Arxiu d'etiquetes: GENOCIDI

Cronologia de la Guerra de Successió

CRONOLOGIA DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Assolida l’alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat d’alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat “natural”; per això la colonització vol dir sempre la falsificació de la història, o fins i tot la seva anatemització . (Heinz Dietrich, Emancipació i identitat d’Amèrica Llatina: 1492-1992)
[…] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l’afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l’hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d’un país. (Catalunya, nou Estat europeu. Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional)
La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble. (Àngel Guimerà, escriptor català de la Renaixença).

  • 16·11·1700: Louis XIV nomena el seu nét mes jove el Duc d’Anjou rei de les Espanyes.
  • 1700-1717: Decrets de la Monarquia francesa per a imposar definitivament el francés com a llengua de tribunals i notaris a la Catalunya Nord. El “Conseil Souvirain” de Perpinyà envia súpliques i emissaris al rei per demanar-li que testaments, contractes i enquestes civils i criminals puguin ser escrits en català, en nom del monolingüisme de la immensa majoria dels nordcatalans i de la continuïtat amb el propi passat: “Totas estas rahons y altres que Vd judicarà més utilosas lo pregam vulla insinuar a eixos senyors esperant de la bondat de Vm y per laffició que porta a sa pàtria…” (Emissari Guerau d’Oms i el Consell Sobirà del Rosselló a Josep de Camprodon, resident a París). “Dès lors le français s’implante en maître, et dès lors le chroniqueur aux récits imagés et savoureux s’efface devant le scribe rivé à une formule, et l’on ne trouve presque plus de récits naïfs du temps présent, et l’historien ne recueille guère plus que des faits sans interêt et sans couleur…” (comentari de l’abbé Torreilles, francòfon incondicional, 1912).
  • 3·8·1700: Carles II, amb mala salut, atorga testament i en signar-lo, diuen que exclama: “Déu sols és qui dóna els regnes, perquè sols a Ell pertanyen; jo no sóc res”, frases que pareixen indicar haver testat contra la pròpia nissaga.
  • 8·1700: Carles II nomena Junta de govern fins que arribi el nou successor, la composen la reina, Portocarrero, Mendoza, Montalbo, Frigiliano, Benavente i Arias.
  • 21·9·1700: Carles II cau malalts i és enllitat. Malgrat la declaració del Papa, l’esmaperdut Carles II vacil·la encara pendent de la seva família austríaca i la sobirana (la reina mare havia mort), els ministres i ambaixadors, tots miren d’influir-hi.
  • 19·11·1700: Louis XIV presenta el seu nét Felip d’Anjou a Versalles davant la Cort, amb aquests mots: “Cavallers, vet ací el rei d’Espanya” i, tot seguit, tot adreçant-se a Felip: “Siau bon espanyol, perquè aquest és el vostre deure; però recordau que sou nat francès, a fi que serveu sempre la unió d’ambdues corones: talment haureu felices les dues nacions i servareu la pau d’Europa”. Li dóna una pila de consells i acaba així: “No us deixeu governar; siau sempre el senyor; no tingau favorit ni primer ministre. Escolatau i consultau els del vostre consell; però decidiu. Déu, que us fa rei, us darà totes les llums necessàries mentre abrigueu bones intencions” (acabarà boig, doncs).
  • 28·9·1700: Administren al rei els Sagraments i demana perdó de les seves culpes passades. Totes les venerades imatges de Madrid són dutes a la seva cambra, on també s’instal·la Portocarrero, qui controla així la situació, tot indicant al rei de testar per descarregar la seva consciència d’una guerra civil, sense pensar en lligams de sang.
  • 1·12·1700: Mort de Carles II als 39 anys d’edat i 35 de regnat.

  • 12·1700: Lectura del Testament: Oficialment per a Felip d’Anjou, fill segon del delfí de França i nét de Louis XIV, contra els acords de la Pau dels Pirineus pels quals la infanta Maria Teresa renunciava als drets a la Corona espanyola. En cas de morir Felip sense fills, el tron passaria al seu germà, el duc de Berry, i si faltàs, a l’arxiduc.
  • 24·1·1701: Felip d’Anjou entra per Irun.
  • 24·1·1701: Felip entra en la Cort de Madrid, entre mostres d’entusiasme.
  • 18·2·1701: Felip d’Anjou entra a Madrid, on és proclamant rei de Catella, com a Felipe V. Va al Buen Retiro.
  • 3·1701: Felip V és proclamat rei a Mallorca per les autoritats.
  • 1701: Els mercaders francesos controlen el comerç valencià el baix poble els acusa d’enriquir-se a costa d’ells.
    L’imperialisme comercial francés és el rovell de l’afer. S’escampa el sentiment antifrancès entre el baix clergat valencià.
    L’acadèmia dels Desconfiats de Barcelona el panegíric “Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II”.
    President de la Generalitat Catalana, nº 116: Josep Antoni Valls i Pandutxo.
    Es formen dos partits arreu els regnes hispànics, el francès, encapçalat per Portocarrero i l’austracista, encapçalat pel marquès de Villena. De moment Felip observa el mandat de son avi : «Tingau gran confiança en el cardenal Portocarrero».
    Batalla del Carpí a la vall del Po, amb victoria aliada.
    “Act of Settlement” (Acta d’Establiment) en favor del Casal Hannover per al tron anglès.
  • 8·1701: Eivissa i Menorca envien finalment representants davant el virrei per retre fidelitat al nou rei.
  • 9·1701: Corts a Saragossa.
    Gran Aliança de L’Haia entre Anglaterra, les Províncies Unides (Holanda) i l’Imperi (Austria), que proposen l’Arxiduc. Carles com a prenent a rei de les Espanyes, car temen una acumulació de poder a través del comerç exterior francés, en poder unir-se França i L’Imperi espanyol, que desequilibraria el repartiment de poder en Europa,però, més encara, compensació territorial.
  • 2·10·1701: “Felip IV” es casa a Figueres amb Mª Lluïsa-Gabriela de Savoia,a la parròquia de St Pere. El banquet també és a Figueres
  • 12·10·1701: Felipe V reuneix les Corts Catalanes i jura les lleis i llibertats.
  • 10·1701: El Duc és nomenat rei català: “Felip V”.
  • Darreries 1701: Frederic de Prússia ateny el títol del rei (Frederic III) a canvi d’ajudar l’Arxiduc. Es coronat fastuosament a Königsberg.
    Esclata la guerra i França envaeix Holanda.
  • D. 1701: Mor a Perpinyà l’escriptor culterà Francesc Fontanella.
  • 1701-1704: Antoni de Planella i de Cruïlles.
  • 1701-1715: Guerra de Successió.
  • 14·1·1702: Conclouen les corts catalanes, amb un 2n acord tibant entre Catalunya i el Borbó qui, necessitat de diners, promet nous “privilegis”: obrir Amèrica al comerç català amb 2 vaixells catalans l’any, via Sevílla, port franc per a Barcelona; creació d’una companyia nàutica; i d’un tribunal de Contrafur.
  • Ca. 3·1702: Mor a Barcelona (St.) Josep Oriol, el “Doctor pa i aigua”
  • 1702: El Tractat dels Pirineus del 1659, que mai no ha estat ratificat per les institucions catalanes (queda com a il·legal per a Catalunya) tan sols aquest any és oficialment comunicat a les Corts catalanes.
    Menorca s’esdevé objectiu estratègic de les foces aliades, que han menester d’un ort on llurs flotes puguessin hivernar per evitar l’abandó de la Mediterrània. Des de Madrid hi envien 100 soldars napolitans i 50 de cavalleria a bord de les galeres del príncep de Tursi, i més tard el mateix any 100 soldats de cavalleria destinats a la guar ició del castell de St. Felip de Maó.
    Vinarós i Benicarló (Baix Maestrat) son posades sota vassallatge de l’orde de Montesa.
    La flota espanyola de les Índies és destruïda pels anglesos a Vigo.
    Reorganització de l’Hisenda espanyola.
  • 7·1702: Bloqueig de Cadis per britànics i holandesos, que desembarquen a Rota i al Puerto de Santa Maria. Felipe V demana ajut, Navarra invoca fur i li’l nega.
    Victòries borbones a Luzzara (Vall del Po) i Friedlingen (Sudoest d’Alemanya).
  • 1702-1714: Anna I Estuard succeix al tron anglès Guillem III d’Orange. Es 2ª filla de Jacob II
  • 1703: Francisco Antonio Fernández de Velasco, virrei (borbònic) de Catalunya.
    L’Emperador Leopold fa proclamar l’Arxiduc Carles com a rei de les Corones hispàniques, a Vilna. És nebot de Mariana de Neuburg, reina de les Espanyes.
    Prússia, Savoia i Portugal s’adhereixen als aliats. El rei portuquès, Pere II, signa el Tractat de Methuen amb Anglaterra, fil conductor de la seva política esterior durant més de dos segles: estreta aliança amb els anglesos front a Espanya i d’altres perills.
    Els generals aliats Marlborough i Eugeni de Savoia obtenen diverses victòries damunt els francesos.
    Victòria popular camisard antifrancesa damunt el Mariscal de Broglie, a Occitània.
    Victòria borbona a Höchstädt (S.W. Alemanya).
    Neix a Barcelona Joan Tomàs de Boixadors.
    Imprès el cançoner “Recreo i Jardí del Parnàs”, amb poemes del Rector de Vallfogona, es tracta de la 1ª edició de l’obra poètica del Rector de Vallfogona, “L’harmonia del Parnàs”. “Parnàs català”, tractat de retòrica de Narcís Julià.
  • 1703-1781: Vida de mossèn Baldiri Reixac, mestre de minyons i pedagog.
  • Ca. primavera 1704: Primers contactes a Viena entre el representant britànic Mitford Crowe i n’Antoni de Peguera i Aimerich (senyor de Foix i Torrelles-Alt Penedès-, i membre de l’Acadèmia dels Desconfiats) i l’advocat en Domènec Perera. Aquest darrer se n’ha de tornar d’amagat per aconseguir adhesions de personalitats.
  • 5·1704: 1600 mariners aliats desembarquen davant Barcelona. El grup dels Vigatans (petita noblesa antiborbona de Vic), molt influent, els havia d’obrir les portes, però la conspiració és descoberta pel lloctinent general Velarco (borbònic) i han de fugir, cap a Gibraltar.
    L’Armada aliada hi és comandada pel príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, darrer lloctinent general de Catalunya sota Carlos II, destruït per Felipe V i ben popular cals catalans. El príncep havia mantingut contactes amb els Vigatans i la burgesia mercantil costera.
    Fracassat el desembarcament, l’Armada aliada bombardeja Barcelona.
    2ª repressió borbona a Catalunya; el lloctinent general empresona personalitats com el ciutadà honrat notari Ramon de Vilana-Perles i Narcís Feliu de la Penya.

  • 1704: El virrei Velasco reprimeix els austriacistes. Nova edició de les “Constitucions i altres drets de Catalunya”.
    L’Arxiduc desembarca a Portugal, comença la mobilització bèl·lica a la Península. Batalla de Màlaga, de resultat incert.
    El general valencià Basset, des de Lisboa, acompanya l’expedició aliada que passarà per Gibraltar, Altea i Dénia.
    Decisiva batalla de Blenhein: El Duc de Marlborough (“Mambrú”) i Eugeni de Savoia derroten els francesos i bavars comandats pels mariscals Tallard i Marsin prop de l’aldea de Blenheim (Baviera). Els francesos són així expulsats d’Alemanya i aquesta desfeta significa el principi de la decadència de l’enorme poder de Lluís XIV.
    Gallant tradueix al francès “Les mil i una nits”, obra del s. XIV que recollia llegendes antigues de molts diversos països i èpoques.
    El tsar Pere el Gran pren Narva (Íngria) als suecs.
  • 4 ó 14·8·1704: Baptista Basset i un total de 350 voluntaris catalans faciliten l’ocupació aliada de Gibraltar, dirigida per l’almirall Rooke. Comanda l’operació el príncep Jordi de Hesse-Darmstadt. La idea de prendre Gibraltar prové dels catalans, i entren a Gibraltar per la Porta de Ponent de les muralles. A Gibraltar hi ha encara una “Catalan Bay”.
  • 8·1704: Aquests 350 catalans són també la 1ª força d’ordre del nou govern de la plaça de Gibraltar. El Príncep Jordi s’esdevé el primer governador de Gibraltar.
    Felipe V deixa de ser rei de Gibraltar que passa al rei arxiduc Carles d’Àustria. Foragiten la població autòctona cap a la Badia d’Algesires.
  • 13·8·1704:  Cel·lula Reial que condemna a“pena de muerte a quienes oculten o amparen a los soldados de sertores”.
  • 1704·1705: President nº 117 de la Generalitat, Francesc de Valls i Freixa.
    Instrucciones de Felipe V per realitzar sorteigs entre veïns de les poblacions per a lleva obligatòria: un de cada 5 veïns hauria d’anar a combatre. Es tracta del principi de “la quinta”. Com que és molt impopular, des del principi hi ha una cruenta repressió contra qualsevol oposició.
  • 17·5·1705: El militar Josep Moragues i Mas, el cavaller i ciutadà honrat barceloní Josep Mas i Torre, el senyor de Catllar i marqués de Besora Narcís Descatllar, Jaume Puig i son fill (Vigatans), Francesc Macià “Bac Roda” i un parell de personalitats més atorguen poders al Doctor en dret Domènec Perera per a fer entrar Catalunya en l’Aliança antiborbona.
  • 5·1705:  Comença l’alçament austracista a la Plana de Vic.

  • 20·6·1705: Pacte de Gènova: Tractat d’aliança entre els plenipotenciaris A. de Peguera i el Dr. Perera (Catalunya) amb Mr. Mitford Crowe (Anglaterra). Londres promet ajut militar (8.000 soldats, 2000 cavallers, municions) i total suport a les llibertats catalanes. Catalunya promet 6.000 homes i l’adhesió dels diputats de Catalunya i del Conssell de Cent.
  • 1705: Victòria borbona de Cassano, devers Milà.
    Mor Leopold I d’Austria. El succeeix Josep I.
    El primer poble que es declara austracista al Regne de València és Cinctorres (els Ports) front a les veïnes Morella (Ports) i Benassal (Alt Maestrat), botifleres.
    Devers Vinaròs-Benicarló austracistes.
    Destrucció total dels pobles de les Cervenes amb deportació de la població occitana.
    El Pais Basc encara no ha enviat tropes a Felipe V, candidat pel qual teòricament ha optat. Malestar antifrancès a Iruinea pels ‘aliats’ francesos a la Ciutadella. Les Corts navarreses finalment consenten formar 2 regiments de 600 homes (dels quals molts desertaran).
  • 20·7·1705: La flota aliada arriba a Barcelona. Propaganda austracista: “Carlos, Arxiduc d’Austria, per cert que és bell senyor, bonic, virtuós i molt bo”.
  • 21·7·1705: Josep Moragues i els Vigatans marxen obertament vers Barcelona. A lur pas obtenen adhesions.
    4·8·1705: Moragues desfà totalment les tropes del virrei, amb sols 250 homes, contra els 1000 infants i 100 genets borbònics.
  • 10·8·1705: L’esquadra anglo-holandesa desembarca un destacament a Altea (Marina Alta), dirigit per Francesc Garcia de Avila (potser un exiliat maulet de la 2º Germania-1694). També hi desembarca Basset, qui feia temps lluitava per a l’Imperi, de tèrbol historial. Altea cau fàcilment.
  • 16·8·1705: Els nous “maulets” (de l’àrab “mawla”, esclau) entren dins Alzira (Ribera Alta), la qual es pronumcia per l’Arxiduc.

  • 17·8·1705: En Basset desembarca a Dénia (Marina Alta, el castell de la qual vila és dels 4 majors del Regne valencià i té una situació geoestratègica importantíssima també envers les illes mediterrànies. Dénia es rendeix i l’Arxiduc hi és aclamat com el nou rei valencià.
  • 8·1705: L’ex oficial català borbònic Rafael Nebot, passat als maulets, ateny l’adhesió d’Oliva i de Gandia (la darrera era botiflera).
  • D. 8·1705: La propaganda austracista promet l’exempció dels tributs feudals, segons volien els “maulets” de la 2ª Germania i, al llarg de la guerra, en Basset en farà de radical i romàntic valedor.
  • 24·8·1705: Moragues es presenta amb 800 homes per a prendre Barcelona
  • Finals 8·1705: Els aliats desembarquen a Barcelona.
  • 14·9·1705: Els aliats ataquen Monjuic, on mor el príncep Hessen-Darmstadt.
  • 15·9·1705: Els aliats tornen a bombardar Barcelona.
  • 9·10·1705: El lloctinent general de Barcelona capitula davant Carles Mondaunt, comte de Peterborough.
  • 12·10·1705: Girona capitula davant els aliats. Els felipistes es retiren devers Roses.
  • 7·11·1705: L’Arxiduc entra solemnement a Barcelona i hi jura les llibertats catalanes.

  • 11·1705: Representants de tot el Principat i de la Franja fins a Montsó acudeixen a retre homenatge a Carles III.
    Intent de conspiració austracista al Rosselló, contra la totalitària ocupació francesa.
  • 11 a 12·1705: Quasi tot el Principat es passa als Vigatans, les places fortes són conquerides per pocs cents de catalans, amb ajut ocasional de bombardeig anglès (com Tarragona). Lleida, defensada sols per 25 felipistes, es conquerida pere 500 austracistes mal armats. Després cau Ribagorça, i més tard Montsó i Fraga, “reuniendo los límites antiguos de Catalunya” Seguix Tarragona, gràcies a Josep Nebot (de Ruidons); Tortosa, gràcies al cavaller de Batea, Felip Vaquer, amb 282 homes. L’Urgell, Cerdanya, Berga, Cardona i Solsona capitulen davant les forces que havien assejat Barcelona.
    L’Arxiduc és proclamat comte de Barcelona.
  • 5·12·1705: S’obren les Corts catalanes: 35 síndics de ciutats, 200 militars i molts eclesiàstics.
  • 1705-1706: Barcelona encunya 300.000 lliures en moneda d’argent, en una etapa ascendent de l’economia princepatina.
  • 15·12·1705: A la nit, Basset, amb molts llauradors maulets de l’Horta, arriba a les potes de València. Els botiflers de la capital havien demanat auxili, car es tro
    baven sense mitjans de defensa.Els presos de les torres de Serrans s’amotinen, cremen les cel·les i se’n fugen.
    Basset sols duu 500 milicians i 300 genets (en cavalls i muls).

  • 16·12·1705: Els menestrals i poble menut (o baix poble) de València ix al carrer a cridar contra els nobles i privilegiats i en favor de l’Arxiduc, i fugen a la muralla a dar visques a l’exèrcit d’en Basset. Alguns prohoms de la ciutat empresonen el virrei borbó, marquès de Villagarcia, i obren les portes a Basset, qui proclama l’Arxiduc rei valencià.
    Ensems, el general anglès Jone és a les portes de St. Mateu (Maestrat), tot comminant a rendir-se.
  • 18·12·1705: St. Mateu es rendeix als aliats.
    Comença el setge contra la botiflera Peníscola (Baix Maestrat).
  • 12·1705: Vinaròs i Benicarló (Baix Maestrat) es passen als aliats.
    Un noble, Joan Tàrrega, fa passar Xàtiva (Costera) als maulets.
    La majoria d’alts càrrecs a la ciutat de València son botiflers i se n’exilien.
    Basset assumeix el govern del Regne de València.
    El mariscal borbònic Tessé és enviat contra el Principat.
  • 28·12·1705: Els borbònics assetgen St. Mateu, però el comte de las Torres qui els comanda alça el setge
    abans d’acabar l’any.
  • 12·1705 a 3·1705: Les Corts catalanes demanen a Carles III la reintegració de la Catalunya-nord i es neguen a reconéixer l’abjecta ocupació francesa. Demanen accès preferent dels princepatins als alts càrrecs de Mallorca i Itàlia, la preeminència del Principat dins la vella Confederació, el total control de càrrecs dins el Principat i l’accès a càrrecs d’Amèrica.
  • 1·1706: L’excèrcit castellà del comte de las Torres, que ha fracassat davant St. Mateu, se’n baixa vers la Plana, on els maulets són majoritaris. Vol atacar Castelló, on “acudía toda la gente foragida y revoltosa; y que en caso de querer entrar en Castellón las tropas del Rey, naturalmente hubieran sucedido muchas desgracias, porque los advenedizos micaletes y voluntarios habían intentado hacer frente a la tropa reglada; y ésta irritada… la hubiera entrado a la fuerza con estrago…” (Pare Jose Vela). Però el comte vol arribar prest a València i no s’hi entreté.
    Tanmateix té algun problema en passar vora Vila-
    real (Plana Baixa).
  • 12·1·1706: El comte de las Torres ataca la maulet Vila-Real, en una duríssima batalla al llarg de la vesprada.“Después de una desesperada lucha entre los vecinos de Villareal, que eran partidarios del archiduque D. Carlos de Austria, y lasa tropas borbónicas al mando del conde de las Torres, asaltan éstas la villa, pasando al degüello a los que pudieron, saqueando las casas y templos e incendiando la población. 227 heroicos villarealenses quedaron muertos en las calles, entre ellos 7 clérigos y 7 mujeres. Las tropas se llevaron más de 200 prisioneros… El convento de monjas dominicas fue tambié saqueado, del cual se llevaron  9 arrobas de plata de la comunidad y de los particulares que las habían depositado allí…”. Hi lluiten des d’ancians a jovenetes, un capellà (mossèn Tomàs Cabrera), des de l’escala de l’antic palau del C/ Major, mata a trets 30 soldats estrangers que calaven foc a les cases; una dona mata d’un cop de còdol el comte de la Rosa. Entre els borbònics (molts eren bascos) moren més de 500 soldats. El cap maulet de Vila-real es diu Anglesola (ara no n’hi queden, d’Anglesola perquè s’exiliaren tots). El poble queda quasi tot arrasat i cremat, d’on els ve el  malnom de “socarrats”.
  • D. 13·1·1706: El comte de las Torres s’emporta més de 200 vila-realencs presos cap a Requena (Castella), on sols n’arriben 145. Són tancats dins el castell de Requena i, més tard, intercanviats per hostatges botiflers. (De Requena és la perversa Mª Consuelo Reyna, la racista catalanòfoba de “Las Provincias”).
    Nules (Plana Baixa), aterrit, es lliura al comte borbònic.
  • 2·1706: El general anglès Peterborough arriba a València, per a posar-hi ordre.
  • 23·2·1706:  Felipe V surt de Madrid.
    Ca. finals·2 ·1706: Basset, jutjat massa radical, és substituït pel comte de Cardona. Peterborough l’enviarà, primer a Alzira, i després a Xàtiva. El comte de Cardona, nou virrei valencià, sí que exigirà els impostos feudals als camperols, tot i les promeses austracistes.
    Primers·3·1706: Carles III crea interinament a Barcelona un Junta d’Estat de Catalunya.
  • 14·3·1706: Felipe V es reuneix amb Tessè a Casp (Aragó), on ja eren les tropes del cavaller D’Asfeld, un miler d’homes. Era previst un atac per mar i des del nord del Principat.
    Finals·3·1706: L’exèrcit borbó penetra dins del Principat, pren Lleida (defensada per Enric de Hessen-Darmstadt, germà d’en Jordi) i arriba al Llobregat.
    Barcelona forma “la coronela”, milícies populars, comandades perl Conseller en cap Nicolau de Santjoan, i es prepara per a resistir l’atac.
  • 31·3·1706: Les Corts catalanes són closes precipitadament.
  • 4·1706: Lord Peterborough i en Nebot, els quals eren a l’Empordà per aturar la invasió francesa, se’n tornen vers Barcelona, i s’hi afigen 1800 voluntaris, vaixells de Mataró i 4 batallons de Girona.
    Els austracistes sumen 4000 soldats i 7000 voluntaris.
    Barcelona és abastada per fragates de Mataró, Sitges, Vilanova i Vinaròs.
  • 17·4·1706: Després d’una dura defensa, Alzira es rendeix al genocida comte de las Torres.
  • Finals·4·1706: Arriben  uns 50 vaixells aliats que fan fugir la flota francesa de les rodalies de Barcelona.
  • 5·1706: L’exèrcit borbó ha d’alçar el setge a Barcelona i retirar-se.
  • 1706: Victòries aliades a Torí i a Ramillies (Bèlgica).
    Anglesos i miquelets controlen la major part del nord valencià, tret de Morella, Peníscola, Benassal, Nules, etc…. Castelló ha canviat de mans i un batle botifler (Giner de Bou) imposa la creació de milícies botifleres, per plantar cara als austracistes.
    El primer ministre de Felipe V, Monsieur Armelot marquès de Gournay no es preocupa del blotiferum valencià.
    Epidèmia amb mortaldat al Principat.
    La Franja de Ponent cau calcigada sota les tropes invasores franco-castellanes. Els borbònics socarren pobles, hi maten centenars de catalans.
    Recerca i captura de nombrosos desertors navarresos per Aragó. Quan són detinguts són brutalment tractats: empresonats en grillons a la Ciutadella militar d’Iruinea a pa aigua, o treballs forçats, etc. (amb protestes de la Diputació Foral).
    Noaín (Navarra) es queixa haver estat saquejat pels borbònics, cosa normal en pobles pròxims a camins reials.
  • 2·7·1706: Carles III entra victoriosament a Madrid. Miquelets catalans l’hi acompanyen, i acampen a Madrid, amb gran repulsió per al ranci racisme espanyolista.
  • Ca.10·7·1706: Però Carles III se n’ha de retirar prest, devers l’Aragó.
    En Basset és acusat d’excessos quan defensava Xàtiva d’un setge borbó, i Peterborough l’empresona. Probablement volen treure-se’l d’enmig per representar els interessos populars antifeudals.
  • 15·7·1706: Carles III entra triomfalment a Saragossa.
  • 7·1706:  Tot l’Aragó l’hi ret homenatge.
    Però Madrid, més pro-borbònic, torna a acollir prest Felipe V.
    Indignació popular entre el poble valencià per l’empresonament d’en Basset.
    Valtierra (Navarra) diu dels saqueigs borbònics: “acá no ha quedado cosa sana en campos ni en casas”.
  • 8· 8·1706: Carles III, fustigat per les tropes borbones del Duc de Berwick, es retira vers València.
    Estiu·1706: Amb les tropes austracistes a les portes de Navarra, la Diputació foral continua protestant contra les ordres del virrei borbònic i invocant contrafurs, amb clar sentiment sobiranista.
  • 8·1706 a 3·1707: CarlesIII roman mig any a València, on és nomenat rei valencià (el darrer rei “valencià”).
    El bisbe de Sogorb Antoni Ferrer li pren jurament a València.
    Mentrestant, en Basset és traslladat,pres, de Xàtiva a Dénia, i més tard a Tortosa.
  • 25·9·1706: L’esquadra anglo-holandesa, amb 28 vaixells, apareix davant Ciutat de Mallorca. Hi ve el plenipotenciari de Carles III, el comte de Savallà, casat amb una aristòcrata mallorquina.
    Finals· 9·1706: Sembla que la pressió popular (ciutadana i forana) força els jurats, bisbe i lloctinent general, comte d’Alcúdia, a capitular.
  • 1·10·1706: El comte de Savallà desembarca per allotjar-se a cal seu sogre Sureda i Santmartí, a Ciutat.
    Comença l’ofensiva borbona contra el sud valencià. El bisbe de Cartagena, Luís Belluga y Moncada, és un fanàtic botifler, les tropes del qual havien impedit la conquesta austracista de la ciutat de Múrcia a la batalla de l’Hort de les Bombes. Les seves tropes s’uneixen a les del duc de Berwick, comandant en cap borbònic.
  • 4·10·1706: Són aixecats penons a favor de Carles III a la Plaça de Cort, a Ciutat de Mallorca.
  • 10·1706: Carles III crea a València una Junta de Govern per als afers civils i eclesiàstics, que confisca els béns del botifleram, ingrès substanciós que li estalvia de convocar Corts valencianes.
    Els francesos residents a Mallorca en són foragitats.
    Bona part de la noblesa mallorquina (Dameto, Fortuny, Puigdorfila, Brondo, Net, Pueyo) i alguns religiosos (mínims, jesuïtes) se n’exilien, la majoria a Barcelona.
    El comte de Savallà es queda a Mallorca com a lloc
    tinent general (fins al novembre del 1709).
  • 11·10·1706: Oriola (encara catalanoparlant) i Cartagena cauen en mans dels estols espanyols del bisbe de Cartagena, qui reprimirà la llengua dels oriolans (llavors el català). Els oriolans tenen el costum medieval de traure l’Oriol (un símbol) “contra els castellans”.
  • 21·10·1706: El Duc de Berwick pren i saqueja Elx (Vinalopó), però la presència de l’exèrcit aliat a Alacant no permet als borbònics de continuar cap al nord. Per altra banda, després d’haver estat expulsades de Madrid pel Duc de Berwick, les tropes austracistes sojornen al Regne valencià.
  • Ca.1706: Pamflet botifler, precedent de l’ABC-COPE,“Nuevas Constituciones que piden se le concedan al Principado de Cataluña”, on exageren les peticions dels braços de les Corts Catalanes 1705-1706, per manipular i atiar l’odi anticatalà arreu Espanya.
  • d.10·1706: Eivissa segueix el camí de Mallorca i es passa als aliats.
    L’Arxiduc és proclamat a Es Mercadal (Menorca) pel cavaller ciutadellenc Joan Miquel Saura. La majoria dels municipis s’hi adhereixen, arreu Menorca i, finalment, també Maó, tret del raval de St. Felip, que roman addicte a Felipe V, i del governador Dàvila amb la tropa.
    De nou els maulets s’alcen a la Plana i foragiten els capitosts botiflers.
  • 11·11·1706: El Consell botifler de Peníscola decideix de seguir resistint el setge aliat menjant cavalls i garrofes i, si calia, calar foc al poble, tot abans de lliurar-se als austracistes.
  • 25·11·1706: Calaceit, poble resistent de la Franja, pateix 10 dies a sang i foc per les tropes castellanes.
  • 12·1706: Josep Moragues és nomenat general.
  • 1706-1709: Continu estira-i-arronsa entre la Diputació foral de Navarra, antibel·licista, i el virrei borbó, el príncep de T’Serclaes de Tilli.
  • 1706-1781: Vida del castellonenc Josep Climent, futur bisbe humanista de Barcelona: retirarà relíquies truculentes, prohibeix les escenes sagnants en processons, etc.
  • 8·2·1707: 8.000 holandesos desembarquen a Alacant com a reforç.
  • 2·1707: Els borbònics ocupen Xixona, Novelda i Elda.
  • 7·3·1707: Carles III deixa València i torna a Barcelona. Problema greu perquè l’exèrcit aliat a València queda privat de molta tropa amb Berwick a les portes del Regne.
  • 8·4·1707: Les tropes del comte de Galway i d’Antonio Luis de Sousa, marquès das Minas, es concentren a la Font de la Figuera.
  • 4·1707: Mentre els borbònics s’estaven a Almansa, Aiora era defensada per una guarnició de maulets comandada per Francesc Garcia d’Àvila, antic cap de la II Germania del 1693 i ara partidari fervent de la causa dels camperols valencians. Natural de la Safor, havia desembarcat amb els aliats a Altea el 1705. Tanmateix, la caiguda en desgràcia de Basset després de l’arribada de Peterborough a València l’arrossegà també i fou processat, acusat de malversació de fons públics. Ultra les desavinences al si del moviment austriacista, Francesc Garcia d’Àvila fou sempre un antiborbònic convençut i comanda la guarnició d’Aiora, veritable clau del Regne davant la presència de Berwick a Almansa.

  • 11·4·1707: Contraofensiva aliada contra Castella: Els aliats entren dins Castella acaçant l’exèrcit borbònic. A Montealegre (Albacete) l’avantguarda aliada sorprèn els borbònics en retirada i ocupen la població.
  • 4·1707: Portuguesos, anglesos i holandesos recuperen Iecla (Múrcia, a la vora d’Almansa).
  • 21·4·1707: Berwick arriba a Almansa, on s’arrecera.
  • 22·4·1707: Els austracistes prenen Villena, després d’un setge de 5 dies.
  • 24·4·1707: Els aliats manats pel marqués das Minas i lord Galway ocupen Cabdet/Caudete, llavors pertanyent al regne valencià (encara ara, que pertany a Albacete, té la senyera com a escut).
    Mentrestant, els borbònics s’aposten a la rodalia d’Aiora (llavors probablement aragoneso-parlant). El comandant maulet opta per la negociació i capitula. Això no obstant, quan la brigada Du Maine s’acosta per prendre la població, Garcia d’Àvila ordena de disparar l’artilleria tot causant 20 baixes entre els borbònics i ferint el brigadier Courbille. El comte de Pinto, que dirigeix l’operació, castiga la gosadia tot sotmetent a un bombardeig intens la població, que després és assaltada i saquejada. Garcia d’Àvila i els seus maulets, però, aconsegueixen escapar.

  • 25·4·1707: Els aliats marxen de matinada de Cabdet contra Almansa, on està l’Exèrcit franco-castellà del Duc de Berwick. Devien ser les 9.30 h. del matí quan l’avantguarda de l’exèrcit aliat albira Almansa i el seu castell. L’exèrcit pren posicions: 19 batallons portuguesos, 15 d’anglesos, 1 d’alemany, 3 d’holandesos i 4 d’huganots –protestants– francesos i occitans, és a dir, entre 16.000 i 18.000 homes, reforçats per 20 peces d’artilleria. La primera línia austriacista és comandada en l’ala dreta pel general portuguès Pedro António de Noronha, mentre el centre i l’ala esquerra ho és pels tinents generals britànics Thomas Erle i Charles O’Hara, respectivament. Comanden la 2ª línia els generals Joâo Diogo de Ataide, Christoph i Pedro Manoel de Tavora, comte d’Atalaya.
    Berwick espera ansiosament l’arribada de l’exèrcit, que no arribarà, del duc d’Orleans, a qui havia encomanat Lluís XIV de França la direcció de la guerra a la Península. De moment, el bastard al servei de França compta amb certa superioritat numèrica, entre 24.000 i 26.000 homes repartits de la manera següent: 9 batallons castellans, 13 de francesos i 3 de valons agrupats en la primera línia de combat, mentre a la rereguarda hi ha la cavalleria, 35 esquadrons castellans i un d’italià, a la dreta, i a l’esquerra, 23 batallons castellans, 3 d’irlandesos i 19 de francesos, reforçats amb 24 peces d’artilleria. Els comandants borbònics són el duc de Pòpuli, els tinents generals San Gil, Labadie, D’Avaray i Hessy i el cavaller D’Asfeld.
    Situades en posició les línies de combatents, aquell dia havia eixit ennuvolat i fred. En caure la vesprada, pels volts de les 15.00 hores les bateries d’un bàndol i de l’altre comencen a vomitar plom. Porta la iniciativa el bàndol aliat, el qual, a cavall i a peu ataca i ateny d’obrir una bretxa enmig dels borbònics, però diverses disposicions tàctiques de Berwick condemnen l’atac austriacista al fracàs. La segona línia dels aliats resta atrapada entre dos focs, mentre per les ales s’imposen els borbònics, oficialment anomenat “L’exèrcit de les Dues Corones”. Llavors és quan els esquadrons de D’Asfeld anihilen literalment els terços portuguesos de l’ala esquerra aliada. L’exèrcit aliat prova de reagrupar-se al voltant del tossal conegut actualment com a “Cerro de los Prisioneros”, però tot és debades, la cavalleria borbona, per les ales, éncercla i obliga els aliats a retirar-se cap a Alacant, els aliats són perseguits per la reraguarda, són derrotats: 5.000 morts i 12.000 presoners, a més de grans danys materials, cap a les 23 h. tot sembla acabat, l’exèrcit aliat havia caigut derrotat
    Aquesta gran desfeta deixa els maulets valencians en una situació difícil, i és el començ de grans desgràcies, tal com fa la dita popular: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots abasta” (a tot Catalunya). La pervivència popular de la dita (ignorant-ne l’origen) fins al s. XX demostra l’enorme trauma de la guerra de destrucció que costarà el futur de la nació i 30 anys de misèria i esclavatge extrem.
    La desfeta de les armes aliades –que segles després Winston Churchill compararà amb el desastre britànic davant els alemanys a Dunkerc– obre a l’exèrcit de Felip V –IV segons la numeració foral– el Regne de València. Sols hi restarà la resistència a ultrança dels valencians, enquadrats en partides de miquelets, que poc pogueren fer davant el poder de la maquinària de guerra francocastellana.
  • Finals· 4·1707: Finalment, Lluís de Borbó, duc d’Orleans, arriba a Almansa, però ja finalitzada la batalla. El Duc de Berwick es dirigeix cap a Requena, llavors vila castellana de frontera contra el país valencià.
  • 2·5·1707: Berwick i el general en cap de l’exèrcit borbó, el Duc d’Orleans (futur arruïnador de l’economia francesa) s’uneixen front a Requena, que els obre les seves portes. El Duc és qui comanda l’entrada de l’exèrcit invasor al Regne Valencià.
    Principis·5·1707: En Basset és finalment alliberat de la presó del castell de Lleida a fi que organitzi la resistència valenciana, escèptica i despagada, tendeix a inhibir-se de la guerra.
    El Duc d’Orleans exigeix la rendició de València, cap i casal, aterrida per la notícia de la derrota. Llavors, els maulets aposten per la resistència, però l’elit dominant, encapçalada pel jurat en cap Melcior Gamir, decideix lliurar la ciutat al d’Orleans sense lluitar. Els maulets se’n van de la ciutat.
  • 5 al 24·5·1707: El tinent general francès D’Asfeld, amb 12.000 homes, ataca la maulet Xàtiva, la qual resisteix tenaçment.
  • Ca.5·5·1707: Berwick marxa cap a Bunyol .
  • 8·5·1707: Venint de Bunyol, Berwick arriba a València, que se li declara ciutat oberta. La declara ciutat re bel i sense drets.
    El mateix dia Saragosa capitula també davant les forces franco-castellanes.
  • ca.12·5·1707: Berwick arriba a Castelló de la Plana, on imposa un fort “donatiu forçós”, de 8.841 pesos valencians i ordena a les seves tropes d’enderrocar-ne les muralles medievals.
    Tot seguit proseguix cap al Baix Maestrat i Tortosa.
  • 15·5·1707: Davant l’avanç de Berwick cap al Maestrat, els aliats han d’aixecar el dur llarg setge contra Peníscola. En alçar el setge sols hi queden entre els defensors el coronel Sancho Echevarria (governador foraster de la plaça) i vuit soldats borbònics.
    Peníscola és potser l’únic cas de resistència heroica botifler arreu els països catalans (Cal suposar que Peníscola o Morella, amb castell i força militar dependent de Madrid, restaren fidels al Borbó simplement perquè hi havia soldats, el tarannà dels vilatans es limitaria a obeir per por). Més tard serà recompensada per Felipe V. Peníscola és probablement l’únic poble catalanoparlant amb una plaça dedicada al tirà. Si pensam que l’entronització dels forasters Trastàmares també fou gestada pel Papa Luna a Peníscola, caldrà pensar que aquesta població té algun esperit maligne contra la supervivència de la nostra nació. Encara ha tingut quasi sempre batles espanyolistes i regidors regionalistes anticatalans.
  • 5:1707: Basset és traslladat al focus maulet de Dénia.
  • 6·6·1707: Xàtiva es rendeix als invasors.

  • 17 ó 19·6·1707: El psicòpata D’Asfeld ordena, malgrat les requestes dels mateixos botiflers valencians, d’incendiar per ordre del mateix Felipe V, la ja rendida Xàtiva, la ciutat del “Collar de la Coloma”, del castell-presó  de Jaume d’Urgell i dels Borja. Aquesta bestiesa tindrà gran trascendència psicològica, com a tàctica de genocidi i terrorisme castellano-francès. Més de 18.000 xativins en seran expulsats (segons Macanaz). Més tard, Xàtiva, no del tot assolada, serà rebatejada amb l’ignominiós nom del degenerat autòcrata (“San Felipe”). Per sempres més, el quadre de Felipe V ha penjat a Xàtiva cap per avall. Fins a les Corts de Cadis del 1811, Xàtiva no recobrarà el seu gloriós nom.
  • Mitjans·1707: La pesta s’estén per algunes comarques i assola poblacions com Traiguera (Baix Maestrat) o Toga (Alt Millars).
  • 29·6·1707: Felipe V signa el Decret de Nova Planta al “Buen Retiro” madrileny, contra València i Aragó, que considera conquerits per Castella, i aboleix els antics Furs (els valencians són de Jaume I el Conqueridor), mitjançant pragmàtica:“… el justo derecho de conquista que dellos han hecho últimament mis armas”. La Generalitat, però, encara funcionarà uns mesos.
    Tanmateix, al país valencià encara resten zones maulets actives: el Nord (a La Fondeguilla, Plana Baixa, els naturals encara ara reben el malnom de “maulets”) i al triangle Alcoi-Dénia-Alacant. A Alcoi s’amunteguen 1.500 soldats qui paralitzen la vida normal de la vila. El borbònic Mahoní amenaça Alcoi de cremar la vila igual que havien fet a Xàtiva, però decideix continuar del costat maulet.
    Després de la desfeta d’Almansa, milers de valencians fugen dels exèrcits de Felip de Borbó -i de la mortaldat que provoca llur avanç amb la crema de ciutats, represàlies, degollines, sagueigs, imposts brutals -i es refugien al Principat.
  • 7·1707: Suspensió del Consell d’Aragó.
    Les lleis absolutistes de Castella comencen a ser imposades a l’Aragó i a València, militarment ocupats.
  • 30·8·1707: Inici de la castellanització burocràtica total del País valencià.
  • 1707: Creació de l’Audiència de València en substitució del Regne i els Furs valencians, presidida d’ara en avant per capitans o comandants generals de l’Excèrcit espanyol d’ocupació.
    Les tropes borbones destrueixen Villahermosa del Río, vila maulet de parla aragonesa (Alt Millars).
    Mort el bisbe austracista de Sogorb, Carles III nomena el Pare Surista per a substituir-lo però no pot arribar a prendre possessió de la Seu.
    L’alta clericia és majoritàriament botifler (molts bisbes són castellans) i també l’ultrapapista Companyia de Jesús, llavors l’ala més extremista i àdhuc violenta de la Contrareforma.
    Tanmateix, segons el governador botifler de Roses (Alt Empordà), en lletra al govern Borbó: “los frayles y capellanes de Catalunya son peores que nunca y se da por fijo que, a no ser por las diabólicas persuasiones con que enredan a los pueblos, se experimentaría mucha més reducción y buen camino en los catalanes”.
    La baixa clerecia dóna suport massivament i molt activa a la causa de Carles III, fins i tot, des de la resistència clandestina i amb les armes. Hi ha un munt de casos documentats: els rectors de Premià, de Vila-rodona, Albesa, Sta. Eulàlia de Riuprimer, Tona, Viladrau, Vilavella (Penedès), etc…En gran part són parents de la petita noblesa austracista. Fan de mitjancers entre conspiradors, empresonats i aliats al llarg del conflicte.
    El governador botifler de Menorca, Dàvila, amb ajut francès, ateny el control de l’illa per al Tirà.
    Nàpols i Sicília passen a l’obediència de Carles III.
    El poc interès demostrat per Carles III en distins afers (com la no celebració de Crts annuals), la minva d’entusiasme de la població civil catalana envers ell, queda reflectida pel comentari a la il·lustració d’un home nu en un gravat de l’època: “Carlos Tres i Felip V m’han dexat ab lo que tinc”.
    Carles III encunya per a ús extern peces reials d’argent per valor de 7 sous: les pesetes (invent de la pesseta d’origen català).
    Fi de la indendència d’Escocia: el “Covenant” o Tractat d’Unió amb Anglaterra, un acord pacífic i més o menys voluntari, en contrast amb el brutal aixafament franco-castellà contra la nació catalana. neix el Regne Unit.
    “Gramàtica” de basc, per a l’ensenyament, del notari Harriet.
  • ¿Ca. 1707?: El borbònic marquès de Sta. Cruz deixa escrit:“yo he visto miqueletes que espirando de las heridas, en lugar de encomendarse a Dios gritaban que morían por Carlos III”.
  • 5·9·1707: El govern municipal foral de València queda extingit.
  • 9·9·1707: Enric de Hessen, amb 2.500 homes, és assetjat a Lleida pels 11.000 homes del comte d’Orleans.
  • 30·9·1707: Felipe V dóna Llíria i d’altres viles franques (com Xèrica i Barraques, a l’Alt Millars) al Duc de Berwick.
  • 9·10·1707: Un atac artiller borbònic aconsegueix obrir dues grans escletxes a les muralles de Lleida, concretament en el portal de Magdalena i en el bastió del Carme.
  • 12 a 14·10·1707: Les tropes castellanes, disposades a devastar Catalunya, assalten el convent del Roser de la ciutat de Lleida. Dins l’església del baluard, 700 refugiats dels pobles dels voltants -homes, dones, infants…- són degollats un a un. Els borbònics hi cremen l’església amb els refugiats adins, i a allò que avui és el Roser (reconstruït), on s’havien concentrat els ferits durant les conteses, són assassinats i tot seguit tiren llurs cadàvers al riu, amb l’excusa que havien d’atendre els “d’ellos”… La Seu Vella de Lleida és convertida en caserna militar espanyola, fins al s. XX.
  • 14·11·1707: Rendició de Lleida, que és ocupada pels invasors borbons. Capitulació del castell de Lleida.
  • 11·1707: Tot seguit cauen Tàrrega, Cervera i el Pla d’Urgell.
  • 1707-1720: Continu procés de mutació institucional al país valencià, devers un control aristocrático-castellanista molt rígid. El país valencià esdevé proveta on s’assatgen diverses intitucions, com la Intendència, en una barreja d’institucions castellanes, franceses i de forals valencianes supervivents.
  • 9·1·1708: Alcoi cau en mans dels espanyols, després d’un dur setge. En Francesc Pereira, cap dels voluntaris, hi és executat; els maulets represaliats; suprimeix en la festa de St. Jordi i tots els privilegis locals.
  • 26·2·1708: L’incendiari de Xàtiva, el general D’Asfeld, ara comandant l’Audiència de València (és a dir l’ocupació estrangera “manu militari”), entra a Castelló i hi nomena regidors botiflers.
  • 1708: Nou intent de sublevació maulet: els miquelets prenen Sogorb, però el governador militar botifler, Antonio del Valle, coneixia llurs plans i els avorta.
    El Pare Surita ha de desistir de prendre possessió del Bisbat de Sogorb: Felipe V hi imposa el botifler Rodrigo Marín Rubio.
    Segueix la inestabilitat pels Ports-Ebre: Sagnant batalla vora Castellfort (Els Ports).
    Els espanyols perden la plaça d’Orà (actual Algèria).
    A Mallorca encara forneixen un cavall armat per 10 sesters de blat de sembradura, com en plena edat Mitjana, segons en Guillem Mesquida.
    Desconcert general a Navarra i d’altres indrets pels excessos de la soldadesca borbònica, prou poblacions a punt d’amotinar-se.
    Victòria aliada a Oudenaarde (Flandes).
  • 11·7·1708: Rendició de Tortosa, que és ocupada pels espanyols.
  • 7·1708: Els aliats conquereixen Sardenya:“No es ponderable el contento de los sardos viéndose reintegrados a su antigua patria Cataluña” (Narcís de Feliu).
  • 1708-1709: Una plaga de llagosta assola el país valencià.
  • 17·9·1708: Tropes anglo-holandeses de l’esquadra de l’almirall Leake, comandades pel general Stamhope, tornen a recuperar Menorca començant per Maó, sense gaires resistències.
  • 17·11·1708: Els espanyols ocupen l’estratègica Dénia i van controlant la Marina i les vies de comunicació amb Mallorca i Pitiüses.
  • Ca. principis·12·1708: L’incendiari psicòpata D’Asfeld assetja Alacont, ocupada pels anglesos, els quals fan volar part de les defenses del castell de Sta. Bàrbera i mor el governador anglès.
  • 7·12·1708: Els espanyols ocupen Alacant i controlen ja totes les viles valencianes rellevants.
  • 4·3·1709: Els anglesos d’Alacant capitulen davant D’Asfeld.
    Mitjans·4·1709: Ocupació espanyola del castell d’Alacant.
    Al país valencià, però, encara queden partides de miquelets (les milícies dels maulets) per zones muntanyoses sobretot cap al Nord.
  • 27 a 30·6·1709: Els cosacs de Pere I el  Gran i l’artilleria russa desfan les tropes sueques de Carles XII que assetjaven Poltava. Total desfeta sueca i Rússia succeeix els suecs en el domini del Bàltic.
  • 1709: Acausa dels exagerats imposts dels ocupants  borbons, la fam s’estèn per les viles valencianes, sobretot les de predomini maulet, sota la bota del pervers D’Asfeld.
    El Dr. Isidre Planes, valencià, escriu una lletra a un amic seu castellà: “… sintiendo mal de la introducció de las leyes castellanas… que en extremo grado aborrecen todos”.
    Botiflers valencians han fet gestions perquè el Borbó retablesca els furs del Regne. Resposta: el jurat Lluís Balanquer i el buròcrata redactor de la sol·licitud, Josep Ortí, són empresonats al castell de Pamplona, i alliberats al poc de temps gràcies a les repetides instàncies de l’Ajuntament valencià.
    Narcís Feliu de la Penya publica els seus “Anales”, una història “austracista” que anys a venir serà segrestada per la censura borbona.
    Ofensiva francesa des de la Cerdanya.
    Contraofensiva del General Moragues.
    Victòries aliades com la de Malplaquet posen Lluís XIV en una situació límit: abandona Felipe V ccedeix a restablir dos dels furs valencians abolits: el privilegi alfonsí (fonament del règim senyorial valencià) i els que servaven la inmunitat i jurisdicció eclesiàstiques.
  • 1·7·1709: Salvador Feliu de la Penya, germà d’en Narcís, i d’altres comerciants (un d’ells resident a Gibraltar) creen a Barcelona la Companyia Nova de Gibraltar per a substituir el monopoli de Cadis en el comerç Americà.
  • 8·1709: Tot parlant de la brutalitat de les tropes borbòniques al pas per Navarra, Juan de Macaya, batle d’Artajona diu: “es imposible contar todos los excesos… los vecinos quedaron aterrorizados”.
    Els austracistes envaeixen Navarra sense resistència.
  • 1710: 2º demanda de restitució del dret foral privat valencià: topa amb l’oposició de l’Audiència, controlada per funcionaris majoritàriament castellans (els quals hi  ocupen molt més de la meitat de les places de magistratura que, en  teoria, els pertoquen). Aquest organisme d’ocupació boicotejarà tots els intents successius pro-Furs.
    Victòria aliada a Saragossa.
    Victòria maulet en sagnant batalla al pont del riu Cantavella, a la Todolella (Ports): els botiflers de Morella ixen a rebutjar els miquelets, però en són menys i són derrotats.
  • 5·7·1710: Conat insurreccional fracassat a València, en aparèixer 4 vaixells britànics al Grau de València, els quals no poden desembarcar-hi per manca de major resposta popular.
  • 27·7·1710: Felipe V en persona presenta batalla als aliats a Almenar (Segovia).Desprès d’hores de combat,
    el pànic s’apodera dels felipistes i són vençuts. El Tirà hi passa gran perill, però un regiment de cavalleria borbònic se sacrifica per salvar-l’en. Important victòria aliada.
  • 8· 9·1710: Nova sublevació maulet: partides de miquelets tornen a refer-se.
  • 14· 9·1710: Les tropes austracistes bloquejen la botiflera Morella.
  • 28· 9·1710: Carles III ocopa Madrid per 2º vegada.
  • 23·10·1710: El Coronel borbònic Juan Ibáñez sorprén una columna de miquelets pel terme d’Altura (Alt Palància). En fa 42 presoners i els afusella, amb la sola excepció d’un frare carmelità (el baix clergat és fortament austracista, fins i tot actiu militarment).
  • 29·10·1710: Els austracistes bombardegen Morella.
  • 9·11·1710: Carles III abandona de nou Madrid.
  • 15·11·1710: Assalt a Morella: 60 morts i més de 100 ferits entre els austracistes.
  • 11·1710: Felipe V és entusiàsticament rebut a Madrid.
  • 9·12·1710: El Duc de Vendôme derrota els anglesos de Stanhope: a Brihuega (Guadalajara).
  • 10·12·1710: Els filipistes del Duc de Noailles, mariscal de França, derroten els austriacs de Starenberg a Villaviciosa (Madrid). El Duc acabarà negociant la pau i rebent la “grandesa d’Espanya”.
  • 15·12·1710: Carles III ha de tornar-se´n a Barcelona, alhora que els borbònics del Duc de Noailles inicien el setge de Girona.
    Per contra, el mateix dia, Morella es rendeix als austracistes.
  • 25·11·1711: Girona capitula als borbònics.
    Carles III sols controla Igualada-Tarragona-Barcelona, les illes i possessions italianes i alguns punts isolats (com Morella). Es tanca dins Barcelona.
  • 3·2·1711: Els borbònics reconquereixen Morella. El botifleram els rep amb mostres “de gran joia”.
  • 12·4·1711: Formació del Cos d’Enginyers Militars espanyols per reial decret de Felipe V.
  • 1711: Mor Josep I d’Austria, germà de Carles III. L’Arxiduc és nomenat el seu successor, amb el nom de Karl VI.
    Els aliats rebutgen l’acumulació de corones i els països en guerra estan cansats: la guerra baixa molt en intensitat i, d’ara en avant, serà la diplomàcia internacional la que decidirà.
    Promulgació del Decret de Nova Planta.
    Neix el gran fcilòsof anglès D. Hume.
    Barcelona té uns 7.000 “focs”, el Principat no té més de 400.000 habitants.
  • 27·9·1711: Carles III abandona irresponsablement Catalunya, on deixa sa muller com a garantia, amb el càrrec de lloctinent General.
  • 1711-1772: Vida del metge A. Piquer Arrufat, de Fàrnols (Matarranya). Escriurà un “Discurso sobre la aplicacición de la filosofía a los asuntos de religión” on demostra laboriosament que els àngels no fan girar materialment les esferes del cel o que les bruixes no volen en graneres.
  • 2·1712: Encetada a Utrecht (Holanda) una conferència de pau de França amb Anglaterra i les Províncies Unides.
  • 4·1712: Davant la inestabilitat militar, els botiflers de Castelló de la Plana ordenen refer-ne les muralles, enderrocades pels borbònics.
  • 1712: La ciutat deValència, les autoritats valencianes, el capítol catedralici, les comunitats eclesiàstiques i d’altres gestionen, a través del Duc deVendôme,el retorn als Furs valencians, sense cap èxit.
  • 10·6·1712: Sa Altesa Reial Louis, Príncep d’Anheb, Duc de Vendôme, Mercoeur i Estamps, generalíssim dels Exèrcits franco-castellans, el qual salvà la monarquia del Rei-Sol, rendí Barcelona el 1697, etc…(mena de precursor de Franco) mor a Vinaròs (Baix Maestrat) d’una indigestió de musclos i llagostins.
    Es embalsamat i dut a El Escorial, on la seva mòmia jeu amb unes altres  de la mateixa nissaga. Les seves vísceres són soterrades al presbiteri de l’esglèsia de Vinaròs sota una llosa amb lleons i flors de lis.
    “Si aquell qui t’avorreix té fam, dóna-li per a menjar
    … car brases amuntegaràs damunt el seu cap, i Javèh t’ho pagarà”. (Proverbis 25:21-22). I Romans 12:20.
  • 1712: Pius V, promotor dels autos de fe inquisitorials (amb turments i fogueres) és canonitzat.
    Sembla que la soldadesca destrossa, per a saquejar-la, la tomba del Papa Luna a Illueca (Aragó).
    Victòria del Mariscal francès Villars sobre el príncp Eugeni de Savoia. Victòria borbona a Denain.
    Neix Jean J. Rousseau.
    Hi ha a Menorca una costa despoblada pels atacs berberescos, amb sols 389 masoverie, “possessions” o “llocs nous”, València.
  • 7·1712: Felipe V renuncia formalment a la Corona francesa.
  • 8·1712: Acord de suspensió de les hostilitats.
  • 12·1712: Els “tories” (conservadors) anglesos, al poder, temen una unió entre l’Imperi austro-alemany i l’espanyol, i decideixen d’abandonar l’Aliança per Carles III (ara, VI d’Austria).
    Primer els anglesos i després portuguesos i holandesos abandonen l’Aliança austracista.
  • 1712-1736: Primer governador britànic a Menorca, Sir Richard Kane: bastirà la carretera Maó-Ciutadella (camí d’en Kane), assecament d’aiguamolls costaners, importació de bestiar.

  • Principis 1713: Felipe V ordena literalment al duc de Pòpuli que “si algunos miqueletes u otra gente tuviera el bárbaro arrojo y osadía de querer defenderse […] se les pasará a todos a cuchillo, [y] se haga ahorcar a los que se defendieren, pues además de merecer este castigo como rebeldes obstinados y ladrones, convendrá se execute así para escarmiento de los otros”. I aquestes ordres taxatives de Felip V van convertir les operacions d’ocupació de Catalunya manifestament en una guerra d’extermini, conduïda pels generals borbònics amb un acarnissament inimaginable” (Josep M. Torràs i Ribé. “Felip V contra Catalunya”. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2005. P. 13).
  • 19·3·1713: L’emperadriu, qui havia restat com a penyora a Barcelona, s’embarca amb diplomàtics estrangers i a munto famílies de noblés austracistes, cap a Itàlia i Viena.
  • 20·3·1713: Starhembreg jura el càrrec de lloctinent general.
  • 11·5·1713: Queda signat el Tractat d’Utrecht. “It is not  for the interest of England to preserve the Catalan Liberties” (Henry St. John Bolingbroke. Secretary of State for Foreign Affairs, Utrecht, 1713, Cita reproduïda per Soldevila a “Anglaterra i Catalunya”, pàg 23). “Fue el Emperador Nuestro Señor precisado a proponer la separación de la Monarchia de España, y en el caso de no tener grata aceptación, (….) que el Principado de Cathaluña quedase libre y república, baxo la protección de su Ausgusta Casa y de los aliados” “el ministerio inglés, contradijo como impertinente e impraticable, la demanda del Emperador de erigir Cathaluña en República”“Y assí se ha visto después, que el designio del ministerio inglés era el de sacrificar la Nación Cathalana, a sus caprichos” (Capità Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) “Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725”, IV-2, f. 297).
  • 22·6·1713: A esquenes dels catalans és signat el conveni secret de L’Hospitalet de Llobregat per a lliurar Catalunya al Borbó.

  • 24·6·1713: El Generalíssim Starhemberg declara el general Moragues deseixit de la fidelitat a Carles d’Austria .
  • 25·6·1713: Starhemberg revela al Consell de Barcelona el Conveni d’Hospitalet.
    “Maleït qui confia en l’home, i beneït qui confia en Jahvèh (Jeremies 17:5).
  • 26·6·1713: Moragues llig amb els oficials la lletra de Starhemberg .
    “Els catalans, induïts a fer la guerra pels aliats, i especialment per Anglaterra, i que donaven suport amb admirable tenacitat a l’Arxiduc que anomenaven Carles III, van ser lliurats, amb frases diplomàtiques molt corteses, a la venjança del bàndol guanyador a Espanya” (“A History of the EnglishSpeaking peoples” vol. III i “The age of Revol.”).
  • 1·7·1713: Els imperials abamdonen Catalunya a la seva (dis)sort .
  • 6·7·1713: La Junta dels 3 Braços decideix resistir fins al final .
  • 9·7·1713: Ban de guerra dels catalans, poc abans que embarqui Starhemberg. Manuel Ferrer i Cigues, davant l’evidència de l’abandó: “Fineixi la Nació ab glòria!”.
  • 10·7·1713: Les tropes borbòniques arriben a Cardona.
  • 12·7·1713: La colònia valenciana és molt nombrosa a Barcelona, molts són refugiats de guerra. I quan la ciutat decideix de presentar resistència als exèrcits borbònics, els valencians, a través del comte de Cirat (Alt Millars) i el coronel J. V. Torres presenten a la Diputació de la Generalitat catalana, el missatge d’adhesió per al combat i la resistència. El missatge diu que “han deliberat sacrificar-se per les mateixes raons junts amb V.E.F i que estan prestos a concòrrer en tot allò que V.E.F considere poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-los com a nadius d’aquest Excel·lentíssim i Fidel·líssim Principat”.
    Declaració d’adhesió dels maulets valencians a la Defensa de Barcelona: Cap de l’artilleria, General J.B. Basset; regiment de la Marededéu dels Desemparats, comandat pel coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno i tinents coronels Tomàs d’Anglesola i Francesc Maians, regiment de fusellers de St. Vicent Ferrer, comandat per Josep Ortiz; una altra companyia de voluntaris, comandada per Andreu Marcos, i oficials d’altres unitats, com Francesc Carròs de Vilaragut. “I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d’aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seva Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l’honor i l’interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença” (Declaració d’adhesió valenciana a la resistència antiborbònica, presentada a la Generalitat de Catalunya). “Tot un nou regiment d’infateria reglada fou valencià. Els components es triaren pel coronel Torres i Eixemeno, un dels signants del missatge, el qual batejà la unitat amb el nom de la Mare de Déu dels Desemparats. Entre els combatents irregulars, hi hagué molts valencians que formaren el regiment de Sant Vicent Ferrer manat pel ferm patriota Josep Ortiz. Com veurem, una companyia solta de voluntaris era la del valencià Marcos” (Albertí, del llibre de Toni Gisbert. Quan el mal ve d’Espanya. Ed. Columna).
  • 13·7·1713: Conclusió del Tractat d’Utrecht entre França, Anglaterra, Les Províncies Unides, Savoia i Prússia : Anglaterra treu Menorca als catalans, i als francesos part del Canadà i Terranova. Savoia treu Sicília als catalans, l’illa que tanta sang costà a finals del s.XIII. Austria treu als catalans Sardenya l’illa que costà rius de sang catalana durant un segles des del 1323 i Nàpols, conquerit després de 20 anys de guerra, pel Magnànim, amb diners valencians.
    Els “aliats” dels catalans es reparteixen l’antic imperi mediterrani, com la túnica abans de la Crucificció. L’imperi dels almogàvers, els Rogers i els Muntaners.
  • 14·7·1713: Ocupació espanyola de Tarragona, segons els acords amb els austríacs.
    J. B. Basset ja comanda l’artilleria de Barcelona contra els espanyols.
  • 25·7·1713: Els estols franco-espanyols inicien els setge a Barcelona i li exigeixen la rendició.
  • 28·7·1713: Digna capitulació de Moragues a Castellciutat, per tal d’acudir a defensar la capital.
  • 1713: L’administració de les rendes municipals a València passen a dependre de l’intendent (d’ocupació): no es refien del botifleram col·laboracionista, davant la magnitud de l’espoli foraster.
    El cens de Campoflorido, un cop corregit per a com pensar nombroses ocultacions fa 402.400 habitants al País Valencià, 19 hab./Km2.
    Activitat de miquelets maulets al Maeatrat i la Marina, en guerra guerrejada contra l’invasor espanyol.
    Executat el patriota català Francesc Macià i Ambert “Bac de Roda”.
    Felipe V exclou per llei la successió femenina al tron.
    Neix Denis Diderot, futur enciclopedista francès qui enlluernarà la decadent noblesa de “l’Antic Règim”.
    Creada la “Superintendencia General del Ejército y Principado de Cataluña”, dirigida per José Patiño, per a coordinar l’ocupació militar.
  • 3 a 5·9·1713: “Els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713 l’exèrcit borbònic va entrar a Terrassa. Estava format per un destacament d’un miler d’homes a cavall i entre 3.000 i 4.000 soldats a peu, molts d’ells francesos, comandades pel general don Feliciano de Bracamonte. L’acompanyaven el duc de Pópuli, capità general de l’exèrcit a Catalunya i el Coronel Pou de Jafre. Alguns terrassencs, al veure l’arribada borbònica intentaren aturar-los a les portes de la ciutat, però, al veure que no podien frenar l’avenç filipista, s’amagaren alguns cap a dins de la vila i d’altres al convent de Sant Francesc. Durant la primera nit es comptaren una dotzena de ferits i una vintena de morts, disset dels quals van ser resistents terrassencs.
    A les nou del vespre, els ocupants ja havien pres tota la vila, i començaren a saquejar i cremar algunes cases. En una d’elles hi trobaren el canonge i famós jurista Josep Deona, que havia estat jutge de cort de i que s’havia refugiat a Terrassa, per abstenir-se en el conflicte entre les dues corones. Els assaltants el trobaren malalt i al reconeixer-lo, el mataren a baionetades dins el llit, per que creien que no havia estat prou fidel al rei Borbó.
    Durant la nit uns soldats van entrar a l’església del Sant Esperit i van robar molts objectes que estaven allí dipositats, 50 quarteres de gra, una cinquantena de llençols i forces objectes de gran valor.
    L’endemà dia 4, A part de cremar algunes cases més, aquell dia foren les esglésies de Sant Pere les que van patir els atacs. Allí hi van robar la custòdia amb el Santíssim Sagrament de l’Altar. Les formes sagrades ja no van aparèixer mai més.
    El dia 5 van marxar al matí, després d’incendiar i saquejar algunes cases més.
    La crònica de l’entrada, ocupació, saqueig i incendi de la vila de Terrassa es troba en una llibreta que duu per títol Llibreta de notas curiosas de Anton Rodó y Martinez trets de altre llibreta q li deixa un Amich. És una crònica signada pel Pare Garriga, era el predicador i guardià del convent de Sant Francesc durant aquella època. Està datada del 1843. Es conserva en l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. En la crònica del Pare Garriga s’esmenta que “ab tot,
    posaren foch en algunes cent y quatre casas de las quals lo dany considerable fou la meitat”. Segons una carta adreçada per la Vila a Jose Aparicio el 9 de gener de 1714, s’esmenta que “la vila ha padecido en el saqueo y quema de ciento y seis casas por las tropas del Mariscal Bracamonte” (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Documents Històrics 1701-1716). Una acta aixecada pel notari terrassenc Joan Puig reconeix l’incendi total de 73 cases d’un total de 295 de la vila. (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa).
  • 10·1713: Felipe V expulsa l’abat Fèlix Ramoneda de Montserrat.
  • 1713-1740: Frederic-Guillem, el “Rei Sergent”, succeeix Frederic I de Prússia.
  • 1713-1784: Vida de Ginebre Serra, frare franciscà mallorquí qui crearà missions arreu California.
  • 1713-1818: El País valencià està en fort creixement econòmic i atrau una intensa onada immigratòria: una mitjana de 2.700 immigrants/any.
  • 1:1714: Primer impost no votat al Principat, que provoca un nou aixecament antiespanyol.
  • 13·1·1714: Catalans d’Arbúcies i rodalies combaten al Pla d’en Sola (prop d’Arbúcies). Els borbònics (bàsicament 1 regiment de valons) hi són esclafats i perden 6 banderes.
  • 2·1714: Després d’una malaltia, Moragues torna a la lluita, controla el Pallars.
  • 24·3·1714: Acció guerrillera de Carrasclet al Coll de la Teixeta.
  • 3·1714: Pau de Radstadt, per la qual l’emperador Karl VI (antic Arxiduc) s’adherirà a la Pau d’Utrecht i rebrà Flandes i la Itàlia ex-catalana.
  • 6·1714: Conclusió de la pau d’Utrecht: Felipe V signa la pau amb Holanda.
    Portugal segueix sens adherir-se a la pau: no li donen res.
  • 1714: Vidu de Mª Teresa de Savoia, Felipe V pren Isabel de Farnese per muller, Alberoni ha arreglat aquest 2º casori. Isabel és filla del príncep de Parma: una grassa ambiciosa i dominant de 21 anys, la qual s’empararà del poder a les acaballes del regnat del tirà.
    Reial Ordre de Felipe V, “Decreto de Nueva Planta”: “mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad… por las leyes de Castilla, tan loables en todo el universo”.
    Els espanyols/borbònics calen foc a Manresa (Bages).
    “Quan prenguis Barcelona nega qualsevol pietat als seus habitants” (Felip V al Duc de Berwick).
    Exili de 5.000 catalans devers Austria.
  • ¿Estiu?·1714: El Consell General d’Eivissa referma la seva voluntat de llibertat.
  • 6·7·1714: Berwick arriba a Barcelona amb grans reforços: En total 35.000 infants i 5.000 a cavall. Contra els 1.485 infants, 380 de cavalleria i 3.500 de “la Coronela” (les milícies gremials-urbanes), comandada per Antoni de Villaroel. O sia: els borbònics són unes 10 vegades més que els catalans.
    Segons Voltaire, l’escèptic anticlerical, fins a 500 eclesiàstics lluitaren en armes a Catalunya contra els franco-espanyols.
  • Estiu·1714: Josep Aparici, de l’Acadèmia dels Desconfiats, traeix Catalunya i es posa al servei de Patiño. Acabarà intervenint en el cadastre.
  • Primers·9·1714: En Villarroel, en sa darrera arenga, diu que lluiten “per nosaltres i per tota la nació (=població) espanyola” contra la previsible pèrdua de les llibertats sota França (la competidora econòmica) i Castella (l’opressió política) i pels territoris robats (països catalans, Sardenya, Sicília…).
  • 11·9·1714: A les 5 de la matinada els franco-espanyols inicien l’assalt contra Barcelona a través de 7 bretxes de la muralla, obertes per l’artilleria borbona. Uns 20.000 franco-castellans comencen l’assalt.
    El conseller en cap, Rafael de Casanova, cau ferit entre els plecs de la bandera de Sta. Eulàlia, la màrtir paleocristiana de Barcelona (prohibida després per Felipe V i substituïda per una nova patrona borbònica: la “Virgen de la Merced”, patrona…dels presoners).
    La  resistència catalana és aferrissada, carrer per carrer, en desigual combat.
    Berwick es veu obligat a fer entrar en combat les tropes de reserva.
    A primera hora de la tarda, la capital de Catsalunya ha de capitular després d’haver pactat amb el pervers duc de Berwick una rendició sense represàlies que no serà pas respectada.
    La resistència barcelonina havia durat 13 mesos i causa l’admiració d’una bona part de l’opinió pública europea, que la comparen a la de Sagunt i Numància. Fins i tot un oficial britànic fundaria una Barcelona a la Gran Bretanya en record del seu combat a Catalunya.
    Barcelona, que té llavors uns 7.000 “focs” o cases, pateix la mort d’uns 4.000 defensors sols de la Diada de l’assalt. Prop de 6.000 morts durant el final del setge, o sia: moren la gran majoria dels soldats catalans i part de la població civil, pràcticament quasi una persona per família. Però es el 1er cas conegut en Europa d’una ciutat vençuda no saquejada.
    Diada Nacional per la Llibertat de Catalunya de l’opressió espanyola, francesa i borbona. “Rarament mai hom ha vist un exemple de resistència tan obstinada com el dels habitants de Barcelona, i calgué tot el valor de les meves tropes juntament amb les d’Espanya, per a poder-los subjugar” (Carta del rei francès al cardenal de Noailles referint-se als fets de 1714).
  • 12·9·1714: En Villarroel, qui havia ordenat la capitulació per a estalviar un holocaust total, gestiona amb Berwick la rendició. “And the Honour of the British Nation, always renowned for the Love of Liberty, and for giving Protection to the Assertors of it, was most basely prostituted and a free and generous People, the faithful and useful Allies of this Kingdom, were betrayed, in the most unparalleled Manner, into irrevocable Slavery” (vol 19, 20. Journal of the House of Lords of the United Kingdom).
  • 15·9·1714: El duc de Berwick crea una “Real Junta Superior de Justicia y Gobierno Provisional” en substitució de les autoritats catalanes vençudes.
  • 16·9·1714: Berwick dissol la corporació municipal i de Govern de Barcelona. El mariscal-duc mana: “Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S. (q. D. g.) en esta ciudad y plaza la representació de la Diputación y Generalidad de Catalunya…”.
  • 18·9·1714: Cardona, amb la seva rendició, evita el saqueig de Barcelona. Ocupació espanyola de Cardona (i d’altres viles), on Manuel Deuvalls capitula amb unes garanties que no foren tampoc acomplertes pels invasors (no us en fieu mai!).
  • 9·1714: L’ambaixador Pau Ignasi de Dalmases és a París. Demana a Felipe V de tornar a Catalunya. Malgrat ser de l’Acadèmia dels Desconfiats, el tirà l’autoritza.
  • 3·10·1714: Ordre de desarmament de la població civil catalana: els ganivets de cuina han de restar fermats amb cadenes, els portells de les finestres dels masos són arrencats, etc….

  • 10·11·1714: Edicte que castiga amb pena de mort tot aquell qui intenti deixar Catalunya sense passaport. Malgrat això, se’n fugen a milers.
  • Darreries·1714: A Londres publiquen “Considerations about the case of the catalans” i “The deplorable history of the catalans”, el darrer imprès per J. Baker, i venut al preu d’un xelí.

—– ARTICLE RELACIONAT ——

Anuncis

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia

War of the Spanish Succession

A Chronology of the genocide and repression from France and Spain against  Catalonia

  • 2-4-1700: France forbids the Catalan language: Totalitarian edict by “the Sun-king” according to which only the French language has legal effects.The Catalan peasant population remains legally unprotected because they do not know the imperial language.

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia 05

  • 20-10-1700. The king of Castile and Aragon- Catalonia, Carlos II, drafts his last will in favor of the Duke of Anjou, in whole contradiction with the Pyrenees’ Treaty (1659), between Madrid andf Paris, which one explicitly excluded any right from the French Royal Dinasty on any Hispanic crowns through weddings: the Duke is Carlos II’s nephew.
  • 1700-1713:”The Academy of the Distrusted ones” works, founded as a literary institution, made up by writers who will stand out in their antibourbonism; as P.L.Dalmases, the Boixadors, the Pinós, the Rocabertí, etc…
  • 1-11-1700: Carlos II dies without direct offspring, he is the last Hispanic Habsburg.
    N. Feliu de la Penya wrote: “Carlos II…chose the Duke of Anjou…with Catalonians´ amazement…it was occasion for suspicion on some deceit” (“Anales”). As when the Barcelona Dinasty finished without direct offspring, and the Castilian Dinasty of the Trastamara got the Catalan crown (1412) against signed  treaties; so now a French anticatalan Dinasty gets Hispanic crowns against signed treaties.
  • 8-11-1700: News about his death arrive to Paris. The “Sun-King” is hunting “with his ladies”. Only on realizing it he calls the Duke of Anjou (in the future “Felipe V”), his son, and grandson of Felipe IV (Calos II’s father and an enemy against Catalonians during the Reapers’ War). The Duke, therefore carries on the title of the great medieval enemies of Catalonia (The Anjou), is “a man without intelligence, of a very unbalanced mood, sluggish…completely insensitive about the misery and pain of fellow human beings, wicked, he would have been cuel if he would not have been sluggish”, “engrossed in his fat and his darkness” (St. Simon). Thus, he is a lazy psychopath who will never do enough even to speak properly Castilian language. He is great-great-grandfaher of the great-great-grandfather of Juan Carlos I, the present Spanish king.
  • 11-11-1700: Manuel Oms de Santa Pau, ambassador from Madrid in Paris and Marquis of Castelldosrius, says to the Duke, in Castilian:”…the  Pyrenees are sank”. The Duke understand nothing despite the fact his mother is a Castilian Queen.
    16-11-1700: Louis XIV the tyrann apoints to his son King of the Spains.
  • 1700-1717: Decrees from the French absolute Monarchy to impose the French as the only official language of Courts and notaries in Northern Catalonia (under military French occupation since the Reapers´ war half a century before).
    18-2-1701: The Duke enters Madrid, where he is proclaimed king of Castile as Felipe V.
  • 1701: French traders control the Valencian trade business (Valencian Kingdom  is Southern Catalonia). The lower-class people accuse them of getting rich at their expense. The anti-French feeling spread amongst the Valencian lower clergy.
  • 9.1701: Great alliance at The Hague: England, Holland and the Empire (Austria); they propose the Archduke Karl as pretender to King of the Spains, since they fear the union of France and the Spanish Empire which would unbalance the distribution of the European power.
  • 2.10.1701: The Duke of Anjou meets Catalan Parliament and swears its laws and freedoms.
  • 10.1701: The Duke is appointed king of Catalonians: “Felip IV” in Catalonia (“Felipe V” in Castile).
  • At the end of 1701: France invades Holland.
  • 3.1702: The Allied declare war to France and to Felip V.

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia

  • 1703: Leopold the Emperor proclaims the Archduke Karl as king of the Spains in Vienna.
    Prussia, Savoia and Portugal join to the Allied.
  • 1703-1704: Felipe V favour the French monopoly in the commerce in his kingdoms.
  • Spring.1704: In Vienna first contacts between the British representative Mitford Crowe and Antoni de Peguera i Aimerich (lord of Foix and Torrelles and a member of the Distrusters’ Academy) and the lawyer Domènec Perera, Catalan representatives.
  • 5.1704: Before Barcelona 1600 allied marines land. “Vigatans” (a small anti-Bourbon nobility from Vic, in Central Catalonia) had to open the doors for them, but the conspiracy is uncoverd and they have to flee through Gibraltar. The allied Army is under command of the prince Hessen-Darmstadt, last place General lieutinant in Catalonia under Carlos II, very popular among the Catalonians.
    Bourbon repression, imprisonments.
  • 1704: In Portugal the Archduke lands, the war mobilization starts in the peninsula.
    Decisive battle in Blenheim: Therefore the allied throw out the French Armies from Germany. Beginning of the decadence of Louis XIV’s enormous power.
  • 4.8.1704: The Valencian Gen. Basset and Catalan volunteers make easy the allied occupation of Gibraltar, lead by the Adm. Rooke. In Gibraltar there yet a “Catalan Bay”. Expulsion of the indigenous population to the Algesiras Bay.

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia 03

  • 17.5.1705: The military Moragues and other “Vigatans” and important persons grant powers to the Ll.D.Domènec Perera to do Catalonia to enter the anti-Bourbon alliance.
  • 5.1705: The anti-Bourbon uprising starts in the plane of Vic.
  • 2.6.1705: Geneve Pact: An Alliance’s treaty between the plenipotentiaries A. De Peguera and Dr. Perera (Catalonia) and Mr. Mitford Crowe (England). London promises 8000 soldiers, 2000 cavalry, ammunition and total support to the Catalan liberties. Catalonia  promises the support of its Parliament´s members and of the “Council of Hundred”, and 6000 men.
  • 20.7.1705: The allied fleet arrives at Barcelona. Propaganda at the Archduke´s favor.
  • 21.7.1705: Vigatans openly march to Barcelona, on his way gather supporters.
  • 4.8.1705: Catalan victory, with only 250 men against the 1000 foot-soldiers and 100 riders of the Bourbon viceroy.
  • 10.8.1705: The Anglo-Dutch fleet lands at Altea (Valencian Kingdom or Southern Catalonia). With them, Basset and Francesc Garcia land: the first, coming from other wars, the second, exiled from a former agrarian revolt.
  • 16.8.1705: Allied enter Alzira, nearby Valencia.
  • 17.8.1705: Basset lands at Dénia, where the Archduke is announced as the new Valencian King.

dénia arxiduc

  • Since 8.1705: The Valencian peasantry, after being oppressed by the lordshops’ abusive taxes, support the Austracists, who promise them improvement. They take the name of “Maulets” (a diminutive of “Mawla”, slave in Arabic), a name taken already by the rebelled preasantry in the Valencian Kingdom some years ago. Basset will be the brave radical military of these disinherited.
  • 24.8.1705: Moragues and 800 men turn up before Barcelona.
  • At the end 8.1705: Allied landing on Barcelona.
  • 14.9.1705: Allied attack on Montjuïc.
  • 15.9.1705: Second allied bombardment on Barcelona.
  • 9.10.1705: Barcelona surrenders to Charles Mondaunt, count of Petersborough.
  • 12.10.1705: Girona surrenders. Bourbon troops retreat to France.
  • 7.11.1705: The Archduke formally enters Barcelona: he takes an oath to the Catalan liberties.
  • 11.1705: Representatives from every Catalan countries, from the Catalan Aragon (even Monzon/Montsó) and from the Valencian North come to pay homage to the Archduke.
    Austracist conspirancy in Northern Catalonia (under French occupation).
  • 11 to 12.1705: Almost all the Central Catalonia goes over to the Allied. British occasionally help to conquer some strong place as Tarragona.
  • 15.12.1705: Basset with 500 countrymen and 300 riders arrives to Valencia. Bourbon followers (“botiflers” in Catalan, from “Beautiful+flowers”) lack means to make a defense. Prisoners’ riot.
  • 16.12.1705: The lower people gets out the street in Valencia to shout at the privileged ones and in favor of the Archduke, some prominent men imprison the Bourbon Viceroy and open the town doors to Basset.
    At St. Mateu (Valencian North) the British General Jone arrives.
  • 18.12.1705: Surrender of St. Mateu. The allied siege to Peníscola (Val.North) begins.
  • 12.1705: Exile of Valencian “botiflers”.
    “Maulets” and Allied control most in the Valencian Kingdom, and Basset assumes the government.
  • 12.1705 to 3.1706: The Catalan Parliament request to the Archduke (Charles III) to recover Northern Catalonia, under French occupation, and the access to the American trade, absolutely monopolized by Castilians.
  • 12.1.1706: The Castilian army of the Count de las Torres has failed at St. Mateu and comes down through the South. They attack Vila-real, a Maulet villa near by Castelló: they sack the town and its churches, slit the throat of civilians and set the villa on fire. 272 inhabitants die (among them 7 priests and 7 womwn) and take with them more than 200 prisoners. But more than 500 Castilian soldiers die too there, because of the brave civilian defence.
  • 2.1706: The British Gen. Petersborough arrives at Valencia and replaces Basset, judged too much radical. The new viceroy demands feudal taxes again.
  • 3.1706: Bourbon troops attack Central Catalonia.

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia 01

  • 4.1706: Defence of Barcelona, 50 Allied warships end up putting on retreat to the French fleet.
  • 2.7.1706: Charles III enters triumphantly at Madrid, with Catalan soldiers (“miquelets”), for great repulsion from the ancient anti-Catalanism of the capital city in the Empire.
  • 10.7.1706: Charles III has to retreat from Madrid to Aragon. Basset is accused of abuses when defending Xàtiva from the Bourbon troops and he is imprisoned by Petersborough.
  • 7.1706: Charles III is at Zaragoza, Felipe V come back to Madrid. Valencian popular indignation for Basset’s imprisonment.
  • 29.9.1706: The Anglo-Duch squadron shows up at Majorca Bay.
  • Ends.9.1706: Anti-Bourbon  popular  pressure in Majorca.
  • 10.1706: Charles III confiscates the Valencian botiflers’ properties. Expulsion of French citizens and exile of nobility from Majorca.Cartagena (in the ancient Murcia Kingdom,under Castilian occupation), where Catalan was still spoken, is occupied by Botiflers. Luís Belluga, the Bishop in Cartagena is a pro-Bourbon fanatic.
  • 11.10.1706: Belluga’s Castilians occupy Oriola (Southern Valencian Kingdom), where they will persecute the Catalan language: now, noone speaks Catalan there).
  • 21.10.1706: The offensive against the Valencian South continues: the Duke of Berwick takes up and sacks Elx.
  • 10.1706: Menorca and Eivissa go over to the Allied.”Maulet” uprising at the Plana (Castelló countryside).
  • 4.1707: Anglo-Dutch-Portuguese counter offensive against the Castilian border near the Valencian South.
  • 25.4.1707: Decisive battle at Almansa (La Mancha, near to Valencian Kingdom). 25000 Allied against 25000 French-Castilians. Allied retreat with 500 dead and 12000 prisoners. This serious defeat leaves València almost defenseless before Bourbons. Today still exists a Valencian popular saying that goes: “When the evil comes from Almansa reaches everybody”.

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia 02

  • 5.1707:French-Spanish troops march towards València, so Basset is finally released from the prison of Lleida (West-central Catalonia) to organize the Valencian resistance.
  • 8.5.1707: The Duke of Berwick arrives at València. The city is declared open.
    In addition, surrender of Zaragoza.
  • 12.5.1707: Berwick arrives at Castelló de la Plana, where he charges an exagerated tax of war and brings down the city walls.
  • 6.6.1707: Surrender of  Xàtiva (near to València), after a long siege.
  • 19.6.1707: The lieutenant Genaral d’ Asfeld commands to set fire and to destroy Xàtiva, the big Middle Age city. This genocide will be psychologically deeply significant.Expulsion of more than 18000 citizens from Xàtiva and change of name, its former Roman name pass to be replaced by “San Felipe”, in honor to the tyrann (until 1811). At Xàtiva, today still exists an official paint of Felipe V up side down.

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia 06

  • 29.6.1707: Felipe V signs the “Nueva Planta” decree against València and Aragon Kingdoms that he considers “conquered” and declares their ancient parlamentary laws abolished “…because the just right of conquer over them my weapons hacve made lately”. Nevertheless, Maulets still control the Valencian North and the Alcoi-Alacant-Dénia triangle in the Valencian South.
  • 1707: Very often the high Clergy in Catalonia are Castilians, Botiflers and ultra-popist. Also Jesuits are so. But the lower clergy is strongly austracist. And they often take part as contacts between conspiracies, prisoners and Allied, besides of inducing the people to the Archduke favor. Naples-Sicily goes over to the Archduke, Menorca to the Bourbon.
    End of the independence of Scotland by the “Covenant”, a treaty of voluntary union with England.
  • 30.9.1707: Felipe V donates Llíria, Xèrica, Barracas, etc., free villas, to the Duke of Berwick.
  • 14.10.1707: Lleida surrenders to the invaders.
  • 11.1707: Fall of Tàrrega, Cervera and El Pla d’ Urgell (West-central Catalonia).
  • 9.1.1708: Fall of Alcoi, after a severe siege: executions, reprisals and abolition of laws and the local festivities to St. George, patron saint of Catalonia.
  • 1708: A very unstable military situation at the Valencian North. D’ Asfeld, the arsonist of Xàtiva, controls the Audience of València, instrument of the foreign military occupation.
  • 11.7.1708: Bourbon troops occupy Tortosa (South-central Catalonia).
  • 7.1708: The Allied take over the island of Sardinia.
  • 17.9.1708: The Anglo-Dutch Squadron of Adm. Leake commanded by Gen. Stanhope easily recovers the island of Menorca (East Catalonia).
  • 17.11.1708: Spaniards occupy Dénia.
  • Beginning.12.1708: Alacant (Alicante in Spanish), occupied by the British that blow up part of the defences in the castle, is sieged by D’Asfeld.
  • 7.12.1708: Spaniards occupy Alacant. Along the Valencian Kingdom remains only guerillas.
  • 1709: The famine spreads along the Valencian Kingdom because of the war taxes.
    Valencian botiflers are unhappy against the new Castilian laws and send representatives in order to recover their ancient laws, these ones are too imprisoned. Narcís Feliu de la Penya publishes “Anales”, story on the war, seized by the Bourbon censorship. War at the Cerdanya (Pyrenees). Allied victories (Malplaquet…): Louis XIV is left so weakened that abandons his son and almost surrenders.
  • 1.7.1709: Salvador Feliu (Narcís’ brother) and other tradesmen, one of them resident in Gibraltar, found in Barcelona the new company of Gibraltar to replace the Cadiz monopoly in the American trade.
  • 1710: Second demand of return of the Valencian own laws, boycotted by a Court controled by Castilians.
  • 5.7.1710: Failed insurrectional attempt in València-city, at turning up 4 British warships that cannot land due to lack of popular support.
  • 7.1710: Battle of Almenara (North near to València), where Felipe V is about to die.
  • 27.7.1710: Catalan victory in Almenar (near Lleida).
  • 8.9.1710: New Maulet uprising at the Valencian North.
  • 28.9.1710: Charles III takes over Madrid once again.
  • 23.10.1710: The Bourbon Col. Ibáñez shoots 41 “miquelets” (austracist Catalan soldiers) imprisoned in Altura (North-west Valencian Kingdom).
  • 29.10.1710: Austracists bombard Morella ( Valencian North).
  • 9.11.1710: Charles III abandons again Madrid.
  • 15.11.1710: 60 Austracists dead in the attack against Morella.
  • 11.1710: Felipe V is enthusiastically welcome in Madrid.
  • 9.12.1710: The Duke of Vendôme defeats the British in Brihuega (Castile).
  • 10.12.1710: The Duke of Noailles defeats the Austrians in Villaviciosa (near Madrid).
  • 15.12.1710: While Morella surrenders, the Duke of Noailles lay siege to Girona (near Pyrenees) and Charles III comes back to Barcelona.
  • 25.1.1711: Girona surrenders.
  • 3.2.1711: Morella falls in Bourbon hands.
  • 1711: Josef I of Austria (Brother of Karl/Charles III) dies. Charles III is appointed as his successor (Karl VI). The Allied disaprove the accumulatioon of crowns and in addition everyone is tired. From now on the internatuional diplomacy will be decided.
  • 27.9.1711: Karl VI/Charles III abandons Catalonia, where he leaves his wife.
  • 2.1712: A peace Conference between  France and Holland-England starts in Utrecht (Holland).
  • 1712: New negotiations through the Duke of Vendôme: Valencian Botiflers want to recover the ancient Valencian laws.
  • 7.1712: Felipe V formally resigns to the French Crown.
  • 8.1712: Agreement on the hostilities suspension.
  • 12.1712: Tories, who are running England, are afraid of a union between the German and the Hispanic Empires and abandon the Alliance.Afterwards, also abandon Portugal and Holland.
  • 1712-1736: Sir Richard Kane, first British governor in Menorca, builds up the main road, dry up swamps, imports cattle.
  • 19.3.1713: The Empress, foreign diplomats and many families of noble Austracists boards from Barcelona to Italy and Vienna.
  • 20.3.1713: Starhemberg pledges allegiance to the post of lieutenant General of the place, in the Empress’ substitution.
  • 11.5.1713: The Utrecht Treaty remains signed.
  • 22.6.1713: Secret agreement in L’Hospitalet, signed at the Catalonians’ backs to hand over Catalonia to the Bourbon.
  • 24.6.1713: Starhemberg the First General declares the Gen. Moragues to be out of loyalty to Charles of Austria.
  • 25.6.1713: Starhemberg reveals the secret agreement to the Barcelona Council.
  • 26.6.1713: Moragues and the officers read the Starhemberg’s letter.
  • 1.7.1713: Austrians abandon Catalonia at its misfortune.
  • 6.7.1713: The 3 Arms’ Committee decides to resist to death.

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia 08

  • 9.7.1713: Catalan call to resist just before Starhemberg boarding: “Let the nation perish with glory!”.
  • 12.7.1713: Declaration f the Valencian Maulets in support at the Barcelona defence.
  • 13.7.1713: Conclusion of the Utrecht Treaty, powers make a partition of the Catalan Confederation’s medieval possessions: England keeps Menorca, Savoia will have got Sicily, Austria expropiates Sardinia -where rivers of Catalan blood flowed in the XIV-XV centuries- and Naples. The metropolis will stay under a more totalitarian boot: the Louis XIV’s lineage. The “Catalan tunic” shared out before the crucifixion.
  • 25.7.1713: The French-Spaniards begin the siege against Barcelona.
  • 1713: The Maulet guerillas still fight through la Marina and el Maestrat (Valencian countrysides) against the invader. The “General Superintendency” is created for the militar occupation of Central Catalonia.
  • 10.1713: Felipe V throws out the Montserrat Monastery its abbot.
  • 1.1714: First tax of occupation in Central Catalonia (not voted by the Catalan Parliament) provokes an uprising against the Bourbon occupants.
  • 3.1714: Radstadt Peace: The Emperor “Karl VI” receives the ex Catalan Italy.
  • 6.1714: The Utrecht Peace conclusion: Felipe V signs peace with Holland, Portugal still not join it.
  • 1714: Widower of his previous wife, Felipe V marries Isabel of Farnese, an ambitious and dominant fat woman who will control the government to war for Kingdoms to her sons.
  • Spaniards set fire to Manresa , St. Paul…(nearby Barcelona). Royal order (new piant is decree): “My wish of reducing every of my hispanic kingdoms to the uniformity…according to the Castilian laws”, lordly, centralist and absolutist laws.
  • Exile of  5000 Catalan Austracist to Austria. The General Council of Eivissa (Ibiza in Spanish) confirms its freedom will.
  • 6.7.1714: Berwick arrives to Barcelona with great reinforcements: 35000 troops, 5000 Cavalery. Towards 1485 troops, 380 Cavalry and 5000 of “La Coronela” (the united militias commanded by Villarroel) from Barcelona. The French-Spaniards overcome 10 times the Catalonians. According to Voltaire, up to 500 Catalan ecclesiastical men fought in arms to face the invasion.
  • Beginning.9.1714: Villarroel’s last harangue for the freedom of all Hispanic Kingdoms and the Catalan liberties towards France (economic competitor) and Castile (politic competitor) and for the stolen lands.
  • 11.9.1714: At 5 a.m. the attack starts through 7 breaches caused to the city wall by the Bourbon Artillery. 20000 French-Castilians begin the attack. The Council Chief, Rafael de Casanova, falls wounded between the sheets of the Sta. Eulàlia’s flag, the paleochristian martyr from Barcelona (patron saint after forbiden by Felipe V and replaced by a “Virgin of the Mercy”).
  • The combat is street to street and Berwick is forced to call for more troops from the reserve. At first hour in the afternoon, the heroic Catalonia’s capital has to surrender without reprisals, which will not be fulfilled.
  • The resistence of Barcelona had last 13 months and cause the admiration in the European public opinion, which compare it to the one of Saguntum and Numantia.
  • Even a British officer funds a “Barcelona” in Britain, in memory of the Catalan heroism.
    Barcelona has about 7000 houses. 6000 people die during the final siege, 4000 at the attack Day: die almost the most of defenders and part of the civil population.

War of Spanish Succession and its consequences for Catalonia 07

  • 18.9.1714: Occupation of other villas in Central Catalonia, no guaranty is fulfilled to by the invaders.
  • 3.10.1714: Disarmament Order for the Catalan civil population: Kitchen knives have to remain in chains, the country houses without wooden windows, etc.
  • 10.11.1714: Death Penalty Edict on anyone who try to leave from Catalonia without passport, but thousands continue fleeing the country.
  • End 1714: “Considerations about the case of the Catalans” and “The deplorable History of the Catalans”, two books in favor of Catalonia published in London, the last one printed by J. Baker and sold at the price of a shilling.
  • Before 1714: Maulet guerillas will last for several years but they will progressively become bandits because of  total Bourbon repression.
  • 10.1.1715: A graffity: “Entire Catalonia is a prison”.
  • At the beginning 1715: Several chroniclers talk about general misery in Central and Southern Catalonia.
  • 2.1715: Portugal has to join Utrecht without any profit: it remains at English hands to be defended from Castile/Spain.
  • 2 to 4.1715: Critical point of the Bourbon repression against Catalan militaries: within 3 months, over 3800 ones are imprisoned or deported.
  • 20.3.1715: When Moragues and other patriots were trying to board to Majorca are betrayed and fall in the Spanish clutches.
  • 27.3.1715: After brutal tortures, barefoot and wearning penitents’ shirt, Macip, Roca and Moragues are executed by garotte and teared appart. Moragues is about 40 years old, his head is put in a cage on an entrance door in Barcelona, with an “instructer” poster for the Catalonians’ lesson. In other towns also are left heads or hands in cages and gallows.

Poesia romàntica mallorquina 02

  • 1.6.1715: Felipe V orders to knock down the Barcelona fishermen neighbourhood called “La Ribera” to build up a Citadel: “For higher security and cautiousness against that town…putting…Artillery that dominates the city and keeps the people in subjection…”.
  • 13.6.1715: Spaniards forbid the Catechism in Catalan. “That great pride is depressed and already the preceptors of  H.M. are respected…by the superior force of weapons” (Council of Castile, speaking about Catalonians, in the plenary session).
  • 3.7.1715: After a month of resistance, Majorca falls in the clutches of Castile.
  • 7.1715: Eivissa also falls.
  • 1715: In many Catalan towns or villas there are no Botiflers (collaborationists) to form the City Councils, the population in mass is against the Spanish military occupation (Report from the Royal Committee).
  • The Vicar General at Barcelona, appointed by the invaders, calls to “obey, serve and venerate our king of Spain”.
  • Famished occupation troops settle in different villas. Madrid does not even pay to members ofd the powerful Council of Castile. Therefore they require and eat at Catalonians’ expenses.
  • Confiscation of property to any Austracist charge from 1713 to 1715. Law to reward the delation of anti-Bourbons: they will receive part of the confiscation if they denounce to any peasant who has given e.x. hurrahs to Charles III or shouted “Visca la Terra!” (“Long Life the Land!”, typical shout among the anti-feudal peasantry).
  • The big tyrann  Louis XIV, the “King-Sun”, dies.
  • 3.8.1715: (In Catalonia) “Houses full of soldiers. The rigor of the weapons is such that so a man (=Catalonians) is met in possession of a weapon, he is put to death”(Francesc Gelat).
  • 1715-1720: Famine in Central Catalonia.
  • 1715-1728: Escalation of Spanish taxes against  the Valencians.
  • 1.12.1715: “Everything must be formed in Castilian language…” (Fiscal’s report, from the Council of Castile).
  • 7.12.1715: Own government organs of Majorca and Eivissa are abolished by Madrid.
  • 9.12.1715: Royal Decree for the new tributary system. At the beginning the Royal Land Registry will be very abusive.
  • 22.1.1716: Sequestration of the historic book written by Narcís Feliu, considered “contrary to the State” by the Royal Committee.
  • 29.1.1716: J. Rodríguez Villalpando, the Fiscal, signs the “Secret Instructions” against the Catalan language in order to wipe it out.
  • 5.5.1716: The Abbot of Vivanco writes the definitive version of these “Secret Instructions”.
  • 1716: Courts in Barcelona and Majorca are created as instruments of the military administration of the Castilian occupation.
  • The building of the Citadel of occupation is started: neighbours, widows and children have to demolish the houses of a neighbourhood of 4000 inhabitants, with their own hands. This Citadel  is, nowdays, the actual seat of the Catalan autonomous Parliament.
  • Felipe V sends many Catalonians in an antiturkish expedition to Corfu.
  • 15.10.1716: Land Registry to pay the Castilian Army of occupation: Catalonia starts to subside its own executioners.
  • 20.2.1717: “(Put) the greatest care in introducing the Castilian language, in order to reach it the most composed pretencing measures will be given to get the effect without noticing the care” (“Dictated Instructions to the Correctors in Catalonia”). The Correctors (“Corregidores”) act as political Commissioners to force the Spaniardization.
  • 11.5.1717: “The tenacious Resistence of the Catalonians against the due subjection to my legitimate domain that theis perfidy did not admit…obliged my Providence to order Universities must be closed…”(Felipe V’s Decree, where this Antichrist names himself “Providence”). Catalan Universities remain abolished because they had been important centres of national resistance and culture. The botifler villa of Cervera (near Lleida) is rewarded with the creation of a University, “inclined to the Regime”. Very mediocre, it lacks even a library. Botifler professors flatter the Bourbon tyrann with the name of “Solon of Catalonia” because of the New Plant Decree.
  • 7.1717: Catalonians’ Mobilization to conquer Sardinia. Catalonians fight in both sides. Austria loses the island.
  • 1717: Growing madness and melancholy of Felipe V. The Bishop of Tortosa orders the only use of the Castilian on agreements and minutes.
  • 9.10.1717: Definitive abolition of the Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona and Vic Universities. Bourbon authorities consider there is a surplus in students and that the plebs have not to access to the education.
  • 16.3.1718: Order to melt the “Honorata Bell”, which was used to call Barcelona citizens to fight against the invaders.
  • 1718:El Carrasclet’s Anti-Spanish guerillas. Alberoni, the Queen’s right hand, sends other army to occupy Sicily: she wishes some kingdom for her sons. Several deaths. Exiled Catalonians fight against the Turkish in the Balkans. Turkey hand over areas of  Rumania and Serbia to Austria.
  • 8.1718: Quadruple anti-Spanish Alliance: England, Austria, France and Savoia damn the Spanish Queen’s ambitions.France invades the Basque and Catalan borders.
  • 1718-1721: Civil Catalan War: Taking advantage of the invasion, Catalan patriots loot and set fire to possessions of those who collaborate with the Castilian occupation.
  • 5.1719: French troops occupy all the Catalan Pyrenees, falsely promise to the Catalonians their liberties will be given back and so get 19 volunteers’ battalions.
  • 6.1719: Massive uprising of “Carrasclets” through Tarragona and the Mountains. Guerilla revival.
  • 1719-1720: The Spanish Cavalry burst in Catalan homes that export liquor, and are destroyed, for having traded with Britain and Holland.
  • 1720-1790: Several grammars and apologies about the Catalan language appear.
  • 1721: The Duke of St. Simon visits Spain and difficultyly recognizes Felipe V: “His words were so dragged, his air so stupid than I was frightened” (St. Simon’s Memories).
  • “Escuadras de Valls” are created: an embryo of the “Mozos de Escuadra” for the Botifler repression against the Anti-Spanish guerilla.
  • 13.7.1722: Felipe V stays almost a year without changing his clothes, he wears unstitched trousers from the waist down, showing his buttocks (“Feuilles d’ Histoire”, Arthur Chuquet).
  • 1722: The misery and epidemies spread, while foreign troops eat and sleep at Catalan homes.
  • 1723: The Baron of Huart, “Corregidor” in Girona, orders every municipal document to be written in  Castilian.
  • 17.1.1724: Felipe V abdicates on his son Luís I, who “had the lights of a child, the curiosity of a teenager and the passions of a man” (St. Simon). He only reigns a few months.
  • Uprising in Majorca against the military conscription (“quintes”), but it degenerates in anti-Semitic lootings.
  • 1724-1733: When a Catalan town delays in paying the abusive taxes (like Valls) it’s forced to pay in kind sending Castilian troops to live in their homes.
  • 30.4.1725: Peace Treaty in Vienna between Felipe V and Karl VI. Two Bourbon sons marry two Austrian Archduchesses and many Austracist patriarchs recover part of their goods. But peasants remain without any benefit.
  • 1726: Confiscations and treats continue against towns in misery that are unable to pay the land Registry.
    Disorders: all young men flees from Reus to avoid enlisting at the Spanish Army.
  • 1726-1733: Thousands of Catalan patriots and fugitives are sentenced to 4 or 5 years to galleys and their leaders are executed. Doubtful cases are forced to serve in the Spanish Army.
  • 1728-1729: The patriots Janet de Pira, R. Guardiola and Negre de Montornès are arrested, executed, teared into pieces and these pieces distributed into cages at the main doors of Barcelona and in other Catalan towns.
  • 1731: Umpteenth Valencian attempt to recover its own Jurisdictions from part of the Botiflers.
  • 1734: New petition from the València Municipal Council
  • Catalan message to England: reminding the unfulfilled compromises with Catalonia..
  • 12.1734: Clandestine publication of the booklet “Via Fora els adormits”, a defense call to the lost freedom and territories.
  • 1734-1739: Some clergy-men are accused of anti-Spanish conspiracy and are secretly expelled from the country. Andreu Garcia and other ex-friars of Santes Creus still try to stir up the opressed peasantry against the degenerate Spanish Regime, in behalf of Karl VI (who is in war in Italy).
  • 1734-1741: Formation of Catalan battalions against the Bavarian and Hungarian insurrections.
  • 1736: The writing “Record de l’Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto, Rey de la Gran Bretanya” (Rememberance about the Alliance, did to the Very Calmed George August, King of Britain), dated “in the 22th year of our slavery”, circulates. It invokes the teatry of Geneve unfulfilled by England.
  • Felipe V’s physicians give a report of him: “frenzy, melancholy, morbid pleasure, mania, and hypochondriac melancholy” (“Manifestation of 100 secrets from Dr. Juan Curvo Semmedo…”).
  • 1740: Surely, within the British Army which fights against the Highland Scottish patriots there are Catalan refugees.
  • 1740-1748: Austrian Succession War, where enough Catalonians fight.
  • 1741: The great guerilla leader Carrasclet commands the exiled Catalonians’ battalion
    in Vienna against the Bavarians. He dies in Hungary fighting at the front of the Catalan Battalion.
  • 1742: The Valencian Academy, a Scientist Gregori Maians’ ambitious project (he is from an Austracist family) is torpedoed by circles from Madrid. The Council of Castile would order the sequestration of two of his books.
  • 1746: The genocide Felipe V dies.
  • 1746-1759: His successor is his son Fernando VI, 34 years old. He is a psychic depressive and will die young.

Racisme i Xenofòbia (Recopilatori)

Els Països Socarrats

“[…] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l’afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l’hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d’un país” (“Catalunya, nou Estat europeu”, Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional).

Recuperar la memòria històrica.
“Quan el mal ve d’Almansa…” (Dita popular valenciana).

Els Països Socarrats 01

Eixe és “el mal” que vingué d’Almansa:

Algunes dates del genocidi:
Relació per escrit:
En total 18 poblacions valencianes afectades per incendis o matances: 7 a la Marina Alta, 2 a la Plana Baixa, 2 a la Ribera Alta, 1 a la Costera l’Alt Maestrat, Alt Millars, Serrans, L’Horta, El Comtat i el Baix Vinalopó, Dues a Matarranya (la Franja). La resta al Principat, fins a 49.

Tinc entès que també calaren foc a Gandia, Eivissa i d’altres viles, però no en tinc més dades.

Algunes com Ares del Maestrat foren cremades dues vegades.

  • 9 setembre 1705: Crema de Verger, Xaló, Ondara, Benissa, Pedreguer i Alcalalí (Marina Alta).
  • 11 setembre 1705: Crema del Raval de Dénia (Marina Alta).
  • 16 desembre 1705: Mont-roig de Tastavins (Matarranya).
  • Principis 1706: Destrucció de Pedralba (Serrans).
  • 9 de gener de 1706, en alçar el setge de Sant Mateu i retirar-se des del Baix Maestrat cap a la Plana, el Comte de las Torres provoca diversos incendis.
  • 12 de gener de 1706, incendi i saqueig de Vila-real (Plana Baixa). Nombrosos morts entre els atacants. Saqueig dels convents i 250 vila-realencs són duts presoners a Requena.
  • 17 gener 1706, incendi de Quart de Poblet (L’Horta).
  • 24-25 de gener de 1706: Les tropes borbòniques calen foc a Calaceit (Matarranya, la Franja) perquè els habitants de la vila es van negar a acceptar Felip de Borbó com a rei. Calaceit fou incendiada, lluità contra les tropes castellanes, però no pogueren contenir l’atac i en la defensa de les nostres llibertats moriren 150 calaceitans.
  • Febrer 1706: Destrucció de Montserrat (Ribera Alta).
  • 17 abril de 1706: Incendi de Manuel (Ribera Alta)
  • Abril de 1706: Incendidel Raval d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat).
  • 21 octubre 1706: Massacre d’Elx (Baix Vinalopó).
  • Des del 17 ó 19 de juny de 1707, dies després del setge de Xàtiva (la Costera), comença l’incendi i extermini de Xàtiva, capital de la Governació “dellà de Xúquer”, i segona ciutat del Regne de València, a la qual se li canviara el nom per Nueva Colonia de San Felipe.
  • 14-15 agost 1707: Massacre d’Agres (El Comtat).
  • Estiu (?) 1707: Crema de Suera (Serra d’Espadà, Plana Baixa).
  • Final d’estiu o tardor 1707: Crema de Villahermosa del Río / Vilafermosa del Riu (Alt Millars)
    12 octubre 1707: Massacre del Roser, Lleida.
  • 12 de novembre de 1707, acaba el setge de Lleida durant el qual es crema part de la ciutat.
  • 27 de novembre de 1707, incendi i saqueig sistemàtic d’Ares del Maestrat.
  • 9 de gener 1708: Les tropes borbòniques, després d’un setge amb bombardeig, entren i saquegen Alcoi.
  • 16 juliol 1713: Delme de forca a Torredembarra.
  • 17 juliol 1713: Delme de forca a Tarragona.
  • 3 d’agost de 1713, incendi de Sallent.
  • Agost 1713: Crema de Teià.
  • 13 agost o 3 de setembre 1713: Incendi de Manresa.
  • 20 Agost 1713: Crema de Vilassar de Dalt.
  • 29 d’agost i 3-4 setembre de 1713, incendi de Terrassa (dues vegades).
  • Agost-setembre 1713: Crema de Castellterçol.
  • 3 de setembre de 1713, incendi de Les Salelles.
  • 10 ó 14 de gener 1714, incendi i mata-degolla de Sant Quintí de Mediona.
  • 13-14 de gener de 1714 incendi i saqueig de Caldes de Montbui.
  • Gener 1714: Incendi de Balsareny i de la Pobla de Claramunt.
  • 14 de gener de 1714, incendi d’Oristà, de Sallent, de Torelló, de Sentmenat i de Sant Feliu Sasserra.
  • 14 de gener o 5 febrer i 1 o 30 juliol de 1714, incendi de Prats de Lluçanès (dues vegades).
  • 25 gener (o Febrer-març) de 1714, incendi de Peramola.
  • 1714, incendi i saqueig de Vilanova.
  • 12 febrer 1714, incendi de Sant Hipòlit de Voltregà.
  • 14 febrer 1714, massacre els fets e la Gleva.
  • 15 febrer 1714, Crema de St. Pol del Mar.
  • Mitjans febrer 1714: Crema de Vilaplana (Baix Camp) i de Moià.
  • Febrer-març de 1714, incendi de Sitges.
  • 1 abril 1714: Crema d’Arbúcies, Espinelves i Viladrau.
  • 9-10 maig: Crema d’Esparreguera.
  • Juny 1714: Crema de Monistrol de Montserrat.

Els Països Socarrats 02

  • “Y tocándome el dominio absoluto de les reinos de Aragón y Valencia se añade ahora el de justo derecho de conquista que dellos han hecho últimamente mis armas” (Felip V en el Decret de Nova Planta del Consejo de Castilla, 29-6-1707).
  • “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble” (Àngel Guimerà).

– Com podrem reclamar el que desconeixem?  

Els estudiants israelians dediquen un curs sencer a estudiar la Xoà (l’Holocaust), amb viatges als camps de concentració de Polònia. Ells saben com reclamar els crims que patiren.

Els idiotes (mot que prové del grec clàssic i que hi té el sentit d’egoistes, ignorants i despolititzats) de nosaltres no sols desconeixen exactament en què van consistir els genocidis espanyols (neteja ètnica contra població civil) a costa de la nostra nació (especialment durant la Guerra dels Segadors i la de Successió), sinó que ni tan sols els historiadors o els partits pomposament autoconsiderats nacionalistes o independentistes s’hi han interessat massa, tot col·laborant a esborrar la història i la memòria dels nostres màrtirs.

– Com podem donar a conèixer la nostra causa amb semblant ineptitud, mandra i curtesa de mires?

– Com gosem queixar-nos d’ells si els ho posem tan fàcil?

Per això els nostres planys han estat, sovint, victimisme barat: ens planyem del que ens fan però no diem que els deixem la casa oberta, que som uns ineptes i uns mandrosos, que realment no estimem les nostres coses, perquè si ens les estimàssim, en lloc de fer de ploramiques ridículs, treballaríem en els punts que estratègicament hem de menester per a sobreviure.

ENLLAÇOS RELACIONATS

Cançons del ghetto

REVISIÓ D’UN POST DE L’ANY 2005 EN MOTIU DEL RECORDATORI DEL 60è ANIVERSARI DE LA FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL A EUROPA ——————————————————————————————————-

Recordant el genocidi en el 60è Aniversari de la fi de la 2a Guerra Mundial a Europa
(sense oblidar el del nazifranquisme espanyol comés contra les nacions sota el seu jou)

“Crec en el sol encara que no brilli,
crec en l’amor encara que no es deixi sentir,
crec en Déu encara que no el vegi”
(Escrit al mur del call de Varsòvia, durant la Segona Guerra Mundial)

.
Visita fotogràfica al principal museu mundial de l’Holocaust (Iad Vaixem) a Israel
http://www.yadvashem.org/#!prettyPhoto

Amb la música de la llista de Schindler

Cançó jídix del call

My Yiddishe Momme

Cançó de guerrillers jueus

“Cançons del ghetto”

 

POEMES ANÒNIMS, TRADUÏTS DEL JÍDIX, DELS CALLS POLONESOS (1939-1945)

Nit de pluja i vent (Geien sei in shvarze raien)

Vent i pluja, vent i pluja.
Com un gos apallissat,
pels camins del fang que puja,
un parrac del poble fuig.
Per la plana, nit i dia.
Pluja i vent, pluja i vent.
¿On van, em dius, aquesta gent
com ombres grises a ponent?
Això, fill meu, ho sap el vent que els cansa,
això ho sap la nit que a poc a poc avança.
Però tu, dorm, fill meu; tu, dorm.
Tu, oblida pluja i vent.
Sento com el vent gemega;
és la nit un llarg lament,
i la pluja no anega
crits,sospirs i plor punyent.
és un poble que camina.
Pluja i vent, pluja i vent.
Un poble malparat i ranc
acorruant-se dins el fang.
Els seus rengles foscos i sense nombre
un a un s’enfonsen al buit profund de l’ombra.
Però tu, dorm, fill meu; tu, dorm.
Tanca la nit ben lluny de tu.
Jo no puc deixar de veure’ls
caminant amb pluja i vent.
.

Tanca els ulls (Mach she daine eigalech tzu)

Tancaran totes les portes:
les cases semblaran mortes
quan tu passaràs.
El carrer serà desert.
Amistats que avui creus fortes,
no ho seran pas.
Quin desconcert.
Sentiràs lladrucs de gossos;
els ullals el prendran mossos
de la carn del cos.
Fugiràs per viaranys
coneguts només pels óssos,
amb la pell i l’os, entre paranys.
Tanca els ulls i que el plor ragi,
i Raquel, dins el naufragi,
sentirà el teu plany.
Plorarà dins el cel blau
el gran Just del vell presagi.
Ell venç tot engany: Ja no ets esclau.

.

YISROLIK (en jídix)


Nu koyft-zhe papirosn,
nu koyft-zhe sakharin
Gevorn iz hant s’khoyre bilig vert:
A lebn far a groshn,
a prute – a fardinst —
Fun geto-hendler, hot ir dokh gehert

Kh’kheys Yisrolik, ich bin dos kid fun geto
kh’kheys Yisrolik, a hefkerdiker yung
Khotsh farlibn gole neto
Derlang ikh alts nokh
a sviftsh un a zung!

A mantl on a kragn,
takhtoynim fun a zak
Kaloshn hob ikh, s’feln nor di shikh
Un ver es vet nor vagn
tsu lachn oy, a sakh
Dem vel ich nokh vayzen ver bin ikh

Kh’kheys Yisrolik, ich bin dos kid fun geto
Kh’kheys Yisrolik, a hefkerdiker yung
Khotsh farlibn gole neto
Der lang ich altst nokh
a sviftsh un a zung!

Nit meint mikh hot geborn
di hefkerdike gas
Bay tate-mame oych geven a kind
Kh’hob beydn on gevoyrn,
nit mayntes iz a shpas
Kh’bin geblibn vi in feld der vint

Kh’kheys Yisrolik,
nor ven keyner zet nit
Vish ich shtil zikh fun oyg arop a trer
Nor vun maynt troyer-
baser oz men redt nit
Tsu vos dermanen un makhn s’harts zikh shver?

EL MEU NOM ÉS YISROLIK

Ei, tabac! vine a comprar les meves cigarretes,
Sacarina! Vingueu a comprar la meva sacarina!,
En aquests dies les coses van ben barates.
Una vida per només un cèntim,
un cèntim és el meu guany.
Aquests són els empresaris del ghetto, ja saps.

El meu nom és Yisrolik, sóc un noi legal del gueto,
Em diuen Yisrolik, un noi lliure i fàcil de dur.
I encara que estic “net” i no tinc res de res,
encara puc fer uns xiulits i encara puc cantar!

El meu abric no té coll i els pantalons són recosits d’un sac,
Em fic botes d’aigua perquè he perdut les meves sabates.
Però a tot el qui s’atreveix a riure’s de la meva pinta,
Jo li mostraré jo no comet abusos!

El meu nom és Yisrolik,
Un xic legal del gueto,
El meu nom és Yisrolik,
Un tipus javaloies.
I encara que m’han deixat pelat,
un xiulit i cantar és la meva resposta!

No creguis pas que jo vaig néixer en la misèria,
Una mare i un pare em van criar i també em van estimar.
Tots dos se’ls van endur lluny de mi,
i és inútil queixar-se’n,
però he perdut tant, i no crec que això tingui res de divertit:
em vaig quedar tot sol igual que el vent que bufa fora de la llar, és la veritat.

El meu nom és Yisrolik, sóc un al·lot del gueto,
Em dic Yisrolik, un noi una mica destarifat.
I encara que estic “pelat” i no tinc res de res
Encara puc xiular i encara puc cantar!
I quan ningú no està mirant,
Des dels meus ulls ragen les llàgrimes silenciosament, I me les torc.
Però aquesta angoixa…
és molt millor no parlar del meu dolor,
Per què recordar,
quant pot suportar un cor que està a soles?

.

Rifkale


Rifkale, dins l’aldarull que fan els telers,
muda quan cal les llançadores,
fa un nus a I’ordit.
Mentrestant pensa en el ghetto
on regna la basarda
ja fa setmanes,
un mes potser.
Rifkale, mentre treballa dintre del brogit,
pensa en Herschel, el seu home,
amb el cor encongit.
On l’han dut, com den patir-hi,
com deu pensar en Rifkale,
en el seu menut
que ell no coneix.
Rifkale canta perquè s’adormi el seu fill:
“Aviat coneixeràs el pare;
portarà llet i pa,
sucre, farina i mantega, un munt de coses bones”.
Rifkale no sap
que el seu home és mort.
.

Filletes meves (Kinderlech)

Bonic tresor,
menudes,
valeu tot l’or
d’aquest món.
Deixeu que segui aquí,
ben al vostre costat,
i jo us faré adormir
amb un somni dolç i daurat.
Dos angelets
tenia,
dos reietons
rebufons.
Ben eixerits i bonics,
com vosaltres, iguals.
Fa poc que van morir,
i mai no m’ho acabaré.
Seré la vostra mare
des d’ara, si voleu.
Com feia la que heu perdut,
de tot us guardaré.
Us cantaré cançons.
A casa, juntes, farem jocs,
pastissos dels millors.
I al vespre us acotxaré.
.

Moide ani


Moide ani.
Moide ani.
Moide ani davant teu, Senyor.
Sóc aquí
davant teu.
Veus, Senyor Déu,
com soc ara?
Què queda encara d’allò que era?
Malmenat per tanta gent
he perdut l’ensenyament
dels nostres vells llibres sagrats.
Moide ani…
Dret aquí,
davant teu,
sóc, Senyor Déu,
jove encara.
Qualsevol, ara,
em perdria.
D’on treuré l’enteniment
per viure en un món dolent
sense el suport de l’oració?
Moide ani…
.

Ta mare no tornarà (Dain mame kimt nit zurik)


Al seu niu, l’ocell
tanca el finestró.
Dorm menut, com ell.
Dorm i reposa.
No entenguessis, no,
la meva cançó.
Que tens la sort
de no saber
què t’ha fet la mort.
No hi és la mare
ni el pare.
Cap dels dos no tornarà.
Al seu niu, l’ocell
tanca el finestró.
Dorm, menut, com ell.
Dorm i reposa.
No t’ha pas de fer por
la meva cançó.
Ara dorm l’ocell
dins el seu recés.
Dorm, menut, com ell.
Dorm i reposa.
Els teus amics primers,
no els veuràs mai més,
mai més.
.

Foc (S’brent bridelech, de Mordehai Gebirtig, mort al call de Cracòvia el 1942)


Foc, per arreu foc.
El nostre poble és tot ell, foc.
El vent cobreix amb torterols
de flama i fum el caseriu,
l’horta que baixa cap al riu,
els arbres sols, tot sols.
Amb els ulls ben secs ploro, germans,
a la roja llum.
Torça el dolor les meves mans,
com foc.
Foc, per arreu foc.
El nostre poble és, tot ell, foc.
Llengües de foc, braços de foc,
horrible és l’abraçada.
El cel s’ha omplert,ben a poc a poc,
d’ales de foc, de foc.
A sota plou cendra i fosca,
dol i desolació.
Em torça les mans aquest dolor,
de foc.
Foc, per arreu foc.
El nostre poble és, tot ell, foc.
Només de tu pot rebre ajut
contra la mort, el nostre poble.
I si tu vols, i et queda sang,
res no és perdut, perdut.
Càvec, pic, galleda, destral,
tot et pot servir.
Si et resta la sang, res no has perdut
al foc.
.

A l’hivern, la neu (A idish kindfun Poilen)


A l’estiu la pluja.
A l’hivern, la neu.
Corren per la plana
els gossos blancs del fred.
Per la porta oberta
entra el cel feixuc,
i l’hivern ens mira
del fons del món estant.
L’ullal blanc de gebre
clavat a la carn,
tots els nostres homes,
l’hivern se’ls ha enduts.
I mai cap no torna.
Que hi pensi tothom.
¿Quina primavera
pot néixer del crim?
.

Marxa cap a la mort (Tzien sich machnes fartribene)


Marxa solemne dels bandejats
llançats al dolor del llarg camí,
petits, vells, de totes les edats.
Cada pas els arrenca de casa,
i brutalment se’ls endú el destí
per camps d’estupor, tot fang o pols.
Caminen en rengles sense fi,
un trist exèrcit. Són molts.
Un invisible pastor mena el ramat
atiant els gossos d’esgla! i basarda
des d’una brillant taula de despatx.
I ells, defallint i traient força,
encara un xic, de l’extrem cansament,
s’allarguen com un riu cap a llevant.
És l’ombra d’un poble que ja no viu,
un poble sencer de Morts en vida.
Amb abrigalls bruts de terra i fang,
el feble recolza al braç del fort,
i avancen feixugament pel fang.
La mare estreny la criatura.
Vinclen el cap sota la dissort
Ningú no pregunta cap on van;
tots saben que van al camp de mort,
I tanmateix, endavant.
.

Cant dels guerrillers (Letzen weig)


No diguis mai que s’acaba el teu camí.
No creguis pas ser al teu darrer revolt.
El rúfol cel d’avui no pot pas enfosquir
el demà que tindrem, d’aire net i de sol.
El temps vindrà i el dia, l’hora i el minut
sentirás com la nit retruny del nostre pas.
Ja som aquí! S’ha fos amb l’enemic vençut
aquest passat on has cuidat morir.
El nostre cant, que s’estengui com un foc.
El nostre cant, que s’allargui com el vent.
Que com pluja d’abril amari a poc a poc
les gleves de dolor dins el cor de la gent.
No diguis mai que s’acaba el teu camí,
no creguis pas ser al teu darrer revolt.
Ja som aquí. Portem, amagat el sarró,
un sol llevant, el dur triomf de la claror.
No diguis mai que petges el darrer revolt.
Ja som aquí, milers, i tots portem el sol.
.

L’infant cremat (Dos ingele ligt farbrent)


Sota els carreus fumats de la muralla,
darrera l’enderroc que fou ciutat,
que fou presó, hostal, lloc de batalla,
l’antic germà, despert, ha somiat,
i ha tornat l’anyell al jaç de palla
cremat amb ell a l’estable cremat.
L’antic germà somia, i per la cendra
el xai encara ve, blanc i rullat,
i al llom del lleopard posa el cap tendre
com si mai, com si res no hagués passat.
A tu, dona, ningú no et pot prendre
el dolor que et reté al mur cremat.
A l’enderroc negrós de la muralla
que fou presó, castell, lloc de combat,
el foc ja s’ha estroncat, i la nit calla
amb silenci feixuc d’eternitat.
La nit s’ha fet pacífica mortalla
del teu fillet que va morir cremat.
.

La guerra s’ha acabat (Und der krig iz geendigt)


Som a la fi de la guerra
silenci en els camps plens de mort.
No podem, però, mirar la terra
amb justa pau dins el cor.
Dispersat, el poble no retroba,
dins l’esclat del trompeteig de festa,
el braó i l’orgull.
Perqué oblidi la tempesta
haurem de fer, dins la pau nova,
un llarg camí,
un llarg camí!.
Guardo, del foc que s’apaga,
la flama tenaç del record.
Els millors dels nostres, els vam perdre
a la timba de la mort.
La raó de viure que ells tenien,
n’hem de fer, nosaltres, alegria;
l’hem de dur món enllà.
Perquè sigui llum del dia,
abans de l’alba encara ens resta
un llarg camí,
un llarg cami.
Som a la fi de la guerra:
oblit en els camps de la mort.
Ara cal tenir l’esme de viure,
que bati ben fort el cor.
.
.

IMATGES

.
Cançons del ghetto 03

CENEFA 002


Cançons del ghetto 04

CENEFA 002

Cançons del ghetto 06
Cançons del ghetto 07

CENEFA 002

Cançons del ghetto 05
Cançons del ghetto 10

CENEFA 002

Cançons del ghetto 09
Cançons del ghetto 08

CENEFA 002

Cançons del ghetto 13
Cançons del ghetto 12

CENEFA 002

Dachau Liberation

Cançons del ghetto 14

CENEFA 002

To Israel from Buchenwald

Cançons del ghetto 11