Arxiu d'etiquetes: CRISI

Desobediència civil

Desobediència civil

DESOBEIR

  • “Qualsevol intent de fer callar els que no són dòcils, sempre quedarà erm: no hi ha vet ni ostracismes que hagin aconseguit mai interposar-se en l’acte íntim d’un escriptor davant les seves planes” (Anònim).
  • “Els sistemes dictatorials empren amenaces i terror per tal d’induir a aquesta conformitat; els països democràtics, la suggestió i la propaganda. És palès que hi ha una gran diferència entre els dos sistemes. En les democràcies, la disconformitat és possible i, de fet, no està totalment absent; en els sistemes totalitaris, sols uns quants herois i màrtirs refusen l’obediència. Malgrat d’aquesta diferència, les societats democràtiques mostren un grau extraordinari de conformitat…El poder de la por d’ésser diferent, d’estar encara que sols sia unes passes allunyat del ramal és evident si penses fins on arriba la necessitat de no sentir-se separat…La major part de la gent no arriben ni a tenir consciència de llur necessitat de conformisme” (“L’art d’estimar”, 1956, Erich Fromm, 1900-1980, psicoanalista alemany nacionalitzat estatunidenc).
  • “L´acte de desobediència, com a acte de llibertat, és el principi de la raó” (Erich Fromm, psicoanalista EUA, d´origen alemany).

FRONT A LA TIRANIA

  • “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és per al poble i per a cada porció del poble, el més sagrat dels seus drets i el més indispensable dels seus deures” (“Declaració dels drets de l’home i del ciutadà”, 1793).
  • “Si un país no es deixa caure en la servitud, el tirà s´ensorraria per si mateix, sense que s´hagi de lluitar amb ell. La qüestió no es treure-li res, sinó tan sols no donar-li res” (Esteve de La Boetiá / Étienne de La Boétie, 1530- 1563, escriptor humanista, poeta occità i polític).
  • “Ara ell [Creont] es pensa que és la ciutat. I tu et creus un home savi perquè davant seu mesures més que no caldria la teva llengua… Em mata el seu decret, i em mates tu callant” (“Antígona”, 2002, de Jordi Coca, on, poc abans de morir, s’adreça així a Tirèsias, model d’intel·lectual covard i panxacontent). “T’acuso de fer d’aquesta ciutat una ciutat morta, sense veu ni voluntat” (Antígona a Creont, en “Antígona”, de Jordi Coca i Villalonga, *1947, doctor en Arts Escèniques, escriptor i dramaturg català)
  • “Tot intel·lectual citat per un comitè hauria de negar-se a declarar, és a dir, estar disposat a deixar-se empresonar i arruïnar econòmicament, en resum, sacrificar els seus interessos personals als interessos culturals d’un país. Aquesta actitud de negativa no hauria de basar-se en el conegut truc de l’autoacusació, sinó que per a un ciutadà íntegre és indigne posar-se en mans d’una espècie d’Inquisició que a més atempta contra l’esperit de la Constitució. Si es trobassin suficients persones disposades a emprendre aquest camí tan dur, l’èxit les acompanyaria. Si tal no és el cas, llavors els intel·lectuals d’aquest país no es mereixen res millor que l’esclavitud que els estava destinada” (“La meva visió del Món”, 1953, d’Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX, sobre el maccarthisme).
  • “Henry Thoreau va ser un altre autor, del segle XIX, que el va corprendre fortament. D’ell, que era partidari d’abolir l’esclavitud, va llegir amb detall la seva teoria sobre la desobediència civil com a forma de resposta a la injustícia inacceptable” (“Martin Luther King” d’Antonio Gombi, biògraf italià).
  • “Hom no sols té una responsabilitat legal sinó també una de moral d’obeir les lleis justes. Al contrari, hom té una responsabilitat moral de desobeir les lleis injustes” (Dr. Martin Luther King, Jr.,1929-1968, pastor baptista afroamericà, cap del moviment noviolent pels drets civils)
  • “Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir” (Lluís-Maria Xirinacs i Damians, 1932-2007, el “Gandhi català”, capellà, activista i polític independentista)

AMB DÉU CONTRA LES LLEIS INJUSTES

  • “…com Trench assenyala, la supremacia romana sobre tothom és atribuïda a “la política i la paciència” romana. I amb això vol dir, “la persistència romana de no signar mai la pau sota una derrota (propia)”. El cristià ha de tenir aquesta makrothumia que pot suportar trigances i sofriments i no rendir-se mai” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).
  • “(Els màrtirs) “aquests herois que van vèncer sense armes i sense legions sobre els tirans, dominaren els lleons, van despullar el foc del seu poder, i l’espasa de la seva punta” (St. Ambròs, 340-397, bisbe de Milà).
  • “La rebel·lió contra els tirans és l’obediència a Déu” (John Bradshaw, 1602-59, advocat anglès, regicida. Inscripció al lloc final de soterrament de Bradshaw aprop la Badia de Marta).

              John Bradshaw (judge)                                      Lope de Vega

  • “Tot allò que mana el Rei, però va contra el que Déu mana, no té valor de Llei, ni és Rei qui així es desmana” (Félix Lope de Vega, 1562-1635, el major escriptor dramàtic castellà de la seva generació, vinculat a València).
  • “La desobediència civil s’esdevé un deure sagrat quan l’Estat s’ha tornat sense llei i corrupte” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, dirigent independentista i místic indi).

LES MANERES

  • “Hom pot morir, tots els dies, per una idea; però no pas matar mai per eixa idea” (No en consta l’autor).
  • “Tota forma de vida social és una forma de guerra civil contiguda” (Manuel Delgado).
  • “Sobretot sies bo: la bondat, més que no cap altra cosa, és allò que millor desarma els homes” (Jean Baptiste Henri Lacordaire, 1802-1861, orador francès).
  • “Hi ha casos en què la força és l’única expressió possible de la noviolència” “Jesús fou potser el resistent més actiu de la història. Era no-violent per excel·lència” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “Fortiter in re, suaviter in modo” (A “Industriae ad curandos animae morbos, 2, 4” de Claudio Acquaviva, 1543–1615, el 5è General dels Jesuïtes). Vol dir: gentil i suau de maneres, però ferm i enèrgic en l’acció i l’essència, equival a: “Mans de ferro en guants de seda” (Adagi) i és paregut a: “La flor en la boca i l’espasa en la mà” (Adagi català, esmentat per Salvat-Papasseit).
  • “Per arribar a la independència cal saltar-se la legalitat; i si un ciutadà se la salta és un delicte; si ho fan 150 persones, és un problema d’ordre públic; però si ho fan un milió, no es pot aturar” (Teoria exposada per la catedràtica de Dret Constitucional, Montserrat Nebrera, CiU exdiputada PP).
  • “…En el mateix sentit s’ha referit el membre del Secretariat Nacional de la CUP, Lluís Sales, que ha recordat que la convocatòria de la consulta “és un procés promogut pel poble i que els grans partits l’han seguit”. “Aquest país haurà d’estar més a prop de Gandhi que d’Àlex Salmond”, ha dit Sales, que s’ha mostrat convençut que la consulta “s’haurà de convocar de forma desobedient” (article de Vilaweb: “La CUP creu que cal un moviment de resistència civil per assegurar la consulta“).
  • “Si Rosa Parks hagués fet un sondeig abans d’asseure’s en l’autobús de Montgomery, encara estaria dempeus” (Mary Frances Berry, *1938, professora universitària d’Història, en referir-se a la vella negra que començà espontàniament la desobediència civil contra la segregació racial als Estats Units).

EL MÈTODE

  • “Fins llavors, el moviment obrer havia estat espontani, però, arribats en aquesta situació, era natural dels treballadors cercassin un home amb “educació” perquè els aconsellàs què havien de fer després. Un dels pocs obrers que tenia certa formació socialista, Konstantin Kandelari, havia donat hospitalitat a aquell home, Soso Dzhugashvili. Aquest, com corresponia a un bon coneixedor del món, va tenir una idea brillant: que els treballadors es manifestassin davant la presó demanant la llibertat dels seus camarades i, en cas de rebre una negativa, que exigissin de ser tots ells empresonats” “Amb això es va posar a prova la capacitat de la presó, i per a uns estrategs revolucionaris amb experiència, resultava obvi que la mateixa petició formulada per una multitud molt més nombrosa obligaria les autoritats a batre’s en retirada” (Adam B. Ulam, 1922-2000, director del “Russian Research Center”, de la Universitat de Harvard).
  • “No són pas aquells qui poden imposar la majoria els qui generalment venceran sinó aquells qui suporten i aguanten” (Terence MacSwiney, batle màrtir de Cork, morí el 25·X·1920 en vaga de fam a la presó de Brixton, Londres).

                  Terence MacSwiney                                Martin Luther King Jr.

  • “El mètode noviolent és eficaç car desarma els adversaris. Posa al descobert llur defensa espiritual. Afebleix llur moral alhora que intranquil·litza llurs consciències” “La foscor no pot fer fora la foscor, sols la claror pot fer-ho. La malícia no pot fer fora la malícia, sols l’amor pot fer-ho. La malícia multiplica la malícia, la violència multiplica la violència, i la duresa multiplica la duresa en una espiral descendent de destrucció…La reacció en cadena del mal –l’odi fent nèixer odi, guerres causant unes noves guerres- ha de ser trencada, o acabarem enfonsats en l’abís de l’anihilació” “(Els noviolents) prenem mesures directes contra la injustícia, malgrat les negatives del Govern i unes altres institucions oficials, qiue devien ser les primeres a ocupar-se’n. No obeïm cap llei ni ens sotmetem a cap mesura que lesioni la justícia Actuem pacíficament, sincera i pública perquè desitgem convèncer. Triem la noviolència perquè aspirem a una societat en pau…” (Dr. Martin Luther King Jr., 1929-1968, cap negre pacifista i pastor evangèlic estatunidenc).

LES CRIDES:

-FRONT A LES LLEIS INJUSTES

  • “Tu també has callat ben aviat. […] Què et passa, també tens por? […] Els qui ens podríeu ajudar, us feu de seguida petits i covards. Només ens dius que no hi ha canvi possible perquè les coses són tal com han de ser… Quanta mentida hi ha en el que dius i en el que calles…!” (“Antígona”, de Jordi Coca, on, poc abans de morir, s’adreça així a Tirèsias, model d’intel·lectual covard i panxacontent). “L’home també mor quan deixa de ser home i ho fa dependre tot de la por. […] T’he desobeït, he plantat cara al teu edicte […] i t’ho dic aquí, davant d’aquest jove ara silenciós que viurà més que tu i que jo, per tal que la memòria del que ara parlem duri més que nosaltres” (Antígona a Creont, en “Antígona”, de Jordi Coca, *1947, dramaturg català).
  • “Si una llei és injusta no sols existeix el dret a desobeir-la, sinó que és un deure per a l’home de desobeir-la” (Thomas Jefferson, independentista estatunidenc).
  • “La bona gent desobeeix les males lleis” (Lema resistent).
  • “El camí correcte a seguir pels homes és abstenir-se de tota participació en els actes del Govern, negar-se a servir en l’exèrcit, negar-se a acceptar càrrecs dependents de l’Administració i fer el bé dia a dia i tothora” (Lev N. Tolstoi, 1828-1910, autor rus noviolent, cristià i socialitzant).
  • “La vostra nota editorial del 13 de juny polemitza amb el punt de vista d’Einstein respecte al fet que els professors han de negar-se a respondre les preguntes dels enviats del senador Mc Carthy. D’aquesta editorial sorgeix que sou partidaris d’una obediència a la llei, fins i tot a la injusta. Em sembla poc creïble que no us hàgiu aturat a considerar les conseqüències d’aquesta postura ¿Condemneu els màrtirs cristians que es van negar a honrar els déus oficials? ¿Condemneu John Brown, precursor de la lluita per l’abolició de l’esclavitud? Sí, haig de suposar-ho: condemneu també George Washington, i opineu que s’ha de retornar el vostre país als dominis de Sa Graciosa Majestat la Reina Isabel II. Com a fidel súbdit britànic aplaudesc la vostra opinió, però em tem que no trobarà un suport gaire entusiasta a la vostra pàtria” (Bertrand Russell, filòsof anglès, dóna suport a Einstein front a la campanya mediàtica maccarthista, 15 juny 1953 “New York Times”).
  • “La Nació és una comunitat. I és en aquesta comunitat on la família comença la seva tasca mitjançant la llengua, que permet a l’home en formació d’esdevenir membre de la comunitat (…) Sóc fill d’una nació els veïns de la qual l’han damnada a mort repetidament, però que ha sobreviscut i ha restat fidel a si mateixa (…) Jo us dic: per tots els mitjans de què disposeu, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. No permeteu mai que (…) sia la rapinya de cap interès polític o econòmic. No permeteu que s’esdevingui víctima de totalitarismes, imperialismes o hegemonies, per a les quals l’home sols compta com a objecte de dominació i no com a subjecte de la seva pròpia existència humana” (Joan Pau II, [Karol Józef Wojtyła], 1920-2005, únic papa polonès, nacionalista polonès i integrista catòlic).
  • “En el mateix sentit s’ha referit el membre del Secretariat Nacional de la CUP, Lluís Sales, que ha recordat que la convocatòria de la consulta “és un procés promogut pel poble i que els grans partits l’han seguit”. Aquest país haurà d’estar més a prop de Gandhi que d’Àlex Salmond” ha dit Sales, que s’ha mostrat convençut que la consulta “s’haurà de convocar de forma desobedient”. (La CUP creu que cal un moviment de resistència civil per assegurar la consulta)

-FRONT A LA VIOLENCIA DE LA GUERRA I EL SERVEI MILITAR

  • “Esper sincerament que arribi el moment que la negativa a realitzar el servei militar sia de nou un mètode eficaç de seguir la causa del progrés humà” (Albert Einstein, el major científic del s. XX, 20 juliol 1933).
  • “No portaré cap fusell… Duré els vostres llibres, duré una torxa, duré una melodia, i seguiré duent això o allò cap ací i cap allà i sant tornem-hi, Cary Grant, cobra i porta’l, torna’m a la vella Virgínia, encara em faré l’hara-kiri si m’ensenyeu com es fa, però no duré cap fusell!” (Hawkeye, M*A*S*H, film i còmics, “Oficial del Dia”).

-EN NOM DE DÉU

  • “Jutgeu per vosaltres mateixos si és recte a la vista de Déu d’obeir-vos a vosaltres abans que obeir Déu” (Apòstols Pere i Joan en parlar amb els mestres de la llei a Fets dels Apòstols 5:23-30, atribuït a l’apòstol Lluc, datat cap al 60 d. C.).
  • “És que les coses han estat canviades; un foc celest ha caigut sobre nosaltres, una llei ha estat escrita damunt els nostres cors, un Esperit totpoderós ens esperona: encisats pels seus infinits
    atractius, ens hem imposat a nosaltres mateixos la benaurada necessitat d’estimar Jesucrist més que la nostra vida; per això ja no podem obeir el món. Podem sofrir, podem morir, però no podem trair l’Evangeli i dissimular allò que sabem: Non possumus ea quae vidimus et audivimus non loqui (Ac 4,20).
  • Heus aquí, senyors, com eren els nostres pares; aquest és l’esperit del cristianisme, esperit de fermesa i resistència, que es col·loca per damunt dels presents del món, per damunt de l’odi més viu, per damunt de les amenaces més terribles” (Sermó per a la festa de la Pentecosta de 1658, de Jacques Benigne Bossuet, 1627-1704, clergue, predicador catòlic i intel·lectual borgonyó).
  • “Quan les autoritats actuen malament, no tenim perquè obeir-les. Els pares de l’Església deien el mateix. “Ell els feia aquesta advertència:« Obriu els ulls i guardeu-vos del llevat dels fariseus i el llevat d’Herodes» (Mc. 08:15). Va obeir la Sagrada Família a Herodes? Obeiren els apòstols a les autoritats que els prohibien predicar? Es va quedar l’apòstol dins de la presó on l’havien ficat les autoritats? Van callar els profetes per obeir les autoritats corruptes? La falsa teologia herodiana, al servei dels poders mundans, ordena obeir cegament, és a dir, adorar el Cèsar, ja que és adorar el Cèsar i a la mentida és creure que quan una cosa és aprovada per algun govern perd la condició d’immoral” (Autocitació).

                                                                Oscar Romero

  • “Jo voldria fer una especial crida als homes de l’Exèrcit i en concret a les bases de la Guàrdia Nacional, de la policia, de les casernes: germans, són del nostre mateix poble, estan matant els propis germans pagesos i, front a una ordre de matar que doni un home ha de prevàler la llei de Déu que diu: “No mataràs”. Cap soldat no es troba pas obligat a seguir una ordre contra la llei de Déu. Una llei immoral no deu ser complida per ningú. Ja és hora de recuperar la consciència i de creure-la abans que no l’ordre del pecat. L’Església, defensora dels drets de Déu, de la dignitat humana, no pot restar callada davant tanta abominació…us suplic, us prec, us ordèn en nom de Déu: “Cessi la repressió!” (Monsenyor Óscar Arnulfo Romero y Galdámez, 1917–1980, arquebisbe màrtir de San Salvador, la vespra del seu assassinat per l’Exèrcit feixista).

Xicotet Comerç

EL PETIT COMERÇ DÓNA VIDA I SEGURETAT A LA BARRIADA

Motius per a comprar als comerços del barri:

  1. Són veïns nostres.
  2. Solen ser empreses familiars que creen més llocs de feina i més estables, no pas com les grans superfícies, que sols creen llocs de feina inestables amb sous baixos i empobreixen la població en general.
  3. Són aprop.
  4. Hi trobem un tracte humà i personalitzat, i un servei postvenda que mai no podrà oferir la massificació i la despersonalització de les grans superfícies.
  5. Els beneficis del petit comerç es reinverteixen al mateix poble o comarca o barri, mentre que els de les grans superfícies quasi sempre se’n van a París, Madrid, etc. i ens descapitalitzen greument.
  6. Perquè a l’hora de fomentar les activitats del barri i ciutadanes (festes, revistes, clubs esportius, etc.) el petit comerç és el primer, un teixit social sanejat i pròxim.
  7. Perquè el PP i els partits del “Régimen” els volen ofegar, ja que aquests partidots cobren i tenen tripijocs amb les gans superfícies, així que els maten a base d’imposts i taxes abusius (I.A.E., guals, rètols, etc.). Els polítics del poder prefereixen legalment d’afavorir els interessos de les grans cadenes multinacionals, les quals, sota mà, els paguen “mordidas” més que substancials, corrupció que és la base de l’actual règim biparticidista-caciquil.
  8. Perquè no utilitzen treball esclau ni infantil com moltes empreses (Zara, Adidas, etc.). Ni són empreses que es deslocalitzen.
  9. Un carrer ple de comerços és una garantia contra la degradació i un fre a la inseguretat ciutadana. Els nostres barris serien ben lleigs sense els comerços i llurs aparadors. Mantenen el caliu del barri i tothom vol un barri més humà on viure.
  10. El comerç de proximitat genera un 67% menys de residus i, per tant, és molt més sostenibles mediambientalment.

Depèn de nosaltres: sense el suport dels veïns a muntó petits comerços, autèntica saba econòmica del nostre poble i de la nostra terra, hauran de plegar i patirem crisi tots ensems.

DONEM SUPORT PRÀCTIC AL PETIT I M ITJÀ COMERÇ. (ÉS UN SUGGERIMENT DE…)

Els jurats de València adrecen lletra als de Barcelona i Ciutat de Mallorca: “car per tals e semblants certificacions hom guarda sos amics e sa nació de prendre dan” (24.10.1374).

Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió)

“El consumisme i l’avarícia ambiental acaben generant indiferència religiosa -que és un sucedani de la tradició religiosa- i més que no el laïcisme militant. I també fa abaixar la demografia, perquè la gent prefereix poder consumir a tenir més fills. Les jerarquies eclesials solen donar suport a partits de centre-dreta basats en el liberalisme més consumista. Talment aquestes mateixes jerarquies aliades al poder políticoeconòmic en realitat acaben generant l’ateisme que blasmen (a més de l’integrisme per via directa). La crisi demogràfico-religiosa és coberta amb immigració, i doncs, amb la uniformació cultural i de mercats de la globalització” “Per ventura els dubtes en la fe provenen, en definitiva, d’una visió massa còmoda, rutinària, acartronada i “religiosa” de la relació amb Déu. “Déu” com a concepte és quelcom de molt manipulable pels humans, pot omplir-se de mil disbarats i si l’han farcit de falsedats, molts acabaran creient en el “farcit” que anomenen “Déu” sense ser-Lo. Perquè ni s’esforcen ni cerquen els religiosos ni els descreguts. D’ací brolla la Gran Crisi”.

  • “El cristianisme no és pas una religió, sinó un esdeveniment: encarnació, mort i resurrecció de Jesucrist. Un esdeveniment no pot entrar en crisi: existeix” (Monsenyor Luigi Giovanni Giussani, 1922-2005, clergue i intel·lectual catòlic milanès, fundador de “Comunió i Alliberament”).

         Luigi Giovanni Giussani                                  Leonardo Boff

luigi-giovanni-giussanileonardo-boff

  • “A Europa hom viu una mena d’hivern eclesial que acompanya un hivern cultural. Hi ha una crisi d’expectativa històrica, una manca d’esperança. És una Església sens esperança” (Leonardo Boff, * 1938, teòleg de l’alliberament brasiler, de família del Veneto, perseguit per la Cúria Vaticana).
  • “Jo crec amb tot el meu cor que estar al servei dels Estats Units significa estar-ho pel Déu que tant ha beneït la nostra terra. Necessitem l’ajuda de Déu per a guiar la nostra nació a través de mars tempestuosos. Però no podem esperar que protegesca els Estats Units en una crisi si l’abandonem a l’entrada en el nostre viure diari” (Ronald Reagan, 40è president nordamericà, 1981-89, 1911-2004, en un discurs que li prepararen).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells)

  • “Aquests són els temps que tracten de les ànimes dels homes” (Thomas Paine, 1737-1809, escriptor anglès).
  • “En la prosperitat els homes demanen molt poc a Déu. En l’adversitat, li demanen massa” (Anònim).
  • “Si no tenim una pràctica espiritual en els bons temps, no podem esperar que en despleguem de sobte durant un moment de crisi” (Doug Coupland, telepredicador nordamericà).
  • “Les llavors de la fe són sempre dins nostre, de vegades és necessària una crisi per nodrir i fer-les crèixer” (Susan Taylor, escriptora evangèlica nordamericana).
  • “La crisi en la qual som, no és sols una crisi de manca de veritable definició de valors humanes a tot arreu” (Jaime Torres Bodet, 1902-1974, diplomàtic i escriptor mexicà, director general de la UNESCO).
  • “Conec el meu destí. Un dia s’associarà amb el meu nom el record d’alguna cosa terrible, d’alguna crisi com cap altra a la terra, de la més profunda col·lisió de la consciència, d’una decisió contra tot el que fins llavors hom havia cregut, exigit, santificat. Jo no sóc un home, sóc dinamita” (Friedrich Nietzsche, 1844-1900, filòsof clàssic alemany, filòsof i crític cultural).
  • “Quan la crisi forta et cau damunt, no t’aturis a mirar-te, i conversa amb el Senyor, que t’espera des de sempre” (Alicia Beatriz Angélica Araujo, autora catòlica).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat)

  • “La violència domèstica i social comença generalment amb unes poques paraules d’enuig i uns pocs sentiments ferits desatesos, llavors l’enfrontament s’agreuja amb sentiments de traïció, de ràbia i de venjança. Els sentiments interiors de ràbia prompte cauen damunt tots els aspectes d’una societat. L’èmfasi social multiplica diàriament amb cada nou informe sobre problemes polítics, abusos a menors, drogadiccions, violència laboral, escolars amb armes de foc, falta d’habitatge, guerres ètniques o qualsevol altra crisi. La causa de l’arrel de molts d’aquests èmfasis socials és la violència interior creada per una comunicació disfuncional entre el cor i la ment. Quan la pressió social augmenta, ens trobem davant una tria: la retirada esporuguida i l’aïllament -enfadats i amargats-, intemptar d’ignorar-ho tot plegat, o responsabilitzar-nos de les nostres pròpies reaccions davant la pressió” (“Freeze-Frame”, del Doctor Childre).
  • “En aquest aspecte, Lucien va rebre un cop al pit, en aquest òrgan encara mal definit on es refugia la nostra sensibilitat, en el qual, d’ençà que existeixen els sentiments, els homes es posen la mà tant en les alegries com en les dolors excessives. Potser direu que aquest relat és pueril. Certament ho és per als rics que mai no han conegut aquesta mena de sofriment i que poden trobar aquí un punt de mesquinesa i de cosa increïble; però les angoixes dels desgraciats mereixen la mateixa atenció que les crisis que revolucionen les vides de la vida dels poderosos i dels privilegiats de la terra” (“Les il·lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac).
  • “La relació [connexió] sols és vista com a regla opressiva. L’ego s’aliena dels altres, fàcilment sembla que estigui amenaçant, és envejat en comptes d’estimat. On sols el (gènere neutre) ego importa, tot depèn d’humors dels egos estranys i per això de pures coincidències. El resultat és un caos complicat, ardu d’interessos competint en conflicte” “En el nostre temps en què els llindars de vergonya s’estan enfonsant, la incapacitat de comunicar-se creix. Perquè la majoria de les regles…i valors…són apreses a través de la vergonya, un mecanisme central en el procés civilitzatori. En canvi en el corrent d’individualització socialment atomitzada els humans estan anant a la deriva, propensos a crisis de sentit, addictes a experiències que distreuen, però només són capaços de relacions superficials” (1996, a Der Spiegel, setmanari d’Hamburg).
  • “L’objecte estimat no és sinó aquell que ha compartit simultàniament una experiència, a l’estil del Narcís; i el desig d’estar a la vora de l’objecte amat no respon pas a la déria de posseir-lo, sinó a la de voler comparar dues experiències la una l’altra, com a imatges en miralls distints. Tot això pot anar davant del primer esguard, la primera besada o contacte, precedeix a l’ambició, a l’orgull i a l’enveja; precedeix a les primeres declaracions que marquen l’instant de la crisi, perquè a partir d’allí l’amor degenera en costum, possessió, i retorna a la solitud” (Justine, 1957, del “Quartet d’Alexandria”, Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
  • “El nostre país no està en crisi, no hi ha tancs als carrers. No importa quin sia el resultat de la situació del president, la vida als Estats Units continuarà. Les nostres vides seguiran plenes de qüestions pràctiques, no de normes constitucionals” (Jennifer Blackburn Dunn, 1941-2007, diputada republicana per Washington).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

  • “En les grans crisis, el cor es trenca o s’enforteix” (Honorat de Balzac, 1799-1850, novel·lista realista-romàntic, mig occità).
  • “Quan t’enfrontes a una crisi, saps qui són els teus amics veritables” (Earvin “Magic” Johnson, *1959, jugador afroamericà de bàsquet ja retirat).
  • “La crisi d’avui és la broma del demà” (Herbert George Wells, 1866-1946, escriptor i historiador anglès).
  • “Sospit que la pressió psicològica associada a aquesta crisi va causar que em quedàs en blanc per primer cop. Ha contribuït a un deteriorament de la meva salut que més tard ha requerit la inserció d’un marcapassos cardíac” (Ratu Sir Kamisese Mara, 1920–2004, pare fundador de l’Estat de les illes Fiji).

SENEFA 005

         Ratu Sir Kamisese Mara                            Stéphane Mallarmé

Ratu Sir Kamisese MaraStéphane Mallarmé

SENEFA 005

  • “La poesia és el llenguatge d’un estat de crisi” (Stéphane Mallarmé, 1842-1908, poeta francés).
  • “Era com si el principal engranatge de la seva existència hagués sortit de l’osca i vogís sense enganxar-se on calia ni poder aturar-se” (“Guerra i Pau”, 1866, novel·la de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
  • “En el nostre temps en què els llindars de vergonya s’estan enfonsant, la incapacitat de comunicar-se creix. Perquè la majoria de les regles .. i valors … són apreses a través de la vergonya, un mecanisme central en el procés civilitzatori. En canvi en el corrent d’individualització socialment atomitzada els humans estan anant a la deriva, propensos a crisis de sentit, addictes a experiències que distreuen, però només són capaços de relacions superficials” (Der Spiegel, setmanari d’Hamburg, 3/1996, 15·1·1996).
  • “Els llocs més ardents a l’Infern es reserven per als qui, en els temps de crisi moral, es declaraven neutrals” (Durante / Dante Alighieri, 1265-1321, poeta florentí).
  • “Ell havia estat bo per a ella. Tornant a poc a poc del fons del seu espant, ella n’havia tingut cura quan havia estat malalt, havia treballat per a ell i suportat les seves crisis d’odi impotent. S’havia aferrat a ell amb un amor de gos cec i martiritzat, sospitant que ell era un altre gos cec i martiritzat. I ara, hi havia el noi. Què podia fer amb ell? Tot just alimentar-lo” (“La condition humaine / La condició humana”, 1933, d’André Malraux, 1901-1976, novel·lista, aventurer i polític antifeixista francès).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (03 – Consells)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (03 – Consells)

  • “Intenta relaxar-te i gaudir de la crisi” (Ashleigh Brilliant, *1933, autor i caricaturista anglès).
  • “En una crisi, no us amagueu pas darrere de res ni de ningú. T’han de trobar de totes maneres” (Paul William “Bear” Bryant, 1913-1983, entrenador de futbol americà).
  • “En tota crisi durant la vida, és d’una total salvació de tenir algun amic simpàtic davant del qual puguis pensar en veu alta sense restricció ni recel”  (T. Woodrow Wilson, 1856-1924, 28è president dels Estats Units, partidari de la independència de les nacions oprimides).
  • “Planta cara a les crisis. No deixis que t’ensorrin! Lluita per mantenir la calma…fins i tot supera la crisi del tot i converteix-la en una oportunitat. Nega’t a renunciar a la teva pròpia imatge. No importa el que passi, has de mantenir la teva bona opinió de tu mateix. No importa el que passi, has de mantenir els teus èxits anteriors en la teva memòria, a punt per a exhibir-los a la pantalla de cinema de la teva ment. Tant hi fa el que passi, tant hi fa el que hi perdis, no importa que hagis d’afrontar fracassos, has de mantenir la fe en tu mateix. Llavors pots plantar cara a les crisis, amb calma i coratge, negant-te a cedir, a continuació, no tombis per terra. Seràs capaç de mantenir-te a tu mateix” (Maxwell Maltz, cirurgià plàstic EUA, autor de motivació, i creador de la Psico-Cibernètica, 1927-2003).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta)

“El mot “Krisis” en grec clàssic (i també el mot en grec modern κρίση) vol dir “Judici” o “jutjant”. En una crisi, doncs, estem essent jutjats. Per qui?”

  • “La crisi humana és sempre una crisi de comprensió: entendre el que realment podem fer” (Raymond Williams, 1921-1988, crític, novel·lista i acadèmic gal·lès esquerrà).
  • “Quan hi ha una crisi o un perill, el nostre instint és lluitar o fugir. Però aquestes reaccions limiten la nostra capacitat de pensar racionalment. Identifiquem el curtcircuit en la comunicació que creà la crisi. Aleshores adrecem-nos cap a aquest curtcircuit en comptes de lluitar-hi” (Ronit Herzfeld, psicoterapeuta).
  • “Un home savi es proporciona més oportunitats de les que se li presenten” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Un optimista veu l’oportunitat en qualsevol calamitat ; un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat” (Winston Churchill, 1874-1965, estadista conservador i imperialista, militar, maçó i assagista anglès).
  • “L’home no està empresonat pel costum. Els grans canvis li poden venir causats per la crisi – una vegada que la crisi pot ser reconeguda i compresa” (Norman Cousins, 1915–1990, professor i periodista polític pacifista nordamericà).
  • “Realment crec que qualsevol crisi profunda és una oportunitat per a fer la nostra vida, en alguna mesura, extraordinària” (Martha Beck, 1962, sociòloga, terapeuta i escriptora de best-sellers de Utah).
  • “Les persones exitoses reconeixen la crisi com un moment per al canvi – de menor a major, de més petit a més gran” (Ed Cole [Edwin Louis Cole], 1922-2002, Fundador texà de “Christian Men’s Network”).

SENEFA 005

               Edwin Louis Cole                              Jerome Leon Bruckheimer

Edwin Louis ColeJerome Leon Bruckheimer
SENEFA 005

  • “Si patiu una crisi, adés en un vaixell adés allà on tresqui, hi ha herois que se n’elevaran per damunt” (Jerome Leon “Jerry” Bruckheimer, *1945, productor nordamericà de cinema i TV).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència)

  • “Les crisis no fan l’home: el donen a conéixer” (Ron Tottingham, predicador baptista nordamericà).
  • “El caràcter no es fa en una crisi, només hi queda exhibit” (Robert Freeman).
  • “Les crisis perfeccionen la vida. Tu hi descobreixes què ets” (Allan K. Chalmers, autor).
  • “El conflicte forma el caràcter. La crisi el defineix” (Steven V. Thulon).
  • “Hem de ser jutjats per la manera com actuem en temps de crisi” (Johnnie Cochran, 1937-2005, advocat nordamericà).
  • “Les grans ocasions no fan herois o covards, sinó que simplement els revelen als ulls dels homes. En silenci i de manera imperceptible, com ens despertem o dormim, creixem forts o febles, i finalment una crisi mostra en el que ens hem convertit” (Brooke Foss Westcott, 1825-1901, clergue i teòleg anglès).
  • “Encarat amb una crisi, l’home de caràcter cau de nou en si mateix. S’imposa el seu propi segell d’acció, n’assumeix la responsabilitat, la fa seva” (Charles de Gaulle, 1890-1970, militar, polític i escriptor francès, President de la República de 1958 a 1969).
  • “Un home no té més caràcter que el que ell pot dominar en un moment de crisi” (Ralph Washington Sockman, 1889-1970, religiós nordamericà).
  • “… tal com ens despertem o dormim, creixem, ens fem forts o febles, i finalment una crisi ens mostra en el que ens hem convertit” (Brooke Foss Westcott, 1825-1901, clergue i erudit anglès, bisbe de Durham).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi Nacional, de Civilització (08 – Resultats de la Crisi, Post-Crisi)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

 

Crisi Nacional, de Civilització (08 - Resultats de la Crisi, Post-Crisi) 01

Bé…almenys ara ja no haurem de preocupar-nos mai més de l’anarquia

Crisi Nacional, de Civilització (08 – Resultats de la Crisi, Post-Crisi)

  •    “En les grans crisis, el cor es trenca o s’assaona” (Honoré de Balzac, 1799-1850, novel·lista realista-romàntic, mig occità).
  • “Davant de cada crisi el Kaiser s’ha arrugat. Davant la derrota, va fugir; davant la revolució, va abdicar; a l’exili, es va tornar a casar” (Winston Churchill, 1874-1965, autor i primer ministre durant la 2ª Guerra Mundial).
  • “La crisi va provocar un període fèrtil de l’agitació i la revolució científica dins la teoria econòmica” (James Tobin, 1918–2002, economista estadounidenc contra l’especulació).

RAMON MUNTANER

Crisi Nacional, de Civilització (08 - Resultats de la Crisi, Post-Crisi) 03

  • “Romperen llances i esventraren cavalls, i s’hi conduïen entre ells com si caminassen per un bell jardí” (Ramon Muntaner, gran cronista del Casal de Barcelona, en relatar com els almogàvers destrossen la rereguarda dels croats francesos en la victòria catalana del Coll de Panissars, 30·9 a 1·10·1285).
  • “Som a la fi de la guerra
    silenci en els camps plens de mort.
    No podem, però, mirar la terra
    amb justa pau dins el cor.
    Dispersat, el poble no retroba,
    dins l’esclat del trompeteig de festa,
    el braó i l’orgull.
    Perquè oblidi la tempesta
    haurem de fer, dins la pau nova,
    un llarg camí,
    un llarg camí!.
    Guard, del foc que s’apaga,
    la flama tenaç del record.
    Els millors dels nostres, els vam perdre
    a la timba de la mort.
    La raó de viure que ells tenien,
    n’hem de fer, nosaltres, alegria;
    l’hem de dur món enllà.
    Perquè sia llum del dia,
    abans de l’alba encara ens resta
    un llarg camí,
    un llarg cami.
    Som a la fi de la guerra:
    oblit en els camps de la mort.
    Ara cal tenir l’esme de viure,
    que bati ben fort el cor”
    (Und der krig iz geendigt / La guerra s’ha acabat, poema anònim jídix al final de la 2ª Guerra Mundial).

Crisi Nacional, de Civilització (08 - Resultats de la Crisi, Post-Crisi) 02

Relaxa’t, te n’extrauré només l’imprescindible per a salvar l’economia

—— ENLLAÇOS RELACIONATS ——