CRONOLOGIA DELS PAÏSOS CATALANS

ÈPOCA CAROLÍNGIA (EDAT MITJANA): 757-987

  • 759: Alliberament de la Catalunya-Nord.
  • 768: Els musulmans són obligats pels francs a travessar els Pirineus.
  • 778: Carlemany conquereix Lleida, però se’n retira. Amb ell marxen molts autòctons lleidatans.Carlemany és derrotat a Roncesvalles pels bascons..
  • 780: Des del Conflent, bressol dels catalans, inici de l’expansió de Catalunya, amb poblament també occità i, cap a l’interior potser bascó.
  • 781: L’Alt Empordà, incorporat a Catalunya.
  • 785: Girona i la diòcesi de l’Urgell, que havia subsistit, es passen a Catalunya / Carlemany, voluntàriament. Creació dels comtats de Girona i d’Empúries.
  • 785-792: Creació de la “Marca Hispànica”, dependent del ducat de Gàtia, regne d’Aquitània.
  • ca·785-850: Els francs anomenen “hispanici” als catalans, la zona potser és anomenada també Gàtia / Gotlàndia, probable orígen del nom de Catalunya (Gotlàndia-Gotalània-Catalònia-Catalunya).
  • 786-809: Khalifat a Bagdad de Harun al-Raixid.
  • 788: L’Urgellet i la Cerdanya s’incorporen a Catalunya.
  • 789: Guerra civil entre muladins (indígenes islamitzats) devers Beceit (Matarranya) i Sagunt (Camp de Morvedre).
  • Ca. 790: Apogeu de la civilització maia.
  • 792: La Plana de Vic, en part, s’incorpora a Catalunya.
  • 793: L’emirat de Còrdova ataca per mar les “mig-bizantines” Balears.
  • 795-796: Mallorca-Pitiüses, independents o autònomes de Bizanci, són conquerides per ‘Abd al-
    Karim. Situació inestable.
  • 795: Ludovic Pius pobla i fortifica Vic i Cardona.
  • 798: Aixecament bascó a Iruñea, nomenen cap un indígena dit Velasco o Balasc.
  • 798-799: Ausona (Vic), Cardona, Casserres cauen en mans dels francs.
  • 799: Segons els “Annals Reials” dels francs, els indígenes baleàrics es posen sota protecció de Carlemany.
  • 800: Carlemany és proclamat Emperador d’Occident. A Tolosa de Llenguadoc decideixen de conquerir Barcelona. Independència d’Ifriqija (Tunis) de Bagdad.
  • ca·800: “Historia Brittonum” de Nennius, sobre la resistència celta als saxons.
  • 3·4·801: Conquista de Barcelona per Ludovic Pius (o Lluís el Piadós), fill de Carlemany.
  • 801: Lluís el Piadós arrasa les terres del Ponent i Lleida fins a tal punt que tornen al Neolític. Durant un segle viuran en la misèria.
  • 804-809: Expedicions franques contra Tarragona i Tortosa.
  • 806: Els bascons reconeixen la sobirania nominal dels francs. A causa de l’escassesa de coure, són emesos a Xina els primers bitllets de paper, en substitució parcial de les monedes.
  • ca·812: Construcció del Monestir de St. Esteve de Banyoles.
  • Ca. 810: Sols uns 20 anys després del seu apogeu, la civilització maia col·lapsa.
  • 813: 1ª incursió coneguda de la Marina Catalana, a l’altura de les Illes Balears, el comte Ermenguer d’Empúries allibera 500 captius cristians de 8 naus. Els concilis de Reims i Tours ordenen predicar en romanç (ço és: en català, a Catalunya).
  • 21·1·814: Mor Carlemany. El succeeix Lluís el Piadós, alliberador de Barcelona.
  • ca·815-ca.·877: Vida del filòsof irlandès Joan Escat Erigena.
  • ca·820: Construcció del Monestir de St. Pere d’Albanyà i St. Martí de les Escaules.
  • 821-850: Us de l’expressió “Marca Hispànica” a la cancelleria carolíngia per a referir-se a la Catalunya Vella i els Pirineus aragonesos.
  • 824: Bascons i musulmans derroten els comtes francs Eble i Aznar.
  • 826-827: Breu revolta antifranca de Catalunya: sublevació del comte Aissó.
  • 828: Per 1ª volta apareix escrit el mot “Aragó”, en atribuir al comte Aznar I la Vall pirenenca d’Echo.

  • 833-931: Vida del filòsof cordovès Ibn Masarra, místic qui influirà en Ramon Llull.
  • 834-848: Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló.
  • 839: Document on consta l’explotació de jaciments de ferro a la Vall Ferrera (Pallars Sobirà). Consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell (amb 278 parròquies).
  • ca·840: Neix Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós”, de la casa comtal de Carcassona (Llenguadoc): el fundador de la Dinastia nacional catalana
  • 840: Carles el Calb succeeix Lluís el Piadós al tron franc. Fundació del Monestir d’Eixalada, precedent de Cuixà.
  • 844: Kenneth McAlpine (m.858) venç els pictes i unifica les tribus celtes d’Escòcia.
  • 848-849: 30 naus sarraïnes saquegen les Balears.
  • 850: Descobriment del cafè a l’Àfrica oriental.
  • ca·850: Construcció dels monestirs de St. Julià del Mont i St. Ariol d’Aguges. Monjos mossàrabs d’Al-Andalus, contraris a l’assimilisme islàmic, insulten l’Islam i són martiritzats. Els normands visiten Balears.
  • 850-851: Atacs sarraïns contra Barcelona i Girona. Forta resistència.
  • 850-929: Vida del gran científic sarraí Mahamed Albatenius.
  • 852: Els sarraïns de Banu Qasi destrueixen castells i saquegen comarques de la Catalunya Vella. Probablement conquesten el castell de Terrassa.
  • 859: Els normands destrueixen Oriola (Baix Segura)
  • 860: Brutal saqueig normand contra Balears. Primer ús de lletres ciríliques.
  • 861: Els víkings descobreixen Islàndia.
  • 862: 1ª ruptura, provisional, entre Roma i Foci de Constatinoble.
  • 868: Publicació del “Sutra del Diamant”, llibre de les escriptures budistes, el més antic estampat al món.
  • 870-878: Iniciativa repobladora des de l’Alt Urgell i la Cerdanya devers la Vall de Lord.
  • 872-920: Ramon I, primer comte de Pallars-Robagorça.
  • 873: Origen llegendari de les “4 barres” (lluita del comte Guifré el Pilós en ajut dels francs contra els normands).
  • 874-898: Comandament de Guifré el Pilós.
  • 877: Guifré el Pilós, comte d’Urgell-Cerdanya, és investit pels comtats de Barcelona, Girona i Osona. Lluís el Quec succeeix Carles el Calb al tron franc.
  • 877-878: Revolta de Bernat de Gòtia contra els francs.
  • 878-893: 2ª onada repobladora de la 1ª època comtal: al Berguedà i Osona (Serrateix, Gargallà, Sorba, Puig-reig, Montdarn, Obiols, Avià i St. Joan).
  • 879: Monestir de Cuixà.
  • 10·10·879: El comte Guifré el Pilós funda el monestir de Santa Maria de Ripoll.
  • 879 ó 880: Restauració del bisbat de Vic.
  • 882: Mort del papa Joan VIII, enverinat i rematat a cops de martell al cap.
  • ca·885: Guifré funda el monestir de St. Joan de les Abadeses. Una colla de mossàrabs vinguts de migjorn funden el monestir de St. Llorenç de Morunys.
  • 885-886: Setge normand contra París.
  • ca·886: Guifré restaura la seu bisbal de Vic.
  • 886-891: Esclua, bisbe intrús d’Urgell, promou un moviment per a trencar la dependència de les diòcesis catalanes de l’Arquebisbat de Narbona (Llenguadoc).
  • 887: Fundació del Monestir de St. Joan de les Abadeses.
  • 890: Concili de Port, al voltant del cisma d’Esclua. Fundació de la parroquial de St. Pere de Ripoll.
    Al-Masudi, de Bagdad, viatja des de Xina a Egipte, i des de Rússia a Ceilan.
  • 891-896: Papat de Formoso, mor enverinat.
  • 896-897: Papat d’Esteve VI, estrangulat quan era a presó a causa dels seuc crims.
  • 897: Ràtzies sarraïnes.
  • 11·8·897: Guifré el Pilós mor en combat en la defensa de Barcelona, contra el valí de Làrida/ Lleida, Llop ibn Muhammad. Ara jeu al Monestir de Ripoll. El succeeixen sos 3 fills, sistema que serà imitat sovint pels altres comtats
  • 897-911: Guifré II Borrell, comt de Barcelona.
  • 897-927: Miró II el Jove, comte de Cerdanya, Besalú, Conflent, Berguedà i Vallespir.
  • 897-948: Sunifred.
  • 898: Les Balears passen a dependre eclesiàsticament de la Seu de Girona, per butlla papal.
  • 900: Primers orgues en catedrals i abadies europees.
  • ca·900: Homilies d’Organyà, primers textos escrits en català que ens han arribat. El poble Rom precusor dels actuals gitanos, pàries de la branca dels Banjara, abandonen l’India fugint de la invasió sarraïna: els uns s’aderçaran vers Egipte i els altres vers Europa central.
  • 900-935: 3ª onada pobladora de la 1ª època comtal: el Vallès i enllà el Llobregat. Consolidació del poblament al Berguedà i el comtat d’Osona.
  • 902-903: Les Balears, annexionades a l’Emirat de Còrdova.
  • 903: Mor assassinat a la presó el papa Lleó V, després d’un sol mes de pontificat.
  • 904-911: Papat de Sergi III, Té una amant qui és senyora de Roma.
  • 906: Concili de Barcelona.

  • 910: Construcció de l’abadia benedictina de Cluny.
  • 911: Carles el Simple, rei franc, pacta amb el cabdill normand-danès Rolló l’ocupació de Normandia (nord de França).
  • 911-947: Sunyer, comte de Barcelona, Girona i Osona, succeeix Guifré II Borrell.
  • 912: Al-Tawil, rei d’Osca, envaeix la vall de Tàrrega i derrota el comte Sunyer.
  • 914: Al-Tawil mor en una expedició contra el comtat de Barcelona.
  • 915: Mor Sunyer II, comte d’Empúries-Rosselló. El succeeixen sos fills
  • 915-916: Benció.
  • 915-931: Gausbert.
  • 917: Poblament de Subirats i de St. Pere de Riudebitlles.
  • 920-948: Isarn i Llop cogovernen el Pallars.
  • 922: Nafarroa s’anexiona el comtat d’Aragó, majorment bascó pirenenc.
  • 923-929: Radulf el borgonyó regna a França, mentre que el rei legítim  reconegut pels catalans  el caralingi Carles el Simple es troba presoner, i hi mor.
  • 927-941: La comtesa Ava succeeix el seu marit Miró II el Jove.
  • 929: Creació del Khalifat de Còrdova: comença l’època de màxima esplendor d’Al-Andalus. Poblament de Cervelló, Olèrdola i Queralt. Aixecat el castell d’Olèrdola.
  • 931-935: Papat de Joan XI, fill de Sergi III amb la seva amant. Sa mare mateix l’ha nomenat Papa. Serà assassinat quan era empresonat pel seu propi germà.
  • 931-991: Gausfred succeeix son pare Gausbert al comtat d’Empúries-Rossellò.
  • 935: L’almirall Ibn Hamama saqueja el Maresme i Barcelona.
  • 936-954: Lluís d’Ultramar, fill de Carles el Simple, torna els carolingis al tron franc.
  • 938: Sta. Oliva, poblada.
  • 939-940: El bisbe de Girona, Gotmar, autor d’una breu cronologia (“Crònica dels reis francs”: 481-939), la dedica al seu amic el príncep al-Hakam.
  • 941-965: Sunifred cogoverna i tutela sos germans en successió d’Ava

  • 941-957: Guifred.
  • 941-984: Miró Bonfill (personatge clau en el renaixement cultural de l’època).
  • 941-988: Oliba Cabreta.
  • 945: Església de St. Pere de les Puelles de Barcelona.
  • 947: Miró succeeix Sunyer com a comte de Barcelona, Girona i Osona, cogoverna amb:
  • 947-992: Borrell.
  • 948-950: Guillem, fill d’Isarn, governa Pallars.
  • 950: Bernat Unifred i Miró cogovernen la Ribagorça. Mor Bernat Unifred. Ramon II, Borrell i Sunyer, fills d’en Llop, cogovernen Pallars. 1ª ambaixada de pau de Borrell a Còrdova.
  • 952: Les relacions directes dels comtes catalans amb la Monarquia carolíngia es trenquen definitivament.
  • ca·954: Mor Miró, comte de Ribagorça.
  • 954:Guillem I i Ramón III cogovernen Ribagorça.
  • 954-986: Lotari, rei dels francs.
  • 955: Els semibàrbars hongaresos se sotmeten a l’emperador alemany Otó I a la vora del Lech.
  • ca·955: “Annales Cambriae”, textos sobre la resistència celta a la invasió anglo-saxona, als s. V-VI, sobre el gal·lès o britó Artus, etc.
  • 955-963: Papat de Joan XII, morirà assassinat d’un cop de martell pel marit qui l’agafà al llit amb sa muller.
  • 957: Mor el comte Guifré de Besalú, darrer comte català qui reté vassallatge als reis francs.
  • 960: Poblament de Roqueta.
  • 961: Mor Abderrahman III, primer Khalifa de Còrdova.
  • 961-976: Regnat del Khalifa al-Hakam, el qual té una biblioteca d’uns 400.000 volums. Esplendor militar, política i cultural del Califat.
  • 962-973: Otó I, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic.
  • 964: Papat de Benet V, assassinat pel marit d’una de ses amants. El seu cadàver apunyalat és arrossegat pels carrers i llençat en una claveguera.
  • 966: Poblament de St. Martí de Sarroca. Borrell envia legats de pau a Còrdova.
  • 971: Borrell envia més llegats a Còrdova, de caràcter jurídic. Les diòcesis catalanes són autoritzades per Roma a separar-se de Narbona: Creació del primer Arquebisbat català. Conflictes amb l’Arquebisbat de Narbona.
  • ca·971: Neix el futur bisbe-abat Oliba.
  • 973-974: Papat de Benet VI. Mor estrangulat pel futur papa Bonifaci VII.
  • 974: Nou legat jurídic de Borrell a Còrdova. Poblament de Montmell. Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, redacta les actes de consagració del monestir de Cuixà.
  • 975: Poblament de Montagut, Miralles, Sta. Perpètua, Sta. Coloma i Pontils.
  • 975-979: Unifred II cogoverna Ribagorça amb sos germans, fills de Ramon III:
  • 975-¿990?: Arnau I.
  • 975-1003: Isarn.
  • 976: Començ de la Dictadura militar d’Al-Mansur, nou home fort del Khalifat, amb:
  • 976-1009: el feble Khalifa Hisan II.
  • 977: Al- Mansur comença els atacs contra els regnes cristians occidentals: Galícia, etc.
    Església de St. Esteve: al seu voltant neix Olot. Poblament de Castellet, Selma, l’Albà i Selmella.
    Basílica de Ripoll.
  • 978: Poblament de Montbui.
  • 980-1037: Vida del filòsof àrab Avicena.
  • 980: Poblament de St. Pere, el Pont, Cabra.
  • 981: Mentre els poblaments de la Catalunya Vella segueixen fent via, Al-Mansur ataca de nou altres regnes cristians.
    Hróff Thorbjarnarson fa una breu i conflictiva expedició a Groenlàndia.
  • primavera·982: Erik Thorvaldsson o Raudi (el Roig), baró noruec, marxa d’Islàndia a Groenlàndia i s’instal·la a Eystribyggel (colònia oriental), amb familiars i amics.
  • 3-984: Papat de Joan XIV, assassinat per Bonifaci VII, qui l’empresona i el deixa morir de fam.
  • 984-985: Papat de Bonifaci VII, enverinat i llinxat per una revolta. Arrosseguen el seu càdaver per Roma.
  • 985: Bjarni Herjulfsson, en la seva saga, descriu sos viatges a Llaurador o Nova Escòcia.
  • 6·7·985: Al-Mansur ataca Barcelona per sorpresa, l’ocupa durant uns dies i la devasta, així com gran part de Catalunya. Se n’enduu captius i demana gran rescat. Per causar terror, Al-Mansur llançava caps tallats sobre la ciutat. Després de traspassar-ne els murs, degollà els homs i esclavitzà les dones i infants. Després botà foc a tot.
    Aquest brutal atac convenç els catalans de la inutilitat de dependre de França.
  • 986: Carta de poblament de Cardona, 1ª coneguda, del comte Borrel, qui els afranqueix de diverses servituds.
  • 986-987: Lluís V, rei dels francs. Mor jove i, amb ell, s’extingueix la dinastia carolíngia a la qual els comtes catalans retiren homenatge.
  • 986-992: Borrell II, comte. Demana treva a Al-Mansur.
  • 1·6·987: Hug Capet inicia nova dinastia franca. No és pas reconegut a Catalunya.
  • 987: Començ del pode Maia, a Chichen-Itzà.

ÈPOCA COMTAL (EDAT MITJANA): 988-1131.

  • 3·988: El comte Borrull II, desvinculat dels extints carolingis, nega vassallatge als reis capets de França: 1ª independència de Catalunya. Poblament de Querol (Alt Camp). Oliba Cabreta (mort el 990) pren els hàbits a Montecassino (Itàlia).
  • 988-994: Ermangarda, comtessa-mare regent als comtats pirinencs, en successió d’Oliba Cabreta.
  • 989: Els russos es converteixen al cristianisme ortodoxe.
  • 990: Poblament de Claramunt (Anoia), Ribes (Garraf). Repoblament de Montbui. 2.000 vikings viuen a Grenlàndia.
  • 991-1014: Guilasbert, comte del Rosselló.
  • 911-1040: Hug, comte d’Empúries.
  • 992-1010: Ermengol I, comte d’Urgell. Després seria canonitzat.
  • 992-1017: Ramon Borrell I succeeix Borrell II al comtat de Barcelona.
  • 993: 1ª notícia del castell de Súria (“Sorisa”).
  • 994: Els fills d’Ermergarda es reparteixen l’herencia:
  • 994-1020: Bernat I Tallaferro comanda Besalú.
  • 994-1035: Gillem comanda Cerdanya.
  • 996: Poblament de Vilademajor.
  • 998: Repoblament de Fontbuí (Penedès).
  • Ca.999-1002: Al-Mansur assola Manresa.
  • 999: Poblament de Valldossera (Alt Camp).

  • 1000: Poblament de Mediona (Penedès). Sanç III hereta Nafarroa i Aragó.
  • Ca.1001: Ràtzia sarraïna contra el Penedès
    1001 ó 1002: Leif Erikson, amb 35 mariners, fill d’Erik el Roig viatja a “Helluland” (Terra de rierols), “Markland” (Terra de Boscs) devers Llaurador i Terranova i arriba a “Vinland” (Terra de Vinyes) badia Passamaquiddy, devers Boston, Nova York,
    on basteix cases.
  • 1002: Mort del dictador Al-Mansur.
  • 2·1003: Ramon Borrull de Barcelona i son germà Ermengol I d’Urgell, ataquen els sarraïns a Albesa.
  • 7·1003: Expedició sarraïna, amb suport castellano-
  • leonès, contra Catalunya. Arrasen Montmagestre, Meià i Castellolí.
  • 1004: Colonització de la Manresana (Anoia).
  • 1006: Bastiment del Monestir de St. Pere de Cassernes, benedictí, pels vescontes d’Osona.
  • 1010: Mor Ermengol I d’Urgell. El succeeix Ermengol II. Començ del desballestament del Khalifat de Còrdova per divisions internes. Assassinat del Califa. L’eslau Mugahid, declara la 1ª taifa (Dénia-Balears). “Expedició a Espanya”: Revenja catalana contra el Khalifat cordovès, amb ajut de Wadih (cap del partit eslau). 9.000 catalans, comandats pels comtes de Barcelona i d’Urgell, saquegen Còrdova.
  • Ca.1011: Mor Súnyer de Pallars, el succeeixen sons fills:
  • 1011-1035: Guillem II, comte del Pallars Sobirà (Nord).
  • 1011-1047: Ramon III, comte del Pallars Jussà (Sud).
  • 1012: Colonització d’Aguilò i Argençola (Anoia).
  • 1015: Colonització de Calaf (Anoia).
  • 9·1015: Mugahid (Dénia-Balears) conquereix Sardenya, llavors independent.
  • 1016: Entrevista entre Ramon Borrell i el comte castellà Sanç Garcia, a Saragossa. Colonització de la Corna e Riquer (Anoia).
  • 1017: Nova expedició guerrera de Barcelona contra el Khalifat, en vista de l’èxit. Bon botí. Oliba és nomenat bisbe de Vic.
  • 1017-1023: Regència de la comtessa Ermessenda sobre son fill Berenguer Ramon I, successor de Ramon Borrell I de Barcelona.
  • 1017-1029: Minoria d’etat de l’infant castellà. El seu cunyat, el rei de Nafarroa s’anexiona Guipuscoa i Biscaia i estèn la seva influència per Araba i nord de Burgos, o sia, pertot Euskal Herria.
  • 1017-1035: Imperi normand (danès) de Knut el Gran.
  • 1018: La contessa de Barcelona, ajudada per les tropes normandes de Roger de Taény, ateny d’imposar un tribut al rei de Dénia-Balears, Mugahid. L’emperador bizantí Basili II s’annexiona Bulgària.
  • 1020: Colonització de Copons (Anaia). Pisa i Gènova foragiten Mugahid de Sardenya.
  • 1021: Colonització de Rubió (Anoia). 1ª iconografia romànica: a St. Genís de les Fonts (Rosselló). Berenguer Ramon I pren Sança (filla de Sanç Garcia de Castella) per muller. El nét d’Al-Mansur, elegit pels cabdills eslaus de la Xarqia (Orent d’Al-Andalus¨) com a cap, a Xàtiva.
  • 1022: Ibn Hazm de Còrdova, desterrat a Xàtiva, escriu el bellíssim “El Collar de la Coloma”, obra cimera de la literatura andalusí. Congregació de St Pere de Roda (grandiós monestir caralingi-andalusí, obra excepcional de l’arquitectura medieval catalana).
  • 1023: Fundació del Monestir de Montserrat. Acords de Barcelona amb Guillem I de Besalú i Guifré II de Cerdanya.
    1023-1035: Acaba la regència, i Berenguer Ramon I governa de fet Barcelona. Sembla que aquest comte de Barcelona no fou gaire capaç.
  • 1024: Colonització de Guissona (Segarra).
  • 1025: Església de St. Joan: al seu voltant neix Perpinyà. Concessió de franqueses a Barcelona. Per 1ª volta les notes musicals queden escrites.
  • 1027: Colonització de Montfalcó (Anoia). 1ª treva de Déu documentada: la de Toluges del Rosselló, en assemblea popular presidida pel bisbe Oliba.
  • 1030-1040: Arnau Mir de Tost conquereix la Conca de Tremp, el Montsec i la Vall d’Ager (Sud del Pallars Jussà i nord de la Noguera).

  • 1031: El Khalifat de Còrdova queda dissolt en reialmes de taifes, definitivament.
  • 1032: L’Abat Oliba consagra a St. Jordi un altar del seu monestir de Sta. Maria de Ripoll.
  • 1033: Decret de pau i treva del Sínode de Vic per a protegir els merceders. Ermengol d’Urgell dóna a Arnau Mir de Tost el castell de Llordà.
  • 1033-1109: St. Anselm, filòsof d’Aosta.
  • Ca.1034: El rei de Nafarroa Santxo III (“rex ibericus” segons Oliba) controla els reialmes cristians i Gascunya.
  • 1035-1068: Ramon I de Cerdanya. Comença a cobrar “paries” (tributs) a Lleida i Saragossa, noves taifes musulmanes.
  • 1035-1076: Ramon Berenguer I succeeix Berenguer Ramon I a Barcelona i Girona. Els 2 germans hereten (en submissió a Barcelona).
  • 1035: Sanç, la frontera (capital: Olèrdola); Guillem i la mare. el Comtat d’Osona.
  • d·1035: Ramiro I enceta una dinastia independent de l’Aragó.
  • 1036: Poblament de Sta. Linya (Noguera).
  • 1038-1066: Ermengol III d’Urgell, succeeix Ermengol II.
  • 1040: Darrer intent bizantí per apoderar-se de la Sicília sarraïna.
  • 1041: Sulaman ibn Hud de Saragossa ocupa Àger al Comtat d’Urgell.
  • 1041-1059: Revolta de la “nova aristocràcia” fronterera contra la política de pau de la Casa de Barcelona, afavoridora dels pagesos i de l’Església.
  • 1044: Invenció de la pòlvora a Xina, en prinicipi per als focs artificials.
  • 1045: Colonització de Veciana (Anoia).
  • d·1045: Diversos monestirs passen a dependre de cases franceses.
  • Ca.1046: Ramon Berenguer I, aliat d’Urgell, ajuda Arnau Mir de Tost a recuperar Àger.nLes taifes de Lleida i Saragossa comencen a pagar paries a Barcelona
  • 30·10·1046: L’abat Oliba mor a Cuixà (Conflent).
  • 1046-1047: Papat de Climent II, enverinat pel destronat Benet IX (1033-1045).
  • 1046-1050: Guerra contra Lleida i Saragossa.
  • 1048: Neix l’ordre de l’Hospital. Papat de Damas II, assassinat, probablement per l’ex-papa Benet IX.
  • 1049-1050: Hostilitat contra la taifa de Saragossa, enemiga de les de Lleida i Tortosa.
  • 1049-1052: Guerres feudals contra Ramón Berenguer I
  • 1050: Apareix escrit el mot “català”, probablement derivat de “LaKeta” de “Katelanoi” o de “Gotlàndia”
    (o d’interferències entre aquests mots). Els xinesos ja usen la pòlvora per a la guerra. Ocupació de Camarasa.
    Els almoràvids (berbes islamitzats) inicien llur conquesta del Marroc i Al-Andalus.
  • 1050-1051: Poblament de Tamarit (Tarragonès).
  • 1051-1052: Nova paria de Saragossa als comtats de Barcelona i Urgell. Ço fa reactivar l’economia catalana.
  • 1051-1056: Navarro-aragonesos i catalans, aliats amb els sarraïns de Lleida, posen setge infructuosament a Saragossa.
  • d·1052: Paria, d’ara endavant, de Tortosa i Barcelona.
  • 1054: Guillem renuncia a Osona, i Ramon Berenguer unifica la Catalunya Vella. Poblament de Granyena (Segarra) i de Barberà (La Conca de Barberà). Cisma entre Roma i Constantinoble.
  • Ca.1054-1076: “Chansó de Santa Fe”, una de les més antigues cançons servades en català.
  • 1054-1057: Besalú reconeix la supremacia del Comtat de Barcelona.
  • 1056. Poblament de Tàrrega (l’Urgell).
  • 1057: Poblament de Miralpeix (Garraf) i Clarà (Tarragonès). Pallars Sobirà reconeix la supremacia barcelonina.
  • 1058. El pacte de Barcelona-Urgell s’amplia a la Cerdanya per a coordinar el cobrament de paries. Submissió de Cerdanya. Alí, rei de Dénia-Balears, confirma la donació perpètua de les esglésies de la important minoria mossàrab del seu regne al bisbat de Barcelona, l’únic amb dret d’ordenar els clerges de la taifa; amb la condició que pregassin als temples pel rei Alí.
  • 1058-1062: Noves paries de la taifa de Saragossa a Barcelona i Urgell
  • 1058-1063: Conquesta de la Baixa Ribagorça, castells de Pilzà i Purroi, per Barcelona-Urgell. Submissió d’Urgell a Barcelona.
  • 1060: Poblament d’Ullastrell (Tarragonès).
  • 1060-1137: Vida de St. Oleguer, home clau de la Catalunya en expansió.
  • 1061-1090: Els normands de Nàpols s’emparen de Sicília i Malta.
  • 1063: Urgell i Barcelona cobren i es reparteixen noves paries, a les taifes de Lleida i Saragossa.
  • 1064: Desapareix l’antic ritu hispà a Catalunya.
  • 1065: El Sínode de Toluges prefecciona el moviment de la treva de Déu. Primers vitralls coneguts, a Augsberg.
  • 1066: Poblament de Puigpelat (Alt Camp) i Montornès (Tarragonès). Batalla de Hastigns: els normands ocupen Anglaterra, mentre els celtes constitueixen un Estat Gal·lès unit. Hi ha una ja una complexa infraestructura al Gran Zimbabwe, amb capacitat de controlar el moviment de bestiar a gran escala.
  • 1067. Submissió amb jurament de fidelitat d’Empúries al comtat de Barcelona. Ramon Berenguer I compra els comtats de Carcassona i Rasès.nPoblament de Talladell (Urgell), Estopanyà i Miravent (Baixa Ribagorça).
  • 1068: “Els Usatges”, 1ª estructura democràtica d’Europa, escrits per Ramon Berenguer I. El nom anglès de Parlament (“Parliament”) i dels altres idiomes, provè del català.nAmpliació de la treva de Déu a la pagesia (Concili de Girona i Vic).
  • d·ca.1070: Els rics comtes de Barcelona atenyen una posició dominant al Llenguadoc.
  • 1071: Pere Ramon assassina sa madastra, la comtessa Almodis de Barecelona, i perd així el dret de primogenitura.
  • 1072: Ramon Berenguer I compra a Ermengol IV d’Urgell els castells de Pilzà, Purroi i Cassernes (Ribagorça).
    1072-1091: Els normands s’emparen de Sicília.
  • 1073-1085: Papat de Gregori VII, autor dels lapidaris i megalòmans “Dictatus Papae”, on atribueix al Papat un poder omnímode.
  • 1074: Poblament de Talavera (Segarra)
  • 1076: La taifa de Dénia és conquerida per la de Saragossa. Independència de la taifa de Balears.nEsglésia de St. Salvador d’Arraona: al seu voltant neix Sabadell. Poblament d’Ollers (Conca del Barberà).
  • Ca.1076-1078: Pacte Barcelona- Urgell per a estendre el cobrament de paries a unes altres taifes.
  • 1076-1082: Ramon Berenguer II, “cap d’Estopes”, germà de Pere Ramon el parricida, cogoverna Barcelona amb
  • 1076-1097: Berenguer Ramon II “el Fraticida”.
  • d·1076: Nafarroa passa a dependre d’Aragó, i Castella li arrabassa Euskadi i la Rioja (llavors zona euskaldun i aragonesa).
  • 1077: Expedició catalana a Múrcia en favor de la taifa de Sevilla i contra la de Toledo.
  • 1077 i 1078: Concilis de Girona i Besalú. Legats papals (Gregori VII és un Papa reformador) condemnen els casos de simonia de comtes catalans.
  • 1077-1420: Patriarcat d’Aquileia al Friül.
  • Ca.1078: Poblament de Montoliu (Segarra), Guimerà (l’Urgell) i Ninyola (Noguera).
  • 18·6·1078: Ramon Berenguer II pren per muller na Mafalda de Pulla i Calàbria, filla del duc normand.
  • 1078: Constància de mercaderes catalans al port d’Alexandria Egipte). Poblament de L’Espluga (Conca de Barberà),
    Anglesola (l’Urgell), Mollerussa i Sidamon (Segrià).

  • 1080: Poblament de Fuliola (l’Urgell) i Faneca (Noguera).
  • 1081: Poblament de Maldà (Urgell). El Cid (“Sidi”: senyor en àrab), mercenari d’al-Muqtadir de Sagossa.
  • 1082: Assasinat del “Cap d’Estopes” pel seu bessó, Berenguer Ramon II, qui, tot seguint, lliga una gran coalició amb Aragó, Nafarroa i la taifa de Lleida-Tortosa contra al-Mutamin de Saragossa. Però l’exèrcit atacant, majorment català, és desfet a la batalla d’Almenar (Segrià) pels soldaders castellans del Cid llogats per al-Mutamin.
    Poblament de Verdú,Preixana, Bellpuig (Urgell) i Greb (Noguera).
  • 1083: El Cid saqueja la taifa de Lleida.
  • 1084: Poblament de Butsènit i Penelles (Noguera). Antioquia cau en mans dels turcs seljúcides.
  • 1085: Crisi pel crim del Fratricida: el bisbe de Vic i una assemblea de notables encomanen la tutoria del fill del Cap d’Estopes al comte de Cerdanya. Benavarri s’incorpora a Catalunya.
  • 1085-1111: Bernat III, comte de Besalú. Entronca familiarment amb els comtes de Barcelona.
  • 6·1086: Acord: El Fratricida és designat tutor de son nebot.
  • 1086: 1ª expedició catalana i del seu aliat lleidatà (Al-Mundir) per terres valencianes. València és també envaïda pels castellans i tot seguit pels almoràvits (berberes integristes). Alfons VI de Castella és derrotat pels almoràvits. El Cid conquereix Maurela (Morella). Els turcs conquereixen l’Anatòlia a Bizanci.
  • 1088: 2ª expedició: Setge a València. El Cid es fa llogar pels sarraïns valencians. 13·8·1088: Sancho d’Aragó degolla tota la població de Maurela (Morella).
  • 1089: 3ª expedició al caòtic sud
  • 7·1089: Permís papal per a restablir la metròpoli de Tarragona. Oposició de Nafarroa i de Toledo.
  • 1090: Berenguer Ramon el Fratricida és derrotat a Tévar (Matarranya) pel Cid, protector d’al-Qadir de València i punta de l’expansionisme castellà devers la Mediterrània. El Fratricida és empresonat, però signa un acord amb el Cid a Daroca: perd les paries de Lleida, Tortosa i Saragossa. El Cid esdevé protector de les taifes de Dénia, Albarasí, València i Lleida. A Xina i Aràbia ja fan servir la brúixola magnètica.
  • 1090-1098: Els almoràvits ocupen tot Al-Andalus, tret de la Xarqia valenciana.
  • 1090-1142: Reverter, petit noble guerrer barceloní. Cap mercenari dels almoràvits al Marroc.
  • 1092: Concili de St. Gilles: Tarragona “la més noble de les metròpolis de totes les Hispànies des de temps antics”.
    Berenguer Ramon II ataca Tortosa, tributària del Cid, amb l’ajut d’Aragó i Gènova. El rei de Castella assetja València i s’hi enfronta al Cid.
  • 1093: Poblament de Montornès d’Urgell.
  • 15·6·1094: El Cid, Senyor de València.
  • 9·1094: Massiu desembarcament almoràvit (berbers saharians) a Múrcia.
  • 12·1094: El Cid derrota els almoràvits a la batalla de Quart (L’Horta).
  • 5·1095: Duríssima repressió del Cid contra la ciutat de València. Tortura i crema viu el cadí independentista Ibn Gahhaf.
  • 1095: El futur comte Ramon Berenguer III ataca Tortosa.
  • 27·11.1095: El papa Urbà II al Concili de Clermont-Ferrand (Occitània): 1ª Croada antiturca.
  • 1095-1119: Guillem Jordà, comte de Cerdanya. Mor tràgicament a Terra Santa (1109).
  • 1095-1122: St. Ot. fill dels comtes de Pallars, reïx com a bisbe a Urgell.
  • 1096: El rei d’Aragó s’alia amb el Cid (acord de Borriana) contra els almoràvits. Nova revolta de València i nova repressió del Cid: crema viu el poeta valencià Abu Djàffar (Xàfer) al-Battí, converteix la mesquida major en catedral sota l’advocació de Sta. Maria. Comença la 1ª Croada.
  • 1096-1099: 1ª Croada. Els croats prenen Antioquia i Jereusalem.
  • 1097: Nou atac a Tortosa. Atac a Orpesa (Plana Alta) Pacte matrimonial amb la filla del Cid.
  • 1097-1131: Ramon Berenguer III el Gran succeeix el Fratricida.
  • 1098:El Cid importa bisbe cluniacenc, fet mal vist pels mossàrabs.
  • 1099: Els aragonesos ocupen la zona de l’actual Castelló de la Plana. 1ª Croada: els croats prenen Jerusalem als turcs, amb gran carnisseria de jueus i musulmans.
  • 10·7·1099: Mor el Cid a València: El succeeix sa vidua, Ximena.
  • 1100-1102: Els aragonesos ocupen Mont-roig de Tastavins (Matarranya) i zones del Maestrat, durant 2 anys.
  • Ca.1100: Religiosos cristians arriben a “Vinland” (devers Boston- Nova York actuals), amb els vikings.
  • 1101: Ximena defensa València del setge almoràvit amb l’ajut del comte de Barcelona.
  • 5·5·1102: Els almoràvits ocupen València, després de derrotar el rei de Castella a Cullera (Ribera Baixa).
    València queda buida de cristians, mossàrabs inclosos, els quals marxen amb na Ximena.
  • 1104: Els croats ocupen Acre, a Terra Santa.
  • 1104-1126: St. Ramon, bisbe de Roda-Barbastre. Es reclou a Roda de Ribagorça front a les intrigues aragoneses.
  • 1105: Ermengol VI d’Urgell, Ramon Berenguer III, Guerra Ponç i Pere Ansúnez, davant l’expansionisme aragonès, conquereixen Balaguer (Noguera).
  • 1106: Alfons el Bataller d’Aragó conquereix Tamarit de Llitera.
  • 1107: Ermengol VI d’Urgell conquereix Ivars. Ramon Berenguer III pren la filla de Bernat III de Besalú per muller.
    Repressió de l’alçament pro-barceloní de Carcassona-Rasès per Bernat Ató, aliat de Tolosa: Tolosa s’enfronta a Barcelona i Provença.
  • 1107-1108: Aturades les ràtzies almoràvits contra el Penedès.
  • 1108: 1ª donació particular, a Catalunys, per als hospitalers (ordre de l’Hospital).
  • 1109: Alfons VI de Castella casa sa filla Urraca amb el Bataller d’Aragó. Fracàs matrimonial.
  • 1110-1126: Guerres civils dinàstiques a Castella.
  • 1111: Besalú, Vallespir, Fenollet, Castellnou i el Perapertusès, en morir Bernat III, són heretats pel comte de Barcelona.
  • 3·2·1112: Inici de l’Estat Catalano-occità: Ramon Berenguer III, vidu de Mª de Vivar (filla del Cid) i d’Almodis de Mortain, es casa de nou amb na Dolça de Provença. Es tracta d’una sèrie de succesius matrimonis afortunats que faran gran el casal de Barcelona. Provença es troba llavors en ple floriment cultural.
  • 1112: Alfons I s’empara de Maruela (Morella) i, en deixar-la, n’obté un ric botí.
  • 1114: Croada de 500 navilis italians, occitans i catalans contra els pirates sarraïns de les Balears. Dur atac almoràvit del valí de Saragossa, fins el Pla de Barcelona.
  • 7 i 8·1114: Saqueig d’Eivissa.
  • 8·1114: Els croats desembarquen a Portopí. Els sarraïns queden bloquejats a Cala Major i S’Arenal.
  • 4·1115: Madina Majurqa (Ciutat de Mallorca) és presa a l’assalt pels croats.
  • 1115: Primer text conservat en asturià: el “Fueru d’Avilés”.
  • 1115-1116: Balears cauen en mans dels almoràvits.
  • 1116: Ermengol VI conquereix Os de Balaguer (Noguera). Contactes diplomàtics de Barcelona amb les Repúbliques de Gènova i Pisa. (St.) Oleguer rep butlla per a restaurar la metròpoli tarragonina.

  • 1116-1117: (St.) Oleguer bisbe de Barcelona.
  • 1117: Mor sense successors Guillem de Cerdanya. Hereta son cosí,el comte de Barcelona: la Cerdanya, el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà.
  • 1117-1119: Alfons d’Aragó ocupa Morella.
  • 1118: Any de dues grans conquestes. Eremengol VI col·labora amb Alfons I d’Aragó en la conquesta de Saragossa, després d’un setge memorable Conquesta de Tarragona.
  • 1118-1137: (St.) Oleguer és també arquebisbe de Tarragona.
  • 1119: Neix l’Ordre del Temple. Fundació de la Universitat de Bolonia (Itàlia).
  • 1120: Carcassona es revolta de nou contra Bernat Ató, aliat de Tolosa. Pacte amb el valí de Lleida front a l’expansionisme d’Aragó.
  • 1122: Ermengol VI conquereix Albesa (Noguera). Concordat de Worms sobre les investidures.
  • 1123: Concili de Letran: declara que la croada també inclou els musulmans d’Al-Andalus. Catalunya, aliada amb el valí de Lleida, s’enfronta a Aragó. El comte de Barcelona assetja Bernat Ató al castell d’Aurenja (Occitània).
  • 1125: Pacte entre Barcelona i Tolosa per a repartir-se Provença: Barcelona es queda amb la Baixa Provença.
    “Gesta Regum”, de l’historiador W. Malmesbury, sobre legendes artúriques.
  • 1125-1126: Incursió del Bataller per terres valencianes.En torna amb 10.000 famílies mossàrabs, possiblement la quasi totalitat de cristians de llengua romànica autòctona que hi quedaven. D’ací en avant a Xarq-al- Andalús quasi tothom és musulmà i parla dialectes àrabs. El Bataller repobla zones aragoneses amb aquests mossàrabs.
  • 2·11·1127: Pacte a Palerm del comte de Barcelona amb son cosí Roger II de Sicília contra els sarraïns.
  • 28·11·1127: Tractat comercial amb Gènova.
  • 1128: Constància de presència de mercaders esclavistes catalans a Gènova. Conflicte Barcelona-Empúries.
  • 1129: El cavaller normand Robert Bordet acorda amb St. Oleguer d’acabar de conquerir i defensar el Tarragonès.
    Poblament de Tarragona. L’Església Catalana, independent de Narbona.
  • 1130: Ermengol VI conquereix Castelló de Farfanya (Noguera). El comte Ramon Berenguer III ingressa a l’Orde del Temple, sense deixar el govern.
  • 1131: El comte de Barcelona es fa templer. El castell de Granyena, 1ª donació.
  • 19·7·1131: Ramon Berenguer III el Gran mor als 48 anys.

Un pensament sobre “Cronologia dels Països Catalans (756-1131)

  1. Josepacaf (@josepacaf)

    -només. No “sols”
    -Lluís el Pietós. No “piadós”
    -a la Xina. No “a Xina”
    -llençat a una claveguera. No “en”
    -començament. No “començ”
    -a l’Aràbia. No “a Aràbia”
    -les Balears cauen. No “Balears cauen”

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.