Arxiu de la categoria: Marketing i Mass Mèdia

Esport manipulat

Informació esportiva a les televisions jacobines de Madrid: conductisme de masses, guerra psicològica i propaganda subliminal

La gent no parla de política, parla de futbol, que sol tenir un gran simbolisme nacional. D’ací l’enorme interès de Madrid per controlar i manipular la informació esportiva.
La informació esportiva gestada a Madrid sol tractar de molt diferent manera segons quins equips, així, quan parlen del Barça sempre ressalten tot allò polèmic i callen les voltes que els àrbitres el perjudiquen. En canvi, del R. Madrid en parlen quasi sempre amb un to càlid, de proximitat, per a fer-lo simpàtic. Sovint tenen la barra d’entremesclar-hi cròniques rosa del fill de Raúl o de la núvia d’en tal, cosa que no solen fer amb cap altre equip. No debades els programes esportius solen fer-los seguidors del R. Madrid o del «Aleti», a «Prado del Reir».
Però també en empreses privades de telefonia com ONO que trau titolars a Internet com ara “Figo de nuevo insultado en tierras catalanas” (30·8·01) perquè pel carrer a Barcelona algú li cridà qualque insult (com si això pugués ser mai una notícia per a un titular!!) o que, subliminalment, en els anuncis de programació trauen una escena del Betis…casualment marcant-li un gol al Barça.
El Barça juga contra l’Olympique de Lyon: reportatge a les Noticias vespre de la 2 estatal sobre René Ors, un home gran i cec fans del club francès. Ho farien mai de cap rival del R. Madrid? Segur que no. Però per a ellos és precís sempre de prestigiar qualsevol rival del Barça per aconseguir subliminalment que la gent corrent desitgi la derrota del Barça, amb el fi de fer antipàtic tot allò catalino, i de fer malvoler a la gent tot allò amb olor a català: fer-li tancar les orelles a tot raonament (prejudici anticatalà o catalanofòbia) i així mantenir els catalans com a esclaus incompresos de la colonització espanyola.
SENEFA 005Esport manipulatEsport manipulat
—————————————————
“Seguidors del R. Madrid amb simbologia nazi, no tingueren problemes legals amb les institucions espanyoles”
SENEFA 005
Esport manipulat“Seguidors del R. Madrid amb simbologia nazi, no tingueren problemes legals amb les institucions espanyoles”

SENEFA 005
Tardor 2001: Les televisions espanyoles han retransmès 4 partits del Madrid (l’equip del règim) i 4 del Deportivo d’A Crunha (l’equip governat per un PePer en una ciutat amb batle PsoE molt anticatalà), mentre que sols n’han retransmès un parell del Barça (representant de Catalunya) i un del Mallorca (governada pels opositors al PP). I el comentarista dels partits de la Champions del Barça a TV1 és Michel, exjugador del R. Madrid francament antiBarça. En les porres oficiales Madrid-Barça, posen un jugador de cada equip però amb el missatge “subliminal” no massa subtil de posar una bandera espanyola al costat del jugador del Madrid…i cap bandera al costat del jugador del Barça. Missatge subliminal: “España juega contra un equipo que no se sabe ni qué es -catalino!- y que no tiene derecho a tener bandera y no nos rota sacarle ninguna banderita separatista. Tienes que desear que gane el Madrid, España, pues tu eres español”. Visca la igualtat i la democràcia “a l’aPPanyola”.
Per cert, d’àrbitres de Primera Divisió sols hi ha un català. I és que els àrbitres, com diuen els capitostos del PP dels noticiaris, també han de ser “beligerantes”. És a dir: ni informadors ni àrbitres deuen ser imparcials -en tal cas rebran i els faran la vida impossible i, quan podran, els fotran al carrer- sinó “aPPaÑoles”, i els jutges cal suposar que igual (rància tradició aPPaÑola).
I no parlem ja del barrut Comitè de Competición de la Federació Espanyola de Futbol, controlat per l’espanyolisme més tronat, com es veu quan pràcticament, amb tota la barra, sols utilitza el vídeo contra el Barça. Alguns dels capitostos d’aquest Comitè són “Argimiro Vázquez accionista del Deportivo y socio del Madrid, Fernando Sequeira que fue socio del Madrid y es un habitual en el Bernabéu y Juan Zornoza perteneciente a la masa social del Madrid”, segons dades de l’esport 1-12-2001.
26-X-01: Partit de bàsquet R. Madrid-Barça retransmès per Canal +: en el “resum” amb música del final trauen 6 ó 8 cistelles dels jugadors blancs i ni una del Barça. Missatge subliminal: “Los del R. Madrid son los mejores porque son españoles y ganan y marcan, y los puntos del Barça no los sacamos porque no quieren ser españoles y no nos rota, que se jodan”. Allò que no poden dir-ho amb paraules, ho diuen amb fets i s’hi fan entendre sense que directament ningú no gosi acusar-los de res en concret, és el doble joc i doble moral de la propaganda subliminal: llum de gas. Quan juga la Selessión, la cosa és ben acurada i sistemàtica: les banderes espanyoles hi són repetidament ressaltades, “en una clima de” joia i entusiasme sano y deportivo.
Potser si fos obligatori fer les notícies d’alguna televisió privada des de Catalunya, en les pròximes concessions administratives, llavors hi hauria un estil informatiu diferent. Però el nocentralisme de la informació deuria ser finaçat per la Caixa i la Generalitat, i també les agències s’omplen d’espanyolisme i d’espanyolistes. Una agència informativa catalana en castellà pot ser la solució, (però…qui la finança?). La Caixa mana junt amb el BBV (o siga burgesies catalana i basca) a Telefònica, i per tant a A3, Via Digital, etc., i hi són tan franquistes com el que més. Potser la burgesia catalana és espanyolista a Madrid i catalanista a ca seva, i només parla català en la intimitat. En realitat no és que ho faci la burgesia catalana i basca, és que -si fa no fa- ho fan la majoria de catalans i fins i tot de bascs (de manera que tampoc la burgesia no s’hi sent gaire pressionada com per demostrar més fermesa o convenciment nacional en res), i aquest es el problema de debò. Es a dir, és un problema de manca de caràcter nacional quotidià, de manca d’esperit d’autosacrifici (cosa molt normal i corrent, altrament, però les sobiranies es basteixen a base d’autosacrifici, segons la mare Història: mireu el cas irlandés, el polonés, el basc o tants altres).
El quid de la qüestió sobre el control subliminal de la informació, tanmateix, rau en les concessions que fa el Govern a grups de televisions privades, naturalment més o menys afins, que radiquen sempre -“com es lògic”-les seus centrals a Madrid, des d’on elaboren l’engròs de la informació. Naturalment, fet a Madrid per empreses informatives lligades al poder i a la majoria social segregada (castellanoparlant, proPP, espanyolista) el resultat és aquest. I també per pressions indirectes de contrats comercials, etc. de grups que es mouen entre el poder polític i el financer. Això si, damunt, no hi ha “Instrucciones secretas” com les que donaven als “corregidores” (“…a cuyo fin se daran las providencias mas templadas disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, instrucció dictada als corregidors de Catalunya 1717) durant l’ocupació borbònica immediatament posterior a la Guerra de Successió, instruccions que sempre n’hi han hagut, no ens enganyem, si bé procuren que quedin amagades per millor manipular.

Esport manipulat

Anuncis

Propaganda subliminal racista española

PROPAGANDA SUBLIMINAL RACISTA A LAS TELEVISIONES ESPAÑOLAS

(Tácticas para el genocidio de la lengua y la estructura mental catalana)

Ser Diferent (02 – Massa Gregària, Control Social) 02

  • “La nueva estrategia militar (de los”imperios”) pasará por regular, controlar y manipular los medios de comunicación”. (Alvin Toffler, científico norteamericano de Prospectiva)
  • “La tiranía de un príncipe en una oligarquia no es tan peligrosa para el bienestar público como la apatía de un ciudadano en una democracia”. (Montesquieu).
  • “Razonar y convencer, qué difícil, largo y costoso! Sugestionar? Qué fácil, rápido y sencillo!” (Santiago Ramon y Cajal, premio Nobel de Filosofía y Medicina, 1852-1934).
  • La agencia de publicidad “Ruthrauff and Ryan” se enrogullecía del éxito obtenido al seguir el ejemplo de editores y directores de cine, y de los “best sellers”, y instruía a su personal porqué ajustaran sus redacciones según una denigrando pero inevitable realidad: “Después de todo, los hombres y mujeres de la masa se caracterizan por una increíble estrechez mental. Durante la niñez se sienten atraídos por las colorines vivos, el brillo y el ruido. Y en la edad adulta mantienen unas reacciones básicas sorprendentemente parecidos”. (Tomás López, “Aproximación a la telenovela”).

Ecòlegs per Manitú 01

Los média españoles utilizan sistemáticamente toda una serie de sofisticadas técnicas y tácticas de diseño, elaboradas por especialistas de márketing y comunicación, para los hitos políticos de la oligarquía y de su actual gestor, el PP.
Es necesario decir que estas tácticas exigen que el PP no haga ver que se implica directamente en nada, porque tiene que dar siempre un perfil «de centro». Las campañas racistas e intimidatries contra Catalunya, el trabajo sucio de manipular, intoxicar y promover odios atávicos es trabajo de los medios de comunicación. Mientras, el PP tiene que presentarse siempre repeinado y perdonando la vida con indulgencia, recogiendo los frutos maduros de las campañas de intoxicación bajo forma de votos (aprovechando que un 17% de la ciudadanía española se declara anticatalana en el sentido racista de odio o rechazo indiscriminado y por principio a todo lo que tenga que ver con Cataluña).
Son las dos caras de la misma moneda, como el policía «bueno» y el «nervioso» de los interrogatorios del tiempo de Franco.
Unos (Anson, COPE, ABC, Las Provincias…) son el puño de hierro, y se dedican a hacer safaris contra los catalanes en ejercicio y a dar fuelle a la catalanofobia más racial (en un país como España con tantos genocidios a las espaldas y tantos antisemitismos), presentando a catalanes o nacionalistas como monstruos o como Neanderthales empeñados en hablar lenguas extinguidas en cuevas paleolíticas. Mientras tanto, los otros (el PP supuestamente de centro), con guantes de seda, se presentan como magnánimos solidarios-equilibrados que, como miembros jóvenes y dinámicos de una moderna ONG, nos alargan generosamente la mano y nos perdonan la vida con la esperanza de hacernos “modernos” y “españoles” (que para ellos es lo mismo), si bien, de cuando cuando, para no perder la costumbre y hacer la gracia electoral a incondicionales de siempre, hacen como que oyen los média antisemitas/anticalanes- y, claro, si lo dicen “todos” es porque tienen razón-, y sueltan alguna atacándonos y despreciándonos “porque nos lo merecemos”).
A nosotros nos presentan como monstruos o como neandertales, por ej., un corto y inusual vistazo – todo lo que sea catalán es o ignorado o no suele ser tratado en las teles españolas sino como español, o es simplemente es deformado para hacerlo antipático- a un castillo humano catalán a las noticias de TVE1, con este comentario: “…para luego dejarse caer intentando no romperse la crisma”, sólo se les faltaba añadir: “en fin, como de costumbre, gilipolleces de catalinos-polacos, paciencia con estos soplapollas porque ahora somos demócratas!”, que era la continuación implícita de lo que habían presentado y de cómo lo habían presentado)
Como que no tienen ningún partido importante a su derecha, se llevan todos los votos: los de la derecha de siempre (que saben que es anticatalana a morir, como ellos) y los del centro (que han acabado tragándose que «los catalanes son muy malos»). «Too p’a ellos», como cuando “hacían las Américas”, con un genocidio de más de 100 millones de indios. Se conocen el camino del tesoro, que por alguna razón fueron «espada de infieles, martillo de herejes y forja de imperios».

  • “No hay problema judío, sino de la naturaleza humana. Un gobierno tiene que unir las pasiones de los gobernados y, como que las pasiones humanas más fuertes son más de odio que de amor, el Gobierno tiene que seguir la malicia de los gobernados y darles la razón. Vale más que odien y maten al judío que se subleven contra la autoridad” (De una película sobre los pogroms judíos a Rusia).
  • “No había lo suficiente judíos a España como porqué su persecución interesara la Falange en la medida que sí le interesaba la persecución de los catalanes, de los vascos y de otras minorías regionales”. “El antisemitismo ocasional del régimen de Franco…no constituyó nunca una base doctrinal, como sí, en cambio, lo fueron el anticatalanisme, el antivasquismo y el antigalleguismo”. (Herbert R. Southworth, al hablar del antisemitismo del fascismo español de preguerra).

Medios de comunicación y Manipulación Polí tica y Económica

Veamos ahora algunos ejemplos cotidianos de estas tácticas subliminales:
-En las comedias españolas («Manolo y compañía», Lina Morgan) los personajes son preferentemente castellano-andaluces de clase trabajadora o popular viviendo a Madrid (los castellanos son los prototipos, mientras que los andaluces son los más incultos y graciosos), o sea, elaborados prototipos de mayoría social a fin que gran parte de los televidentes se identifiquen directa o indirectamente y de darles así no sólo «ejemplos de normalidad» (ser madrileño, etc.) sino también frases hechas, bromas, tópicos, chistes, que después la gente pueda repetir ingenuamente (en castellano, evidentemente) en su vida cotidiana. En definitiva, aquello que en inglés se llama “patterns”, pero en versión, digamos, “only Spanish”. De esta manera, los diseñadores del genocidio cultural pretenden enviar la cultura viva, la cotidianeídad de las culturas no-castellanas, al museo paleontológico, un genocidio sólo cultural y psíquico-sin derramar tanta sangre como otras veces. O sea, una táctica cultural genocida administrada en pequeñas dosis, como hacía la Viuda Negra.
-La gente no habla de política, habla de fútbol, que suele tener un grande simbolismo nacional. De aquí el enorme interés de Madrid por controlar y manipular la información deportiva.
La información deportiva gestada en Madrid suele tratar de muy diferente manera según cuáles equipos, así, cuando hablan del Barça siempre resaltan todo aquello polémico y callan las vueltas que los árbitros lo perjudican. Cuando el Barça juega, suele haber algún “reportaje” al club más o menos modesto que espera “el milagro” para derrotar al “todopoderoso Barcelona” (a los modestos que se enfrentan a los equipos madrileños no les hacen estos reportajes). En cambio, del R. Madrid hablan casi siempre con un tono cálido, de proximidad, para hacerlo simpático. A menudo tienen el morro de entremezclar crónicas rosa del hijo de Raúl o de la novia de tal, cosa que no suelen hacer con ningún otro equipo. No en balde los programas deportivos suelen hacerlos seguidores del R.Madrid o del «Aleti», en «Prado del Reir». Pero también en empresas privadas de telefonía como ONO que saca titulares en Internet como esta perla: “Figo de nuevo insultado en tierras catalanas” (30·8·01) porque por la calle a Barcelona alguien le gritó algún insulto (como si esto pudiese ser nunca una noticia para un titular!!) o que, subliminalmente, en los anuncios de programación sacan una escena del Betis casualmente marcándole uno gol al Barça. El Barça juega contra el Olympique de Lyon: reportaje a las Noticias anochecer de la 2 estatal sobre René Ors, un hombre anciano y ciego fans del club francés. ¿Harían algo ni siquiera parecido nunca jamás con algún rival del R. Madrid? Seguro que no. Pero para ellos es preciso siempre de prestigiar cualquiera rival del Barça por conseguir subliminalmente que la gente corriente y moliente desee la derrota del Barça, “con el fin de” hacer antipático todo aquello catalino, y de hacer que la gente aborrezca todo aquello con olor a catalán: hacerle cerrar las orejas a todo razonamiento (prejuicio anticatalán o catalanofobia como antisemitismo español actual) y así mantener los catalanes como esclavos incomprendidos y fatalistas de la colonización española.
Otoño 2001: Las televisiones españolas han retransmitido 4 partidos del Madrid (el equipo del régimen) y 4 del Deportivo de A Coruña (el equipo gobernado por un PePero en una ciudad con alcalde PsoE muy anticatalán y muy amigo de Fraga), mientras que sólo han retransmitido uno del Barça (representante de Catalunya) y uno del Mallorca (gobernada por los opositores al PP). Y el comentarista de los partidos de la Champions del Barça en TV1 es Michel, exjugador del R. Madrid francamente antiBarça.
En las porras oficiales Madrid-Barça, ponen un jugador de cada equipo pero con el mensaje “subliminal” no demasiado sutil de poner una bandera española junto al jugador del Madrid…y ninguna bandera junto al jugador del Barça. Mensaje subliminal legible entre líneas si no estás tonto y eres gregario y obediente al poder: “España juega contra uno equipo que no se sabe ni qué es -catalino!- y que no tiene derecho a tener ni bandera y no nos sale de los cojones sacarle ninguna banderita separatista. Tienes que desear que gane el Madrid, España, pues tú eres español”. Viva la igualdad y la democracia “a la aPPaÑola”.
Por cierto, de árbitros de Primera División sólo había un catalán y hace poco ha abandonado al ver la olla podrida que se llevan los altos organismos del futbol español para favorecer descaradament al equipo del régimen. Y es que los árbitros, como dicen los capitostes del PP de los noticiarios, también tienen que ser “beligerantes”. Es decir: ni informadores ni árbitros deben ser imparciales -en tal caso recibirán y los harán la vida imposible y, cuando podrán, los joderán a la calle- sino “aPPaÑoles” hasta las cachas, y los jueces es necesario suponer que igual (rancia tradición aPPaÑola).
26-X-01: Partido de baloncesto R. Madrid-Barça retransmitido por Canal +: en el “resumen” con música del final sacan 6 u 8 cestas de los jugadores blancos y ni una del Barça: mensaje subliminal: “Los del R. Madrid son los mejores porque, pa que tenteres son aPPaÑoles, y ganan de calle y marcan, y los puntos del Barça no los sacamos porque no quieren ser aPPañoles y no nos sale de los huevos, que se jodan”. Aquello que no pueden decirlo con palabras, lo dicen con hechos y se hacen entender sin que directamente nadie ose acusarlos de nada en concreto, es el doble juego y doble moral de la propaganda subliminal: luz de gas.

Propaganda subliminal racista española

Cuando juega la Selesión, la cosa está muy cuidada y es aún más sistemática: las banderas españolas son repetidamente resaltadas, “en una clima de alegría” y entusiasmo sano y deportivo.
-Los presentadores (que hablan en castellano exclusivamente, of course) suelen tener un tono de voz especialmente vibrante, que exuda una seguridad no insultante pero sí exclusivista (un nacionalismo excluyente: el español) -por su gran claridad y tono relamido implícitamente despreciativo de cualquiera otra lengua que no sea la que están usando en aquel momento, casualmente el castellano. No olvidemos que Franco tenía sociolingüistas para mejor planificar el completo genocidio lingüístico contra las lenguas no castellanas. O el dictado del Consejo de Castilla de cuando Felip V a los Corregidores de Cataluña sobre la imposición del castellano (“que se procure el efecto sin que se note el cuidado”). Si esto lo hacían en aquella época, ¡qué no serán capaces de hacer, subliminalmente, en la actualidad!. Como ejemplo un botón: una entrevista a TVE a una mujer que acoge en su casa a un jóven francés que venía a Barcelona para una reunión de Taizé: “Sí, claro, nos podemos entender gracias a que hablamos castellano” (resumen de toda la información posible del tal encuentro religioso, habría que añadir con tono imperativo-aznariano!)
-El folclore queda monopolizado por el pseudoflamenco (una versión lolailera comercial bastarda del auténtico flamenco, en la que priman las facetas más individualistas, agresivas y histéricas sobre el “canto hondo” y todo aquello más lírico y poético), “elevado” (secuestrado) oficialmente desde su origen puramente andaluz a una clase de folclore oficial español. El 90% del folclore que sacan las TV españolas (también las valencianas) es pseudoflamenco. Casi el 10% restante se lo reparten “jotas” y schotis madrileños. El folclore vasco o catalán (o valenciano, o mallorquín…) no aparece ni por casualidad: “El peor desprecio es no hacer aprecio”. “Castilla…que desprecia cuanto ignora…”(Machado). No aparecen canciones en catalán, vasco, gallego, etc. ni por casualidad, pueden pasar años y años antes de oir una, aun cuando también pagamos impuestos y somos ciudadanos españoles.Oficialmente no existimos: es el total “apartheid” cultural. Es necesario que los partidos democráticos denuncien este “apartheid”, que no callen más y que exijan su total disolución.
-En los concursos, las preguntas de geografía, historia, etc. suelen referirse casi sistemáticamente a poblaciones y hechos de la España más profunda, preferentemente de la Meseta. «Pueblos recios y buenos españoles». La periferia casi ni aparecemos, debemos ser «no normales». El mensaje inconsciente que transmiten es: «los periféricos (nacionalistas y malos appañoles) no son gente culta y normal y por eso ni los sacamos, lo normal se ser de Cáceres y español hasta las cachas». O sea: «Sé culto, sé español. Sé normal, sé español. Sé solidario, sé español. Sé ciudadano del mundo, sé español» y «No españoles, a la basura (sean negros, moros o catalanes)». «Hay que sé appaÑol, que é güenoooo!».
-Etc. etc.
Como decía aquel analfabeto, todo convencido, que una vez sacaron por TV3: «Tooh tendrían k’hablah appañó. Tor mundo tendría que sé Appaña. Tor mundo p’Appaña». Viéndolo, uno comprende todos los genocidios del Imperio español y todas sus «eñes». En el fondo, este es el retrato robot del fondo ideológico, cultural y vital del españolismo. Absolutamente brutal pero con tácticas muy sutiles y refinadas. Fascismo moderno, subliminal y tecnológico sobre panderetas antiguas y entrañables.

“Hermanos, la vida se nos va,
despacio nos la toman,
si hoy nos abren la mano
es porque tienen otras cadenas”.
(Joan Bta. Humet).

Propaganda subliminal racista española

Tal y como explicaba Hitler, que es de dónde “ellos”, los ansónicos, en definitiva, han aprendido:

  • “Cualquiera acción de propaganda tiene que ser necesariamente popular y adaptar su nivel intelectual a la capacidad respectiva del más limitado de los destinatarios naturales de ésta. Por lo tanto, el grado intelectual de ésta propaganda tendrá que ser más bajo cuánto mayor sea el conjunto de la masa humana que quieran alcanzar. Pero cuando te afanas por atraerte a toda una nación, como exigen las circunstancias…no podrás ser nunca lo suficiente prudente a la hora de mirar para que las formas intelectuales sean simples en grado máximo.” “La capacidad de la grande masa es sumamente limitada y también su facultad de comprensión, y enorme su falta de memoria. Por lo tanto, toda propaganda eficaz tiene que concretarse en muy pocos puntos y saberlos explotar como apotegmas hasta que el último hijo del pueblo pueda formarse una idea de lo que queremos…” (Mein Kampf, Adolf Hitler, dictador terrorista, pero genial propagandista, 1889-1945).
  • “…la visión del mundo, inventada por el Partido (por el nacionalismo de la razón de Estado) se ganaba con gran éxito la gente incapaz de comprenderla. Hacía aceptar las violaciones más patentes de la realidad porque nadie llegaba a comprender la enormidad que les era exigida, ni se interesaba lo suficiente por la cosa pública como para darse cuenta de lo que acontecía.” (“1984”, novela futurista de George Orwell sobre las posibilidades de control y explotación psíquica de la población en un Estado “tecno fascista”, como el español o el francés, escrita durante la Guerra Fría – 1948 – contra los 3 “grandes estilos” de grandes potencias: el nazi, el comunista y el capitalista, los 3 igualmente temibles).

Estimados conciudadanos que nos saludamos con un «Bon dia!»: nos están llevando a las cámaras de gas. Estas cámaras de gas son los mass media españoles.
LA BRUNETE MEDIÁTICA: LA PRENSA DEL PODER QUE HACE DE LA CALUMNIA UN ARTE CANÍBAL

Ser Diferent (02 - Massa Gregària, Control Social) 01

— ENLACE RELACIONADO —

La Ingratitud a Catalunya

 Il·lustrats desagraïts?

Vaig visitar el “Monument” (?) a Carrasco i Formiguera a Barcelona. Em vaig sentir  avergonyit. Van quedar satisfets els dirigents i militants actuals del seu Partit en veure allò?

Es mereix en Batista i Roca el carreró mig amagat a Les Corts que li va dedicar la il·lustració casolana?

Per què s’amaguen els trets més patriòtics de l’obra dels homes més valents que hem tingut? En Salvat Papassaeit, Pedrolo, Pere Quart, Batista i Roca, Rovira i Virgili, M. i Espinalt, Joan Fuster i tants i tants només mereixen l’adjectiu de «compromesos amb el Pais»?. En Karl Marx mereix una Gran Plaça i aquesta gent no?

Tenen por de proclamar-divulgar-promocionar Papasseit quan comença:  “No sospirèssiu pas la nostra llibertat…i acaba…o deixar d’existir”? Per què li canten només UNA PART de la seva obra poètica?

Què esperen els Il·lustrats que dirigeixen els mitjans a cridar al Plató gent com en Mateu Florit, Josep Palou, Jaume Sastre, Josep Guia, Manel J. I Arinyó i tants i tants, per parlar només de persones de fora del Principat que ES JUGUEN LA PELL encara avui,… sí, sí,  avui, per defensar la catalanitat de les Illes o del Pais Valencià?

Quí s´autocensura i per què? Quin amo els hi fa por?

Amb quina cara de pal i to asèptic (com si no anés amb ell ni amb el Pais) el presentador de TV3 donà la noticia de la manifestació pro-llengua catalana al Pais Valencià el 8 d’octubre de 2005!! Va merèixer només 30 segons del Telenotícies. La manifestació de milers de nord-catalans, el mateix día, per protestar de la intenció del govern francés que vol canviar el nom de Languedoc-Rosselló pel de “Septimània“, va durar 100 segons. Menys temps que el comentari dels gols que va fer el Camerun aquell día.

Amb quin abraonament a continuació es comentaven les imatges del mur d’autodefensa que construeix Israel i que provoca molèsties als nens palestins per anar al col·legi…

Com es mullen amb força i convicció els redactors per defensar la independència de Palestina, dels saharians, dels iraquians …Quina cultura de l’ “autoodi solidari” més malaltissa…

Quina democràcia tan estranya, tan masoquista i servil la de deixar xuclar càmera als Carreras, Espada, Tubau i acòlits, descaradament esclaus, desmotivadors i comparses dels colonitzadors. Quin recrear-se passant-nos les imatges del cacic d´Ettremadura que només viu per vigilar Catalunya i donar-nos el títol de rics per demonitzar-nos día i nit amb al vell estil dels inquisidors…

Ho pelen així des de l´altra “banda”? Les seves tertúlies politico-culturals als seus mitjans no són endogàmiques i incestuoses?
Per a quan una manifestació contra aquests mentiders, convocada per molts dels “altres catalans” que han viscut la resta de la seva vida a Catalunya sense tenir cap problema per no parlar un sol mot en català i que han de col·laborar des d’aquí econòmicament (vulguin o no vulguin) amb el manteniment de la inoperància del sistema gairebé medieval practiquen sense vergonya els diferents Ibarras ?

“Fragment del llibre “Ostitú, quin país!” que publiquem amb l’autorització del seu autor, en Frank Dubé.

Propaganda subliminal racista espanyola

PROPAGANDA SUBLIMINAL RACISTA A LES TELEVISIONS ESPANYOLES

(Tàctiques per al genocidi de la llengua i l’estructura mental catalana)

Ser Diferent (02 – Massa Gregària, Control Social) 02

  • La nova estratègia militar (dels”imperis”) passarà per regular, controlar i manipular els mitjans de comunicació. (Alvin Toffler, científic nord-americà de Prospectiva).
  • La tirania d’un príncep en una oligarquia no és tan perillosa per al benestar públic com l’apatia d’un ciudadà en una democràcia. (Montesquieu).
  • Raonar i convèncer, què difícil, llarg i costós! Suggestionar? Què n’és de fácil, ràpid i senzill! (Santiago Ramon i Cajal, premi Nobel de Filosofia i Medicina, 1852-1934).
  • L’agència de publicitat “Ruthrauff and Ryan” es vantava de l’èxit obtingut en seguir l’exemple d’editors i directors de cinema, i dels “best sellers”, i instruïa el seu personal perquè ajustassin les seves redaccions segons una denigrant però inderfugible realitat: “Després de tot, els homes i dones de la massa es caracteritzen per una increïble estretor mental. Durant la infantesa se senten atrets per les coloraines vives, la lluentor i el soroll. I en l’edat adulta mantenen unes reaccions bàsiques sorprenentment semblants”. (Tomás Lòpez, Aproximación a la telenovela).

Ecòlegs per Manitú 01

Els mèdia espanyols utilitzen sistemàticamente tota una sèrie de sofisticades tècniques i tàctiques de disseny, elaborades per especialistes de màrqueting i comunicació, per a les fites polítiques de l’oligarquia i del seu actual gestor, el PP.
Cal dir que aquestes tàctiques exigeixen que el PP no faci veure que s’emmerda directament en res, perquè ha de donar sempre un perfil «de centre». Les campanyes racistes i intimidatòries contra Catalunya, el treball brut de manipular, intoxicar i atiar odis atàvics és treball dels mitjans de comunicació. Mentre, el PP ha de presentar-se sempre repentinat i perdonant-nos la vida amb indulgència,arreplegant els fruits madurs de les campanyes d’intoxicació sota forma de vots.
Són les dues cares de la mateixa moneda, com el policia «bo» i el «nerviós» dels interrogatoris del temps de Franco.
Els uns (Anson, COPE, ABC, Las Provincias…) són el puny de ferro, i es dediquen a fer safaris contra els catalans en exercici i a atiar la catalanofòbia més racial, ens presenten com a monstres o com a Neanderthalencs a parlar llengües extingides en llurs coves paleolítiques. Mentrestant, els altres (el PP supostament de centre), amb guants de seda, es presenten com a magnànims-solidaris-equilibrats que,com a membres joves i dinàmics d’una moderna ONG, ens allarguen generosament la mà i ens perdonen la vida (i de quan en quan,per a fer la gràcia a llurs incondicionals de sempre, fan com que senten els mèdia -i, clar, si ho diuen “todos” és perquè tenen raó-, i n’amollen alguna atacant-nos i menyspreant-nos “porque nos lo merecemos”).
A nosaltres ens presenten com a monstres o com a neanderthalencs (com ara, un curt i inusual -tot el que sia català és o ignorat o no sol ser tractat en les teles espanyoles sinó com espanyol, o és simplement és deformat per fer-lo antipàtic- cop d’ull a un castell humà a les notícies de TVE1, amb aquest comentari: “…para luego dejarse caer intentando no romperse la crisma”, sols els hi faltava afegir: “en fin, como de costumbre, gilipolleces de catalinos, paciencia con ellos porque somos demócratas!”, que era la continuació implícita del que hi havien presentat) i ells es presenten com a magnànims solidaris equilibrats que ens tendeixen la mà per salvar-nos de la Prehistòria.
Com que no tenen cap partit important a la seva dreta, arramblen tots els vots: els de la dreta de sempre (que saben que és anticatalana a morir, com ells) i els del centre (que han acabat empassant-se que «los catalanes son muy malos»). «Too p’a ellos», com quan feien les amèriques, assassinant més de 100 milions d’indis. «Ellos» se la saben llarga, per qualque raó foren «espada de infieles, martillo de herejes y forja de imperios».

  • “No hi ha problema jueu, sinó de la natura humana. Un govern ha d’unir les passions dels governats i, com que les passions humanes més fortes són més d’ois que no pas d’amor, el Govern ha de seguir la malícia dels governats i donar-los la raó. Val més que odiïn i matin el jueu que no pas que es revoltin contra l’autoritat” (D’una pel·lícula sobre els pogroms jueus a Rússia).
  • “No hi havia prou jueus a Espanya com perquè llur persecució interessàs la Falange en la mesura que sí l’interessava la persecució dels catalans, dels bascs i d’unes altres minories regionals”. “L’antisemitisme ocasional del règim de Franco…no constituí mai una base doctrinal, com sí, en canvi, ho foren l’anticatalanisme, l’antibasquisme i l’antigalleguisme”. (Herbert R. Southworth, en parlar de l’antisemitisme del feixisme espanyol d’avantguerra).

Propaganda subliminal racista espanyola

Vegem ara alguns exemples quotidians d’aquestes tàctiques subliminals:
-En les comèdies espanyoles («Manolo y compañía», Lina Morgan, etc.) els personatges són preferentment castellano-andalusos de classe treballadora o popular vivint a Madrid, o sia, elaborats prototipus de majoria social a fi que gran part dels televidents s’hi identifiquin directament o indirecta i de donar-los així no sols «exemples de normalitat» (ser madrileny, etc.) sinó també frases fetes, bromes, tòpics, facècies, etc. que després la gent pugui repetir ingènuament (en castellà, evidentment) en la seva vida quotidiana. En definitiva,allò que en anglès hom diu “patterns”, però en versió, diguem-ne, ”only Spanish”. D’aquesta manera,els dissenyadors del genocidi cultural pretenen enviar la cultura viva, la quotidianeïtat de les cultures no-castellanes, al museu paleontològic. O sia, una tàctica cultural genocida administrada en petites dosis, com feia la Vídua Negra.
-La gent no parla de política, parla de futbol, que sol tenir un gran simbolisme nacional. D’ací l’enorme interès de Madrid per controlar i manipular la informació esportiva.
La informació esportiva gestada a Madrid sol tractar de molt diferent manera segons quins equips, així, quan parlen del Barça sempre ressalten tot allò polèmic i callen les voltes que els àrbitres el perjudiquen. Quan el Barça juga, sol haver-hi algun “reportaje” al club més o menys modest que espera “el milagro” para derrotar al “todopoderoso Barcelona” (als modestos que s’enfronten als equips madrilenys no fan aquests reportajes). En canvi, del R.Madrid en parlen quasi sempre amb un to càlid, de proximitat, per a fer-lo simpàtic. Sovint tenen la barra d’entremesclar-hi cròniques rosa del fill de Raúl o de la núvia d’en tal, cosa que no solen fer amb cap altre equip. No debades els programes esportius solen fer-los seguidors del R.Madrid o del «Aleti», a «Prado del Reir».Però també en empreses privades de telefonia com ONO que trau titolars a Internet com ara “Figo de nuevo insultado en tierras catalanas” (30·8·01) perquè pel carrer a Barcelona algú li cridà qualque insult (com si això pugués ser mai una notícia per a un titular!!) o que, subliminalment, en els anuncis de programació trauen una escena del Betis casualment marcant-li un gol al Barça. El Barça juga contra l’Olympique de Lyon: reportatge a les Noticias vespre de la 2 estatal sobre René Ors, un home gran i cec fans del club francès. Ho farien mai de cap rival del R. Madrid? Segur que no. Però per a ellos és precís sempre de prestigiar qualsevol rival del Barça per aconseguir subliminalment que la gent corrent desitgi la derrota del Barça, amb el fi de fer antipàtic tot allò catalino, i de fer malvoler a la gent tot allò amb olor a català: fer-li tancar les orelles a tot raonament (prejudici anticatalà o catalanofòbia) i així mantenir els catalans com a esclaus incompresos de la colonització espanyola.
Tardor 2001: Les televisions espanyoles han retransmès 4 partits del Madrid (l’equip del règim) i 4 del Deportivo d’A Crunha (l’equip governat per un PePer en una ciutat amb batle PsoE molt anticatalà), mentre que sols n’han retransmès un del Barça (representant de Catalunya) i un del Mallorca (governada pels opositors al PP). I el comentarista dels partits de la Champions del Barça a TV1 és Michel, exjugador del R. Madrid francament antiBarça.
En les porres oficiales Madrid-Barça, posen un jugador de cada equip però amb el missatge “subliminal” no massa subtil de posar una bandera espanyola al costat del jugador del Madrid…i cap bandera al costat del jugador del Barça. Missatge subliminal: “España juega contra un equipo que no se sabe ni qué es -catalino- y que no tiene derecho a tener bandera y no nos rota sacarle ninguna banderita separatista. Tienes que desear que gane el Madrid, España, pues tu eres español”. Visca la igualtat i la democràcia “a l’aPPanyola”.
Per cert, d’àrbitres de Primera Divisió sols hi ha un català. I és que els àrbitres, com diuen els capitostos del PP dels noticiaris, també han de ser “beligerantes”. És a dir: ni informadors ni àrbitres deuen ser imparcials -en tal cas rebran i els faran la vida impossible i, quan podran, els fotran al carrer- sinó “aPPaÑoles”, i els jutges cal suposar que igual (enrancida tradició aPPaÑola).
26-X-01: Partit de bàsquet R. Madrid-Barça retransmès per Canal +: en el “resum” amb música del final trauen 6 ó 8 cistelles dels jugadors blancs i ni una del Barça: missatge subliminal: “Los del R. Madrid son los mejores porque son españoles y ganan y marcan, y los puntos del Barça no los sacamos porque no quieren ser españoles y no nos rota, que se jodan”. Allò que no poden dir-ho amb paraules, ho diuen amb fets i s’hi fan entendre sense que directament ningú no gosi acusar-los de res en concret, és el doble joc i doble moral de la propaganda subliminal: Llum de gas.

Propaganda subliminal racista española

Quan juga la Selessión, la cosa és ben acurada i sistemàtica: les banderes espanyoles hi són repetidament ressaltades, “en una clima de” joia i entusiasme sano y deportivo.
-Els presentadors llogats (que parlen en castellà exclusivament, of course) solen tenir un to de veu especialment vibrant, que traspua una seguretat no pas insultant però sí exclusivista -per la seva gran claredat i rodonesa- i implícitament menyspreadora de qualsevol altra llengua que no sia la que estan usant en aquell moment, casualment el castellà. No oblidem pas que Franco tenia sociolingüistes per a millor planificar el complet genocidi lingüístic contra les llengües no castellanes. O el dictat del Consejo de Castilla de quan Felip V als Corregidores de Cataluña sobre la imposició del castellà (“que se procure el efecto sin que se note el cuidado”). Si això ho feien en aquella època, què no seran capaços de fer, subliminalment, en l’actual!. A tall d’exemple: una entrevista a TVE a una dona que acull en sa casa jovent francès que venia a Barcelona en un aplec de Taizè: “Sí, claro, nos podemos entender gracias a que hablamos castellano” (resumen de toda la información posible del tal encuentro, caldria dir-ne!)
-El folklore queda monopolitzat pel pseudoflamenco (una versió embastardida de l’autèntic flamenco, on primen les facetes més individualistes, agressives i histèriques sobre el “cante hondo” i tot allò més líric i poètic), “elevat” oficialment des del seu orígen purament andalús a una mena de folklore oficial espanyol. El 90% del folklore que trauen les TV espanyoles (també les valencianes) és pseudoflamenc. Quasi el 10% restant se´l reparteixen “jotas” i xotis madrilenys. El folklore basc o català (o valencià, o mallorquí…) no hi apareix ni per casualitat:”El peor desprecio es no hacer aprecio”. ”Castilla…que desprecia cuanto ignora…”(Machado). No hi apareixen cançons en català, basc, gallec, etc. ni per casualitat,poden passar anys i anys abans de sentir-ne una, tot i que també paguem imposts i som ciutadans espanyols.Oficialment no existim: és el total “apartheid” cultural. Cal que els partits democràtics denunciïn aquest “apartheid”, que no callin més i que n’exigesquen la total dissolució.
-En els concursos, les preguntes de geografia, història, etc. solen referir-se quasi sistemàticament a poblacions i fets de l’Espanya més profunda, preferentment l’Altiplà. «Pueblos recios y buenos españoles». La perifèria quasi ni apareixem, devem ser «no normals». El missatge inconscient que hi transmeten és: «los periféricos (nacionalistas y malos appañoles) no son gente culta y normal y por eso ni los sacamos, lo normal es ser de Cáceres y español hasta las cachas». O sia: «Sé culto, sé español. Sé normal, sé español. Sé solidario, sé español. Sé ciudadano del mundo, sé español» i «No españoles, a la basura (sean negros, judíos, moros o catalanes)». «Hay que sé appañol, que é güenoooo!, uii!».
-Etc.etc.
Com deia aquell analfabet, tot convençut, que una volta tragueren per TV3: «Tooh tendrían k’hablah appañó. Tor mundo tendría que sé Appaña. Tor mundo p’Appaña».
Veient-lo, hom comprèn tots els genocidis de l’Imperi espanyol i totes les seves «eñes». En el fons, aquest és el retrat robot del fons ideològic, cultural i vital de l’espanyolisme. Absolutament brutal però amb tàctiques molt subtils i refinades. Feixisme modern, subliminal i tecnològic sobre panderetes antigues i entranyables.

Germans, la vida se’ns en va,
a poc a poc ens la prenen,
si avui ens obren la mà
és que hi ha altres cadenes.
(Joan Bta. Humet).

Propaganda subliminal racista española

Tal com explicava Hitler, que és d’on “ellos”, en definitiva, han après:

  • “Qualsevol acció de propaganda ha d’esser necessàriament popular i adaptar el seu nivell intel·lectual a la capacitat respectiva del més limitat dels destinataris naturals d’aquesta. Per tant, el grau intel·lectual d’aquesta propaganda haurà d’esser més baix com major sia el conjunt de la massa humana que vulguin atènyer. Però quan maldes per atreure’t tota una nació, com exigiexen les circumstàncies…no podràs esser mai prou prudent a l’hora de mirar perquè les formes intel·lectuals sien simples en grau màxim.”
    “La capacitat de la gran massa és summament limitada i també la seva facultat de comprensió, i enorme la seva manca de memòria. Per tant, tota propaganda eficaç ha de concretar-se en molt pocs punts i saber-los explotar com a apotegmes fins que el darrer fill del poble pugui formar-se una idea del que volem…” (Mein Kampf, Adolf Hitler, dictador terrorista, però genial propagandista, 1889-1945).
  • “…la visió del món, inventada pel Partit (per l’espanyolisme) es guanyava amb gran èxit la gent incapaç de copsar-la. Feia acceptar les violacions més paleses de la realitat car ningú no arribava a comprendre l’enormitat que els era exigida, ni s’interessava prou per la cosa pública com per a adonar-se del que s’hi esdevenia.” (“1984”, novel·la futurista d’en George Orwell sobre les possibilitats de control i explotació psíquica de la població en un Estat “tecno-feixista”, com ara l’espanyol o el francès, escrita durant la Guerra Freda – 1948 – contra els 3 “grans estils” de grans potències: el nazi, el comunista i el capitalista, tots 3 igualment temibles).

Estimats conciutadans que ens saludem amb un «Bon dia!»: ens estan portant a les “cambres de gas”, al genocidi cultural.
Aquestes “cambres de gas” són els mass mèdia espanyols i la nostra propia deixadesa i mollor.

LA BRUNETE MEDIÀTICA: LA PREMSA DEL PODER QUE FA DE LA CALÚMNIA UN ART CANÍBAL

Ser Diferent (02 - Massa Gregària, Control Social) 01

— ENLLAÇ RELACIONAT —