Arxiu d'etiquetes: MUSICA

L’Hymne à l’Amour (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol “Hymne à l’amour”, una popular cançó francesa originalment interpretada per Édith Piaf.

Hymne a l’amour – Edith Piaf

Le ciel bleu sur nous peut s’effondrer
Et la terre peut bien s’écrouler
Peu m’importe si tu m’aimes
Je me fous du monde entier
Tant qu’l’amour inond’ra mes matins
Tant que mon corps frémira sous tes mains
Peu m’importe les problèmes
Mon amour puisque tu m’aimes

J’irais jusqu’au bout du monde
Je me ferais teindre en blonde
Si tu me le demandais
J’irais décrocher la lune
J’irais voler la fortune
Si tu me le demandais

Je renierais ma patrie
Je renierais mes amis
Si tu me le demandais
On peut bien rire de moi
Je ferais n’importe quoi
Si tu me le demandais

Si un jour la vie t’arrache à moi
Si tu meurs que tu sois loin de moi
Peu m’importe si tu m’aimes
Car moi je mourrais aussi
Nous aurons pour nous l’éternité
Dans le bleu de toute l’immensité
Dans le ciel plus de problèmes
Mon amour crois-tu qu’on s’aime

Dieu réunit ceux qui s’aiment

TRADUCCIÓ

El cel blau pot esfondrar-se damunt nostre
I la terra pot ben ensorrar-se:
Poc m’importa, si tu m’estimes
Me’n fum del món sencer
Si l’amor arrubleix els meus matins
Si el meu cos s’estremeix sota les teves mans
Poc m’importen els problemes
Amor meu: perquè tu m’estimes.

Aniré fins a la fi del món
Em faré tenyir en ros
Si tu m’ho demanes
Aniré a despenjar la lluna
Aniré a furtar la fortuna
Si tu m’ho demanes

Renegaré de la meva pàtria
Renegaré dels meus amics
Si tu m’ho demanes
La gent poden riure’s ben bé de mi
Jo faré qualsevol cosa
Si tu m’ho demanes

Si un dia la vida t’arrabassa de mi
Si tu mors o ets lluny de mi
Poc m’importa si tu m’estimes
Car jo també haig de morir
Tindrem per a nosaltres l’eternitat
Dins el blau de tota la immensitat
Al cel, ja no cap de problema
Amor meu creus que ens estimem?
Déu aplega els qui s’estimen.

Fado Português (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol Fado Português.

Amália Rodrigues – Fado Português

O Fado nasceu um dia,
quando o vento mal bulia
e o céu o mar prolongava,
na amurada dum veleiro,
no peito dum marinheiro
que, estando triste, cantava,
que, estando triste, cantava.

Ai, que lindeza tamanha,
meu chão , meu monte, meu vale,
de folhas, flores, frutas de oiro,
vê se vês terras de Espanha,
areias de Portugal,
olhar ceguinho de choro.

Na boca dum marinheiro
do frágil barco veleiro,
morrendo a canção magoada,
diz o pungir dos desejos
do lábio a queimar de beijos
que beija o ar, e mais nada,
que beija o ar, e mais nada.

Mãe, adeus. Adeus, Maria.
Guarda bem no teu sentido
que aqui te faço uma jura:
que ou te levo à sacristia,
ou foi Deus que foi servido
dar-me no mar sepultura.

Ora eis que embora outro dia,
quando o vento nem bulia
e o céu o mar prolongava,
à proa de outro veleiro
velava outro marinheiro
que, estando triste, cantava,
que, estando triste, cantava.

TRADUCCIÓ

El fado va néixer un dia,
quan la ventada bullia
i el cel perllongava la mar,
al baluard d’un veler,
en el pit d’un mariner
que era trist, i cantava,
que era trist, i cantava.

Ai, quina gran bellesa,
La meva llar, la meva sort, la meva vall,
De fulles, flors, fruits d’or,
mira si es veuen les terres d’Espanya,
les sorres de Portugal,
mirar a cegues pel plor.

A la boca d’un mariner
del fràgil vaixell veler,
morint una cançó massugada,
diu el fibló del desig
dels llavis cremats de besades
que besa l’aire, i no res més,
que besa l’aire, i no res més.

Mare, adéu. Adéu, Maria.
Guarda bé en el teu senderi
Que ací et faig un jurament:
que et duc a la sagristia,
o que a Déu plagui de
sepultar-me en la mar.

Ara, vet ací, encara que l’altre dia,
quan la ventada bullia
i el cel prolongava la mar,
a la proa d’un altre vaixell
vetllava un altre mariner
que era trist, i cantava,
que era trist, i cantava.

Loucura (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol Loucura.

Loucura – Mariza 

Sou do fado! Como sei!
Vivo um poema cantado, de um fado que eu inventei.
A falar, não posso dar-me,
mas ponho a alma a cantar, e as almas sabem escutar-me.
Chorai, chorai, poetas do meu país,
troncos da mesma raíz, de vida que nos juntou.

E se vocês, não estivessem a meu lado, então, não havia fado,
nem fadistas como eu sou!
Esta voz, tão dolorida, é culpa de todos vós
poetas da minha vida.
É loucura! Oiço dizer, mas bendita esta loucura, de cantar e de sofrer.
Chorai, chorai, poetas do meu país,
troncos da mesma raíz, de vida que nos juntou.
E se vocês, não estivessem a meu lado, então, não havia fado,
nem fadistas como eu sou!

TRADUCCIÓ

Sóc del fado! Com jo en sé!
Visc un poema cantat, un fado que vaig inventar.
A xerrar, no em puc dedicar,
però pos l’ànima per cantar, i les ànimes saben escoltar-me.
Ploreu, ploreu, poetes del meu país,
soques de la mateixa arrel, de la vida que ens va ajuntar.

I si no fóssiu al meu costat, no hi havia fado,
ni cantants com jo en sóc!
Aquesta veu, tan adolorida, la culpa és de tots vosaltres
poetes de ma vida.
És una bogeria! He sentit a dir, però beneïda aquesta bogeria, de cantar i de sofrir.
Ploreu, ploreu, poetes del meu país,
soques de la mateixa arrel, de la vida que ens va ajuntar.
I si no fóssiu al meu costat, no hi havia fado,
ni cantants com jo en sóc!

Montras (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol Montras.

Mariza – / ** Montras ** /

Ando na berma
Tropeço na confusão
Desço a avenida
E toda a cidade estende-me a mão
Sigo na rua, a pé, e a gente passa
Apressada, falando, o rio defronte
Voam gaivotas no horizonte

Só o teu amor é tão real
Só o teu amor…

São montras, ruas
E o trânsito
Não pára ao sinal
São mil pessoas
Atravessando na vida real
Os desenganos, emigrantes, ciganos
Um dia normal,
Como a brisa que sopra do rio
Ao fim da tarde
Em Lisboa afinal

Só o teu amor é tão real
Só o teu amor…

Gente que passa
A quem se rouba o sossego
Gente que engrossa
As filas do desemprego,
São vendedores, polícias, bancas, jornais
Como os barcos que passam tão perto
Tão cheios
Partindo do cais

Só o teu amor é tão real
Só o teu amor…

TRADUCCIÓ

Caminant per la vorera
Ensopegant en la confusió
Deix l’avinguda
I tota la ciutat s’estén, a mà
Seguesc el carrer, caminant, i la gent passa
Amb pressa, parlant, la riba del riu enfront
gavines volant en l’horitzó

Només el teu amor és tan real
Només el teu amor …

Són aparadors, carrers
i el trànsit
No m’atur al senyal
Són mil persones
Travessant en la vida real
Les desil·lusions, immigrants, gitanos
Un dia normal,
A mesura que la brisa del riu
Quan la vesprada cau
A Lisbona, després de tot

Només el teu amor és tan real
Només el teu amor…

Gent que passa
A qui es roba la pau
Gent que acaben a
les cues de desocupats
Són venedors, policies, empleats de banca i dels diaris,
Com els vaixells que passen tan a prop
tan plens
Deixant del moll

Només el teu amor és tan real
Només el teu amor…

Meu fado meu (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol Meu Fado Meu.

Meu Fado Meu – Mariza – com letras (lyrics)

Trago um fado no meu canto
Canto a noite até ser dia
Do meu povo trago pranto
No meu canto a Mouraria

Tenho saudades de mim
Do meu amor mais amado
Eu canto um país sem fim
O mar, a terra, o meu fado
O meu fado, o meu fado, o meu fado, o meu fado

De mim só me falto eu
Senhora da minha vida
Do sonho digo que é meu
E dou por mim já nascida

Trago um fado no meu canto
Na minha’lma vem guardado
Vem por dentro do meu espanto
à procura do meu fado
O meu fado, o meu fado, o meu fado, o meu fado

Meu fado, o meu fado, o meu fado, o meu fado, o meu fado
Meu fado, o meu fado, o meu fado, o meu fado, o meu fado

TRADUCCIÓ

Duc un fat en el meu cant
Cant de nit fins a l’alba
Del meu poble duc el plany
En el meu cant a Moreria

Tinc nostàlgies del que vaig ser,
Del meu amor més estimat
I cant un país sense fi
La mar, la terra, el meu fado
El meu fado, el fado meu, el meu fado, el fado meu

De mi sols jo no hi sóc
Mestressa de ma vida
Del somni dic que és meu
I em tinc ja per renascuda

Duc un fado en el meu cant
A la meva ànima ve guardat
Ve per dins del meu espant
A la requesta del meu fado

El meu fado, el fado meu, el meu fado, el fado meu
El meu fado, el fado meu, el meu fado, el fado meu.

Chico problemático (Música)

Avui us portem una peça que duu per títo, “Chico problemático”

Chico Problematico – Nach Scratch

El noi va voler conèixer i ningú no va saber respondre,
el xic no trobà l’afecte que ell creia merèixer. Així començà a créixer i a desobeir
a aparèixer davant el seu coixí bufat cada matinada .

El noi és mediocre pel que sembla, no destaca,
què fer-hi?, si cada vegada més a sovint treu les seves dents i ataca,
si ja no és un noi tranquil, camina massa ràpid al tall de la navalla i penja d’un fil molt fi.

No veu a ningú darrere, en la seva defensa,
llavors pensa que 10 cops per un petó no compensen.

Innocent adolescent, se sent confús i es comporta nerviós davant els intrusos.

En conec molts d’aquests bordegassos,
als seus rotgles fumen canuts i van sempre borratxos,
fets diaris, al teu barri i al meu,
com vols resoldre l’odi amb mes odi, paio?

Com pretens que ningú et prengui a les veres actuant amb violència
sols perque et mirin, quan t’importa una merda que els altres prenguin mal,
si els teus col·legues ho demanen -ells aplaudeixen i riuen.

És l’esport que als carrers es practica,
medalletes, xandalls i això sembla ja la vila olimpica.

Cada nit en cada parc són escenes tipiques, tòniques
d’aquestes vides claustrofòbiques, per a al·lots hermètics, llunàtics,
l’ocàs del fracàs els ha tornat problemàtics.

No vull causar pànic amb les coses que explic
ni que m’entengui el president, ell sempre ha estat ric,
tan sols practic atípics registres lírics,
predic el rap en aquests paisatges àrtics,
és l’únic que us queda en qualsevol país, qualsevol ciutat sobre qualsevol vorera,
no deixeu que l’amor mori, és l’únic que us queda -i ho sabeu-,
llanceu la moneda, aguanteu l’espera -i ho veureu-,
que no se sent l’esquer fins que per fi es mossega,
ni trobes alguna cosa a faltar fins que la perds: que ho recordin.

TORNADA: digues per què s’adormen, per què es perden…creixen massa ràpid i no entenen
que se’ls passa la vida, que no hi ha eixida, quan volen rectificar ja està perduda…

Si ahir va ser el senyal de la pau avui és el logo de Mercedes
i als parcs ja no hi ha nens, Internet els enxampà en les seves rets.

Ara el noi cometrà delictes lleus,
deu parar la seva obsessió per tot allò que no té:
no té capacitat, tem la responsabilitat i així perdre-ho tot en no afrontar la seva realitat,
i la veritat no se si és problema de la LOGSE.,
d’un govern que us treu el futur i després us ven un Porsche.

Per això l’al·lot segueix enfonsat en la seva crisi,
pistoletes, mitsubishis es van menjar la seva matèria grisa,
paralisi mental, cicle vital, en espiral, tan sols ancians i joves bojos col·lapsen l’hospital,
i no és casual aquesta deseperació a causa d’una educació que inspira desmotivació.

Està de moda ser el dolent, el més refotut, el mes cabró
i fer la major bogeria per a cridar la atenció.

Trista confusió entre la por i el respecte,
però el noi se sent gran quan passa, i els altres es queden quiets,
el xic que mai no trobà afecte en una societat infecta que sols accepta homes perfectes.

Detest que em tatxeu de reverend,
tan sol estic responent en veure el que està passant a tots les oïdes que m’esteu escoltant,
a tots els nens perduts que m’esteu cercant, seguiu caminant,
somiant amb tenir el comand, mitges merdes creuen ser caps traint fins i tot el seu propi bàndol,
formant màfies absurdes, no hi ha control entre aqueixes corbes per les quals circules,
per què no respires?, per què mires perdonant vides?, per què et suïcides?, per què tens el diable en la saliva,
per què..?

TORNADA. digues per què s’adormen, per què es perden…creixen massa ràpid i no entenen
que se’ls passa la vida que no hi ha eixida, cuendo volen rectificar ja està perduda…,

noi problemàtic, en cada carrer, en cada ciutat, sí…

O Gente da Minha Terra (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol O Gente da Mia Terra

Mariza – o gente da minha terra

Mariza – Gente Da Minha Terra ao vivo em Lisboa

É meu e vosso este fado
Destino que nos amarra
Por mais que seja negado
Às cordas de uma guitarra

Sempre que se ouve o gemido
De uma guitarra a cantar
Fica-se logo perdido
Com vontade de chorar

Ó gente da minha terra
Agora é que eu percebi
Esta tristeza que trago
Foi de vós que a recebi

E pareceria ternura
Se eu me deixasse embalar
Era maior a amargura
Menos triste o meu cantar

Ó gente da minha terra
Agora é que eu percebi
Esta tristeza que trago
Foi de vós que a recebi

TRADUCCIÓ

Es meu i vostre aquest fado
El fat que ens relliga
Per més que ho neguen
a les cordes d’una guitarra

Sempre que se sent el gemec
d’una guitarra en cantar
prest ens hi perdem
entren ganes de plorar

Oh gent de la meva terra
Ara és que em vaig adonar
d’aquesta tristesa que duc
Va ser de vosaltres que la rebí

I semblaria tendresa
Si jo em deixàs envoltar
era major l’amargor
menys trist el meu cant

Oh gent de la meva terra
Ara em vaig adonar
d’aquesta tristesa que duc
De vosaltres la rebí

Nossa música (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol “Nossa música”

C h e g a m o s n o m o m e n t o ,
E s t o u c o n f u s a
Cheia de insegurança e superstiçâo
Estou sentindo falta do seu violâo

Dedos nas cordas, música em volta
A i u d a o s s e n t i d o s , s o 1 t a
Agora nós chegamos no momento

Lips only sing when they cannot kiss
And darling it is you that I am missing
Know the traveled road goes far beyond
And i f we t a k e a r e s t
W h e n we r e t u r n
T o h a p p i n e s s
Our hearts are fragile, but our love is strong

Olha para tras nâo dá para ver
E cedo de mais para entender
Já flutuámos em cima e afogámos no mar

P a i x â o q u e m e d o q u e d á

Te m m a i s q u e n ó s d o i s
O passado é presente, sempre vai ser
Nossa música nesse momento

TRADUCCIÓ

Arribem en el moment,
Sóc confusa
Plena d’incertesa i superstició
Em falta la guitarra

Dits  a les cordes, la música m’envolta
A j u d a   els   s e n t i t s , deixa anar
Ara  comença el moment

Els llavis sols canten quan no poden besar
I, amor, és a tu a qui trob a faltar
Sàpies que el camí recorregut duu ben lluny enllà
I si descansem
quan tornem
a la felicitat.
Els nostres cors són fràgils, però el nostre amor és fort

Mirar arrere no permet veure
I massa aviat per comprendre
Adés flotem amunt, adés ens ofeguem a la mar

Passió: quina por em fa!
Tens més nosaltres dos
El passat és present, sempre serà
la nostra música en aqueix moment.

Jezebel (Música)

Avui us portem una peça que duu per títol “Jezebel” de l’àlbum “Promise”, segon del grup anglès “Sade” aparegut en primer lloc al Regne Unit el 4 de novembre del 1985.

Sade – Jezebel (Live)

Jezebel wasn’t born with a silver spoon in her mouth
She probably had less than every one of us
But when she knew how to walk she knew
How to bring the house down
Can’t blame her for her beauty
She wins with her hands down
Jezebel, what a belle
Looks like a princess in her new dress
How did you get that
Do you really want to know, she said
It would seem she’s on her way
It’s more, more than just a dream
She put on her stockings and shoes
Had nothing to lose – she said it was worth it

Reach for the top
And the sun is gonna shine
Every winter was a war she said
I want to get what’s mine

Jezebel, Jezebel
Won’t try to deny where she came from
You can see it in her pride
And the raven in her eyes
Try show her a better way
She’ll say you don’t know what you’ve been missing
By the time she blinks you know she won’t be listening

Reach for the top she said
And the sun is gonna shine
Every winter was a war she said
I want to get what’s mine
I want to get what’s mine.

TRADUCCIÓ

Jezabel no va néixer amb una cullereta de plata a la boca
Devia ser més pobra que tots nosaltres
Però quan va saber caminar ja sabia
Com deixar la gent encisada
No cal culpar-la per la seva bellesa
Se’ls guanya sense fer res
Jezabel, una bellesa
Es veu com una princesa amb el seu vestit nou
Com el va aconseguir?
De debò vols saber-ho?, va dir ella
Semblaria que va progressant.
És més, més que només un somni
Ella es va posar els seus mitjons i sabates
No tenia res a perdre – va dir que valia la pena

Per arribar al cim
I el sol lluirà
Cada hivern va ser una guerra- va dir
Vull el que em pertany

Jezabel, Jezabel
No es tracta de negar d’on venia
Es pot veure en el seu orgull
I l’entusiasme en els ulls
Intenteu de mostrar-li un camí millor
Ella dirà que no saps el que t’estàs perdent
En el moment que parpelleja saps que ni t’està escoltant

Per arribar al cim, deia
I el sol brillarà
Cada hivern va ser una guerra, va dir
Vull allò que és meu
Vull allò que és meu.

Is It a Crime (Música)

Avui us portem una peça que duu per títol “Is it a Crime” de làlbum Promise del grup musical anglès Sade, primer llançat al Regne Unit el 4 a novembre del 1985 per Epic Records i als Estats Units el 15 de novembre per Portrait Records

 

√♥ Sade √ Is it a Crime √ Lyrics

It may come, it may come as some surprise
but I miss you
I could see through all of your lies
but still I miss you
he takes her love, but it doesn’t feel like mine
he tastes her kiss, her kisses are not wine, they’re not mine

he takes, but surely she can’t give what I’m feeling now
she takes, but surely she doesn’t know how

Is it a crime
Is it a crime
that I still want you
and I want you to want me too

My love is wider, wider than Victoria Lake
My love is taller, taller than the empire state

It divides and it jumps and it ripples like the deepest ocean
I can’t give you more than that, surely you want me back

Is it a crime
Is it a crime
that I still want you
and I want you to want me too

My love wider than Victoria Lake
taller than the empire state

It dives and it jumps
I can’t give you more than that, surely you want me back

Is it a crime
Is it a crime
that I still want you
and I want you to want me too

TRADUCCIÓ

Pot venir, vindre com una sorpresa
però et trob a faltar
Ho endevinava a través de totes les seves mentides
però encara sent la teva absència
ell pren aquell amor, però fa sentir com el meu
ell tasta el seu petó, les seves besades no són el vi, no són les meves

ell ho fa, però segu que ella no pot donar el que estic sentint ara
ella ho fa, però segur que no sap com

És un crim
És un crim
que encara et vulgui
i que vulgui que tu em vulguis també

El meu amor és immens, més ample que el Llac Victòria
El meu amor és ben alt, més que l’Empire State

Talla i salta i oneja com l’oceà profund
No puc donar més del que, sens dubte vols que et retorni.

És un crim
És un crim
que encara et vulgui
i que vulgui que tu em vulguis també

El meu amor més ample que el Llac Victòria
més alt que l’Empire State

Es capbussa i salta
No puc ja donar-te’n més, sens dubte vols que torni.

És un crim
És un crim
que encara et vulgui
i que vulgui que tu em vulguis també