Arxiu de la categoria: Psicologia

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 03 – Solucions amb Déu)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Solucions amb Déu

“El camí més curt i efectiu per a solucionar tants problemes, amb molt, és, naturalment, cercar Déu. Jo quan era agnòstic no el cerquí pas directament, era un tema que sols me’l plantejava molt ocasionalment i a nivell teòric, quan Déu va molt més enllà d’un plànol racionalista. Simplement a través de l’avaluació de la brutal i ignominiosa misèria i opressió que vaig veure en Àfrica que vaig clamar inconscientment a un Déu per a mi desconegut, supòs que Ell m’hi confrontà d’una manera directa i evident. I Ell em contestà com per un automatisme màgic”

  • “Déu, concedeix-me la serenitat per acceptar els problemes que no puc resoldre; la persistència per resoldre els problemes que sí que puc; i la saviesa per reconèixer la diferència” (Epígraf del capítol 8, “Problemes complets” del Llibre “Algoritmes combinatoris” de Henry T.C. Hu, autor i professor de la Universitat de Texas).
  • “Qui confia en Déu deixa de tèmer els homes…si nosaltres tenim cura de l’avui, Déu en tindrà del demà” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “El Déu en qui jo crec no ens envia el problema, sinó la força per a suportar-lo” (Harold Samuel Kushner, Rabí i autor juevo-nordamericà).
  • “Ja havia complert dos anys de servei, gairebé tot el temps entre els blancs que li donaven un bon tracte, a sovint tot sol, llegint i estudiant l’Antic i el Nou Testament, quan arribà a la conclusió que l’amor simple dels cristians era el remei escaient per al Problema Negre” (“Un cec amb una pistola / Hot day, hot night”, 1969, novel·la negra d’en Chester Himes).

              CHESTER HIMES                                             PAUL E. LITTLE


  • “El problema d’home mai no ha estat el de no saber què hauria de fer. El seu problema, més aviat, ha estat que li falta el poder de fer el que sap ell ha de fer” (Paul E. Little, †1975, autor i professor de la “Trinity Evangelical Divinity School” de Deerfield, Illinois.).
  • “Cada vespre deslliur els meus problemes a Déu – Ell estarà adalt tota la nit, de totes les maneres” (Donald J. Morgan).
  • “El problema rau en el fet que canviar el banquet de Déu per qualsevol altre plat, és com si, convidats a menjar llagosta en un restaurant de luxe, preferíssim omplir-nos l’estómac amb xiclets de botiga de barri (que això és un humà o un àngel comparat amb Déu) . El dimoni és algú que a causa de la supèrbia ha resolt no tornar a tastar menjar de debò mai, i la resta de la seva vida pretén calmar el seu estómac amb miserable goma de mastegar. Salta a la vista quant famolenc que deu caminar, quant deu haver aprimat i l’absència de valor nutricional de la seva dieta” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, de Ricardo Burgos López sobre Cartes del diable al seu nebot, de C. S. Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 02 – Treball, Perseverància)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Treball, Perseverància


“Qui treballa no té temps d’odiar, qui odia no té massa temps de solucionar problemes i, a més, sovint confon odi amb acció” (Autocitació)

  • “La veu interior em diu que seguesca combatent contra el món sencer, encara que em trobi sol. Em diu de no tèmer aquest món sinó que avanci duent en mi sols la temor a Déu” (Mahatma Gandhi).
  • “He dedicat 55 anys a resoldre: tot havent planificat, des del temps més tendre que gairebé puc recordar, una millor vida. No hi he fet res. La necessitat de fer, per tant, pressiona en tant que el temps per a actuar ja escasseja. Déu meu, atorga’m una bona solució i també de mantenir les meves resolucions, per Jesucrist. Amén” (Samuel Johnson, 1709-1784, poeta, lexicògraf i crític anglès).
  • “Llavors, si tan complicat és ser justs, intentem primer ser bons” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès cristià).
  • “Així com l’arca de Noè s’aixecava a mesura que creixien les aigües del diluvi, l’ànima plena de paciència s’enlaira a mesura que creixen les tribolacions” (Jean Charlier de Gerson, 1363-1429, teòleg francès).

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 01 – Problemes, errades, vicis)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Problemes, errades, vicis

“La ignorància en si és natural, no és problema real fins que no hi hagi interès a mantenir-la contra la veritat. L’amor a la ignorància és supèrbia fent fermentar la ignorància per transformar-la en obscurantisme i fanatisme. És l’essència de la maldat. Tanmateix no tota humilitat és bona: la humilitat acompanyada de ignorància viciosa, per dessídia, per ex., inutilitza la humilitat i la fa simple burla i paròdia hipòcrita” “En ser malfeiners, no actuen, sols parlen, i per tant no aprenen res. Com no aprenen res, no fan res que rutlli, com no fan res, són derrotats, com són derrotats i rebutgen l’autocrítica –perquè no volen treballar i el que volen és queixar-se’n i odiar- i no saben fer res, odien i de vegades miren de destruir i cauen en l’espiral violenta. Aquesta és la lògica infernal del subdesenvolupament nacional al qual tants nacionalismes de nacions oprimides hi ha, tristament, abonats. És un problema encara més endogen nostre que exogen”

  • “Senyor bo, i què és l’home! perquè sembla simple, però mira de desenrotllar els seus llibres i els seus enganys, amb les seves fondàries i frivolitats, la seva bondat i la seva maldat, tot plegat, és un problema que ha de confondre el diable” (Robert Burns, 1759-1796, poeta nacional escocès).
  • «En posar unes altres valors i en invertir-ne la importància, l’home s’erigeix en pseudo-creador, però amb una obra que només pot degenerar en caos.En el mateix sentit, Isaïes diu: «Són savis segons ells mateixos, segons el propi càlcul, estan dotats de discerniment» (Is. 5,21). En el món hebreu, la saviesa de l’home es manifesta en la manera de conduir sa vida i, sobretot, en la manera d’enfocar els problemes de la vida comunitària» (“Tu m’as fait prophète”, de Carl-A. Keller, 1920-2008, professor honorari de la Universitat de Lausana, Suïssa).
  • “Noè, el just, es prepara pacientment per a la gran catàstrofe que s’aveïna, mentre que els pecadors, segons expressió dels Evangelis “en els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix en què Noè va entrar dins l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots” (Mt. 24: 38-39; cf. Lc. 17:26). La religiositat de Noè no s’identifica amb un capteniment místic evasiu que espera una solució màgica de darrera hora, sinó, ben al contrari, amb una previsió detallada que faci possible de superar la inevitable tragèdia” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, 1966, de José M. González Ruiz, teòleg andalús).
  • “Estic senzillament convençut d’un principi, i és aquest: per a la dona que per la seva educació no ha après el bé, Déu obre gairebé sempre dos senders que la fan tornar-hi; aquests senders són dolor i amor. Són difícils, les qui s’hi decideixen acaben amb els peus ensangonats i les mans estripades, però ensems deixen penjant de les argelagues del camí els endreços del vici, i arriben al lloc amb aquesta nuesa que no causa vergonya davant el Senyor” (“La Dame aux Camélias”, 1848, d’Alexandre Dumas fill, 1824-1895, novel·lista i dramaturg francès).

L’Orgull

  • “L’orgull engendra el tirà, el qual amuntega inútilment imprudències i excessos, que el duen a enfilar-se amunt del més alt pinacle i precipitar-se en un abisme de mals, del que no hi ha possibilitat d’eixir” (Sòcrates d’Atenes, 470 ó 469-399 a. de C., filòsof grec, creador de l’ètica).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (3 El Camí 01 - Problemes, errades, vicis)

SÒCRATES preparant-se per a morir

  • “-Sí, tu tenies la raó que te n’anaves al llit amb el cor ple d’orgull i l’estomac buit –diguí- Les persones orgulloses sempre es provoquen disgustos a si mateixes. Però si estàs avergonyit de la teva susceptibilitat, has de demanar-li perdó, quan torni” (“Wuthering Heights/Cims rúfols”, 1847, d’Emilie Brontë, 1818-1848, novel·lista britànica).
  • “Però l’enemic actua sols per la voluntat i la tolerància de Déu, en la mesura en què ens és necessari. És evident que encara cal que la teva humilitat sia posada a prova, perquè és aviat per a arribar amb un zel impacient a l’entrada del cor, no fos que caiguessis en la cobdícia espiritual” (1ª part, 1 de “Relats sincers d’un pelegrí al seu pare espiritual”, ca. 1853-1861, llibre anònim rus publicat a Kazan el 1884, molt popular en la tradició contemplativa ortodoxa).
  • “La major part dels problemes del món tenen la causa en gent que vol ser important” (Thomas Stearns Eliot, 1888-1965, escriptor i professor universitari britànic, nat als EE.UU, Premi Nobel de Literatura).
  • “Cinc grans enemics de la pau ens habiten: l’avarícia, l’ambició, l’enveja, la ira i l’orgull. Si aquests enemics fossin desterrats, indefectiblement gaudiríem d’una pau perpètua” (Buda o Buddha, 563-483 a. C., filòsof indi fundador del budisme, una mena d’estoicisme religiós).
  • “Quan s’humilia de bell nou, Déu, piadós, s’abaixa vers ell. Tu, doncs, sovint humilia’t tu mateix, perquè sies exalçat sempre per ell. Perquè ell coneix que tu i jo som fang, coneix la nostra fragilitat” (“Manual per al seu fill Guillem”, de Duoda, ca. 803-post 843, comtessa de Barcelona).
  • “Una de les eines més grans de Satanàs és l’orgull: fer que un home o una dona centri tanta atenció en si mateix que es torni insensible al seu Creador o a les seves amistats. És causa de disgust, divorci, rebel·lia adolescent, endeutament familiar, i la majoria dels altres problemes amb què ens encarem” (Informe de Conferència, 4·1979, d’Ezra Taft Benson, 1899-1994, dirigent eclesiàstic nordamericà).

L’Agressivitat

  • “Experimentem la resolució de problemes com sojornar en zones de guerra, veiem les idees en competència com a enemics, i usem els problemes com a armes per a blasmar i derrotar les forces opositores. No és d’estranyar que no puguem arribar a solucions duradores reals!” (Margaret “Meg” J. Wheatley, autora nordamericana sobre conducta organitzacional, lideratge, canvis…).
  • “Els grans esperits sempre han trobat oposició violenta de part de les mediocritats, les quals no poden copsar quan algú no se sotmet irreflexivament als prejudicis hereditaris ans fa un ús honest i valent de la seva intel·ligència” (Albert Einstein, 1879-1955, científic judeoalemany nacionalitzat nordamericà, Premi Nobel de Física del 1921).
  • “Mostra’t afable i familiar envers aquell que t’ha injuriat; mostra’t suplicant i avergonyit envers aquell que has injuriat” (“Meditacions” 42, de Guigó I, 1083-1137, prior de l’Orde de la Cartoixa).
  • “Ésser o no ésser, vet ací la qüestió. ¿És de més noble esperit patir les escomeses i els dards de la fortuna adversa o, al contrari, prendre les armes contra un mar d’adversitats i acabar per plantar-hi cara? Morir, dormir, res més” (“Hamlet”, de William Shakespeare, 1564-1616, el major dramaturg en llengua anglesa).

                        W. SHAKESPEARE                                                            HENRY MILLER

william-shakespearehenry-miller

  • “Es una favada continuar pretenent que sota la nostra pell tothom som germans. La veritat és més com que sota la pell som tots caníbals, assassins, traïdors, mentiders, hipòcrites, covards” (Henry Miller, 1891-1980, novel·lista i pintor neoiorquès, d’ascendència germano-catòlica).
  • “Si consideres que exposar els teus fills a la violència és un problema, a tot preu mantén-los lluny de la Bíblia” (Rev. Charles Henderson, 1939-1908, pastor baptista anglocanadenc).

Ineficàcia

“El nivell pragmàtic-material és molt i massa característic dels catalans, però aquest nivell és només un segon nivell en els països avançats (protestants i jueu), on el raonament de primer nivell és espiritual, que és com l’acer o l’or dels raonaments. Els catalans manquen d’aquest primer nivell, prioritari i que en els països lliures i avançats elimina automàticament els raonaments dels segon nivell o els readapta. Per això Holanda, Islàndia o Finlàndia són països lliures, realment cultes i avançats, democràtics, etc., mentre Catalunya és una esclava plena d’immigrants sense integrar, sociates endollats, rastafaris anti-tot i un llarg etcètera. Perquè, si ens cenyim a allò pràctic-material i immediat, sense substrat espiritual, el que fan tota eixa colla és també molt pràctic i “material”. Catalunya, or-i-flama, té les barres de la passió pel benestar, per la bona vida, però la discòrdia civil, la repressió i l’espoli li ve tot seguit, perquè l’atreu fatalment. Perquè la riquesa segura és la fonamentada sobre Déu i no pas sobre el pragmantisme materialista, l’orgull i l’ambició”

  • “El grup social es perfecciona quan els individus que el formen estan disposats a comprendre’s amb generositat mútua, però, alhora, estan amantis per oferir quelcom personal i inèdit per enriquir el patrimoni comú, que aporti solucions salvadores, sobretot, en moments de crisi. És clar que un home transit de relativisme i buit d’idees poc podrà oferir al grup social al qual pertany. Ara bé: un home obert a tot, sense criteri personal, serà un home buit d’idees” (“Prejudici antiprotestant i religiositat utilitària”, Jesús Amón, Professor de Psicometria i Psicologia matemàtica a la Universitat de Madrid).
  • “Dubtar de tot, o, a creure-s’ho tot, són dues solucions igualment convenients, en tant que prescindeixen de la necessitat de reflexionar” (Jules Henri Poincaré, 1854–1912, matemàtic i filòsof de la ciència francès; i Jerry Pournelle, *1933, assagista, periodista i escriptor de ciència-ficció nordamericà).

La Psicologia i el gregarisme

“La massa, la plebs en conjunt és massa mesquina i normalment no dóna per a més. “No doneu perles als porcs”. No hi ha remei, ho veiem cada dia: tot són faves comptades. La Bíblia es limita a dir-ho. El problema no és pas de Déu sinó de l’actitud dels homes” “Els psiquiatres diuen que hi ha molts problemes mentals entre el jovent i que serà el mal del s. XXI. És el resultat lògic de l’explotació psíquica dels mèdia i el marketing i de la confusió contra Déu i el simple bé i la simple bellesa o utilitat, conseqüències d’un materialisme i egoisme pudents, deliberadament fomentats a causa del consumisme i de l’avarícia”

  • “El poder de les multituds és el gaudi del tímid. El valent d’esperit frueix del combat en solitud” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “Qui coneix amb certesa la fita que persegueix
    té per estupidesa allò que tothom posseeix,
    i qui coneix el Misericordiós, no infringeix el seu manament
    ni que li donassin tots els reialmes del món.
    El corriol de la temor de Déu
    i la devoció és el millor camí,
    i qui se l’enfila és prudent i bon caminant,
    mentre que aquell qui se n’aparta
    no es deslliura de problemes,
    perquè no duu vida feliç qui no té corretja.
    ¡Benaurades les gents qui s’adrecen cap a aquest corriol,
    amb l’ànim joiós i mansa condició!
    Lliures es veuen d’afany en llurs ànimes
    i gaudeixen allí de la glòria dels soldans
    i de la tranquil·litat dels pidolaires.
    Com volen viuen; moren com sospiren,
    i abasten, a la casa de l’eternitat,
    les seus més amples” (“Tawq al-hamâna/El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva, 1022, d’Abû Mwhâmmad ‘Alî ibn Ahmad ibn Sa’îd ibn Hazm al-Andalusí al-Zahirí, 994, Còrdova-1063, Huelva, poeta, historiador, jurisconsult, polígraf).
  • “La nostra societat tolera la vida completa, l’amor tant a l’esperit com a la natura, sols en l’artista, però únicament perquè no el prenen seriosament, perquè el consideren una entreteniment irrellevant. L’home de pregona saviesa espiritual també és irrellevant per a aquesta societat, sia o no entretingut. Aquest fet no és talment només en temps recents, sinó que ve esdevenint-se des de fa segles, perquè durant segles la societat ha estat formada precisament per eixos éssers humans que estan tan enganyats per les convencions de les paraules i de les idees com per a creure’s que hi ha una opció real entre els grans opòsits de la vida: entre el plaer i el patiment; el bé i el mal, Déu i Satanàs, l’esperit i la natura” (“Açò és allò”, Alan W. Watts, 1915-1973, filòsof anglo-nordamericà).

                        ALAN W. WATTS                                                               F. DOSTOIEVSKI

alan-w-wattsf-dostoievski

  • “El socialisme no és sols un problema laboral o de l’anomenat quart estat, sinó que és en primer lloc un problema d’ateisme, de la contemporània presentació de l’ateisme, el problema de la torre de Babel, bastida expressament al marge de Déu, no pas per atènyer el cel de la terra estant, sinó per abaixar el cel a la terra” (“Els germans Karamazov”, 1880, Fiòdor N. Dostoievski, 1821-1881, escriptor rus).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 02 – Comprensió o incomprensió, ignorància)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Comprensió o incomprensió, ignorància

  • “Aquells qui s’atansen al coneixement sense la pràctica, el que fan és usurpar-lo; encara que, ben mirat, en comptes de la veritat, n’usurpen una imatge. El coneixement en realitat sols el trobem als mots d’aquells qui viuen crucificats en llur vida i aspiren la vida des de dins la mort” (Centúries, 1:26 d’Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, impresa en traducció llatina el 1497 a Barcelona, als tallers de Jaume de Gumiel com a Liber abbatis Ysach de ordinatione anime).
  • “La ignorància en si és natural, no és cap gran problema fins que no hi hagi interès a mantenir-la contra la veritat. L’amor a la ignorància és supèrbia fent fermentar la ignorància per transformar-la en obscurantisme i fanatisme. És l’essència de la maldat. Tanmateix no tota humilitat és bona: la humilitat acompanyada de ignorància viciosa, per dessídia, per ex., inutilitza la humiltat i la fa simple burla i paròdia hipòcrita” (Autocitació).

De la Injustícia i dolor

  • “N’hi ha prou amb tan poc per a sentir dins l’ànima la simpatia del patiment! Un nin passa impedit, sostingut per dues crosses, la seva cara descolorida, els seus ulls sense brillantor. Dissortats els qui no arrepleguen dins llur ànima aquella tristor del viure i poden continuar-ne indiferents. I no és que calgui maleir la vida davant el patiment, al contrari, la dolor ha d’afirmar-nos com a aguerrits combatents diposats a vèncer-la. Però a quines altures espirituals no haurem de menester d’enlairar-nos per a no dubtar de tot, per a no maleir, per a no blasfemar, per a comprendre, en fi, encara que no sapiem pas explicar-ho, en què pugui escaure’s a l’harmonia de totes les coses creades aquella taca trista del patiment d’un infant” (Jacinto Benavente y Martínez, 1866-1954, dramaturg de Madrid).
  • “Senyor lloat, Senyor amat, Senyor remembrat en les nostres cuites e en les nostres tribulacions!” (Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic i savi).
  • “Com sempre, l’Església com a tal -els pastors i les institucions eclesials- han de ser dignes de la presència de Déu. Ara bé, sovint els pastors i les institucions eclesials es presenten en un context tan evasiu, que donen la impressió de menysprear i subvalorar tot el procés de promoció humana que es realitza fora del ghetto emmurallat de llurs temples silenciosos i afables monestirs” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, de José Maria González Ruiz, 1915-2005, gran teòleg andalús del Vaticà II).

                 J. M. GONZÁLEZ RUIZ                                                          JON SOBRINO

jose-maria-gonzalez-ruizjon-sobrino
SENEFA 005

  • “Una llum amb prou potència per desemmascarar la mentida és molt beneficiosa i ben necessària. I aquesta és la claror que ofereix el poble crucificat. Si davant d’el.l el primer món no veu la seva pròpia veritat, no sabem què ho podrà fer veure. Ellacuria ho expressava gràficament de diverses maneres. Deia, tot fent serir la metàfora de la medicina, que per conèixer la salut del primer món calia fer una coproanàlisi, és a dir, un examen d’excrements. Doncs bé, la realitat dels pobles crudificats és la que apareix en aquesta anàlisi. I des de la seva realitat hom coneix la d’aquells que ho produeixen.(…) La solució que ofereix avui el primer món és dolenta, fàcticament perquè és irreal, car no és universalitzable. I és dolenta èticament car és deshumanitzant per a tothom, per a ells i per al tercer món” (“Els pobles crucificats, actual servent sofrent de Jahvè”, Jon Sobrino, *1938, jesuïta basco-barceloní i teòleg de l’Alliberament a El Salvador).

Dels problemes

“Allò que fem és eternitzar els problemes. Si no ataques una infecció, al final se’t gangrenarà i serà pitjor. I, sincerament, crec que és el que està succeint. No tinc ganes de fer nosa a ningú, però estic convençut que, si els comptes no ixen és perquè no ho estem fent bé (o suficientment bé), perquè tenim prou premisses en fals, o millor dit, fils descabdellats i cartes que no lliguen”

  • “Per a tot problema humà hi ha sempre una solució fàcil, clara, plausible i equivocada” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor nordamericà).
  • “Si seus en el camí, posa’t davant del que encara has de caminar i d’esquena al camí ja fet” (Proverbi Xinès).
  • “Els anglesos senten un repugnància invencible contra el pensament i, sobretot, contra l’existència de problemes espirituals. Quan un anglès diu que en tal cosa hi ha “lack of sense of humor”, és que vol deslliurar-se de la incomoditat de pensar-hi. Fan fugir el perill del pensament profund amb la suggestió que demostres manca d’humor o de sentit de la proporció” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942 ó 1946, filòsof i científic alemany).
  • “Els grans líders són -gairebé sempre- grans simplificadors, que poden tallar a través d’arguments, el debat i el dubte, i oferir una solució que tothom pugui entendre” (Colin Powell, *1937, màxim càrrec militar nordamericà).

De la Història

“Al meu parer la Providència dóna a cada persona i cada poble allò que ha de menester o allò que mereix (a la llarga). És un problema d’autocàstig dels pobles incrèduls i/o poc morals/ètics. Per això tot líder independentista triomfant centra el seu discurs no pas en l’odi contra els opressors sinó en la millora mental i espiritual del poble oprimit. L’horrible mesellisme, dessídia i manca de tremp del catalanam em semblaran sempre més denigrants que la gran majoria de barbaritats espanyolistes contra el nostre poble. La manca de reacció i de dignitat és allò més horrible, perquè tanca l’eixida a una solució, a la mateixa llibertat i a la mateixa qualitat humana de qui actua tan miserablement. Per això critic el meu propi poble, no pas per autoodi (ben al contrari)”

  • “El problema del comunisme són els comunistes, de la mateixa manera que el problema del cristianisme són els cristians” (Henry-Louis Mencken).
  • “Aquesta comprensió divina, i l’ensenyament cristià que s’hi basa, governa la nostra vida i es troba a la base de totes les nostres activitats pràctiques i científiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sinó pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacrònic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (…). Hi rau, majorment, la font de les més grosseres errades humanes. Les criatures del més baix esglaó de la comprensió de la vida entren en contacte amb les manifestacions d’un pla superior. Però en lloc d’esforçar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema més intel·ligentment, el tracten amb llur més baixa comprensió prèvia. I llur decisió agosarada és tant major com que no comprenen de què estan parlant” (Lev Nicolaievitx Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus i pensador noviolent i moralista socialitzant).

.

De Déu

  • “Una vegada que ens adonem que la qüestió principal per la qual som ací és la de conèixer Déu, la major part dels problemes de la vida s’encaixen al lloc que els pertoca” (Dr. J. I. Packer, professor de Teologia històrica i sistemàtica del Regent College de Vancouver, Colúmbia britànica).
  • “La mateixa paraula indica que no podem trobar Déu en igualtat de condicions, sinó solsament en termes de submissió i de gratitud” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Malgrat que hi hagi discòrdia en el regne i la pàtria, vós sol resteu immutable” (“Manual per al seu fill Guillem”, de Duoda, ca. 803-post 843, comtessa de Barcelona).
  • “Però els “no-problemàtics” pensen en veu baixeta que (Crist) era un exhaltat, avui diríem: un facciós. A més, en el fons de si mateixos, amb certa actitud de repulsa, creuen que aquestes fórmules “que pertorben l’ordre públic”…hauria d’acontentar amb dir-les en llatí. L’únic que falta, per a aquests curiosos cristians, és cristianitzar-los” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor cristià francès).

RAOUL FOLLEREAU    CLIVE S. LEWIS

raoul-follereauclive-s-lewis
SENEFA 005

  • “Un home no pot fer minvar la glòria de Déu en refusar coldre’l més del que un foll pugui apagar el sol per escriure el mot “foscor” en les parets de la seva cel·la” (“The Problem of Pain”, de C. S. Lewis, 1898-1963).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 01 – Dolor, aprenentatge)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Dolor, aprenentatge:

  • “Fes, de les teves ferides, saviesa” (Oprah Winfrey, *1954, actriu afronordamericana).
  • “Tota ciència prové de patir dolors. El patiment cerca sempre la causa de les coses, mentre que el benestar s’inclina a romandre quiet i a no tornar l’esguard cap arrere. En el patiment et tornes cada pic més sensible; és la sofrença que el prepara i rau el terreny per a l’ànima, i aqueixa dolor que produeix l’arada en esqueixar l’interior prepara tot fruit espiritual” (Stefan Zweig, 1881-1943, escriptor vienés).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (2 El Camí 01 - Dolor, aprenentatge) 02

Dones d’una Comunitat de l’Arca filant

  • “El noviolent és un cercador etern de la veritat. Reconeix que el seu enemic pot tenir una part de la veritat i fins i tot la principal part i, doncs, ha menester de fer contínuament una anàlisi i una reflexió sobre les idees i la conducta pròpia i la de l’adversari. En canvi, el violent sobreestima la seva idea, la veu evident i considera que el contrari és el mal i que és menester eliminar-lo” (“La No-violencia en Euskalherria: una esperanza”, d’Amics de l’Arca, grup cristià noviolent).
  • “Deixeu-nos ara considerar la possibilitat que les esglésies universals sien les protagonistes i que enfoquem i interpretem la història de les civilitzacions no pas des del punt de vista de llur propi destí, sinó de l’efecte que exerceixen en la història de les religions. La idea pot semblar nova i paradoxal, però, al capdavall, aquest és el mètode d’enfilar la història basat en la col·lecció de llibres que anomenem la Bíblia (… ) trobarem la resposta en la veritat que la religió és una activitat espiritual i que el progrés espiritual és trobat subjecte a una llei proclamada per Esquil en un parell de mots: pathei máthos, aprenem a través del patiment… En aquesta perspectiva hom podria considerar el cristianisme com el punt reeixit d’un procès espiritual que no sols, sobrevisqué successives catàstrofes seculars, ans n’extragué la seva inspiració acumulada” (“Estudi de la Història”, Arnold J. Toynbee, 1889-1975, historiador anglés amb destacats deixebles catalans).

                    ARNOLD TOYNBEE                                                             ISAAC DE NÍNIVE

arnold-toynbeeisaac-de-ninive

SENEFA 005

  • “El do de la claror i la fruïció de la joia no van darrere de tot el que és tenebra, aspra lluita i foscor. Aquestes, però, van davant sempre del do d’una hora, d’un jorn, d’un mes o d’un any. És impossible de totes passades que el do arribi abans que la ment hagi estat torbada per una gran foscor i per una prova. Per això, cada volta que la ment està per rebre el do d’una gran quietud, abans es veu convidada a una dura lluita i als mals, i sols quan en surt la ve a trobar la claror. El do és gran i enlairat segons la mesura de la tribolació. Aquest ordre (de coses) també és visible en tots els sants, sobretot al començament del camí cap a la gràcia divina, quan comencen a atansar-s’hi de manera sensible els veiem provats en gran manera: els uns es veuen temptats pels dimonis, uns altres per temptacions secretes. Benaurat qui no es dóna a la relaxació, ni es posa a fer-se amb els homes mundanals, ni s’atura (en el seu combat), i que no defuig la quietud per trobar refugi en la dissolució al moment de la prova” (“Segon Discurs sobre els capítols del coneixement”, 11, Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII). “De la mateixa manera que un vas no és net de la brutor si no l’escuren bé i l’esbandeixen amb sabó i lleixiu, tampoc el cor no es purifica de les passions si el cos no és provat pels turments i la solitud” (“Quart Discurs sobre els capítols del coneixement”, 29).

Compartir

  • “Com més prens part en les alegries i en les penes de la gent, més propers i estimats se’t van tornant… Però són el sofriment i els problemes que et fan ser el més pròxim” (Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhome Clemens, 1835-1910, escriptor i periodista nordamericà).
  • “Quan ens demanàvem honestament quina persona significava més per a nosaltres en les nostres vides, sovint vam trobar que són les qui, en comptes de donar-nos consells, solucions, o guariments, han escollit més aïna de compartir la nostra pena i tocar les nostres ferides amb una mà tèbia i tendra. L’amic qui potser calla en els nostres moments de desesper o de confusió, el qui sap romandre a la nostra vora en l’hora de la pena i del dol, el qui ara sap escoltar, sense guarir, sense sanar, i plantar cara del nostre costat a la realitat de la nostra impotència, això és un amic qui certament ens atèn” (“Out of Solitude”, de Henri Jozef Machiel Nouwen, 1932-1996, teòleg i sacerdot catòlic i psicòleg i autor neerlandès).
  • “Els amics són àngels tranquils que ens fan elevar-nos, quan les nostres pròpies ales tenen problemes per a recordar-se’n de com han de volar” (Ed Cunningham, ¿1784-1842, poeta escoces?).

Dolors

  • “Déu ens xiuxiueja en els nostres plaers, ens parla a la nostra consciència, però ens crida en els nostres patiments: es tracta de la seva megafonia per a despertar un món sord” (“The Problem of Pain / El problema del patiment”, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (2 El Camí 01 - Dolor, aprenentatge) 01

“AGUSTÍ DE BONA i sa mare MÒNICA”

  • “Aquest temps del món és un mar: té amargor que fa mal, onatge de mil problemes, tempestes de temptacions” “Figuradament hom en diu mar al temps del món, d’amargor salobre i revoltes de tempesta; on els homes amb llurs perversos i depravats costums s’han fet com a peixos que es devoren els uns els altres” “Convé que els temps sien aspres per no amar aquesta vida. Convé, i és medecina, que la vida present sia agitada per tal que hom se n’estimi l’altra” (Agustí-Aureli de Bona, 354-430, Pare de l’Església llatino-berber).
  • “No hi ha bona notícia la diada de la lluita, tal com diu el Qohèlet, i tot allò de l’acció divina que és portat a terme, hom ho fa amb molt esforç i tribulació” (“Quart Discurs sobre els capítols del coneixement”, 57, Isaac de Nínive o el Siriac, monjo nestorià i bisbe de Nínive, nat a l’actual Qatar).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 05 – El dimoni i Antídots al dimoni)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

El dimoni

  • “Senyor bo, el que és l’home! perquè sembla simple, però mira de desenvolupar els seus llibres i els seus enganys, amb les seves fondàries i frivolitats, la seva bondat i la seva maldat, tot plegat, és un problema que ha de confondre el diable” (Robert Burns, 1759-1796, poeta nacional escocès).
  • “Al diable no se li amaga la degradació humana, sense problemes pot veure la vanitat, l’orgull o l’avarícia que tanta obstinació posem a ocultar als altres, però -com es creu pur- és incapaç de veure la seva pròpia vanitat i orgull. Si l’univers és una llebroseria on tots som mesells a causa del pecat, el diable és un leprós que pot veure la llebrosia d’altri, però no la seva pròpia” “El problema rau en el fet que canviar el banquet de Déu per qualsevol altre plat, és com si, convidats a menjar llagosta en un restaurant de luxe, preferíssim omplir-nos l’estómac amb xiclets de botiga de barri (que això és un humà o un àngel comparat amb Déu). El dimoni és algú que a causa de la supèrbia ha resolt no tornar a tastar menjar de debò mai, i la resta de sa vida pretén calmar el seu estómac amb miserable goma de mastegar. Salta a la vista quant famolenc que deu caminar, quant deu haver aprimat i l’absència de valor nutricional de la seva dieta” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, 11·2001, del colombià Ricardo Burgos López, The Screwtape Letters / Cartes del diable al seu nebot, p.11, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista ex-ateu anglicà nordirlandès).
  • “Pots ser un experiment dels àngels. Potser sies objecte d’una aposta entre Déu i Satanàs, com en Job. Determina agafar-te només de Déu, encara que ell et prengui la vida, encara que mati la teva fe. Si quedes sense fe, seràs llavors infidelmente seu. Si desapareixen tots els fruits de l’esperit i et quedes com un arbre eixorc, recorda que també les fulles tenen propòsit” (“Missatges d’un incomunicat”, d’en Richard Wurmbrand, 1909-2001, pastor protestant de llengua alemanya i origen jueu, màrtir a Romania, on passà 14 anys en presons d’isolament i sota tortures).

Antídots al dimoni

  • “El qui està ocupat és temptat sols per un diable; el qui està desfeinat, per una legió” (Thomas Fuller, 1609-1661, historiador i escriptor anglès).
  • “Treballa en quelcom, a fi que el diable et trobi sempre ocupat” (Sant Jeroni, 340 ó 347– 420, orador cristià, traductor de la Bíblia al llatí, coneguda com a Vulgata).
  • “Allò que Déu guarda, el dimoni no ho toca” “El diable només tempta el qui es vol deixar ternptar” (Refranys catalans).
  • “Si el dimoni no s’atreveix a entrar en cap casa on està l’Evangeli, molt menys s’atrevirà a entrar o introduir el pecat en una ànima que contínuament s’escarrassa en llegir-lo. Santificau, doncs, la vostra ànima i el vostre cos i tingau sempre en el vostre cos i en la vostra ànima el Sant Evangeli” (St. Joan Crisòstom, *ca.345-350- +407, Pare de l’Església grega, Horni. 32, in c. 3, S. Joann., sent. 79, Tric. T. 6, p. 313).
  • “Res no posa una persona tan afora de l’abast de diables com la humilitat” (Jonathan Edwards, 1703-1758, pastor, teòleg i missioner congregacionalista cals indis nordamericans).
  • “Cap poder humà no pot ser comparat amb el del diable i sols el poder diví el pot vèncer i tan sols la llum divina pot desemmascarar els seus ardits. L’ànima que hagués de vèncer la força del dimoni no ho podrà aconseguir sens oració ni podrà entendre els seus enganys sense mortificació i humilitat” (Càntic espiritual, 3, 9, de Juan de Yepes, St. Joan de la Creu, 1542-1591, místic castellà empresonat per la Inquisició).
  • “Ab devoció fuges de temptació i tens pau” (“Llibre dels 1000 Proverbis”, de Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic).
  • “Ningú no és un creient més ferm en el poder de l’oració que el diable: no la practica, ans la pateix” (Guy H. King, autor bíblic).
  • “Qui prega pels qui li causen mal fa caure per terra els dimonis; però aquell qui s’hi posa a lluitar, acabaran ferint-lo” (“200 Capítols a tomb de la llei espiritual”, de Marc l’Asceta, s. V).
  • “Quan us aplegueu a sovint per a la lloança divina, el poder de Satanàs s’afebleix, i la concòrdia de la vostra fe li impideix de causar-vos cap mal” (St. Ignasi d’Antioquia, ca. 37-117, bisbe i màrtir).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 04 – Front a les fantasies fonamentalistes i fanatismes religiosos)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Front a les fantasies fonamentalistes i fanatismes religiosos

“Les esglésies són on normalment es practica més un pecat poc reconegut, com és costum dels humans, pels qui el practiquen assíduament: prendre vanament el nom de Déu. La Bíblia diu que aquests no quedaran sense càstig. Potser molt del que la gent religiosa anomena “proves del Senyor” en realitat és el fruit de coses mal fetes i dir-ne proves és una manera de fer-se els innocents i els sants. Com diu Osees 6:6, l’únic text de l’Antic Testament que Crist repeteix dues voltes als Evangelis: hi sobra religiositat formal i ritualisme idolàtric i hi manca misericòrdia i justícia” “Per als fonamentalistes (que ara solen dir-se “cristians conservadors”), les prohibicions i el dogma és el centre de tot, i han fet del cristianisme una religió tradicionalista i de diumenge, on el pecat per antonomàsia és el sisè manament (exceptuant, això sí, la prostitució o la pederastía, temes pels quals passen de puntetes), mentre que el pecat diabòlic contra l’Esperit Sant segons la Bíblia i la Patrística (la supèrbia) ni el toquen, s’ha tornat invisible com el mateix Diable en l’asfalt. Bona prova del peu de què coixegen bona part dels seus ideòlegs i líders”

“El món no entèn les consideracions de la Justícia. Tant pot ser món areligiós com món religiós. Al món tot és pragmàtic i comercial. De vegades el món “religiós” és inclús més pragmàtic i comercial que no el que no és religiós. Per això les formes religioses no tenen més valor que el fem. Fan ois perquè en la pràctica són les més anticristianes. Tot el discurs i la lluita de Crist se centra justament en això: contra el religiosisme encastat, rutinari, meticulós, inquisitorial, ritualista dels malvats religiosos”

  • “Matàrem tots els nostres déus Klingon fa segles. Eren més un problema que no pagava la pena” (Tinent Comandant Worf, en “Star Trek”).
  • “Noè, el just, es prepara pacientment per a la gran catàstrofe que s’aveïna, mentre que els pecadors, segons expressió dels Evangelis “en els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix en què Noè va entrar dins l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots” (Mt. 24: 38-39; cf. Lc. 17:26). La religiositat de Noè no s’identifica amb un capteniment místic evasiu que espera una solució màgica de darrera hora, sinó, ben al contrari, amb una previsió detallada que faci possible de superar la inevitable tragèdia” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, 1966, de José M. González Ruiz, teòleg andalús).
  • “Abans de poder treballar en els problemes, hem de fixar les nostres ànimes. Les nostres ànimes es divideixen, en aquesta nació” (Michelle LaVaughn Robinson Obama, 1964, muller d’en Barack, 44è President dels EUA).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 03 – La Bíblia, una guia, però anant amb compte)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

La Bíblia, una guia, però anant amb compte

“La Bíblia està feta per a les persones –igual que el Sàbbath- i per a exposar-la o predicar-la és menester de tenir en compte els problemes i la perspectiva de les persones, no pas per a tòrcer-la sinó per acomplir-la. No pensar en les persones és simple egoisme i mandra, és a dir, integrisme” “Hem de tenir paciència i humilitat i no voler tenir-ho tot absolutament racionalitzat i transformat en dogma (trob), perquè la Bíblia són històries interactives entre Déu i els homes més que no dogmes (el desplegament de la llei de Déu i de la gràcia per a l’home han estat per fases, normalment podríem dir que a més pecat i problemes, més lleis i finalment més gràcia)”

  • “El Déu de l’Èxode és subversiu en totes les situacions d’injustícia. I la Bíblia és el llibre més revolucionari i radical que existeix. Si els qui governen amb injustícia i tirania haguessin de prohibir un llibre, hauria de ser la Bíblia” “Vosaltres els blancs ens la portàreu i nosaltres ens la prenguèrem seriosament. Ens hem implicat amb Déu per alliberar-nos de tot allò que ens esclavitza i que ens inferioritza per sota del que Ell preveié per a nosaltres” (Desmond Mpilo Tutu, *1931, bisbe negre episcopal o anglicà antiapartheid de Sudàfrica, Premi Nòbel de la Pau 1984).
  • “Vet ací, llavors, el problema real de la nostra negligència. Fallem en la nostra obligació d’estudiar la Paraula de Déu no tant perquè és difícil d’entendre, no tant perquè sia ensopit, sinó perquè és treball. El nostre problema no és la manca d’intel·ligència o la manca de passió. El nostre problema és que som ganduls” (Robert Charles Sproul, *1939, teòleg calvinista nordamericà).
  • “L’única cosa que el Nou Testament ens prohibeix fer és tractar-lo com si fos un document estàtic a ser utilitzat com a joc de textos de prova per a solucions instantànies a problemes contemporanis complexos i controvertits. Aprofitar-se del Nou Testament d’aquesta manera és negar-ne el caràcter dinàmic i fracassar a adonar-se que la Paraula s’ha d’aplicar en un context específic… Una interpretació estàtica del Nou Testament és la conseqüència d’una cristologia glaçada” (Karl Paul Donfried, *1940, professor de teologia novotestamentària americano-alemany).
  • “Hi ha dos llibres posats davant de nosaltres per a estudiar, per evitar que caiguem en l’error: primer, el volum de les Escriptures, que mostren la voluntat de Déu; després el volum de les Criatures, que expressen el Seu poder” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Els cristians s’enfronten amb els problemes de significat que vénen a la Bíblia. La Paraula de Déu prové de llocs determinats, aparegué en uns temps específics, a gent concreta. Sols quan ens fiquem al lloc d’aquella gent i entenem què els estava dient Déu és quan les Seves paraules poden tenir un significat ple per a nosaltres. Una part de ficar-nos al lloc d’aquesta gent és entendre la llengua en la qual els venia la revelació. Això s’ha fet possible per molts cristians a través del treball de les traduccions bíbliques” (Ralph Gower, Londres, “The New Manners and Customs of Bible Times”, p. 8, Chicago: Moody Press, 1987).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 02 – La pregària és per a solucions)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

La pregària és per a solucions:

  • “L’oració comença on la capacitat humana acaba” (Marian Anderson, 1897-1993, a “The Speaker’s Electronic Reference Collection” AApex Software, 1994).
  • “Perquè m’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta de soldats i cavalleria que ens protegís dels possibles enemics durant el viatge, ja que havia dit al rei: “La mà del nostre Déu s’estén per protegir tots aquells qui el cerquen, però la seva força i el seu enuig estan contra aquells qui l’abandonen.”
    Vam fer el dejuni, doncs, i vam pregar al nostre Déu sobre això, i ell ens va escoltar” (Esdres עֶזְרָא 8:22-23, sobre fets del s. VI-V a. C., probablement escrit en el s.III a.C.).
  • “L’oració és l’acte omnipotent que posa les forces del cel a disposició de les persones” (No en consta l’autor).
  • “Quan la crisi forta et caigui damunt, no t’aturis a mirar-te, i conversa amb el Senyor, que t’espera des de sempre” (Alicia Beatriz Angélica Araujo, autora catòlica).
  • “Quan estàs duent els teus problemes sense l’ajuda de Déu, l’estàs decebent (No en consta l’autor).
  • “Cada vespre deslliur els meus problemes a Déu – Ell estarà adalt tota la nit, de totes les maneres” (Donald J. Morgan).
  • “Com a metge, he vist homes, després que totes les altres teràpies fracassassin, eixir de la malaltia i de la malenconia per l’esforç serè de l’oració. És l’únic poder del món que pareix vèncer les anomenades “lleis de la natura”; les ocasions en les quals l’oració ha obrat dramàticament són anomenades “miracles”. Però un constant i més callat miracle arriba a tothora als cors dels homes i de les dones que han descobert que la pregària els subministra amb un corrent constant de poder que els sustenta en llurs vides diàries” (Alexis Carrel, 1873-1944, metge, biòleg i escriptor francès, Premi Nobel de Medicina 1912).
  • “Encara que petit i feble, exigeix misericòrdia. No veus com els tendres anyells s’empemten entre els mugronets de les mares per extreure’n la llet” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).
  • “Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que en demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, li la concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè aquell qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent. Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn” (Lletra de Jaume 1:5-8, Epístola cap al 40 d. C., del mig “germà de Jesús”. Es tracta de l’apòstol suposadament “matamoros” i “patrón de España” que pretenen tenir-lo soterrat a Compostel·la- malgrat que mai no sortí de Palestina, on morí màrtir).

Problemes i solucions Part 2..2.1 l’Espiritualitat (1 – l’Ordre i els Elements 01 – Déu i els problemes de la gent)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Déu i els problemes de la gent

Per què els problemes?

  • “Els manaments resumits segons Jesús (“Estimaràs Déu per damunt de totes les coses i el proisme com a tu mateix”) necessàriament duu aquell que ho intenti a millorar, a destacar per sobre la mediocritat. Però si una societat no ho fa, la maldat i l’avarícia la dominaran i acabaran enfonsant-la en una sòrdida i perillosa decadència que la farà feble i miserable (és el que ara tenim), enmig un clima de malfiança. Cada pecat l’arrossegarà cap a un nou clot. Per aquest camí anem a l’esclavatge, tant si mana el Capital com si guanyàs una hipotètica Revolució. Qui no creu Déu acaba dominat per tirans” “Quan Jesús parlava, ho feia en concret, amb exemples didàctics, amb paràboles, per a la gent senzilla, com fan els grans pensadors. No els donava pas compendis doctrinals. Els fariseus feien llistats de més de 300 prohibicions que sols ells se sabien, clar, perquè el poble treballador ni era informat per aquests redoctors ni tenia capacitat intel·lectual per a tals sofisticacions “doctrinals”. Jesús vingué tot just a solucionar això. I jo no hauríem de caure els cristians en les coses que Jesús vingué per a carregar-se-les”.
  • “Déu va crear la llei del lliure albir, i Déu va crear la llei de causa i efecte. I ell mateix no va a violar aquesta llei. Hem de pensar menys en termes del que Déu va fer i molt més en termes de si estem o no seguint aquelles lleis” (Marianne Williamson, *1952, autora i professora nordamericana, cap espiritual de Church of Today).
  • “Una vegada que ens adonem que la qüestió principal per la qual som ací és la de conèixer Déu, la major part dels problemes de la vida s’encaixen al lloc que els pertoca” (Dr. J. I. Packer, professor de Teologia històrica i sistemàtica del Regent College de Vancouver, Colúmbia britànica).
  • “Els problemes són, sovint, les eines amb què Déu ens fa adaptar-nos a coses millors” (Henry Ward Beecher, 1813-1887, religiós congregacionalista nordamericà).
  • “El problema de l’home no ha pas estat mai el de saber com havia d’actuar. El seu problema, més aviat, ha estat que li manca poder per actuar com sap que deuria” (Paul E.Little, apologista cristià).
  • “El problema no és que nosaltres cregam en Déu sinó que Déu cregui en nosaltres” (Amado Nervo [Juan Crisóstomo Ruiz de Nervo], 1870-1919, escriptor mexicà).
  • “Si aquest amor entra un dia dins el teu cor, ben prest la glòria enganyosa del món, temptadora i falaguera, començarà a fer-te ois i rebutjaràs les riqueses opressores, carregoses a l’ànima i no et diran res els plaers nocius al cos i a l’ànima” (Carta a Raül “el Verd” 7, de Sant Bru o Brunó de Colònia, ca. 1030-1101, monjo alemany fundador de l’Orde de la Cartoixa).

Davant els problemes

  • “Déu tanca una porta i n’obre una altra” (Refrany).
  • “El Déu en qui jo crec no ens envia el problema, sinó la força per a suportar-lo”
    (Harold Samuel Kushner, Rabí i autor juevo-nordamericà).
  • “Ai del pecador a qui Déu visita per mitjà de càstigs i contradiccions, i que, en comptes d’estovar-se i penedir-se, s’endureix cada vegada més, com l’enclusa sota el martell!” (Alfonso Maria de’ Liguori, 1696-1787, teòleg, predicador d’estil planer i missioner italià).
  • “Cerca dins de tu la solució de tots els problemes, fins i tot d’aquells que creguis més exteriors i materials” (Amado Nervo [Juan Crisóstomo Ruiz de Nervo], 1870-1919, escriptor mexicà).
  • “Poikilos significa creatiu, intel·ligent, enginyós; per tant, parlar de la gràcia de Déu com a poikilos vol dir que no pot sorgir cap possible problema al qual la gràcia de Déu no pugui subministrar la solució; ni cap requesta que ens pugui ser encomanada que la gràcia de Déu no pugui trobar una manera d’acomplir-la.
  • No hi ha cap conjunt de circumstàncies ni cap possible crisi, emergència o petició que la gràcia de Déu no pugui trobar una manera de solucionar-les, i que la gràcia de Déu no pugui plantar-hi cara i superar-les. No hi ha res a la vida que la gràcia de Déu no hi pugui plantar cara” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).
  • «En posar unes altres valors i en invertir-ne la importància, l’home s’erigeix en pseudo-creador, però amb una obra que només pot degenerar en caos.
    En el mateix sentit, Isaïes diu: «Són savis segons ells mateixos, segons el propi càlcul, estan dotats de discerniment» (Is. 5,21). En el món hebreu, la saviesa de l’home es manifesta en la manera de conduir sa vida i, sobretot, en la manera d’enfocar els problemes de la vida comunitària» (“Tu m’as fait prophète”, de Carl-A. Keller, 1920-2008, professor honorari de la Universitat de Lausana, Suïssa).
  • “Si una de les raons primordials consisteix a millorar les condicions del treball, n’hi ha una altra de completament diferent: la del treball en si mateix i la de l’actitud interior respecte a aquest. Si la primera pot resoldre per una transformació del règim social aplicant reformes, la segona, per contra, és insoluble exteriorment, s’esdevé forçosament, en el fons, una qüestió espiritual i religiosa” (“El cristianisme i la lluita de classes”, de Nikolai A. Berdiàev, 1874-1948, filòsof cristià dissident rus, perseguit pel tsar i pels bolxevics).
  • “Per què m’havia jo de preocupar? No és assumpte meu pensar en mi. Quefer meu és pensar en Déu. I cosa de Déu pensar en mi” (Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).
  • “Qui es manté ferm? Només aquell per a qui la norma suprema no és la seva raó, ni els seus principis, ni la seva consciència, la seva llibertat o la seva virtut, sinó que és capaç de sacrificar-ho tot, quan se sent cridat a la fe i en la sola unió amb Déu a l’acció obedient i responsable; el responsable, la vida del qual no vol ser sinó una resposta a la pregunta i a la crida de Déu” (1943, “Notes des de la presó” nazi de Tegel, Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor i màrtir evangèlic de l’Església clandestina antihitleriana).

Problemes amb el concepte de “Déu”

  • “Per ventura els dubtes en la fe provenen d’una visió massa acartronada o “religiosa” de la relació amb Déu. “Déu” com a concepte és quelcom de molt manipulable, pot omplir-se de mil disbarats i si l’han farcit de falsedats, molts acabaran creient en el “farcit” que anomenen “Déu” sense ser-lo”.
  • “El problema és que Déu, en aquest sentit sofisticat del físic, no té cap semblança amb el Déu de la Bíblia o de qualsevol altra religió. Si un físic diu que Déu és un altre nom de la constant de Planck, o que Déu és una supercorda, hem prendre-ho com una manera metafòrica i pintoresca de dir que la naturalesa de les supercordes o el valor de la constant de Planck és un profund misteri . Òbviament no té la més mínima connexió amb un ésser capaç de perdonar els pecats, un ésser que pot escoltar pregàries” (Richard Dawkins, escriptor i zoòleg britànic nat a Nairobi, *1941).
  • “En dir que Déu hi és, diem que Déu existeix, i no estem pas parlant precisament del mot o la idea de Déu. Parlem de la relació escaient amb el Déu viu que existeix. Per copsar els problemes de la nostra generació, haurem de tenir molt present aquesta distinció. La semàntica (anàlisi lingüística) conforma el rovell del modern estudi filosòfic del món anglosaxó. Malgrat que el cristià no pot acceptar aquest estudi com a una filosofia total, no hi ha raó per la qual no havia d’estar content pel concepte que expressa en paraules la necessitat de definir les coses abans de fer-ne ús en la comunicació. Com a cristians, hem de comprendre que no hi ha mot més sense sentit que el mot “déu” fins que és definit. Cap paraula no ha estat emprada per abastar conceptes tan absolutament oposats com el mot “déu”. Conseqüentment, no ens hi confonguem. Hi ha molta “espiritualitat” que s’expressa a si mateixa amb el mot déu o la idea de déu” (The God Who is There, 1968, de Francis A. Schaeffer, 1912-1984, famós i influent líder i escriptor evangèlic conservador encara que secular i crític front al fonamentalisme insensible, molt obert a temes intel·lectuals i artístics).
  • “Ja que les solucions materialistes no assoleixen adonar-se de la nostra singularitat tal com es dóna en l’experiència, em veig obligat a atribuir la singularitat del jo o ànima a una creació espiritual o sobrenatural. Dita en termes teològics: cada ànima és una nova creació divina… Afirm que cap altra explicació resulta sostenible… Això suposa reconèixer no sols el Déu transcendent, creador del cosmos, el Déu en el qual creia Einstein, sinó també el Déu amorós a qui devem el nostre ésser” (John C. Eccles, premi Nobel de Medicina i investigador del cervell).