Arxiu de la categoria: Vida

Trets i Estats Psíquics Favorables

TRETS I ESTATS PSÍQUICS FAVORABLES

CONGLOMERATS DE TRETS I VIRTUTS PER A VÈNCER

  • “Hem d’evitar sempre llançar les campanes al vol i el cofoisme poc contrastat. Ens hem de centrar a treballar tenaçment, aprendre, assajar noves vies, estudiar, equilibrar-nos, cercar. No hem de fer com moltes voltes hem fet que ens surten un parell de coses bé mig de casualitat i ja ens n’anem a celebrar-ho i, amb la ressaca, ja no recordem per on anàvem. No podem mai baixar la guàrdia perquè sovint som a la vora de l’abisme. Està bé refermar el desig de triomf, de treballar (més que no de lluitar: en primer lloc hem de lluitar contra les nostres pròpies insuficiències), de ganes, però defugint amb molt de compte tot triomfalisme, tota manca de sentit autocrític i qualsevol cofoisme rutinari i ingenu”.
  • “Quan som joves ens deixem bressolar per paraules boniques i promeses llampants, més tard, quan veiem que se les emporta el vent, pels fets de l’altri. I, si analitzem bé les coses, després, ni tan sols això: els fets poden ser bons i els resultats fatals. Sols l’estudi dels resultats de molts fets són fiables. Si realment madurem i volem guanyar, sols ens podem fiar realment dels resultats”.
  • “La bellesa de viure és fer del dolor una música policromada, rica i creativa. Un cant triomfal”.
  • “Res no pot aturar les persones amb una actitud mental correcta per atènyer les pròpies fites; res a la terra no pot ajudar aquells qui tenen una actitud mental equivocada” (W. W. Zieg).
  • “Tothom pot fer màgia, tothom pot assolir els seus objectius, si és capaç de pensar, si és capaç d’esperar, si és capaç de dejunar” (“Siddhartha”, de Hermann Hesse, 1877-1962, escriptor alemany).
  • “Si A és igual a èxit, llavors la fórmula és A igual a X més Y més Z. X és el treball. Y és el joc. Z és mantenir la boca tancada” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
  • “Ha assolit l’èxit qui ha treballat com pertocava, ha rigut a sovint, i ha estimat molt” (Elbert Green Hubbard, 1856-1915, periodista i escriptor satíric nordamericà).
  • “Si al ple encert aspires, uneix la utilitat al gaudi” (Tomás de Iriarte, 1750-1791, escriptor neoclàssic canari).
  • “Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, i treballen sense queixes ni excuses, aquest país serà imparable” (Josep Guardiola, jugador i entrenador de futbol del Barça).
  • “La literatura esotèrica sol avisar que una combinació de càrrega emocional i vívida imaginació estimula l’habilitat per atraure cap a la nostra existència allò que desitgem molt…En els experiments científics parapsicològics que la Universitat de Duke dugué a terme en els 50’, inclús quedà demostrat sense cap dubte que els factors d’èxit mès importants en la percepció extrasensorial eren: “entusiasme”, “elevat interès a produir conjetures precises, especialment al començament del dia” i “un sentiment general de confiada expectació” (“Les nou revelacions-Manual”, 1995, de James Redfield i Carol Adrienne, autors nordamericàs).
  • “NO ÉS FACIL
    No és fàcil demanar perdó quan hem fallat.
    No és fàcil admetre les nostres errades,
    ni tornar a començar
    quan “el nostre món” se’ns ha esfondrat.
    Tampoc no és fàcil ésser constant i considerat.
    Ni ho és tenir èxit i prosperitat,
    i ens hi envanim.
    No és fàcil dominar les nostres passions
    i les nostres debilitats.
    Res d’això no és fàcil;
    no obstant això,
    podem aconseguir-ho,
    perquè allò valuós,
    ve amb esforç
    i no anant pel camí fàcil” (No en consta l’autor).
    “Com tindre sort:
    1.      Pencar de valent.
    2.      Matinar
    3.      No rendir-se, cercar noves possibilitats.
    4.      Ser agraït.
    5.      Ser empàtic i amable” (No en consta l’autor).

LA SAVIESA, LA INTEL·LIGÈNCIA, EL SENTIT COMÚ DE L’ORDRE DE PRIORITATS

  • “Dir allò que és útil, front a allò que desitges perquè et resulta divertit.
    Es la diferència entre utilitat per vèncer i diversió per seguir vençut”.
  • “Saber quan i com esperar és el gran secret de l’èxit” (Joseph Marie de Maistre, 1753-1821, filòsof i diplomàtic francès).
  • “Quan puguis posar paraules a allò que sents te n’apropiaràs” (Call It Sleep, 1992, de Henry Roth, 1906-1995, escriptor de best-sellers juevohongarès nacionalitzat nordamericà).
  • “Sorprèn allò que la gent corrent pot fer quan actua sense nocions preconcebudes” (Charles Ketterina).
    “Un home savi es proporciona més oportunitats de les que se li presenten” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Escolta, fill meu, acull el meu advertiment,
    no refusis el consell que et donaré.
    Fica els peus en els grillons de la saviesa
    i el coll en el seu collar.
    Ajup l’esquena i carrega-te-la,
    no et neguitegis pels seus lligams.
    Acosta-t’hi amb tota l’ànima,
    amb totes les teves forces segueix els seus camins.
    Segueix-la i cerca-la, i se’t farà conèixer;
    i quan la tinguis, no la deixis escapar,
    que a la fi hi trobaràs el repòs
    i es convertirà en la teva felicitat.
    Els seus grillons se’t tornaran una ferma protecció,
    i el seu collar, un vestit esplèndid.
    Perquè porta al damunt un ornament d’or,
    i els seus lligams són un teixit de porpra.
    Tu ho portaràs com un vestit d’honor,
    t’ho cenyiràs com una corona de victòria” (Siràcida o Eclesiàstic, 6:23-31, llibre deuterocanònic).
  • “Per triomfar en la lluita de la vida hom ha de tenir o gran intel·ligència o un cor de pedra” (Màxim Gorki [Alexei Massimovitx Peixkov], 1868-1936, Moscou,  novel·lista rus).

AUTOCONEIXENÇA I CONÈIXER L’ENEMIC

  • “Coneix l’enemic i coneix-te tu mateix i en cent batalles no correràs mai el més mínim perill. Quan no conegues l’enemic, però et conegues a tu mateix, les probabilitats de victòria o de derrota són iguals. Si ignores alhora tot de l’enemic i de tu mateix, és segur que estàs en perill en cada batalla” (Sun Tzu, general xinès, ca. 500 a. C., a “L’art de la guerra”).
  • “El lloc de naixença de l’èxit per a cada persona rau en l’autoconeixença. L’autoconeixença farà ús de qualsevol cosa que li sia donada. Si els pensaments constructius són plantats, els resultats positius en seran el resultat….I des de l’única real llibertat una persona té en la tria dels pensaments amb què nodrirà la pròpia autoconeixená ell és totalment responsable pels resultats que obté” (Sidney Madwed).

L’AUTOCRÍTICA, L’APRENENTATGE

  • “Hem d’aprendre dels vencedors, extraure’n la cinquenaessència, comprendre-la i aplicar-nos-la”.
  • “Tot home que conec és superior a mi en algun sentit. En aquest sentit, aprenc d’ell” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Cap home ni cap dona poden valdre la pena fins que descobreixen que són uns ximplets. Com més ràpid ho descobresquen, tant millor, perquè tindran més temps i poder d’aprofitar-se d’haver-se’n adonat” (William Lamb Melbourne, 1779-1848, primer ministre anglès).
  • “Dubta sempre de tu mateix, fins que les dades no hi permetin ja dubtes” (Louis Pasteur, 1822-1895, químic i bacteriòleg francès, descobridor de la penicilina).
  • “Imita sempre la conducta dels guanyadors, si hi has perdut” (Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “L’home que treu una muntanya comença traient-ne petits còdols” (Proverbi xinès).
  • “Si hi ha una manera de fer-ho millor, troba-la” (Thomas Alva Edison, 1847-1931, inventor nordamericà).
  • “Es requereixen noves formes de pensar per a resoldre els problemes creats per les velles formes de pensar” “Si cerques resultats distints, no facis sempre el mateix” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).

LA SENZILLESA HUMIL, LA SINCERITAT

  • “Sense humiltat i honestedat per reconèixer les coses tal com són, en primer lloc; i energia i rapidesa per aplicar les solucions encertades i pràctiques, mai no pot haver-hi victòria” “La humilitat és el camí al triomf i a la maduresa”.
  • “La senzillesa és una força que venç les astúcies” (Stendhal [Marie Henri Beyle], 1783-1842, escriptor francés del realisme psicològic).
  • “El secret de l’èxit és la sinceritat. Un camí que la pots imitar, ja ho tens fet” (Hyppolyte Jean Giraudoux, 1882-1944, escriptor francés).
  • “Glòria falsament assolida poc temps hi roman” (Mateo Alemán, 1547-1614, escriptor de la picaresca castellana).
  • “En allò que ens pertoqui ser en la vida, has de maldar per ser el millor, parò sense creure-t’ho mai” (Juan Manuel Fangio, cinc vegades campió mundial de F1).
  • “Algunes de les proeses més grans del món foren acomplertes per gent no prou llesta com per a saber que eren impossibles” (Autor Desconegut).

SABER COM TRACTAR I COMPRENDRE LA GENT AMB ESTIMA

  • “Omnia uincit Amor / L’Amor ho venç tot”  “Omnia vincit Amor; et nos cedamus Amori / L’amor ho conquesta tot; obrim pas a l’amor” (“Bucòliques”, X, 69, de Publi Virgili Maró, 70-19 ó 10 a. C., poeta llatí).
  • “Els indis guanyarem quan haguem guanyat el cor dels anglesos” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “El més important ingredient individual a la fórmula de l’èxit és conèixer com dur-se bé amb la gent” (Theodore Roosevelt, 1858-1919, el president més jove que han tingut els Estats Units –als 43 anys).
  • “Si hi ha un secret de l’èxit, resideix en la capacitat per a apreciar el punt de vista del proïsme i veure les coses des d’aquest punt de vista així com del propi” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà).
  • “El cor és la clau del cel. És la gran força de l’univers, l’única força invencible i creadora” (Raoul Follereau). “La caritat que pot vèncer damunt de tot. I guarir-ho tot” (1947, Raoul Follereau). “Ni el poder ni els diners aconseguiran la victòria; sinó l’amor. L’amor, sense el qual res no és possible i per mitjà del qual res no és impossible” (1955, Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès catòlic).
  • “L’home que es pot posar al lloc dels altres, que pot copsar el funcionament de la ment d’altri, no cal que es preocupi del futur” (Owen D. Young, 1874-1962, home de negocis i advocat nordamericà).
  • “Un organització preparada és aquella on els individus tenen el coneixement, l’habilitat, el desig i l’oportunitat de triomfar personalment en un camí que condueix a l’èxit de l’organització com a col·lectiu” (“Principle-centered Leadership” de Stephen R. Covey, *1932, de Utah, autor de best-sellers).

L’ENTUSIASME, L’ENERGIA

  • “Necessàriament, l’entusiasta sempre venç sobre l’apàtic. No és pas la força del braç, ni la virtut de les armes, sinó la força de l’ànima la que assoleix la victòria” (Johann Gottlieb Fichte, 1762-1814, filòsof romàntic alemany).
  • “Un home pot triomfar en gairebé qualsevol cosa on tingui dipositat un entusiasme il·limitat” (Charles Michael Schwab, 1862-1939, home de negocis nordamericà).
  • “He estudiat les vides de grans homes i de dones famoses, i he trobat que els homes i dones que atenyen el cim eren els qui feren el treball que tenien a mà amb tota l’energia i entusiasme que posseïen” (Harry S. Truman, 1884-1972, estadista nordamericà).
  • “Res que fos gran mai no ha pogut ser aconseguit sens entusiasme” (Ralph W. Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Per a tenir èxit, el primer de tot és ser amorós del treball que realitzes” (Germana Mary Lauretta Keney McDaniel, 1889-1925, EUA).
  • “El pessimisme mai no va guanyar cap batalla” (Dwight David “Ike” Eisenhower, 1890-1969, general en cap de les forces aliades i 34è President dels Estats Units).
  • “Quan li demanaven la raó del seu èxit, Mark Twain responia: “Ja vaig néixer entusiasmat!” (No en consta l’autor).

LA RAPIDESA, ELS REFLEXOS, L’AGILITAT EN LES DECISIONS

  • “Qui és flexible venç qui és rígid. Aquesta és la via i la virtut de l’aigua” (Lao-Tsè o Lao-Tzu, ca. 604-565  a. C.).
  • “El requisit de l’èxit és la promptitud en les decisions” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Ajornar una cosa és l’assassí natural de l’oportunitat” (Victor Kiam, 1926-2001, home de negocis nordamericà).
  • “Per triomfar, no n’hi ha prou amb preveure. És menester també saber improvisar” (Isaac Asimov, 1920–1992, escriptor de ciència-ficció i polígraf humanista russojueu).
  • “La promptitud és l’ànima dels negocis” (Lord Chesterfield [Philip Dormer Stanhope], 1694-1773, estadista i diplomàtic anglès).
  • “La imaginació és més important que el coneixement.   El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).

EL CORATGE

  • “La gent radical té un enregistrament social del que es diu “resignació cristiana”, que simplement sol ser callar i aguantar. Però la resignació cristiana original, que copsà en Gandhi perquè no tenia gaires clergues massa aprop, no és simplement això, és denunciar els mals. Jesús es passà els tres anys públics denunciant el clergat corromput i la casta beata i per això l’assassinaren, és clar. Quan Jesús diu que posem l’altra galta no ho fa en un sentit de resignació sinó de desafiament psicològic, de fortalesa mental i de coratge digne i plenament autocontrolat. Això, si som capaços de fer-ho, derrota molt més l’enemic perquè el fa trontollar, el fa dubtar, divideix la seva consciència i a ell mateix. És, de fet, la mateixa victòria. Dissortadament, els beats conxorxats amb el poder donen a entendre que es tracta de simple resignació per als oprimits, i els radicalismes socials no tenen capacitat per a copsar-ho i sempre estan relligats com a rucs al cercle viciós de les reaccions primàries, de l’odi autodestructiu i de la violència suïcida i contraproduent. Tot just el que li va bé al poder”.
  • “Un home amb coratge fa una majoria” (Andrew Jackson, 1767-1845, 7è President dels Estats Units entre 1829-1837).
  • “Qualsevol cosa que facis, necessites coratge. Qualsevol cosa que decidiu, sempre algú dirà que aneu errat. Sempre hi ha entrebancs que sorgeixen i que us tempten a creure que els vostres crítics tenen raó. Planificar una decisió per actuar i seguir-la fins al final requeriex un bocí del mateix coratge que un soldat ha de menester. La pau té les pròpies victòries, però pren d’entre els homes i dones valentes per guanyar-les” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític  i pensador nordamericà).
  • “Presència d’ànim i valor en l’adversitat, valen per a conquerir l’èxit més que un exèrcit” (John Dryden, 1631-1700, poeta, dramaturg i crític anglès).

EL TREBALL, L’ACCIÓ

  • “Si ens “enfrontem” a l’enemic podem acabar generant un problema pitjor (violència), però si el “superem” per via de l’excel·lència, hem vençut”.
  • “Labor omnia vincit / El treball ho venç tot” (“Les Geòrgiques”, de Publi Vergili Maró, 70-19 a. C., poeta gal·lo-italià en llengua llatina).
  • “Pren-te el teu temps per a deliberar; però quan el temps de l’acció és arribat, para de pensar i actua ja” (Andrew Jackson, 1767-1845).
  • “L’èxit pareix connectat a l’acció. Les persones exitoses sempre van amunt i avall. Cometen errades, no desisteixen” (Conrad Hilton, 1887-1979, hoteler nordamericà).
  • “El futur no és pas un regal, és una conquesta” (1958, Robert Kennedy).
  • “Els campions saben que l’èxit és inevitable, que no hi ha res com el fracàs, sinó sols la reacció consegüent. Saben que la millor manera de pronosticar el futur és crear-lo” (Michael J. Gelb, autor nordamericà innovador en pensament creatiu, aprenentatge ràpid i lideratge).
  • “L’únic lloc on èxit ve davant de treball és al diccionari” (Donald Kendall, president de la Pepsi-Cola, cap als anys 1960-70).

LA DISCIPLINA, LA PACIÈNCIA

  • “Una paciència infinida porta resultats immediats” (Wayne Dyer, *1940, autor de l’autoajuda, de Michigan).
  • “La disciplina és la part més important de l’èxit” (Truman Capote, 1925-1984, novel·lista nordamericà).
  • “Els obstacles són coses que una persona sols veu quan aparta els ulls de la meta” (Thomas Alva Edison, 1847-1931, inventor nordamericà).
  • “La vida sols és dada als que saben conquerir-la per etapes; no la prens a l’assalt. L’univers no pot ser violat” (Robert, comte D’Harcourt, 1881-1965, escriptor francès).
  • “Conree la qualitat de la paciència com la manca de còlera, i normalment hi tinc èxit” “La nostra ira, dominada, pot esdevenir una força capaç de moure el món” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).

LA CONSTÀNCIA, LA TENACITAT, LA PERSEVERANÇA, L’ESFORÇ, LA VOLUNTAT

  • “La persistència supera talents i parers sempre” (Aaron Brown, *1948, periodista nordamericà).
  • “L’èxit pareix ser de bon tros simple qüestió de perseverar des del lloc on uns altres ho han deixat córrer” (William Feather, autor i editor teatral nordamericà).
  • “Deixeu-me dir que el secret que m’ha dut a la meta: la meva fortalesa rau sols en la meva tenacitat” (Louis Pasteur, 1822-1895, químic i bacteriòleg francès, descobridor de la penicilina).
  • “Considera iguals el plaer, el patiment, el guany, la pèrdua, la victòria, la desfeta: consagra’t íntegrament a la batalla: defugiràs així l’error” (El conductor del carro al Bhagavad Guita 2:42, llibre sagrat hindú, l’Índia, ca. s.V-II a. C.).
  • “El secret de l’èxit és la constància en el propòsit” (Benjamin Isaac Disraeli, Comte de Beaconsfield, 1804-1881, estadista i escriptor juevoanglès).
  • “L’ambició és el camí cap a l’èxit; la tenacitat, el vehicle amb el que s’arriba” (Bill Eardley).
  • “Els guanyadors no abandonen mai i els qui abandonen no guanyen mai” (Anònim quebequès).
  • “Un guanyador mai no abandona i qui abandona mai no guanya” (Llei de Vernon).
  • “La victòria pertany als perseverants” (Napoleone Buonaparte, 1769-1821, militar cors esdevingut emperador francés).
  • “La nostra sort no es troba fora de nosaltres, sinó en nosaltres mateixos i en la nostra voluntat” (Julius Grosse, 1828-1902, escriptor alemany).
  • “El 90% de l’èxit consisteix senzillament a insistir” (Woody Allen, *1935,  cineasta i escriptor humorístic jueu  nordamericà).
  • “És a dir, en descuidar per manca d’esforç la mà dreta de la pràctica, s’apaga també amb ella la llum de la contemplació. Això és el que els passa als pastors que pasturen d’una manera brutal i inhumana, quan tenen a la mà el poder de castigar: se’ls apaguen de seguida els pensaments de contemplació de llur dreta, i llurs obres, privades de la contemplació, s’assequen” (“Discurs ascètic molt necessari i de gran utilitat”, de Nil l’Asceta, Egipte, s. IV o VI).

LA CONFIANÇA, LA PAU MENTAL

  • “Una ment turmentada pel dubte no es pot concentrar en el camí que porta a l’èxit” (Arthur Golden, *1956, escriptor nordamericà).
  • “Si adés pensau que podeu, o adés que no, normalment hi encerteu” (Henry Ford, 1863-1947, gran industrial nordamericà).
  • “Qualsevol que siau per natura, manteniu-vos-hi; no deserteu mai de la vostra línea de talent. Siau allò que la natura pensà per a vosaltres i triomfareu” (Sydney Smith, 1771-1845)
  • “Creu en tu mateix! Tin fe en la teva capacitat! Sense una confiança humil però raonable en els teus propis poders no pots reeixir ni ser feliç” (Norman Vincent Peale; 1898-1993, influent clergue protestant nordamericà).
  • “La confiança en si mateix és el primer secret de l’èxit” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador nordamericà).
  • “Who thought he’d won
    The field as certain as a gun /
    Qui va pensar que guanyaria
    El camp (li és) tan segur com una arma” (James Butler, 1r Duc d’Ormonde, Hudibras, pt. I, cant III, l. 11)

LA GRANDESA, APUNTAR ALT

  • “Les expectatives altes són la clau per assolir-ho tot” (Sam Walton, 1918-1992, fundador nordamericà de Wal Mart).
  • “Si vols avançar un metre, has d’apuntar a l’infinit” (Joan Brossa, Barcelona, 1919-1998, innovador i imaginatiu poeta catalanista).
  • “Qui confia en Déu, el món és seu” (Refrany català).
  • “Posa alta la teva diana” (Lema).
  • “Jo no mesur pas l’èxit d’un home per l’altura on s’enfila, sinó per l’altura fins a la qual rebota quan toca fons” (George Smith Patton, 1885-1945, general nordamericà, important figura de la II Guerra Mundial).

LA MOTIVACIÓ, L’ACTITUD, EL CONVENCIMENT

  • “L’èxit és més actitud que no aptitud” (No en consta l’autor).
  • “Recorda sempre que la teva pròpia resolució de triomfar és més important que qualsevol altra cosa” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è president EUA, republicà i antiesclavista).
  • “Els qui se solen prendre les coses de broma, per regla general solen ser vençuts per qui se les prenen seriosament” (Felipe Mórente).
  • “La clau per a un lideratge d’èxit avui en dia és la influència, no l’autoritat” (Kenneth Hartley Blanchard, *1939, autor nordamericà i expert en gestió).
  • “He sentit dir que el primer ingredient d’èxit –l’espurna més primerenca en la joventut somiadora – és això: somieu un gran somni.” (John A. Appleman).
  • “De l’obstacle amb què ensopeguem, fem-nos un motiu d’exercici, com el foc que s’empara de tot allò que cau dins una falla” (Marcus Aurelius Antoninus, 121-180, emperador romà filòsof).
  • “Un home d’èxit es un qui sap aixecar una base ferma amb les rajoles que uns altres li llancen” (Sidney Greenberg, *1938, atleta juevoquebequès).
  • “Al començament em feia nosa l’actitud de dubte dels espectadors que jo no volaria realment mai. Aquesta actitud em va moure més que cap altra cosa per a tenir-hi èxit” (Harriet Quimby, 1875-1912, 1ª aviadora nordamericana, tot just abans del seu vol a través del Canal anglès, 1912).
  • “L’home ben preparat per a la lluita ja ha aconseguit mig triomf” (Miguel de Cervantes Saavedra o Miquel Sirvent, 1547-1616, gran escriptor hispànic).
  • “Per trobar adeptes, un sistema utòpic ha de partir de premisses simples i elementals. D’ací tots aquests prejudicis que, malgrat tot, encarnen poderoses forces morals: que el mal pugui ser definitivament vençut, que la salvació depèn del triomf de certa religió per damunt les altres, que la pobresa pot ser foragitada del món, que la felicitat de tothom arribarà quan la tècnica hagi conquerit la terra o quan la idea liberal, democràtica, comunista o feixista haurà dominat les altres” (Hermann Alexander von Keyserling, 1880-1942 ó 1946, filòsof i científic alemany).
  • “Pensa en gran i els teus fets s’acreixeran.
    Pensa en petit i quedaràs arrere…
    Has de pensar bé per enlairar-te…
    La batalla de la vida no sempre és guanyada
    Pel més fort o pel més lleuger,
    Però tard o d’hora, el guanyador
    És qui creu poder-ho fer” (Rudyard Kipling, 1865-1936, escriptor angloindi).
  • “Retrata’t a tu mateix guanyant, de manera vívida, i aquesta voluntat per si sola contribueix inconmensurablemente a l’èxit” (Harry Emerson Fosdick, 1878-1969, clergue nordamericà).

MANCA D’ALTRES ALTERNATIVES

  • “La majoria de les persones que triomfen davant condicions aparentement impossibles són persones que simplement no saben com deixar-ho córrer” (Robert H. Schuller, *1926, tele-evangelista i escriptor religiós d’Iowa).

TÀCTIQUES

  • “Quan som joves ens deixem bressolar per paraules, més tard, quan veiem que se les emporta el vent, pels fets. Però si realment madurem i volem guanyar, sols ens podem fiar realment dels resultats” “Per encoratjar la gent no cal fer triomfalisme. No podem autoenganyar-nos perquè hem d’estar enganxats a la realitat per poder vèncer”.
  • “La manera més ràpida devers el triomf és semblar com si estiguessis jugant segons les regles d’algun altre, mentre tranquil.lament jugues en favor de tu mateix” (Michael Konda).
  • “El camí a l’excès condueix a la saviesa” (William Blake, 1757-1827, gravador, pintor i poeta anglés.).
  • “Per a obtenir èxit en el món, cal semblar boig i ser savi” (Lois de Secondat, Baró de Montesquiu, 1689-1755, escriptor i filòsof occitanoparlant).
  • “Tin una bona idea i serva-la al cap. Rau-hi i treballa-la fins que la col·loquis on toca” (Walt Disney, 1901-1966, gran creador nordamericà de dibuixos animats).
  • “Potser, el camí més directe per a conquerir la fama sia d’afirmar amb seguretat i pertinença i, per totes les maneres possibles, que l’has conquerida” (Giacomo Leopardi, 1798-1837, escriptor romàntic italià).
  • “Un bon líder dirigeix el camí cap al triomf i deixa que els seus seguidors facin servir llurs pròpies habilitats i coneixements per aconseguir-lo” (Carrie Ann T. Tajaran).
  • “Per a tenir èxit, mantin-te bronzejat, viu en un edifici elegant (ni que sia al soterrani), deixa’t caure per restaurants elegants (inclús si duus la beguda de casa) i si demaneu manllevat, manlleveu sense mirar prim” (Aristòtil Sócrates Onassis, 1906-1975, multimilionari grec, nat a Esmirna).
  • “Si voleu triomfar més aïna hauríeu d’obrir nous camins més que no fer via pels camins ja coneguts dels èxits acceptats” (John D. Rockefeller, Jr., 1839-1937, multimilionari filàntrop).
  • “La meva fórmula per a triomfar? Lleva’t d’hora, treballa fins a tard, troba petroli” (Jean Paul Getty, 1892-1976, financer i industrial nordamericà del petroli).
  • “Si no pots donar-li un cop, arregla-ho perquè se’l donin entre ells” (George Carlin, *1937, comediant i actor novaiorquès).
  • “Imiteu sempre el comportament dels guanyadors, si heu perdut” (George Meredith, 1828-1909, novel·lista i poeta anglès).
  • “Recorda que els arguments simples són arguments guanyadors, els arguments enrevessats són pastilles per dormir de paper” (Alex Kozinski).
  • “L’únic mitjà de sortir guanyant una discussió és evitar-la.
    Demostra respecte per les opinions alienes.
    Mai no diguis al proïsme que va errat.
    Si tu l’erres, admet-ho ràpidament i amb entusiasme.
    Comença una conversa de manera amistosa.
    Aconsegueix que l’altra persona digui “Sí” immediatament.
    Deixa que el teu interlocutor sia qui parli més.
    Deixa que l’altra persona cregui que la idea és d’ella.
    Tracta de veure honradament les coses des del punt de mira d’altri.
    Mostra simpatia per les idees i desitjos de l’altri.
    Apel·la als motius més nobles.
    Dramatitza les teves idees.
    Llança desafiaments” (Courses / Cursos de Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “El mecanisme subtil pel qual es projecta el pensament positiu cap als altres per vèncer-los i per aconseguir allò que hom desitja més ha estat àmpliament demostrat en la capacitat “imposar” els seus pensaments en la ment de l’adversari d’una manera tan poderosa que aquest es vegi obligat a rebre’ls i a ser-ne influït” (“El poder del pensament positiu”, de Gilbert Oakley).
Anuncis

Les Rates no Resisteixen l’Altura

LES RATES NO RESISTEIXEN L’ALTURA

Després de la Segona Guerra Mundial, un jove pilot va decidir fer una perillosa i llarga travessia utilitzant una avioneta monomotor.
El repte era gran i requeria molta energia i concentració.
Quan ja duia molt temps en el seu viatge, els seus instruments van començar a comportar-se en forma estranya i, en regirar-hi, es va adonar que duia una rata en l’avió, la qual estava rosegant els cables, i això causava que els instruments donaren lectures incorrectes, amb el perill que era possible que el pilot prenguera decisions errades que, en la seua posició, serien fatals.
En aqueix instant va recordar una cosa que li havia ensenyat el seu instructor:
– Quan trobes rates en el teu vol, en comptes de despendre la teua energia i posar-te en perill buscant i barallant-t’hi, eleva’t! Eleva’t tan com pugues, les rates no resisteixen l’altura.
Algunes vegades tenim pensaments i emocions que són com aqueixes rates. Les rates en moltes ocasions sols són els fantasmes creats per les nostres pors. Simplement distancia’t de la terra.
La teua passió és la benzina dels teus somnis, usa-la per a mirar cap al que vols i no et distraguis mirant cap al que no vols.
Recorda que pots dirigir els teus controls cap a un univers sencer de possibilitats. En comptes d’estar ocupat i preocupat amb una rata, t’hauries de sentir pagat de no deixar-te desviar del teu rumb. Pensa que quan arribes, no voldràs recordar que vas gastar la meitat del teu viatge demostrant-li a les rates qui era el pilot. Recordaràs, una vegada més, com vas saber deixar arrere els obstacles.
Vola alt, i si sents els vents i els perills, no mires cap avall, mira sempre cap amunt, perquè aqueix és el lloc al qual pertanys.

Gandhi, el Major Independentista de la Història: Fe i Força contra l’Opressió

GANDHI, EL MAJOR INDEPENDENTISTA DE LA HISTÒRIA: FE I FORÇA CONTRA L’OPRESSIÓ

Mohandas Karamchand Mahatma -ànima gran- Gandhi (1869-1948), advocat i independentista noviolent indi, fou la figura central de la independència de l’Índia del colonialisme europeu. El combat del seu moviment aconseguí, amb mètodes noviolents, la independència (i l’alliçonament) de 300 milions d’indis front a l’Imperi més poderòs de l’època, el britànic.
Gandhi és un exemple de la força de la fe i de la noviolència, de la voluntat de cercar, ara i ací, la justícia de les benaurances, de l’adoració mística i espiritual. Més enllà dels esquemes sectaris i d’egoismes enquistats dins les religions que exporten més llur depredadora civilització que no pas la Justícia del Regne de Déu en la Terra, d’integrismes religiosos que són abans colonials (abans espanyols…) que cristians i, per tant, no poden realment ser cristians sinó eines de manipulació i dominació.
Escoltem les paraules de l’independentista Mahatma Gandhi:

“D’un mal pot sorgir un bé, però això depèn de Déu, no de l’home; l’home ha de saber solament que el mal ve del mal, igual que el bé s’explica pel bé. La lliçó que cal treure de la tragèdia de la bomba atòmica no és que ens deslliurarem de la seva amenaça sols fabricant noves bombes més destructives encara. La humanitat no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la noviolència”.

GANDHI I L’OPRESSIÓ NACIONAL

“Sempre ha estat un misteri per a mi que l’home pugui sentir-se honorat per la humiliació del seu proisme” (quan veié una colla d’indígenes obligats a caminar per sota, a fi de cedir la voravia als forasters).
“Hi ha tanta falsia perquè tothom exigeix rectitud sense sotmetre’s a la menor disciplina”.
“…La nostra ira, dominada, pot esdevenir una força capaç de moure el món”.
“L’alegria rau en el combat, l’esforç, el patiment que suposa la lluita, i no pas en la mateixa victòria”.
“Una nació capaç de sacrificis sense límit és capaç d’enlairar-se fins a altures il·limitades. Com més pur sia el sacrifici, més veloç el progrés”
“El meu patriotisme no és res si no és compatible amb el major benestar de la humanitat, sempre i sens excepció”.
“El dia que l’Índia renunciï a la por, podrem dir que té la força necessària per a lluitar. No cal usar armes…el guerrer de debò no és pas qui mor matant, sinó qui ha après a viure morint”.
“Serà l’evidència del poder espiritual de l’Índia sols si ens neguem a una posició de força, malgrat que la tinguem…Això ben poc té a veure amb el “perdó” que el ratolí ofereix al gat!”.
“La interdependència és i hauria de ser l’ideal, tant com la independència…”
“De moment sols la nostra feblesa ens aparta de la violència. Si comprenguéssim que, malgrat la violència, és la força moral la que governa l’univers, ens ensinistraríem en la noviolència amb una fe completa en les il·limitades possibilitats que ofereix”.
“Si jo tingués cap influència sobre els boys-scouts i d’altres colles, declararia obligatori de cantar melodies nacionals en totes les assemblees. La música té un efecte elèctric. Dissortadamet, no ha pas arribat a ser nacionalitzada”.
“La noviolència (“Ahimsa”) és la força més formidable que té la humanitat al seu abast. És encara més poderosa que la més potent arma de destrucció ideada per l’enginy humà”.
“Perdre la individualitat pròpia i esdevenir un simple engranatge d’una màquina és impropi de la dignitat humana”
“No sóc pas un visionari. Pretenc ser un idealista pràctic. La noviolència, en el seu estat pràctic, vol dir patiment conscient. No pas dòcil submissió a la voluntat del pervers”.

GANDHI I LA SEVA FE

“Crist és la font més rica de força espiritual que hom pot conèixer. Ell és el més noble de qui vulgui donar-ho tot sense demanar res. El Crist no pertany pas sols al cristianisme (institucional), sinó al món sencer”.
“Crec en Déu no pas com a una teoria, sinó com un fet més real encara que la vida mateixa”.
“La veritat és Déu i Déu és veritat”.
“Si mantenim atenta l’oïda, Déu ens parlarà en la nostra pròpia llengua, qualsevol que sia”.
“Qui confia en Déu deixa de témer els homes…si nosaltres tenim cura de l’avui, Déu en tindrà del demà”.
“La covardia no és senyal de fe en Déu”.
“Un poeta digué que el camí a Déu és per a valents…L’atmosfera actual està tan curulla de verí que ens neguem a recollir la saviesa dels antics…L’amor sosté el món. Davallar és fàcil, no pas enlairar-se. Com que la majoria som indisciplinats, la nostra experiència diària rau a insultar-nos i barallar-nos sota qualsevol pretext”.
“La fe és una funció del cor i ha de ser mantinguda per la raó. La una i l’altra no es desdiuen pas, com molts creuen. Com més intensa és la fe, més aguda és la raó. Quan la fe es torna cega, mor”
“Quan admir la bellesa d’una posta de sol o de lluna, la meva ànima curulla d’adoració al Creador”.
“Déu respon les pregàries a la seva manera, no pas a la nostra” “La meva major arma és la pregària muda” “La pregària és la primera i l’última lliçó per a aprendre el noble i brau art de sacrificar l’ésser en els variats senders de la vida” “Orar no és pas demanar. És un neguit de l’ànima. És el reconeixement diari de la pròpia feblesa. Per a pregar és millor tenir un cor sense paraules que no pas paraules sense cor”.

GANDHI I LA SEVA ESPIRITUALITAT

“La força no prové de la capacitat física, sinó d’una voluntat indomable”.
“L’Home ha de triar entre aquestes dues vies: cap amunt o cap avall. Però per la bèstia que duu adins, optarà mès sovint per la d’avall, sobretot quan li és bellament presentada. L’home capitula sovint quan el pecat li és presentat amb un revestiment de virtut”.
“La vida és superior a qualsevol art. I, més encara, l’home qui atansa sa vida a la perfecció és el major artista. Perquè, ¿què és l’art sens el fonament d’una vida noble?”.
“L’Il·luminat ens digué que si comprenem la buidor del món material…Llavors hi haurà tresors de Dalt, i pau que supera qualsevol enteniment i una felicitat que ens ha estat sempre del tot estranya”.
“Qui no actua, cau; qui sols desisteix del guardó, s’enlaira”.
“L’amor és la força més subtil i penetrant”.
“Cada volta que l’egoisme ens empaiti…recordem la cara de l’home més pobre i desemparat que mai hàgim vist i demanem-nos si el beneficia allò que volem encetar”.
“L’Ahimsa (=la noviolència) és ferida per tot pensament indigne, per la pressa desmesurada, la mentida, la malícia…També quan retenim allò que l’altri més n’ha de menester”.
“El poder de les multituds és el gaudi del tímid. El valent d’esperit frueix del combat en solitud”.
“L’home qui tem la força bruta no ha arribat a conèixer-se a ell mateix”.
“L’impossible s’esdevé contínuament possible”.
“Mantinc que la ment humana i la societat no es troben dividits en compartiments estantissos anomenats “social”, “polític” i “religiós”: cadascun d’aquests se n’endinsa en els altres”.
“Per veure cara a cara l’esperit de a veritat universal que tot ho penetra, hem de ser capaços d’estimar la més vil criatura com a nosaltres mateixos…Puc afirmar sens el menor dubte, i malgrat això amb total humilitat, que els qui diuen que la religió no té cap relació amb la política, no saben què vol dir re-ligió”
“De què val la fe si no ve traduïda en acció?”.
“Si volem transmetre un missatge a Occident, que sia el de l’amor i de la veritat. No m’adreç a la vostra ment. Vull captar el vostre cor. Assolireu la sencera conquesta de l’Occident no pas amb la venjança per haver estat explotats, sinó per l’autèntica comprensió”.
“La noviolència triomfa sols quan hom té autèntica fe en Déu”.
“Una fe vertadera en la noviolència és impossible sense una real fe en Déu. Un noviolent no pot fer res sens el poder i la gràcia de Déu: no tindrà el lleu de morir sense ira, sense por, ni ànsia de venjança. Un tal coratge prové del convenciment que Déu sojorna al cor de tots nosaltres, i que no deu haver-hi por davant de Déu…El coneixement de l’omnipresència divina implica també respecte per la vida de l’oponent…calmar al fúria de l’home quan la bèstia que té adins s’empara de la seva persona”
“La veritat cal que sia repetida mentre hi hagi homes que no hi creuen”.

Manifest dels Inexistents

AL VENT, MANIFEST DELS INEXISTENTS

(A la recerca de la física quàntica de la vida quotidiana)

Ground (*) declara de no existir organitzativament fins al moment i també la seva irrenunciable decisió de no existir mai, tret de manifestacions mentals poc estructurades, corrent de camins coincidents de gent i nuclis, famílies i colles heterogènies.
Qualsevol incomprensió o autoproclamació serà una traïció a l’esperit i objectius de Ground, que no pretèn sinó una presència espurnejant, de llàmpec i una actuació espontània, gràcia d’una percepció no codificada ni dissecada per racionalismes estantissos.
Ground és un vincle no físic per alternatives que neixen pertot, una font d’energia per als menyspreats i acaçats, per a creadors i místics, per a aventurers i rodamóns, per a gent que no pretèn la moda ni entèn ja el món, per a cercadors empedreïts de la revolta front a l’esclerosi dominant de qualsevol color, de les feixugues rutines anihiladores, dels riures sarcàstics dels sedentaris….
Allò que en diuen actualitat no és sinó un fals i manipulat decorat fabricat pels grans menjacocos del planeta.
La major part dels esforços dels sistemes d’organització social imperants són emprats per a l’emmagatzematge i perfeccionament de les armes d’autodestrucció i genocidi. Cada any ingressen dins el volum monetari mundial un 8% més de diners blanquejats (del narcotràfic, tràfic d’armes il·legals, tracta de blanques, etc.) permès i fomentat per Bancs i governs per als propis guanys i per fer que la pseudociutadania occidental els voti “perquè l’economia va bé”. Fabricació de necessitats fictícies i gustos estàndards per al consum unificat per un màrketing idiotitzador. Fer de la política un pur comerç i del comerç una política, sota una Dictadura mediàtica de propaganda de dues cares estretament interrelacionades: la comercialconsumista per un costat i la psicològicopolítica per l’altre. Fer dels súbdits occidentals uns còmplices autòmates (conductisme de masses) preparats tècnicament i programats per a xuclar tota riquesa del Tercer Món, a través de l’explotació psíquica i de la colonització mental de la gent del Primer Món.
Mentrestant, els vertaders problemes, la humanització, l’expansió vital per damunt dels nostres prejudicis, misèries i violències quotidianes, són ignorats o abordats de manera insuficient i grossera, sense gens de rigor ni bona fe, amb una superficialitat de paròdia per farsa.
Però hi ha una petita porta per deturar el brogit infernal, la tenalla del món, i baixar-se’n.
La lluita d’interessos creats més o menys disfressats en demagògies atractives o ideologies de coloraines no ens interessa realment. I no pas per principis, sinó per sentit pràctic.

1_sudan1

Ground és pensar globalment i actuar localment, és esperit i cos, matèria i antimatèria, empirisme i idealisme, intuïció i reflexió, imaginació i lògica, meditació i comunicació. Ground és síntesi, diàleg, diversitat i interrelació, petita barreja d’ones sintonitzades en matisació mútua. Un bocí d’ironia front a les ortodòxies petrificades al servei del poder que constantment desertizen la realitat i menyspreen la bogeria realista i creativa.
Comunicació capgirada a l’endret, finalment, segons llargària d’ona de l’energia de la partícula. El vi de la vella amistat. Una comunicació compartida de debò.
Superació del paradigma espai-temps: el futur és ara, l’allí de l’ací concret.
El temps, segons la teoria de la Relativitat, no existeix, sempre és l’Eternitat, per això el futur dels nostres actes a venir gravita sobre els estranys esdeveniments del present i del passat.
Solidaritat planetària. Reflexos de llum intel·ligent connectant, per un estret i ajustat corredor, com des de la cova de Plató, segons la velocitat de la llum, eixa única magnitud absoluta entre allò relatiu.
Construcció de l’alternativa diària, el propi trip segregat des d’adins mateix de tu, sense toxines.
Unió subtil i perfecta d’antítesis rabiüdes. La Gran Unificació entre l’electrofeble i la forta interacció.
Subversió de ghettos ideològics, voluntat i esperit front a l’esclerosi mecànica. Aquest volterianisme il·lustrat. El racionalisme mecanicista, antítesi de la Inquisició, ha tingut, com aquella, moltes ramificiacions doctrinàries i eixorques. “El limitat de cor i pensament es vincla per estimar allò limitat de la vida, tal com el miop no veu un colze més avant en el camí”, va escriure un exiliat.
L’anul·lació de tota codificació emmetzimada, tret dels quanta absorbits i les espurnes d’antimatèria.

El ghetto de l’autopista Macià-Fuster viu el setge de la pròpia feblesa interna, Jocs Florals d’avui en dia, burlescs i rutinaris. I fa acceleradament adaptacions àuliques, però copiar modes és ben distint de cercar nous camins vitals. I arrufa el nas a la dissidència, de la mediocritat orgullosa estant. (Però les modes passen i l’estil hi resta i sols allò etern no està eternament passat de moda).
Heus ací el nostre poble davallant per la Història mentre amuntega herència de gens malaltissos de generació en generació fins a fer-ne gloriosa idiosincràsia nacional de la seva “santa tradició”. Un observador imparcial podria ben bé comprendre per què la nostra decadència ha arribat en un punt d’inflexió en què les nostres tribus reneguen del propi indigenisme i de la pròpia autenticitat, amb referents autòctons de gent tan poc autèntica.
Ground esclata als Països Catalans, entre les ruïnes de les conveniències i els molt fàcils premis del passat, enmig les matusseres baralles d’una nació en eclipsi, sublim inutilitat letàrgica administrada pels clergues materialistes oficials. Potser és una tardorenca burla del destí o un producte de la necessitat d’alguna sang nova, una petita invasió subtil d’altres aires dins aquest resclum.
“Sols jo sóc responsable de la meva sort, i…
si pugués dir això mateix de la meva gent i del meu país!.
Tant de bo pugués transmetre’ls els meus pensaments”.
(poema indi).
I en Llach cantava a “L’Estaca”.
“Sovint la força m’oblida…”.
Però hi ha la força, com a la “Guerra de les Galàxies” i la seva saga, que la rutina i el sarcasme dels panxacontents tiren a les deixalles per tancar-se dins l’orde de l’encefalograma pla i abúlic, d’un racionalisme típicament conservador, que no sap multiplicar, incapaç de fer reviscolar un poble que va cloent els ulls a la vida.
El primer toc és el respecte a la força.
I el segon el respecte a l’equilibri tranquil del cosmos, la fi de l’arrogància suïcida de la nostra espècie, dels perillosos calígules cocainomans que ens governen.
El tercer, l’autenticitat personal, escola de calor, la porta que duu a l’autoconeixença amb referents. Claror i gaudi intern a través de la multiplicitat de talls d’un carboncle brillant, encès en mescalina.
Podria estar-se produint -just ara i ací, en qualsevol lloc- una autèntica mutació en l’espiral de la vida. Des dels quanta de la nova física d’Einstein, revolucionadora del món científic, però no pas encara del quotidià; fins a les ombrívoles previsions del Club de Roma sobre medi ambient. Vet ací símptomes i anàlisis, profecies, la intuïció de quelcom que volta per succeir, d’esmorteïts o nerviosos indicis.
La fi del Cromanyó.
Un esclat, la consciència i l’energia en connexió.
“Arreu hi ha vida visible i invisible” (poema indi Lakota).

cfr4-ajusaa5kez

Potser algú somia alguna solució, s’inicia en alguna guerra mental guerrejada, produeix fluxe mental i felicitat natural per al supermercat espiritual, cul de mal seure.
Ground emet fora de la banda convencional del retroracionalisme, a l’esquerra o a la dreta del dial segons majors mancances, totalment contaminat per la toxicitat ambiental, convençut del seu aspecte risible, la seva aparença pocasolta, dèbil imatge, estrambòtica argumentació.

Tanmateix escolta (sí, atèn):
Potser és aprop la sèrie de catàstrofes a ca nostra i al planeta, predites per tants informes oficials. Potser la terra de la quarta part de la humanitat ben engreixada acabarà essent un erm espiritual. Potser això és evitable, però les possibilitats baixen ràpid a causa del tancament, la rutina i la manca d’empatia imperants en l’anestesiament col·lectiu de la massa embrutida i neronitzada.
Segurament les catàstrofes són connaturals de totes les generacions cíniques: l’estaca de la consciència que és aquest posat descregut i resaberut però sense rigor, ni lluita ni sacrifici, malfeiner per al positiu i rutinari amb el mal, un look vil de més entesos sense el necessari esforç de tocar fons.
Hi ha un progressiu cataclisme o mutació en marxa, just enmig de la codificada decoració de normalitat, xarxa d’amors egoistes frustrats, converses lineals de hobbies, sense ecos interiors. Probablement n’hi ha hagut d’altres semblants: la història humana no és precisament un verger de roses i a moltes generacions els arriba algun àngel exterminador segons encalç i mida.

img_l_414656

Eclipsi de la nació i del planeta. Contaminació i desaparició de l’equilibri natural, multiplicació de les drogaddiccions i de la violència psíquica.
No hi ha futur per als joves que estudien supersticions i mecàniques obsoletes, fora de la fondària de mires, del toc interdisciplinar -curull de meravella- típic del Renaixement o de l’Atenes clàssica; per als qui es preparen afora dels problemes de l’avui i del demà. Tan sols un petit coneixement dut a l’acció ja pot ser indefinidament més valuós que un gran coneixement ineficaç de parsimoniosos mandarins especialitzats.
Els sistemes d’organització social imperant estan intrínsecament incapacitats per plantar cara a una situació que prefereixen ignorar, que temen i agreugen (la creixent disparitat de renda, el creixement descontrolat de les màfies amb els papers de l’Estat en regla i del narcotràfic aprofitat pels poders constituïts, “democràtics” o no; el poder absolutista del gran capital bancari i del complexe militarindustrial i tecnològic; el desastrós procès de contaminació general i destrucció medioambiental; la corrupció general acceptada; la robotització per la propaganda comercialpolítica de la moderna Dictadura dels mitjans informatius…).
Front a la inhibició idiota induïda, “1984” d’Orwell és la paràbola si fa no fa hiperrealista per copsar la realitat avui en dia: el control subliminal i consumista, el conductisme de masses, la química distorsionadora del màrqueting, dels diners i de la moda, la deliberada incomprensió psicòtica del més trivial oponent, la desllavassada bondat superficial de clixé, l’enviscat ectoplasma del tecnofeixisme gris, la massificació vanal del mal, l’explotació sistemàtica d’allò pitjor que ens mou, el verí maliciós dels integrismes…El costat fosc de la Força.

Tanmateix cal vèncer aprensions i recordar Baudelaire, segurs que la voluntat és la més preciosa clau de totes les facultats humanes, i el llibre de l’I Xing, quan reconeix que és la voluntat que pot modificar el destí individual i col·lectiu, amb un “vull, accept, faig”.
I doncs, no esperar, anar drets a a ferida. Qui no desinfecti la pròpia nafra ha d’esperar que aquella vingui a infectar-lo. Beat the monkey. La Taronja mecànica. El Mur.
Voluntat de vèncer amb l’antítesi del Stalin de fa 70 anys, del Maquiavel de 500 anys arrere. Llibertat i, encara per davant, una alertada passió per una bondat més mil·limetrada. Die weisse Rose. Stat rosa pristine nomine. Nomina nuda tenemus.
Que no hi ha gurús, caps, grups perfectes, sinó aplec d’iniciatives incompletes i complementàries, trencaclosques panoràmic de la vida. El perdut cristall fosc al cor de l’Ésser.
Que cadascú haurà de desfer el cabdell emmaranyat del propi laberint, més enllà de recursos literaris, d’excusetes mediterrànies, el preu inexorable que ha de ser pagat encara per la mateixa gran adquisició.
La gran conjunció en clar, dins el cor, dels oposats en guerra.

img_l_1916935

Que la contradicció que duu cap a un altre lloc és la comprensió caiguda en parany per l’anquilosat intel·lectualisme immobilista.
Que no hi ha casualitats: tot és ben calculat i mesurat.
Que qualsevol acció dolenta -bumerang i karma de les sorpreses de la vida- produeix efectes malsans en qui la realitza -i li apagarà la claror interna que desembossa els nusos fins a la transparència. “…avui em deixarà tot allò dolent que en mi fa niu, I tornaré a ser com en un principi” (poema Navajo). La percepció meravellada d’en Llull i d’en Gaudí.
Una mirada revolucionària.
Que un ésser humà que medita en els misteris de la vida, al cant dels ocells, i que viu en el respecte a l’harmonia, posseeix més força que no pas un exèrcit invocant la mort. Cantarem i riurem i res no rebutjarem!.
Que milers de profetes ben diversos recorren la terra, que tot i que la contaminació materialista d’interessos creats, i de diners, afecta tot l’existent, i a ells i a llurs seguidors, no és cap casualitat aquesta presència.
Que el pacifisme, independentisme, (inter)nacionalisme, catastrofismes, conservacionismes …són incomplets, però vies que, ben aprofitades, poden originar grans troballes. Que les fugides cap arrere, cap avant i cap a altres dimensions poden ser vàlides, útils, si són preses amb intensitat i flama.
Que tu ets una altra rajola al Mur del sistema i del perill extern que combats o simules combatre. El teu rodal exterior reflecteix els problemes del teu interior. La realitat és un missatge xifrat de l’Enllà i del futur.
Que el destí es burla fatalment del teu orgull.
Però la bellesa és una claror al cor, i l’amor purificat pel patiment creatiu s’estendrà fàcilment com un llamp: un món obert, quarta dimensió quàntica, bella percepció d’aigua i d’ecos.
O més dura serà la caiguda.
Que soterrades entre la fressa i el soroll, entre l’enorme confusió, hi ha veus ben clares a l’abast de tothom. Cada submón té el missatge xifrat dels propis miralls.
Que el consumisme que ens emboteixen pertot com a realització és un culdesac.
Que totes les èpoques trien malament els objectes d’adulació.
Que les coses són com són i, si bones, tant millor: Tu mateix has d’esdevenir la sort.
Que ara mateix sentim un bocí de paradís per tal que muntats en aquest petit fugisser, descobrim un gaudi, el desconegut.
Que sols l’absència de gaudi és estrany somni als ensuperbits de la percepció. “Quan no trobis cap raó per ser agraït, és menester que cerquis l’errada dins de tu” (poema indi). Tu tens la clau de l’espai-temps i dius que no.
Ground talla ja la transmissió.
Potser la reprendrà o potser s’extingirà.
Que al capdavall tant se val la nostra transmissió. L’esperança rau més enllà de qualsevol silenci.
La nostra adreça: esborrat el nombre de ma casa i el nom del carrer on visc. Canviades les adreces de tots els camins. Truqueu a qualsevol porta de qualsevol carrer, de qualsevol ciutat, de qualsevol lloc del món. On la llibertat és total però no es considera més important que l’amor. (A tu, que no ens coneixem, si en passar em trobes i vols parlar a un inexistent, ¿per què no ho havies de fer?).

(Text anònim del darrer quart del s. XX)

(*) L’autor o autors del Manifest de Ground (Grups Reconstrucció Oritzó Umà No Degenerat) són anònims i només aspiren que el buf que els anima s’escampi.

Govern i Natura Humana

GOVERN I NATURA HUMANA

El poble

  • “Els pobles educats en la llibertat i en la voluntat de governar-se ells mateixos, consideren monstruosa i contra natura qualsevol altra forma d’organització” (Michel Eyquem de Montaigne, de Bordèu e Peiregòrd, 1533-1592, filòsof gascó).
  • “La gent és sempre un ramat d’ovelles pasturant i no hi cal cap assaig, sols un vaquer al costat de qualsevol gos que els bordi” (“Història de la Filosofia”, de Vincenzo Gioberti, 1801-1852, polític i filòsof italià).
  • “La massa no pensa mai que pugui perdre en un canvi. Els dies de major alegria popular que enregistra la història, són els que han seguit els canvis dels prínceps i dels règims, sense que mai el sarau quedi torbat pel record de les innombrables decepcions que en la història humana se n’han seguit” “El fet, tantes vegades repetit, de l’home que, tot just acabat d’elevar al poder per la revolució, no té cap més preocupació que fer-se aristòcrata” (Gregorio Marañon, 1887-1960, metge i escriptor foraster).
  • Per al poble, allò que és de l’Estat, “no és de ningú”, per això els polítics del règim saquegen sens aturall i la gent continua votant-los (si els entraven a furtar dins de casa, llavors sí que no els votaven ja). Per això allà on no hi hagut iniciativa privada en l’economia, el que ha passat amb l’Estat i la respectiva economia estatalitzada ha estat desastrós: perquè “no era de ningú”, diguéssim, els quedava massa lluny com per veure-hi cap responsabilitat pròpia o conseqüència fatal, encara que n’hi hagués. En canvi, la lliure competència ha rutllat perquè entraven en joc les economies individuals. I és que tota la gent de tot arreu s’interessa més pel propi negoci i diners que no pas pels de l’Estat, això és natura humana inevitable, i la raó bàsica del fracàs del socialisme estatista o com vulguis dir-li.

La Revolució, la Utopia

  • “Molts han imaginat Repúbliques i principats que ni van veure mai ni existiren en realitat. Hi ha, en efecte, tanta distància entre com vivim i com deuríem viure, que aquell que abandona la realitat per centrar-se en l’“ideal” camina més cap a la seva ruïna que no pas cap a la seva preservació, perquè l’home que pretengui fer en tots els sentits professió de bondat fracassarà necessàriament entre tant bergant” (Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, a “El Príncep”, cap. XVIII, 1513, llibre inspirat en la figura de Cèsar Borja i Ferran el Catòlic).
  • “Qui es compromet a guiar homes mai no ha de perdre de vista el fet que són mones delictives…. La follia de la revolució consistia a aspirar a establir la virtut a la terra. Quan volem fer homes, bons i assenyats, alliberats, moderats, generosos, inevitablement acabem desitjant d’assassinar-los en massa” (Anatole France [Jacques Anatole François Thibault], 1844-1924, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).
  • “No obstant això, la teoria (marxista) del proletariat no té res de científica, és religiosa, messiànica, i enclou un mite. Crea el mite del proletariat messiànic, única classe lliure del pecat original d’explotació, poble escollit de Déu i salvador de la humanitat, model de totes les virtuts. Aquest mite correspon a un altre pla que en el qual es desplega efectivament la lluita empírica de classes. El proletariat comprèn, sens dubte, la classe més oprimida i més desgraciada de la societat capitalista, és, per tant, particularment digne de simpatia i mereix ser alliberada una diada de la seva esclavitud. Però això no garanteix de cap manera les seves virtuts, ja que el proletariat està format de persones semblants a les altres, és a dir, bons i dolents, intel·ligents i necis, nobles i vils; enclou, doncs, virtuts i vicis. En ell, com en les altres classes, són els dolents i els ximples els qui predominen. El fet que aquesta classe sia numèricament superior hi determina ja certa proporció del mal. Mai no hi va haver ni hi haurà classes “bones”, no són les classes sinó els homes, els que són bons, intel·ligents i nobles, i ho són precisament en la mesura que sobresurten de la pròpia classe, en què depassen els límits de la pròpia classe” (“El cristianisme i la lluita de classes”, de Nikolai A. Berdiàev, 1874-1948, filòsof cristià dissident rus, perseguit pel tsar i pels bolxevics).

El rei i l’Oligarquia

  • “L’obligació de tots els afers és del rei; però l’ànima de tots els afers és la seva pròpia” (William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg i poeta anglès)
  • “Senatores boni viri Senatus autem mala bestia / Els senadors són homes de bé, però el Senat és una mala bèstia” (Dita llatina).
  • “Un príncep prudent, doncs, no pot –ni deu- mantenir-se fidel a la seva paraula quan tal fidelitat va en perjuí propi i han desaparegut les raons que motivaren la seva promesa. Si els homes fossin tots bons, aquest precepte fos discutible, però com són roïns i sense lleialtat amb tu, no és just que tu sies lleial amb ells (…) qui ha sabut imitar la guineu ha eixit millor parat. Però és menester saber encobrir bé semblant natura, així com posseir habilitat per a fingir i dissimular: els homes, en efecte, són tan simples i se sotmeten fins al punt a les necessitats presents que aquell qui enganya trobarà sempre algú que es deixi enganyar (…) Alexandre VI (Borja) mai no féu ni pensà en res sinó a enganyar els homes i sempre tingué al seu abast mitjans per a realitzar els seus designis. No hi hagué mai un home que asseguràs amb major contundència i més ferms juraments afirmar allò que després no observava. Els seus enganys, tanmateix, li van sortir sempre a la mesura dels seus desigs perquè coneixia a la perfecció eixa cara del món” (Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, a “El Príncep”, cap. XVIII, 1513, llibre inspirat en la figura de Cèsar Borja i Ferran el Catòlic).

L’Estat i la política

  • “Qualsevol a qui hagi estat confiat el poder n’abusarà, llevat que hagi estat estimulat, alhora, amb l’amor a la veritat i la virtut” (Jean de la Fontaine, 1621-1695, novel·lista i faulista francès).
  • “La qüestió principal… no és quin motiu va inspirar la llei, sinó què podran fer amb la llei els homes malintencionats” (Benjamin Ricketson Tucker, 1854-1939, autor anarquista nordamericà).
  • “Qui vulgui fundar un Estat i fornir-li lleis deu suposar d’antuvi que tothom és dolent i que la gent sempre estan disposats a mostrar llur maldat totes les voltes que en tinguin ocasió” (Discorsi, I:3, Nicolau Maquiavel, 1469 –1527).
  • “(La política) queda més enllà, o més ben dit, més ençà del bé i del mal morals, en tant que té les seves lleis a les quals debades hom pot intentar de rebel·lar-se, i que no és possible exorcitzar ni foragitar del món amb aigua beneïda” (Niccolò Machiavelli, 1469-1527, tractadista polític florentí, teòric del pragmatisme).
  • “El Govern i l’Estat mai no poden ser perfectes perquè deuen la seva raó d’existir a la imperfecció de l’home i poden arribar a llur final, l’eliminació de l’impuls innat de l’home a la violència, sols recorrent a la violència, tot just la mateixa cosa que tenen l’obligació de prevenir” (Ludwig von Mises, 1881-1973, influent assatgista ucraïnès sobre temes sociopolítics i econòmics).

Saviesa indígena

SAVIESA INDÍGENA (O INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, LA QUAL COSA NO VOL DIR NI MENENFOTISME NI COVARDIA)

“Un vell cacic d’una tribu estava xerrant amb els seus néts sobre la vida. Els va dir:

-Hi ha una gran baralla dins de mi!… és entre dos llops! Un dels llops és “maldat, temor, ira, enveja, dolor, rancor, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, orgull, egolatria, competència, superioritat”. L’altre és “Bondat, Alegria, Pau, Amor, Esperança, Serenitat, Humilitat, Dolçor, Generositat, Benvolença, Amistat, Empatia, Veritat, Compassió i Fe”
Aquesta mateixa baralla està ocorrent dins de vosaltres i dins de tots els Éssers de la terra.

Ho van pensar per un minut i un dels nens va preguntar al seu avi:

-I quin dels llops creus que guanyarà?

El vell cacic va respondre, simplement…:

-El que alimentis …

Saviesa indígena

Missatge darrer

MISSATGE DARRER

“Si per un instant Déu s’oblidara que sóc una titella de drap i em regalara un bocí de vida possiblement no diria tot el que pens, però en definitiva pensaria tot el que dic.

Donaria valor a les coses, no pel que valen, sinó pel que signifiquen.
Dormiria poc, somiaria més, entenc que per cada minut que cloem els ulls perdem seixanta segons de llum. Caminaria quan els altres es detenen, despertaria quan els altres dormen.

Escoltaria quan els altres parlen, i com gaudiria d’un bon gelat de xocolate!

Si Déu m’obsequiàs amb un bocí de vida, vestiria senzill, em llançaria de cara al sol, deixant al descobert, no sols el meu cos sinó la meva ànima.

Déu meu, si jo tingués un cor, escriuria el meu odi sobre el gel, i esperaria que eixira el sol. Pintaria amb un somni de Van Gogh, damunt els estels, un poema de Benedetti; i una cançó de Serrat seria la serenata que els oferiria a la lluna. Regaria amb les meves llàgrimes les roses per a sentir-ne el dolor de les espines, i el petó vermell dels pètals…

Déu meu, si jo tingués un tros de vida… No deixaria passar un sol dia sense dir-li a la gent que la vull. Convenceria cada dona o home que són els meus favorits i viuria enamorat de l’amor. Provaria a la gent com i de quina manera l’erren en pensar que deixen d’enamorar-se quan envelleixen, sense saber que envelleixen quan deixen d’enamorar-se!. A un nin li donaria ales, però deixaria que ell sol aprengués a volar. Ensenyaria als vells que la mort no arriba amb la vellesa, sinó amb l’oblit.

Tantes coses he après de vosaltres, la gent… He après que tot el món vol viure al cim de la muntanya, sense saber que la veritable felicitat rau en la manera de pujar amunt dels penyals. He après que quan un nadó estreny amb el seu petit puny, per vegada primera, el dit de son pare, el té atrapat per sempre més. He après que un home sols té dret a mirar-ne un altre de cap a baix, quan ha d’ajudar-lo a aixecar-se’n. Són tantes coses les que he pogut aprendre de vosaltres, però realment de molt no hauran de servir, perquè quan desareu aquest escrit, infeliçment m’estaré morint”.

Digues sempre allò que sents, i fes el que penses…Si sabés que avui fos la darrera vegada que t’haig de veure dormir, t’abraçaria fortament i pregaria al Senyor per poder ser el guardià de la teva ànima. Si sabés que aquesta fóra l’última vegada que et veig eixir per la porta, et faria una abraçada, un petó i et cridaria de nou per a donar-te’n més. Si sabés que aquesta havia de ser l’última vegada que haig de sentir la teva veu, gravaria cada una de les teves paraules per poder sentir-les una vegada i una altra, indefinidament.

Si sabés que aquests són els últims minuts que et veig, diria “et vull” i no assumiria, simplement, que ja ho saps.

Sempre hi ha un matí i la vida ens dóna una altra oportunitat per a fer les coses bé, però per si l’erre i l’avui és tot el que ens queda, m’agradaria dir-te quant et vull i que mai no t’oblidaré.

El matí no és segur per a ningú, jove o vell. Avui pot ser l’última vegada que veus els que estimes. Per això no esperis mes, fes-ho avui, ja que si el matí mai no arribàs, segurament et planyeries del dia que no vas prendre el temps per a un somriure, una abraçada, un petó i que vas estar molt ocupat per a concedir un últim desig. Mantingues els que estimes aprop de tu, dis-los a cau d’orella com els necessites; estima’ls i tracta’ls bé, pren temps per a dir-los “ho sent”, “perdona’m”, “si us plau”, “gràcies” i totes les paraules d’amor que coneixes. Ningú et recordarà pels teus pensaments secrets. Demana al Senyor la força i saviesa per a expressar-los. Demostra als teus amics quant t’importen”.