Arxiu de la categoria: Psicologia

Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (04 – Savis i pocasoltes quant a problemes i solucions)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Savis i pocasoltes quant a problemes i solucions

“La bondat mantinguda duu a la saviesa. Hom pot ser bo i estúpid, però sols al principi o si hom ha perdut els senys”

  • “Les dones nècies segueixen la moda, les pretensioses l’exageren, les de bon gust, en canvi, hi pacten” (Emile Le Tonnelier de Breteuil, Madame de Châtelet, 1706-1749, escriptora francesa).
  • “Un home amb coneixement obté més dels seus enemics que no pas el babota dels seus amics” (Baltasar Gracián, 1601-1658, jesuïta i escriptor castellà).

                                                   BALTASAR GRACIÁN

  • “La ciència és una disciplina en la qual el ximple d’avui pot sobrepassar el punt arribat pel geni de la generació precedent” (Max Gluckman, *1911, antropòleg nordamericà).
  • “La bondat deu unir-se a la saviesa. Amb la mera bondat no n’hi ha prou. Hom deu conservar el subtil discerniment que acompanya al valor espiritual i al caràcter. En una situació crucial devem saber quan parlar i quan romandre en silenci, quan obrar i quan evitar l’acció. En aquestes circumstàncies l’acció i la no acció es tornen idèntiques en comptes de ser contradictòries” (Mohandas Karamchand Mahatma Gandhi, 1869-1948, advocat de pobres, activista noviolent de l’Índia i el major independentista de la història).
  • “En desigs mandrosos, els ximplets es queden de manera supina. Sies allà on una voluntat i un seny descobreixen una via (de realització)” (The Birth of Flattery / El Naixement de l’Adulació, de George Crabbe, 1754-1832, poeta i cirurgià anglès).
  • “La foscor ens confon a tots, però mentre el savi ensopega en alguna paret, l’ignorant roman tranquil en el centre de l’estada” (Anatole France, 1844-1924, pseudònim de Jacques Anatole François Thibault, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).
  • “No és savi el qui sap moltes coses, sinó el qui sap coses útils” (Esquil, ca. 525-456 a. de C., dramaturg gec).
  • “Pensa: si tots els homes sempre obrassin per la ira i la follia, què hauries de fer? Hauries de contorbar-te? Per què, doncs, et contorbes quan un altre es contorba? Tu li has de donar un remei, no l’excitació. Et penses que la follia es guareix amb una altra follia” (“Meditacions” 136, de Guigó I, 1083-1137, prior de l’Orde de la Cartoixa).
Anuncis

Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (03 – Quant a parella, família i amistats)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Quant a parella, família i amistats

  • “Pot realment la distància separar els amics… Si vols ser-hi amb algú a qui estimes, ¿no hi ets ja?” (Richard Bach, *1936, escriptor nordamericà).
  • “La nostra família, l’escola, la societat i l’entorn han exercit sobre nosaltres influències benintencionades, però que molt sovint han produït una autoimatge baixa. La nostra herència natural, motivació i creativitat queden frustrades. La major part dels condicionaments diaris que rebem mentre creixem consisteixen en prohibicions (de nens, vam néixer sense por i sense inhibicions): Els nostres lemes eren: “No puc fer-ho” i “Estic obligat” (Colin Turner, *1954, autor escocès de temes empresarials).
  • “La violència domèstica i social comença generalment amb unes poques paraules d’enuig i uns pocs sentiments ferits desatesos, llavors l’enfrontament s’agreuja amb sentiments de traïció, de ràbia i de venjança. Els sentiments interiors de ràbia prompte cauen damunt tots els aspectes d’una societat. L’èmfasi social multiplica diàriament amb cada nou informe sobre problemes polítics, abusos a menors, drogadiccions, violència laboral, escolars amb armes de foc, falta d’habitatge, guerres ètniques o qualsevol altra crisi. La causa de l’arrel de molts d’aquests èmfasis socials és la violència interior creada per una comunicació disfuncional entre el cor i la ment. Quan la pressió social augmenta, ens trobem davant una tria: la retirada esporuguida i l’aïllament -enfadats i amargats-, intemptar d’ignorar-ho tot plegat, o responsabilitzar-nos de les nostres pròpies reaccions davant la pressió” (“Freeze-Frame”, del Doc Lew Childre, escriptor i psicòleg nordamericà).

– Amistat i parella:

  • “Els amics no han menester de concordar en tot ni d’anar sempre junts, ni tampoc no és menester que deixin de tenir unes altres amistats comparables en el nivell d’intimitat. Al contrari, en la unió dels amics hi ha més ideals, i, en aquest sentit, és més ideal i menys susceptible als problemes que no pas el matrimoni” (George/Jorge Ruiz de Santayana y Borràs, 1863-1952, escriptor castellà en anglès).

                   G. R. SANTAYANA                                                   JANE AUSTEN

  • “L’amistat és, cert, el millor bàlsam per a les fiblades d’una decepció amorosa” (“Northanger Abbey”, de Jane Austen, 1775-1817, novel·lista anglesa de tema social).
  • “Nelly, ara veig que em consideres una miserable egoista, però no se t’ha acudit que si Heathcliff i jo arribàssim a casar-nos, seríem uns captaires? Mentre que, si prenc en Linton per marit, puc ajudar Heathcliff a pujar i deslliurar-lo del poder del meu germà?” (“Wuthering Heights/Cims rúfols”, 1847, d’Emilie Brontë, 1818-1848, novel·lista britànica).

– Amistat:

  • “Quan un amic té problemes, no li facis nosa tot demanant-li si podries fer-hi res. Cavil·la una mica com cal, i ho fas” (Edgar Watson Howe, 1853-1937, novel·lista nordamericà).
  • “Perquè no em refie d’ell, som amics” (Eugen Bertoldt Friedrich Brecht, 1898-1956, dramaturg marxista alemany).
  • “Si tots els meus amics havien de saltar des d’un pont,
    no els hi seguiria. Seria avall per empomar-los quan caiguessin” (Anònim).

– Parella, sexes:

  • “El matrimoni és tractar de solucionar entre dos una sèrie de problemes que mai no haguessin sorgit d’haver estat cadascú a soles” (Edward Israel Iskowitz, “Eddie Cantor”, 1892-1964, actor i cantant novaiorquès de pares russojueus).
  • “No en cerquis pas la causa: en l’amor no n’hi ha, ja que no n’hi ha raons, ni explicació, ni solució” (Anaïs Nin, 1903-1977, escriptora francesa, nacionalitzada nordamericana, d’origen català).
  • “Parlava amb sinceritat, de què ell mateix se n’admirava. La jove l’hi agraïa, un poc afalagada per l’homenatge a sa garridesa, i un altre poc per la frescor de ventijol que removia l’aire mort de la seva ànima, fent-li endevinar un espirall per on podria eixir, per ventura, tot l’excés de sa pensa reclosa” (“L’esqueix”, de Salvador Galmés i Sanxo, 1876-1951, capellà de St. Llorenç d’es Cardassar, Mallorca).

SALVADOR GALMÉS     FRANCESC EIXIMENIS


  • “Per raó d’aquesta inclinació aital veem a ull que hui, e tots temps, se fan e es són fets infinits mals en lo món, car per amors de fembres los hòmens fan innumerables mals e desastres, en tant que gran part de quants mals són hui en lo món han haüt començament d’aquesta mala raïl; e per aquesta raó los angleses apellen la fembra “aman”, qui vol en nostra llengua “dolor de l’hom”, car dien que no es pot fer que l’hom sia ab fembra que puixa ésser sens dolor e desplaer a la fi” (“Segon del Crestià”, 1382-1383, “CLXIII. Qui posa com d’inclinació de fembres neixen als hòmens grans temptacions”, de Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, monjo franciscà). “Apar encara ver ço que damunt estec tocat, e és: que malícia fembril se pot molt rependre no donant-los senyoria. Car havem Ecclesiastici ·XXVº ·: Mulier si primatum bhabuerit, contraria est viro suo. E vol dir “que si la fembra ha senyoria en casa sobre l’hom, que tantost és tostemps contrària a son marit”. Raó és: car la condició e estament en què Déus ha creada la fembra és que sia subjugada al marit. Així li ho dix lo Senyor beneit a la primera fembra quan hac pecat, dient-li: Sub potestae viri eris Genesis ·IIIº·. E volc dir “que la fembra seria sots potestat del marit”. E per ensenyar aquesta subjugació porten les dones en Tartària, sobre lo cap, figura d’un peu, qui els és en ornament de llur cap, així com entre nosaltres corona o garlanda és ornament del cap de les dones honrades” (“Terç del Crestià”, 1384, 3ª part de la 1ª Enciclopèdia catalana, de Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, monjo franciscà).
  • “Vaig córrer cap al mar i em vaig capbussar pensant en les vacances que hauríem pogut tenir, que no tindríem. Comptàvem amb tots els elements d’un drama: un seductor, una mantinguda i una dona assenyada” («Bonjour, tristesse», 1954, Françoise Sagan, [Françoise Quoirez], 1935-2004, novel·lista francesa).
  • “Van acordar de trencar les seves relacions: tot lligam, va dir ell, és un lligam amb el dolor” (“Dubliners / Dublinesos”, 1914, de James Augustine Aloysius Joyce, 1882–1941).
  • “Com més virtuosa i irreprotxable és una dona, tant més plau a l’home de sorprendre-la en una relliscada, si més no per tenir una prova de la seva superioritat legal, però si per casualitat ella se li imposa per complet, l’home sent la necessitat d’inventar faltes. Llavors, una fotesa entre els esposos augmenta fins a esdevenir muntanya. Però na Joana, soferta sense orgull, dolça sense aquesta amargor que les dones saben retreure en llur submissió, no donava cap pretext per a la maldat calculada, la més terrible de les maldats. A més, era una d’aquestes nobles criatures a les quals és impossible faltar, la seva mirada de màrtir tenia tot el pes d’una fascinació. En Diard, al principi li feia nosa i després s’ofengué, i va acabar per considerar aquella elevada virtut com un jou. La discreció de la seva muller no li donava emocions violentes i ell adelerava emocions” “Entre tots aquests petits drames, que duren poc però que se n’entren tan profundament en la vida i gairebé sempre són presagi del gran infortuni inscrit en la majoria dels matrimonis, es fa difícil escollir un exemple” (“Histoire de Madame Diard”, Honoré de Balzac, 1799-1850, escriptor realista, mig occità).
  • “Molt bé, això resol el problema. Si sols has de tenir en compte el present, casa’t amb el senyor Linton” (“Wuthering Heights/Cims rúfols”, 1847, d’Emilie Brontë, 1818-1848, novel·lista britànica).

– Ajuda mútua, companyia:

  • “L’alegria d’un home feliç seria un insult, però dos desgraciats són com dos arbres dèbils, que recolzats l’un contra l’altre es fan forts contra la tempesta” (“Zadig ou la Destinée / Zadig o La Destinació”, 1747, de François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il·lustrat francès).
  • “De les misèries sol ser alleujament una companyia” (Miguel de Cervantes Saavedra, 1547-1616, escriptor hispànic).

– Familiars:

  • “Una mare és l’amiga més conseqüent que podem tenir, quan ens cauen damunt judicis i proves, pesats i sobtats; quan l’adversitat pren el lloc de la prosperitat; quan els amics que s’alegren amb nosaltres en els dies feliços, ens abandonen; quan els problemes ens ofeguen, encara vindrà al nostre costat, i intentarà dissipar els núvols foscos amb els seus consells i indicacions amables, i fer que la pau retorni al nostre cor” (Washington Irving, 1783-1859, escriptor nordamericà).

Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (02 – Col·lectivitat, relacions interpersonals)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Col·lectivitat, relacions interpersonals

“Molts llibres són molt més interessants que la relació que solem tenir amb la majoria de la gent – i sempre menys problemàtics o conflictius”

  • “Quin és el caràcter, sinó la resolució de l’incident?
    Quin és l’incident, sinó l’explicació del caràcter?” (Henry James, 1843-1916, polígraf nordamericà).
  • “El grup social es perfecciona quan els individus que el formen estan disposats a comprendre’s amb generositat mútua, però, alhora, estan amatents per oferir quelcom personal i inèdit per enriquir el patrimoni comú, que aporti solucions salvadores, sobretot, en moments de crisi. És clar que un home transit de relativisme i buit d’idees poc podrà oferir al grup social al qual pertany. Ara bé: un home obert a tot, sense criteri personal, serà un home buit d’idees” (“Prejudici antiprotestant i religiositat utilitària”, Jesús Amón, Professor de Psicometria i Psicologia matemàtica a la Universitat de Madrid).

Plantejament en positiu:

Quan un poble, una nació, una llengua està desapareixent o minvant, s’esdevé com al món natural, hi ha dos factors a tenir en compte: un extern i normalment el més comentat (el depredador = l’Estat i la nació colonitzadora), i un altre intern i més difícil de reconéixer, per manca d’autoconeixença i per provincianisme (les plagues i malalties = els tics o defectes de la nació decadent que dificulten la seva defensa, autosolidaritat i autoorganització). On primer cal anar per guanyar, i és el que han fet tots els líders triomfadors, és a canviar les errades internes. Sense aquest canvi no es pot plantar cara al depredador”

  • “No trobis la falta, troba el remei” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà, fundador de Motor Ford en 1903).
  • “En el fons, són les relacions amb les persones allò que dóna valor a la vida” (Karl Wilhelm von Humboldt, 1767-1835, erudit i estatista alemany).

                                            KARL WILHELM VON HUMBOLDT

  • “No vingué sinó per l’amistat, i se’n va emportar l’amor” (Sir Thomas More, 1478-1535, escriptor i polític anglès i màrtir catòlic).
  • “La lògica és una cosa, l’animal humà n’és una altra. Podeu prou fàcilment proposar una solució lògica a alguna cosa i, ensems tenir l’esperança en el fons del teu cor que això no funcionarà” (Luigi Pirandello, 1867-1936, escriptor i dramaturg italià).
  • “Suavitzar les penes dels altres és oblidar les pròpies” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è president EUA, republicà i antiesclavista).
  • “Fer creure a algú que és bo, és ajudar-lo, gairebé malgrat ell, a fer-se bo” (“Teologia de la Caridad”, P. Royo Marín).
  • “Els que són feliços i perdurables no tenen maldecaps ni en provoquen als altres” (Epicur de Samos, 342 ó 341-270 a. de C., filòsof grec, teòric d’una felicitat racional, lliure i individualista).
  • “Amb el menyspreu dels homes sucumbim precisament a l’error capital dels nostres enemics. Qui menysprea un home, mai no aconseguirà fer-hi res. Res del que menyspreem en els altres no ens és completament estrany. Tan sovint esperem dels altres més del que nosaltres mateixos estem disposats a fer!” (1943, “Notes des de la presó” nazi de Tegel, Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor i màrtir evangèlic de l’Església clandestina antihitleriana).
  • “Entre la imitació i l’enveja, la imitació és millor” (Proverbi Ekonda, de la R. D. Congo-Zaire).
  • “La porta millor tancada és aquella que pots deixar oberta” (Proverbi xinès).
  • “Hem trobat que quan la gent posa aquest tema damunt la taula, resulta que els homes reconeixen el problema, i els patrons i empleats poden cercar solucions igual que les mares que treballen ho fan” (James Levine, *1943, pianista i director d’orquestra nordamericà).
  • “L’amor és la pedra filosofal
    L’amor és la pedra filosofal, que separa l’or del llot.
    Fa del no-res alguna cosa, i em transforma en Déu” (“Cherubinischer Wandersmann / El Pelegrí Querubínic”, 244, per Angelus Silesius [Johannes Scheffler], 1624–1677, poeta místic alemany nat a Breslau, Silèsia).
  • “Quan et sents abandonat o exclòs, no et comportis com un nen petit que, parat davant d’una reixa mirant-hi a través. És tan petit i està tan convençut que no pot passar, que és incapaç de veure que la cadena que aguanta la reixa no està tancada, i tot el que ha de fer és obrir-la. Quan ens sentim abandonats o exclosos, ens porta al sentiment de ser un infants desemparats. El problema consisteix que està tan profundament arrelat, que sona repetidament, com una cinta de cassette en les nostres vides. Tu tens ara l’oportunitat de detenir la cinta, de bandejar les idees que no vals prou per a ser acceptat i inclòs. Sols has de reconèixer les arrels d’aquests sentiments i abandonar-les. Això et portarà claredat per a veure com podries obrir la porta i entrar cap a allò que més desitges esdevenir” (Oixo, [“Rajneesh” Xandra Mohan Jain], 1931-1990, gurú indi).

– Els problemes:

“El major encant de gran part de la població és no conèixer-los a fons. Per això el xafardeig és depriment excepte per als qui volen autojustificar-se donant a entendre com és la gent. La vida privada de la gent és cosa que per a qui intenta comportar-se correctament amb el proisme, d’entrada no havia d’interessar, perquè difícilment ningú podrà solucionar els problemes particulars de ningú més, i si no te’ls han de solucionar, a què vénen?” “Sols estic suggerint solucions que veig han funcionat. Si sou madurs, experimenteu-les. Si sols parleu per parlar, mireu-vos el melic. Ja sou adults: cada país té el que els seus fills li donen, i els fills tenen el país que es mereixen, per això aquesta Catalunya ens retrata a tots els catalans molt bé, per més que ho vulguem dissimular. Prou d’edulcorants, sisplau. A partir de certa edat ja és difícil autoenganyar-se i conec molt bé com és la meva gent, així que, d’excusetes mediterrànies, no en vull ni una. Si el vostre compromís amb la pàtria és sincer i estimeu, optareu pel camí correcte i eficaç. Altrament, anireu bambant sense donar forment. Som lliures, que implica el risc de fer mal ús de la nostra llibertat, cosa que fem molt a sovint”

  • “Estem com estem, perquè som com som” (Diversos).
  • “La desgràcia del gènere humà consisteix que l’home és incapaç de quedar-se quiet en una habitació” (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor projansenista occità).
  • “És menester convenir que és impossible de viure al món sense fer comèdia de quan en quan. Allò que distingeix l’home honrat del sapastre és no fer comèdia més que en els casos forçats i per defugir el perill, mentre que l’altre va cercant-ne l’ocasió” (Chamfort [Nicholas-Sebastien Roch], 1741-1794, moralista il·lustrat francès).

                          CHAMFORT                                                    HENRI NOUWEN

  • “Quan ens demanàvem honestament qui significava més per a nosaltres en la nostra vida, sovint vam trobar que són els qui, en comptes de donar-nos consells, solucions, o guariments, han escollit més aïna de compartir la nostra pena i tocar les nostres ferides amb una mà tèbia i tendra. L’amic qui potser calla en els nostres moments de desesperació o de confusió, el qui sap romandre a la nostra vora en l’hora de la pena i del dol, el qui ara sap escoltar, sense guarir, sense sanar, i plantar cara del nostre costat a la realitat de la nostra impotència, això és un amic qui certament ens atèn” (“Out of Solitude”, Henri Nouwen, 1932-1996, teòleg i psicòleg neerlandès).
  • “Les persones que es mantenen en la malícia per tant de temps ho fan perquè volen evitar de plantar cara al propi patiment i pena. Creuen equivocadament que si perdonen estan deixant que llurs enemics creguin que són una catifa. El que no entenen és que la malícia no pot ser aïllada o apagat. Es manifesta en la salut, en llurs tries i sistemes de creences. Llurs valors i creences religioses s’han d’ajustar per justificar les emocions negatives. Com un malware que infesta un disc dur, llur esperit es corromp lentament i prenen decisions que no tenen sentit lògic per als altres. L’odi deixat sense tractar es penjarà adins de l’esperit d’una persona. L’única cosa que podria fer és reiniciar, per arreglar-se ells mateixos, no pas els altres. Això podria requerir la instal·lació d’un servidor de seguretat de fronteres o el control parental sobre les pròpies emocions. Independentment de l’enfocament, tots estem connectats a aquesta “ret de la vida”, i cada un de nosaltres és responsable de la neteja del nostre registre espiritual” (Shannon L. Alder, autora anglosaxona).
  • “Va bé, conformes!. Escoltàveu, jo us deia: maldat amb maldat acaben per trencar-se les espines –Déu espera que vagin tudant-se. Jove: Déu és paciència. La part contrària és el Dimoni. Es desballesta. Vós premeu una faca contra una altra –i afila- que patinen. Fins les pedres del fons, l’una colpeja l’altra, van arrodonint-se llises, que el rierol regola. Per ara, que jo pensi, tot el que s’esdevé al món és perquè s’ho mereix i és de menester. Majorment de menester. Déu no es presenta amb escopeta, no apreta el reglament. Per què? Consenteix: l’un mec amb l’altre pec –un dia, algú explota i aprén: despavila. Sols que, a voltes, per més auxiliar, Déu hi posa enmig un pessic de pebre…” (D’una novel·la brasilera).

Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (01 – Conflicte, enemistat, odi i violència)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Conflicte, enemistat, odi i violència

“Quan us dirigiu a enemics, siau respectuosos: la fita no és radicalitzar-los, sinó parlar a llur consciència i posar-los internament en contradicció. La cosa ha de ser més fonda i subtil, no fem l’haca!. El centre energètic de les persones és l’interior. Si llur interior està convençut d’una causa (encara que sia injusta i bèstia), ens donaran molta feina, però si la posem en contradicció ens n’estalviarem molta. Així que no ens convé gens de ser primaris quan parlem a enemics” “Qui treballa i crea no té temps d’odiar, qui odia no té massa temps de solucionar problemes ni té creativitat i, a més, sovint confon odi amb acció” “Qui s’emmalicia no hi “veu”. Sobretot no hi veu les solucions

  • “Un covard es troba molt més exposat a les baralles que un home d’esperit” (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista nordamericà progressista).
  • “L’home irat suscita baralles, però el qui triga a irar-se calma la picabaralla” (Proverbis 15:18, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel).
  • “Allò més valent que pots fer quan no ets valent és manifestar valor i actuar consegüentment amb això” (Corra White Harris 1869-1935, novel·lista nordamericana de Georgia).
  • “Més que les idees, als homes els separen els interessos” (Alexis Charles Clérel de Tocqueville, 1805-1859, escriptor i estadista francès).
  • “Comprometeu-vos a fer les següents passes:
    1. Avui practicaré la desafecció. Em permetré a mi mateix i als qui m’envolten la llibertat de ser tal com som. No imposaré rígidament la meva idea de com han de ser les coses. No imposaré solucions forçades als problemes, creant així nous problemes. Intervindré en tot amb participació desapegada” (Deepak Chopra, *1947, escriptor hindi contemporani d’espiritualitat i medicina alternativa).
  • “El noviolent deu –com diu en Lanza del Vasto- esperar que la culminació de la injustícia faci trontollar l’ànima de qui el maltracta” (“La No-violencia en Euskalherria: una esperanza”, d’Amics de l’Arca, grup cristià noviolent).
  • “Les dues dones s’acaloraren per telèfon. Amb l’emfàtica manera amb què les dones solen dir tals coses, van jurar, a través de la línia, no tornar a parlar-se mai més. Mai més és difícil de sostenir, sobretot quan vius al mateix carrer, i sovint et topes en sortir o en entrar, o pot trobar-se a qualsevol hora en casa d’algun amic comú. Però aquell mai més ens va mantenir separats durant tot un mes” (“La Legió Blanca”, per James Harpole, s. XX, metge i escriptor anglès).
  • “Lo primer s’apella rigor, e és que aitals hòmens que hom los tinga lligats a preses així com a orats; e a més que orats, en quant a l’oradura ajusten malícia. E és així que, segons que diu Isaïs, capitulo ·XXVIII.º : Vexatio dat intellectum. Ço és, “que a vegades s’esdevé que vexació e pena gran en lo cors dada, procura seny e enteniment a l’hom”. Sovint veu hom que persones orades per malícia, en presó cobraven
    l’enteniment e la raó” “En convit en què sies, no parles per res de grans senyors ne de dones ne de venjances, car com aquí haja moltes orelles e moltes llengües e diverses coratges, pories molts ofendre e procurar a tu mateix e a la tua casa prou de mal. Parlar en convit deu ésser de rialles o de matèries plaents qui negú no ofenen, e de coses agradables que no toquen negú en especial” (“Terç del Crestià”, 1384, 3ª part de la 1ª Enciclopèdia catalana, de Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, monjo franciscà).

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 04 – Mort)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Mort

“Si un jour la vie t’arrache à moi
Si tu meurs que tu sois loin de moi
Peu m’importe si tu m’aimes
Car moi je mourrais aussi
Nous aurons pour nous l’éternité
Dans le bleu de toute l’immensité
Dans le ciel plus de problèmes
Mon amour crois-tu qu’on s’aime
Dieu réunit ceux qui s’aiment…
…Si un dia la vida t’arrabassa de mi
Si tu mors o ets ben lluny de mi
Poc m’importa si tu m’estimes
Car jo també haig de morir
Tindrem per a nosaltres l’eternitat
Dins el blau de tota la immensitat
Al cel, ja no cap de problema
Amor meu creus tu que ens estimem…?
Déu aplega els qui s’estimen”

(Hymne à l’Amour /Himne a l’amor, cançó de Léon Durocher, 1894, cantada entre altres per l’Edith Piaf).

                         EDITH PIAF                                                 EDGAR ALLAN POE

  • “Thank Heaven! The crisis /The danger is past, and the lingering illness, is over at last /, and the fever called ”Living” is conquered at last / Gràcies a Déu! La crisi / i el perill ja han passat, i també la malaltia prolongada, finalment / i eixa febra anomenada ”Viure” ha estat conquerida, per fi” (Edgar Allan Poe, 1809-1849, escriptor i crític nordamericà).
  • “Res no pot succeir-me que Déu no ho vulgui. I tot el que Ell vulgui, per ben dolent que ens sembli, és en realitat allò millor” (Lletra on en Tomàs Maure o Moro, 1480-1535, aconhorta sa filla adés de ser executat per negar-se a reconèixer l’autoritat espiritual del rei).
  • “La gent diu que per a tot hi ha solució menys per a la mort, però jo dic que àdhuc per a la mort n’hi ha, i la solució és Crist” (Efrain Rosales).

— ARTICLES RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 03 – Solucions amb Déu)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Solucions amb Déu

“El camí més curt i efectiu per a solucionar tants problemes, amb molt, és, naturalment, cercar Déu. Jo quan era agnòstic no el cerquí pas directament, era un tema que sols me’l plantejava molt ocasionalment i a nivell teòric, quan Déu va molt més enllà d’un plànol racionalista. Simplement a través de l’avaluació de la brutal i ignominiosa misèria i opressió que vaig veure en Àfrica que vaig clamar inconscientment a un Déu per a mi desconegut, supòs que Ell m’hi confrontà d’una manera directa i evident. I Ell em contestà com per un automatisme màgic”

  • “Déu, concedeix-me la serenitat per acceptar els problemes que no puc resoldre; la persistència per resoldre els problemes que sí que puc; i la saviesa per reconèixer la diferència” (Epígraf del capítol 8, “Problemes complets” del Llibre “Algoritmes combinatoris” de Henry T.C. Hu, autor i professor de la Universitat de Texas).
  • “Qui confia en Déu deixa de tèmer els homes…si nosaltres tenim cura de l’avui, Déu en tindrà del demà” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “El Déu en qui jo crec no ens envia el problema, sinó la força per a suportar-lo” (Harold Samuel Kushner, Rabí i autor juevo-nordamericà).
  • “Ja havia complert dos anys de servei, gairebé tot el temps entre els blancs que li donaven un bon tracte, a sovint tot sol, llegint i estudiant l’Antic i el Nou Testament, quan arribà a la conclusió que l’amor simple dels cristians era el remei escaient per al Problema Negre” (“Un cec amb una pistola / Hot day, hot night”, 1969, novel·la negra d’en Chester Himes).

              CHESTER HIMES                                             PAUL E. LITTLE


  • “El problema d’home mai no ha estat el de no saber què hauria de fer. El seu problema, més aviat, ha estat que li falta el poder de fer el que sap ell ha de fer” (Paul E. Little, †1975, autor i professor de la “Trinity Evangelical Divinity School” de Deerfield, Illinois.).
  • “Cada vespre deslliur els meus problemes a Déu – Ell estarà adalt tota la nit, de totes les maneres” (Donald J. Morgan).
  • “El problema rau en el fet que canviar el banquet de Déu per qualsevol altre plat, és com si, convidats a menjar llagosta en un restaurant de luxe, preferíssim omplir-nos l’estómac amb xiclets de botiga de barri (que això és un humà o un àngel comparat amb Déu) . El dimoni és algú que a causa de la supèrbia ha resolt no tornar a tastar menjar de debò mai, i la resta de la seva vida pretén calmar el seu estómac amb miserable goma de mastegar. Salta a la vista quant famolenc que deu caminar, quant deu haver aprimat i l’absència de valor nutricional de la seva dieta” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, de Ricardo Burgos López sobre Cartes del diable al seu nebot, de C. S. Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

— ARTICLES RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 02 – Treball, Perseverància)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Treball, Perseverància


“Qui treballa no té temps d’odiar, qui odia no té massa temps de solucionar problemes i, a més, sovint confon odi amb acció” (Autocitació)

  • “La veu interior em diu que seguesca combatent contra el món sencer, encara que em trobi sol. Em diu de no tèmer aquest món sinó que avanci duent en mi sols la temor a Déu” (Mahatma Gandhi).
  • “He dedicat 55 anys a resoldre: tot havent planificat, des del temps més tendre que gairebé puc recordar, una millor vida. No hi he fet res. La necessitat de fer, per tant, pressiona en tant que el temps per a actuar ja escasseja. Déu meu, atorga’m una bona solució i també de mantenir les meves resolucions, per Jesucrist. Amén” (Samuel Johnson, 1709-1784, poeta, lexicògraf i crític anglès).
  • “Llavors, si tan complicat és ser justs, intentem primer ser bons” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès cristià).
  • “Així com l’arca de Noè s’aixecava a mesura que creixien les aigües del diluvi, l’ànima plena de paciència s’enlaira a mesura que creixen les tribolacions” (Jean Charlier de Gerson, 1363-1429, teòleg francès).

— ARTICLES RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 01 – Problemes, errades, vicis)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Problemes, errades, vicis

“La ignorància en si és natural, no és problema real fins que no hi hagi interès a mantenir-la contra la veritat. L’amor a la ignorància és supèrbia fent fermentar la ignorància per transformar-la en obscurantisme i fanatisme. És l’essència de la maldat. Tanmateix no tota humilitat és bona: la humilitat acompanyada de ignorància viciosa, per dessídia, per ex., inutilitza la humilitat i la fa simple burla i paròdia hipòcrita” “En ser malfeiners, no actuen, sols parlen, i per tant no aprenen res. Com no aprenen res, no fan res que rutlli, com no fan res, són derrotats, com són derrotats i rebutgen l’autocrítica –perquè no volen treballar i el que volen és queixar-se’n i odiar- i no saben fer res, odien i de vegades miren de destruir i cauen en l’espiral violenta. Aquesta és la lògica infernal del subdesenvolupament nacional al qual tants nacionalismes de nacions oprimides hi ha, tristament, abonats. És un problema encara més endogen nostre que exogen”

  • “Senyor bo, i què és l’home! perquè sembla simple, però mira de desenrotllar els seus llibres i els seus enganys, amb les seves fondàries i frivolitats, la seva bondat i la seva maldat, tot plegat, és un problema que ha de confondre el diable” (Robert Burns, 1759-1796, poeta nacional escocès).
  • «En posar unes altres valors i en invertir-ne la importància, l’home s’erigeix en pseudo-creador, però amb una obra que només pot degenerar en caos.En el mateix sentit, Isaïes diu: «Són savis segons ells mateixos, segons el propi càlcul, estan dotats de discerniment» (Is. 5,21). En el món hebreu, la saviesa de l’home es manifesta en la manera de conduir sa vida i, sobretot, en la manera d’enfocar els problemes de la vida comunitària» (“Tu m’as fait prophète”, de Carl-A. Keller, 1920-2008, professor honorari de la Universitat de Lausana, Suïssa).
  • “Noè, el just, es prepara pacientment per a la gran catàstrofe que s’aveïna, mentre que els pecadors, segons expressió dels Evangelis “en els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix en què Noè va entrar dins l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots” (Mt. 24: 38-39; cf. Lc. 17:26). La religiositat de Noè no s’identifica amb un capteniment místic evasiu que espera una solució màgica de darrera hora, sinó, ben al contrari, amb una previsió detallada que faci possible de superar la inevitable tragèdia” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, 1966, de José M. González Ruiz, teòleg andalús).
  • “Estic senzillament convençut d’un principi, i és aquest: per a la dona que per la seva educació no ha après el bé, Déu obre gairebé sempre dos senders que la fan tornar-hi; aquests senders són dolor i amor. Són difícils, les qui s’hi decideixen acaben amb els peus ensangonats i les mans estripades, però ensems deixen penjant de les argelagues del camí els endreços del vici, i arriben al lloc amb aquesta nuesa que no causa vergonya davant el Senyor” (“La Dame aux Camélias”, 1848, d’Alexandre Dumas fill, 1824-1895, novel·lista i dramaturg francès).

L’Orgull

  • “L’orgull engendra el tirà, el qual amuntega inútilment imprudències i excessos, que el duen a enfilar-se amunt del més alt pinacle i precipitar-se en un abisme de mals, del que no hi ha possibilitat d’eixir” (Sòcrates d’Atenes, 470 ó 469-399 a. de C., filòsof grec, creador de l’ètica).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (3 El Camí 01 - Problemes, errades, vicis)

SÒCRATES preparant-se per a morir

  • “-Sí, tu tenies la raó que te n’anaves al llit amb el cor ple d’orgull i l’estomac buit –diguí- Les persones orgulloses sempre es provoquen disgustos a si mateixes. Però si estàs avergonyit de la teva susceptibilitat, has de demanar-li perdó, quan torni” (“Wuthering Heights/Cims rúfols”, 1847, d’Emilie Brontë, 1818-1848, novel·lista britànica).
  • “Però l’enemic actua sols per la voluntat i la tolerància de Déu, en la mesura en què ens és necessari. És evident que encara cal que la teva humilitat sia posada a prova, perquè és aviat per a arribar amb un zel impacient a l’entrada del cor, no fos que caiguessis en la cobdícia espiritual” (1ª part, 1 de “Relats sincers d’un pelegrí al seu pare espiritual”, ca. 1853-1861, llibre anònim rus publicat a Kazan el 1884, molt popular en la tradició contemplativa ortodoxa).
  • “La major part dels problemes del món tenen la causa en gent que vol ser important” (Thomas Stearns Eliot, 1888-1965, escriptor i professor universitari britànic, nat als EE.UU, Premi Nobel de Literatura).
  • “Cinc grans enemics de la pau ens habiten: l’avarícia, l’ambició, l’enveja, la ira i l’orgull. Si aquests enemics fossin desterrats, indefectiblement gaudiríem d’una pau perpètua” (Buda o Buddha, 563-483 a. C., filòsof indi fundador del budisme, una mena d’estoicisme religiós).
  • “Quan s’humilia de bell nou, Déu, piadós, s’abaixa vers ell. Tu, doncs, sovint humilia’t tu mateix, perquè sies exalçat sempre per ell. Perquè ell coneix que tu i jo som fang, coneix la nostra fragilitat” (“Manual per al seu fill Guillem”, de Duoda, ca. 803-post 843, comtessa de Barcelona).
  • “Una de les eines més grans de Satanàs és l’orgull: fer que un home o una dona centri tanta atenció en si mateix que es torni insensible al seu Creador o a les seves amistats. És causa de disgust, divorci, rebel·lia adolescent, endeutament familiar, i la majoria dels altres problemes amb què ens encarem” (Informe de Conferència, 4·1979, d’Ezra Taft Benson, 1899-1994, dirigent eclesiàstic nordamericà).

L’Agressivitat

  • “Experimentem la resolució de problemes com sojornar en zones de guerra, veiem les idees en competència com a enemics, i usem els problemes com a armes per a blasmar i derrotar les forces opositores. No és d’estranyar que no puguem arribar a solucions duradores reals!” (Margaret “Meg” J. Wheatley, autora nordamericana sobre conducta organitzacional, lideratge, canvis…).
  • “Els grans esperits sempre han trobat oposició violenta de part de les mediocritats, les quals no poden copsar quan algú no se sotmet irreflexivament als prejudicis hereditaris ans fa un ús honest i valent de la seva intel·ligència” (Albert Einstein, 1879-1955, científic judeoalemany nacionalitzat nordamericà, Premi Nobel de Física del 1921).
  • “Mostra’t afable i familiar envers aquell que t’ha injuriat; mostra’t suplicant i avergonyit envers aquell que has injuriat” (“Meditacions” 42, de Guigó I, 1083-1137, prior de l’Orde de la Cartoixa).
  • “Ésser o no ésser, vet ací la qüestió. ¿És de més noble esperit patir les escomeses i els dards de la fortuna adversa o, al contrari, prendre les armes contra un mar d’adversitats i acabar per plantar-hi cara? Morir, dormir, res més” (“Hamlet”, de William Shakespeare, 1564-1616, el major dramaturg en llengua anglesa).

                        W. SHAKESPEARE                                                            HENRY MILLER

william-shakespearehenry-miller

  • “Es una favada continuar pretenent que sota la nostra pell tothom som germans. La veritat és més com que sota la pell som tots caníbals, assassins, traïdors, mentiders, hipòcrites, covards” (Henry Miller, 1891-1980, novel·lista i pintor neoiorquès, d’ascendència germano-catòlica).
  • “Si consideres que exposar els teus fills a la violència és un problema, a tot preu mantén-los lluny de la Bíblia” (Rev. Charles Henderson, 1939-1908, pastor baptista anglocanadenc).

Ineficàcia

“El nivell pragmàtic-material és molt i massa característic dels catalans, però aquest nivell és només un segon nivell en els països avançats (protestants i jueu), on el raonament de primer nivell és espiritual, que és com l’acer o l’or dels raonaments. Els catalans manquen d’aquest primer nivell, prioritari i que en els països lliures i avançats elimina automàticament els raonaments dels segon nivell o els readapta. Per això Holanda, Islàndia o Finlàndia són països lliures, realment cultes i avançats, democràtics, etc., mentre Catalunya és una esclava plena d’immigrants sense integrar, sociates endollats, rastafaris anti-tot i un llarg etcètera. Perquè, si ens cenyim a allò pràctic-material i immediat, sense substrat espiritual, el que fan tota eixa colla és també molt pràctic i “material”. Catalunya, or-i-flama, té les barres de la passió pel benestar, per la bona vida, però la discòrdia civil, la repressió i l’espoli li ve tot seguit, perquè l’atreu fatalment. Perquè la riquesa segura és la fonamentada sobre Déu i no pas sobre el pragmantisme materialista, l’orgull i l’ambició”

  • “El grup social es perfecciona quan els individus que el formen estan disposats a comprendre’s amb generositat mútua, però, alhora, estan amantis per oferir quelcom personal i inèdit per enriquir el patrimoni comú, que aporti solucions salvadores, sobretot, en moments de crisi. És clar que un home transit de relativisme i buit d’idees poc podrà oferir al grup social al qual pertany. Ara bé: un home obert a tot, sense criteri personal, serà un home buit d’idees” (“Prejudici antiprotestant i religiositat utilitària”, Jesús Amón, Professor de Psicometria i Psicologia matemàtica a la Universitat de Madrid).
  • “Dubtar de tot, o, a creure-s’ho tot, són dues solucions igualment convenients, en tant que prescindeixen de la necessitat de reflexionar” (Jules Henri Poincaré, 1854–1912, matemàtic i filòsof de la ciència francès; i Jerry Pournelle, *1933, assagista, periodista i escriptor de ciència-ficció nordamericà).

La Psicologia i el gregarisme

“La massa, la plebs en conjunt és massa mesquina i normalment no dóna per a més. “No doneu perles als porcs”. No hi ha remei, ho veiem cada dia: tot són faves comptades. La Bíblia es limita a dir-ho. El problema no és pas de Déu sinó de l’actitud dels homes” “Els psiquiatres diuen que hi ha molts problemes mentals entre el jovent i que serà el mal del s. XXI. És el resultat lògic de l’explotació psíquica dels mèdia i el marketing i de la confusió contra Déu i el simple bé i la simple bellesa o utilitat, conseqüències d’un materialisme i egoisme pudents, deliberadament fomentats a causa del consumisme i de l’avarícia”

  • “El poder de les multituds és el gaudi del tímid. El valent d’esperit frueix del combat en solitud” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “Qui coneix amb certesa la fita que persegueix
    té per estupidesa allò que tothom posseeix,
    i qui coneix el Misericordiós, no infringeix el seu manament
    ni que li donassin tots els reialmes del món.
    El corriol de la temor de Déu
    i la devoció és el millor camí,
    i qui se l’enfila és prudent i bon caminant,
    mentre que aquell qui se n’aparta
    no es deslliura de problemes,
    perquè no duu vida feliç qui no té corretja.
    ¡Benaurades les gents qui s’adrecen cap a aquest corriol,
    amb l’ànim joiós i mansa condició!
    Lliures es veuen d’afany en llurs ànimes
    i gaudeixen allí de la glòria dels soldans
    i de la tranquil·litat dels pidolaires.
    Com volen viuen; moren com sospiren,
    i abasten, a la casa de l’eternitat,
    les seus més amples” (“Tawq al-hamâna/El collar de la coloma”, obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva, 1022, d’Abû Mwhâmmad ‘Alî ibn Ahmad ibn Sa’îd ibn Hazm al-Andalusí al-Zahirí, 994, Còrdova-1063, Huelva, poeta, historiador, jurisconsult, polígraf).
  • “La nostra societat tolera la vida completa, l’amor tant a l’esperit com a la natura, sols en l’artista, però únicament perquè no el prenen seriosament, perquè el consideren una entreteniment irrellevant. L’home de pregona saviesa espiritual també és irrellevant per a aquesta societat, sia o no entretingut. Aquest fet no és talment només en temps recents, sinó que ve esdevenint-se des de fa segles, perquè durant segles la societat ha estat formada precisament per eixos éssers humans que estan tan enganyats per les convencions de les paraules i de les idees com per a creure’s que hi ha una opció real entre els grans opòsits de la vida: entre el plaer i el patiment; el bé i el mal, Déu i Satanàs, l’esperit i la natura” (“Açò és allò”, Alan W. Watts, 1915-1973, filòsof anglo-nordamericà).

                        ALAN W. WATTS                                                               F. DOSTOIEVSKI

alan-w-wattsf-dostoievski

  • “El socialisme no és sols un problema laboral o de l’anomenat quart estat, sinó que és en primer lloc un problema d’ateisme, de la contemporània presentació de l’ateisme, el problema de la torre de Babel, bastida expressament al marge de Déu, no pas per atènyer el cel de la terra estant, sinó per abaixar el cel a la terra” (“Els germans Karamazov”, 1880, Fiòdor N. Dostoievski, 1821-1881, escriptor rus).

— ARTICLES RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 02 – Comprensió o incomprensió, ignorància)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Comprensió o incomprensió, ignorància

  • “Aquells qui s’atansen al coneixement sense la pràctica, el que fan és usurpar-lo; encara que, ben mirat, en comptes de la veritat, n’usurpen una imatge. El coneixement en realitat sols el trobem als mots d’aquells qui viuen crucificats en llur vida i aspiren la vida des de dins la mort” (Centúries, 1:26 d’Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, impresa en traducció llatina el 1497 a Barcelona, als tallers de Jaume de Gumiel com a Liber abbatis Ysach de ordinatione anime).
  • “La ignorància en si és natural, no és cap gran problema fins que no hi hagi interès a mantenir-la contra la veritat. L’amor a la ignorància és supèrbia fent fermentar la ignorància per transformar-la en obscurantisme i fanatisme. És l’essència de la maldat. Tanmateix no tota humilitat és bona: la humilitat acompanyada de ignorància viciosa, per dessídia, per ex., inutilitza la humiltat i la fa simple burla i paròdia hipòcrita” (Autocitació).

De la Injustícia i dolor

  • “N’hi ha prou amb tan poc per a sentir dins l’ànima la simpatia del patiment! Un nin passa impedit, sostingut per dues crosses, la seva cara descolorida, els seus ulls sense brillantor. Dissortats els qui no arrepleguen dins llur ànima aquella tristor del viure i poden continuar-ne indiferents. I no és que calgui maleir la vida davant el patiment, al contrari, la dolor ha d’afirmar-nos com a aguerrits combatents diposats a vèncer-la. Però a quines altures espirituals no haurem de menester d’enlairar-nos per a no dubtar de tot, per a no maleir, per a no blasfemar, per a comprendre, en fi, encara que no sapiem pas explicar-ho, en què pugui escaure’s a l’harmonia de totes les coses creades aquella taca trista del patiment d’un infant” (Jacinto Benavente y Martínez, 1866-1954, dramaturg de Madrid).
  • “Senyor lloat, Senyor amat, Senyor remembrat en les nostres cuites e en les nostres tribulacions!” (Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic i savi).
  • “Com sempre, l’Església com a tal -els pastors i les institucions eclesials- han de ser dignes de la presència de Déu. Ara bé, sovint els pastors i les institucions eclesials es presenten en un context tan evasiu, que donen la impressió de menysprear i subvalorar tot el procés de promoció humana que es realitza fora del ghetto emmurallat de llurs temples silenciosos i afables monestirs” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, de José Maria González Ruiz, 1915-2005, gran teòleg andalús del Vaticà II).

                 J. M. GONZÁLEZ RUIZ                                                          JON SOBRINO

jose-maria-gonzalez-ruizjon-sobrino
SENEFA 005

  • “Una llum amb prou potència per desemmascarar la mentida és molt beneficiosa i ben necessària. I aquesta és la claror que ofereix el poble crucificat. Si davant d’el.l el primer món no veu la seva pròpia veritat, no sabem què ho podrà fer veure. Ellacuria ho expressava gràficament de diverses maneres. Deia, tot fent serir la metàfora de la medicina, que per conèixer la salut del primer món calia fer una coproanàlisi, és a dir, un examen d’excrements. Doncs bé, la realitat dels pobles crudificats és la que apareix en aquesta anàlisi. I des de la seva realitat hom coneix la d’aquells que ho produeixen.(…) La solució que ofereix avui el primer món és dolenta, fàcticament perquè és irreal, car no és universalitzable. I és dolenta èticament car és deshumanitzant per a tothom, per a ells i per al tercer món” (“Els pobles crucificats, actual servent sofrent de Jahvè”, Jon Sobrino, *1938, jesuïta basco-barceloní i teòleg de l’Alliberament a El Salvador).

Dels problemes

“Allò que fem és eternitzar els problemes. Si no ataques una infecció, al final se’t gangrenarà i serà pitjor. I, sincerament, crec que és el que està succeint. No tinc ganes de fer nosa a ningú, però estic convençut que, si els comptes no ixen és perquè no ho estem fent bé (o suficientment bé), perquè tenim prou premisses en fals, o millor dit, fils descabdellats i cartes que no lliguen”

  • “Per a tot problema humà hi ha sempre una solució fàcil, clara, plausible i equivocada” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor nordamericà).
  • “Si seus en el camí, posa’t davant del que encara has de caminar i d’esquena al camí ja fet” (Proverbi Xinès).
  • “Els anglesos senten un repugnància invencible contra el pensament i, sobretot, contra l’existència de problemes espirituals. Quan un anglès diu que en tal cosa hi ha “lack of sense of humor”, és que vol deslliurar-se de la incomoditat de pensar-hi. Fan fugir el perill del pensament profund amb la suggestió que demostres manca d’humor o de sentit de la proporció” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942 ó 1946, filòsof i científic alemany).
  • “Els grans líders són -gairebé sempre- grans simplificadors, que poden tallar a través d’arguments, el debat i el dubte, i oferir una solució que tothom pugui entendre” (Colin Powell, *1937, màxim càrrec militar nordamericà).

De la Història

“Al meu parer la Providència dóna a cada persona i cada poble allò que ha de menester o allò que mereix (a la llarga). És un problema d’autocàstig dels pobles incrèduls i/o poc morals/ètics. Per això tot líder independentista triomfant centra el seu discurs no pas en l’odi contra els opressors sinó en la millora mental i espiritual del poble oprimit. L’horrible mesellisme, dessídia i manca de tremp del catalanam em semblaran sempre més denigrants que la gran majoria de barbaritats espanyolistes contra el nostre poble. La manca de reacció i de dignitat és allò més horrible, perquè tanca l’eixida a una solució, a la mateixa llibertat i a la mateixa qualitat humana de qui actua tan miserablement. Per això critic el meu propi poble, no pas per autoodi (ben al contrari)”

  • “El problema del comunisme són els comunistes, de la mateixa manera que el problema del cristianisme són els cristians” (Henry-Louis Mencken).
  • “Aquesta comprensió divina, i l’ensenyament cristià que s’hi basa, governa la nostra vida i es troba a la base de totes les nostres activitats pràctiques i científiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sinó pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacrònic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (…). Hi rau, majorment, la font de les més grosseres errades humanes. Les criatures del més baix esglaó de la comprensió de la vida entren en contacte amb les manifestacions d’un pla superior. Però en lloc d’esforçar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema més intel·ligentment, el tracten amb llur més baixa comprensió prèvia. I llur decisió agosarada és tant major com que no comprenen de què estan parlant” (Lev Nicolaievitx Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus i pensador noviolent i moralista socialitzant).

.

De Déu

  • “Una vegada que ens adonem que la qüestió principal per la qual som ací és la de conèixer Déu, la major part dels problemes de la vida s’encaixen al lloc que els pertoca” (Dr. J. I. Packer, professor de Teologia històrica i sistemàtica del Regent College de Vancouver, Colúmbia britànica).
  • “La mateixa paraula indica que no podem trobar Déu en igualtat de condicions, sinó solsament en termes de submissió i de gratitud” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Malgrat que hi hagi discòrdia en el regne i la pàtria, vós sol resteu immutable” (“Manual per al seu fill Guillem”, de Duoda, ca. 803-post 843, comtessa de Barcelona).
  • “Però els “no-problemàtics” pensen en veu baixeta que (Crist) era un exhaltat, avui diríem: un facciós. A més, en el fons de si mateixos, amb certa actitud de repulsa, creuen que aquestes fórmules “que pertorben l’ordre públic”…hauria d’acontentar amb dir-les en llatí. L’únic que falta, per a aquests curiosos cristians, és cristianitzar-los” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor cristià francès).

RAOUL FOLLEREAU    CLIVE S. LEWIS

raoul-follereauclive-s-lewis
SENEFA 005

  • “Un home no pot fer minvar la glòria de Déu en refusar coldre’l més del que un foll pugui apagar el sol per escriure el mot “foscor” en les parets de la seva cel·la” (“The Problem of Pain”, de C. S. Lewis, 1898-1963).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Problemes i solucions Part 2..2.2 l’Espiritualitat (2 El Camí 01 – Dolor, aprenentatge)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Dolor, aprenentatge:

  • “Fes, de les teves ferides, saviesa” (Oprah Winfrey, *1954, actriu afronordamericana).
  • “Tota ciència prové de patir dolors. El patiment cerca sempre la causa de les coses, mentre que el benestar s’inclina a romandre quiet i a no tornar l’esguard cap arrere. En el patiment et tornes cada pic més sensible; és la sofrença que el prepara i rau el terreny per a l’ànima, i aqueixa dolor que produeix l’arada en esqueixar l’interior prepara tot fruit espiritual” (Stefan Zweig, 1881-1943, escriptor vienés).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (2 El Camí 01 - Dolor, aprenentatge) 02

Dones d’una Comunitat de l’Arca filant

  • “El noviolent és un cercador etern de la veritat. Reconeix que el seu enemic pot tenir una part de la veritat i fins i tot la principal part i, doncs, ha menester de fer contínuament una anàlisi i una reflexió sobre les idees i la conducta pròpia i la de l’adversari. En canvi, el violent sobreestima la seva idea, la veu evident i considera que el contrari és el mal i que és menester eliminar-lo” (“La No-violencia en Euskalherria: una esperanza”, d’Amics de l’Arca, grup cristià noviolent).
  • “Deixeu-nos ara considerar la possibilitat que les esglésies universals sien les protagonistes i que enfoquem i interpretem la història de les civilitzacions no pas des del punt de vista de llur propi destí, sinó de l’efecte que exerceixen en la història de les religions. La idea pot semblar nova i paradoxal, però, al capdavall, aquest és el mètode d’enfilar la història basat en la col·lecció de llibres que anomenem la Bíblia (… ) trobarem la resposta en la veritat que la religió és una activitat espiritual i que el progrés espiritual és trobat subjecte a una llei proclamada per Esquil en un parell de mots: pathei máthos, aprenem a través del patiment… En aquesta perspectiva hom podria considerar el cristianisme com el punt reeixit d’un procès espiritual que no sols, sobrevisqué successives catàstrofes seculars, ans n’extragué la seva inspiració acumulada” (“Estudi de la Història”, Arnold J. Toynbee, 1889-1975, historiador anglés amb destacats deixebles catalans).

                    ARNOLD TOYNBEE                                                             ISAAC DE NÍNIVE

arnold-toynbeeisaac-de-ninive

SENEFA 005

  • “El do de la claror i la fruïció de la joia no van darrere de tot el que és tenebra, aspra lluita i foscor. Aquestes, però, van davant sempre del do d’una hora, d’un jorn, d’un mes o d’un any. És impossible de totes passades que el do arribi abans que la ment hagi estat torbada per una gran foscor i per una prova. Per això, cada volta que la ment està per rebre el do d’una gran quietud, abans es veu convidada a una dura lluita i als mals, i sols quan en surt la ve a trobar la claror. El do és gran i enlairat segons la mesura de la tribolació. Aquest ordre (de coses) també és visible en tots els sants, sobretot al començament del camí cap a la gràcia divina, quan comencen a atansar-s’hi de manera sensible els veiem provats en gran manera: els uns es veuen temptats pels dimonis, uns altres per temptacions secretes. Benaurat qui no es dóna a la relaxació, ni es posa a fer-se amb els homes mundanals, ni s’atura (en el seu combat), i que no defuig la quietud per trobar refugi en la dissolució al moment de la prova” (“Segon Discurs sobre els capítols del coneixement”, 11, Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII). “De la mateixa manera que un vas no és net de la brutor si no l’escuren bé i l’esbandeixen amb sabó i lleixiu, tampoc el cor no es purifica de les passions si el cos no és provat pels turments i la solitud” (“Quart Discurs sobre els capítols del coneixement”, 29).

Compartir

  • “Com més prens part en les alegries i en les penes de la gent, més propers i estimats se’t van tornant… Però són el sofriment i els problemes que et fan ser el més pròxim” (Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhome Clemens, 1835-1910, escriptor i periodista nordamericà).
  • “Quan ens demanàvem honestament quina persona significava més per a nosaltres en les nostres vides, sovint vam trobar que són les qui, en comptes de donar-nos consells, solucions, o guariments, han escollit més aïna de compartir la nostra pena i tocar les nostres ferides amb una mà tèbia i tendra. L’amic qui potser calla en els nostres moments de desesper o de confusió, el qui sap romandre a la nostra vora en l’hora de la pena i del dol, el qui ara sap escoltar, sense guarir, sense sanar, i plantar cara del nostre costat a la realitat de la nostra impotència, això és un amic qui certament ens atèn” (“Out of Solitude”, de Henri Jozef Machiel Nouwen, 1932-1996, teòleg i sacerdot catòlic i psicòleg i autor neerlandès).
  • “Els amics són àngels tranquils que ens fan elevar-nos, quan les nostres pròpies ales tenen problemes per a recordar-se’n de com han de volar” (Ed Cunningham, ¿1784-1842, poeta escoces?).

Dolors

  • “Déu ens xiuxiueja en els nostres plaers, ens parla a la nostra consciència, però ens crida en els nostres patiments: es tracta de la seva megafonia per a despertar un món sord” (“The Problem of Pain / El problema del patiment”, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

Problemes i solucions Part 2..2.2 l'Espiritualitat (2 El Camí 01 - Dolor, aprenentatge) 01

“AGUSTÍ DE BONA i sa mare MÒNICA”

  • “Aquest temps del món és un mar: té amargor que fa mal, onatge de mil problemes, tempestes de temptacions” “Figuradament hom en diu mar al temps del món, d’amargor salobre i revoltes de tempesta; on els homes amb llurs perversos i depravats costums s’han fet com a peixos que es devoren els uns els altres” “Convé que els temps sien aspres per no amar aquesta vida. Convé, i és medecina, que la vida present sia agitada per tal que hom se n’estimi l’altra” (Agustí-Aureli de Bona, 354-430, Pare de l’Església llatino-berber).
  • “No hi ha bona notícia la diada de la lluita, tal com diu el Qohèlet, i tot allò de l’acció divina que és portat a terme, hom ho fa amb molt esforç i tribulació” (“Quart Discurs sobre els capítols del coneixement”, 57, Isaac de Nínive o el Siriac, monjo nestorià i bisbe de Nínive, nat a l’actual Qatar).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —