Arxiu de la categoria: Sexualitat

Sexualitat (Recopilatori)

Anuncis

Per què el sexe és tan addictiu

Per què el sexe és tan addictiu

Traducció lliure de – sensibleFaith.com “Why Sex Is So Addicting

Per què el sexe és tan addictiu
Chris Russell ha passat els últims 25 anys participant activament en el ministeri pastoral, aixecar esglésies, l’Escriptura, la ràdio cristiana, i parlar en set països diferents. Es un apassionat de la comunicació

El sexe és una cosa bella, i el sexe és poderós. Després de tot, Déu el va crear!

I és important de saber que la raó que Déu posa restriccions en el sexe no és perquè Ell és un llandòs còsmic que no tolera de veure’ns xalar. La raó per la qual l’ha restringit és perquè el sexe té un propòsit molt poderós en la vida.

El propòsit per al sexe és crear un vincle sobrenatural entre un espòs i una esposa que mai no es trenqui. En aquest sentit, el sexe està en realitat dissenyat per a ser addictiu!

El sexe crea un desig de propulsió nuclear perquè un marit estigui amb la seva dona. Li fa pensar en ella durant tot el dia. Ho fa amb ganes d’estar amb ella. Li fa desitjar de servir-la i estimar-la. I per a la dona, que l’ajuda a sentir la proximitat de la seva relació, ja que es converteixen en un en l’acte conjugal. El sexe és l’enllaç atòmic que manté unit un matrimoni.

La radiació nuclear pot ser bona o dolenta. Pot ser bona quan s’utilitza en un entorn controlat per a un propòsit específic. Es pot utilitzar per guarir una persona d’una malaltia, o per escalfar una tassa de cafè en seixanta segons.

Però quan les fuites de radiació nuclear d’un entorn controlat, que poden arribar a ser molt perilloses i fins i tot desastroses. Pensem en Txernòbil.

Això és similar a la potència i el perill de la sexualitat humana. Quan es gaudeix dins dels límits del pla de Déu, pot ser bonica i alegre. Però quan es permet que l’energia sexual es filtri dins de les àrees inadequades de vida, llavors pot ocasionar un desastre.

Quan un home i una dona es tornen sexualment actius,  hi ha literalment una substància química que amara els cervell i que és similar a la febra provocada per drogues com l’heroïna. Aquesta és una experiència molt poderosa, per cert. I això pretén ser un vincle addictiu entre marit i dona.

Però el problema ve quan les persones que no estan casades són sexualment actives. Aquesta “febre” sovint afecta el seu parer, i s’uneixen a una persona que pot o no pot ser un bon soci per a la vida. Quan estan enmig de tot això, poden passar per alt fàcilment defectes de caràcter greus que els havien fet fugir si no s’haguessin involucrat sexualment. La unió física fa que es tolerin totes aquestes banderes d’advertència que estan batent visible al voltant. Quantes vegades has vist a una bona noia que contínuament se’n va amb un tipus que és un desastre … una i altra vegada? I ens espolsem el cap i es pregunten, “Què veu en ell? Per què ella es queda amb aquest individu? “Bé, és sovint perquè hi ha creat un vincle que és addictiu i gairebé impossible de dissoldre. Aquesta és una bona raó per la qual Déu diu que hem de guardar el sexe per al matrimoni.

Un altre exemple de com funciona aquest sistema en la vida real és quan un noi ensopega amb la pornografia. A través d’aquesta onada de productes químics en el seu cervell, es torna addictiva com l’heroïna. I quan un home casat despén la seva energia sexual a la pornografia, llavors té menys energia per dirigir cap a la seva esposa el que hauria de ser l’expressió adequada del seu amor. Per aquesta via empobreix la seva esposa, el seu matrimoni comença a esquerdar-se i a enfonsar-se també. Un enfocament inadequat de l’energia sexual pot ser devastador per a un matrimoni.

Déu vol que els esposos i esposes siguin addictes l’un a l’altre de per vida. Confiem en el pla de Déu i permetem que per ser la nostra guia al compliment final.

  • “Confia en el Senyor de tot el cor i no et recolzis en la teva pròpia prudència. En tots els teus camins, reconeix-lo , i ell redreçarà els teus senders” (Proverbis 3: 5-6).

El sexe pot ser dolent?

El sexe pot ser dolent?

SEXE; SERÀ DOLENT?

Davant el sexe els cristians podem adoptar aquestes dues postures:

  • – Una actitud legalista, prou comú entre cristians, que no té futur -ni mai no n’ha tingut -, però, sobretot, que és contrària a l’Evangeli.
  • – Una actitud positiva, segons la Paraula, que té la innegable avantatge de ser comprensible humanament i no desprestigiar les Escriptures amb extremismes antibíblics (ascètics), tan fàcils de caricaturitzar.

Eros (amor amb atracció sexual) no deu ser contraposat a Agape (l’amor desinteressat de Déu), ni podem establir dicotomies cos-ànima (típiques del platonisme, però alienes al pensament hebreu bíblic). Fer això en un context de resclum purità porta sovint l’Església a esquinçar-se les vestidures per la immoralitat i la creixent erotització.

Però abans hem de preguntar-nos si entre les causes de tot plegat no hi haurà l’actitud miop de prou cristians davant la realitat i, pitjor encara en el nostre cas, front als ensenyaments de la Paraula de Déu. ¿Fins a quin punt l’erotisme – la seva mateixa existència com “isme”, ídol – no és fruit de la falta d’adequada ensenyament sobre l’Eros bíblic dins la comunitat cristiana? ¿No serà que l’erotisme d’avui és perquè abans no vam voler tenir Eros per falta de confiança en Déu? El cristià, més que ningú, hauria d’estimar la Creació de Déu, que massa sovint és identificada sense més amb el “món” en el seu sentit pejoratiu, i, per tant, considerar-la com a cosa “molt bona” ​​(Gènesi 1:4, 10. 12, etc.).

És pecat convertir qualsevol esfera de la Creació en absolut, però no menys pecat és menysprear la Creació o destruir-la i tenir en poc l’obra de Déu. És degradant viure per al món, però és insensat prescindir-ne en nom de mal enteses “espiritualitats”. La nostra època no escoltarà l’Església si els cristians se’n van a dicotomies falses i obliden que tot és nostre (1a Corintis 3:21-23). Tradicionalment el poble ha conegut la hipocresia amb una expressió molt típica: “beateria”.

En un país com el nostre cal ser especialment curós, per l’escàs coneixement bíblic i el pes de tradicions extremistes. Cal aclarir que la simple mecànica sexual és incapaç d’engendrar gaudis profunds. Que la Paraula no tracta de frustrar els desitjos del cor ni els impulsos del cos, sinó de canalitzar-los en un camí de satisfacció plena segons la voluntat de Déu.

Tal com escriu Lanza del Vasto:

  • “La felicitat té la naturalesa del plaer i la profunditat del dolor.
    És el contrari del dolor i també el contrari del plaer.
    L’expansió cap a l’exterior troba el límit exterior i recau sobre si mateixos. Però la recerca de l’il·limitat no pot xocar contra cap mur.
    El gaudi en canvi és camí sense retorn.”

ESCLAVITUD

Una de les epístoles de Pere ens diu que “cada home és esclau d’allò que li ha dominat” (2 ª Pere 2, 19). És a dir que, en sexe, som esclaus fins on els capritxos de la nostra sexualitat dicten els nostres pensaments, mòbils, accions i justícia, en comptes de tenir domini sobre la nostra pròpia conducta. En comptes d’apropar-nos a qui ens necessita, ens acostem a qui ens interessa sexualment, la qual cosa no és anar pel camí correcte.

BUIT

Sovint dues persones se’n van al llit per obtenir alguna seguretat, durant una estoneta almenys, que hi ha una cosa semblant al compromís, l’afecte i la comunicació. Dit molt senzillament, era un intent d’omplir aquest “buit amb forma de Déu” del qual escrivia Pascal.

Una conversa i psicòloga conta el següent testimoni, explicant com intentava “ser cristiana i seguir jeient amb un i amb un altre”. “Vaig arribar a dues conclusions – relata -. La primera va ser que, mentre no em costava d’assolir el nivell desitjat de compromís i comunicació, mai no podia mantenir-lo. Sempre passava el mateix: un noi i jo començàvem amb una tremenda intimitat eufòrica, que tard o d’hora es tornava buida i ritualitzada. Seguíem per un temps amb el joc però finalment l’un o l’altre es retirava, amb la determinació que la propera vegada tot seria diferent. Mai no ho va ser”

MASTURBACIÓ

Aquesta mateixa dona diu, parlant de masturbació, que tendeix a “usar l’altra persona com un mitjà per aproximar-se a l’experiència perfecta que t’imagines quan estàs sol, i en conseqüència l’acte es converteix en poc més que el físic, i probablement serà pobre en termes de mera satisfacció corporal, sense prendre en consideració la satisfacció psicològica … jo sostindria que com més gran sigui la teva “ingenuïtat” sexual quan t’atanses al llit matrimonial, més gran serà la satisfacció mútua consistent que oportunament experimentaràs… Jo volia l’Esperit de Déu abans que una tremolor física transitòria, i més encara, començava a veure que l’abstinència tenia sentit en termes d’una preparació òptima per al compartir real amb una personal real”.

FANTASIES SEXUALS

Una enquesta va revelar que estudiants d’ambdós sexes reconeixien haver passat fins a 1/4 part de les les hores de treball lliurats a aquestes fantasies, com a mecanisme contra el tedi, la fatiga, la frustració i l’ansietat, i, com a tal, semblen funcionals.

Així doncs, per què no fantasiejar? En veritat, per què no, si els successos del món no són més que casualitats “plenes de soroll i fúria sense cap significat”, com va expressar Macbeth?

Si Déu no “disposa de totes les coses per al bé dels qui l’estimen, als quals Ell ha cridat d’acord als seus propòsits”, i si Ell sí que permet una quota de dolor, llavors, els que ja El coneixem, hem d’afrontar les realitats per Déu disposades que seran, a la fi, molt més excitants que la fugida cap a qualsevol tipus de fantasia.

Si posem a prova les promeses de Déu, encara que sigui de forma hipotètica i condicional, Ell confirma que la cosa va de debò. No hauríem de perdre’ns cap de les bones coses que Ell ens reserva, encara que això comporti una intensa gimnàstica espiritual en lloc d’agafar-me a una agradable fantasia que deixi per a més tard els problemes i compromisos. A més és així com avancen els pobles.

El nostre compliment no és perfecte de vegades preferim creure que les nostres solucions són millors que les del Senyor. Tanmateix Ell invariablement demostra que estem equivocats. El Senyor és un mestre molt tendre. El seu jou és fàcil i la seva càrrega és lleugera. Mai no aixafa amb exigències, mai no retira el seu Esperit en forma capritxosa o arbitrària, sinó que sempre hi és, simplement esperant que tornem a apropar-nos més a Ell després de cada ensopegada i pel que sembla, sempre alegre del nostre retorn.

Per cada “joguina” que ens demana deixar, Ell ofereix sempre alguna cosa millor a canvi: amor, goig, pau, paciència, bondat, suavitat, propòsit, integració vital…

AMOR LLIURE

Jesús va venir per donar-nos vida en abundància. Mai no va dir que la sexualitat fos dolenta, només demana que li confiem aquesta funció en les nostres vides, no menys que d’altres que li demanem en oració. Fins que no obrim els nostres punys tan durament tancats, Ell no pot omplir de la seva abundància les nostres mans.

En el profeta Osees -o Ausiàs- llegim una significativa història, la de l’esposa del profeta, Gómer, qui buscava una vida “més plena”, sense inhibicions. I es va quedar sense res, sense inhibicions ni tabús per descomptat, però també sense amor, ni companyia ni suport. ¿Es va realitzar sexualment? No sembla desprendre-se’n del text, i és que la disbauxa sexual no equival precisament a la plenitud, sinó a la seva caricatura. Anticipar la unió sexual al matrimoni o realitzar-la extramatrimonialment és espatllar alguna cosa abans que tingui oportunitat de ser usada plenament i en el seu context. Anticipar el contacte quan encara hi ha inseguretat és burlar de l’amor, ja que la unió sexual no expressa el que ha d’expressar: mútua lliurament incondicional de l’un a l’altre. Pitjor encara el cas de la prostitució: allò monstruós d’unir-se a prostitutes és que es fa un acte que no expressa el que hauria de ser, perquè hi falta l’amor i el mutu lliurament (1a Cor. 6:16).

L’amor lliure, la llibertat sexual, l’hedonisme d’un Hemingway (“Es moral és el que em va bé a mi; l’immoral és allò que em fa nosa”), propugnen la ruptura amb totes les normes (festeig, matrimoni, etc.) i diuen que cal reconquerir alegria i plaer, en quantitat i en qualitat. Emperò, el resultat ¿té alguna cosa a veure amb l’amor?

Però vegem la dialèctica de la parella moderna en la seva tensió i competència:
¿Què busca aquest? (o aquesta).
Com interpretar les seves atencions, paraules? És sincer?
Amb quina mesura anem a mesurar la seva sinceritat?
Com sabrem que l’hedonista, el “playboy” no usa l’altre com a simple objecte per deixar-lo un cop satisfet? Aquesta relació, per extrema debilitat, és superficial, i la mateixa superficialitat està prenyada de mentides inconscients, la conversa plena de tòpics, frases fetes, eslògans.

EROS BÍBLIC

  • A la Bíblia també trobem el Càntic dels Càntics i no ens podem imaginar una amor més abrusadora, sensual i apassionada que la descrita en aqueixes pàgines. I de veritat que és bo que sia la Bíblia qui ens presenti aquest tipus d’amor, ja que això desdiu tots aquells que creuen que l’element cristià sols viu en la moderació de les passions” (Dietrich Bonhöffer, 04.02.1906, Breslau-09.04.1945 al camp de Flossenbürg, teòleg i pastor evangèlic, un dels caps de l’Església confessant antinazi sota el III Reich)

El sentiment eròtic en la Bíblia manifesta tot el delit que l’ésser estimat desperta en l’amant, precisament per ser qui és: l’ésser estimat, concret i determinat, “Gaudeix de la vida amb la dona que estimes…” (Eclesiastès 9:9 ). “Alegra’t amb la dona de la teva joventut…i en el seu amor frueix sempre. Que les seves carícies et satisfacin en tot temps” (Proverbis 5: 18-20).

L’ensenyament sobre Eros és bíblicament uniforme: Eros no cerca (com la sensualitat) el gaudi merament personal o passatger, sinó l’establiment d’un vincle joiós entre dos que s’estimen. Només així és la relació amorosa total, el descobrir-se mútuament en profunditat i sinceritat.

És bonic viure en el món creació de Déu intentant de tornar-li tot el que la caiguda li va prendre, i restituir el sentit original a l’obra divina…

El sexe i el cristianisme

SEXE I CRISTIANISME

1.-EL SEXE ES BO I NO ÉS RES BRUT EN SI

Sobre el sexe, en tant que creació de Déu, és bo: ho diu el mateix Déu al Gènesi. El sexe no és obra de cap “dimoni”

“El Càntic dels càntics”, per ex., és un llibre bíblic de contingut sexual explícit. El sexe no és pecat en si mateix.

  • “També trobem a la Bíblia el Càntic dels Càntics i no ens podem imaginar un amor més abrusador i més sensual i més apassionat que el que se’ns descriu en aquestes pàgines. I de veritat és bo que sia la Bíblia qui ens presentí aquest tipus d’amor, ja que això contradiu tots aquells que creuen que l’element cristià sols viu en la moderació de les passions” (Dietrich Bonhöffer).

2.-LES PROHIBICIONS SEXUALS NO SÓN DE CAP MANERA EL ROVELL DEL CRISTIANISME

L’obsessió de la jerarquia catòlica per temes sexuals sembla que és per fer la fe antipàtica a la joventut i a l’esquerra. Volen ser ells -amics de la Gran Dreta política- els qui controlen l’església i el gran poder sociològic que té. El Poder ha instrumentalitzat en gran mesura les grans esglésies-institució.

Gran part de les esglésies protestants són més obertes que la Jerarquia catòlica, en tot cas, no es mostren gaire obsessionades en temes sexuals.

Però la Conferència Episcopal Espanyola viu com obsessionada pel sexe. Per a ells és com si el sexe fos el principal problema i el principal pecat el sexual, cosa que de cap manera ve així a la Bíblia. No parlen quasi mai d’altres temes com ara els pecats socials (malgrat tanta encíclica colgada de pols) perquè tot just els qui cometen injustícies socials són els qui millor els paguen.

I, a més, si volen arreglar el tema sexual en la societat, que comencin per donar exemple, perquè segons enquestes i estudis el celibat –mandat humà sense base bíblica- no és complet per la majoria del clergue catòlic i, a més, bona part del clergat és homosexual.

El missatge central cristià és la vinguda del Messies per salvar-nos, no pas les prohibicions.

3.-CAL CONTEXTUALITZAR EL QUE LA BÍBLIA DIU SOBRE EL SEXE: FORNICACIÓ I HOMOSEXUALITAT

Cal també aclarir que una de les coses que més critica la Bíblia no és tant la fornicació en general sinó la fornicació religiosa de cultes pagans i sincrètics. Igualment quant a l’homosexualitat les lleis mosaiques parlen específicament, si no ho record malament, contra la violació a presoners. Vull dir, que l’accent antifornicari i antihomosexual és prou específic contra temes i modalitats concretes.

A la Bíblia hi ha més de 350 referències contra la fornicació i l’adulteri (Ezequiel és segurament el que en parla més). Contra l’homosexualitat no hi ha segurament ni una dotzena de referències en tota la Bíblia (bàsicament lleis mosaiques i Pau).

“Fornicar” prové d’un mot llatí derivat de les arcades on trescaven les bagasses romanes i equival a “pornê”, prostituta en grec. El mot bíblic grec per a impuresa sexual és “porneîa”, nom originat, doncs, arran la prostitució. Fornicar, si llegim la Bíblia, entenc que és en general l’acte sexual fora del matrimoni, però el mot en si ve referit a la prostitució estrictament. N’és una generalització, doncs.

“¿Què diu la Bíblia sobre l’homosexualitat?” (en castellà)

4d16c03752eb7def77ed3a7d19fbdaf6

4.-SOBRE LA MASTURBACIÓ, LA NUESA, EL CELIBAT SACERDOTAL…

La masturbació és porneîa? Probablement una porneîa menor, difícilment evitable. La Bíblia no la condemna explícitament en tant que acte sexual. Només record ara el cas d’Onan, reprès per Déu per llançar la lletada a les roques i no prenyar, com era costum, la vídua del seu germà.

Nuesa: Isaïes anà 3 anys nu per Egipte per mandat diví, si no record malament, l’Església primitiva batejava nus els creients, probablement Jesús a la creu i al bateig era nu…Climent d’Alexandria no considerava impropi que als cristians de practicar la lluita greco-romana (nus)…Tanmateix en Noè tenim un cas contrari.

El celibat sacerdotal catòlic data del s. XII. No sols no és bíblic: és antibíblic. A la Bíblia l’apòstol Pau avisa que vindran els qui “prohibiran casar-se”, I Tim. 4:1,3.
L’apòstol Pere, per ex., estava casat.

Els popes ortodoxos i els pastors protestants poden casar-se si volen. En la mateixa església catòlica el celibat no és cap dogma de fe, tècnicament parlant.

5.-EL LEGALISME I LES “DISPENSACIONS”

El rei Daviu o Salomó, els patriarques, etc. eren polígams i, segons la Paraula, David era un home “segons el cor de Déu”.

Déu no canvia però la Humanitat i la seva situació sí que canvia molt i, doncs, Déu hi readapta històricament prou coses.

Fins i tot Job i Jacob discutien amb Déu. I Moisès fins i tot “va fer desdir-se” al mateix Déu quan volia exterminar els israelites.

Adam i Eva al Paradís sols tenien un manament. Fins a després de Babel no hi hagué autoritat política ni lleis polítiques.

Els patriarques simplement tenien una relació espiritual i personal amb Déu, sense lleis explícites espirituals o rituals, fins a Moisès.

Les lleis rituals de Deuteronomi, etc. amb tantes complicades prohibicions sobretot en el menjar, actualment no les segueixen ni els més integristes cristians i segurament ni tan sols gaires integristes jueus (els jueus actuals segueixen més el Talmud, que és del s. V, que no la Torah).

Així que fins a cert punt, també les lleis van i vénen, i canvien. Per tant és difícil d’assegurar que sien un absolut intemporal tal com diuen els fonamentalistes i literalistes. Déu mira més el cor.

Aleshores, quan veiem a la Bíblia lleis de prohibicions d’aliments o de prohibicions sexuals, es tracta exactament de lleis “morals” o de lleis “nacionals”?

Pensem també que, per ex., llavors no hi havien anticonceptius gaire eficaços i que un adulteri en aquell context creava més problemes derivats que ara.

D’entrada, aquestes lleis solen ser higienistes (per la salut), pràctiques (normes per conviure en paus) i natalistes (per una gran demografia, cosa necessària per a un poble conqueridor, colonitzador).

Tenen un sentit bàsicament del context històric-nacional, com tendeixen a interpretar els modernistes, o van més enllà i són estricta ortodòxia intemporal com diuen els fonamentalistes i els literalistes?

6.-LA LLEI, L’AMOR I LA SOCIETAT ACTUAL

Pau -ja al Nou Testament, deixant arrere les detallades prohibicions mosaiques- diu als seus cristians, com per resumir allò que “salva” de la “llei vella” per als cristians, que simplement “s’abstinguin de fornicació, d’ofegat i de sang”.

Però avui dia quasi tots els cristians no tenen cap problema a menjar-se una botifarra o una sangueta.

Aleshores, com jutjar la importància exacta de cada cosa? Cal realment? Resulta complexe. Per tant em sembla arriscat pontificar massa estrictament, massa en pla legalista i “definitiu”. Quan Pau es referia al pecat (“hamartia”) certament el retratava com de la màxima gravetat, però es referia a la condició humana més que a pecats concrets.

No crec que el legalisme “antisexual” sigui amb total seguretat més bíblic que un cert (caut) relativisme sexual. Vejam: a la Paraula llegim, “l’amor cobrirà multitud de pecats”. I, en la mateixa línea, Agustí de Bona, gran arquitecte de l’església occidental, que havia estat un llibertí (coneixia el tema) abans de convertir-se, deia: “Estima i fes el que vulguis”.

La Paraula no nega que siguin pecats, però posa més èmfasi en l’amor com a poder salvador i creatiu. Jaume parla de “la perfecta llei” per la qual serem jutjats: la de la llibertat. La mateixa que tenien els patriarques en llur relació personal amb Déu.

Aquesta mena d’enfocament és molt més dinàmic i païble -i teològicament millor, afegiria- per a una societat com la nostra, per a mantenir-hi un cert diàleg i explicar-los que l’essència del cristianisme no és la “persecució sexual” (com sembla que donen a entendre els fonamentalistes i la Conferència Episcopal espanyola) sinó la salvació del Crist. Sense Crist cap abstinència sexual no pot salvar per si mateixa.

La gent ha d’aprendre a pensar. Això implica debat, diàleg intern, contrast, matisacions, dinàmica, plans, acció… La gent no sap pensar. I a més desconeix la Bíblia. Per tant tenim la misèria absoluta. Necessitem unes guspires que facin d’electroxoc en els cervells inactius i/o sense contextualització de la gent.

Centrar-se tant en temes sexuals (o pròxims, com l’avortament), és a dir, a la persecució sistemàtica de la sexualitat d’una manera esbiaixada i per damunt de la importància que té a la Bíblia, és l’estratègia típica del grups religiosos vinculats a l’integrisme, així fan que la gent ralli en pla xafardeig, els obliguen a vigilar-se mútuament i els omplen de “sospites”, els fan malpensats, els divideixen per posar-los en mans dels líders autoritaris i manipuladors. Els fan acrítics, porucs, mancats d’iniciativa. Els forneixen un concepte mecanicista de “pecat”, quan a la Bíblia és un concepte més global, profund i subtil.

7.-ENTENDRE CERT (AUTO)CONTROL SEXUAL I ALTRES CONSIDERACIONS SOBRE L’ACTUALITAT

L’autocontrol sexual té un sentit espiritual i també de foment de la cultura, Freud deia que la cultura humana sorgeix de la repressió sexual.

També, en gran mesura, el lideratge.

Òbviament no dic que sigui res fàcil ni obligatori per a tothom.

I algú digué que un intel·lectual és algú que ha descobert coses més interessants que el sexe.

Els etruscs és una civilització que moriren, diuen, per excés de pansexualisme, sembla que es passaven el dia al llit i per això decaigueren, es desorganitzarien, probablement.

Potser és aquest el sentit de les lleis de repressió sexual, són preventives.

En aquest sentit, una civilització decadent és hipersexuada (i al nostre cas, matriarcal), o pateix d’un descontrol sexual. I al revés, una civilització agressiva i feixistoide sol posar l’accent en la repressió sexual i el natalisme (i per tant és masclista).

Al Poder, a hores d’ara, per controlar-nos, interessa el foment del pansexualisme obsessiu. Es el que ara tenim aquí.

Alliberats els seus instints, l’home de la revolució sexual havia d’acabar per ser totalment manipulable. Ho és, per ex., en el marketing; en el masclisme subliminal que “obliga” un home a ser “mascle sexual”.

Caldria conèixer millor les coses, no generalitzar i pensar amb molt més ordre. De qualsevol tema. D’aquests també. Perquè si no ens la peguen per un cantó, ho fan per l’altre, i cal estar sempre a l’aguait.

A més, tal com està el pati, un plantejament essencialista, adés en política adés en religió, és massa petri i poc dinàmic en una societat on el canvi cada volta és més accelerat, més important i més decisiu. Vivim en una societat de la inestabilitat.
Necessitem quelcom de més creatiu, més dúctil.

El plantejament de dir simplement NO a una sèrie de coses no farà pensar gaire a la gent.

La gent ha fet del sexe la seva “religió” perquè és materialista i l’han estafada i desencantada. El sexe és un plaer prou assequible –i addictiu- i generalment gratuït, per tant, popular.

Els fariseus feien interminables llistes de prohibicions (més de 300, crec) que el poble pla no podia conèixer ni atendre, perquè eren massa complicades per a gent que havia de guanyar-se el pa cada dia.

Però el sistema de Jesús fou un altre molt distint. Es l’Esperit Sant en la gent el que canvia des de l’interior, ensenya i millora, no pas un compendi de lleis impositives o dogmàtiques.

Més explicacions (en anglès)

Pansexualisme i Decadència Demogràfica

PANSEXUALISME I DECADÈNCIA DEMOGRÀFICA

  • “Amb prou feines el sexe és mai sols sexe” (Shirley Maclaine, actriu i escriptora, germana de Warren Beatty).

PROGRESSIA PEL PANSEXUALISME

  • “En aquest segle, el fal s’ha esdevingut doctrinari” (Henri Michaux, 1899-1984, escriptor való-belga).

És evident que molta prevenció antireligiosa entre el progressisme es gestà quan es gesta la ideologia política, durant l’adolescència (12-18 anys), i ho féu a través de l’autoafirmació de llibertat sexual contra la religió imposada, però sobretot contra la triada repressió política feixista -religió oficial amistançada-repressió sexual de tonalitats a voltes massa caricaturitzables: en realitat la nocreença és en certa manera “un problema sexual”, diguèrem.
En part és una conseqüència de l’excessiu accent i un cert desenfocament del tradicionalisme catòlic en temes sexuals, potser per ser una gerontocràcia i ja és sabut que tothom tendeix a blasmar més allò que menys pot practicar.
El progressisme de les generacions joves posteriors s’ha limitat bàsicament a repetir el discurs del jovent antifranquista dels 60-70.
Tanmateix és un desencert equiparar la llibertat sexual en un nivell d’ètica o d’ideologia parapolítica. Simplement és un tema tan personal com pot ser la creença, però a un nivell físicopsicològic.

SEXE ADDICTIU I SUBLIMACIÓ

  • “Un altre exemple de com funciona aquest sistema en la vida real és quan un noi ensopega amb la pornografia. A través d’aquesta onada de productes químics en el seu cervell, es torna addictiva com l’heroïna. I quan un home casat despén la seva energia sexual en la pornografia, llavors té menys energia per dirigir cap a la seva esposa el que devia ser l’expressió adequada del seu amor. Per aquesta via empobreix la seva esposa, el seu matrimoni comença a esquerdar-se i a enfonsar-se també. Un enfocament inadequat de l’energia sexual pot ser devastador per a un matrimoni” (Chris Russell, pastor internacional).

Segons Freud la cultura naix de la repressió sexual.
“Aldous Huxley digué una vegada que un intel·lectual és una persona que ha trobat una cosa més interessant que el sexe…” (Alan Partridge – Ràdio de BBC 4)

PSICOLOGÍA DECADENTISTA

  • “Qui és aquell que veieu avui entrar dins un temple, per a invocar-hi els déus a fi d’atènyer la perfecció de l’eloqüència o per a descobrir les amagades deus de la filosofia?.  Ni tan sols els demanen ni la salut” (“El Satiricó”, una viva descripció de la Roma de Neró, atribuït al cortesà Petroni, ca. 60 d.C.).

Un altre refinat cronista de la caracteriologia mediterrània, aquest britànic, en George Durrell, la retrata així al seu “Alexandria Quartet”:
“L’únic tema de conversa que queda en el món mediterrani: l’interès per la pròpia persona, un narcisisme derivat de l’esgotament sexual que s’expressa en el símbol de la riquesa. N’hi ha prou de veure un home per saber de seguida quant val, i prou de veure la seva muller per assabentar-se, en una remor imperceptible, la despesa del seu dot”. Els nostres Borja ja ho van exemplificar per al món sencer.

La Era Del Vacío De Gilles Lipovetsky

DECADÈNCIA NACIONAL I DAVALLADA DEMOGRÀFICA

Els etruscs era un poble que desaparegué, segons diuen, en llur extrema sensualitat, és a dir, allò que la progressia catalana cridava: “Follem, follem, que el món s’acaba!”
Gent tan frívola que ni estudien res a fons d’allò que parlen pomposament (normalment criden i pontifiquen, però sense gaires dades concretes), molts pensen amb la punta del piu, sempre estan donant-li voltes al que tenen a l’entrecuix i després volen saber més que ningú.
Per aquesta via acabarem com els etruscs.
La taxa de reproducció dels catalanoparlants deu rondar el 0’5% (una de les més ridículament baixes del planeta) quan el mínim per sobreviure nacionalment és del 2’1%. Les matemàtiques no enganyen.

  • ”…una nova mena de culte al sexe…ha estat deixat als molt actuals modernistes per a proclamar una religió eròtica que alhora exalta la luxúria i prohibeix la fecunditat…Els nous sacerdots aboleixen la paternitat i mantenen l’àpat –a ells mateixos” (Gilbert Keith Chesterton, 1874-1936, escritor anglés, 29.5.1874, Kensington-l4.6.1936, Londres, a “The Well and the Shallows, NY: Sheed & Ward, 1935, p. 233”).

La Història ensenya, però sols als alumnes atents, als que no els sap greu aprendre i cercar coses noves. El nostre nacionalisme està massa còmode i és massa autista com per voler aprendre’n res: ja li va bé, prefereix l’eutànasia a rectificar. Si ja ell és tan insuperable, què li ha de dir ningú res, aviam!
I no es tracta exactament de reprimir la sexualitat amb un còdol sinó de treballar, ser més sincers (que no equival a descarats) i autocontrolar-nos. Formar una familia requereix un determinat autocontrol sexual.

FORMAR UNA FAMILIA REQUEREIX UN DETERMINAT AUTOCONTROL SEXUAL

Apreciem el que ens costa. Allò que ix molt barat no és apreciat.
“Plena de seny, donau-me una costra
del vostre pa, qui em lleve l’amargor:
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell quim molta amor me costa”
(Ausiàs March, 1397 ó 1400-1459, València, “el gran català d’amor mestre”)

Allà on hi ha més autocontrol sexual i patriarcat la demografia és alta, on hi ha promiscuïtat i matriarcat la demografia baixa. Es la decadència dels pobles.

CREENÇA VERSUS SEXE?

  • A Occident…“El sexe és l’ersatz o la religió alternativa del segle XX” (Alexander Woollcott, famós director de cinema nordamericà).

Tanmateix és una atemptat a la lògica matemàtica de fer una autoafirmació globalment en contra de X (fe, per ex.) per tal d’afirmar Y (llibertat sexual, per ex.), perquè potser no siguen equiparables o hi haja molts malentesos per enmig per manca de diàleg fluïd i per crims històrics comesos i derivacions repressives. I, a més, segons les nostres iròniques dites populars:

  • “Quan a baix truquen, a dalt no hi queda ningú”
  • “Als homes quan se’ls omplen els ous, se’ls buida el cervell”
  • “Quan el cap d’abaix s’engalaverna, el de dalt no governa” (una mica de broma).

La promiscuïtat o la pornografia desbrafen: el plaer sexual és de menor qualitat i molt més addictiu. I a més l’autocrontrol sexual és allò que més ajuda a cercar parella estable, en concentrar i sublimar el desig. Altrament tot és el caos que veiem avui en dia.

ANTISEXUALISME DEL CATOLICISME TRADICIONALISTA

Altrament hi ha també una greu errada en l’explicació tradicionalista que l’Església ha fet del cristianisme, en presentar-lo tan toscament per al consum populista, tal com feien els fariseus, com a llistats d’obligacions, de rituals, de dogmes i de prohibicions. Si llegim els Evangelis t’adones que no hi té massa relació: és llibertat (“Heu de ser jutjats per la llei de la llibertat”, diu Jaume), misericòrdia (“Misericòrdia vull i no pas penalitats, i que Déu sia donat a conèixer com realment és millor que no tantes cerimònies” és l’únic text q Jesús repeteix dues vegades, tot citant el profeta Ausias o Osees 6:6) per als qui realment n’han de menester i un esperit fresc. El text bíblic és un text obert, no dogmàtic o encarcarat, sinó exegètic (d’estudi i consciència, vitalista).
El cristianisme en si no té la culpa directa de les interpretacions rígides i impositives que certs clergats n’han fet en propi interès. I és que aquest tema, com a muntó d’altres, és molt complex, car en les religions hi ha molts aspectes diversos: els textos, els contextos històrics, les variants, les creacions socials i culturals, els grups, les institucions, les traduccions, les interrelacions… Simplificar-ho com a voltes es fa és no entendre’l gens, segurament per aversió (en part comprensible, donades les circumstàncies històriques i sociològiques que hem patit i hem provocat els Països Catalans).
Pensem també que moltes lleis de l’Antic Testament són sanitàries: no menjar porc (triquinosi), marisc (infeccions d’estòmec), sang, regulació de relacions sexuals i especialment prostitució (malalties venèries), etc…
Es palès que la promiscuïtat sexual, per ex., sol dur problemes sanitaris.
Si un poble ha de mantenir-se independent, i més en un context bel·licós com la Palestina de fa més de 3000 anys, ha de menester de salut i bona taxa de natalitat.

PENSAMENT ÚNIC PANSEXUALISTA I POLÍTICA

De perspectives realment diverses és des d’on es basteix una bona perspectiva global, no pas des del gregarisme de fàcil aplaudiment o des del pensament únic laïcistateu. Pensem altrament que, a l’Estat espanyol i arreu, sols els grups amb més suport confessional són políticament forts: PP i PNB en primer lloc, CiU, CC i PSOE en un segon.
Els grups de tomb més laïcista (com IU, ERC, PSM…) són històricament més febles i inestables (i normalment els grups de l’extrema Esquerra han estat encara més gasosos i boirosos).
I això també és realpolik, potser amarga com una medecina, per a alguns, però fets cabuts, al capdavall, que no són anul·lables amb rabietes ideològiques ni coses per l’estil, pròpies de l’adolescència ideològica.