Arxiu d'etiquetes: ECONOMIA

Futbol y Corrupción

FUTBOL Y CORRUPCIÓN

FICHAJES DE FUTBOL MÁS CAROS DE LA HISTORIA

  • ’Top 10’ fichajes más caros de la historia
  • 1. Cristiano Ronaldo (Real Madrid) por 96 M€
  • 2. Zlatan Ibrahimovic (FC Barcelona) por 87 M€
  • 3. Zinedine Zidane (Real Madrid) por 72 M€
  • 4. Kaká (Real Madrid) por 67 M€
  • 5. Luis Figo (Real Madrid) por 60 M€
  • 6. Fernando Torres (Chelsea) por 58 M€
  • 7. Hernán Crespo (Lazio) por 57 M€
  • 8. Gianluigi Buffon (Juventus) por 54 M€
  • 9. Gaizka Mendieta (Lazio) por 48 M€
  • 10. Juan Sebastián Verón (Manchester United) por 48 M€

Así pues, un trabajador medio tendría que trabajar 4.605 años para pagar el fichaje de Bale. Es decir, de las primeras pirámides escalonadas de Egipto.

4.465 años para el de Cristiano, desde la IV Dinastía faraónica de la Epoca Arcaica (Pirámides de Gizha).

4047 años para el de Ibrahimovic, desde la Edad del Bronce en Anatolia, época del patriarca Abraham.

3419 años para el de Zidane, desde el principio del Imperio Hitita, época de Moisés…

Football Leaks

EL DESPILFARRO DEL GOBIERNO ESPAÑOL CON LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE MADRID

Un trabajador medio tendría que trabajar 418.605 años, es decir, desde el Pleistoceno Medio época de grandes mamíferos hace mucho extintos (como el mamut o el tigre de dientes de sable) y de los hominoideos (es decir, no existían aún ni los Neandertales) y cuando las Islas Británicas estaban unidas a Europa, para pagar lo que el Gobierno y Madrid se han gastado en promocionar y preparar Madrid para las Olimpiadas tres veces seguidas.

“Si miráis la repetición ultralenta de las jugadas polémicas con mucha atención, ni os acordaréis de que os están quitando derechos sociales” ’@aranagoiri

¡BOICOT AL FUTBOL ESPAÑOL!

Anuncis

Crisi i Oportunitats: Romandre o Superar-la (04)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi i Oportunitats: Romandre o Superar-la (04)

ROMANDRE O EIXIR DE LA CRISI

  • “El president Ford va ser un devot i un home decent d’integritat impecable que va posar el servei del seu país abans del seu propi interès. Va ajudar a guarir la nostra nació en un moment de crisi, va proveir un lideratge estable i va restaurar la fe del poble en la presidència i en el govern” (Mark Emery Udall, *1950, Senador demòcrata per Colorado).
  • “Jo no vaig ingressar en el Poder, però per aconseguir el poder em van deixar una mica de poder del president i li vaig fer signar una sèrie de decrets que em donaven el poder suficient per crear un sistema capaç de manejar situacions de crisi” (Aleksandr Ivanovich Lebed Алекса́ндр Ива́нович Ле́бедь, 1950-2002, polític rus).
  • “Trob essencial per al nostre futur planetari el desplegament d’eines que puguin canviar la consciència que ha creat la crisi en la qual estem” (Stanislav Grof, *1931, estudiós txec de l’LSD i un dels fundadors de la Psicologia transpersonal).
  • “Crec fermament en el poble. Si hom li dóna la veritat, hom pot confiar per afrontar qualsevol crisi nacional. El punt més important és palesar els fets reals” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è president EUA, republicà i antiesclavista).
  • “Estar en un plató de cinema és com una crisi financera llarga” (John Paul Cusack, *1966, actor i guionista estadounidenc).
  • “Si la humanitat d’avui no s’ha pas convençut del caràcter perjudicial d’un sistema que l’ha duta de la crisi al crac, del crac a la revolta, de la revolta a la guerra; que corromp la pau i la torna treballosa i inquietant; que fa de la guerra un cataclisme universal gairebé tan desastrós per als vencedors com per als vençuts; que destrueix el sentit de la vida i la vàlua de l’esforç; que fa malbé el sentit de la vida i la valor de l’esforç; que produeix la lletjor del món i l’embrutiment del poble, si els homes d’avui acusen qualsevol de ser el culpable dels grans mals que els atabalen tot atribuint-los a qualsevol causa abans que no al desplegament de la màquina, és perquè no hi ha pitjor sord que el qui no vol oir” (“Peregrinatge a les fonts”, d’en Giuseppe Giovanni Lanza del Vasto, 1901-1981, deixeble cristià europeu de Gandhi).
  • “Fumar és la manera en què la Natura soluciona la crisi de finançament de la Seguretat Social” (Penny Harper, actriu).

SENSE CRISI

  • “Amb la moda mai no hi ha crisi perquè la roba sempre és de menester” (Achille Maramotti, *1927, home de negocis calabrès).
  • “El cristianisme no és pas una religió, sinó un esdeveniment: encarnació, mort i resurrecció de Jesucrist. Un esdeveniment no pot entrar en crisi: existeix” (Monsenyor Luigi Giovanni Giussani, 1922-2005, clergue i intel·lectual catòlic milanès, fundador de “Comunió i Alliberament”).
  • “La poesia és una font d’energia natural del nostre país. No pateix cap crisi energètica, té un potencial que durarà tant com el país. La seva potència és igual a la de qualsevol país del món” (Richard Ghormley Eberhart, 1904–2005, poeta de Minnesota).

Crisi i Oportunitats: Romandre o Superar-la (03)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi i Oportunitats: Romandre o Superar-la (03)

LA CRISI EN POSITIU, COM A OPORTUNITAT

  • “Una crisi és una oportunitat duta per un vent perillós” (Proverbi xinès).
  • “Els xinesos uses dos traços de pinzell per escriure la paraula ‘crisi’. Una pinzellada representa perill i l’altre l’oportunitat. En una crisi, hem de ser conscients del perill -, però reconéixer l’oportunitat” (Richard Nixon, 1913-1994, 37è President dels EUA, 1969-74).
  • “El mot crisi escrit en caràcters xinesos es composa de dos: un representa perill i l’altre oportunitat” (1959, John Fitzgerald Kennedy, 1917-1963, estadista i president demòcrata estadounidenc d’origen catòlicoirlandès).
  • “La crisi crea l’oportunitat” (Walter Klores, autor estatunidenc).
  • “Les crisis i els atzucacs quan es produeixen com a mínim tenen l’avantatge d’obligar-nos a pensar” (Jawaharlal Nehru, 1889-1964, estadista de l’Índia).
  • “Sense la força per a suportar la crisi, no es veurà l’oportunitat que conté. És en el procés de resistència que posa de manifest la mateixa oportunitat” (Chin-Ning Chu 朱津寧, *1947, consultor de negocis sino-nordamericà).
  • “Un minuciós examen mostra que la majoria de “les situacions de crisi” són oportunitats per avançar o bé, o quedar-se on és” (Maxwell Maltz, 1899-1975, cirurgià cosmètic nordamericà).
  • “Les crisis perfeccionen la vida. Tu hi descobreixes què ets” (Allan Knight Chalmers, autor anglòfon).
  • “Sweet are the uses of adversity / Dolç és fer ús de l’adversitat” (William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg anglès).
  • “Realment trob que qualsevol crisi profunda, d’alguna manera, és una oportunitat per fer la vostra vida extraordinària” (Martha Beck, 1962, sociòloga, terapeuta i escriptora de best-sellers de Utah).
  • “Fes de la crisi de la teva maduresa una palanca per a la renovació del teu cos i ment abans que quedar-te en una mena d’indefensió guaitant com decauen” (Jane Ellen Brody, *1941, autora estadounidenca de temes científics i de nodriment).
  • “Les persones exitoses reconeixen la crisi com un moment per al canvi – de menor a major, de més petit a més gran” (Ed Cole [Edwin Louis Cole], 1922-2002, Fundador texà de “Christian Men’s Network”).
  • “Quan t’enfrontes a una crisi, saps qui són els teus amics veritables” (Earvin “Magic” Johnson, *1959, jugador afroamericà de bàsquet ja retirat).
  • “Un pessimista és algú que fa dificultats de les seves oportunitats i un optimista és aquell que fa les oportunitats de les seves dificultats” (Harry S. Truman, 1884-1972, estadista nordamericà).
  • “Penseu en la gestió del canvi com una aventura. Poseu a prova les vostres habilitats i capacitats. Ix a la llum el talent que va poder haver estat latent. El canvi és també un camp d’entrenament per al lideratge. Quan pensem en els líders, recordem els temps de canvi, la innovació i el conflicte. El lideratge tracta sovint sobre la configuració d’una nova forma de vida. Per això, ha d’avançar en el canvi, prendre riscos i acceptar la responsabilitat de fer realitat el canvi” (Charles E. Rice, conseller delegat del Banc Barnett).

DESBLOCA CAP A LA INNOVACIÓ

  • “Trob que la crisi tendeix de debò a obrir vies al desplegament del caràcter d’una organització” (John Sculley, *1939, home de negocis nordamericà, de la Pepsicola i d’Apple).
  • “Fes de la crisi de la teva maduresa una palanca per a la renovació del teu cos i ment abans que quedar-te en una mena d’indefensió guaitant com decauen” (Jane Ellen Brody, *1941, autora nordamericana de temes científics i de nodriment).
  • “No permeteu mai que una crisi greu us destrossi. I el que vull dir amb això és que és una oportunitat per a fer coses que pensaves que no podies fer” (Rahm Israel Emanuel, *1959, polític estatunidenc del Partit Demòcrata i batle de Chicago).
  • “Mira de relaxar-te i fruir de la crisi” (Ellwood Brilliant, *1933, autor londinenc).
  • “En un moment de crisi que tots tenim el potencial per transformar-se fins a un nou nivell i fer coses que mai no vam creure possibles” (Stuart Wilde, *1946, escriptor anglès).
  • “La crisi va provocar un període fèrtil de l’agitació i la revolució científica dins la teoria econòmica” (James Tobin, 1918–2002, economista estadounidenc contra l’especulació).
  • “Quan una porta es tanca una altra s’obre, però tan a sovint mirem tant de temps i tan planyívolament la porta closa, que no veiem les que se’ns van obrint” (Alexander Graham Bell, 1843-1922, científic, inventor i logopeda escocès-nordamericà).
  • “No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar “superat”. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar les sortides i solucions. Sense crisis no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem dur. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la” “En els moments de crisi, sols la imaginació és més important que el coneixement” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).

Crisi i Oportunitats: Romandre o Superar-la (02)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi i Oportunitats: Romandre o Superar-la (02)

QUÈ FER DAVANT UNA CRISI

  • “Cada detall importa en una crisi” “Un líder o un home d’acció en una crisi gairebé sempre actua inconscientment i després pensa en les raons de la seva acció” (Jawaharlal Nehru, en hindi जवाहरलाल नेहर, 1889-1964, estadista de l’Índia).
  • “Analitzar la conjuntura suposa distingir entre allò urgent i allò important” (No en consta l’autor).
  • “Puc fer-hi res? Si la resposta és afirmativa elabora un pla: no hi ha crisi. Si la resposta és negativa, no hi ha tampoc crisi” (Autor desconegut).
  • “El secret de l’èxit és adonar-se que la crisi en el nostre planeta és molt més gran que decidir què fer amb ta pròpia vida, i si el sistema sota el qual vivim l’estructura de la civilització occidental comença a trontollar a causa del nostre egoisme i la cobdícia, llavors no farà cap diferència quan arriba l’ensorrada, de si tens un milió de dòlars o només un. L’únic treball que, en última instància, portarà quelcom de bo per a nosaltres és el treball de contribuir a guarir el món” (Marianne Williamson, *1952, autora i professora nordamericana, cap espiritual de Church of Today).
  • “En temps prehistòrics, l’home sovint només tenia dues opcions en situacions de crisi: lluitar o fugir. En els temps moderns, l’humor ens ofereix una tercera alternativa, lluita, fuig – o riu-te’n” (Robert Orben, *1927, màgic i comediògraf estadounidenc).
  • “Hem de ser jutjats per la manera com actuem en temps de crisi” (Johnnie Cochran, 1937-2005, advocat nordamericà).
  • “La violència domèstica i social comença generalment amb unes poques paraules d’enuig i uns pocs sentiments ferits desatesos, llavors l’enfrontament s’agreuja amb sentiments de traïció, de ràbia i de venjança. Els sentiments interiors de ràbia prompte cauen damunt de tots els aspectes d’una societat. L’èmfasi social multiplica diàriament amb cada nou informe sobre problemes polítics, abusos a menors, drogadiccions, violència laboral, escolars amb armes de foc, manca d’habitatge, guerres ètniques o qualsevol altra crisi. La causa de l’arrel de molts d’aquests èmfasis socials és la violència interior creada per una comunicació disfuncional entre el cor i la ment. Quan la pressió social augmenta, ens trobem davant una tria: la retirada esporuguida i l’aïllament -enfadats i amargats-, intemptar d’ignorar-ho tot plegat, o responsabilitzar-nos de les nostres pròpies reaccions davant la pressió” (“Freeze-Frame”, del Doc Lew Childre, escriptor i psicòleg nordamericà).

RESISTIR

  • “Encarat amb una crisi, l’home de caràcter cau de nou en si mateix. S’imposa el seu propi segell d’acció, n’assumeix la responsabilitat, la fa seva” (Charles-André-Joseph-Marie de Gaulle, 1890-1970, militar, polític i escriptor francès, President de la República de 1958 a 1969).
  • “Tanmateix, la combinació de la resistència civil, de grans mobilitzacions de masses i de les vagues, amb un cert grau de violència revolucionària, podria provocar una crisi en el camp enemic que en última instància conduiria a canvis essencials” (Joe Slovo, lituà de família jueva, 1926-1995, polític sudafricà, cap del PC sudafricà).
  • “La fortalesa no prové de vèncer. Les pròpies lluites despleguen les pròpies fortaleses. Quan anem per camins de duresa i decidim resistir, això és la força” (Arnold Alois Schwarzenegger, *1947, culturista, actor, model, home de negocis austro-nordamericà i 38è governador de Califòrnia).
  • “Si patiu una crisi, adés en un vaixell adés allà on tresqui, hi ha herois que se n’elevaran per damunt” (Jerry Bruckheimer, *1945, productor de cinema i sèries de Detroit, d’origen judeo-alemany).
  • “Cada gran crisi de la història humana és un pas de les Termòpiles, i sempre hi ha un Leònides i els seus tres-cents per morir-hi, si no poden vèncer” (George William Curtis, 1824-1892, escriptor i orador de Nova Anglaterra).
  • “Assumiràs la veu d’un poble,
    i serà la veu del teu poble,
    i seràs, per sempre, poble,
    i patiràs, i esperaràs,
    i aniràs sempre entre la pols,
    et seguirà una polseguera.
    I tindràs fam i tindràs set,
    no podràs escriure els poemes
    i callaràs tota la nit
    mentre dormen les teues gents,
    i tu sols estaràs despert,
    i tu estaràs despert,
    i tu estaràs despert per tots,
    No t’han parit per a dormir:
    et pariren per a vetlar
    en la llarga nit del teu poble.
    Tu seràs la paraula viva,
    la paraula viva i amarga.
    Ja no existiran les paraules,
    sinó l’home assumint la pena
    del seu poble, i és un silenci.
    Assumiràs…”
    (Vicent Andrés Estellers, Burjassot, l’Horta, 1924 – València, 1993; periodista i poeta eròticopatriòtic valencià, considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània).
  • “La resistència noviolenta que dirigeix Gandhi és més activa que no pas la violenta. Exigeix intrepidesa, més esperit de sacrifici, més disciplina, més esperança. Actua ensems en el plànol de les realitat constatables i en el de la consciència. Obra un capgirament pregon en els qui la practiquen i de vegades unes conversions sorprenents en aquells contra els quals és exercida” (“Peregrinatge a les fonts”, d’en Giuseppe Giovanni Lanza del Vasto, 1901-1981, deixeble cristià europeu de Gandhi).

ERRADES DAVANT UNA CRISI

“L’actitud de la gent està demanant a crits més corrupció, més lladres, més merda, més misèria, més repressió i més emigració a l’estranger, i sembla que en tindran a desdir. Perquè ningú no vol millorar ni canviar res de la misèria pròpia ni de l’ambiental”

  • “Massa gent està pensant en la seguretat en comptes de l’oportunitat. Semblen més temorencs de la vida que no pas de la mort” (James Francis Byrnes, 1882–1972, polifacètic polític nordamericà).
  • “En el millor dels casos, els nostres dies estan comptats, de totes maneres. Així que seria un crim contra la natura per a qualsevol generació de prendre la crisi mundial tan solemnement, que bandegi el gaudi de les coses per a les quals van ser dissenyats d’entrada: l’oportunitat de fer una bona feina, de gaudir dels amics, d’amorosir-nos, de jugar amb una pilota i per fer saltirolejar un nin” (Dracul Alistair Cooke, *1908, periodista i comentarista).
  • “Trob que vam perdre una gran part de simpatia i suport amb la forma en què van dur la crisi, allò més important crec que fou quan semblàvem aferrar-nos a moltes coses a la vegada, en lloc d’identificar les nostres prioritats d’una manera molt més responsable” (Wilbert Joseph Tauzin, II [Billy Tauzin], *1943, polític cajun –francòfon- de lobbies nordamericans).
  • “Hi ha una crisi de capital humà en el govern federal. No sols estem perdent les dècades de talent de funcionaris que es jubilen, sinó que no estem fent prou per crear i desplegar la pròxima generació de servidors públics” (Daniel Kahikina Akaka, *1924, senador demòcrata de Hawai).
  • “Trob que vam perdre una gran part de simpatia i suport amb la forma en què van dur la crisi, allò més important crec que fou quan semblàvem aferrar-nos a moltes coses a la vegada, en lloc d’identificar les nostres prioritats d’una manera molt més responsable” (Wilbert Joseph Tauzin, II [Billy Tauzin], *1943, polític cajun –francòfon- de lobbies nordamericans).
  • “A Europa hom viu una mena d’hivern eclesial que acompanya un hivern cultural. Hi ha una crisi d’expectativa històrica, una manca d’esperança. És una Església sens esperança…” (Leonardo Boff, *1938, teòleg de l’alliberament brasiler, de família del Veneto, perseguit per la Cúria Vaticana).
  • “Jo crec amb tot el meu cor que estar al servei dels Estats Units significa estar-ho pel Déu que tant ha beneït la nostra terra. Hem menester de l’ajuda de Déu per a guiar la nostra nació a través de mars tempestuosos. Però no podem esperar que protegesca els Estats Units en una crisi si L’abandonem quan entrem en el nostre viure diari” (Ronald Reagan, 1911-2004, 40è president nordamericà durant 1981-89).

Crisi i Oportunitats: Romandre o Superar-la (01)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi i Oportunitats: Romandre o Superar-la (01)

CRISI EN GENERAL

  • “El període més fàcil en una situació de crisi és en realitat la batalla en si. El més difícil és el període d’indecisió – adés per lluitar o adés per fugir. I el període més perillós és la seqüela. És llavors, amb tots els seus recursos despesos i la guàrdia baixa, que una persona ha de quedar amatent davant les reaccions contràries i el judici defectuós” (Richard Nixon, 1913-1994, 37è President dels Estats Units d’Amèrica entre 1969-74).
  • “Ningú, a part dels radicals, mai no han aconseguit res en una gran crisi” (James Abram Garfield, 1831–1881, 20è President dels EUA).
  • “El que volíeu fer quan teniu una crisi en la vostra vida és comprar un cotxe ràpid (i fugir), oi? Bé, sempre he tingut cotxes ràpids. No és pas això. És tèmer que allò millor ja és passat. És la temor que les coses fetes en el passat són el nostre millor treball” (Robbie Coltrane [Anthony Robert McMillan], *1950, actor còmic de cinema i televisió d’origen escocès).

ORIGEN DE LA CRISI

  • “Molts dels canvis actuals no són pas independents entre si. No són pas fruit de l’atzar. Per ex., la fallida de la família nuclear, la crisi mundial de l’energia, la difusió de cultes i de la televisió per cable, l’augment de l’horari flexible i dels nous conjunts de beneficis marginals, l’aparició de moviments separatistes des de Quebec fins a Còrsega, potser semblin esdeveniments aïllats. Tanmateix, allò cert és exactament el contrari” (Introducció de “La Tercera Onada”, 1980, per Alvin Toffler, *1928, assagista científic nordamericà de Prospectiva).
  • “El tema que debatem ara és molt senzill: Mereix de ser escoltada qualsevol mena d’opinió, per més impopular que sia? Plantegeu aquesta pregunta en aquests termes i gairebé tots els anglesos sentiran que llur deure és respondre: «Sí». Però doneu-li una forma concreta i pregunteu: Què us sembla si ataquem Stalin? Tenim dret a ser escoltats? I la resposta més natural serà: «No». En aquest cas, la pregunta representa un desafiament a l’opinió ortodoxa regnant i, en conseqüència, el principi de llibertat d’expressió entra en crisi. De tot això resulta que, quan en aquests moments hom demana llibertat d’expressió, de fet no estan pas demanant autèntica llibertat” (1944, Pròleg de Georges Orwell [Eric Blair], 1903-1950, escriptor antitotalitari anglès i lluitador antifeixista a Catalunya, al seu “Animal Farm”).
  • “He arribat a la conclusió espantosa que jo sóc l’element decisiu a l’aula. Segons l’humor que tinc aquell dia, així va l’oratge. Com a mestre, tinc un poder enorme per fer la vida d’un nen miserable o alegre. Puc ser un instrument de tortura o un instrument d’inspiració. Puc humiliar o escampar bon humor, fer patir o guarir. En totes les situacions, és la meva resposta la que decideix si una crisi s’intensificarà, o amainarà, i un nen s’humanitzarà o es humanitzarà” (Dr. Haim G. Ginott, 1922-1973, mestre, psicòleg i psicoterapeuta infantil).

La Cigala i la Formiga

LA CIGALA I LA FORMIGA, VERSIÓ CLÀSSICA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.

  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.

  • La cigala pensa que la formiga és fava, i ella es passa l’estiu rient, ballant i jugant.

  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera.

  • La cigala tremolant, sense menjar i sense recer, mor de fred.

              FI

VERSIÓ ESPANYOLA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.
  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.
  • La cigala pensa que la formiga és ximple i es passa l’estiu fent allò que li fa més goig, rient, ballant i jugant.
  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera … ……… ……
  • La cigala tremolant organitza una roda de premsa el què es demana per què la formiga té dret a habitatge i menjar quan vol, quan hi ha uns altres, amb menys sort que ella, que tenen fred i gana.
  • La televisió organitza un programa en viu en el qual la cigala surt passant fred i calamitats i alhora mostren extractes del vídeo de la formiga ben calenteta a casa i amb la taula plena de menjar
  • Els espanyols se sorprenen que en un país tan modern com el seu deixin patir a la pobra cigala mentre que hi ha altres que viuen en l’abundor.
  • Les associacions contra la pobresa es manifesten davant de la casa de la formiga.
  • Els periodistes organitzen una sèrie d’articles en els quals qüestionen com la formiga s’ha enriquit sense contractar la cigala i insten al govern a que augmenti els impostos de la formiga de manera que les pobres cigales puguin viure millor.
  • Responent a les enquestes d’opinió, el govern elabora una llei sobre la igualtat econòmica i una llei amb caràcter retroactiu, antidiscriminació.
  • Els impostos de la formiga han augmentat i a més li arriba una multa perquè no va contractar a la cigala com ajudant a l’estiu.

  • Les autoritats embarguen la casa de la formiga, ja que aquesta no té prou diners per pagar la multa i els impostos.
  • La formiga se’n va d’Espanya i s’instal·la amb èxit a Europa. La televisió fa un reportatge on surt la cigala amb molt de sobrepès, ja que s’ha menjat gairebé tot el que hi havia molt abans que arribi la primavera, mentre veia els videos-reportatges que li havien fet
  • L’antiga casa de la formiga és reconvertit en alberg social per a cigales i es fa malbé ràpidament perquè les cigales no fan res per mantenir-la en bon estat.
  • El govern és criticat per no posar els mitjans necessaris.
  • Una comissió d’investigació que costarà 10 milions d’Euros -i recau en un conegut lobby econòmic- es posa en marxa.
  • Mentrestant la cigala mor d’una sobredosi.
  • La SER, la COPE, i totes les TV i diaris, comenten el fracàs del govern per intentar esmenar el problema de les desigualtats socials.
  • La casa és ocupada per una banda d’aranyes immigrants, que rebran les corresponents paguetes per cada fill.
  • El govern es felicita per la diversitat multicultural d’Espanya alhora que puntualitza que aquesta faula no té, per a res, cap comparació possible entre el Govern Central i l’economia productiva de l’Arc Mediterrani.
  • Tot semblança amb la realitat és pura coincidència.

FI

Xicotet Comerç

EL PETIT COMERÇ DÓNA VIDA I SEGURETAT A LA BARRIADA

Motius per a comprar als comerços del barri:

  1. Són veïns nostres.
  2. Solen ser empreses familiars que creen més llocs de feina i més estables, no pas com les grans superfícies, que sols creen llocs de feina inestables amb sous baixos i empobreixen la població en general.
  3. Són aprop.
  4. Hi trobem un tracte humà i personalitzat, i un servei postvenda que mai no podrà oferir la massificació i la despersonalització de les grans superfícies.
  5. Els beneficis del petit comerç es reinverteixen al mateix poble o comarca o barri, mentre que els de les grans superfícies quasi sempre se’n van a París, Madrid, etc. i ens descapitalitzen greument.
  6. Perquè a l’hora de fomentar les activitats del barri i ciutadanes (festes, revistes, clubs esportius, etc.) el petit comerç és el primer, un teixit social sanejat i pròxim.
  7. Perquè el PP i els partits del “Régimen” els volen ofegar, ja que aquests partidots cobren i tenen tripijocs amb les gans superfícies, així que els maten a base d’imposts i taxes abusius (I.A.E., guals, rètols, etc.). Els polítics del poder prefereixen legalment d’afavorir els interessos de les grans cadenes multinacionals, les quals, sota mà, els paguen “mordidas” més que substancials, corrupció que és la base de l’actual règim biparticidista-caciquil.
  8. Perquè no utilitzen treball esclau ni infantil com moltes empreses (Zara, Adidas, etc.). Ni són empreses que es deslocalitzen.
  9. Un carrer ple de comerços és una garantia contra la degradació i un fre a la inseguretat ciutadana. Els nostres barris serien ben lleigs sense els comerços i llurs aparadors. Mantenen el caliu del barri i tothom vol un barri més humà on viure.
  10. El comerç de proximitat genera un 67% menys de residus i, per tant, és molt més sostenibles mediambientalment.

Depèn de nosaltres: sense el suport dels veïns a muntó petits comerços, autèntica saba econòmica del nostre poble i de la nostra terra, hauran de plegar i patirem crisi tots ensems.

DONEM SUPORT PRÀCTIC AL PETIT I M ITJÀ COMERÇ. (ÉS UN SUGGERIMENT DE…)

Els jurats de València adrecen lletra als de Barcelona i Ciutat de Mallorca: “car per tals e semblants certificacions hom guarda sos amics e sa nació de prendre dan” (24.10.1374).

Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió)

“El consumisme i l’avarícia ambiental acaben generant indiferència religiosa -que és un sucedani de la tradició religiosa- i més que no el laïcisme militant. I també fa abaixar la demografia, perquè la gent prefereix poder consumir a tenir més fills. Les jerarquies eclesials solen donar suport a partits de centre-dreta basats en el liberalisme més consumista. Talment aquestes mateixes jerarquies aliades al poder políticoeconòmic en realitat acaben generant l’ateisme que blasmen (a més de l’integrisme per via directa). La crisi demogràfico-religiosa és coberta amb immigració, i doncs, amb la uniformació cultural i de mercats de la globalització” “Per ventura els dubtes en la fe provenen, en definitiva, d’una visió massa còmoda, rutinària, acartronada i “religiosa” de la relació amb Déu. “Déu” com a concepte és quelcom de molt manipulable pels humans, pot omplir-se de mil disbarats i si l’han farcit de falsedats, molts acabaran creient en el “farcit” que anomenen “Déu” sense ser-Lo. Perquè ni s’esforcen ni cerquen els religiosos ni els descreguts. D’ací brolla la Gran Crisi”.

  • “El cristianisme no és pas una religió, sinó un esdeveniment: encarnació, mort i resurrecció de Jesucrist. Un esdeveniment no pot entrar en crisi: existeix” (Monsenyor Luigi Giovanni Giussani, 1922-2005, clergue i intel·lectual catòlic milanès, fundador de “Comunió i Alliberament”).

         Luigi Giovanni Giussani                                  Leonardo Boff

luigi-giovanni-giussanileonardo-boff

  • “A Europa hom viu una mena d’hivern eclesial que acompanya un hivern cultural. Hi ha una crisi d’expectativa històrica, una manca d’esperança. És una Església sens esperança” (Leonardo Boff, * 1938, teòleg de l’alliberament brasiler, de família del Veneto, perseguit per la Cúria Vaticana).
  • “Jo crec amb tot el meu cor que estar al servei dels Estats Units significa estar-ho pel Déu que tant ha beneït la nostra terra. Necessitem l’ajuda de Déu per a guiar la nostra nació a través de mars tempestuosos. Però no podem esperar que protegesca els Estats Units en una crisi si l’abandonem a l’entrada en el nostre viure diari” (Ronald Reagan, 40è president nordamericà, 1981-89, 1911-2004, en un discurs que li prepararen).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells)

  • “Aquests són els temps que tracten de les ànimes dels homes” (Thomas Paine, 1737-1809, escriptor anglès).
  • “En la prosperitat els homes demanen molt poc a Déu. En l’adversitat, li demanen massa” (Anònim).
  • “Si no tenim una pràctica espiritual en els bons temps, no podem esperar que en despleguem de sobte durant un moment de crisi” (Doug Coupland, telepredicador nordamericà).
  • “Les llavors de la fe són sempre dins nostre, de vegades és necessària una crisi per nodrir i fer-les crèixer” (Susan Taylor, escriptora evangèlica nordamericana).
  • “La crisi en la qual som, no és sols una crisi de manca de veritable definició de valors humanes a tot arreu” (Jaime Torres Bodet, 1902-1974, diplomàtic i escriptor mexicà, director general de la UNESCO).
  • “Conec el meu destí. Un dia s’associarà amb el meu nom el record d’alguna cosa terrible, d’alguna crisi com cap altra a la terra, de la més profunda col·lisió de la consciència, d’una decisió contra tot el que fins llavors hom havia cregut, exigit, santificat. Jo no sóc un home, sóc dinamita” (Friedrich Nietzsche, 1844-1900, filòsof clàssic alemany, filòsof i crític cultural).
  • “Quan la crisi forta et cau damunt, no t’aturis a mirar-te, i conversa amb el Senyor, que t’espera des de sempre” (Alicia Beatriz Angélica Araujo, autora catòlica).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat)

  • “La violència domèstica i social comença generalment amb unes poques paraules d’enuig i uns pocs sentiments ferits desatesos, llavors l’enfrontament s’agreuja amb sentiments de traïció, de ràbia i de venjança. Els sentiments interiors de ràbia prompte cauen damunt tots els aspectes d’una societat. L’èmfasi social multiplica diàriament amb cada nou informe sobre problemes polítics, abusos a menors, drogadiccions, violència laboral, escolars amb armes de foc, falta d’habitatge, guerres ètniques o qualsevol altra crisi. La causa de l’arrel de molts d’aquests èmfasis socials és la violència interior creada per una comunicació disfuncional entre el cor i la ment. Quan la pressió social augmenta, ens trobem davant una tria: la retirada esporuguida i l’aïllament -enfadats i amargats-, intemptar d’ignorar-ho tot plegat, o responsabilitzar-nos de les nostres pròpies reaccions davant la pressió” (“Freeze-Frame”, del Doctor Childre).
  • “En aquest aspecte, Lucien va rebre un cop al pit, en aquest òrgan encara mal definit on es refugia la nostra sensibilitat, en el qual, d’ençà que existeixen els sentiments, els homes es posen la mà tant en les alegries com en les dolors excessives. Potser direu que aquest relat és pueril. Certament ho és per als rics que mai no han conegut aquesta mena de sofriment i que poden trobar aquí un punt de mesquinesa i de cosa increïble; però les angoixes dels desgraciats mereixen la mateixa atenció que les crisis que revolucionen les vides de la vida dels poderosos i dels privilegiats de la terra” (“Les il·lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac).
  • “La relació [connexió] sols és vista com a regla opressiva. L’ego s’aliena dels altres, fàcilment sembla que estigui amenaçant, és envejat en comptes d’estimat. On sols el (gènere neutre) ego importa, tot depèn d’humors dels egos estranys i per això de pures coincidències. El resultat és un caos complicat, ardu d’interessos competint en conflicte” “En el nostre temps en què els llindars de vergonya s’estan enfonsant, la incapacitat de comunicar-se creix. Perquè la majoria de les regles…i valors…són apreses a través de la vergonya, un mecanisme central en el procés civilitzatori. En canvi en el corrent d’individualització socialment atomitzada els humans estan anant a la deriva, propensos a crisis de sentit, addictes a experiències que distreuen, però només són capaços de relacions superficials” (1996, a Der Spiegel, setmanari d’Hamburg).
  • “L’objecte estimat no és sinó aquell que ha compartit simultàniament una experiència, a l’estil del Narcís; i el desig d’estar a la vora de l’objecte amat no respon pas a la déria de posseir-lo, sinó a la de voler comparar dues experiències la una l’altra, com a imatges en miralls distints. Tot això pot anar davant del primer esguard, la primera besada o contacte, precedeix a l’ambició, a l’orgull i a l’enveja; precedeix a les primeres declaracions que marquen l’instant de la crisi, perquè a partir d’allí l’amor degenera en costum, possessió, i retorna a la solitud” (Justine, 1957, del “Quartet d’Alexandria”, Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
  • “El nostre país no està en crisi, no hi ha tancs als carrers. No importa quin sia el resultat de la situació del president, la vida als Estats Units continuarà. Les nostres vides seguiran plenes de qüestions pràctiques, no de normes constitucionals” (Jennifer Blackburn Dunn, 1941-2007, diputada republicana per Washington).

—— ARTICLES RELACIONATS ——