Arxiu d'etiquetes: ECONOMIA

La Cigala i la Formiga

LA CIGALA I LA FORMIGA, VERSIÓ CLÀSSICA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.

  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.

  • La cigala pensa que la formiga és fava, i ella es passa l’estiu rient, ballant i jugant.

  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera.

  • La cigala tremolant, sense menjar i sense recer, mor de fred.

              FI

VERSIÓ ESPANYOLA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.
  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.
  • La cigala pensa que la formiga és ximple i es passa l’estiu fent allò que li fa més goig, rient, ballant i jugant.
  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera … ……… ……
  • La cigala tremolant organitza una roda de premsa el què es demana per què la formiga té dret a habitatge i menjar quan vol, quan hi ha uns altres, amb menys sort que ella, que tenen fred i gana.
  • La televisió organitza un programa en viu en el qual la cigala surt passant fred i calamitats i alhora mostren extractes del vídeo de la formiga ben calenteta a casa i amb la taula plena de menjar
  • Els espanyols se sorprenen que en un país tan modern com el seu deixin patir a la pobra cigala mentre que hi ha altres que viuen en l’abundor.
  • Les associacions contra la pobresa es manifesten davant de la casa de la formiga.
  • Els periodistes organitzen una sèrie d’articles en els quals qüestionen com la formiga s’ha enriquit sense contractar la cigala i insten al govern a que augmenti els impostos de la formiga de manera que les pobres cigales puguin viure millor.
  • Responent a les enquestes d’opinió, el govern elabora una llei sobre la igualtat econòmica i una llei amb caràcter retroactiu, antidiscriminació.
  • Els impostos de la formiga han augmentat i a més li arriba una multa perquè no va contractar a la cigala com ajudant a l’estiu.

  • Les autoritats embarguen la casa de la formiga, ja que aquesta no té prou diners per pagar la multa i els impostos.
  • La formiga se’n va d’Espanya i s’instal·la amb èxit a Europa. La televisió fa un reportatge on surt la cigala amb molt de sobrepès, ja que s’ha menjat gairebé tot el que hi havia molt abans que arribi la primavera, mentre veia els videos-reportatges que li havien fet
  • L’antiga casa de la formiga és reconvertit en alberg social per a cigales i es fa malbé ràpidament perquè les cigales no fan res per mantenir-la en bon estat.
  • El govern és criticat per no posar els mitjans necessaris.
  • Una comissió d’investigació que costarà 10 milions d’Euros -i recau en un conegut lobby econòmic- es posa en marxa.
  • Mentrestant la cigala mor d’una sobredosi.
  • La SER, la COPE, i totes les TV i diaris, comenten el fracàs del govern per intentar esmenar el problema de les desigualtats socials.
  • La casa és ocupada per una banda d’aranyes immigrants, que rebran les corresponents paguetes per cada fill.
  • El govern es felicita per la diversitat multicultural d’Espanya alhora que puntualitza que aquesta faula no té, per a res, cap comparació possible entre el Govern Central i l’economia productiva de l’Arc Mediterrani.
  • Tot semblança amb la realitat és pura coincidència.

FI

Xicotet Comerç

EL PETIT COMERÇ DÓNA VIDA I SEGURETAT A LA BARRIADA

Motius per a comprar als comerços del barri:

  1. Són veïns nostres.
  2. Solen ser empreses familiars que creen més llocs de feina i més estables, no pas com les grans superfícies, que sols creen llocs de feina inestables amb sous baixos i empobreixen la població en general.
  3. Són aprop.
  4. Hi trobem un tracte humà i personalitzat, i un servei postvenda que mai no podrà oferir la massificació i la despersonalització de les grans superfícies.
  5. Els beneficis del petit comerç es reinverteixen al mateix poble o comarca o barri, mentre que els de les grans superfícies quasi sempre se’n van a París, Madrid, etc. i ens descapitalitzen greument.
  6. Perquè a l’hora de fomentar les activitats del barri i ciutadanes (festes, revistes, clubs esportius, etc.) el petit comerç és el primer, un teixit social sanejat i pròxim.
  7. Perquè el PP i els partits del “Régimen” els volen ofegar, ja que aquests partidots cobren i tenen tripijocs amb les gans superfícies, així que els maten a base d’imposts i taxes abusius (I.A.E., guals, rètols, etc.). Els polítics del poder prefereixen legalment d’afavorir els interessos de les grans cadenes multinacionals, les quals, sota mà, els paguen “mordidas” més que substancials, corrupció que és la base de l’actual règim biparticidista-caciquil.
  8. Perquè no utilitzen treball esclau ni infantil com moltes empreses (Zara, Adidas, etc.). Ni són empreses que es deslocalitzen.
  9. Un carrer ple de comerços és una garantia contra la degradació i un fre a la inseguretat ciutadana. Els nostres barris serien ben lleigs sense els comerços i llurs aparadors. Mantenen el caliu del barri i tothom vol un barri més humà on viure.
  10. El comerç de proximitat genera un 67% menys de residus i, per tant, és molt més sostenibles mediambientalment.

Depèn de nosaltres: sense el suport dels veïns a muntó petits comerços, autèntica saba econòmica del nostre poble i de la nostra terra, hauran de plegar i patirem crisi tots ensems.

DONEM SUPORT PRÀCTIC AL PETIT I M ITJÀ COMERÇ. (ÉS UN SUGGERIMENT DE…)

Els jurats de València adrecen lletra als de Barcelona i Ciutat de Mallorca: “car per tals e semblants certificacions hom guarda sos amics e sa nació de prendre dan” (24.10.1374).

Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió)

“El consumisme i l’avarícia ambiental acaben generant indiferència religiosa -que és un sucedani de la tradició religiosa- i més que no el laïcisme militant. I també fa abaixar la demografia, perquè la gent prefereix poder consumir a tenir més fills. Les jerarquies eclesials solen donar suport a partits de centre-dreta basats en el liberalisme més consumista. Talment aquestes mateixes jerarquies aliades al poder políticoeconòmic en realitat acaben generant l’ateisme que blasmen (a més de l’integrisme per via directa). La crisi demogràfico-religiosa és coberta amb immigració, i doncs, amb la uniformació cultural i de mercats de la globalització” “Per ventura els dubtes en la fe provenen, en definitiva, d’una visió massa còmoda, rutinària, acartronada i “religiosa” de la relació amb Déu. “Déu” com a concepte és quelcom de molt manipulable pels humans, pot omplir-se de mil disbarats i si l’han farcit de falsedats, molts acabaran creient en el “farcit” que anomenen “Déu” sense ser-Lo. Perquè ni s’esforcen ni cerquen els religiosos ni els descreguts. D’ací brolla la Gran Crisi”.

  • “El cristianisme no és pas una religió, sinó un esdeveniment: encarnació, mort i resurrecció de Jesucrist. Un esdeveniment no pot entrar en crisi: existeix” (Monsenyor Luigi Giovanni Giussani, 1922-2005, clergue i intel·lectual catòlic milanès, fundador de “Comunió i Alliberament”).

         Luigi Giovanni Giussani                                  Leonardo Boff

luigi-giovanni-giussanileonardo-boff

  • “A Europa hom viu una mena d’hivern eclesial que acompanya un hivern cultural. Hi ha una crisi d’expectativa històrica, una manca d’esperança. És una Església sens esperança” (Leonardo Boff, * 1938, teòleg de l’alliberament brasiler, de família del Veneto, perseguit per la Cúria Vaticana).
  • “Jo crec amb tot el meu cor que estar al servei dels Estats Units significa estar-ho pel Déu que tant ha beneït la nostra terra. Necessitem l’ajuda de Déu per a guiar la nostra nació a través de mars tempestuosos. Però no podem esperar que protegesca els Estats Units en una crisi si l’abandonem a l’entrada en el nostre viure diari” (Ronald Reagan, 40è president nordamericà, 1981-89, 1911-2004, en un discurs que li prepararen).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells)

  • “Aquests són els temps que tracten de les ànimes dels homes” (Thomas Paine, 1737-1809, escriptor anglès).
  • “En la prosperitat els homes demanen molt poc a Déu. En l’adversitat, li demanen massa” (Anònim).
  • “Si no tenim una pràctica espiritual en els bons temps, no podem esperar que en despleguem de sobte durant un moment de crisi” (Doug Coupland, telepredicador nordamericà).
  • “Les llavors de la fe són sempre dins nostre, de vegades és necessària una crisi per nodrir i fer-les crèixer” (Susan Taylor, escriptora evangèlica nordamericana).
  • “La crisi en la qual som, no és sols una crisi de manca de veritable definició de valors humanes a tot arreu” (Jaime Torres Bodet, 1902-1974, diplomàtic i escriptor mexicà, director general de la UNESCO).
  • “Conec el meu destí. Un dia s’associarà amb el meu nom el record d’alguna cosa terrible, d’alguna crisi com cap altra a la terra, de la més profunda col·lisió de la consciència, d’una decisió contra tot el que fins llavors hom havia cregut, exigit, santificat. Jo no sóc un home, sóc dinamita” (Friedrich Nietzsche, 1844-1900, filòsof clàssic alemany, filòsof i crític cultural).
  • “Quan la crisi forta et cau damunt, no t’aturis a mirar-te, i conversa amb el Senyor, que t’espera des de sempre” (Alicia Beatriz Angélica Araujo, autora catòlica).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat)

  • “La violència domèstica i social comença generalment amb unes poques paraules d’enuig i uns pocs sentiments ferits desatesos, llavors l’enfrontament s’agreuja amb sentiments de traïció, de ràbia i de venjança. Els sentiments interiors de ràbia prompte cauen damunt tots els aspectes d’una societat. L’èmfasi social multiplica diàriament amb cada nou informe sobre problemes polítics, abusos a menors, drogadiccions, violència laboral, escolars amb armes de foc, falta d’habitatge, guerres ètniques o qualsevol altra crisi. La causa de l’arrel de molts d’aquests èmfasis socials és la violència interior creada per una comunicació disfuncional entre el cor i la ment. Quan la pressió social augmenta, ens trobem davant una tria: la retirada esporuguida i l’aïllament -enfadats i amargats-, intemptar d’ignorar-ho tot plegat, o responsabilitzar-nos de les nostres pròpies reaccions davant la pressió” (“Freeze-Frame”, del Doctor Childre).
  • “En aquest aspecte, Lucien va rebre un cop al pit, en aquest òrgan encara mal definit on es refugia la nostra sensibilitat, en el qual, d’ençà que existeixen els sentiments, els homes es posen la mà tant en les alegries com en les dolors excessives. Potser direu que aquest relat és pueril. Certament ho és per als rics que mai no han conegut aquesta mena de sofriment i que poden trobar aquí un punt de mesquinesa i de cosa increïble; però les angoixes dels desgraciats mereixen la mateixa atenció que les crisis que revolucionen les vides de la vida dels poderosos i dels privilegiats de la terra” (“Les il·lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac).
  • “La relació [connexió] sols és vista com a regla opressiva. L’ego s’aliena dels altres, fàcilment sembla que estigui amenaçant, és envejat en comptes d’estimat. On sols el (gènere neutre) ego importa, tot depèn d’humors dels egos estranys i per això de pures coincidències. El resultat és un caos complicat, ardu d’interessos competint en conflicte” “En el nostre temps en què els llindars de vergonya s’estan enfonsant, la incapacitat de comunicar-se creix. Perquè la majoria de les regles…i valors…són apreses a través de la vergonya, un mecanisme central en el procés civilitzatori. En canvi en el corrent d’individualització socialment atomitzada els humans estan anant a la deriva, propensos a crisis de sentit, addictes a experiències que distreuen, però només són capaços de relacions superficials” (1996, a Der Spiegel, setmanari d’Hamburg).
  • “L’objecte estimat no és sinó aquell que ha compartit simultàniament una experiència, a l’estil del Narcís; i el desig d’estar a la vora de l’objecte amat no respon pas a la déria de posseir-lo, sinó a la de voler comparar dues experiències la una l’altra, com a imatges en miralls distints. Tot això pot anar davant del primer esguard, la primera besada o contacte, precedeix a l’ambició, a l’orgull i a l’enveja; precedeix a les primeres declaracions que marquen l’instant de la crisi, perquè a partir d’allí l’amor degenera en costum, possessió, i retorna a la solitud” (Justine, 1957, del “Quartet d’Alexandria”, Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
  • “El nostre país no està en crisi, no hi ha tancs als carrers. No importa quin sia el resultat de la situació del president, la vida als Estats Units continuarà. Les nostres vides seguiran plenes de qüestions pràctiques, no de normes constitucionals” (Jennifer Blackburn Dunn, 1941-2007, diputada republicana per Washington).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

  • “En les grans crisis, el cor es trenca o s’enforteix” (Honorat de Balzac, 1799-1850, novel·lista realista-romàntic, mig occità).
  • “Quan t’enfrontes a una crisi, saps qui són els teus amics veritables” (Earvin “Magic” Johnson, *1959, jugador afroamericà de bàsquet ja retirat).
  • “La crisi d’avui és la broma del demà” (Herbert George Wells, 1866-1946, escriptor i historiador anglès).
  • “Sospit que la pressió psicològica associada a aquesta crisi va causar que em quedàs en blanc per primer cop. Ha contribuït a un deteriorament de la meva salut que més tard ha requerit la inserció d’un marcapassos cardíac” (Ratu Sir Kamisese Mara, 1920–2004, pare fundador de l’Estat de les illes Fiji).

SENEFA 005

         Ratu Sir Kamisese Mara                            Stéphane Mallarmé

Ratu Sir Kamisese MaraStéphane Mallarmé

SENEFA 005

  • “La poesia és el llenguatge d’un estat de crisi” (Stéphane Mallarmé, 1842-1908, poeta francés).
  • “Era com si el principal engranatge de la seva existència hagués sortit de l’osca i vogís sense enganxar-se on calia ni poder aturar-se” (“Guerra i Pau”, 1866, novel·la de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
  • “En el nostre temps en què els llindars de vergonya s’estan enfonsant, la incapacitat de comunicar-se creix. Perquè la majoria de les regles .. i valors … són apreses a través de la vergonya, un mecanisme central en el procés civilitzatori. En canvi en el corrent d’individualització socialment atomitzada els humans estan anant a la deriva, propensos a crisis de sentit, addictes a experiències que distreuen, però només són capaços de relacions superficials” (Der Spiegel, setmanari d’Hamburg, 3/1996, 15·1·1996).
  • “Els llocs més ardents a l’Infern es reserven per als qui, en els temps de crisi moral, es declaraven neutrals” (Durante / Dante Alighieri, 1265-1321, poeta florentí).
  • “Ell havia estat bo per a ella. Tornant a poc a poc del fons del seu espant, ella n’havia tingut cura quan havia estat malalt, havia treballat per a ell i suportat les seves crisis d’odi impotent. S’havia aferrat a ell amb un amor de gos cec i martiritzat, sospitant que ell era un altre gos cec i martiritzat. I ara, hi havia el noi. Què podia fer amb ell? Tot just alimentar-lo” (“La condition humaine / La condició humana”, 1933, d’André Malraux, 1901-1976, novel·lista, aventurer i polític antifeixista francès).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (03 – Consells)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (03 – Consells)

  • “Intenta relaxar-te i gaudir de la crisi” (Ashleigh Brilliant, *1933, autor i caricaturista anglès).
  • “En una crisi, no us amagueu pas darrere de res ni de ningú. T’han de trobar de totes maneres” (Paul William “Bear” Bryant, 1913-1983, entrenador de futbol americà).
  • “En tota crisi durant la vida, és d’una total salvació de tenir algun amic simpàtic davant del qual puguis pensar en veu alta sense restricció ni recel”  (T. Woodrow Wilson, 1856-1924, 28è president dels Estats Units, partidari de la independència de les nacions oprimides).
  • “Planta cara a les crisis. No deixis que t’ensorrin! Lluita per mantenir la calma…fins i tot supera la crisi del tot i converteix-la en una oportunitat. Nega’t a renunciar a la teva pròpia imatge. No importa el que passi, has de mantenir la teva bona opinió de tu mateix. No importa el que passi, has de mantenir els teus èxits anteriors en la teva memòria, a punt per a exhibir-los a la pantalla de cinema de la teva ment. Tant hi fa el que passi, tant hi fa el que hi perdis, no importa que hagis d’afrontar fracassos, has de mantenir la fe en tu mateix. Llavors pots plantar cara a les crisis, amb calma i coratge, negant-te a cedir, a continuació, no tombis per terra. Seràs capaç de mantenir-te a tu mateix” (Maxwell Maltz, cirurgià plàstic EUA, autor de motivació, i creador de la Psico-Cibernètica, 1927-2003).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta)

“El mot “Krisis” en grec clàssic (i també el mot en grec modern κρίση) vol dir “Judici” o “jutjant”. En una crisi, doncs, estem essent jutjats. Per qui?”

  • “La crisi humana és sempre una crisi de comprensió: entendre el que realment podem fer” (Raymond Williams, 1921-1988, crític, novel·lista i acadèmic gal·lès esquerrà).
  • “Quan hi ha una crisi o un perill, el nostre instint és lluitar o fugir. Però aquestes reaccions limiten la nostra capacitat de pensar racionalment. Identifiquem el curtcircuit en la comunicació que creà la crisi. Aleshores adrecem-nos cap a aquest curtcircuit en comptes de lluitar-hi” (Ronit Herzfeld, psicoterapeuta).
  • “Un home savi es proporciona més oportunitats de les que se li presenten” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Un optimista veu l’oportunitat en qualsevol calamitat ; un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat” (Winston Churchill, 1874-1965, estadista conservador i imperialista, militar, maçó i assagista anglès).
  • “L’home no està empresonat pel costum. Els grans canvis li poden venir causats per la crisi – una vegada que la crisi pot ser reconeguda i compresa” (Norman Cousins, 1915–1990, professor i periodista polític pacifista nordamericà).
  • “Realment crec que qualsevol crisi profunda és una oportunitat per a fer la nostra vida, en alguna mesura, extraordinària” (Martha Beck, 1962, sociòloga, terapeuta i escriptora de best-sellers de Utah).
  • “Les persones exitoses reconeixen la crisi com un moment per al canvi – de menor a major, de més petit a més gran” (Ed Cole [Edwin Louis Cole], 1922-2002, Fundador texà de “Christian Men’s Network”).

SENEFA 005

               Edwin Louis Cole                              Jerome Leon Bruckheimer

Edwin Louis ColeJerome Leon Bruckheimer
SENEFA 005

  • “Si patiu una crisi, adés en un vaixell adés allà on tresqui, hi ha herois que se n’elevaran per damunt” (Jerome Leon “Jerry” Bruckheimer, *1945, productor nordamericà de cinema i TV).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència)

  • “Les crisis no fan l’home: el donen a conéixer” (Ron Tottingham, predicador baptista nordamericà).
  • “El caràcter no es fa en una crisi, només hi queda exhibit” (Robert Freeman).
  • “Les crisis perfeccionen la vida. Tu hi descobreixes què ets” (Allan K. Chalmers, autor).
  • “El conflicte forma el caràcter. La crisi el defineix” (Steven V. Thulon).
  • “Hem de ser jutjats per la manera com actuem en temps de crisi” (Johnnie Cochran, 1937-2005, advocat nordamericà).
  • “Les grans ocasions no fan herois o covards, sinó que simplement els revelen als ulls dels homes. En silenci i de manera imperceptible, com ens despertem o dormim, creixem forts o febles, i finalment una crisi mostra en el que ens hem convertit” (Brooke Foss Westcott, 1825-1901, clergue i teòleg anglès).
  • “Encarat amb una crisi, l’home de caràcter cau de nou en si mateix. S’imposa el seu propi segell d’acció, n’assumeix la responsabilitat, la fa seva” (Charles de Gaulle, 1890-1970, militar, polític i escriptor francès, President de la República de 1958 a 1969).
  • “Un home no té més caràcter que el que ell pot dominar en un moment de crisi” (Ralph Washington Sockman, 1889-1970, religiós nordamericà).
  • “… tal com ens despertem o dormim, creixem, ens fem forts o febles, i finalment una crisi ens mostra en el que ens hem convertit” (Brooke Foss Westcott, 1825-1901, clergue i erudit anglès, bisbe de Durham).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Per què el socialisme no funciona. Prova real en un institut

Per què el socialisme no funciona. Prova real en un institut

Un exemple pràctic, pedagògic, de com funciona l’economia del socialisme real, i de per què la utopia social no funciona a l’hora de la veritat de per que la subvenció no funciona per dinamitzar una societat, de com funciona també l’espoli fiscal sobre colònies…

A les comunes hippies i anarquistes ho han descobert repetidament perquè és un procés molt “humà” i general.
Es tracta d’entendre un dels principals factors de decadència social i de perquè la dreta domina i l’esquerra, quan triomfa , tampoc sol ser molt oberta i una mica també de per què l’anarquisme mai triomfa en cap societat.

Un reconegut professor d’economia de la Universitat nord-americana de Texas Tech va al·legar que ell mai no havia reprovat a un dels seus estudiants però que, en una ocasió, va haver d’ajornar a la classe sencera:

… Explica que aquesta classe li va insistir que el socialisme sí funcionava, que en aquest sistema, no existien ni pobres ni rics, sinó una total igualtat entre tots. El professor va proposar als seus alumnes de fer un experiment a classe sobre el socialisme: Totes les notes serien amitjanades i tots els estudiants rebrien la mateixa nota, de manera que ningú no seria suspès ni trauria un excel.lent.

…..Després del primer examen, les notes van ser amitjanades i tots els estudiants van treure notable. Els estudiants que s’havien preparat molt bé estaven molestos i els estudiants que van estudiar poc, estaven contents.

Però, quan van presentar el segon examen, els estudiants que van estudiar poc van estudiar encara menys, i els estudiants que havien estudiat dur decidir no treballar tan dur ja que no anaven a aconseguir obtenir un excel·lent, i, així, també van estudiar menys. La mitjana del segon examen va ser suficient! I ningú no va quedar content.

Per què el socialisme no funciona. Prova real en un institut

Però quan es va dur a terme el tercer examen, la classe va treure insuficient, i tots els alumnes van ser suspesos. Les notes mai no van millorar. Els estudiants van començar a barallar-se entre si, es culpaven els uns els altres per les males notes, fins a arribar a insults i ressentiments mutus, ja que ningú no estava disposat a estudiar perquè se’n beneficiés un altre que no ho feia.

Per a sorpresa de tota la classe, tots van perdre l’any!

I el professor va preguntar si ara entenien la raó del gran fracàs del socialisme.

És senzill, simplement és que l’ésser humà només està disposat a sacrificar-se treballant de valent quan la recompensa és atractiva i justifica l’esforç, però quan el govern li treu aquest incentiu, ningú vol fer el sacrifici necessari per aconseguir l’excel·lència.

Finalment, el fracàs serà general. Pensament d’A. Rogers (1931)

“Tot el que una persona rep sense haver treballat per obtenir-lo, una altra persona haurà d’haver-ho treballat, però sense rebre’n el que li correponia a canvi…”.

El govern no pot lliurar res a algú, si abans no l’hi ha tret a alguna altra persona.

Quan la meitat de les persones arriben a la conclusió que elles no han de treballar perquè l’altra meitat està obligada a fer-se càrrec d’elles, i quan aquesta altra meitat es convenç que no paga la pena treballar perquè algú els traurà el que han aconseguit amb el seu esforç, això …estimat amic …és la fi de qualsevol nació.

“No es pot multiplicar la riquesa dividint-la”.

Per què el socialisme no funciona. Prova real en un institut