arribar a la independència cal saltar-se la legalitat; i si un ciutadà se la salta és un delicte; si ho fan 150 persones, és un problema d’ordre públic; però si ho fan un milió, no es pot aturar” (Teoria exposada per la catedràtica de Dret Constitucional, Montserrat Nebrera, CiU exdiputada PP).
  • “…En el mateix sentit s’ha referit el membre del Secretariat Nacional de la CUP, Lluís Sales, que ha recordat que la convocatòria de la consulta “és un procés promogut pel poble i que els grans partits l’han seguit”. “Aquest país haurà d’estar més a prop de Gandhi que d’Àlex Salmond”, ha dit Sales, que s’ha mostrat convençut que la consulta “s’haurà de convocar de forma desobedient” (article de Vilaweb: “La CUP creu que cal un moviment de resistència civil per assegurar la consulta“).
  • “Si Rosa Parks hagués fet un sondeig abans d’asseure’s en l’autobús de Montgomery, encara estaria dempeus” (Mary Frances Berry, *1938, professora universitària d’Història, en referir-se a la vella negra que començà espontàniament la desobediència civil contra la segregació racial als Estats Units).

EL MÈTODE

  • “Fins llavors, el moviment obrer havia estat espontani, però, arribats en aquesta situació, era natural dels treballadors cercassin un home amb “educació” perquè els aconsellàs què havien de fer després. Un dels pocs obrers que tenia certa formació socialista, Konstantin Kandelari, havia donat hospitalitat a aquell home, Soso Dzhugashvili. Aquest, com corresponia a un bon coneixedor del món, va tenir una idea brillant: que els treballadors es manifestassin davant la presó demanant la llibertat dels seus camarades i, en cas de rebre una negativa, que exigissin de ser tots ells empresonats” “Amb això es va posar a prova la capacitat de la presó, i per a uns estrategs revolucionaris amb experiència, resultava obvi que la mateixa petició formulada per una multitud molt més nombrosa obligaria les autoritats a batre’s en retirada” (Adam B. Ulam, 1922-2000, director del “Russian Research Center”, de la Universitat de Harvard).
  • “No són pas aquells qui poden imposar la majoria els qui generalment venceran sinó aquells qui suporten i aguanten” (Terence MacSwiney, batle màrtir de Cork, morí el 25·X·1920 en vaga de fam a la presó de Brixton, Londres).

                  Terence MacSwiney                                Martin Luther King Jr.

  • “El mètode noviolent és eficaç car desarma els adversaris. Posa al descobert llur defensa espiritual. Afebleix llur moral alhora que intranquil·litza llurs consciències” “La foscor no pot fer fora la foscor, sols la claror pot fer-ho. La malícia no pot fer fora la malícia, sols l’amor pot fer-ho. La malícia multiplica la malícia, la violència multiplica la violència, i la duresa multiplica la duresa en una espiral descendent de destrucció…La reacció en cadena del mal –l’odi fent nèixer odi, guerres causant unes noves guerres- ha de ser trencada, o acabarem enfonsats en l’abís de l’anihilació” “(Els noviolents) prenem mesures directes contra la injustícia, malgrat les negatives del Govern i unes altres institucions oficials, qiue devien ser les primeres a ocupar-se’n. No obeïm cap llei ni ens sotmetem a cap mesura que lesioni la justícia Actuem pacíficament, sincera i pública perquè desitgem convèncer. Triem la noviolència perquè aspirem a una societat en pau…” (Dr. Martin Luther King Jr., 1929-1968, cap negre pacifista i pastor evangèlic estatunidenc).

LES CRIDES:

-FRONT A LES LLEIS INJUSTES

  • “Tu també has callat ben aviat. […] Què et passa, també tens por? […] Els qui ens podríeu ajudar, us feu de seguida petits i covards. Només ens dius que no hi ha canvi possible perquè les coses són tal com han de ser… Quanta mentida hi ha en el que dius i en el que calles…!” (“Antígona”, de Jordi Coca, on, poc abans de morir, s’adreça així a Tirèsias, model d’intel·lectual covard i panxacontent). “L’home també mor quan deixa de ser home i ho fa dependre tot de la por. […] T’he desobeït, he plantat cara al teu edicte […] i t’ho dic aquí, davant d’aquest jove ara silenciós que viurà més que tu i que jo, per tal que la memòria del que ara parlem duri més que nosaltres” (Antígona a Creont, en “Antígona”, de Jordi Coca, *1947, dramaturg català).
  • “Si una llei és injusta no sols existeix el dret a desobeir-la, sinó que és un deure per a l’home de desobeir-la” (Thomas Jefferson, independentista estatunidenc).
  • “La bona gent desobeeix les males lleis” (Lema resistent).
  • “El camí correcte a seguir pels homes és abstenir-se de tota participació en els actes del Govern, negar-se a servir en l’exèrcit, negar-se a acceptar càrrecs dependents de l’Administració i fer el bé dia a dia i tothora” (Lev N. Tolstoi, 1828-1910, autor rus noviolent, cristià i socialitzant).
  • “La vostra nota editorial del 13 de juny polemitza amb el punt de vista d’Einstein respecte al fet que els professors han de negar-se a respondre les preguntes dels enviats del senador Mc Carthy. D’aquesta editorial sorgeix que sou partidaris d’una obediència a la llei, fins i tot a la injusta. Em sembla poc creïble que no us hàgiu aturat a considerar les conseqüències d’aquesta postura ¿Condemneu els màrtirs cristians que es van negar a honrar els déus oficials? ¿Condemneu John Brown, precursor de la lluita per l’abolició de l’esclavitud? Sí, haig de suposar-ho: condemneu també George Washington, i opineu que s’ha de retornar el vostre país als dominis de Sa Graciosa Majestat la Reina Isabel II. Com a fidel súbdit britànic aplaudesc la vostra opinió, però em tem que no trobarà un suport gaire entusiasta a la vostra pàtria” (Bertrand Russell, filòsof anglès, dóna suport a Einstein front a la campanya mediàtica maccarthista, 15 juny 1953 “New York Times”).
  • “La Nació és una comunitat. I és en aquesta comunitat on la família comença la seva tasca mitjançant la llengua, que permet a l’home en formació d’esdevenir membre de la comunitat (…) Sóc fill d’una nació els veïns de la qual l’han damnada a mort repetidament, però que ha sobreviscut i ha restat fidel a si mateixa (…) Jo us dic: per tots els mitjans de què disposeu, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. No permeteu mai que (…) sia la rapinya de cap interès polític o econòmic. No permeteu que s’esdevingui víctima de totalitarismes, imperialismes o hegemonies, per a les quals l’home sols compta com a objecte de dominació i no com a subjecte de la seva pròpia existència humana” (Joan Pau II, [Karol Józef Wojtyła], 1920-2005, únic papa polonès, nacionalista polonès i integrista catòlic).
  • “En el mateix sentit s’ha referit el membre del Secretariat Nacional de la CUP, Lluís Sales, que ha recordat que la convocatòria de la consulta “és un procés promogut pel poble i que els grans partits l’han seguit”. Aquest país haurà d’estar més a prop de Gandhi que d’Àlex Salmond” ha dit Sales, que s’ha mostrat convençut que la consulta “s’haurà de convocar de forma desobedient”. (La CUP creu que cal un moviment de resistència civil per assegurar la consulta)

-FRONT A LA VIOLENCIA DE LA GUERRA I EL SERVEI MILITAR

  • “Esper sincerament que arribi el moment que la negativa a realitzar el servei militar sia de nou un mètode eficaç de seguir la causa del progrés humà” (Albert Einstein, el major científic del s. XX, 20 juliol 1933).
  • “No portaré cap fusell… Duré els vostres llibres, duré una torxa, duré una melodia, i seguiré duent això o allò cap ací i cap allà i sant tornem-hi, Cary Grant, cobra i porta’l, torna’m a la vella Virgínia, encara em faré l’hara-kiri si m’ensenyeu com es fa, però no duré cap fusell!” (Hawkeye, M*A*S*H, film i còmics, “Oficial del Dia”).

-EN NOM DE DÉU

  • “Quan les autoritats actuen malament, no tenim perquè obeir-les. Els pares de l’Església deien el mateix. “Ell els feia aquesta advertència:« Obriu els ulls i guardeu-vos del llevat dels fariseus i el llevat d’Herodes» (Mc. 08:15). Va obeir la Sagrada Família a Herodes? Obeiren els apòstols a les autoritats que els prohibien predicar? Es va quedar l’apòstol dins de la presó on l’havien ficat les autoritats? Van callar els profetes per obeir les autoritats corruptes? La falsa teologia herodiana, al servei dels poders mundans, ordena obeir cegament, és a dir, adorar el Cèsar, ja que és adorar el Cèsar i a la mentida és creure que quan una cosa és aprovada per algun govern perd la condició d’immoral”.
  • “Jutgeu per vosaltres mateixos si és recte a la vista de Déu d’obeir-vos a vosaltres abans que obeir Déu” (Apòstols Pere i Joan en parlar amb els mestres de la llei a Fets dels Apòstols 5:23-30, atribuït a l’apòstol Lluc, datat cap al 60 d. C.).
  • “És que les coses han estat canviades; un foc celest ha caigut sobre nosaltres, una llei ha estat escrita damunt els nostres cors, un Esperit totpoderós ens esperona: encisats pels seus infinits atractius, ens hem imposat a nosaltres mateixos la benaurada necessitat d’estimar Jesucrist més que la nostra vida; per això ja no podem obeir el món. Podem sofrir, podem morir, però no podem trair l’Evangeli i dissimular allò que sabem: Non possumus ea quae vidimus et audivimus non loqui (Ac 4,20).
    Heus aquí, senyors, com eren els nostres pares; aquest és l’esperit del cristianisme, esperit de fermesa i resistència, que es col·loca per damunt dels presents del món, per damunt de l’odi més viu, per damunt de les amenaces més terribles” (Sermó per a la festa de la Pentecosta de 1658, de Jacques Benigne Bossuet, 1627-1704, clergue, predicador catòlic i intel·lectual borgonyó).

                                                                Oscar Romero

  • “Jo voldria fer una especial crida als homes de l’Exèrcit i en concret a les bases de la Guàrdia Nacional, de la policia, de les casernes: germans, són del nostre mateix poble, estan matant els propis germans pagesos i, front a una ordre de matar que doni un home ha de prevàler la llei de Déu que diu: “No mataràs”. Cap soldat no es troba pas obligat a seguir una ordre contra la llei de Déu. Una llei immoral no deu ser complida per ningú. Ja és hora de recuperar la consciència i de creure-la abans que no l’ordre del pecat. L’Església, defensora dels drets de Déu, de la dignitat humana, no pot restar callada davant tanta abominació…us suplic, us prec, us ordèn en nom de Déu: “Cessi la repressió!” (Monsenyor Óscar Arnulfo Romero y Galdámez, 1917–1980, arquebisbe màrtir de San Salvador, la vespra del seu assassinat per l’Exèrcit feixista).

Estudi de Tàctiques

ESTUDI DE TÀCTIQUES

1. Pensa amb el cos
Imagina’t més com un escut humà que com una espasa. La teva ment ha de detenir l’hostilitat de l’oponent, ser una arma passiva, ferma com un mur.

2. Abandona tota noció d’ull-per-ull
En Gandhi anomenava aquesta tàctica “ahimsa”, que significa negar-se a ferir l’altri. Significa no respondre de cap forma, ni tan sols en la teva ment.

3. Obra com si el teu enemic fos el teu aliat
a) Detecta les vulnerabilitats del teu enemic, d’una manera tendra. Quan Gandhi proposava romandre a l’exterior mentre queien les bombes, estava dient que se sentia més fora de perill que el pilot, que havia de protegir-se amb tones de maquinària de guerra. Gandhi estava protegit per les seves conviccions, molt més fortes.
b) Digues al teu opositor que té un caràcter fort i generós, encara que de vegades no ho sembli, i la força i la generositat es faran més fortes en ell. La gent s’eleva davant les expectatives heroiques que es tenen d’ells i treballa dur per arribar a elles. Compte: les expectatives s’expressen amb amor, les demandes, amb ira.
c) Reconeix que el teu enemic està oprimit per un adversari més gran. Apel·lar a l’enemic que ambdós teniu en comú li ajuda a relaxar el seu antagonisme cap a tu. I animar el seu heroisme el converteix en el teu col·laborador.

4. Crea una gran xarxa
Crea un xarxa de suport. Una xarxa és difícil d’atacar perquè la seva força s’estén. Els rebels zapatistes parlen molt més que lluiten. Quan els ataquen, es dirigeixen a la seva xarxa d’amics i grups interessats. Junts creen un “lobby”. No necessiten un exèrcit, sols compartir una idea que interessa a molta gent. Demana ajuda a la gent i assegura’t que saben el que defenses.

5. Sigues més com l’enemic que ell mateix
a) Adoptar la seva postura sorprèn a l’enemic. Quan t’enfrontes a un adversari que sembla estar-se fent cada vegada més gran, facis el que facis, un canvi ràpid, un “xoc”, va molt bé.
Un grup de rock d’Europa de l’Est, anomenat Laibach, va trobar una solució enginyosa: en comptes d’atacar als dictadors, van començar a actuar com ells. Definien al seu enemic com el seu amic, van adoptar les seves idees… El convertir-se en un mirall del seu adversari va tenir un gran impacte. Tot el món va començar a preguntar-se: Què està passant? Laibach no havien canviat la seva forma de pensar, però sabien que reaccionar amb ira contra el gran enemic no hauria servit de res. En canvi, al fer que la gent es preguntés si realment havien canviat de bàndol, provocaven que comencessin a pensar per ells mateixos.
b) Quan una dona lluita contra “l’opressió masclista blanca”, els masclistes blancs sols es fan més forts i resistents. Reforces el comportament que odies amb la teva ira i demandes. La polarització força a cada bàndol cap a posicions de major hostilitat.

6. Redueix el conflicte a la seva essència
Veure els punts essencials de cada situació ajuda a evitar cars malbarataments d’energia. Deixa enrere l’ego, la gelosia, les teves pròpies normes. La veritat és simple, clara, deixa que et guiï.

7. Resisteix front al poder, no l’ataquis directament
Confia en la tàctica del “Com Si”. Actua com si el poder que vols ja fos teu. Gandhi no va atacar
directament els britànics, es va resistir a llurs edictes i va actuar com si la gent de l’Índia tingués el poder total, com si ja hagués guanyat la llibertat i els britànics haguessin de reconèixer-ho. Quan actues com si ja s’hagués acomplert el que desitges, convences els altres que realment és així.

8. Estudia cada situació a partir del seu oposat
a) El poder sempre conté les llavors de la seva inestabilitat. Contradiu en comptes d’enfrontar-te a ell. Pregunta’t: Quina és la força més gran del meu enemic? En aquesta força hi ha la seva debilitat. Si la força més gran del teu enemic és la rapidesa, vés per la qualitat.
b) Estàs en una reunió on el poder està dominat per X, el qual està atacant les teves habilitats. Vés a l’extrem oposat. No te’n defensis. Recomana un decurs diferent d’acció i treu-lo del seu escenari. O desvia el seu poder convidant uns altres a unir-se a la discussió.

9. Prepara’t per ser ferit i no ferir al teu torn
La venjança fa fort a l’enemic. En comptes d’això, sigues vulnerable. Digues la veritat en un context on tot el món calla. Sigues obert quan la resta duen cuirasses. Accepta quan tots estan rebutjant. Pot ser que et fereixin. Et feriran. Però en una confrontació en la qual mostres obertura, una ferida és menys dolorosa que quan et t’autoprotegeixes. Quan l’enemic veu que t’exposes, sap que no estàs bromejant.

10. Deixa que entri quelcom nou per destruir un límit
Introdueix alguna cosa nova, sorprenent, i erosionaràs la convicció de l’oponent. No rebutgis coses, com noves idees o col·legues, acull-ho tot en el teu projecte.

11. Condueix la teva campanya totalment a la vista i a boca de canó
Digues el que vols, en comptes de dir de què et queixes. I explica també com intentaràs aconseguir-ho. Qui comparteix informació triomfa sobre el propietari de la informació. La informació que amagues t’afebleix.

12. Mantén-te ferm en el teu paper
a) Entén què hi ha darrere de l’antagonisme del teu oponent. Potser està més preocupat pel seu propi èxit que pel seu enfrontament amb tu. Molta gent en realitat no vol lluitar. Vol guanyar.
b) Si ets l’objectiu d’algú, és possible que se senti més atacat per alguna cosa que representes que per tu mateix. Llavors, converteix-te en la imatge total del que tem el teu enemic. Jugar un rol deliberatament pot sorprendre a l’opositor més intransigent i acabar amb el seu antagonisme. De cop i volta, ets la imatge que els altres tenen de tu i comencen a acceptar el que fins ara havien odiat. És com si ells t’haguessin creat i haguessin d’estimar allò que han creat.

13. Entrena a la teva veu interior a “aguantar la respiració” per un moment.
Fes les coses amb calma. Pren el comandament quan estiguis preparat. Aguantar la respiració, quan el món xiscla i corre, et permet descansar i augmentar la teva comprensió de la situació. Et dóna poder. Força l’enemic a actuar, a mostrar la seva estratègia i fins i tot pot acabar fent el treball que volies que es fes.

14. Apel·la a allò millor dels teus enemics
Demostra una confiança perfecta en el teu opositor. Expressa la teva fe en que no vol fer-te mal. Explica-li com no hi perdrà gens per col·laborar amb tu, que de fet hi guanyarà més. La teva disposició ha de ser oferir-li el coratge de canviar. Molta gent vol fer les coses bé, sols necessiten que se’ls hi recordin els seus millors instints i sentit del joc net.

15. Confia en tu mateix tant pel sofriment com pel triomf.
No vagis als enemics del teu enemic, buscant el seu favor per a anar junts contra el teu adversari. Si Gandhi hagués acceptat el suport dels Estats Units en la seva confrontació amb els britànics, hauria acabat amb les seves possibilitats d’aconseguir una victòria neta. La seva batalla per la llibertat s’hauria diluït en una disputa entre els imperialismes britànic i americà.

16. Prepara’t per reajustar la teva estratègia i objectius
a) Has d’estar sempre preparat per persuadir als altres, així com perquè et persuadeixin a tu. No insisteixis en res. No et barallis per principi. Deixa que els teus errors et canviïn. Guia’t pel que, en condicions canviants, és veritable per a tu. Sigues ferm i flexible alhora.
b) Actua, en principi, dintre de la legalitat, de les regles del joc que has establert amb el teu enemic. A partir d’aquests límits, has d’acceptar i fins i tot demanar el càstig si decideixes trencar-los. Gandhi va demanar que el duguessin a presó.
c) Entén que mai aconseguiràs un gran dret sense córrer un gran risc. Una princesa se salta les normes sols una vegada, com una declaració de guerra. Quan els colons americans es van negar a pagar la taxa del te al Parlament Britànic i van llençar el te al port de Boston van ajudar a començar una revolució.

17. Prefereix qualsevol sofriment, fins i tot la pèrdua o humiliació, abans que mostrar que el teu ego és més important que el teu objectiu
a) Si el teu adversari sap que pot humiliar-te però no destruir-te, no té poder sobre teu. Pararà d’intentar ferir-te. Mostra-li la teva fe en la seva incapacitat de persistir en fer-te mal.
b) No et detinguis per petites derrotes. Defineix la confrontació en termes d’una guerra llarga.
c) L’ira contra l’adversari i l’ira contra un mateix són inseparables. Vèncer a l’opositor i vèncer-se a un mateix són el mateix. Tot enemic és algú en guerra amb ell mateix. Tu, senzillament, ets algú que passava per allà. Desarmar a un antagonista de la seva ira és un poder més gran que totes les armes.

18. L’últim poder és el poder de l’adéu
a) Si els has intentat tots i l’opositor segueix sent un adversari, ves-te’n. És l’única forma de conservar les teves energies per un altre dia. Hi ha un refrany Budista: “Has de tancar el llibre”. El millor de la saviesa consisteix en tallar amb les coses, saber què ha d’acabar i quan i com acabar-ho.
b) Hi ha dos tipus de finals: la bona destrucció i la mala. La dolenta destrucció és autodestrucció, significa destruir les coses prematurament, sense donar-los l’oportunitat de madurar.
c) El poder de l’adéu resideix en la bona destrucció, en el final net. Acabar amb un amant que no t’honora, amb un treball que ja no t’és útil. Amb ells vénen els bons començaments. El que realment distingeix les princeses és que diuen no als altres i a elles mateixes molt més a sovint que la resta de dones. Ser forta per a dir-se no a elles mateixes significa que cada sí és real. No hi ha poder més gran que la llibertat d’anar-se’n.

És al Carrer on hem de Presentar Batalla per la Llengua

ES AL CARRER ON HEM DE PRESENTAR BATALLA PER LA LLENGUA
PER UNA SOCIOLINGÜÍSTICA PRÀCTICA I REALISTA

És al Carrer on hem de Presentar Batalla per la Llengua 02

La llengua catalana necessita realisme i energia per sobreviure.

  • -De Madrid i de la dreta espanyola ens arriben contínuament lleis per jivaritzar-nos. Com Felipe Gonzàlez, fan, del català, una llengua-bonsai
  • -De l’esquerra ens empaiten amb multiculturalisme, reforçat per una immigració massiva que, en general, se’n fot olímpicament del català.
  • -Per acabar-ho d’adobar els catalanoparlants no sols tenen un índex de natalitat dels més ridículs del planeta, sinó que a més parlen castellà a desconeguts i a castellanoparlants i, fins i tot, entre ells.

És al Carrer on hem de Presentar Batalla per la Llengua 03És al Carrer on hem de Presentar Batalla per la Llengua 04

La llengua catalana està assetjada pertot arreu i ningú pren iniciatives serioses per recuperar-la, com:

1-Una guia de resistència lingüística quotidiana

2-Diades de mobilització lingüística coordinades

3-Obrir línees als col·legis on el català sigui la llengua DEL PATI, cosa ben necessària si el que es vol és que tothom parli català entre ells. Així ho promouen, crec recordar, en algunes escoles Bressola de Catalunya Nord.

4- El que cal és mesures de carrer, de xoc, per estendre socialment el català. Refer grups com els Grups per la Defensa de la Llengua, que eren molt imaginatius, caldria recobrar algunes de llurs iniciatives de carrer

5-«Imprescindible que sàpiga català»

6-Promocionar a totes la Sociolingüística entre professors i alumnes, i sociolingüística de xoc, de carrer, sense floritures inútils, com ara:

La poca qualitat ètica sol dur a manca d’autodisciplina i a la deixadesa general, també cultural i lingüística.
Es l’origen de la decadència nacional i de l’extinció de la llengua. La irresponsabilitat.
Amor és responsabilitat pràctica, i implica respecte i esforçar-se per fer bé tot allò que depengui de tu.

És al Carrer on hem de Presentar Batalla per la Llengua 01

Recordant el Moviment de Noviolència de Martin Luther King

Recordant el Moviment de Noviolència de Martin Luther King

MLK en forma de rap

Tot recordant la Rose Park, la iaia insubmissa que desobeí les lleis segregacionistes d’Alabama als transports públics:

”En mi autocar no va a subir ningún catalán” (Gravació)

Vaja, com els bussos nordamericans als EUA fins als anys 60: “No negroes” o “Negroes at bottom”.

BARACK OBAMA, EL FRUIT POLÍTIC A 50 ANYS VISTA DEL MOVIMENT DE MARTIN LUTHER KING
Als Estats Units ja tenen un president de color (Obama), a Catalunya hi ha hagut un president nascut a Jaén (Montilla), a Euskadi un president també foraster

al PV vam tenir-ne un (Zaplana) que a penes ni sabia parlar “valencià”…
Quan tindran a Espanya un president català o basc? (el darrer president català a Madrid fou Pi y Margall, que sols durà uns mesos i d’això fa quasi un segle i mig, i uns pocs anys anterior fou el general progressista Prim, el qual morí assassinat).

“Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar”
“Hem vist la veritat crucificada…”
“El Calvari és un telescopi a través del qual albirem el bast panorama de l’eternitat i veiem l’amor de Déu tot irrompent dins la història humana” (Martin Luther King, 1929-1968, pastor baptista pels drets civils de les minories nacionals als Estats Units i contra la guerra).

El nostre aturmentat món va curull d’injustícies, racismes, intoleràncies, prejudicis, manipulacions, malentesos.
Sabut és que, aquell qui està bé perquè és adalt “del carro”, es creu que viu en el millor dels móns possibles, perquè la gent no sol voler allargar la vista i plorar amb els qui ploren. Els problemes són bandejats, per la gent benpensant, tot ignorant-los, tancant els ulls dient solemnement que no existeixen o que no paga la pena voler solucionar-ne res.
Talment féu la majoria blanca als EUA, o els alemanys durant el III Reich, o els egipcis amb els fills d’Israel, o els espanyols i francesos amb les nacions que han demanat que els tornin la llibertat arrabassada a foc i a ferro. Però la Providència sempre acaba pagant ben bé segons llur mesura…
Martí Luter King, ja ho sabeu, fou un pastor evangèlic, de les esglésies baptistes negres del Sud, d’Alabama, un dels centres més forts del racisme als Estats Units, i zona on el Ku-Kux-Klan campava al seu aire amb la vista grossa de moltes “forces vives” del WASP. Tanmateix, de sota l’asfalt pot brostar la flor més bella.
En King deia sovint que els grecs tenien tres mots per referir-se a l’amor: “Eros”, l’amor estètica o romàntica. “Filia”, amor recíproca, amistat… “Ningú no serà tan badoc com per a esperar que algú senti aquesta mena d’amor devers el seu opressor”, deia. La 3ª casta d’amor era anomenada “Àgape”: comprensió, bona voluntat redemptora cap a tothom, amor desinteressada de Déu actuant en nosaltres, on no cerquem el propi bé sinó que anem més enllà de l’egoisme immediatista. No es tracta, doncs, de res dèbil ni passiu, sinó amor en acció. Era la mena d’amor que en King aspirava a donar als seus enemics. “La més gran de totes les virtuts és l’amor. Hi trobem el veritable significat de la fe cristiana i de la Creu. El Calvari és un telescopi a través del qual albirem el vast panorama de l’eternitat i veiem l’amor de Déu irrompre dins del temps (dels humans)”, va predicar.
En King deia coses com aquestes: “Si un home no té res per què li valgui la pena morir, aleshores no és digne de viure. No importa viure gaire temps, sinó viure segons els dictats del bé”. O també: “Açò que fem no és sols per al negre, sinó també per al blanc. El sistema que ha desterrat la personalitat i ha ferit l’ànima del negre, ha perjudicat també la personalitat del blanc, en donar-li un fals sentit de superioritat, i al negre un fals sentit d’inferioritat”. “Siam prou caritatius com per a tornar en amic un enemic. Tinc la ferma convicció que Déu està actuant…Sols així podrem emergir des de la freda i desolada mitjanit de la crueltat de l’home cap a l’home, sota la viva alba de la llibertat i de la justícia”.
En el mateix dia de la seva mort, digué: “Ignor què em pot passar, ara. Tenim per davant dies difícils. Però tant se me’n dóna. Ja he estat al cim de la muntanya: no pot importar-me. Igual que a qualsevol, m’agradaria tenir una llarga vida…però ara això no em capfica. Sols vull complir la voluntat de Déu. I Ell m’ha permès de pujar a la muntanya. I he estès la vista al voltant i he vist la Terra Promesa. Potser no hi arribaré pas amb vosaltres, però vull que sapiau aquest vespre que nosaltres, com a poble, farem cap fins a la Terra Promesa”.
Aquell moviment d’alliberament ferm i autocontrolat, que no de revolta violenta, cega i caòtica, ens ha de recordar les pròpies mancances com a nació dominada i minoritzada a ca nostra, i les d’altres col·lectius i pobles.

DEL MOVIMENT PRODRETS CIVILS I CONTRA LA GUERRA DEL VIETNAM DE MARTIN LUTHER KING
“Per la present, em lliur a mi mateix -en cos i ànima- al moviment de noviolència. Per tant, tindré presents aquests deu manaments:

1. Medita diàriament en la vida i els ensenyaments de Jesús.
2. Recorda sempre que el moviment de noviolència de Birmingham cerca la justícia i la reconciliació, no pas la victòria.
3. En les teves paraules i en el teu comportament, observa sempre els modals de l’amor; ja que Déu és amor.
4. Demana diàriament d’esser usat per Déu per tal que tots els homes puguin ser lliures.
5. Sacrifica els teus desigs personals per tal que tots els homes puguin ser lliures.
6. Observa amb amics i enemics les regles normals de cortesia.
7. Procura prestar serveis regulars a la resta de gent i al món.
8. Abstin-te de la violència de mà, de llengua i de cor.
9. Esforça’t per estar en bona salut espiritual i corporal.
10. Segueix les instruccions del moviment i dels capitans a les manifestacions”.

És menester actuar amb senzillesa i prudència, i combinar la justícia amb la paciència. Si només parlem de paciència estem renunciant a la vida i a la justícia i llancem el missatge de l’Evangeli cap a la ultratomba (i cap al simple ritualisme religiós mancat de conseqüències per a la vida). Si només parlem de justícia acabarem degenerant en lemes merament propagandístics i llançarem l’Evangeli cap a una mena de sindicalisme purament material o polític. I l’Evangeli és, sobretot, força espiritual, tal com les accions dels grans capdavanters cristians han demostrat al llarg de la Història humana, i això sempre ha estat vist clarament a través de les conseqüències terrenals molt visibles i paleses, pràctiques, consubstancials. Deia Martin Luther King: “No m’interessen pas la temperatura de l’infern ni el mobiliari del cel, sinó les coses que els homes fan ací, a la Terra”. “Hem estat extraordinàriament pacients…, però som vinguts ací aquest vespre per deslliurar-nos d’aquesta paciència que ens fa pacients sense llibertat ni justícia”. “La religió guarda relació tant amb el Cel com amb la Terra…Qualsevol religió que professi trobar-se interessada en les ànimes dels homes i a la qual no l’interessin els ravals miserables que els condemnen, les condicions econòmiques que els ofeguen i les condicions socials que els impossibiliten, és una religió tan seca com la pols”.
El punt de força de la seva trajectòria fou el seu cèlebre discurs “I have had a dream”, “He tingut un somni”, a Washington. No en traduirem pas unes quantes frases. Traduïm-ne també les respectives situacions. Què hauria pogut dir en King d’haver estat del nostre poble i nació? Ens el podem imaginar dient:

“Us dic, front als entrebancs d’avui i del demà, que guard un somni de ben adins del nostre poble: que tothom ha estat creat igual.
Guard el somni que, una diada, damunt l’eixuta terra del secà o la terra vermella de les planes, els fills dels antics repobladors que el rei Jaume dugué al nostre País profund, els dels emigrants foragitats per la pobresa i l’opressió de llurs estats i oligarquies, els gitanos i la gent vinguda d’arreu, podran, plegats, seure en un dinar de germanor i de comprensió, en una nova societat catalana, sense més malícies esquerpes ni més colonialisme espanyol ni racisme jacobí ni rebuig indiscriminat.
Guard el somni que, una diada, encara a ciutats com València, Alacant, Fraga o Perpinyà, abrasades de prejudicis i enceses de manipulacions i socarrades per la calda de l’opressió contra la nostra nació, esdevindran font de llibertat i de justícia, on podrem ser catalans de la mateixa manera que el pomer és pomer i no avet, fills de la nostra nació, la de l’Abat Oliba i de Muntaner, la d’Ausiàs Marc i de Ramon Llull, la de Verdaguer i Torras i Bages, de Pau Casals i de Gaudí, i també dels qui ens visitaren i ens estimaren com Roger de Llúria, Bonhöffer o Orwell, i fins al darrer conciutadà.
Guard el somni que els nostres fills viuran qualque dia en una nació amb més claror espiritual, sense intolerància induïda, on no seran classificats per males raons, ni menyspreats pel lloc de naixença, on els uniformes dels soldats es podriran penjats damunt dels espantaocells, on no es torturarà ni empresonarà per part d’unes forces militars estrangeres i imposades a la força a través de guerres.
Guard el somni que els humiliats de les valls seran exalçats i els ensuperbits dels castells aplanats. Els llocs feréstecs seran polits i els torts endreçats. Amb aquesta fe podrem extreure de les serralades de la ceguera, la pedra preciosa de l’esperança, defensar la llibertat, patir fins que suri la veritat empresonada i silenciada per interessos creats dels poderosos, dels subvencionats i dels enganyats.
Vindrà el dia en què tots els fills de Déu podrem cantar-li una llaor: que la llibertat ressoni al cor de la gent. Des del gran Canigó al Maestrat, des d’Aitana i la Mariola fins al Montseny, per cada carena del Vallès o de Mallorca, des de l’Alguer fins al Pinós, des de la Fenolleda al Matarranya.
Per fi podrem avençar l’arribada del Regne de Déu, quan la llibertat ressoni, amb la veu de la veritat, per cada vila, per cada comarca, podrem cantar com el vell espiritual negre: “Per fi lliures! Gran Déu Totpoderós, per fi som lliures!”.

AJUDA EVANGÈLICA DELS PAÏSOS CATALANS

Lideratge – Manca o Refús de Lideratge (04 – Refús del Lideratge)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre)

REFÚS DEL LIDERATGE

  • “En essència, obediència, aplicació, energia, capteniment i senyals externes de respecte observades segons els acords prevalents entre l’empresa i els empleats…Quan queda palès que la disciplina ha fet fallida o quan les relacions entre els superiors i els subordinats resulten prou problemàtiques…el mal és en gran mesura originat en la ineptitud dels dirigents” (Henri Fayol, 1841-1925, enginyer de mines i directiu francès, pioner en temes de gestió d’empreses).
  • «No us aferreu a l’home, malgrat que tingui l’alenada divina als narius, perquè, ell no compta per a res” (Isaïes 2:22).
  • “Hi havia una ciutat petita, amb pocs habitants. Un rei poderós anà a atacar-la: hi va posar setge i va construir contra ella grans torres d’assalt. En aquella ciutat hi havia un home pobre però savi que, gràcies a la seva saviesa, hauria pogut salvar-la; però a ningú no se li va acudir de recórrer a un home pobre com ell. Doncs bé, jo afirm que val més la saviesa que la força. Tanmateix, quan un home savi és pobre, la gent el menysprea i no escolta els seus consells. Val més escoltar les paraules d’un savi dites amb calma que els crits d’un capitost de necis. Val més la saviesa que les màquines d’atac. Però un sol error malmet molta cosa bona” (Qohèlet -o Eclesiàstès- 9: 14-18, ca. s. V-IV a. C., però atribuït al rei Salomó).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Lideratge – Manca o Refús de Lideratge (03 – Anti – Lideratge, Mediocritat)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre)

ANTI-LIDERATGE, MEDIOCRITAT

– L’esquerra occidental no és ja més l’avantguarda de la classe treballadora, sinó massa sovint la rereguarda. Molts treballadors tenen menys prejudicis i més sentit comú i de la realitat que no els dirigents esquerrans. L’esquerra no sap representar-los perquè no se’ls escola, els “reinterpreta” segons criteris de “tot per al poble però sense el poble”, viu de slogans caducats de revolucions que ja passaren sense que ells se n’adonaren (sovint massa endins dels burós). Més de tics que no de marxisme, que ni s’ha llegit. L’esquerreta decadent viu de tòpics irreals, per això camina cap al no-res. I de fet, la capa dirigent o pensant de l’esquerra, és una titella de la dreta perquè cau en tots els paranys que els astuts “think tanks” dretans que han treballat de valent durant dècades per a disgregar esquerra de classe treballadora, i que han assolit que la mateixa esquerra es lligui de mans i peus a força de tòpics fòssils i sense revisió racional. L’esquerra hauria de llegir temes sobre estratègia, marketing i lideratge empresarial i polític i deixar-se de tanta especulació ideològica (metafísica, escolàstica) que no entén gairebé ningú, senzillament perquè no es correspon gaire a les realitats socials actuals. Simplement perquè és pura ideologia-

  • “No podràs trobar cap passió si et conformes amb una vida que sia menys de la que ets capaç de viure” (Nelson Rolihlahla Mandela, *1918, Transkei, líder antiapartheid i President sudafricà).
  • “Un nou líder ha de ser capaç de canviar una organització que no tingui somnis, ni ànima ni visió… Algú ha de cridar-los l’atenció” (Warren Gamaliel Bennis, *1925, professor universitari californià).
  • “Al mediocre, la mediocritat li ve gran” (Proverbi Indi).
  • “Mai no oblidis que sols els peixos morts neden seguint el corrent” (Thomas Malcolm Muggeridge, 1903-1990, periodista, autor i espia militar anglès).
  • “He viscut trenta anys en aquest planeta, i encara estic per sentir la primera síl·laba d’un consell valuós o sincer dels meus majors” (Henry David Thoreau, 1817-1862, escriptor i filòsof naturalista estatunidenc i clàssic de la noviolència).
  • “Serà molt difícil que una nació admiri uns líders que arrosseguen les orelles per terra” (Winston Churchill, 1874-1965, estadista conservador i imperialista, militar, maçó i assagista anglès).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Lideratge – Manca o Refús de Lideratge (02 – Manca de Guiatge)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre)

MANCA DE GUIATGE

– No tenim gent de vàlua que doni la cara, no tenim caps dinàmics, no tenim líders amb coratge. Perquè si valen un poc els esquarteren i els escorxen vius.

– Els nostres viuen en el plany i no en el COM, viuen en la inacció i no en l’acció, en la mandra desorganitzada i no en l’organització. Això vol dir que no hi ha matèria de líders, de capdavanters. No hi ha massa idees ni tremp, abunda més la buidor derrotista. Els derrotistes farien un bé a Catalunya callant, si no volen pensar més enllà.

  • “Sóc un capdavanter per defecte, sols perquè la natura no permet el buit” (Desmond Mpilo Tutu, *1931, bisbe anglicà negre de Sudàfrica, activista anti-Apartheid i Premi Nobel de la Pau).
  • “El que pensa ser un líder i no en duu ningú darrere d’ell és perquè només s’està passejant” (Anònim).
  • “Al capdavall, la mort s’anava convertint en un vulgar incident i, a certs moments, en una escapatòria desitjable. Com si un traspassés d’una sola camada totes les fronteres. Però mentre la mort d’un mateix no arribava, un estava obligat a fugir, a vetllar, a acampar allà on fos, a dissimular la seva condició. Qui sap, potser si algú, amb veu potent, autoritària, hagués donat l’ordre de seguir endavant, tota la tribu s’hauria posat de nou en marxa, obstinadament, cegament, fins als límits extrems de la seva resistència física…” (“Els vençuts”, 1955-1982, d’en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).
  • “El món és un lloc perillós per viure, no pas a causa de la gent que és dolenta, sinó a causa de la gent que no fa res” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
  • “La insatisfacció i el desànim no són causades per l’absència de coses, sinó la manca de visió” (Anònim).
  • “No es perfila en l’horitzó la silueta clara d’un dirigent però si la predisposició dels espanyols a seguir-lo…el grup que primer el trobi es veurà en gran avantatge” (“Bojos egregis”, 1988, de Juan Antonio Vallejo-Nágera Botas, 1926-1990, psiquiatre i escriptor asturià).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —