Fado Português (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol Fado Português.

Amália Rodrigues – Fado Português

O Fado nasceu um dia,
quando o vento mal bulia
e o céu o mar prolongava,
na amurada dum veleiro,
no peito dum marinheiro
que, estando triste, cantava,
que, estando triste, cantava.

Ai, que lindeza tamanha,
meu chão , meu monte, meu vale,
de folhas, flores, frutas de oiro,
vê se vês terras de Espanha,
areias de Portugal,
olhar ceguinho de choro.

Na boca dum marinheiro
do frágil barco veleiro,
morrendo a canção magoada,
diz o pungir dos desejos
do lábio a queimar de beijos
que beija o ar, e mais nada,
que beija o ar, e mais nada.

Mãe, adeus. Adeus, Maria.
Guarda bem no teu sentido
que aqui te faço uma jura:
que ou te levo à sacristia,
ou foi Deus que foi servido
dar-me no mar sepultura.

Ora eis que embora outro dia,
quando o vento nem bulia
e o céu o mar prolongava,
à proa de outro veleiro
velava outro marinheiro
que, estando triste, cantava,
que, estando triste, cantava.

TRADUCCIÓ

El fado va néixer un dia,
quan la ventada bullia
i el cel perllongava la mar,
al baluard d’un veler,
en el pit d’un mariner
que era trist, i cantava,
que era trist, i cantava.

Ai, quina gran bellesa,
La meva llar, la meva sort, la meva vall,
De fulles, flors, fruits d’or,
mira si es veuen les terres d’Espanya,
les sorres de Portugal,
mirar a cegues pel plor.

A la boca d’un mariner
del fràgil vaixell veler,
morint una cançó massugada,
diu el fibló del desig
dels llavis cremats de besades
que besa l’aire, i no res més,
que besa l’aire, i no res més.

Mare, adéu. Adéu, Maria.
Guarda bé en el teu senderi
Que ací et faig un jurament:
que et duc a la sagristia,
o que a Déu plagui de
sepultar-me en la mar.

Ara, vet ací, encara que l’altre dia,
quan la ventada bullia
i el cel prolongava la mar,
a la proa d’un altre vaixell
vetllava un altre mariner
que era trist, i cantava,
que era trist, i cantava.

Problemes i solucions Part 2.3 Problemes i Solucions: Persones i Relacions Humanes (01 – Conflicte, enemistat, odi i violència)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Conflicte, enemistat, odi i violència

“Quan us dirigiu a enemics, siau respectuosos: la fita no és radicalitzar-los, sinó parlar a llur consciència i posar-los internament en contradicció. La cosa ha de ser més fonda i subtil, no fem l’haca!. El centre energètic de les persones és l’interior. Si llur interior està convençut d’una causa (encara que sia injusta i bèstia), ens donaran molta feina, però si la posem en contradicció ens n’estalviarem molta. Així que no ens convé gens de ser primaris quan parlem a enemics” “Qui treballa i crea no té temps d’odiar, qui odia no té massa temps de solucionar problemes ni té creativitat i, a més, sovint confon odi amb acció” “Qui s’emmalicia no hi “veu”. Sobretot no hi veu les solucions

  • “Un covard es troba molt més exposat a les baralles que un home d’esperit” (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista nordamericà progressista).
  • “L’home irat suscita baralles, però el qui triga a irar-se calma la picabaralla” (Proverbis 15:18, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel).
  • “Allò més valent que pots fer quan no ets valent és manifestar valor i actuar consegüentment amb això” (Corra White Harris 1869-1935, novel·lista nordamericana de Georgia).
  • “Més que les idees, als homes els separen els interessos” (Alexis Charles Clérel de Tocqueville, 1805-1859, escriptor i estadista francès).
  • “Comprometeu-vos a fer les següents passes:
    1. Avui practicaré la desafecció. Em permetré a mi mateix i als qui m’envolten la llibertat de ser tal com som. No imposaré rígidament la meva idea de com han de ser les coses. No imposaré solucions forçades als problemes, creant així nous problemes. Intervindré en tot amb participació desapegada” (Deepak Chopra, *1947, escriptor hindi contemporani d’espiritualitat i medicina alternativa).
  • “El noviolent deu –com diu en Lanza del Vasto- esperar que la culminació de la injustícia faci trontollar l’ànima de qui el maltracta” (“La No-violencia en Euskalherria: una esperanza”, d’Amics de l’Arca, grup cristià noviolent).
  • “Les dues dones s’acaloraren per telèfon. Amb l’emfàtica manera amb què les dones solen dir tals coses, van jurar, a través de la línia, no tornar a parlar-se mai més. Mai més és difícil de sostenir, sobretot quan vius al mateix carrer, i sovint et topes en sortir o en entrar, o pot trobar-se a qualsevol hora en casa d’algun amic comú. Però aquell mai més ens va mantenir separats durant tot un mes” (“La Legió Blanca”, per James Harpole, s. XX, metge i escriptor anglès).
  • “Lo primer s’apella rigor, e és que aitals hòmens que hom los tinga lligats a preses així com a orats; e a més que orats, en quant a l’oradura ajusten malícia. E és així que, segons que diu Isaïs, capitulo ·XXVIII.º : Vexatio dat intellectum. Ço és, “que a vegades s’esdevé que vexació e pena gran en lo cors dada, procura seny e enteniment a l’hom”. Sovint veu hom que persones orades per malícia, en presó cobraven
    l’enteniment e la raó” “En convit en què sies, no parles per res de grans senyors ne de dones ne de venjances, car com aquí haja moltes orelles e moltes llengües e diverses coratges, pories molts ofendre e procurar a tu mateix e a la tua casa prou de mal. Parlar en convit deu ésser de rialles o de matèries plaents qui negú no ofenen, e de coses agradables que no toquen negú en especial” (“Terç del Crestià”, 1384, 3ª part de la 1ª Enciclopèdia catalana, de Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, monjo franciscà).

Sobre anticatalanisme a la Comunitat Valenciana

Anticatalanisme a València

El Nou d’Octubre, la Diada Segrestada

“No és una batalla. Concretament, va ser una discreta massacre que va realitzar la dreta en l’esquerra i el nacionalisme”

(“Del roig al blau”, 2004, de Josep-Vicent Marquès Gonzàlez, 1943-2008, sociòleg, escriptor i polític eco-valencianista).

“És massa fàcil atribuir tot allò que està passant ara amb l’ofensiva de la franja blava, la histèria anticatalanista, etc., a la congènita maldat dels sectors més salvatges del franquisme. És fàcil, però no explica res”

(“País Perplex”, 1974, de Josep-Vicent Marquès Gonzàlez, 1943-2008, sociòleg, escriptor i polític eco-valencianista).

“Un canvi de la E final d’Espanya per un PV és, en general, tot el que s’ha fet, i encara així de forma mal assumida. El mateix PCE o no ha estat conscient del que implicava posar-se PV i no RV o no tenia els ressorts per defendre i assumir un canvi de nom que l’alineava entre els “catalanistes” […] Dir País Valencià sense dir res més era preparar, per incompareixença, el terreny per a l’esclafit del localisme i la petita vanitat d’una base mal informada, com mal informada estava la direcció d’una esquerra sucursalista de la vulnerabilitat del poble als cants de sirena de la classe dominant”

(Addenda afegida en un epíleg de l’edició de 1978, a “País Perplex”, 1974, de Josep-Vicent Marquès Gonzàlez, 1943-2008, sociòleg, escriptor i polític eco-valencianista).

Frase del Dia (El Coneixement – 06)

  • “Tota ciència prové de patir dolors. El patiment cerca sempre la causa de les coses, mentre que el benestar s’inclina a romandre quiet i a no tornar l’esguard cap arrere. En el patiment et tornes cada pic més sensible; és la sofrença que el prepara i rau el terreny per a l’ànima, i aqueixa dolor que produeix l’arada en esqueixar l’interior prepara tot fruit espiritual”
    (Stefan Zweig, 1881-1943, escriptor vienés)

Problemes i solucions Part 2..2.3 l’Espiritualitat (3 El Camí 04 – Mort)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Mort

“Si un jour la vie t’arrache à moi
Si tu meurs que tu sois loin de moi
Peu m’importe si tu m’aimes
Car moi je mourrais aussi
Nous aurons pour nous l’éternité
Dans le bleu de toute l’immensité
Dans le ciel plus de problèmes
Mon amour crois-tu qu’on s’aime
Dieu réunit ceux qui s’aiment…
…Si un dia la vida t’arrabassa de mi
Si tu mors o ets ben lluny de mi
Poc m’importa si tu m’estimes
Car jo també haig de morir
Tindrem per a nosaltres l’eternitat
Dins el blau de tota la immensitat
Al cel, ja no cap de problema
Amor meu creus tu que ens estimem…?
Déu aplega els qui s’estimen”

(Hymne à l’Amour /Himne a l’amor, cançó de Léon Durocher, 1894, cantada entre altres per l’Edith Piaf).

                         EDITH PIAF                                                 EDGAR ALLAN POE

  • “Thank Heaven! The crisis /The danger is past, and the lingering illness, is over at last /, and the fever called ”Living” is conquered at last / Gràcies a Déu! La crisi / i el perill ja han passat, i també la malaltia prolongada, finalment / i eixa febra anomenada ”Viure” ha estat conquerida, per fi” (Edgar Allan Poe, 1809-1849, escriptor i crític nordamericà).
  • “Res no pot succeir-me que Déu no ho vulgui. I tot el que Ell vulgui, per ben dolent que ens sembli, és en realitat allò millor” (Lletra on en Tomàs Maure o Moro, 1480-1535, aconhorta sa filla adés de ser executat per negar-se a reconèixer l’autoritat espiritual del rei).
  • “La gent diu que per a tot hi ha solució menys per a la mort, però jo dic que àdhuc per a la mort n’hi ha, i la solució és Crist” (Efrain Rosales).

— ARTICLES RELACIONATS —

La Cigala i la Formiga

LA CIGALA I LA FORMIGA, VERSIÓ CLÀSSICA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.

  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.

  • La cigala pensa que la formiga és fava, i ella es passa l’estiu rient, ballant i jugant.

  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera.

  • La cigala tremolant, sense menjar i sense recer, mor de fred.

              FI

VERSIÓ ESPANYOLA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.
  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.
  • La cigala pensa que la formiga és ximple i es passa l’estiu fent allò que li fa més goig, rient, ballant i jugant.
  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera … ……… ……
  • La cigala tremolant organitza una roda de premsa el què es demana per què la formiga té dret a habitatge i menjar quan vol, quan hi ha uns altres, amb menys sort que ella, que tenen fred i gana.
  • La televisió organitza un programa en viu en el qual la cigala surt passant fred i calamitats i alhora mostren extractes del vídeo de la formiga ben calenteta a casa i amb la taula plena de menjar
  • Els espanyols se sorprenen que en un país tan modern com el seu deixin patir a la pobra cigala mentre que hi ha altres que viuen en l’abundor.
  • Les associacions contra la pobresa es manifesten davant de la casa de la formiga.
  • Els periodistes organitzen una sèrie d’articles en els quals qüestionen com la formiga s’ha enriquit sense contractar la cigala i insten al govern a que augmenti els impostos de la formiga de manera que les pobres cigales puguin viure millor.
  • Responent a les enquestes d’opinió, el govern elabora una llei sobre la igualtat econòmica i una llei amb caràcter retroactiu, antidiscriminació.
  • Els impostos de la formiga han augmentat i a més li arriba una multa perquè no va contractar a la cigala com ajudant a l’estiu.

  • Les autoritats embarguen la casa de la formiga, ja que aquesta no té prou diners per pagar la multa i els impostos.
  • La formiga se’n va d’Espanya i s’instal·la amb èxit a Europa. La televisió fa un reportatge on surt la cigala amb molt de sobrepès, ja que s’ha menjat gairebé tot el que hi havia molt abans que arribi la primavera, mentre veia els videos-reportatges que li havien fet
  • L’antiga casa de la formiga és reconvertit en alberg social per a cigales i es fa malbé ràpidament perquè les cigales no fan res per mantenir-la en bon estat.
  • El govern és criticat per no posar els mitjans necessaris.
  • Una comissió d’investigació que costarà 10 milions d’Euros -i recau en un conegut lobby econòmic- es posa en marxa.
  • Mentrestant la cigala mor d’una sobredosi.
  • La SER, la COPE, i totes les TV i diaris, comenten el fracàs del govern per intentar esmenar el problema de les desigualtats socials.
  • La casa és ocupada per una banda d’aranyes immigrants, que rebran les corresponents paguetes per cada fill.
  • El govern es felicita per la diversitat multicultural d’Espanya alhora que puntualitza que aquesta faula no té, per a res, cap comparació possible entre el Govern Central i l’economia productiva de l’Arc Mediterrani.
  • Tot semblança amb la realitat és pura coincidència.

FI