Arxiu d'etiquetes: POLITICA

La Cigala i la Formiga

LA CIGALA I LA FORMIGA, VERSIÓ CLÀSSICA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.

  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.

  • La cigala pensa que la formiga és fava, i ella es passa l’estiu rient, ballant i jugant.

  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera.

  • La cigala tremolant, sense menjar i sense recer, mor de fred.

              FI

VERSIÓ ESPANYOLA

  • La formiga treballa amb totes les forces tot l’estiu sota una calor aclaparadora.
  • Construeix la seva casa i s’aprovisiona de queviures per a l’hivern.
  • La cigala pensa que la formiga és ximple i es passa l’estiu fent allò que li fa més goig, rient, ballant i jugant.
  • Quan arriba l’hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li cal fins a la primavera … ……… ……
  • La cigala tremolant organitza una roda de premsa el què es demana per què la formiga té dret a habitatge i menjar quan vol, quan hi ha uns altres, amb menys sort que ella, que tenen fred i gana.
  • La televisió organitza un programa en viu en el qual la cigala surt passant fred i calamitats i alhora mostren extractes del vídeo de la formiga ben calenteta a casa i amb la taula plena de menjar
  • Els espanyols se sorprenen que en un país tan modern com el seu deixin patir a la pobra cigala mentre que hi ha altres que viuen en l’abundor.
  • Les associacions contra la pobresa es manifesten davant de la casa de la formiga.
  • Els periodistes organitzen una sèrie d’articles en els quals qüestionen com la formiga s’ha enriquit sense contractar la cigala i insten al govern a que augmenti els impostos de la formiga de manera que les pobres cigales puguin viure millor.
  • Responent a les enquestes d’opinió, el govern elabora una llei sobre la igualtat econòmica i una llei amb caràcter retroactiu, antidiscriminació.
  • Els impostos de la formiga han augmentat i a més li arriba una multa perquè no va contractar a la cigala com ajudant a l’estiu.

  • Les autoritats embarguen la casa de la formiga, ja que aquesta no té prou diners per pagar la multa i els impostos.
  • La formiga se’n va d’Espanya i s’instal·la amb èxit a Europa. La televisió fa un reportatge on surt la cigala amb molt de sobrepès, ja que s’ha menjat gairebé tot el que hi havia molt abans que arribi la primavera, mentre veia els videos-reportatges que li havien fet
  • L’antiga casa de la formiga és reconvertit en alberg social per a cigales i es fa malbé ràpidament perquè les cigales no fan res per mantenir-la en bon estat.
  • El govern és criticat per no posar els mitjans necessaris.
  • Una comissió d’investigació que costarà 10 milions d’Euros -i recau en un conegut lobby econòmic- es posa en marxa.
  • Mentrestant la cigala mor d’una sobredosi.
  • La SER, la COPE, i totes les TV i diaris, comenten el fracàs del govern per intentar esmenar el problema de les desigualtats socials.
  • La casa és ocupada per una banda d’aranyes immigrants, que rebran les corresponents paguetes per cada fill.
  • El govern es felicita per la diversitat multicultural d’Espanya alhora que puntualitza que aquesta faula no té, per a res, cap comparació possible entre el Govern Central i l’economia productiva de l’Arc Mediterrani.
  • Tot semblança amb la realitat és pura coincidència.

FI

Estudi de Tàctiques

ESTUDI DE TÀCTIQUES

1. Pensa amb el cos
Imagina’t més com un escut humà que com una espasa. La teva ment ha de detenir l’hostilitat de l’oponent, ser una arma passiva, ferma com un mur.

2. Abandona tota noció d’ull-per-ull
En Gandhi anomenava aquesta tàctica “ahimsa”, que significa negar-se a ferir l’altri. Significa no respondre de cap forma, ni tan sols en la teva ment.

3. Obra com si el teu enemic fos el teu aliat
a) Detecta les vulnerabilitats del teu enemic, d’una manera tendra. Quan Gandhi proposava romandre a l’exterior mentre queien les bombes, estava dient que se sentia més fora de perill que el pilot, que havia de protegir-se amb tones de maquinària de guerra. Gandhi estava protegit per les seves conviccions, molt més fortes.
b) Digues al teu opositor que té un caràcter fort i generós, encara que de vegades no ho sembli, i la força i la generositat es faran més fortes en ell. La gent s’eleva davant les expectatives heroiques que es tenen d’ells i treballa dur per arribar a elles. Compte: les expectatives s’expressen amb amor, les demandes, amb ira.
c) Reconeix que el teu enemic està oprimit per un adversari més gran. Apel·lar a l’enemic que ambdós teniu en comú li ajuda a relaxar el seu antagonisme cap a tu. I animar el seu heroisme el converteix en el teu col·laborador.

4. Crea una gran xarxa
Crea un xarxa de suport. Una xarxa és difícil d’atacar perquè la seva força s’estén. Els rebels zapatistes parlen molt més que lluiten. Quan els ataquen, es dirigeixen a la seva xarxa d’amics i grups interessats. Junts creen un “lobby”. No necessiten un exèrcit, sols compartir una idea que interessa a molta gent. Demana ajuda a la gent i assegura’t que saben el que defenses.

5. Sigues més com l’enemic que ell mateix
a) Adoptar la seva postura sorprèn a l’enemic. Quan t’enfrontes a un adversari que sembla estar-se fent cada vegada més gran, facis el que facis, un canvi ràpid, un “xoc”, va molt bé.
Un grup de rock d’Europa de l’Est, anomenat Laibach, va trobar una solució enginyosa: en comptes d’atacar als dictadors, van començar a actuar com ells. Definien al seu enemic com el seu amic, van adoptar les seves idees… El convertir-se en un mirall del seu adversari va tenir un gran impacte. Tot el món va començar a preguntar-se: Què està passant? Laibach no havien canviat la seva forma de pensar, però sabien que reaccionar amb ira contra el gran enemic no hauria servit de res. En canvi, al fer que la gent es preguntés si realment havien canviat de bàndol, provocaven que comencessin a pensar per ells mateixos.
b) Quan una dona lluita contra “l’opressió masclista blanca”, els masclistes blancs sols es fan més forts i resistents. Reforces el comportament que odies amb la teva ira i demandes. La polarització força a cada bàndol cap a posicions de major hostilitat.

6. Redueix el conflicte a la seva essència
Veure els punts essencials de cada situació ajuda a evitar cars malbarataments d’energia. Deixa enrere l’ego, la gelosia, les teves pròpies normes. La veritat és simple, clara, deixa que et guiï.

7. Resisteix front al poder, no l’ataquis directament
Confia en la tàctica del “Com Si”. Actua com si el poder que vols ja fos teu. Gandhi no va atacar
directament els britànics, es va resistir a llurs edictes i va actuar com si la gent de l’Índia tingués el poder total, com si ja hagués guanyat la llibertat i els britànics haguessin de reconèixer-ho. Quan actues com si ja s’hagués acomplert el que desitges, convences els altres que realment és així.

8. Estudia cada situació a partir del seu oposat
a) El poder sempre conté les llavors de la seva inestabilitat. Contradiu en comptes d’enfrontar-te a ell. Pregunta’t: Quina és la força més gran del meu enemic? En aquesta força hi ha la seva debilitat. Si la força més gran del teu enemic és la rapidesa, vés per la qualitat.
b) Estàs en una reunió on el poder està dominat per X, el qual està atacant les teves habilitats. Vés a l’extrem oposat. No te’n defensis. Recomana un decurs diferent d’acció i treu-lo del seu escenari. O desvia el seu poder convidant uns altres a unir-se a la discussió.

9. Prepara’t per ser ferit i no ferir al teu torn
La venjança fa fort a l’enemic. En comptes d’això, sigues vulnerable. Digues la veritat en un context on tot el món calla. Sigues obert quan la resta duen cuirasses. Accepta quan tots estan rebutjant. Pot ser que et fereixin. Et feriran. Però en una confrontació en la qual mostres obertura, una ferida és menys dolorosa que quan et t’autoprotegeixes. Quan l’enemic veu que t’exposes, sap que no estàs bromejant.

10. Deixa que entri quelcom nou per destruir un límit
Introdueix alguna cosa nova, sorprenent, i erosionaràs la convicció de l’oponent. No rebutgis coses, com noves idees o col·legues, acull-ho tot en el teu projecte.

11. Condueix la teva campanya totalment a la vista i a boca de canó
Digues el que vols, en comptes de dir de què et queixes. I explica també com intentaràs aconseguir-ho. Qui comparteix informació triomfa sobre el propietari de la informació. La informació que amagues t’afebleix.

12. Mantén-te ferm en el teu paper
a) Entén què hi ha darrere de l’antagonisme del teu oponent. Potser està més preocupat pel seu propi èxit que pel seu enfrontament amb tu. Molta gent en realitat no vol lluitar. Vol guanyar.
b) Si ets l’objectiu d’algú, és possible que se senti més atacat per alguna cosa que representes que per tu mateix. Llavors, converteix-te en la imatge total del que tem el teu enemic. Jugar un rol deliberatament pot sorprendre a l’opositor més intransigent i acabar amb el seu antagonisme. De cop i volta, ets la imatge que els altres tenen de tu i comencen a acceptar el que fins ara havien odiat. És com si ells t’haguessin creat i haguessin d’estimar allò que han creat.

13. Entrena a la teva veu interior a “aguantar la respiració” per un moment.
Fes les coses amb calma. Pren el comandament quan estiguis preparat. Aguantar la respiració, quan el món xiscla i corre, et permet descansar i augmentar la teva comprensió de la situació. Et dóna poder. Força l’enemic a actuar, a mostrar la seva estratègia i fins i tot pot acabar fent el treball que volies que es fes.

14. Apel·la a allò millor dels teus enemics
Demostra una confiança perfecta en el teu opositor. Expressa la teva fe en que no vol fer-te mal. Explica-li com no hi perdrà gens per col·laborar amb tu, que de fet hi guanyarà més. La teva disposició ha de ser oferir-li el coratge de canviar. Molta gent vol fer les coses bé, sols necessiten que se’ls hi recordin els seus millors instints i sentit del joc net.

15. Confia en tu mateix tant pel sofriment com pel triomf.
No vagis als enemics del teu enemic, buscant el seu favor per a anar junts contra el teu adversari. Si Gandhi hagués acceptat el suport dels Estats Units en la seva confrontació amb els britànics, hauria acabat amb les seves possibilitats d’aconseguir una victòria neta. La seva batalla per la llibertat s’hauria diluït en una disputa entre els imperialismes britànic i americà.

16. Prepara’t per reajustar la teva estratègia i objectius
a) Has d’estar sempre preparat per persuadir als altres, així com perquè et persuadeixin a tu. No insisteixis en res. No et barallis per principi. Deixa que els teus errors et canviïn. Guia’t pel que, en condicions canviants, és veritable per a tu. Sigues ferm i flexible alhora.
b) Actua, en principi, dintre de la legalitat, de les regles del joc que has establert amb el teu enemic. A partir d’aquests límits, has d’acceptar i fins i tot demanar el càstig si decideixes trencar-los. Gandhi va demanar que el duguessin a presó.
c) Entén que mai aconseguiràs un gran dret sense córrer un gran risc. Una princesa se salta les normes sols una vegada, com una declaració de guerra. Quan els colons americans es van negar a pagar la taxa del te al Parlament Britànic i van llençar el te al port de Boston van ajudar a començar una revolució.

17. Prefereix qualsevol sofriment, fins i tot la pèrdua o humiliació, abans que mostrar que el teu ego és més important que el teu objectiu
a) Si el teu adversari sap que pot humiliar-te però no destruir-te, no té poder sobre teu. Pararà d’intentar ferir-te. Mostra-li la teva fe en la seva incapacitat de persistir en fer-te mal.
b) No et detinguis per petites derrotes. Defineix la confrontació en termes d’una guerra llarga.
c) L’ira contra l’adversari i l’ira contra un mateix són inseparables. Vèncer a l’opositor i vèncer-se a un mateix són el mateix. Tot enemic és algú en guerra amb ell mateix. Tu, senzillament, ets algú que passava per allà. Desarmar a un antagonista de la seva ira és un poder més gran que totes les armes.

18. L’últim poder és el poder de l’adéu
a) Si els has intentat tots i l’opositor segueix sent un adversari, ves-te’n. És l’única forma de conservar les teves energies per un altre dia. Hi ha un refrany Budista: “Has de tancar el llibre”. El millor de la saviesa consisteix en tallar amb les coses, saber què ha d’acabar i quan i com acabar-ho.
b) Hi ha dos tipus de finals: la bona destrucció i la mala. La dolenta destrucció és autodestrucció, significa destruir les coses prematurament, sense donar-los l’oportunitat de madurar.
c) El poder de l’adéu resideix en la bona destrucció, en el final net. Acabar amb un amant que no t’honora, amb un treball que ja no t’és útil. Amb ells vénen els bons començaments. El que realment distingeix les princeses és que diuen no als altres i a elles mateixes molt més a sovint que la resta de dones. Ser forta per a dir-se no a elles mateixes significa que cada sí és real. No hi ha poder més gran que la llibertat d’anar-se’n.

Indigenisme “identitari” i patriotismes

Indigenisme “identitari” i patriotismes

Es palès que l’identitarisme autòcton o indígena, ho vulguin o no els nostres progres, és el dic més fort contra el feixisme d’Estat.

Si la gent se sent catalana o basca no votarà FN ni partits semblants, com PP o C’s.

Qualsevol atac o desvaloració malintencionada cap al catalanisme és automàticament una porta oberta al feixisme.

Cal aclarir de quina mena de patriotisme estem parlant:
“Hi ha dos menes de patriotes: el qui s’estima el seu país i el qui s’estima el govern del seu país. Lògicament els governs consideren més patriotes aquests últims” (Jaume Perich, humorista i dibuixant català d’esquerres, 1941-1995)

  • Hi ha un patriotisme natural:
    “Que n’és, de benvolguda, la pròpia terra natal per a tots els cors bons” (François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il·lustrat francès).

Indigenisme "identitari" i patriotismes

  •  Hi ha un patriotisme críticament positiu:
    “Dissentir és la més elevada forma de patriotisme” (Thomas Jefferson).
    “Pregunta no el que el teu país pot fer per tu, sinó pel que pots fer pel teu país” (John Fitzgerald Kennedy).
    “Un patriota sempre deu estar llest per a defensar el seu país contra el seu govern” (Edward Abbey).
  • Hi ha un patriotisme idiota:
    “El Patriotisme és la vostra convicció que aquest país és superior a tots els altres perquè hi sou nascuts” (George Bernard Shaw, 1856-1950, dramaturg irlandès).
  • Hi ha un patriotisme bandarra:
    “El patriotisme és la virtut del viciós” (Oscar Wilde).
    “Els polítics tímids i interessats es capfiquen molt més per la seguretat de llurs càrrecs que no pas de la seguretat de llur país” (Thomas Babington Macaulay, 1800-1859, historiador, assagista i estadista anglès).
  •  Hi ha un patriotisme psicòpata:
    “El Patriotisme de és l’últim refugi del pocavergonya” (Samuel Johnson).

Indigenisme "identitari" i patriotismesIndigenisme "identitari" i patriotismes

  • I hi ha pretesos substitutius:
    “El “Comunisme” de l’intel·lectual anglès és un cas prou explicable: És el patriotisme dels desarrelats”
    (Georges Orwell [Eric Blair], 1903-1950, escriptor antitotalitari anglès i lluitador antifeixista a Catalunya).

Un país és el que són els seus habitants. I no més.

Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (07 – Crisi i Creences, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Societat i religió)

“El consumisme i l’avarícia ambiental acaben generant indiferència religiosa -que és un sucedani de la tradició religiosa- i més que no el laïcisme militant. I també fa abaixar la demografia, perquè la gent prefereix poder consumir a tenir més fills. Les jerarquies eclesials solen donar suport a partits de centre-dreta basats en el liberalisme més consumista. Talment aquestes mateixes jerarquies aliades al poder políticoeconòmic en realitat acaben generant l’ateisme que blasmen (a més de l’integrisme per via directa). La crisi demogràfico-religiosa és coberta amb immigració, i doncs, amb la uniformació cultural i de mercats de la globalització” “Per ventura els dubtes en la fe provenen, en definitiva, d’una visió massa còmoda, rutinària, acartronada i “religiosa” de la relació amb Déu. “Déu” com a concepte és quelcom de molt manipulable pels humans, pot omplir-se de mil disbarats i si l’han farcit de falsedats, molts acabaran creient en el “farcit” que anomenen “Déu” sense ser-Lo. Perquè ni s’esforcen ni cerquen els religiosos ni els descreguts. D’ací brolla la Gran Crisi”.

  • “El cristianisme no és pas una religió, sinó un esdeveniment: encarnació, mort i resurrecció de Jesucrist. Un esdeveniment no pot entrar en crisi: existeix” (Monsenyor Luigi Giovanni Giussani, 1922-2005, clergue i intel·lectual catòlic milanès, fundador de “Comunió i Alliberament”).

         Luigi Giovanni Giussani                                  Leonardo Boff

luigi-giovanni-giussanileonardo-boff

  • “A Europa hom viu una mena d’hivern eclesial que acompanya un hivern cultural. Hi ha una crisi d’expectativa històrica, una manca d’esperança. És una Església sens esperança” (Leonardo Boff, * 1938, teòleg de l’alliberament brasiler, de família del Veneto, perseguit per la Cúria Vaticana).
  • “Jo crec amb tot el meu cor que estar al servei dels Estats Units significa estar-ho pel Déu que tant ha beneït la nostra terra. Necessitem l’ajuda de Déu per a guiar la nostra nació a través de mars tempestuosos. Però no podem esperar que protegesca els Estats Units en una crisi si l’abandonem a l’entrada en el nostre viure diari” (Ronald Reagan, 40è president nordamericà, 1981-89, 1911-2004, en un discurs que li prepararen).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (06 – Crisi i Creencesn, Crisi de Consciència, Espiritualitat. Constatacions i consells)

  • “Aquests són els temps que tracten de les ànimes dels homes” (Thomas Paine, 1737-1809, escriptor anglès).
  • “En la prosperitat els homes demanen molt poc a Déu. En l’adversitat, li demanen massa” (Anònim).
  • “Si no tenim una pràctica espiritual en els bons temps, no podem esperar que en despleguem de sobte durant un moment de crisi” (Doug Coupland, telepredicador nordamericà).
  • “Les llavors de la fe són sempre dins nostre, de vegades és necessària una crisi per nodrir i fer-les crèixer” (Susan Taylor, escriptora evangèlica nordamericana).
  • “La crisi en la qual som, no és sols una crisi de manca de veritable definició de valors humanes a tot arreu” (Jaime Torres Bodet, 1902-1974, diplomàtic i escriptor mexicà, director general de la UNESCO).
  • “Conec el meu destí. Un dia s’associarà amb el meu nom el record d’alguna cosa terrible, d’alguna crisi com cap altra a la terra, de la més profunda col·lisió de la consciència, d’una decisió contra tot el que fins llavors hom havia cregut, exigit, santificat. Jo no sóc un home, sóc dinamita” (Friedrich Nietzsche, 1844-1900, filòsof clàssic alemany, filòsof i crític cultural).
  • “Quan la crisi forta et cau damunt, no t’aturis a mirar-te, i conversa amb el Senyor, que t’espera des de sempre” (Alicia Beatriz Angélica Araujo, autora catòlica).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (05 – Crisi Personal i en la Societat)

  • “La violència domèstica i social comença generalment amb unes poques paraules d’enuig i uns pocs sentiments ferits desatesos, llavors l’enfrontament s’agreuja amb sentiments de traïció, de ràbia i de venjança. Els sentiments interiors de ràbia prompte cauen damunt tots els aspectes d’una societat. L’èmfasi social multiplica diàriament amb cada nou informe sobre problemes polítics, abusos a menors, drogadiccions, violència laboral, escolars amb armes de foc, falta d’habitatge, guerres ètniques o qualsevol altra crisi. La causa de l’arrel de molts d’aquests èmfasis socials és la violència interior creada per una comunicació disfuncional entre el cor i la ment. Quan la pressió social augmenta, ens trobem davant una tria: la retirada esporuguida i l’aïllament -enfadats i amargats-, intemptar d’ignorar-ho tot plegat, o responsabilitzar-nos de les nostres pròpies reaccions davant la pressió” (“Freeze-Frame”, del Doctor Childre).
  • “En aquest aspecte, Lucien va rebre un cop al pit, en aquest òrgan encara mal definit on es refugia la nostra sensibilitat, en el qual, d’ençà que existeixen els sentiments, els homes es posen la mà tant en les alegries com en les dolors excessives. Potser direu que aquest relat és pueril. Certament ho és per als rics que mai no han conegut aquesta mena de sofriment i que poden trobar aquí un punt de mesquinesa i de cosa increïble; però les angoixes dels desgraciats mereixen la mateixa atenció que les crisis que revolucionen les vides de la vida dels poderosos i dels privilegiats de la terra” (“Les il·lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac).
  • “La relació [connexió] sols és vista com a regla opressiva. L’ego s’aliena dels altres, fàcilment sembla que estigui amenaçant, és envejat en comptes d’estimat. On sols el (gènere neutre) ego importa, tot depèn d’humors dels egos estranys i per això de pures coincidències. El resultat és un caos complicat, ardu d’interessos competint en conflicte” “En el nostre temps en què els llindars de vergonya s’estan enfonsant, la incapacitat de comunicar-se creix. Perquè la majoria de les regles…i valors…són apreses a través de la vergonya, un mecanisme central en el procés civilitzatori. En canvi en el corrent d’individualització socialment atomitzada els humans estan anant a la deriva, propensos a crisis de sentit, addictes a experiències que distreuen, però només són capaços de relacions superficials” (1996, a Der Spiegel, setmanari d’Hamburg).
  • “L’objecte estimat no és sinó aquell que ha compartit simultàniament una experiència, a l’estil del Narcís; i el desig d’estar a la vora de l’objecte amat no respon pas a la déria de posseir-lo, sinó a la de voler comparar dues experiències la una l’altra, com a imatges en miralls distints. Tot això pot anar davant del primer esguard, la primera besada o contacte, precedeix a l’ambició, a l’orgull i a l’enveja; precedeix a les primeres declaracions que marquen l’instant de la crisi, perquè a partir d’allí l’amor degenera en costum, possessió, i retorna a la solitud” (Justine, 1957, del “Quartet d’Alexandria”, Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
  • “El nostre país no està en crisi, no hi ha tancs als carrers. No importa quin sia el resultat de la situació del president, la vida als Estats Units continuarà. Les nostres vides seguiran plenes de qüestions pràctiques, no de normes constitucionals” (Jennifer Blackburn Dunn, 1941-2007, diputada republicana per Washington).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (04 – Resultats)

  • “En les grans crisis, el cor es trenca o s’enforteix” (Honorat de Balzac, 1799-1850, novel·lista realista-romàntic, mig occità).
  • “Quan t’enfrontes a una crisi, saps qui són els teus amics veritables” (Earvin “Magic” Johnson, *1959, jugador afroamericà de bàsquet ja retirat).
  • “La crisi d’avui és la broma del demà” (Herbert George Wells, 1866-1946, escriptor i historiador anglès).
  • “Sospit que la pressió psicològica associada a aquesta crisi va causar que em quedàs en blanc per primer cop. Ha contribuït a un deteriorament de la meva salut que més tard ha requerit la inserció d’un marcapassos cardíac” (Ratu Sir Kamisese Mara, 1920–2004, pare fundador de l’Estat de les illes Fiji).

SENEFA 005

         Ratu Sir Kamisese Mara                            Stéphane Mallarmé

Ratu Sir Kamisese MaraStéphane Mallarmé

SENEFA 005

  • “La poesia és el llenguatge d’un estat de crisi” (Stéphane Mallarmé, 1842-1908, poeta francés).
  • “Era com si el principal engranatge de la seva existència hagués sortit de l’osca i vogís sense enganxar-se on calia ni poder aturar-se” (“Guerra i Pau”, 1866, novel·la de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
  • “En el nostre temps en què els llindars de vergonya s’estan enfonsant, la incapacitat de comunicar-se creix. Perquè la majoria de les regles .. i valors … són apreses a través de la vergonya, un mecanisme central en el procés civilitzatori. En canvi en el corrent d’individualització socialment atomitzada els humans estan anant a la deriva, propensos a crisis de sentit, addictes a experiències que distreuen, però només són capaços de relacions superficials” (Der Spiegel, setmanari d’Hamburg, 3/1996, 15·1·1996).
  • “Els llocs més ardents a l’Infern es reserven per als qui, en els temps de crisi moral, es declaraven neutrals” (Durante / Dante Alighieri, 1265-1321, poeta florentí).
  • “Ell havia estat bo per a ella. Tornant a poc a poc del fons del seu espant, ella n’havia tingut cura quan havia estat malalt, havia treballat per a ell i suportat les seves crisis d’odi impotent. S’havia aferrat a ell amb un amor de gos cec i martiritzat, sospitant que ell era un altre gos cec i martiritzat. I ara, hi havia el noi. Què podia fer amb ell? Tot just alimentar-lo” (“La condition humaine / La condició humana”, 1933, d’André Malraux, 1901-1976, novel·lista, aventurer i polític antifeixista francès).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (03 – Consells)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (03 – Consells)

  • “Intenta relaxar-te i gaudir de la crisi” (Ashleigh Brilliant, *1933, autor i caricaturista anglès).
  • “En una crisi, no us amagueu pas darrere de res ni de ningú. T’han de trobar de totes maneres” (Paul William “Bear” Bryant, 1913-1983, entrenador de futbol americà).
  • “En tota crisi durant la vida, és d’una total salvació de tenir algun amic simpàtic davant del qual puguis pensar en veu alta sense restricció ni recel”  (T. Woodrow Wilson, 1856-1924, 28è president dels Estats Units, partidari de la independència de les nacions oprimides).
  • “Planta cara a les crisis. No deixis que t’ensorrin! Lluita per mantenir la calma…fins i tot supera la crisi del tot i converteix-la en una oportunitat. Nega’t a renunciar a la teva pròpia imatge. No importa el que passi, has de mantenir la teva bona opinió de tu mateix. No importa el que passi, has de mantenir els teus èxits anteriors en la teva memòria, a punt per a exhibir-los a la pantalla de cinema de la teva ment. Tant hi fa el que passi, tant hi fa el que hi perdis, no importa que hagis d’afrontar fracassos, has de mantenir la fe en tu mateix. Llavors pots plantar cara a les crisis, amb calma i coratge, negant-te a cedir, a continuació, no tombis per terra. Seràs capaç de mantenir-te a tu mateix” (Maxwell Maltz, cirurgià plàstic EUA, autor de motivació, i creador de la Psico-Cibernètica, 1927-2003).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (02 – L’Avinentesa: Comprendre la Crisi i Donar-li la Volta)

“El mot “Krisis” en grec clàssic (i també el mot en grec modern κρίση) vol dir “Judici” o “jutjant”. En una crisi, doncs, estem essent jutjats. Per qui?”

  • “La crisi humana és sempre una crisi de comprensió: entendre el que realment podem fer” (Raymond Williams, 1921-1988, crític, novel·lista i acadèmic gal·lès esquerrà).
  • “Quan hi ha una crisi o un perill, el nostre instint és lluitar o fugir. Però aquestes reaccions limiten la nostra capacitat de pensar racionalment. Identifiquem el curtcircuit en la comunicació que creà la crisi. Aleshores adrecem-nos cap a aquest curtcircuit en comptes de lluitar-hi” (Ronit Herzfeld, psicoterapeuta).
  • “Un home savi es proporciona més oportunitats de les que se li presenten” (Francis Bacon, Baró de Verulam, 1561-1626, filòsof i polític anglès, precursor de l’empirisme).
  • “Un optimista veu l’oportunitat en qualsevol calamitat ; un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat” (Winston Churchill, 1874-1965, estadista conservador i imperialista, militar, maçó i assagista anglès).
  • “L’home no està empresonat pel costum. Els grans canvis li poden venir causats per la crisi – una vegada que la crisi pot ser reconeguda i compresa” (Norman Cousins, 1915–1990, professor i periodista polític pacifista nordamericà).
  • “Realment crec que qualsevol crisi profunda és una oportunitat per a fer la nostra vida, en alguna mesura, extraordinària” (Martha Beck, 1962, sociòloga, terapeuta i escriptora de best-sellers de Utah).
  • “Les persones exitoses reconeixen la crisi com un moment per al canvi – de menor a major, de més petit a més gran” (Ed Cole [Edwin Louis Cole], 1922-2002, Fundador texà de “Christian Men’s Network”).

SENEFA 005

               Edwin Louis Cole                              Jerome Leon Bruckheimer

Edwin Louis ColeJerome Leon Bruckheimer
SENEFA 005

  • “Si patiu una crisi, adés en un vaixell adés allà on tresqui, hi ha herois que se n’elevaran per damunt” (Jerome Leon “Jerry” Bruckheimer, *1945, productor nordamericà de cinema i TV).

—— ARTICLES RELACIONATS ——

Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi en Primera Persona (01 – Autoconeixença i Evidència)

  • “Les crisis no fan l’home: el donen a conéixer” (Ron Tottingham, predicador baptista nordamericà).
  • “El caràcter no es fa en una crisi, només hi queda exhibit” (Robert Freeman).
  • “Les crisis perfeccionen la vida. Tu hi descobreixes què ets” (Allan K. Chalmers, autor).
  • “El conflicte forma el caràcter. La crisi el defineix” (Steven V. Thulon).
  • “Hem de ser jutjats per la manera com actuem en temps de crisi” (Johnnie Cochran, 1937-2005, advocat nordamericà).
  • “Les grans ocasions no fan herois o covards, sinó que simplement els revelen als ulls dels homes. En silenci i de manera imperceptible, com ens despertem o dormim, creixem forts o febles, i finalment una crisi mostra en el que ens hem convertit” (Brooke Foss Westcott, 1825-1901, clergue i teòleg anglès).
  • “Encarat amb una crisi, l’home de caràcter cau de nou en si mateix. S’imposa el seu propi segell d’acció, n’assumeix la responsabilitat, la fa seva” (Charles de Gaulle, 1890-1970, militar, polític i escriptor francès, President de la República de 1958 a 1969).
  • “Un home no té més caràcter que el que ell pot dominar en un moment de crisi” (Ralph Washington Sockman, 1889-1970, religiós nordamericà).
  • “… tal com ens despertem o dormim, creixem, ens fem forts o febles, i finalment una crisi ens mostra en el que ens hem convertit” (Brooke Foss Westcott, 1825-1901, clergue i erudit anglès, bisbe de Durham).

—— ARTICLES RELACIONATS ——