Arxiu de la categoria: Música

Is It a Crime (Música)

Avui us portem una peça que duu per títol “Is it a Crime” de làlbum Promise del grup musical anglès Sade, primer llançat al Regne Unit el 4 a novembre del 1985 per Epic Records i als Estats Units el 15 de novembre per Portrait Records

 

√♥ Sade √ Is it a Crime √ Lyrics

It may come, it may come as some surprise
but I miss you
I could see through all of your lies
but still I miss you
he takes her love, but it doesn’t feel like mine
he tastes her kiss, her kisses are not wine, they’re not mine

he takes, but surely she can’t give what I’m feeling now
she takes, but surely she doesn’t know how

Is it a crime
Is it a crime
that I still want you
and I want you to want me too

My love is wider, wider than Victoria Lake
My love is taller, taller than the empire state

It divides and it jumps and it ripples like the deepest ocean
I can’t give you more than that, surely you want me back

Is it a crime
Is it a crime
that I still want you
and I want you to want me too

My love wider than Victoria Lake
taller than the empire state

It dives and it jumps
I can’t give you more than that, surely you want me back

Is it a crime
Is it a crime
that I still want you
and I want you to want me too

TRADUCCIÓ

Pot venir, vindre com una sorpresa
però et trob a faltar
Ho endevinava a través de totes les seves mentides
però encara sent la teva absència
ell pren aquell amor, però fa sentir com el meu
ell tasta el seu petó, les seves besades no són el vi, no són les meves

ell ho fa, però segu que ella no pot donar el que estic sentint ara
ella ho fa, però segur que no sap com

És un crim
És un crim
que encara et vulgui
i que vulgui que tu em vulguis també

El meu amor és immens, més ample que el Llac Victòria
El meu amor és ben alt, més que l’Empire State

Talla i salta i oneja com l’oceà profund
No puc donar més del que, sens dubte vols que et retorni.

És un crim
És un crim
que encara et vulgui
i que vulgui que tu em vulguis també

El meu amor més ample que el Llac Victòria
més alt que l’Empire State

Es capbussa i salta
No puc ja donar-te’n més, sens dubte vols que torni.

És un crim
És un crim
que encara et vulgui
i que vulgui que tu em vulguis també

Anuncis

Fragile (Música)

“Fragile” és una cançó escita irealitzada pel músic anglès Sting del seu segon àlbum d’estudi…Nothing Like the Sun. Publicada com a single el següent any assolint el lloc número 70 the la UK Singles Chart.

Sting – Fragile

If blood will flow when flesh and steel are one
Drying in the colour of the evening sun
Tomorrow’s rain will wash the stains away
But something in our minds will always stay
Perhaps this final act was meant
To clinch a lifetime’s argument
That nothing comes from violence
and nothing ever could
For all those born beneath an angry star
Lest we forget how fragile we are
On and on the rain will fall
Like tears from a star like tears from a star
On and on the rain will say
How fragile we are how fragile we are
On and on the rain will fall
Like tears from a star like tears from a star
On and on the rain will say
How fragile we are how fragile we are
How fragile we are how fragile we are

TRADUCCIÓ

Si la sang fluís quan la carn i l’acer són un
assecant-ne el color del sol al vespre
pluja de demà en rentarà les taques
Però alguna cosa en la nostra ment romandrà sempre
Potser aquest últim acte estava destinat
Per fer-se amb l’argument de tota la vida
Que res no ve de la violència
ni res en podria venir
Per a tots els nascuts sota un estel enutjat
Perquè no oblidem que som ben fràgils
Una i una altra vegada la pluja caurà
Com llàgrimes d’un estel, com les llàgrimes d’una estrella
Una i una altra vegada la pluja dirà
Que som fràgils, que som ben fràgils
Una i una altra vegada la pluja caurà
Com llàgrimes d’una estrella com les llàgrimes d’un estel
Una i una altra vegada la pluja dirà
Que som fràgils, que som ben fràgils
Que som fràgils, que som ben fràgils.

L’ombra della Luce (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol “l’Ombre della Luce” de Franco Battiato

Difendimi dalle forze contrarie,
la notte, nel sonno, quando non sono cosciente,
quando il mio percorso, si fa incerto,
E non abbandonarmi mai…
Non mi abbandonare mai!
Riportami nelle zone più alte
in uno dei tuoi regni di quiete:
E’ tempo di lasciare questo ciclo di vite.
E non mi abbandonare mai,,.
Non mi abbandonare mai!
Perchè, le gioie del più profondo affetto
o dei più lievi anditi del cuore
sono solo l’ombra della luce,
Ricordami, come sono infelice
lontano dalle tue leggi;
come non sprecare il tempo che mi rimane.
E non abbandonarmi mai…
Non mi abbandonare mai!
Perchè, la pace che ho sentito in certi monasteri,
o la vibrante intesa di tutti i sensi in festa,
sono solo l’ombra della luce,

TRADUCCIÓ

Defensa’m de les forces contràries
en el somni nocturn
quan no sóc conscient,
quan el meu sender es fa incert
i no em deixis mai més,
no em deixis mai més…

Retorna’m a les zones més altes
a un dels teus regnes de Pau,
és temps d’escapar
d’aquest cicle de vida
i no em deixis mai més,
no em deixis mai més…

Perquè els gojos del més profund afecte
o de l’anhel més subtil del pols
sols són l’ombra de la Llum.

Recorda’m quant infeliç em sent
lluny de totes de les teves lleis,
com no malbaratar el temps que em queda
i no em deixi mai més,
no em deixis mai més.

Perquè la Pau de certs monestirs
o l’harmonia vibrant de tots els meus sentits
només són l’ombra de la Llum”…

Il faut savoir (Música)

Avui us portem una cançó de Charles Aznavour que duu per títol “Il faut savoir”

Il faut savoir
Il faut savoir encore sourire
Quand le meilleur s’est retiré
Et qu’il ne reste que le pire
Dans une vie bête à pleurer

Il faut savoir, coûte que coûte
Garder toute sa dignité
Et malgré ce qu’il nous en coûte
S’en aller sans se retourner

Face au destin qui nous désarme
Et devant le bonheur perdu
Il faut savoir cacher ses larmes
Mais moi, mon cœur, je n’ai pas su

Il faut savoir quitter la table
Lorsque l’amour est desservi
Sans s’accrocher l’air pitoyable
Mais partir sans faire de bruit

Il faut savoir cacher sa peine
Sous le masque de tous les jours
Et retenir les cris de haine
Qui sont les derniers mots d’amour

Il faut savoir rester de glace
Et taire un cœur qui meurt déjà
Il faut savoir garder la face
Mais moi, je t’aime trop.
Mais moi, je ne peux pas.

Il faut savoir mais moi
Je ne sais pas…

TRADUCCIÓ

Cal saber
Has de saber inclús somriure
Quan la part millor ja s’ha acabat
I allò que ve és el pitjor
En una vida estúpida que fa plorar

Has de saber, tant com costàs
Mantindre la dignitat
Malgrat tot el que ens costi
Anar-se’n sense tornar arrere

Enfrontar el fat que ens desarma
I davant la felicitat perduda
Cal saber ocultar les llàgrimes
Però jo, el meu cor, jo no ho he sabut fer.

Has de saber llevar-te de la taula
Quan l’amor n’és desparat
Sense aferrar-se a un aire lamentable
Sinó marxar sense fer soroll

Has de saber amagar la teva pena
Sota la màscara de tots els dies
I callar els crits d’odi
Que són les últimes paraules d’amor

Has de saber quedar-te de glaç
I fer callar un cor que ja s’està morint
Has d’aprendre a controlar el gest
Però jo, jo t’estim massa.
Però jo, no puc de cap manera.

Cal saber però jo
Jo no en sé gens…

Être (Música)

Avui us portem una cançó de Charles Aznavour que duu per títol “Être”

Être
Etre, renaître ma naissance
Dans une aube de craie
Sous la lune de sang
Aux termes d´un hiver mourant
Etre, émerger du silence
Voir briller au soleil
Les givres de mon cœur
Présage d´un printemps meilleur
Etre le fruit et la semence
Dans un sol épuisé
Et fleurir en exil
Comme un arbre éclaté d´avril
Etre, apprendre à me connaître
Garder les yeux ouverts
Et n´être rien qu´un être
De chair

Pour aimer jusqu´à la mort
Et au-delà peut-être
Etre l´âme séparée du corps
Pour aimer jusqu´à la mort
Même au-delà encore

Etre la voix de mes naufrages
Le verbe retrouvé
Lavé de tout défaut
Epousant le chemin des mots
Etre, échapper au chantage
De tous les lieux communs
Eteindre mes volcans
Dompter et chevaucher mon temps
Etre le geste qui engage
L´avenir repensé
Artisan du retour
Au simple rituel d´amour
Etre, mourir pour mieux renaître
Des mensonges d´antan
Et n´être rien qu´un être
Vivant

Pour aimer jusqu´à la mort
Et au-delà peut-être
Etre l´âme séparée du corps
Pour aimer jusqu´à la mort
Même au-delà encore.

TRADUCCIÓ

Ésser
Ésser, renàixer ma naixença
En una alba de guix
i la Lluna de Sang
Sota un hivern que mor
Esser, sorgir d’un silenci
Veure lluir al sol
Els gebres del meu cor
Presagi d’un nou temps millor
Esser el fruit i la llaorada
En un sòl esgotat
I florir a l’exil’
Com un arbre esclatat d’abril
Esser, aprendre a conèixer-me
Mantindre els ulls oberts
I no ser més que un ésser
De carn

Estimar fins a la mort
I més enllà pot ésser
Ser esperit separat del cos
Per amar fins a la mort
I més enllà i tot.

Esser la veu dels meus naufragis
El verb ja retrobat
Rentat de tota falta
Unint-se al camí dels mots
Esser, escapar del xantatge
De tots els llocs comuns
Tancar els meus volcans
Domar i remuntar el meu temps
Esser el gest que et relliga
El futur repensat
Artesà del retorn
Al simple ritual d’amor
Esser, morir per a renéixer
Dels enganys d’antany
I no ser més que un ésser
Que viu

Estimar fins a la mort
I més enllà pot ésser
Ser esperit separat del cos
Per amar fins a la mort
I més enllà i tot.

De t’avoir aimée (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol “De t’avoir aimée” de Charles Aznavour

 

De t’avoir aimée
De t’avoir aimée, aimée comme un fou
Aimée à genoux, bien plus que debout
À n’en plus dormir, à n’en plus manger
Que me reste-t-il, de t’avoir aimée?

De t’avoir aimée, de l’âme et des yeux
À en oublier, jusqu’au nom de Dieu
Pour ne plus avoir, qu’un nom à crier
Que me reste-t-il, de t’avoir aimée?

Reste que ma voix, sans écho soudain
Restent que mes doigts, qui n’agrippent rien
Reste que ma peau, qui cherche tes mains
Et surtout la peur, de t’aimer encore
Demain presque mort

De t’avoir aimée, aimée de douleur
À m’en déchirer le ventre et le cœur
Jusqu’à en mourir, jusqu’à m’en damner
Que me reste-t-il, de t’avoir aimée?

Ne me reste plus
Qu’un amour que tu
Viens d’écarteler

TRADUCCIÓ

D’haver-te estimat
Haver estimat, amat com un boig
Amor agenollat, més que no dempeus
Sens poder dormir ni poder menjar
Què em queda, del que t’he estimat?

Haver-te estimat, amb l’ànima. els ulls
Fins a oblidar el nom de Déu
Per no tenir més que un nom a cridar
Què em queda, del que t’he estimat?

Em queda la veu, de sobte sense eco
M’hi queden els dits que no toquen res
Em queda la pell que cerca les teves mans
I sobretotla  por, d’estimar-te encara
demà gairebé mort

D’haver-te estimat, estimat en dolor
tot arrencant-me l’estómac i el cor
Fins a morir, fins a damnar-me
Què em queda, d’haver-te estimat?

No em queda res més
Que un amor que tu
acabes d’esmicolar.

La Bohème (Música)

Avui us portem La Bohème, és una cançó escrita pel compositor francès Jacques Plante i l’artista l’armeni-francès Charles Aznavour.

La versió que que us posem és a càrrec del mateix Charles Aznavour.

La Bohème
Je vous parle d’un temps,
Que les moins de vingt ans,
Ne peuvent pas connaître,
Montmartre en ce temps-là,
Accrochait ses lilas,
Jusque sous nos fenêtres,
Et si l’humble garni,
Qui nous servait de lit,
Ne payait pas de mine,
C’est là qu’on s’est connu,
Moi qui criait famine et toi,
Qui posait nue,

La Bohème, la Bohème,
Ça voulait dire, on est heureux,
La Bohème, la Bohème,
Nous ne mangions,
Qu’un jour sur deux.

Dans les cafés voisins,
Nous étions quelques uns,
Qui attendions la gloire,
Et bien que miséreux,
Avec le ventre creux,
Nous ne cessions d’y croire,
Et quand quelques bistrots,
Contre un bon repas chaud,
Nous prenaient une toile,
Nous récitions des vers,
Grouppés autour du poêle,
En oubliant l’hiver.

La Bohème, la Bohème,
Ça voulait dire,
Tu es jolie,
La Bohème, la Bohème,
Et nous avions tous du génie.

Souvent il m’arrivait,
Devant mon chevalet,
De passer des nuits blanches,
Retouchant le dessin,
De la ligne d’un sein,
Du galbe d’une hanche,
Et ce n’est qu’au matin,
L’on s’asseyait enfin,
Devant un café crème,
Epuisés, mais ravis,
Faut-il bien que l’on s’aime,
Et que l’on aime la vie.

La Bohème, la Bohème,
Ça voulait dire, on a vingt ans,
La Bohème, la Bohème,
Et nous vivions de l’air du temps.

Quant au hasard des jours,
Je m’en vais faire un tour,
A mon ancienne adresse,
Je ne reconnais plus,
Ni les murs, ni les rues,
Qu’y ont vus ma jeunesse,
En haut d’un escalier,
Je cherche l’atelier dont plus rien ne subsiste,
Dans son nouveau décor,
Montmartre semble triste,
Et les lilas sont morts.

La Bohème, la Bohème,
On était jeunes,
On était fous,
La Bohème, la Bohème,
Ça ne veut plus rien dire du tout.

La Bohèmia

Jo te parle d’un temps
Que els menors vint anys,
No poden pas conèixer,
Montmartre en aquell temps,
amb liles penjant,
sota nostres finestres,
I si l’humil guarnit,
Que ens servia de llit,
No hi havia molt a veure,
Hi és on ens vam trobar
jo plorant de fam i tu,
nua per l’art.

La Bohèmia, la Bohèmia
Això vol dir, que hom és feliç,
La Bohèmia, la Bohèmia
No menjàvem,
Més que un dia de dos.

En els cafès veïns,
Hi havia alguns,
Que esperàvem la glòria
I tot i que sense res,
I amb la panxa buida,
Hi seguíem creient,
I quan alguns bars,
Per un bon àpat calent ,
Ens prenien un llenç,
Recitàvem versos,
al voltant de l’estufa,
Oblidant l’hivern.

La Bohèmia, la Bohèmia
Això vol dir
Tu ets bonica,
La Bohèmia, la Bohèmia
I tots èrem uns genis.

Sovint em passava,
Davant el meu cavallet ,
les Nits en blanc,
Refent el disseny ,
De la línia d’una sina,
La corba d’un maluc,
I no va ser fins al matí
Finalment ens vam asseure,
Davant un cafè amb llet,
Exhausts però feliços,
Cal estimar-se,
I estimar-se la vida.

La Bohèmia, la Bohèmia
Això no vol dir més que tindre vint anys
La Bohèmia, la Bohèmia
I vivíem en l’aire .

Un dia per atzar
Vaig fer un passeig,
fins la meva antiga adreça,
No hi vaig reconèixer,
Ni els murs ni els carrers
que van veure ma jovenesa,
La part superior d’una escala,
Buscant el taller i no en queda res,
En el seu nou entorn,
Montmartre sembla trist,
I les liles s´han mort.

La Bohèmia, la Bohèmia
Érem joves ,
Era una bogeria,
La Bohèmia, la Bohèmia
No vol dir res en absolut.

Com que voz (Música)

Avui us portem una cançó portuguesa que duu per títol “Com que voz”.

Aquí us posem una versió a càrrec d’Amalia Rodrigues

Com que voz

Com que voz chorarei meu triste fado,
que em tão dura paixão me sepultou.
que mor não seja a dor que me deixou
o tempo, de meu bem desenganado.

Mas chorar não estima neste estado
aonde suspirar nunca aproveitou.
triste quero viver, poi se mudou
em tristeza a alegria do passado.

(Assim a vida passo descontente,
ao som nesta prisão do grilhão duro
que lastima ao pé que a sofre e sente).

De tanto mal, a causa é amor puro,
devido a quem de mim tenho ausente,
por quem a vida e bens dele aventuro

TRADUCCIÓ

Amb quina veu

Amb quina veu plor el meu trist fat,
que, en aquesta tan dura passió em va enterrar.
que muir de la pena que em va deixar
el temps, del meu bé…ara desenganyat.
Però plorar… no s’ho estima aquest estat,
en què sospirar mai no va aprofitar.
Trist(a) vull viure, que es trastocà en tristesa l’alegria del passat.

(Així pas la vida infeliç,
al so d’aquesta presó de durs grillons
que fa mal al peu que la pateix i la sent).

De tant de mal és la causa un pur amor,
per aquell que de mi ara està absent,
per qui la vida i els béns he arriscat.

Ai, Mouraria (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol “Ai, Mouraria!

Ai, Mouraria
da velha Rua da Palma,
onde eu um dia
deixei presa a minha alma,
por ter passado
mesmo ao meu lado
certo fadista
de cor morena,
boca pequena
e olhar troçista.

Ai, Mouraria
do homem do meu encanto
que me mentia,
mas que eu adorava tanto.
Amor que o vento,
como um lamento,
levou consigo,
mais que ainda agora
a toda a hora
trago comigo.

Ai, Mouraria
dos rouxinóis nos beirais,
dos vestidos cor-de-rosa,
dos pregões tradicionais.
Ai, Mouraria
das procissões a passar,
da Severa em voz saudosa,
da guitarra a soluç

TRADUCCIÓ

Ah, Moreria
del vell Carrer de la Palma,
on jo un dia
deixí presa la meva ànima,
per haver passat
just al meu costat
cert cantador de fados
de pell bruna,
boca petita
i esguard penetrant.

Ah, Moreria
De l’home del meu encís
Que me mentia,
Però que jo adorava tant.
Amor que el vent,
Com un lament,
Se’n va emportar,
Però que encara ara
A totes hores
Duc amb mi.

Ah, Moreria
Dels rossinyols en els verals,
Dels vestits color-de-rosa,
Dels pregons tradicionals.
Ah, Moreria
De les processons que van passant
De la Severa en veu malenconiosa,
De la guitarra sanglotant.

Que Deus me perdôe (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol “Que Deus me perdôe”

Se a minha alma fechada
Se pudesse mostrar,
E o que eu sofro calada
Se pudesse contar,
Toda a gente veria
Quanto sou desgraçada
Quanto finjo alegria
Quanto choro a cantar…

Que Deus me perdôe
Se è crime ou pecado
Mas eu sou assim
E fugindo ao fado,
Fugia de mim.
Cantando dou brado
E nada me dôe
Se è pois um pecado
Ter amor ao fado
Que Deus me perdôe.

Quanto canto nâo penso
No que a vida è de mi
Nem sequer me pertenço
Nem o mal se me da
Chego a querer a verdade
E a sonhar – sonho imenso –
Que tudo è felicidade
E tristeza nâo ha.

TRADUCCIÓ

Si la meva ànima reclosa
Es pugués mostrar,
I allò que patesc callada
Pugués ser contat,
Tothom veuria
Com en sóc de dissortada
Com fingesc alegria
Com plor en cantar…

Que Déu em perdoni
Si és crim o pecat
Però jo sóc així
I fugint del fado,
Fugia jo de mi.
En cantar crid
I res no em doni
Si és doncs un pecat
Tenir amor al fado
Que Déu em perdoni.

Quan cant no pens
En el que la vida és per a mi
Ni tan sols em pertany
Ni en el mal si me’n dóna
Arrib a voler la veritat
I a somiar –somni immens-
Que tot és felicitat
I de tristesa no n’hi ha.