Arxiu d'etiquetes: PREGAR

Cant Espiritual (El cant proto-luterà d’Ausiàs)

  • El protestantisme, que bàsicament és hermenèutica bíblica més o menys afortunada, no és tan estrany a Catalunya com pugués pensar-se, i no sols pel nostre caràcter de vegades titllat de “fenici”, “calvinista” i tòpics per l’estil.
  • Durant l’Edat Mitjana, fins que fou definitivament prohibida pels Reis Catòlics i encara més per Trento, la Bíblia era una lectura molt comuna entre les capes albabetitzades de la societat catalana, els nostres mateixos reis la coneixien bé, perquè en llurs discursos l’esmenten contínuament, i igualment els nostres autors clàssics.
  • Potser allò més paregut al sentir del mateix Luter és el famós Cant Espiritual d’Ausiàs March, del qual us faig un resum modernitzat (adaptació lliure), per poder copsar-ne millor el sentit.

CANT ESPIRITUAL

(Fragments, en versió moderna, lliure i demòtica)

Ja que sens Tu ningú a Tu no arriba
Dóna’m la mà o pren-me els cabells i alça’m
Si no t’estenc la meua mà a la teua,
Quasi forçat a tu mateix estira’m.

Jo vull anar cap a Tu a l’encontre
No sé per què no faig lo que voldria,
Segur estic d’haver voluntat franca
I no sé què a aquest voler em tanca.

Vulgues, Déu, teu vull ser, que ho vulgues,
Fes que ta sang mon cor dur entendresca:
De semblant mal en va sanar molts altres
Ja en el tardar ira em fas entendre.

Perdona’m Tu si com un boig te parle
De passió sorgeixen mes paraules
Dreçar-me vull, i cas no em fan mos passos
L’Esperit teu allí on li plau insufla.

A tu deman que el cor meu enfortesques
Tant que el voler amb el teu voler lligue,
I ja que sé que el món no m’aprofita,
Dóna’m esforç que del tot l’abandone,

I el gran goig que l’home bo en Tu tasta,
Fes-me’n sentir una poca centella,
Perquè la carn meua, que se’m rebel·la,
Tinga afalac, i del tot no s’hi opose.

Ajuda’m, Déu, que sens Tu no em puc moure,
Perquè el meu cos és més que paralític!
Tant són en mi envellits els mals hàbits
Que la virtut, tastar-la m’és amarga.

Oh Déu, favor! Capgira’m la natura,
Que mala és per la meua gran culpa;
Per contemplar Déu l’ànima ha estat feta,
I contra Ell, blasfemant, es rebel·la.

Tot i que sóc mal cristià per obra,
Ira no et tinc, ni de res no t’inculpe;
Estic segur que Tu sempre bé obres,
I fas tant bé donant mort com la vida:

Tot és ben just quan surt del teu poder,
I tinc per boig qui amb Tu està furiós
Per voler mals i per ignorar béns,
És la raó que els hòmens no et coneixen.

A Tu veig just, misericordiós;
el teu voler, sens mèrits, agracia;
dónes i prens de grat el do sens mèrits
si el just té por, molt més jo no haig de tèmer?

Per més que Tu et mostres irascible,
Falta és això de la nostra ignorància;
El teu voler sempre guarda clemència,
L’aparent mal teu ja és bé inestimable.

Perdona’m, Déu, si t’he donat la culpa,
Que ser aquell culpable jo confesse;
Amb ulls carnals he fet els meus judicis:
Il·luminar dins de l’ànima vulgues!

No té repòs qui altra fi s’espera,
Perquè en res més el voler no reposa;
Tal com els rius que corren a la mar
Tots els finals així dins Tu se n’entren.

Ja que et conec, esforça’m a estimar-te!
Vença l’amor sobre la por que et tinc!
¿Qui em mostrarà davant Tu fer excusa
quan caldrà dir mon mal ordenat compte?

Tu m’has donat disposició recta,
I jo he fet del regle, falç molt corba.
Dreçar-la vull, i he menester ajuda,
Ajuda’m, Déu, la meua força és flaca.

No et pregue, Déu, que em dónes un cos sà,
Ni béns alguns de natura i fortuna,
Sinó només que a Tu sols ame, Déu,
Perquè sé cert: del major bé és la causa.

¿Quan vindrà temps que la mort jo no tema?
Serà quan jo del teu amor m’inflame,
I no pot ser sens menyspreu de la vida,
I que per Tu la vida jo menyspree.

A altres has fet no menys que jo et demane,
Suplicar vull, que dins el cor Tu m’entres
Doncs, Tu, Senyor, amb foc de fe socorre’m
Tant que la part que em porta fred m’abrase.

Oh, quan serà que regaré les galtes
D’aigua de plor amb les llàgrimes dolces!
Contricció és la font d’on emanen:
Això és la clau que el cel tancat ens obre.

Del penedir parteixen les amargues,
Perquè en temor més que en amor se funden,
Així i tot, d’estes dóna-me’n moltes,
Que són camí i via per les altres”.

Anuncis

Pregar pels Països Catalans

PREGAR PELS PAÏSOS CATALANS

PREGÀRIES PER FITES HISTÒRICO-POLÍTIQUES, PER LA TEVA NACIÓ

“Fes-me justícia, oh Déu, i defèn la meva causa contra una nació impia; deslliura’m de l’home enganyós i injust” (Psalm 43:1).

“El cristià és un ciutadà del Regne del cel, i ret a aquesta ciutadania la seva primera obediència, però també estima la seva terra natal amb tot el seu cor i prega, com Joan Knox
– Senyor, dóna’m Escòcia o si no em mor!”
(“That Incredible Christian”, d’Aiden Wilson Tozer, 1897-1963, destacat pastor protestant nordamericà).

“Moisès va tornar cap al Senyor i li digué: -Aquest poble d’Israel) ha comès un gran pecat; s’han fet uns déus d’or.
Però si heu perdonat el seu pecat, perdoneu-lo de debò; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit.
El Senyor respongué a Moisès:
-El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre.
I ara vés, condueix el poble cap al lloc que t’he indicat. El meu àngel t’anirà davant.
Però vindrà un dia que els tindré en compte el seu pecat”
(Moisès intercedint pel seu poble davant Déu a Èxode 32:31-34).

“Per les oracions de Daniel el poble d’Israel va ser alliberat de la captivitat” (Dn. 10:12), per les de Moisès el Senyor va apartar la ira contra el poble d’Israel (Ex. 32:11-14); per la pregària de Daviu el Senyor apartà la pesta del seu poble” (Mt. 10:22; 24:13)”
(“Summa de paenitentia / “Summa de penitència”, de St. Ramon de Penyafort, ca. 1185-1275, General dels dominics nat al Penedès).
“I ara, preguem per Catalunya”
(Joan Fuster, Sueca, 1922-1992, assagista pancatalà).

pregaria eternal power

PREGAR PER LA PROTECCIÓ DE LES PETITES NACIONS FRONT ALS IMPERIS DÈSPOTES

“M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món.
Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors”
(Qohèlet 4:1).
“Tet       El Senyor és bo,
és un refugi en dies d’opressió.
Iod       Guarda els qui es refugien en Ell
tan bon punt arriben els aiguats;
Caf      però destruirà els de la ciutat de Nínive,
els seus enemics, perseguits enmig de la foscor.

Fi del poder dels assiris
Què trameu contra el Senyor?
Ell destruirà els seus adversaris,
l’opressió no es tornarà a alçar.
Són espessos com espines;
són embriacs sadolls d’embriaguesa,
però seran consumits com palla resseca.
De tu, Nínive, ha sortit
el qui trama el mal contra el Senyor,
el qui executa els plans de Belial.
Això diu el Senyor als de Judà:
«Ni que ells tinguin un gran exèrcit encara intacte,
seran segats i no en quedarà res.
Us he afligit, però no us afligiré més.
Ara trencaré el jou que us imposaven
i us desfaré els lligams.»
Contra tu, rei de Nínive,
el Senyor ha decidit:
«No tindràs més fills que portin el teu nom.
Faré desaparèixer del temple dels teus déus
els ídols de talla i de fosa.
Els transformaré en el teu sepulcre,
perquè tu no vals res.» (Nahum, 1:7-14).
“Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren treballs pesats.
Llavors vam implorar l’ajut del Senyor,
Déu dels nostres pares, i Ell escoltà el nostre clam: veié la nostra dissort, les nostres penes i la nostra opressió.
El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de gestes esglaiadores i entre senyals i prodigis; ens va fer entrar en aquest lloc i ens donà aquest país, un país que regalima llet i mel”
(Deuteronomi 26:6-9).

1844838412c1844838412a

PREGÀRIES, TAMBÉ, PEL CANVI SOCIO-POLÍTIC

“Sota el pes de l’opressió, la gent protesta,
criden auxili contra el jou dels tirans”
(Job 35:9).
“En el diàleg amorós d’un ànima amb Déu germinen els grans esdeveniments que canvien el rumb de la història”
(Edith Stein, 1891-1942, màrtir juevoalemanya, conversa i monja, assassinada al camp d’extermini d’Auschwitz).
“Hilda, per la seva banda, combatia la dictadura amb mètodes singulars. La seva acció es concentrava directament en el General (Pinochet), posseït segons ella per Satanàs, encarnació mateixa del mal. Pensava que era possible d’enderrocar-lo mitjançant la pregària sistemàtica i la fe al servei de la seva causa….”
(“De amor y de sombra”, novel·la d’Isabel Allende).

“Teodosi va acabar amb un altre tirà, Eugeni, il·legítimament posat al tron del jove emperador, després d’haver rebut nova resposta profètica favorable.
La lluita contra el poderós exèrcit d’Eugeni va ser més aviat amb la pregària que amb les armes.
Soldats que van assistir a aquest combat ens han descrit com un vent fort del costat de Teodosi els arrencava de les mans les armes llancívoles, llançant contra els enemics, i no només els arrencava violentament tot el que llançaven contra ells, sinó que tornava els dards enemics contra els propis cossos d’aquests.
Per això el poeta Claudià, encara que adversari del cristianisme, va poder exclamar en els seus elogis a Teodosi:
“Oh tu, predilecte de Déu, per qui Èol, des dels seus antres, desplega els armats huracans, per qui lluita l’èter, i van els vents, conjurats al toc de les trompetes!”
(“De Civitate Dei”, 410-426, d’Agustí de Bona, 354-430, Pare de l’Església, teòleg llatinoberber).

“-Sóc ací resistint pel que trob just.
Però ara tinc por.
La gent m’ha elegit per dirigir-los, però si m’hi present sense fermesa i valor, ells també trontollaran.
Em veig al límit de la meva capacitat.
Les forces ja em defalleixen. He arribat al punt on ja no puc seguir avant.
En aquell moment experimentí la presència divina com mai abans no l’havia pas experimentada.
Pareixia com si pugués oir la silenciosa afirmació d’una veu interior dient:
-Continua lluitant per la rectitud, treballant per la veritat; i Déu romandrà a la teva vora per sempre més.
De seguida començaren a desaparèixer les meves pors i dubtes.
Em trobava disposat a plantar cara a qualsevol cosa”
(Dr. Martin Luther King, Jr.,1929-1968, pastor baptista afroamericà, cap del moviment pels drets civils de les minories nacionals als Estats Units, assassinat).

prayer-wheel-wheel-only

Cristianisme (Recopilatori)

Pregàries Sobiranistes

LES NACIONS QUE S’INDEPENDITZEN PREGUEN
EXEMPLES D’IRLANDA I LITUÀNIA

SENEFA 005

PER A PREGAR A DÉU SEGONS ELS INDEPENDENTISTES IRLANDESOS

HO FEIEN CAP ALS 1918-1920, ÈPOCA EN QUÈ IRLANDA ATENYÉ LA LLIBERTAT DESPRÉS D’UN MIL·LENI D’OCUPACIÓ ANGLESA

“NO PODREU MATAR LA PASSIÓ CATALANA  flag-of-england  PER LA LLIBERTAT”

Pregàries Sobiranistes 01Pregàries Sobiranistes 04
SENEFA 005

Deixau-me dur la Creu Vostra
per Catalunya, Déu meu!
Que l’hora de la veritat és arribada
i les angoixes i les penes del sacrifici
poden començar a esser enteses
per les estimades companyones i companys.
Tanmateix, Tu, Senyor, pren-nos
d’entre la gent que ja s’hi ofrena;
n’hi ha molts, de lluny,
encara menys preparats,
tot i que ansiosos, ells hi són,
qui sap si a mort; que és menester
que vetllem, per tot Catalunya.
Deixau-me dur la Creu Vostra
per tots els Països Catalans, mon Déu!
Els meus afers en aquest món
al capdavall són secundaris,
i poques o moltes les llàgrimes
que per mi rodolaran,
que reguin el nostre camí devers Tu.
A qui pertoqui, Senyor, guarda’l
per als seus éssers estimats:
el germà, l’amic, la mare,
cada valent, que Tu l’il·luminis,
que la causa de la justícia no hagi
de morir mai a la terra del desig
del cor nostre.
Deixau-me dur la Vostra Creu,
per tot Catalun ya, Senyor!
per Catalunya prec, feble, amb llàgrimes.
Dels turons de Montserrat, el Canigó,
Lluc, Mariola, Penyagolosa,
pels vells del front ennuvolat
i pel nin de tendra edat,
per les esperances de llur futur:
també per això!
Deixau-me dur la Vostra Creu
per la nostra pàtria Senyor!
contra les cadenes de la mentida
i de l’opressió, per la causa d’en Ramon Llull.

SENEFA 004

  • “Prec per tots els valents
    que compleixen llur deure
    segons llur enteniment”.(James Connolly, dirigent obrer i independentista irlandès afusellat l’any 1916 pels ocupants britànics)

Pregàries Sobiranistes 03Pregàries Sobiranistes 02
SENEFA 005

Jo, en qui rau més sovint l’odi i la ira,
delesc per unir-me a Vós,
qui sou amor intrínseca.
Vindicau-me, Pare,
i apartau-me de la persona
menyspreable que duc adins de mi.
Enviau la Vostra claror
i la Vostra Veritat.
Que sia conduït
cap al gran sacrifici que prepara
per nosaltres (en la creu)
Jesús el Messies, el Vostre Fill
i germà nostre.
(Oració dels màrtirs lituans
sota l’ocupació russo-staliniana)

Psalm de Combat

Psalm de Combat

“Hi ha diversos tipus de Psalms: de lloança, penitencials, de combat…
Es bo pregar el Salteri (els Psalms) contra els enemics que, dins o fora del nostre poble, volen exterminar-nos. Així ho feren els jueus en les guerres on venceren, també en una de moderna, la Guerra dels Sis Dies”

  • “Oposa’t, Senyor, contra els meus oponents,
    ataca aquells que m’ataquen.
    Pren l’escut petit i el gran,
    i aixeca’t per ajudar-me.
    Que siguin com la palla davant la ventada,
    arrossegats per l’àngel del Senyor;
    que caminin entre tenebres i timbes,
    quan l’àngel de Déu els acaci.
    Perquè m’han parat la xarxa sense motiu,
    sense causa han excavat per a mi una fossa.
    Que els sobrevingui la desgràcia imprevista,
    quedin presos al parany que m’han preparat,
    i s’enfonsin dins la ruïna.
    Mentre, la meva ànima exultarà en Déu,
    s’alegrarà en la seva salvació;
    tots els meus ossos diran:
    “Senyor, ¿qui com Tu, que alliberes l’oprimit
    de qui és més fort que ell; el pobre i el desvalgut del seu espoliador?”.
    Es presenten testimonis malèvols,
    m’inculpen de coses que desconec;
    em tornen mal per bé, em deixen sol.
    S’han aplegat contra mi gent forastera
    sense jo saber-ho, em maltracten sense parar.
    El parlar que ells tenen no és de pau,
    sinó que tramen embolics d’engany
    contra la gent pacífica del país”
    (Salm 35).
  • “Aterra’ls amb el teu huracà.
    Cobreix llur cara de vergonya,
    …Que quedin avergonyits i aterrats per sempre,
    i siguin confosos i desapareguin…”
    (Salm 83).
  • “Sent, Israel, vosaltres us aplegueu avui en batalla contra els vostres enemics, que el cor vostre no s’esmorteeixi, ni tingueu cap por, ni us astoreu, ni tampoc us desalenteu davant ells, perquè Jahvè, Deú vostre, va amb vosaltres, per a combatre en favor vostre contra els vostres enemics, per tal de salvar-vos”.
    (Deuteronomi 20:3-4).

Psalm de Combat 01Psalm de Combat 02

Paràbola de la teranyina

Paràbola de la teranyina

Diuen que hi havia una vegada un català era acaçat per uns malfactors forasters, amb xandalls de “La Coja”, els quals volien matar-lo.
El català, que coixejava, es va amagar dins una cova.
Els delinqüents li seguien la pista però eren encara una mica lluny. Van començar a cercar-lo per les coves que hi havia abans d’arribar a la d’ell.
Estava ja prou preocupat i neguitós, però com que era creient, va elevar una pregària a Déu, de la següent manera:
“Déu totpoderós, fes que dos àngels baixin i tapin l’entrada, perquè no entrin a matar-me. O que trontollen i no puguin seguir endavant”.
En aquest moment va veure que hi va aparèixer una aranyeta. L’animaló va començar a teixir una teranyina just a l’entrada.
Afora al camp va començar a escampar-se una boira que alentí el pas i la visibilitat dels acaçadors.
L’home va tornar a elevar una altra pregària, aquesta vegada més angoixat: “Senyor, ja pareix que vénen, et vaig demanar àngels, no una aranya” I va continuar: “Senyor, sisplau, amb la teva mà poderosa tapa l’entrada perquè els homes no puguin entrar a matar-me”.
Va obrir els ulls esperant veure un mur tapiar l’entrada, i observà la petita aranya teixint la teranyina i afora la boira.
Estaven ja els malfactors entrant a regirar la cova del costat i l’home es va quedar esperant la seva mort, mentre la boira anava penetrant dins la cova.
Quan els criminals van arribar davant de la cova on es trobava l’home, ja la aranyeta havia tapat part de l’entrada i la boira tapava la resta.
Llavors va escoltar aquesta conversa:
Primer home: Vinga, entrem en aquesta cova.
Segon home: No. No veus que inclús hi ha teranyines, ningú no deu haver entrat en aquesta cova des de fa temps. Seguim cercant en les altres coves.

Conclusió: “La fe és creure que tens el que no pots veure. Perseverar en l’improbable”
Hi ha una frase molt bella que diu: “Si demanes a Déu un arbre te’l donarà, sota forma de llavor”.
Demanem coses que des de la nostra perspectiva humana són el que necessitem, però Déu ens dóna aquelles amb les quals ens mostra que, amb coses molt senzilles, Ell pot fer molt més.
Com en aquesta lectura, de vegades demanem murs per a estar segurs, però no tindria cap mèrit, perquè sabríem i tindríem la certesa que estem protegits.
Déu en canvi ens demana a més confiança en Ell, per a deixar que la seva Glòria es manifesti i faci que qualsevol cosa com una teranyina ens doni la mateixa protecció que una muralla.
Si has demanat un mur i no veus més que una teranyina, recorda que Déu pot subvertir les coses… i confia en Ell.

Versió catalana d’un Autor Anònim

Paràbola de la teranyina