Arxiu de la categoria: Cançons en castellà

Chico problemático (Música)

Avui us portem una peça que duu per títo, “Chico problemático”

Chico Problematico – Nach Scratch

El noi va voler conèixer i ningú no va saber respondre,
el xic no trobà l’afecte que ell creia merèixer. Així començà a créixer i a desobeir
a aparèixer davant el seu coixí bufat cada matinada .

El noi és mediocre pel que sembla, no destaca,
què fer-hi?, si cada vegada més a sovint treu les seves dents i ataca,
si ja no és un noi tranquil, camina massa ràpid al tall de la navalla i penja d’un fil molt fi.

No veu a ningú darrere, en la seva defensa,
llavors pensa que 10 cops per un petó no compensen.

Innocent adolescent, se sent confús i es comporta nerviós davant els intrusos.

En conec molts d’aquests bordegassos,
als seus rotgles fumen canuts i van sempre borratxos,
fets diaris, al teu barri i al meu,
com vols resoldre l’odi amb mes odi, paio?

Com pretens que ningú et prengui a les veres actuant amb violència
sols perque et mirin, quan t’importa una merda que els altres prenguin mal,
si els teus col·legues ho demanen -ells aplaudeixen i riuen.

És l’esport que als carrers es practica,
medalletes, xandalls i això sembla ja la vila olimpica.

Cada nit en cada parc són escenes tipiques, tòniques
d’aquestes vides claustrofòbiques, per a al·lots hermètics, llunàtics,
l’ocàs del fracàs els ha tornat problemàtics.

No vull causar pànic amb les coses que explic
ni que m’entengui el president, ell sempre ha estat ric,
tan sols practic atípics registres lírics,
predic el rap en aquests paisatges àrtics,
és l’únic que us queda en qualsevol país, qualsevol ciutat sobre qualsevol vorera,
no deixeu que l’amor mori, és l’únic que us queda -i ho sabeu-,
llanceu la moneda, aguanteu l’espera -i ho veureu-,
que no se sent l’esquer fins que per fi es mossega,
ni trobes alguna cosa a faltar fins que la perds: que ho recordin.

TORNADA: digues per què s’adormen, per què es perden…creixen massa ràpid i no entenen
que se’ls passa la vida, que no hi ha eixida, quan volen rectificar ja està perduda…

Si ahir va ser el senyal de la pau avui és el logo de Mercedes
i als parcs ja no hi ha nens, Internet els enxampà en les seves rets.

Ara el noi cometrà delictes lleus,
deu parar la seva obsessió per tot allò que no té:
no té capacitat, tem la responsabilitat i així perdre-ho tot en no afrontar la seva realitat,
i la veritat no se si és problema de la LOGSE.,
d’un govern que us treu el futur i després us ven un Porsche.

Per això l’al·lot segueix enfonsat en la seva crisi,
pistoletes, mitsubishis es van menjar la seva matèria grisa,
paralisi mental, cicle vital, en espiral, tan sols ancians i joves bojos col·lapsen l’hospital,
i no és casual aquesta deseperació a causa d’una educació que inspira desmotivació.

Està de moda ser el dolent, el més refotut, el mes cabró
i fer la major bogeria per a cridar la atenció.

Trista confusió entre la por i el respecte,
però el noi se sent gran quan passa, i els altres es queden quiets,
el xic que mai no trobà afecte en una societat infecta que sols accepta homes perfectes.

Detest que em tatxeu de reverend,
tan sol estic responent en veure el que està passant a tots les oïdes que m’esteu escoltant,
a tots els nens perduts que m’esteu cercant, seguiu caminant,
somiant amb tenir el comand, mitges merdes creuen ser caps traint fins i tot el seu propi bàndol,
formant màfies absurdes, no hi ha control entre aqueixes corbes per les quals circules,
per què no respires?, per què mires perdonant vides?, per què et suïcides?, per què tens el diable en la saliva,
per què..?

TORNADA. digues per què s’adormen, per què es perden…creixen massa ràpid i no entenen
que se’ls passa la vida que no hi ha eixida, cuendo volen rectificar ja està perduda…,

noi problemàtic, en cada carrer, en cada ciutat, sí…

Anuncis