Arxiu d'etiquetes: FAMILIA

Psicologia Col·lectiva i el Políticament Correcte per Desagnar el Vot Progressista

PSICOLOGIA COL·LECTIVA I EL POLÍTICAMENT CORRECTE
PER DESAGNAR EL VOT PROGRESSISTA

1.-ELS CINC ROVELLS DE LA PSICOLOGIA COL·LECTIVA
¿Quines vénen a ser les 5 potes de la psicologia col·lectiva? (Nota: la gent és com és i el fons psicològic és prou monolític, de fet podríem parlar d’uns certs límits de la natura humana)
-Família. Es allò més valorat per la ciutadania espanyola
-Nació. Les idees nacionals són bàsiques des del Paleolític: l’espai vital del clan. I no han canviat tant, només han estat modernament prostituïdes pels Estats-nació (Espanya no és una pàtria, sinó el patrimoni d’una Dinastia i d’una Oligarquia).
-Diners. Una cosa que, encara que no se’n tinguen, sempre es miren bé. Espanya, primera potència mundial de loteries. En una enquesta ix que el 81% de les dones prefereixen i trien marit per l’status social o els diners i no pel físic ni la joventut.
-Sexe. Es un tema que, sobretot la joventut, no vol que li’l toquen amb prohibicions. A partir de certa edat sexe i diners poden estar massa interrelacionats.
-Déu / creences. Encara que la pràctica religiosa en Occident està en decadència, més del 80% de la població mundial té creences o una religió. Atacar sense més “la idea de Déu” o “la tradició judeo-cristiana” (que ha salvat la societat de la lapidació i donat democràcies estables inconcebibles en unes altres cultures) tampoc no pot ser gens popular per més que la majoria de la gent no sia especialment devota. Provoca majoritàriament desconfiança intuïtiva (i “la 1ª impressió és la que perdura”, diuen).

Cmdb_MzWEAACQRp

2.-COM ACTUA EL POLÍTICAMENT CORRECTE
“Aquells que són més delicats sobre la terminologia «políticament correcta» [la nova Inquisició contra l’heretgia] no són els negres habitants del gueto, immigrants asiàtics, dones maltractades o persones impossibilitades, sinó una minoria d’activistes, molts dels quals no pertanyen a cap grup «oprimit», sinó que provenen d’estrats socials privilegiats. La correcció política té el seu major arrelament entre els professors d’universitat, els quals tenen feina segura amb salaris confortables i, la majoria d’ells, són homes blancs heterosexuals de famílies de classe mitjana” (Ted Kaczynski, anarquista)

Què fa l’Establishment amb aquestes dades (que estudien sistemàticament i profunda a través dels seus Think Tanks)?
1) Enfronta l’esquerra amb els valors bàsics de la societat: Família, diners, nació i creença espiritual o religiosa.
Com? Imposa a l’esquerra de fer-se portaveu de 4 menes d’atac a la psicologia col·lectiva bàsica.
-Família: A través de l’agenda/ideologia de gènere esmicola una família nuclear que no serveix ja per als seus plans actuals del Capital. La família nuclear (ideal per a l’època del industrialisme occidental) es troba en dissolució en països occidentals, a causa de la precarietat dels drets civils dels marits-pares. Això afebleix la solidaritat social, intergeneracional, de classe, etc. Mentre que el patriarcat (ex. l’actual islam) és invasiu, el matriarcat (occidental) i l’individualisme simplement
hedonista és immediatista, sense calcular perspectives futures. Es a dir, decadent.
-Nació: A través de les ideologies multicultis suposadament internacionalistes o cosmopolites (cosmopaletes) ataquen no pas els Estats-nació (que per forts, hi són immunes), sinó les identitats de nacions sense Estat oprimides pels Estats-nació. Una de les principals eines per a la revitalització econòmica capitalista i per a crear un fang d’asfalt “multiculti” que anorreï les llengües sense Estat propi que les defensi és la imposició de la immigració massiva no integrada. El multiculturalisme de ghettos hostils que patim no té res a veure amb l’ideal, que seria un interculturalisme ben integrat i un percentge més apropiat d’immigració.
-Creences: A través d’ideologies prefabricades i orientalismes multicultis esmicola igualment les arrels espirituals pròpies. I amb la destral d’una certa egolatria hedonista, proclama un ateisme més de consum i superficial que ideològic.
-Diners: A través de la pobresa imposada des de dalt, i de les ideologies utòpiques reactives, ataca “els diners”, cosa inconcebible per al país de les loteries que són els espanyols. Voler tenir diners no és necessàriament injust o reaccionari, tot depèn de com es guanyen i en què es despenguen.

ClEZ24CWQAA4M3X

-Sexe: Tanmateix l’esquerra actual no ataca la llibertat sexual, al revés, la promou acríticament no tant com un acte natural o fisiològic sinó com si fóra un mèrit cívic, amb medalla. El fal ara s’ha fet doctrinari. Tanmateix la multiplicació excessiva de promiscuïtat no contribueix a crear lligams socials forts, sinó que crea un panorama hedonista i inestable, típic de les societats en plena decadència.
Naturalment, l’actual esquerra d’oficina i de festeta, en atacar (a través del Políticament Correcte (PPC) imposat oficialment com a ideologia ortodoxa i incriticable, amb policies del pensament pertot, vegeu Orwell), 4 de les 5 potes de la psicologia popular, el resultat és que està essent desconnectada per l’Establishment de les bases populars. El Poder està desenganxant l’esquerra del poble a fi de destruir-nos, al poble i a l’esquerra. Es fàcil de constatar en la decadència en vots de les esquerres pertot Europa.
I a més el Poder curtcircuita la relació esquerra-poble amb una ideologia (P.P.C.)  d'”il·lusió mediàtica” que ha imposat des dels aparells que controla (polítics i mediàtics).
I l’esquerra acrítica, aburgesada, superficial, virtual i
burocràtica s’ha engolit l’hamet amb un entusiasme mancat de dignitat, d’obertura mental ni de real solidaritat pràctica.

2) En canvi des del Poder deixen per a la Jerarquia eclesial (la catòlica en el nostre cas) la tasca d’atacar “temes sexuals” com si el cristianisme fos prohibicions contra el 6è manament. Però si llegim la Bíblia i els primers cristians veiem que el sexe només hi és un tema secundari, mai no és un tema central com manipuladament el presenten els jerarques religiosos aliats al Poder econòmic i polític a fi de desenganxar l’esquerra i el jovent de qualsevol arrel espiritual estabilitzadora.
D’aquesta manera separen la joventut de la creença i de les tradicions i també respecte a les generacions de més edat, tot desconnectant la fe com a eina social d’autodefensa contra la tirania (cosa que ha estat també sovint al llarg de la Història, per ex. Cromwell, els quàquers, Tolstoi, Gandhi, la Teologia de l’Alliberament…). Al capdavall, què fou el cristianisme originari (sense prostituir) sinó un moviment totalment afora “del sistema”?
La religió en mans populars és també massa perillosa per al Poder. N’han de desnonar “els rebels” i privatitzar-se-la. Com tot.

Tot el que han fet és com l’art guerrer de l’estratègia i la tàctica aplicat al maquiavelisme polític modern.
Es tracta d’una complexa i treballada obra d’enginyeria ideològica perfeccionada al llarg dels segles per les classes dominants per controlar l’ingenu poble treballador.
Talment com deia la inscripció a “The Lord of the Rings/ El Senyor dels Anells” (ca. 1954, de John Ronald Reuel Tolkien, 1892-1973, escriptor anglo-sudafricà): “Un anell per governar tothom, un anell per trobar-los, un anell per aplegar-los i relligar tothom en les tenebres”. Deixeu-nos-hi substituir “anell” per “Ideologia dominant imposada” i ho comprendrem (si és que no ens han trepanat massa el cervell i encara volem comprendre-ho).

CmTq44LWgAAIs_u

3.-TRES FORATS DEL VOT PROGRESSISTA
Hi ha tres temes bàsics a través dels quals la dreta furta els vots a l’esquerra: familia, immigració i cristianisme.

-Família: Es allò més apreciat i volgut per la ciutadania i la taxa demogràfica és la base per a les pensions i la continuïtat d’una nació. En insistir tant l’esquerra en l’avortament, la sexualitat i les doctrines de gènere (infiltrades dins l’esquerra via subvencions-Psoe-universitats) molta gent no dretana s’espanta (recordem que a l’Estat els qui es tenen per dretans amb prou feines arriben al 20%. La gent veu les separacions i les arbitràries i sexistes lleis “de gènere” (que igualment recolza el PP, però com d’amagatotis) i no en vol saber res.

-Immigració: Des del 1990 la immigració, dissenyada internacionalment i a requesta de Bancs i empreses, ha anat creixent a can nostra. Ha estat utilitzada per a moltes coses: atiar la xenofòbia i el vot dretós reactiu, abaixar sous, fer negocis bancaris i immobiliaris, comprar vots a canvi de favors, destruir la cohesió local i el teixit de la petita empresa, minoritzar les llengües no-castellanes, etc… Mentre el PP hipòcritament fa el paperot de no simpatitzar amb la immigració (quan els immigrants hi són perquè el PPsoe ho ha volgut!), mentre en trau tot el suc que pot, la “gauche divine” políticament correcta, que viu en barris residencials o treballa en la Universitat accepta un multiculturalisme de cartró, disgregador, que a ells no els afecta negativament, però sí a la classe obrera local, que es rebota i simpatitza amb l’extrema dreta, sobretot pel gihadisme: així està passant pertot Europa mentre l’esquerra fa cara d’afavada.

-Cristianisme: Cap al 60-70% de la població es considera cristiana (la meitat d’ells també progressistes). Que realment ho siguin o es tracti de tradició, és tema a banda. El cas és que la cristianofòbia que de vegades empra certa esquerra i “progres” no fa gens de goig a aquest sector, que no té directament la culpa del clericalisme ni de la Inquisició ni del nacional-catolicisme.

Psicologia Col·lectiva i el Políticament Correcte per Desagnar el Vot Progressista

Per tant: l’esquerra no ha de jugar el paperot autoanihilador d’antifamília, cristianofòbia i indiscriminadament pro-immigració massiva/multiculti, perquè això és justament el que vol la dreta per guanyar en eleccions, malgrat que la majoria del país es declara progressista. Es la garrama que fa la dreta, però a una esquerra aburgesada i burocratitzada li solen passar totes altes.

L’esquerra, en comptes d’anar sempre com si fos el mestret resaberut de la pel·lícula, faria bé d’escoltar-se més la gent i saber per què la gent pensa d’una determinada manera, abans de voler imposar-li els slogans de rigor.
Perquè si el feixisme es fica en allò “més popular” és perquè l’esquerra és suficientment buròcrata i ruca com per no voler fer cas de les necessitats i sentiments de la gent sinó voler imposar-li les ideologies fashion que suposadament l’esquerra fabrica.
I dic suposadament perquè sovint no crec que siguin ni ideologies realment esquerranes ni que les fabriqui realment l’esquerra.

Imatge2

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Muntatge de gènere (6 – Propostes d’igualtat real)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

6) PROPOSTES D’IGUALTAT REAL

* Plans d’igualtat també quan els homes són els discriminats o van molt per darrere de les dones.
Eliminar la propaganda comercial sexista contra els hòmens
* Eliminar les subvencions multimilionàries a “grups de dones” d’ací o del 3er Món, per estar vinculats amb tripijocs foscs de finançament il·legal de partits i negocis amb Dictadures, i amb la difusió de la ideologia “de gènere”.
* Separació de béns obligatòria per als matrimonis i Custòdia Compartida dels fills absolutament preferent per a casos de separacions, que evita greuges i picabaralles fomentadores de la violència domèstica, encara que no hi haja acord entre els excònjugues


* Que l’esquerra abandone la “Guerra entre sexes, pau entre classes”, i es replantege com està enfocant aquest tema.

Tinglado de gènere (6 - Propostes d'igualtat real) 01

6.1. Custòdia Compartida i reivindicacions polítiques

“Ni tan sols un (d’home divorciat) va admetre que el sistema li hagués afavorit gens ni mica” (…) “el nombre de mares que va opinar que el divorci afavoria la dona va ser tres vegades superior al de mares que van opinar que afavoria a l’home” “Els (pares-homes) que han perdut contacte amb els fills han estat, en general, allunyats d’ells per les ex esposes, moltes de les quals han reconegut obertament que obstrueixen el contacte entre els seus fills i el seu ex marit” (Divorced Dads: Shattering the Myths / “Pares divorciats: mites esbocinats”], llibre-estudi del psicòleg Sanford Braver).

Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida

Tinglado de gènere (6 - Propostes d'igualtat real) 02

La Custòdia Compartida (preferent i sense acord mutu del pare i la mare) és una reivindicació que compta amb un 80% de suport popular. Si els
partits no la recolzen és perquè hi ha una enorme trama corrupta.
Açò és ja de fa anys, però substancialment, les reivindicacions de les associacions de pares i mares separades van per aquest cantó
Una crida a tots els militants de partits polítics a fi que passin als respectius partits les reivindicacions del moviment democràtic i antisexista per la custòdia compartida dels fills i contra la discriminació judicial i mediàtica de gènere (femellista), origen de l’actual esclat de violència domèstica.
Pels drets cívics dels pares separats, contra el nou feixisme de gènere (femellista) al sistema judicial i mediàtic espanyol

6.2. Reivindicacions als partits polítics, 2008:
1.-Derogació de l’actual Llei del Divorci
2.-Promulgació d’una nova llei que estableixi la custòdia compartida dels fills o , el que és el mateix, el dret dels fills a seguir tenint pare i mare en igualtat de condicions després dels processos de separació i divorici com a procés normal i normalitzador.
3.-Desjudicialitzar els processos de separació i divorci  tot permetent que en els centres de mediació es pugui acordar la custòdia compartida
4.-Restablir la presumpció d’innocència en els processos judicicials
5.-Que es creïn els corresponents instituts de l’home o que es clausurin els de la dona per inconstitucionals segons l’art. 14.
6.-Crear l’institut de la família que hi doni suport tant en el procés del matrimoni com en el cas de dissolució. Que el suport a la dona es faci des de la perspectiva de la família i per tant que l’home sigui tractat igualment ja que l’objectiu ultim és aconseguir el bé del menor.
7.-Que s’oposin amb claredat i contundència a qualsevol política que discrimini per raó de gènere siguin d’inspiració masculina o femenina.
8.-Que s’eduqui socialment i es combati activament la identificació que actualment es fa de l’atenció i cura dels fills i filles com a funció exclusivament femenina.
9. Que es persegueixi per igual les conductes masclistes com les conductes femellistes en els mitjans de comunicació i en la societat en general
10. Que es promogui la confiança i l’harmonia entre sexes i no la desconfiança i la confrontació a la qual estan duent les actuals polítiques de gènere.

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (5 – La corrupció interessada i institucional)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

5) LA CORRUPCIÓ INTERESSADA I INSTITUCIONAL

http://custodiapaterna.blogspot.com.es/2015/08/victimas-mortales-en-la-familia-2015.html

5.1. Nivell ètic.
I quant a la fesomia moral de prou “antipatriarcals” professionalitzats amb la ideología de gènere.

Estem en mans de la màfia.

Tinglado de gènere (5 - La corrupció interessada i institucional)

5.2. Les escandaloses veritats sobre la violència de gènere
de Paula Ballesteros Sants, divendres, abril 22, 2011

Milagros Gómez publicà aquest contingut en el grup “tots contra la violència”.

Les mentides de la Llei de Violència de Gènere de 2004.
Treball elaborat per D. José Luis Sariego (advocat i mitjancer familiar) i ex-assessor del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Presentat per JL Sariego en tesis davant la Comissió Europea el 2010 (reproduït aquí amb autorització de l’autor).

Dades de l’estudi de l’Observatori de la Violència de Gènere del CJPJ 2005 – 2010 (veure origen de dades):

• Denúncies 2007 a 2010 470.706
• Sentències 2007 a 2010 78.423
• Sentències per delicte 2007 a 2010 40.081
• Sentències per falta 2007 a 2010 29.341
• Sentències conformitat 2007 a 2010 58.880
• Sentències absolutòries 2007 a 2010 14.359
• Sentència condemnatòries 5.184 (1,10%)

Recursos apel·lació estimats amb absolució de l’home:
• Condemnes 4.002
• Recursos estimats 1.512
• Homes realment condemnats 2.489
• Homes innocents amb sentències (primera i segona instància) 24.061

Percentatge de condemnes sobre total (4T 2010):
• Ciutadans denunciats 25.574 (100,00%)
• Ciutadans condemnats 2.489 (9,73%)
• Ciutadans absolts 23.085 (90,20%)

Condemnes ‘trampa’ (conformitat):
• Sentències sense conformitat 1.525 (61,29%)
• Sentències amb conformitat 963 (38,71%)

“Èxit” actual LVG (4T 2010) segons CGPJ:
• Homes denunciats. 25.574
• Homes condemnats amb el 100% de les garanties legals. 1.525 (5,96%) (cada condemna ha costat uns 423.000 €)

Vulneració drets fonamentals de la LVG 2004:
• Presumpció d’innocència.
• Inviolabilitat del domicili.
• Dret a assistència jurídica real.
• Judici sense dilacions.
• Dret a tutela efectiva.
• Dret a assistència mèdica.
• Dret a ser informat d’acusació.
• Dret a Habeas Corpus.

Ajudes de la UE per violència de gènere a l’Estat Espanyol:
• Per denúncia formulada. 3.200.- euros
• Per condemna. 0.- euros (de 3.200 a 6.100 euros per denúncia per a despeses
dels serveis en la lluita contra la violència de gènere a Espanya).

On van els 3.200 euros per denúncia?:
• Despeses Jutjats VSLM.
• Despeses nous serveis protecció dona a cossos de seguretat.
• Creació nous llocs treball en PIM, CIM, instituts de la Dona, etc.
• Creació nous llocs treball a diputacions, i comunitats autònomes relacionats.
• Subvencions a associacions exclusivament de dones.
• Fons per Col·legis Advocats i de Psicòlegs.
• Universitats, Fundacions, etc. (estudis).
• 15% ajudes a dones maltractades (Seg. Social, pisos tutelats, etc.).

5.3. Subvencions
De la U.E. donen a l’Estat espanyol 3.200 eurons per cada denúncia de violència de gènere.
De twitter d’un diputado, que després fou obligat a retractar-se’n:
“¿Sabían que la UE paga 3.200 euros por cada denuncia por malos tratos? Desde 2004 nos han entrado así 2.080.000.000 euros. ¿Qué Gobierno renuncia a eso?”.
“L’autèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre elles els incentius, els donatius i els beneficis” (Plutarc de Queronea, ca. 46-c.120, assagista i historiador biògraf).

Font: estimació lleis pressupostos i / o subvencions 2009.
http://www.facebook.com/notes/paula-ballesteros-santos/las-escandalosas-verdades-sobre-la-violencia-de-género/210858162271638

Percentatge de condemnes sobre total (4T 2010):
• Ciutadans denunciats 25.574 (100,00%)
• Ciutadans condemnats 2.489 (9,73%)
• Ciutadans absolts 23.085 (90,20%).

Això vol dir: hi ha un foment esbiaixat i artificial de denúncies falses per tal de cobrar les subvencions de la UE. Per això fan tantíssima propaganda i tan obsessiva sobre “la violència masclista”. Altrament farien propaganda sobre la femellista o d’altres, per les quals no s’interessen gens ni mica perquè no hi ha mamellot de subvencions per enmig.
On van els 3.200 euros per denúncia?:
• Despeses Jutjats VSLM.
• Despeses nous serveis protecció dona a cossos de seguretat.
• Creació nous llocs treball en PIM, CIM, instituts de la Dona, etc.
• Creació nous llocs treball a diputacions, i comunitats autònomes relacionats.
• Subvencions a associacions exclusivament de dones.
• Fons per Col·legis Advocats i de Psicòlegs.
• Universitats, Fundacions, etc. (estudis).
• 15% ajudes a dones maltractades (Seg. Social, pisos tutelats, etc.).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (4 – La ideologia de gènere als jutjats)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

4) LA IDEOLOGIA DE GÈNERE ALS JUTJATS

“Tots els animals són iguals, però alguns més iguals que els altres” (“Animal Farm”, George Orwell).

“Les dones van començar a falsejar la informació i a acusar llurs parelles de violència domèstica com a preàmbul per a sol·licitar el divorci. Els homes van ser acusats d’abusar sexualment dels fills i molts van acabar en la presó sense que existissin proves en contra. Per a expulsar un home de la seva llar, n’hi havia prou que la seva parella al·legàs que tenia ‘por’” (When did you last beat your wife? / Quan vas pegar una tana a la teva dona per última vegada?, a The Observer, 3•5•1998, Erin Pizzey [Erin Patricia Margaret Carney], precursora del moviment mundial d’albergs per a dones maltractades).

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 02

Com funciona la ideologia de gènere als jutjats espanyols, alguns exemples:

Altres casos:

De 150.000 denúncies per maltractaments, només 500 es van certificar mèdicament com a lesions: avui és “maltractament” des d’un SMS fins una pallissa… Equiparar això és barbàrie!
De les 600.000 denúncies per “maltractaments” des de l’aprovació de la llei fins a juny del 2009, un 86% són abusives, segons un estudi del jutge Francisco Serrano.
El feminisme radical es nodreix del conflicte: aquesta llei concep la parella com a focus de conflicte, mai d’harmonia! En el 2009 hi va haver 30 homes morts per dones, però això no computa com “violència de gènere”.

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 01

Suspesa la pressumpció d’innocència.
Matriarcat d’Estat: lleis que suspenen fins i tot la pressumpció d’innocència masculina quan hi ha cap denúncia femenina.

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 04

Altres conseqüències:
En què consisteix el tema de la “ideologia de gènere”:
-lleis discriminatòries que aboleixen la pressumpció d’innocència i que havien de ser anticonstitucionals (per ex. la de “violència de gènere”),
-denúncies falses contra els homes, fomentades oficialment per cobrar subvencions de la UE,
que discriminen els pares-marits en el tema de la custòdia dels fills,
-manca de garanties sobre propietats (casa, etc…) en divorcis,
-propaganda comercial i en mass mèdia misàndrica usual i massiva,
-doctrina oficial on els homes som criminalitzats com si fóssim tots violents i fins i tot maltractadors,
-manca absoluta de plans d’igualtat allà on l’home té coeficients molt pitjors que les dones (fracàs escolar, alcoholisme, presos, accidents laborals i de trànsit, suïcidis, etc…),
-silenci oficial sobre homes assassinats per dones en violència domèstica, etc. etc. etc…

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (3 – Introducció al funcionament de la ideologia de gènere)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

3) INTRODUCCIÓ AL FUNCIONAMENT DE LA IDEOLOGIA DE GÈNERE

Hi ha, bàsicament, dues opcions que s’anomenen “feminisme”:

Feminisme igualitari o demofeminisme (Equality Feminism), defensat pel feminisme clàssic de sempre, encarnat en la Coordinadora Feminista estatal, Pilar Rahola o moltes periodistes i escriptores conegudes.

Les demofeministes anglosaxones que es plantaren contra el feminisme de gènere o feminazisme, sovint han estat amenaçades per les feminazis i algunes han hagut d’exiliar-se i tot, com l’Erin Pizzey.

Feminisme “de gènere” o antiigualitari o capitalista (Establishment Feminism) , sovint andròfob i partidari de la ginarquia o domini femella, per ex. Aído, de la Vega o l’espanyolista progre Lidia Falcon

“Una mica semblant està succeint a Nigèria amb el pagès Iunusa Rafin, que ha estat considerat culpable de mantenir relacions adúlteres amb l’esposa d’un amic i condemnat a morir apedregat. En aquest cas, la dona amb la qual es va escapar va al·legar que fou hipnotitzada i amb aquesta estupenda excusa ha estat absolta. Ell, per ser home, ho tenia molt més fàcil: en tenia prou negant els càrrecs per a salvar-se. Però Iunusa ha admès la seva amor i ha decidit no apel•lar. Ignor què és el que de debò està succeint, però aquest camperol de pedra picada em recorda en Giordano Bruno, en oposar-se per principi a la barbàrie encara que la seva postura li costi la vida. Ara bé, no estem donant suport a aquest home com ho hem fet amb Safija o Amina: on estan les pàgines de signatures en la seva defensa? I, no obstant això, deuria ser el mateix, perquè no estem parlant d’un problema d’homes o de femelles, sinó dels drets humans més elementals” (“El País”, 23-7-2002, Rosa Montero,*1951, periodista i novel·lista madrilenya).

Són així, aquestes altres: la creença en drets humans per a tothom…reforçats per un Estat policiac propi. Volen la igualtat desigual: un règim especial que les afavoreixi en tot.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 02

Segons la ideologia de gènere les dones sempre estan discriminades i a més per partida doble o triple.
Per tant, han de ser protegides i privilegiades per partida doble o triple!
Drets ficticis i extraordinaris que han de pagar, en forma de discriminació, el sexe masculí.

3.1. Pseudofeministes ultres

Les muses d’aquest sexisme solen ser gent misàndrica molt radicalitzada, però només en són una eina, ja que els interessos reals de la ideologia de gènere o feminazisme són estrictament producte dels Think Tanks del capitalisme mundial, com les fundacions Ford o Rockefeller.

“En una societat patriarcal, tota relació heterosexual és violació perquè les dones com a grup no són prou fortes com per donar-hi el seu consentiment” (Catharine Alice MacKinnon, *1946, activista feminista, advocada i professora nordamericana).

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 01

“Quan una dona arriba a l’orgasme amb un home, ella només està col·laborant amb el sistema patriarcal en erotitzar la seva pròpia opressió” (Sheila Jeffreys, *1948, feminista ultraradical i professora britànica).
“En altres paraules, el mascle, des del punt de vista genètic, és una femella incompleta, un avortament amb potes” (Valerie Solanas, feminista anglesa, al seu llibre “Scum / escuma”).

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 05

“A un home sols li deman tres coses: que sia ben plantat, implacable i estúpid” (Dorothy Parker, 1893-1967, escriptora i crítica estatunidenca).

3.2. La propaganda comercial sol ser misàndrica,  perquè va adreçada a les compradores, majorment dones.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 04

3.3. Per un feminisme democràtic i igualitari

El sexisme misàndric o andròfob és tan omnipresent com el nacionalisme espanyolista. I tanmateix, es fan els invisibles, com el Diable.

Les demofeministes anglosaxones que es plantaren contra el feminisme de gènere o feminazisme, , sovint han estat amenaçades i algunes han hagut d’exiliar-se i tot, com l’Erin Pizzey.

També l’autora de “L’home domat” estigué rebent amenaces durant molts anys.

Això demostra que el feminisme de gènere és una pseudoideologia, un totalitarisme més segregat des de l’Establishment i un pseudofeminisme sexista i groc.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (2 – Les fredes, simples, objectives, incontestables xifres anuals de l’estat espanyol)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

2) LES FREDES, SIMPLES, OBJECTIVES, INCONTESTABLES XIFRES ANUALS DE L’ESTAT ESPANYOL

~ Dones mortes per violència de gènere : 60-90 anuals (l’Estat espanyol és annualment entre el 2n-4t amb menys dones assassinades de tot Europa Occidental, països com Suècia estan molt per sobre) .
~ Dones mortes per violència de gènere a Romania (amb la meitat de població que Espanya) : Unes mil anuals .
~ Homes morts per les seves parelles femenines : 20-40 anuals (alguna campanya mediàtica de les “de gènere” o dels governs o del Ministeri per la (Des) Igualtat ? No) .

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 02

~ Homes suïcidats per conseqüències del divorci : uns 500 http://apfscat.org/?q=node/18 (alguna campanya mediàtica de les “de gènere”, mitjans i governs? No) .
El suïcidi és la primera causa de mort en els homes de 25 a 34 anys a Espanya

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 01

~ Accidents laborals ( el 90 % són homes) : uns 1.500-2.500 anuals
~ Diferència entre sous home -dona (sempre per feina diferent, a igual treball cobren el mateix) : 1’3 a 1 . Diferència classista de sous: Per ex., els grans banquers espanyols cobren fins a 370 voltes més que els empleats

El tema laboral femení és una cortina de fum perquè no ens fixem on hi ha les grans diferències, que cada vegada s’agreugen més.

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 04

~ El risc de morir a la carretera és tres vegades més gran per als homes http://es.noticias.yahoo.com/9/20081118/tes-el-riesgo-de-morir-en-la-carretera-e-61bd63d.html
~ Més de les 4/ 5 parts de la població reclusa són homes, quasi el 90% de les condemnes el 2013 a l’Estat espanyol foren homes: http://www.publico.es/actualidad/546686/casi-el-90-de-las-personas-condenadas-en-espana-en-2013-fueron-hombres (alguna campanya mediàtica de les ” feministes ” ? No) .
~ El 90 % dels sense sostre de grans ciutats són homes (alguna campanya mediàtica de les “feministes” ? No)
~ El fracàs escolar és 11 vegades més alt en nens que en nenes ( alguna campanya mediàtica de les ” feministes ” ? No) .
~ Gairebé 2/3 dels universitaris són dones (alguna campanya mediàtica? No) .
~ L’esperança de vida per a l’home és uns 7-8 anys més (alguna campanya mediàtica? No) .

Etc etc .
Llavors, de quina “Igualtat ” parlen aquestes suposades “feministes”?
” … tots som iguals, però unes més iguals que altres” us sona d’alguna cosa?

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (1 – La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d’alta escola)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

1) LA IDEOLOGIA DE GÈNERE ÉS ENGINYERIA CAPITALISTA D’ALTA ESCOLA

“Si una ideologia justa és un perill per al Capital, dóna capital a la part més extremista d’eixa ideologia” (ajmm).

La ideologia de gènere va nèixer amb l’objectiu específic de rebentar el més estimat de la Humanitat, que és la família. És per molts sabut l’origen del feminisme, per qui no ho sàpiga encara, pot mirar aquest tall (veu en anglès)
Qui ho explica és el cineasta i productor de Hollywood, Aaron Russo, amic personal de Nicholas Rockefeller. El banquer va intentar que Russo entrés en el Consell de Relacions Exteriors (CFR), davant el seu èxit cinematogràfic, per la qual cosa es van fer molt amics i li va arribar a confessar coses com les quals segueixen.
Un dia Rockefeller li va preguntar a Russo si sabia quin era el motiu del moviment feminista. Russo li va respondre, ingènuament: “aconseguir l’alliberament de la dona”. Rockefeller va esclafir a riure.
–Ho vam fer nosaltres a través de la Fundació, va dir Rockefeller, per dues raons:
1-Per sumar la meitat de la població al pagament de l’impost sobre la renda,
2-Per impedir que els nens se seguissin criant amb els pares i consideressin l’Estat com al seu pare. La ideologia de gènere és enginyeria del Sistema capitalista, engegat per les Fundacions Ford i Rockefeller.

Els estats occidentals apliquen el que els manen les Fundacions-cervells del capitalisme: un feminisme “de gènere” destructor de llibertats civils = “Ets un idiota! Deixa’m explicar-te si fa no fa de què anava això, nosaltres els de la Rockefeller ho finançàrem, finançàrem el “Women lib”, som els qui teníem tots els diaris i televisions” (Fundació Rockefeller als propis executius que no entenien la maquiavèlica actuació de la Fundació en el tema de l’Establishment Feminism).
La socialdemocràcia europea ha estat la principal eina del Capital per imposar aquest (pseudo)”feminisme” groc i misàndric, però l’esquerra, entabanada per dogmatisme i cursets “de formació”, també hi ha caigut al parany i se n’ha fet còmplice. Evidentment, això li ha donat molt mala imatge entre moltes famílies (i amistats d’aquestes famílies) que veuen el que realment està passant sota tota la retòrica de “feminisme oficialista”, embolcallat per una àurea de progressisme doctrinari.
Cal oposar-hi un moviment pels drets civils dels menors i dels pares-marits (dic pares-marits perquè són els realment més afectats, els homes fadrins ho són molt menys, encara que també, però molts ni se n’adonen):
Això és fàcil de distingir perquè són els grans partits capitalistes els qui la mantenen a tota megafonia i tots els mass mèdia dels Bancs els qui bramen incansablement.

Tinglado de gènere (1 - La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d'alta escola) 01

El “feminisme” (?) de gènere és “l’os” que el capitalisme llança a “gossos i gosses” (plebeus i plebees) perquè es barallen entre si, tenint la cura de criminalitzar el més reivindicatiu dels dos sexes i exaltar el més consumista.
Talment que poden substituir ja, a cops de megafonia, la lluita de classes per la lluita de sexes.
A fi de dissimular encomanen la tasca bruta de base a la socialdemocràcia i afins a fi que xuclin una mica del mamellot de les subvencions per tota la fantotxada. A través de subvencions i cursets d’adoctrinament avien els seus agitadors i agitadores, en pla Policies del Pensament orwellians, a imposar a la societat uns punts de mira esbiaixats, sectaris, injusts i criminalitzadors contra tot un sexe, i que, a més, la majoria del poble pla, no pot creure’s.
Així hi queda una mini-esquerra doctrinària que el poble percep com a irreal i amenaçant en aquests temes, i una dreta depredadora i corrupta però que el poble percep com a “més real” en aquesta mena de temes (immigració, gènere, etc…), encara que en el fons fan la mateixa política destructora. De tal manera poden robar i retallar i encara així molta gent continuarà votant-los.
Total: és un dels diversos sistemes per acorralar el poble i fer que dretanegi electoralment.

Que des del mateix Sistema despenguin tantíssima propaganda a tot arreu sobre la desigualtat de la que tu parles (tant si fos certa com si no) mentre silencien desigualtats moltíssim majors, ja deixa clar que intenten cortines de fum per desviar la frustració popular des dels culpables (els aprofitats i alts càrrecs) cap al pare de família treballadora.
La vella tàctica pogromista del boc expiatori: salvar els mobles dels culpables (oligarquia, casta…) i adreçar les ires contra els qui més solen veure qui són els reals culpables (minories, catalans, pares de família, etc…).
Mira cap a on acusen els mass mèdia i comprovaràs que és perquè en direcció contrària hi ha coses molt pitjors que volen “invisibilitzar”.

Es crear una cortina de fum per redirigir les frustracions a un cap de turc (l’home) i exculpar les elits que realment imposen una creixent desigualtat.
Marejar el personal i imposar les majors i més injustes desigualtats.
El 1% més ric tindrà méss que la resta de la població mundial el 2016

Segons les previsions, per al 2025, el 42% de la població espanyola serà pobra.
Si resulta que les desigualtats de classe són moltíssim majors en salaris que les de sexe (que en salaris són 1 a 1’3 segons dades oficials), la ideologia de gènere esbomba una petita i problemàtica desigualtat de sexe (normalment deguda al fet que les dones tendeixen a preferir professions més lleugeres, és a dir, no són paletes, camioneres, grans empresàries…) mentre que calles les grans desigualtats.
Volen amagar les desigualtats creixents que tenen preparades per llançar-nos a la misèria.

Tinglado de gènere (1 - La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d'alta escola) 02

Per què criminalitzen l’home amb campanyes intensives? Perquè la dona és més consumista i conservadora i l’home més reivindicatiu.

La ideologia de gènere és simple propaganda de l’Establishment: pura i dura.

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Família (Recopilatori)

Pares i Fills

CARTA D’UN FILL A TOTS ELS PARES DEL MÓN

catala_roca

– No em dónes tot el que et demane. De vegades només demane per veure qué puc aconseguir.
– No m’alces la veu. Et respecte menys quan ha fas, i m’ensenyes a fer-ho a mi també, i jo no vull fer-ho. No em dónes sempre ordres.
– Compleix les promeses, bones o roïnes. Si em promets un premí, dóna-me’l: però també si és un castig.
– No en compares amb ningú, especialment amb el meu germà o germana. Si tu els fas lluir millor que els altres, algú patirà; i si em fas lluir pitjor que els altres, seré jo qui patiré.
– No canvies d’opinió tan sovint sobre les coses que haig de fer; decideix-te i mantín la decisió.
– Deixa’m valdre’m per mi mateix. Si tu ha fas tot per mi, jo no podré aprendre mai.
– No digues cap mentida davant de mi, ni em demanes que la diga per tu, encara que siga per traure’t d’un compramís. Em fas sentir malament i perdre la fe en les coses que em dius.
– Quan estigues equivocat en alguna cosa, si ha admets creixerà l’opinió que Jo tinc de tu. I m’ensenyaràs a admetre els meus errors.
– Quan et conte un problema meu, no em digues: “No tinc temps per a favades”, o “Això no té imporància”. Mira de comprendre’m i d’ajudar-me. I estima’m i dis-m’ho. A mi m’agrada sentir-t’ho, dir encara que tu cregues que no cal dir-m’ho.
– Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes éls teus amics; encara que som família també podem ser amics.
– No em digues que faça una cosa que tu no fas. Jo aprendré i faré sempre les coses que tu fas, encara que no ho digues; però no faré mai el que tu dius i no fas.
– Ensenya’m a estimar i a conèixer Déu. No importa si al col·legi ho ensenyen o no; perquè és perdre el temps si tu no coneixes ni estimes Déu.

NORMES PER FER DELS FILLS UNS DELINQÜENTS

1. Doneu-li des de la infantesa tot el que vulga: així arribarà a major convençut que el món sencer li ho deu tot.
2. Si fa maleses, o si fa el barinot, rieu: així creurà que és molt graciós.
3. No li doneu cap formació espiritual: quan serà major d’edat, ja l’escollirà ell!
4. No li digau mai: “això està malament”. Podria crear-se complexes de culpabilitat i més tard quan, per exemple, arrestat pel robatori d’un cotxe, estarà convençut que és la societat qui el persegueix.
5. Replegueu tot el que ell tira per terra: així es convencerà que tots els altres estan al seu ser-vei.
6. Deixeu-li llegir de tot: desinfecteu els seus plats i gots, però deixeu que el seu esperit es recree en qualsevol brutícia.
7. Discutiu sempre davant ell: quan la vostra fanília estiga destrossada, ell no se n’adonarà.
8. Deixeu-li tots els diners que vulga, de manera que no sospite que per poder disposar-ne cal treballar.
9. Que tots els seus desitjos siguen satisfets: menjar, beure, divertir-se, comoditats… Altrament el faríeu un frustrat!
10. Doneu-li sempre la raó: els professors, la gent, la llei, sempre volen el mal per a aquell pobret…
11. Quan serà un desastre, digueu que mai no heu pogut fer res per ell.
12. Us heu preparat una vida de dolors, i segurament en tindreu.

drogadiccion-dice q es libre